BASME
 A R O M À N E
                51 GLOSAR
                       r>K
                 Per. PAPAHAGI
                   PHOFCSOH SECUKOAfl.
                                                            KDIflUNEA^TOADEMIKI ROMÀNE.

-                 BUCURE^Tl
} INST. DE ARTE GRAFICE ,,CA ROL GÒBI“ S9°R I ST. RASIDESCU
J            16. STRADA DOAMNEI1I6
l
1905.
U I43


I
t
BASME AROMÀNE
\
                                                                                                   VI
   Pe làngfi semnificarea de basm, adicà acel gen poporan, in care miraculosul gi supranaturalul joacfi un rol esencial, pàràmìQ mai capàtfi, in vorbirea obignuitfi, gi alte semni-flcàri.
   Pentru a exprimà idea, cà cinevà a devenit proverbiai din pricina unui vi(iu, sau a unor fapte de criticai, a unor apucáturi, etc., se zice:
   1) 11 feàfirà pàràmìQ = il {icari basm ;
   2) Agumse pàràmìQ = Ajanse de basm ;
   3)  Il loará hoara (sau: lumea, oàmi&l'i) pàràmìQ — A ajuns de poveste in sat (sau: la lume, la oameni).
   4)  Va li l'a lumea pàràmiQu-n gurà = Vei ajunge de basm in sat, vei ajunge proverbiai.
   Arati idea de lucruri neadevàrate, ca gi cuvàntul basm (1).
   Aeste-s pàràmide = Astea-s basine, lucruri inventate, neadevàrate, fleacuri.
   Pàràmìdile aesle s-li sputi la fièòri, nu a Aia = Basmele acestea sfi le spui la copii, nu mie; adicfi: cu neadevfiruri de al de astea sfi ingeli pe copii, nu pe mine.
   Pentru a arfità, cà cinevà este bun de gurfi, bun pove-stitor, cfi gtie multe, se zice:
   Are pàràmide multe sau §tie multe pàràmiQe, arepdrvulìì multe (mudate).
   Pàràvulia vine = vorba vine; povestea vorbei.
   Nofiunea de <a povestì» este exprimatfi prin: fòc pàràmìQ, sau aspùn (spuri) pàràmìQ = povestesc, spuiu basm.
H«ctcTk; la Slavi insi e! inaemneazi naratiune in genera chiar o rela* |iune curat istorici, ancori roman, niciodati basm, se ia apoi in een-sul de fio legenda, fie snoavà, fie anecdota, fie povestea vorbei, dupi cum zice foarte nimerit Anton Pana, in care nn ne intimpini nimic miraculos sau supranatural, pe c&nd basm este fi rimine numai conte bleu, nomai Màrchen.»
   *... Cuvàntul basm este de origine slavici, insi numai ca material brut. Romfinii imprumutari pe calea cirturireasci pe paleoslavicul ticHk «fable», care niciodati nu inaemneazi la Slavi «u», polonegte *bajka» bohemegte <bagka», bulgiregte gi sàrbegte <prikazka».
   (1) Vezi: Hasden, Etym. Magn. Rom., art basm, pag. 236.
VII
                                 CÀnd se povestegte la Aromàni?
   Ràndurile urmfitoare spuse la introducerea ghicitorilor se aplicfi $i la basine :
   «Aromànii obi$nuesc a petrece cu ghicitorile — deci $i cu basme— in doufi anotimpuri: iarna ?i vara, $i ca sfi firn mai drappi, vom face urmfitoarea distinctiune :
   «Aromànii sedentari petrec mai mult iarna. in acest ano-timp se adunfi, de mai multe ori pe sfiptfimànfi, cfite mai multe familii la un loc ?i petrec, lucrànd impreunfi, càntànd §i povestind la glume $i la tot felul de distràc(iuni, pe cfind copili stràni mai la o parte in grup, povestesc la ghicitori §i la basme.
   «Cauza pentru care in timpul verii nu se dau a§à mult la tot ceea ce face parte din literatura populara, pare a fi urmfitoarea : tn satele unde Aromànii sunt fixati, se obi?nue§te a se merge in strfiinfitate; cei instr àinati se intorc in sànul familiei tocmai in anotimpul verii ?i rfimàn toatfi vara, pànfi tàrziu toamna, cànd iarfigi pomose in strfiinfitate. Cu aceastfi ocaziune, bàrbari intorbi in sa tul natal se tfn mai mult de plimbfiri §i de petreceri decát de stat la taifas, ca sfi pove-steasefi la basme $i la aitele de al de astea. lar femeile, cari sunt depozitarele literaturii poporane, amànfi lucrul de varfi pànfi la iarafi, ca sfi-^i hdriseascd, sfi-^i bucure, sfi-gi alinte pe cei sositi din strfiinfitate, cfici mult vor fi suferit ei in depfirtfiri.
   ‘Cíasele pfistorale in schimb cultivfi literatura populará atát yara efit ?i iarna. Vara pe paturile caselor, unde mai bine de doufizeci de femei §i fete de tóate váratele se strfing fi lucreazfi làna vitelor, transformánd materia brutfi in materie de vànzare, glumind in acela§ timp ?i povestind càte §i mai cfite.
   «Iar iarna, iarna mai ales, cfind doufi trei familii inchiriazfi o singurfi casfi, sau, cei cari nu se due prin sate, i§i fac colibele una Ifingfi alta, ?i cfind femeile fiind mai usurate in ce prívente munca zilniefi, se strfing in jurul vetrei §i povestesc la bazme ?i la tot ce face obiectul literaturii poporane, impletind doar la ciorapi, ca sfi nu fie cu màna goalfi, §i pe
                                                             Vili
c&nd femeile se intre(ia cu de ale lor, copiii ascultft sau po- I vestesc §i ei tot lucruri copilàre§ti. $i este de notat, cà Aro- j m&nii pSstori sunt foarte abunden(i in copii» (1).
   Fatui Mare. Ca sà-§i facà cinevà o idee deplinà de ce sunt pà-turile mari aromàne§ti, sfili nelipsite din cásele tuturor Aro-mànilor ?i mai ales ale celor cari se indeletnicesc cu cre^terea vitelor, altàdatà in plinS desvoltare, trebue sà facem o micà descriere a insà§i casei rom&ne?ti din Península Balcanicá.
   In genere cásele aromànegti infátigazá forma flg. I, II, III (2). |
   (1) Per. Papahagi: * *Din Liter. Popor. a Arom.» pag. 343.
   (2)  Aromànii, din motiva pe cari nu le putem atinge acì, ai cari, unele, au fost deabàtute de alfii, ?i-au alea ca locuinfe, pentru aaezarea sate-lor ai oràaelelor lor, muntii, ai incà In munti pozitiuni strategico inac-ceaibile. Iatà cum deacrie pozitia aatelor ai conatruirea caaelor aromàne d-1 I. Caragiani:
   «.... toate oraaele romàneati par a fi mai mult cuiburi de vulturi
pe munti decàt locuinte de oameni, zice d-1 I. Caragiani, in *Studii istorice asupra Romànilor din Penineula Balcanica*, pag. 109, 118. Intrarea in eie oste inaccesibilà, iar retragerea totdeauna aaiguratà pe vàrful muntilor In pàduri. Ficcare oraa eate o fortàreatà, poate zice cinevà. Acelaa lucru se obaervà ai la Romànii de pe muntii Balcani ai Rodope, chiar in timpurile lui Petru ai Aaan. Iatà cum vorbeate Nicetas Choniata (pag. 482) deapre aceatia din urmà: «barbarii de pe muntele «Emoa (Balcani), cari mai Inaiate se numiau Mesieni, iar acum se nu-«mesc Vlahi Aceatia increzàndu-ae In pozitiile grele de atàcat ai incu-«rajàndu-ae de fortóre te, cari sunt foarte multe ai se aflà a§ezate drept
*prin 8tdnei pràpdstioase, etc*. Iar la pag. 487: «Oraaele de acolo, cari «sunt multe prin Balcani, iar cele mai multe sau toate aproape sunt ziedite pe slànci pràpdstioase ai pe munti incunjurafi eu nori».
   «Nu numai oraaul Intreg oste o tartàrea tà, continuò d-1 I. Caragiani, dar chiar casele sunt aaezate astfel ca una aà apere pe cealaltó. A poi ficcare caaà la intrare prezintó douà laturi e$ite afarà pe de o parte ?i alta a uaii, al in aceate laturi sunt un fel de gàuri, prin care oamenii din caaà pot da cu puatile aau, altàdatà* cu sàgetile ori cu aulitele; iar pe deasupra uaii un fel de balcon Inchis, dar cu gàuri pentru a vàrsà de acolo apà fiartà sau untdelemn fierbinte, asupra acelora carii ar càuti sà apargà uaa, aau pentru a da cu puaca de acolo. Casele càpeteni-ilor sunt ai astàzi ca niate caateluri, ai ruine de niate astfel de casteluri se aflà in toate comunele romàneati, mai cu aeamà la marginea comunei sau pe locuri mai inalte, de unde aà poató apàrà cornuna. Pozitiile in cari au fost zidite cele patru comune ale Suliatilor erau ai mai formidabile».
   (Apud. I. Nenitescu, Dela Rom. din lurcia Europ. pag. 230).
IX
FIg. I, (Avela, Epir).
X
                                                  PORTER
Fig. II, (Belcameni, Macedonia).
XI
E E'IT ' B

i - p II Ir i i k  S: ■, 
    1 M     - i^]  f     
Fig. Ili, (Nigovani, Macedonia).
XII
   Prin u?a a din curte (Fig. I), te introduci Tn partea casei numità culug'òs (Macedonia), mpade sau dig’òs (Epir).
   Aci se aflà a?ezat ràsboiul, nelipsit din ori ce casd aro-m&neascà.                                                      ]
   Prin u?a b te introduci in culug’osul al doilea, numit iiic (= mie) sau ?i ahure.
   Acì se aflà depozitul de lemne ?i tot productul de vite, ca unt, br&nzà, lànà, etc., alzate toate pe ni?te paturi joase de sc&nduri..
   Al&turi de culug’osul mie, prin u?a c intri in filàr (= piv-nità), unde pe ni?te paturi de sc&nduri, mai ridicate, sunt inarate làzile, hàràile (=saci mari) de rufàrie, lànà ?i aitele.
   Tot acela? lucru se observà ?i in A, B, afarà insà dacA locue?te o a doua familie. tn acest caz, in B se a?eazà ràs-boiul ?i A servente, dupà imprejuràri, de pivnità.
   Scara d conduce in catul E, numit analtu sau pat (Me). Aci se culcà seara parte din membrii familiei, aci se a?eazd masa, se agteaptà.oa spedii, se aflà icoana in pereto ?i stau ziua bàrbari, ca sà-?i facà trebile. Tot acì, deasupra scàrii, se aflà construit un pàtìcu sau pàtio, pe care, in ficcare di-minea(à, nveasla noauà (-= cea mai tànàrà dintre neveste) sau màrtàloarea (= fata mare), dupà ce indoiegte frumos cuverturile, le a?eazà una peste alta, ?i apoi le invaleste cu un cearceaf.
   Prin u?a e dàin in casa, camerà, in care se gàte?te, in care se aflà vatra ~ càminul. tntr’insa se pàstreazà in or-dinea cuvenità : càpislearea, in care se fràmàntà pànea §i se fac plàcintele, sinduk’a ( = ladà) in care se p'ne pànea ; tot acl, pe deosebitele pulite (—polire) ?i pe scindurice (=scàn* durele), fàcute anume, se fin orànduite toate ustensilele de bucàtàrie: caline, ling'ere, misure, tingire, sàritoare, cripi-toare, etc., etc.
   Prin u?a f intràm in Paini mare (— sala mare.)
   Acì este adevàratul atelier manufactural al Aromàncelor. tn colfuri sunt ràsturnate hàràile cu làna, care trebuie?te lucratà in acea zi. Pe de o parte ?i alta, dealungul pere-(ilor, sunt a?ezate scàmnile cu kfaplìni (= daracii), cu cari se pieptànà ?i se trago làna, se scarmànà ?i se face caiere. Tot acì se aflà cicrik'le, virtelnitele, furcile (— fùrlile), ràs-
XIII
chitoarele, scáuna^ele de scânduri, pe cari tore torefttoarele cu furca fixatâ la cingátoare.
  Acl, în flecare diminea^á, maea sau marna-mare cum i se mai zice, distribuie lucrul la nurori, la fete çi la nepoate, eu o vorbâ dulce, cu un sfat pàrintesc, inapirându-le grija de casá, interesul càsniciei, çi dând ea ínsági pilda cea mai fru-moasá, prin zehil neadormit ce-1 depune la lucru. Prin acest fel ea çtie sfi sâdeascfi în tóate, íncá din frageda vârstà, iu-birea de muncà, mijlocul cel mai bun mi cel mai solid, prin care ele ajung sâ devie nimte bune cârmuitoare de casâ.
  A poi, pe când lâna se scarmânâ mi se curâ(â de scaie, pe când fusul se învârtemte, sb&rnâind, iar cicricul, eu coardele unse frumos, spre a nu scâr(ü nici cât, toarce dus, lin, sfà-toasa maia, râzâtoare, bunà în totdeauna, distrage din greul muncii pe fetele mi nurorile sale harnice, prin snoave plâ-cute, alese mi pline de duh dâtàtor de viafà.
  Apoi încetul eu încetul se incinge focul povemtilor, al is-torioarelor, al întâmplftrilor hazlii, al anecdotelor mi al ghi-citorilor, etc.
  Prin modul acesta, patul mare se preface într’un fel de mezâtoare zilnicâ la Aromftni, càci mai bine de douàzeci de femei, neveste $i fete lucreazá zilnic, fàrà a socotl pe oaspe-tele venite cu lucrul (1).
  Aceasta este împrejurarea cea mai de seamá în care se povestemte în timpul verii la Aromâni.
  în tot timpul spiritul de ordine cel mai desâvârmit dom-nemte. Se respectfi vorba bàtrânei, se stimeazfi únele pe áltele în ordinea vârstei, mi nici o vorbá nepermisá, nici o expresiune necuviincioasft nu vei auzi din gura lor, în tot acest timp.
  Acest spirit de ordine în familia aromânà este constatât de to(i acei càlàtori, cari l’au cunoscut de aproape.
  '... Ceea ce este mai surprinzàtor, ne spune Pouqueville
  (1) In lipsà de locatari publice, vizitele se obicinuiesc foarte mult prin* * fre Aromani In zìle de lucru torneile, cari se due in viziti, i?i iau cu eie tihicru. Vezi: G. Weigand, Die Aromunen, I, p. 270: «Das ganze Flur dient
*1* Gesellschaftszimmer, denn das Besuchemachen ist sehr in Schwung, t* muss den Wirtshausbesuch ersetzen*.
XIV
(Voyage en Grèce) despre Aromàni, este spiritul de ordine 1 ce domnegte in familiile §i in oracele lor.»                      1
   «§i spiritul acesta de ordine, de care vorbegte Pouqueville, ' continua I. Neni(escu, cà se oglindegte In via(a Aromànului, mai bine decàt ori unde se vede in familia lui, ce este ca ?i 1 o bisericà. Femeia aromànà, pe làngà cà are marele §i netà- 1 gàduitul merit de a fi pàstrat limba stràmo§eascà arojnà-neascà nealteratà in sànul familiei, pe làngà cà este o càr* 1 muitoare de casà fàrà pereche, ea este ?i intruparea vie a moralità(ii (1).
   §i, pentru a-$i face cinevà o idee deplinà, despre tenaci-tatea §i iubirea cu care (ine Aromànul la credin(ele $i obi* ceiurile sale, las sà urmeze ràndurile urmàtoare, spre a se j vedeà, cà nimic nu s’a schimbat in modul de a se povestì la Aromàni, de chipul cum se povesteà la Romani §i de cum trebuie sà se povesteascà incà acolo, unde via(a patriarhalà 1 mai este in floare :
   «Fiicele lui Minyas, disprefuind serbàrile lui Bachus, lu* creazà in incàperile lor: eie torc làna, invàrtesc fusul sub > dogete, fac (¿sàturi dau mereu de lucru roabelor lor. Una I din eie, petrecànd flrul sub degetele*i sub(iri, zice surorilor: «Noi, pe cari in(àleapta Pallas ne redine acl, sà uguràm cu diferite cuvàntàri lucrul folositor al mànilor noastre. Sà spunem pe rànd càte o poveste, ca sà nu sira(im lungimea timpului». Surorile se invoiesc §i o roagà sà inceapà mai intàiu. Ea se gàndegte ce basm sà spuie printre cele multe ce cu-noagte: sà povesteascà oare despre zei(a Derceta, care se pomenì cu trupul acoperit cu solzi §i infundatà de atunci in bàl(ile Siriei? Sau povestl-và, cum dica ei, prefàcutà in pasàre, i§i petrece ultimii ani pe turnuri inalte? Cum zàna Naia, cu càntecul $i cu ierburile*i vràjite a prefàcut flàcài in pe§ti mu(i, pànà ce ea insàgi suferì aceea§i schimbare ? Cum in sfàrgit, arborele, ce purtà poame albe, poartà negre, de cànd fu stropit cu sànge ? Aceastà poveste ii place, fiind-cà e pu(in cunoscutà, §i pe cànd làna se prelunge§te in fir, ea incepe sà istoriseascà trista intàmplare a iubi(ilor nenoroctyi a lui Piram §i a Tisbei... Ea spune, ?i minunata poveste 1
                                          (1) I. Nenitescu, Dela Romànii din Turcia Europeand, Bue. 1895, p. 66.
XV
inc&ntá pe tovará^ele ascultátoare. Unele acuzá intámplarea, áltele zic, cá zeii cei adevárafi tóate le pot Dupá ce tácurá, venl 9Í rándul Alcitoei,care íncepü astfelsápovesteascá...» (1)-
   Báltatnl. Tot pe patul mare se fine bálfatul. De obiceiu bálfalul se face cu dbufi trei zile Inaintea máritárii unei fete, cánd tovarágele viitoarei mírese se aduná, ca sá ajute la cusutul rochiei de mireasá, la albituri $i la alte multe má-runt¡§uri. tu tot acest timp ele muncesc, petrecánd. Astfel cántá, glumesc §i povestesc lucruri voioase, plácute, inve-selitoare, pentruca §i miresei sá-i fie viaja nouá mai dulce §i fericitá. Nu este permis nici unui bárbat sau flácfiu sá le turbure voia buná §i sá ia parte la bálfát.
   Farca. Dupá ce trece sáptámána íntáia §i a doua, tocmai íntr’a treia, intr'o Luni dupá amiazi, este adusá mireasa in palul mare, in faja nouálor sale rude, ca sá-i puie mama mare ♦furca» in bráu. Pentru aceasta se face de mai nainte o furcá de cire?, dintr’o singurá ramurá, ruptá cu mána nu táiatá, pe care se aniná o bucatá de caier, apoi se mai face un fus original, pe care dai sá-1 invárte§ti intre degete ¡ji nu merge! Mama mare, pe cánd stá mireasa in picioare, ii a$azá fru-mos primitiva furcá la cingátoare, ii dá fusul in máná, o sárutá frumos pe obraji, se lasá a-i sárutá mána de- cátre mireasá gi-i zice, cá din ziua aceea ea face parte neapáratá din casa ei. §i astfel noua venitá intrá in rándul noilor sale rude! (2).
   Mama mare, care nu mai poate de bucurie, se retrage la cicricul sau furca sa §i celelalte cumnate ale tinerei mírese o inconjoará, o imbrájigeazá, o hotárásc sá se a^eze pe scaun §i o decid, dupá mii $i mii de stáruinti, sánji deschidá gura §i sá le apuie, ce o invájá mamá-sa, maea (bunica) sau páplu a(él ftiutlu (= bunicul cel ínjelept).
   §i ce bine-i stá fermecátoarei mirese, cánd íntoneazá un eántec duios! ce dulce-i curge vorba din gura rumená a fetei déla Pind, care, cu boiul ro$u pe obrajii fejei sale, pove-ste$te— trebue sá povesteascá —unul din numeroasele basme cu goñi-alepfi — feJi-frumo?i! 1
   (1) Ovidio, Metam. IV, 32—368.
   <2) La Vlaho-Glisura furca aceasta este d&ruilá miresei de cátre fártapi ei.
XVI
      Fetele, cari-i fac cor imprejur, prietenoase din suflet §i din inimà, ci nu prefàcute, ascultà cu bàgare de seamà, prind totul, ca sà §tie §i eie, cànd se vor mfirità, sà-§i facà obi-ceiul, apre a nu fi luate drept ne$tiutoare. §i, sf&rgind nveasta noauà, povestitoare de lucruri inocente §i suave, piine de sàn&tate, cari indulcesc inimele ^i te fac sà tràie?ti o clipà fericit, o sàrutà In gurà toate pe r&nd ?i o imbrà-ti§azà, cu atàta dragoste, cà te rup lacrimi de bucurie §i de fericire !
      §i rànd pe r&nd copila$ii dau n&valà, ca sà fie sàruta(i §i ei de mireasà, spre a càpàtà §i ei darul de a povestì §i de a c&ntà!
      Arila, uboria. Apoi ce nu se povestente, sara, in avite, u-bòr, cànd mai bine de douàzeci de frati, veri, vecini, se grà-màdesc pe pi<j,ùl'ù, la lumina lunii? Neuitat va ràm&neà pen-tru mine momentul, cànd Filpa Beza, mai in vfirstà dec&t noi, cu un timbru vocalic inc&ntàtor, cu o memorie de copil pu-ternicà, cu ni^te gesturi de erou, ne povestià basme nenu-màrate. in gura lui Filpa Beza feti-frumogii, balaurii, etc., aveau o expresiune fermecàtoare. Ne$ter§i vor ràmàneà in mine sclipitorii ochi ai nenorocitului Filpa Beza, care, mai t&rziu, apuc&nd drumul codrilor, pentru o cauzà vitregà, care n’a adus decàt pràpàd vie^ii nazionale $i economico a Arom&nilor, nu s’a mai intors.
      §i acela? lucru se petrece ìntre toate droaiele de copii, In amurgul serii, str&n?i pe la marginea satului, dupà cartier.
      Totu? pàstràtoarea acestor comori, a basmelor, oste fe-meia. Ea conservà cu o fidelitate sf&ntà, care inspirà admi-rafiune, formale cele mai caracteristice, formulele tipico, nu-mele eroilor, — cànd au un nume —, formale limbii, totul In genere, In intretinerile la ?ezàtori, arom. figna-prefte.
      §i aceasta, de cànd e lumea :
      €.....Varata ?i sexul povestitorului merita de asemenea
   o menfiune specialà, zice automi eminent al studi ului Bas-mele Romàne, d-1 L. §aineanu, p. 197. Dejà Platon ?i Cicero au observat, cà femeile sunt mai conservatoare in privila formelor limbii ?i tot a?à in privila materialelor folk-lorice, in special a basmelor. intr’adevàr, femeile in genere uità mai cu greu ca bàrbari pove?tile ce au inc&ntat
                                                XVII
                                       pruncia lor, çi le repetft mereu §i eu drag copiilor. Cele mai frumoase basme germane le datoreçte Grimm unei feœei.» (1).
     Seoborirea. Dupà 15 August, adicà dupà trecerea Starna-riei, (ef. Mâria), sârbâtoarea cea mai mare $i cea mai mult sàrbàtorità de Aromânii cari locuiesc Pindul, încep pregà-tirile peutru scoborîre prin locurile mai vàratice, prin fru-moasele §i legendarele çesuri ale Tesaliei.
     Toatfi munca femeilor, în tot timpul ce le mai ràmâne pànâ la scoborîre, se reduce în a isprâvl lucrurile neap&rat trebuincioase càsniciei §i plecârii lor. Astfel cuvertele §i trais-tele pentru cai, sacii $i hârâile, tendile, stricâtorile, lîmbd-rile çi altele se lucreazâ eu repeziciune uimitoare. Lucrurile de vânzare, ca lôUâgane, cape sau tîmbdrï, velin|e, cergi, covoare, sentie ( = fel de abà), ç&gune, cioareci, ciorapi, obiecte foarte mult prefuite, s’au mântuit de mult çi parte s’au vândut prin bâlciurile ce se (in în Turcia, iar parte se pâstreazâ pentru a se desface în timp de iarnà. Cu alte cuvinte, munca serioasà este isprâvità çi numai mici dere-ticâri au mai râmas, cari çi eie se sfârçesc cu iu^ealà de nedescris, când momentul plecârii soseçte.
     Pouqueville, în Voyage, vol. II, p. 389 — 390, face o degenere frumoasà a acestei plecàri :
     «Migrafiunea anualà a Românilor Desaretf, pe cari Canta* cozen îi numeçte Masarefi, are cevà de impunâtor çi solemn, ce nu se vede la celelalte populade. La o epoeâ determinatâ §i anume la Sf. Dumitru, triturile reunite fac o sàrbâtoare generals, în comunele Avela, Perivole çi Samarina, açezate pe ramura macedoneanâ a Pindului. Dupà ceremonie, bàtrânii tin sfat çi aleg câtevà familii robuste, pe cari le orânduesc a pàzi în timpul emii, locuintele pâràsite de ceilalfi. Rân-dniala plecârii flind regulatâ, preo(ii o anunfà prin rugâciuni, râspândind binecuvântârile Dumnezeului lui Israel asupra poporului. Dupà toate acestea, urmeazâ despàrtirea, care . e
                                            '1) Platon, Kratilos: -Femelle cari conserva mai îndelungat limba cea veehe.Cicero, De oratore: «Când auz pe soacrâ-mea vorbind, pare câ anzi pe Plant sau Neviu, fiindcà femeile pâstreazâ neçtirbitâ limba cea acche (faciline enim incorruptam antiqnitatem conservant). Nevenind in coataet cu fel de fel de oameni, ca bàrbari, femeile conservâ timp mai îndelungat ceea ce au învâptt tn tinere(ele lor».
                                                                                           Ptpahagi, Basme aromâne.
II
XVIII
mi?càtoare §i duioasS, apoi intreaga populare se ridicà §i, imparità pe seccumi, porne^te. Opririle pentru pàgunatul turmelor, ca §i opritele pentru mas noaptea, sunt alese §i hotàrite de mai nainte. Prin strigate prelungite i§i iau rà-mas bun dela càtunele §i locuin^ele ce pir&sesc, igi intorc capul spre a mai zàrì, incà odatà, acoperàmàntul ce ii va adàpostì la primàvarà iarà§i §i jelesc pe acei cari ràmàn in urmft ca pàzitori. Tot a§à §i berzele, pasàri càlàtoare, i§i lasà cuiburile §i, insolite de nouale odrasle, se avñntá peste mari, sperànd a revenì, la rede§teptarea primàverii, spre a locuì iarà§i tàrmurile pàràsite cu durere, din cauza celor ramaci in urmà. Pe coastele muñidor se vàd turmele inaintànd in coloane §erpuite ; sunetul telencilor dela gàtul (apilor §¡ berbecilor; strigatele animalelor de tot felul ; vocile ameste-cate premerg, insólese §i urmeazà lungul §irag al emigran-tilor din Pind, cari i$i revarsà populafiunea sa vàraticà peste luncile Macedonici. Bàtràni, flàcàiandri, bàrbari, fete imbracate cum erau in vechime fecioarele din Sparta, mámele impovarate de leaganul noilor nàscu(i, pe cari ii poartà ca in desagi pe umerii lor, pà§esc inconjurafi de atàtea animale domestico: cai robusti, catàri incàrcati cu bagaje, deasupra càrora càntà coco§ul, ceasornicul cdlivelor, anunfànd órele noptii.
   «Tofi piini de sànatate, stràlucitori de speranza, se indru-meazà sa caute abunden(a $i un climat mai dulce, unde sa traiasca sub corturi, ori prin satele lor, pe unde i§i au locaci de iarná. Daca atitudinea lor n’ar fi pacinicà pas-toraia, cinevà, vàzànd aceste colonii pribege, s’ar crede in timpurile, in cari nordul vàrsà populadele sale devastatoare asupra tàrilor mult incercatului Orient» (1).
   In aceastà piecare, descrisà a§à de minunat de Pouque-ville, lipse^te dintre amanuntele picante, nkisirea nàtole = pornirea inainte, care se face precum urmeazà :
   ínainte de a incàrcà §i pomi familiile cu caii §i catàrii lor, in momentul cànd se face chemarea cailor la ^or<f,ú-or4ü y
   (1) D-nii Jales Brun §i N. Papahagi in: Mo$neagul dela IHnd, pag. 48—60, ne dau de asemenea o frumoasà §i adevàratà descriere a acestei scoboriri.
                             XIX
cànd bàrbari stricà corturile §i pregàtesc poverile, pornesc pe jos bàtrànele cu stoluri de copii, in stare de a puteà umblà; aceasta se face in vederea de a nu incurcà incàrca-rea gi de a u?urà drumul. Atunci zeci de bàtràne, (apene, arse de soare, piine de tSrie, cunoscàtoare de drumuri, iz-voare, fàntànele, pomi roditori in acel anotimp, povestitoare admirabile, c&ntfttoare unele, sfàtoase mai toate, dupà ce iau càte cevà de merinde pentru copii, ca sà aibà cu ce le as-tàmpàrà foamea §i cu ce le imboldì zelul de a merge intr’una pànà la locul hotàrit de mai nainte, ii imbie sà le insoteascà, cà lo vor povestl basme, istorioare §i càte alte minunàfii.
  Fiecare vale §i vàlceà, fàntànà, izvora§, pràpastie, ràu, lac, pod la care se abat oetele de copii, i§i are basmul, povestea, legenda, snoava, istorioara sa, incàt nu vom exagerà càtu§i de pufin, spunànd cà fiecare petec din pàmàntul càlcat §i locuit §i astàzi de Aromàni, este investit cu un nume de care se leagà càte cevà, plin de amintiri ginga§e, duioase, dure-roase uneori, dar in totdeauna scumpe Aromànului, §i pe cari bàtrànele cele bune de gurà, §tiu sà le intipàreascà adànc §i netterà in mintea $i inima Aromàna$ilor !..
  Nuraai cine avut-a fericirea sà tràiascà, càt de pu(in, ca copil, aceastà viajà minunatà, i§i poate inchipuì farmecul ei nespus. Numai cine a scoborit $i suit, in voie, veselà §i sgo-motoasà sau melancolicà §i posomorità, pe drumul ìmpà-ràtesc, cum il manente un scriitor grec, Aravandinos, acest drum fàcut de douà ori pe an de Aromàni, i§i poate face o idee deplinà de ne§tersul ei deliciu! in adevàr:
  Ce priveligte, neasemuit de incàntàtoare, nu-(i infà(i§eazà regiunea muntoasà a Pindului? De pe culmile sale goale$e sau impàdurite, aruncàndu-ti privirea, ti se desfà^oarà una din cele mai inàtyàtoare §i mai pitore§ti panorame, frumoa-sele arà(j,ìniuri, imbràcate pururi in haina lor verde. §i se pierde in depàrtare privirea doritoare, care stràbate pànà • pe càmpia mànoasà a Tesaliei, acest amili, izvor de hranà 51 de bogàtfe altàdatà, in parte §i acuma, pentru Aromàni.
  §i nesfir?ità este plàcerea pe care o simti, in aceastà scolorire §i suire : fie pe timp de toamnà, cànd furtunile se des-lànpiesc nebune§te de pe culmile Pindului, de par’cà sgu-
                          ___XX
due tot cernì in turbarea lor, iar ràurile fi vàile vuiesc nàpraz-nic de se cutremurà pàmàntul fi curg firoaie de valuri mari prin gàtlejurile munplor ; fle pe timp de primàvarà, cànd toatà firea este voioasà, cànd fiorile mirositoare, albastre fi gàlbui, ro§ii fi albe, ifi leagànà senina lor existenfà la bà-taia ufoarà a vàntului, umplàndu-p sufletul do parfum fi veselie, cànd pomii màndri fi frumofi te chiamà, par’cà, la umbra lor ràcoritoare, iar paserile de tot felul càntà de se omoarà intr’un nesfàrfit concert, alàturi de fi mai nesfàrfita poporime a oilor fi caprelor, cari inso(esc pe Aromàni, dela munte la fes fi dela fes la munte!..
   Aceasta-i imprejurarea cea mai de cápeteme, in care copiii inva(à decornile fi legandole deosebitelor località^', din cari fi noi am cules o bun& parte fi pe cari speràm sà aveni prilejul sà le dfim odatà publicitàp'i (1).
                             Alte ìmprejurSri in cari se povestefte.
   Povefti, basme, snoave, ghicitori fi palavre de tot felul se mai spun, in aerile de varà, pe la mànàstiri, vàltori ( = drì$-tèl'), bátal'e sau batane ( = piuà) fi la moarà.
   Apoi se mai povestefte, in serile de iarnà, la rnandrd, la oi, in jurul fucurinei ( == vatrà subt cer liber), mai ales in epoca fàtàrii oilor fi a caprelor, la fitàl'u, cum se zice pe aro-mànefte.
   in aceastà epocà se stràng nenumerap bàrbari fi flàcài pe la mandrd, unde se fin oile insàrcinate ( — greale), ca sà deà ajutorni cuvenit mieilor fi iezilor de curànd nàscup, culegàndu-i fi aducàndu-i la adàpost de frig fi de alte in-temperii ; aci celnicii nu crujá nimic, nici mancarea din bel-fug, nici vinul cel rofu, pentru imboldirea zelului tuturor celor cari au alergat sà deà o mànà de ajutor nouài progenitori oiefti, ferind-o de ger, ingrijind de nutret fi de cète aitele.
   Si pe cànd unii se odihnesc, mare parte din ei stau ne-adormip, inspectànd din cànd in cànd turmele mase in a-
   (1) O samà de «deceuri» s’au publicat In lucrares noastrà 'Din Literatura Poporantl a Aromànitor», Bue. 1900, pag. 757- 816.
xxr
propiere; ace§tia glumesc, povestesc §i càntà in jurul focului viguros, pe care-1 alimenteazà buturugi mari.
   Pentru Romànii sedentari, iarna ca §i toamna cu negurile sale uricioase, procurà o piacere deosebitA, prin sindrofiile ce se obi^nuesc in tre diferitele familii, cum se face de pildà la Vlaho-Clisura. Acestea, str&nse mai multe la un loc, petrec in tot felul, càntànd, jucfind sau povestind. Aceste sindrofii se fac mai mult prin tre femei, barbaci de obiceiu fiind pu^ini, ca unii cari in aceste anotimpuri sunt du$i in stràinàtate.
   Pouqueville face o frumoasà §i adevàratà descriere despre risia Romànilor din CAlAreti (-= Calarli), in timpul iernii (1). Iati cum se exprimà :
   De oare ce asprimea acestui ànotimp se prevede, provi-ziunile fàcute de mai inainte §i oarecari magazine de re-zervà pentru sàraci, pun in stare pe Romàni de a infruntà asprul anotimp, iar industria lor inflore^te atunci subt ghe-turi. Mai concentraci, ei torc làna $i lucreazà tesAtoriile bA-dàrfinegti, sorgintea bogàtiei lor. Aurul §i argintul se mode-leazà subt ciocanul argintarilor §i timpul este intrebuin^at pe càt de folositor, pe atàt de economie.
  (1) Ponqaeville, Voy.dans la Grèce, t. II, p 178—179: «Comme cette raison est prévue, des provisions faites d’avance, et quelques magasins de réserve pour les pauvres, mettent les Valaques à même de braver b mauvaise saison, et leur industrie fleurit alors sous les glaces.
  ■ Plus concentrés, ils filent les laines et travaillent aux tissus grossiers, <onrce de leur opulence. L’or et l’argent se modèlent sous le marteau des orfèvres, et le temps est aussi utilement qu’économiquement employé. Quelles soirées délicieuses au sein des familles, pendant les lon-coes veillées d’hiver I Tandis que le fuseau roule dans la maine des l-ommes et femmes, l’orateur au possession d’amuser le foyer, narre ■*’ contes des sorciers de la Thessalie et des revenants du Djumerca. "» se serre, on se presse, on écoute avec avidité, on craint de respirer, pour ne rien perdre de ces beaux récits, dont on n’interrompt le fil que pour prêter l’oreille au tumulte des vents qui tonnent dans les mon-'oçses. On craint pour un ami absent, on déplore la condition des pas-
Hirs bivouaqués auprès des cataractes de l’Achéloüs..Les heures
  ’oient, la pieuse mère de famille ramine la lampe qui brûle devant ¡mages des saints protecteurs de la maison ! Parfois on chante en ^oenr un hymne à la Vierge, et l’encens offert chaque soir au dieu des disons termine avec la prière une journée de paix, sanctifiée par le imail-.
                                                     XXII
   «Ce seri delicioase în sânul familiilor, în timpul îndelun-gilor vegheri de iarnâ! Pe când fusul se întoarce în mâ-nile birbafilor ?i femeilor, oratomi în stare de a distrage c&minul, povestegte basmele vràjitoarelor din Tesalia çi a vampirilor din Giuraerca. Ascultâtorii se înghesuesc, se strâng §i ascultâ eu lâcomie, nu respirâ de teamâ de anulescâpà cevà din aceste frumoase povestiri, al câror §ir nu se între-rupe decât pentru a trage eu urechea la sgomotul vânturilor, cari mugesc în munti. Ei duc grija vreunui iubit, care lip-sente; deplâng soarta ciobanilor eu inasul lângâ cataractele Aheloului... Orele curg, evlavioasa mamà de familie reîn-sufleteçte candela, care arde înaintea icoanei sfintilor, ocro-titorii casei! Câte odatâ se cfintâ în cor un imn Fecioarei, iar tâmâia oferitâ în Secare searâ zeului anotimpurilor în-cheie, eu rugâciunea, o zi de pace, sOnfità prin muncâ*.
   §i astfel se petrec toate zilele ! §i când maea, paplu sau nveasta nu mai spune, copili strânçi în jurul vetrei, eu pi-cioarele spre foc, încep ei a povesti, ce au învfi(at delà neni, delà nveasta, delà ata, marni, maea §i paplu. Unul povestente, iar ceilalfi, cari ni ci cimose basmul, ascultâ cu mare bâgare de seamâ, sàrind cu vorba ori de câte ori grene?te covà, ca sâ-1 îndrepteze. Prin modul acesta se cimenteazâ basmul. Apoi povestesc pânâ când somnul îi doboarà ni sunt anezafi în anternut unul lângâ aitili ni inveliti tofi eu o cergâ mare, pentru ca a doua zi, dupà ncoalâ, sâ faeà cor în jurul maiei, ca sâ mai scoatâ vreun basm, nentiut de ei, din ciorap, din buzunar, din sân, sau de unde ntic dânsa !
                                     Literatura basmelor aromâne.
   Basme aromâne, publicate pânâ acum, gâsim la :
   Bagav (Andrelu), Corteo, de aligere (1887), p. 144: Lupülu gi Mulo (fragment de basm), ni la pag. 158: Omùlu gi nipdrtica, scrise amândouà cu ortografia etiinologicâ gi cu tendinee de apropiere a dialectului a-român de cel daco-român. Basmul cel din urmâ este reprodus in lucra-rea de fa(â, fiind popular.
   Baiarla Nie, care a binevo t a ne oferi câtevà basme culese din Cru-nova, a publicat in ÿezâtoarea (Fâlticeni), Anul XII, vol. IX, No. 12, 1904: Cum s’a fâeut pupàzà.
   Cosateseli C.. a pus la dispozitiunea d-lui L. Çâineanu rezumatul a vreo
                                XXIII •
40 de basine macedo-române. Colectiunea lui Cosmescu n’a apàrut pânà acuma ni consisté numai din rezumate, pe cari automi îçi propune sà le desvolte ìnsuni.—Pentru Folklore $i rezumatele sunt de folos. D-l §éi-neanu le-a utilizat ìndestul ìn opera sa Basmele Romàne.
  „Fr*tilia“, revisté aromâneascà No. 1—16, Bucureçti 1901—1902. în acea-<tà revisté au apérut câtevà «deceuri» aromàneçti, scrise într’o limbà curat aromâneascà. Sunt tóate reproduse în lucrarea noastrà, (afarà de basmul Pàrmislu ali Dona delà pag. 22) §i cu ortografia adoptaté de noi, {inându-se seamé de modul cum se vorbeçte în satul sau comuna unde au fost culese.
  „Gazeta Macedonie!“, Bucureçti, 1897 —1898, No. 6 çi 8. In ea s a pu* blicat »jLacul di Gràmuste* o legendé basm, de cétre George Zverca (alter : Ciuma al Pen(i) çi este reprodus în colectiunea de fa{é, fiind important ca variant pe lângâ legendele de acela? fel publicate în «Din Lit. Popor. a Aromânilor*% p. 797, 799 a lucrérii noastre.
  „Lamina“, revisté populará a Românilor din imperiul otoman, publicare a corpului didactic çi bisericesc román din Turcia, Bucureçti 1903—1904. Aci s’au publicat doué deceuri, reproduse în lucrarea de fatâ.
  „Macedonia“, revista Românilor din Peninsula tíalcanicá, 1888. Ad s’au publicat, cu ortografia cunoscutá etimologicé a lui Bagav Andreiu, ín No. I: Cum se-fea^e cueuvaïa (p. 11—12) de Per. Papahagi; Legenda Peristereí de Andr. Bagav, améndouá reproduse in lucrarea noastrá: *Din Literatura Poporaná a Arománilor*t ca fácénd parte din deceuri.—No. 2 : Ai-bete fi mudatele pag. 17, 44, este un basm frumos pus în versuri de poetul popular C. Belimace; No. 3 : Pàrmithülu alti loan Lenevosàlu (p. 61—64, cu urmarea la pag. 132—133, 148—151) este un basm de Vanghelie Petrescu. Acest basm pâcâtueçte prin múltele sale daco-românisme, tendinea inauguratâ de revista «Macedonia», in donnea de a prezintà dia-lectul aromén cét mai apropriat de cel daco-român. Açà de pildá gàsim expresiuni ca : Strimtorarà p. 62, col. I, 63. col. I ; jalea lor s-çufi pe harauá ( = jalea lor se întoarse ín bucurie, jalea lor se prefécù ín bu-mrie) p. 62 col. II; farà ea s-aibá vira lipsire (=fárá sé aibá vreo lipsá, vreo necesítate) p. 62, col. II, complimente 63,1 ; resplâtirea 62, II ; permisiune 144, pin tru marginea marginelor (?) (cfr.: pané la urina ur-melor) p. 63, II, simpatie, etc. etc. Exemplele ar puteé fi immulfite cét de mult. La p. 84 se povesteçte legenda fetei ?i cei 12 me§i (-luni), legendé reprodusé de asemenea ìn lucrarea noastrà «Din. Lit pop.»; La pag. 164—166 Cicioare tu cinufe (care se-feafe amirà) este un basm publient de Mandu Baliu, originar din Cruçova, férà a péstrà ìnsà particula-ntâple graiului Cruçovenesc, riguros péstrate in colectiunea noastrà.
  Xeolteseu I., Dela Romànii din Turcia Europeanà, la p. 291, a publicat on basm, pe care-1 reproducem in lucrarea noastrà de fa té transcris Monetícente; de asemenea mai reproducem cel publicat la p. 288, tradus in dialect
  OMetiarn. (Dr. M. G.): Texte Macedo-române, (basme §i poezii popo-rale delà Cruçova), publicate de prof. I. Bianu, Bucureçti 1891.
XXIV
   ln aceastá lucrare sunt publícate douà basme :
   1. A mirón-lu cu ÿïna amiróñiá a pìnùlor p. 1—34. çi 2. Picurar-lu Perpillifa cu mudata a loc-lul, p. 35, 93, traduse !n liuiba romàna li-terarà çi ìn cea francezá.
   Urmätoarele rânduri, cu cari d 1 Bianu insorte textele acestea, ca-racterizeazà perfect valoarea lor:
   « Ràposatul dr. Obedenaru nu erà Macedo-romàn, n’a càlàtorit inlreRo-mànii macedoneni, nici studiile linguistice nu erau specialitatea sa.
   «Fiind secretar ìn legafiunea Jàrii la Constantinopole, a venit in stingere cu unii Romàni macedoneni; curiozitatea çi dorinfa de a cunoaçte limba lor 1-a îndemnat a începe ìndatà sá o studieze. A luat ìn casa sa pe un tânâr macedonean Taçcu Iliescu din Cruçova, 1-a ìnvàfat singur carte çi cu ajutorul sàu a ìnceput a serie basme çi poezii popo rale, a face oarecari mici traduceri in dialect, a culege forme gramaticale çi cuvinle. Aceastà lucrare a continuât apoi mai multi ani la Roma, unde fusene mutât Obedenaru çi unde a adus cu sine çi pe Taçcu Iliescu.»
   Tóate textele din aceastä lucrare sunt date de câtre Taçcu Iliescu reposa tului Obedenaru. Ele nu reproduc strict limbagiul cruçovenesc, de unde este originar T. Iliescu. $tofa lor este poporanô însà. Pôrerea d-lui Weigand (Aromunen, II, pag. 214), câ stofa acestor douà basme ar fi îm-prumutatâ basmelor bulgare, ne pare greçitâ. Ambele basme sunt Espànditela Românii de pretutindeni, (cfr. L. ÿaineanu : Basmele Romàne, p. 256—289, unde aceste douà basme sunt grupate: primul în TipulMeluzina, al doilea In Tipul Neraida, alàturi de o mulfime de variante româneçti).
   Papahagi (Per.), în: Din Literatura Poporanàa Aromânilor, p. 759—816 s’au publicat 34 de deceuri.
   „Revista Pindul“, Bucureçti 1898—1899 No. 1—11. In No. 7, pag. 8 se publicà o s curta legendä despre lemnul crucii de càtre I. Naum. E scrisà íárá nici o sistemà ortograficà çi este reprodusà în lucrares de fat¿¡, prezintànd însemnàtate, ca una ce prezintà asemànàri cu legenda despre lemnul crucii. A se vedeà cursul universitär despre Istoria Literaturii Romàne de Ovid Densuçianu, 1898 (redactat de Filip Drugescu, pag. 177—13U) \ Legenda despre lemnul crucii.
   Taçcu Iliescu a publicat in «Tara nouà> (1887, Bue,) doua basme: 1° Picurarlu Perpellifa cu Mudata a locluì (Anul IV, No. 2, p. 103—124; No. 3, p. 186—188); 2° Hiliù-lu de amiráú cu amiróMa a zânilor (An, IV, No. 4, p. 222—235), care nu sunt aitele, decàt cele publícate în Texte Maeedo-romàne de Obedenaru (vezi mai sus). Limba este influen(at¿ de cea li-terarà, întoemai ca çi In V. Petrescu.
   Weigand (Gustav), in: Die Aromunen (ethnographisch-philologisch-bisto rische Untersuchungen über das Volk der sogenannten Makedo-romanen oder Zinzaren), II, Leipzig, 1894, au apärut nouà basme cu titlurile ur-mätoare: 1° Der Mann mit dem grossen. Verstand (Minte am, paràfi no-am), 2° Das kluge Mädchen (=Fata istea^ä), 3° Die falsche und die wahre Königin ¡^Regina substituitä), 4° Porköpulos, der Findling (=arom. ARatlti), 5° Die böse Schwiegermutter (= Soacra cea rea), 6° Die hab-
gierige Frau und Ihre Strafe (»Femeia lacomä ?í pedeapsa ei), V All-Baba and die vierzig Räuber («Ali-Baba 9! cei 40 de tälhari), 8° Daphne («Dafina), 9° Schneewittchen («Rodia).                          *
   Basmeie acestea sunt culese cu Ingrijire, credincios reproduse, degl se restate uneori sfüciunea povestitorului, lucru de altfel greu de fnlätu-rat, dacá finem seamä, cät de pujin comunicativi sunt povestitorii fajä de oaspefii cari dórese sä-i exploreze, ?i mai ales cànd ace?tia sunt stràini.
   Tota?, din tóate colecjiunile amintite, cea a d-lui Weigand este cea mai congtiincioasä.
   D-l Weigand crede de cuviintà a face urmfttoarele aprecien privitoare la basinole aromàne (Arom. II, 210) :
   «Imi pare, dupà esperienza mea, cà poporajiunea nomadft de pàstori este mai bogatá in càntece, dar mai pujin bogatft In poveri decàt po-porajiunea sedentará, cà cea agricolà posedä materialul cel mai mare de pove9tÌ>; apoi mai jos: «Numai un sigur basm din cele nouà,mi s'a povestit de un pàstor, dar pi acesta apare ca imprumutat dela stràini. Prin aoeasta nu va s& zicà, cà ar fi un gen specific aromànesc de poveri. Absolut nu; pentru tóate se gàsesc paralele destule, atàt in literatura poporaná a popoarelor balcanico, càt ?i pe un domeniu mai intinse
   Cu destulà pftrere de ràu constatàm, cà invàjatul german, condus de cele càtevà basme culese de dànsul (9 in total), cautà sà se pronube in fond despre aceastà comoarà a Aromànilor! Cà poporul pastoral este foarte bogat In tot ce atinge literatura poporaná, nu incape nici o indoialà pentru cine se opre?te solid sà-l cerceteze. O singurà comunà, ca sà nu zie o singurà fdleare, ar procurà invàjatului german un material de povertà, e&t a incàput in intreaga lucrare de merit a lui Lazàr ^àineanu, in Basmele Romàne.
   Ci n’ar existà un gen specific de povegti aromàne, credem cà d-nul Weigand, dupà aparijiunea Deeeurilor apàrute in lucrarea «Din Lit. Po-por. a Aromànilor* precum ?i dupà aceastà colecjiune, nu va mai Bustine o pàrere nefundatà. Legendele referitoare la smeii din Pind, la pästori pi la tot oe se atinge de viaja pastorald, credem cà numai stofà stràinà nu ponte fi»
   De altfel trebuie sà recunoagtem, cà sunt foarte greu de stabilii marginile unei povegti ?i de dovedit originea ei. Caracterul etnie el unei po-vefti il formeazà situajiunile particulare subt cari ni se povestegte 9I cari, de cele mai multe ori, sunt nationale. A?à de pildà napterea, nunta, moartea, credinjele ln ursitoare, etc., sunt infámate potrivit cu datinele aromàneQti, dacá basmul este povestit la Aromàni, ?i altfel, dacá basmul acelag se povestegte de un alt popor.
   Baimele Romànilor din Meglenia, culese de d-l 6. Weigand (1) gi Per. Papahagi (2) nu sunt mentionate acì gi colecfiunea de fajà nu cuprinde nid nn basm meglenit.
   (1) VUtoho-MogUn p. 57—SS (contine cinc! basme meglenefti).
                                                        Bomànii din Megìetùa p. 14—26 cuprinde patru basme; Mégleno Romàni* II, p. 1-165
                                                   frtvi
   Düpá cum reiese din cele de mai sus, basmele aduhate páni acuma nu sunt nici numeroase, nlci biné culesé. Din ele nú resare duhul Arománului. Cred cá colec(iunea de fafá va umpleá un mare gol in aceastfl privin(¿. Graiul am cáu-tat sá-1 reproduc cu depliná scrupulozitate. M’am siliteá cu-leg sistematic, nealteránd nimic. Sfortárile mele au tins sá reproduc cuvánt cu cuvánt spusa povestitorului. Uneori am reu^it, altádatá poate nu, cáci la neputin^a mea de a transcrie repede povestea, ori ce iiitrerupere de a opri pe pove-stitor, spré a vorbl mai rar, de a mai a§teptá ni^el, il fáceá sá-^i piarzá uneori ^irul, alteori sá repete acela§ lucru. Apoi prin íntreruperi se pierde tot farmecul, toatfi cáldura ce pune povestitorul in basm. M’am adresat §i la buni povestitori iji la mediocri, $i am transcris basmul, chiar c&nd a foat nein-tregit, cáci tóate prezintá interes pentru un etnograt
   íntru c&t am reu§it sá culeg, desbrácat de ori ce ínráuriri teoretice, lásánd in totdeauna expunerea pe seama povestitorului; íntru cát m’am putut ferl de combinári §i prelu-crári in basme, ceea ce ar fi o scádere; intru cát am reu§it sá pátrez basmelor acestea originalitatea lor.'spre a se pu-teá infá^i^á *cu imbrácdminlea lor origínala, inlreagá, ne-ciuntitá fi nedescoloratá» cum se exprimá d-1 Hasdeu (1) despre basme, las sá se rosteascá acei cari nu vor pregetá sá arunce o privire binevoitoare asupra lor.
   Dorinfa mea arzátoare a fost sá scap déla, peire o pre-tioasá comoará a literaturii poporane arománe^ti. ín parte, dórica mea este ímplinitá, cáci mai bine de 400 de basme am reu^it sá stráng, din cari aceastá colec^iune ínfát¡§eazá abiá a treia parte.
   A se interesé de aceste basme feerice, zice Vasile Alexan-dri (2), este un lucru natural; a le feri de nimicirea la care ar fi expuse cu timpul, este o dorinfa patriótica; insá a $ti de a le pástrá naivitatea poética a graiului povestitorüor déla fezdtori, este o opera din cele mai meritorii.»
   Mi-ar páreá bine, — $i aceasta ar fi o mare satisCacere 1 2
  (1) Hasdeu, Etym. Magnum Rom., art basm p. 2.619.
  (2) In prefafa ce insolente: Basmele, etc. de P. Ispirescu.
XXVII
pentru mine, — dacfi, cel pu(in, donnea patrioticfi ar fi atinsfi, He §i In parte, prin publicarea materialului de fatfi.
  ìncheind, tfu sfi aduc omagii de mulfumire §i recuno^tinffi Onor. Academìi Romàne care, §i de astfidatfi, a onorat cu sprijinul sfiu §i aceastfi colec(ie.
  Exprim de asemenea muRumirile mele cele mai cfilduroase, pentru interesul de aproape arfitat lucrfirii de faffi, d-lui Profesor I. Bianu.
                                                                                        HUTORUL.
  Giurgiv, 7 Fevruarie 1905.
i
1
!
i
               1. Andru§lu $i Araplu.
  Erá uná oará §-un k'iró un fléór, cu numa Andréiü. El dupá te si surá, duse tu xeane, tra s-acizinseascá. Ma cum easte ponda di xeaná, adí s-amintá, mine s-amintá, trifeá <Ji'-lile uná cite uná, s-fá^eá siptámift!, siptámihle s-fá(eá me§! & §i megl'i añí §i an cu an se-adunará 14 de-añí ín cap. Dupá 14 de-an!, vru §-nis, corbul, si s-toarná a casá, tra sá-§! veadá niveasta-I', nividutá ná etá ntreagá $i scunk'il' párin#!
  Oindu trapse dit xeane, §-feate crufea, s-lo-aducá Dumni-<Jáü g'ine, §i ntrá tu cárave. Halde-halde agumse cáravea 10 §i s-apruk'é di márdinea di hoara lor. Cápitanlu di cárave strigá s-easá tu# oamiñl'i nafoará, cá piná aoafe plátirá. I§irá tu# i§! Andrelülu.
  Lo calea citrá acasá-1', háriós, cá vru Dumnidá, di agumse sinátós si-§! veadá párin#r §i nveasta. Na, uná §-uná, lu 15 1-astal'e calea un pondu de-aráp, lalü ca tuélnile, §i-l'
  —   'J’e-ñl da! si-# spun uná háirlítcá?
  —   Am # si-# daü, dise Andrelülu.
  —   I(e s-al, ñi-1 da! aúia ? dise Araplu.
  —   E! #ul daü, d¡se Andrelülu                               20
  -- Cu sinátate! mul'area-# are fiéór. Tiñe nu ^tií, cá tu fugá,
o-aláság! greaüá.
  Di ná oará Andréiü se-aláxi tu fafá, cum di-1 pimse atél-dinvale, di ideado zborlu, si-1' da fiéorlu. Tut imná citrá acasá cu caplu spindurát §i s-mindueá, cum s-facá, cum s-a- 25 dará, se-ascapá di Aráp. II' ticáni, cá la ni§!, ca oamiñ! ueári va! aíbá ciñ!.
  —   Ciñl'i, va me-ascapá, mindul nis. Apoea-1' dise Araplu!:
  —   Vinu acasá, s-lu l'a!.
  Nis dináinte, Araplu dinápói, agümsirá to-avlie. Un Ba-30
  Papthigi, Basme aromlne.
1
9
PER. N. PAPAHAGI
   l'uca, cine vecl'u picurárescu, cit íl vi<jü, 1-cunuscü §-acá|á  I
   s-da coada pri ningá nis. Ananfí ciñí s-loará dipu nis. Araplu   j
   nu cutida s-intrá di poartá nauntru. Andrelülu, cit vi<Jü hil -su, mare 'g-mugát, gone si l' spinijurl apala di gu§e, gri * 5 ArapluI:                                                         |
     —   Vinu, Arape, vinu si-1 l'al!                               j
     —   Adu-1 aoa(e, gri Araplu.
     Cit l'-av<Jírá boa^ea cíñl'i §-carl da di-1 bagá ndinte pri I máratlu de-Aráp, s-vátámá $i s-frimse píná se-ascapá. Nu | 10 tricü mult de-atumjea §-uná ijuá i^irá fiéorl'i di la scul'ó cu | dascal'i nafoará tu virdeafá, s-l'a viintu. I$1 ^-fiéorlu al An* dreiu, cu numa Andrü§. Aceite l'-<Jiteá sosl'i a luí.               i
     Andru§lu cum s-agucá pri ningá amare, viijü un pea§te mugát, cum no-aveá vitjutá puté. Peá^tile tut pri ningá bu<Ja 16 de-amare anutá §-íu erá apa cama pufiná. Andru§lu ij-aduná éoárisl'i nipól in sus, intrá tu apá §i tut pusputeá §-mutreá s-lo-acafá. G'ine ma peá§tile erá cine; atia-fi páreá, cá lo-acátl, a(ia t-ascápá prit deáijite.
     Va-1' u <JítT, acáfá s-murijeascá §i s-creascá afia de-a^ia 20 aümbrile. Dáscalu l'-aduná fiéorl'i, si s-toarná n-hoará. Cindu sá nk'iseascá, l'-anümirá gi-1' scoate un cama ng'os. «Cari i lipsea§te, cari lipsea§te ?» Andru§lu lipsea^te, gri un fiéor Na-1 inclí», lu caftá s-acafá pegti.
     L'-aurlá dáscalu, cá val fugá, nis il' <JHe:
25   — Ñinga ptin, voí tra s-acá| un pea§te.
     Fiéorl'i vijirá §i lo-alásará. Peá§tile, uná-¡j-uná (e vi<Jü, cá v4irá fiéorl'i, arsári dit apá §i s-feate om. Aestu §-erá draclu viü, carne 9-oase, cum mi ve<JÍ §i cum ti ved, cu coárnile trel pálñi márl §-cu coada trel cotí sálg'itá. Fiéorlu niti no-avü 30k'ir6 z-greascá t»vá. Fu arák'it di drac §i dus tu pálatea luí din mesea di amare. Aestu era g-Araplu te-1' i§l al An-drelu in cale.
                                        Draclu aveá un tatá §-uná mumá. Tu pálate aveá §-uná featá de-amirá arák'itá, mugatá ca soarle §-buná citu z-4i(I.
35 Fiéorlu fu adüs tu odálu, t© erá §i feata-de-amirá. Nis acátá 3-plingá, pri di ná parte, cum s-facá aclb, §-pri di altá parte, ca-1' párü ptin g'ine, cá easte cu ná featá ahintu mu-§atá. Lu ntribá feata:
ANDBD^LD §1 ARAPLU.
3
   —    Te plin4i ? Nu ve4t lo feata h'iu 9-nu plingu 9-tine gone aleptu 9-ver$i 1 Serial ?
   Fieorlu se-aru§nS, §-a§tearse ocl'il' §i gri:
   —  ScumpS, cum s-nu plingu? Nu ve4I tu |e lSea(S h'iu?
   —  Lasi, nu-i JivS, efi ti nvep, cum mi nvi^SI 9-io.
   Tacit 9-fiiorlu.
   Drasl'i, tatSl, muma §i h'il'lu, aveS sistimS ahtare, efi v4ea caOe searS, citu ntunica. Ac§ite §i seara esta. Ma, nSinte fe s-fugS, 11' 4isir& a fidoriui:
   —    Ea, mtrea ncoa! mine tah'ina s-SpirS nS a vita cu un ar&pune de-auS, ca si nu, si gtil cS nS mi^cSturS ti fac! Ti mic 9-altS nu!
   Cara v4irS, mSratlu di fi66r nipbl il loarS IdcriAle citrS ng'os. Feata 1' 4ise nip5i:
   —  Trfi-te plintji, di {I-aspar4i ocl'il'?
   —    Te s-nu plingu, mu§ata-locluT, Araplu nl 4ise, ca s-nu a-dutearim pinfi mine nS a vita c-un arSpune, va s-mi mica, mSratlu-nl!
   —    E ! glare! |e-al anang'e ? ea du-te la pap-au§1u a|Ma, \e lucreadS acl6 tu mesea de-amare gi strigS-l' ac§i(e: O! pap! pap! ini 4?se h'il'e-ta mine tah'ina s-SpirS unS a vita cu au8, ca si nu va s-u mica Araplu!
   Duse mSratlu fi<56r gi apdriii tra si strigS, cum lu nvi$8 feata. Paplu l'-4ise: «G'ine! du-te 9-mine tah'ina va s-h'iba avita cu tut auS».
   Cindu s-turnarS to-apirit8 drasl'i, 9-aflara avita co-arapunl de-auS. Li lo muma lo-ArSp 9-li mica, (e si-1’ se-acaJS !
   AlantS searS cindu vrea s-fugS at&l' trell'i c-un ¿or, il' disirS a fidorlui:
   —    Mine tah'ina s-SpirS nS palate, ma mare di cit anoastrS, ca si nu fure, ti micSm!
   Fidorlu intrS nip6I tu gailei 9-tu cripare. G'ine ma feata de-amird 9-era aclote... Il pitricii pale la paplu, si-1' 4ic&: «Pap, lal pap! mi pitricu h'il'e-ta s-ja 41«, se-Spira nd palate pina mine, ma mare ca-1 A rap, cS si nu, si 9til, ca va s-u mica Araplu».
   - E, g'ine, 4ise auglu, du-te tine, 9-mine tah'ina va s-h'iba-
   Cindu s-turnarS at&l' nipbl, vi4ur8 palatea 9i s-6udisira.
5
10
15
20
25
30
35
4
PER. N. PAPAHAOI
   G'ine ma Araplu vrea s-l'-aflà nà nicà acàfàturà al Andrù? §-lu mtcà. Acuite, seara, cfndu vrea s-fugà, il' (Ji'sirà :
     —     Mine s-àpirà un ariti, tra s-treacà prit amare, cà si nu, va s-ti mícám.
a Feata, cindu avdì' dimindata draslor, |e ma^T dit càpite di dra(I puteà s-easà nà grea(à ahtare, se-aspfrè gi-1' dise a fi-éorlul :
     —     Fiéòr mu§àt, fiéor-aleptu, trà fricà easte aestu lucru ... ma ?tii (e 4?° lo? alde si v4im, s-nà lom ocl'il' de-aoafe §i
io s-nà (em tu hoara ta !
     —   S-fudlm, 4ìse fléorlu, ma u §til calea tine ?
     —   Nu t*u criparea, cà Dumnidáü nu n-alasà s-k'irlm.
     Lo feata k'àptinle, cuneta c-untulemnu §i vilia di viléire $i §-loarà perlu de-aclò.
ìa To-àpirità asunà drasl'i la pàlate s-là di^cl'idà, no-are s-vinà virnu ! S-arucà priste stizmà, mutrescu nauntru udá di udà, no-are nifi featà, nifi fiéòr. Loará calea nipòi §i-l' ved lu alàgà. Si strìmsirà g-el' to-apalà tra s-l'-agungà. Vidurà feata cu fléorlu, cà vrea l'-agungà §i vrea s-bagà mina pri ni§i, 20 loará ; arcará k'àptinle §i s-féa^e un munte mare §i aripòs, cà sk'in ningà sk'in cri§teà, ndisàtl ca din|il' di k'àptine.
     Nipòi fudl feata cu fléorlu, nipòi strindi-te draclu, cra§t-crù$t a sk'iAlor cu gura, 9-fea(e cale, tricù mùntile §i iseà pri n!§I s-l'-acatà. Cari u vidurà zore, arcará §i vilia di vil-25éire dipu nìiji i$i cara s-fea^e un munte aruk'i^iròs, cà vidurà g-pàfirà drasl'i pinà s-lo-aiinà. Feata cu fléorlu aveà loatà loc multu, ma tut l'-agumse Araplu. A tundea- feata arcà 9-cuneta cu-ntulemnu. Di nà oarà s-fea^e nà baltà cu apà-ara{e, cit nu (-u ncape mintea. Feata ^-fléorlu s-feafirà pàpk'i 80 ?i ntrarà tu apa tea dulie, tra s-là k'arà torlu.
     Agùmsirà drasl'i $i paplu, tatàl al Aràp, acà^à s-greascà :
                     «Ah! nu erài tine Soare g-luiiinà,
                     (e te-aflàm to-amare,
35                   ti hràneàm cu ilare,
                     g-tora s-nà fu^i din casa ?
     Feata ^-fléorlu s-fà^eà, cà no-avdu §i strigà ca broati^I : «bac! bac! bac! bac! bac! bac !
ANDRCgLU 91 ABAPLU.
&
  Apoea ah'ursì tiéorlu al pap, Araplu s-4icà :
  —     Ah ! ou eràl tine, (e te-aflàm to-amare, te adràm tuta tu fustànl noauà 9-tu te lùcrile (e ni c&ftàgl ti li featim 9-torà v<JÌ9Ì 9Ì n-alàsàsl!
  Peata cu Andru9lu nipòi:
  —   bac-bac-bac ! bac-bac-bac !
  Tu coadà gri 9-muma-l Aràp :
  —     Nu eràì, tine durutà, ti te-ascàpàm dit amare, care ti cris-cùm, fi li featim tute k'eh'le 9-tora V4Ì9I di n-alàsàsi?
  —   Bac-bac-bac I bac bac-bac ! strigarà nàpòl feata cu fléorlu.
  Atumfea s-turnà 9Ì blàstimà mura# dracluì si 4ise:
  —   Muma-1' cari vai ba9e, atèi niveasta si s-agàrsascà!
  §-tru oarà cìntarà cucosl'i 9Ì-9 frì'msirà zverca drasFi. I9irà
9-feata cu fiéorlu si s-ducà acasà la Andru9lu. Calca feata l'-4ise :
  —     Avdi'sl, te 4ise dràcoana ! mutreà g'ine s-nu te-alà9Ì s-ti base mà-ta 9Ì cara-z-va, si-F 4ift b'il suràt.
  —   G'ine, 4i8e fièorlu.
  Nìs o-alàsà mevasta-1' tu nà càlivà tu munte, cfi l'-erà arsine, featà de-amirà s-o-aducà cu strane arupte n-hoarà, cà là se-arùpsirà di cit feàtirà pii cale.
  Duse fiéorlu a casà singur, s-l'i facà nà pàreacl'e di strane.
  Xis, cum 9-aveà datà zborlu, nu se-alàsà s-lu base mà-sà
  —   Marno, nu mi base, cà-nl h'im suràt.
  Mà-sa, ca mumà, dureà sà-1 base, ca nu-1 aveà vitjutà di multu s-tora l'-vineà ca dit lumea alantà ! G'ine ma tut nu-1 bà§è atumtea.
  Citrà nadà-nopti, cindu flèorlu l'-cuteà somnu greu, mà-sa duse tra si-1 veadà. Cindu-1 vi4ù asudàt, di apustusìt ti erà, cà imnà màratlusl, cari-ste cit, lo-astearse de-asudoare si-1 basè di harauà. Fiéorlu no-aduk'ì tivà. To-apirità si sculà, si là si se-aspilà g'ine-musàt, si se-alnà pri un pat tra si sadà Lu ntribà mà-sa:
  —     H'il'u, spuneài aèri, cà h'il suràt, cindu va s o adùti ni-veasta-ti la pàrinti?
  Andruslu aveà agàrsità dip di dip di cum il bisè mà-sa Si 4ise:
  —   Cari niveastà?
  —   Ateà de-aèrl, te*AÌ (4i)tcai !
5
10
15
20
25
30
35
6
PER. N. PAPAHAGI
     —   H'ii arisà, mumfi, Io nu h'im suràt.
     Atumtea rauma-1 bàgà di cale §i lo-aràvunisì cu nà featà din hoarà, §-alantà màrata g-a§tiptà tu munte, si z-ducà s-u l'a.
     Vine oara s-facà numta. Cindu, na ! aclò lu sà si ncrunà, dol ò pilistèri, pitricùtl de feata lantà, vìnirà ?i §i<Jurà, unlu pri caplu al gambrò §-alantu pri caplu ali nveaste. A tèi di pri caplu ali nveaste acàtà s-cintà §i s-dicà :
     —     Nu eràl tine, gone aleptu, fi te ascàpàl dit mìnle al Aràp cu ahite murateti te feòu ? Nu eràl tine fe-AI teaì te**d
lOgurài, cà 8-morI, s-k'eri, di mine nu va ti dispartì $-tora vrel s-ti ncruni cu altà?
     Atumtea Andru§lu pimse nclo niveasta-1', s-disfeate di ea §i dìse:
     —       Io h'im suràt, Io h'im suràt ! fudUh t® vrefl s-mi ncrunàtl 15 cu altà ?
     Apoea duse Andru§lu la nveasta lui di la munte 9-0 aduso acasà ?i u lo nveastà.
     Eràm $-Io aclò, ni-deàdirà niscinte pisk'ese s-v-adùc, ina cum triteàm pri ningà nà baltà, broàtitli feàtirà «bac-bacbac!» 209-ania-nI sipàrù cà fac Turtil' «brac! brac! brac!(l)» §i me-aspàreàl, le- alàsàl §i vdii !
     (Spus de Constantin N. Barbaiani din Caterina, Macedonia, vilaetul Salonic).
                          / ,
      2.  H'il'lu de-amirà moare $-anvia4& a doara.
     Erà nà oarà, \e nu §-erà.
     Erà nà oarà un amirà. Amiràlu ij-aveà §-amiràroane.
25 Aestà di cite ori il' deade Dumnidàu fumeal'e, ma§I feate amintà. Torà amiràroana erà greauà diznòù 9-amiràlui il' vine sà z-ducà tu polim. Cindu z-dispàrti' di alul-l'i de-acasà, l'-alàsà zbòr a mà-sal §i-l' dimindà :
     —       Mumà, s-easte cà mul'area-mea va s-amintà fiéòr, sà-nl 30pitrètl carte; s-amintare featà s-nu-nl pitrètl carte dip, cà
   ìil-u aràù s-avdu.
     O-aduse oara, §i-§I feate Dumnidàu hilà §i-l' deade fiòòr a amiràroànil'ei. Muma amiràlu! nà palmà criscù di haraùà,
     (1) Brac! pe turceste inseamnà: alasi !
H'IL'LD DE-AMIrÁ JE MOARE ^-ANVIApX A DOARA
7
ctndu vi(Jü §-un mascur to-ahinte feate. Lo-a§tiptá cu gura cáscatá tu^í, ca éirea§a tea coapta. II' <Jise ea a nor-sai:
  —   H'il'e, scumpul a mel iñl dimindá tu fügá, si-1' pitréc carte,
seaste cá va s-aminti fiéór, §i s-easte cá aminti featá, s-nu-1' l'aü sihárik'e.                                                 5
  Amirároaña si nviriná, avíjindalul aéstá::
  —     Ba! <Jise nisá, canda mine vream s-fac tut feate? Macá amintám feate, easte cá Dumnicjáü ñi li pitrifeá. Cum s-fate, c-amirálu s-o arucá tutá furtiea pri mine?
  Ac§i(e amirároaña s-náirl §i nu vru s-l'i l'a sihárik'e ami-10 ráluT, cá feate fiéór.
  Fiéorlu criscü 4uá di (Juá, analtu §-mu§át, $-acátá sá z-ducá la scul'6. Cindu vineá Cráciún, cindu vineá Pá§te, tutl fi-íorl'i tu ti sotl'i acátá sá aspuná, te 1-acumpárará párintíl', tá-tii'il i, ma^i nis máratiu táteá §i §ideá apreadunát §i no-aveá 15 te z-(Jicá, cá ¡j-o-avoá cá no-are tatá. Ná 4uá, pirindu-sárbá-toare, cari av<Jf cum fiéorl'i grea te 1-acunpárará tátáñl'i, il' vine multu greü alüi $i fu<Ji di la scul'6, ?i duse a casá la má-sa. Apoéa acátá s-u ntreabá má-sa:
  —     Mamá, fo tatá no-am ? Ma§l alanti fiéóri aü, di l-acüm-20 párá lucri §-mu§utétí ?
  Mumá-sa prota nu vru s-l'-aspuná, cá l'-erá s-nu-1 cárteascá, ma tu már^ine il' 4tee:
  —     De! h'il'u, 9-t¡ne ai tatá, ma ea $-ea cum sta lücrulu: Ta-tá-tu duse tu polim $i me-alásá sárfiná tamám la tiñe, fe-l' 25 vine, z-dimindá §i s-alasá zbor, tra s-l'i pitritém hábare $i s-l'i Jom sihárik'e, ma§í cari s-amintám fléór. Io-ñi mi náirii pri nis, cá lücurlu al Dumn¡4& lo-arcá pri sk'inarea mea i$i nu vrui si-1' pitróc carte. Nis, cari a§tiptá te-a^tiptá, bit! pó-limlu §i-§ lo ocl'il' nipól in sus tu xeane §i de atumtea nu 30 s-turná. II plingu §-Io §i dor ñ-e z-daü ocl'i ningá noará cu nis, ma nu-I éaré.
  Fiéorlu, nu erá de-atél' te lá-i fricá §i de-aumbrá-lá, i de-atól' fiiéórí te-a^teaptá n-gurá, ca tivá pulí' org^. El erá gone, om fe disicá náinte §i cindu ¡j-u bigá cu mintea s-adará un 35 lucra, piná nu-1 fáfeá, nu se-alásá.
  Cindu av<Ji’ dit gura má-sai cum sta lücrulu, i$i nafoará
8-aflá un sot, tra z-ducá s-alagá, si-§í aflá tatá-su. Aflá un sot tu añl'i a luí §i-l lo. Má-sa, cum sun mumáñle durute, nu
PBB. M. PAPAHAGI
8
   vru s-lo-alasà, cà xeana-I greauà, cà lumea I araùà, cà s-nu k'arà, cà s-nu l' u toarnà mintea {ivà feate ^-armine tu xeane gi cum s-facà nfsà fàrà fiéòr. Pise durata mumà, ette nu cama putù, ma mintea lui nu-1' si gutà ; u ligà : «cà va 5 mi due», §i di ducà minà nu trapse.
     fi s-facà g-oàrfànà di mumà» lo-alàsà dipu vrearea lui.
     —     Du-te, scumpe, ma fini s-ti du^T, ma vinu s-\& leg un semnu-di minà, la bratta ndreptu, tra s-ti cunoascà tatà-tu.
     Nldisirà dol'i sofì §-l'-u deàdirà citrà tu lume. Gara im-ìonarà, imnarà, l'-aprease seatea. N-cale aflarà un puf, apàr-visìt tu un cimpu ermu, lu nu z-videà éipit di om. Ma$I ni§i dol'i. Torà cari s-intrà nauntru sà scoatà apà, Cà cuvà nu-aveà la puf. «Intrà, tine», unlu, «intrà tine» alantu, tràpsirà §curtita §i-l' cà4ù a h'il'lul de amirà s-intrà. Aestu intrà gi 15 cara no-aveà cu \e z-bea, scoase càéula §-u umplù cu apà. Fiéorlu oarfàn ma $irèt, il' càftà z-bea nis ma naintea II' feate k'efea h'il'lu de-amirà. G'ine ma aestu càtàrgàr, dupà (e biù, sàlg'ì càpak'a priste gura di puf §i lo-alàsà aclò.
     A h'il'lul-de-amirà il' pàreà cà oàrfànlu se-agoacà cu nis» 20 cà fate gicàtl tr-aridéare §i tut il' greà :
     —     Dure tl-u cu goclu, ma di§cl'ide, cà vai intunicàm aoate $i nu vai avèm lu 8-nà culcàm.
     —      Nu-tl di^cl'ìd, gri oàrfànlu, pinà nu va ni dal semnul |e-l porti la braflu ndreptu §i te lo-al di la mà-ta.
25 Vi^ù torà h'il'lu-de-amirà cà si ngroage §icàlu §i c-aoate nu-I goc. fé s-facà? Goacà preftul di bil'è.
     —   Di$cl'ide s-es, grea§te nis, cà t-ul dau §i semnul.
     Lu scoase §i-l' lu deade prit unà càrpiturà.
     —        Tut nu-tl discl'id, <}ite oàrfànlu, pinà te nu va ti gurl §» 30 sprigùrl, cà tine, di oara està, va h'il oàrfànlu §-Io va-n
   h'iu h'il'lu-de amirà.
     Gurà §i sprigurà h'il'lu de-amirà $i 4ite:
     —     Mi gur §i mi sprigùr, tine s-h'il h'il'lu de-amirà g-Io soth* a tàu, s-mor §i s-anviè4 9-apoea s-aspùn a tatà-nuT.
35 Oàrfànlu erà cine, flcòr diprit càl'url, vai 4ift uà soie di cupilóu.
     Cara feate guratlu aestu greu ca mùntile te-angreacà, mutà càpak'a $i i?ì h'il'lu-de amirà, galbin ca turta di tearà: le-
9
H'IL'UJ DE-A MI HA TE MOABB ^-A.'ÌVIApÀ A DOARA.
aveà umplutà màratlu, o-aveà ’spàreatà huzmetea, cìt gone $-erà de-al'umtrea.
   E, fiéorl'i a mel', §i ¿uneata s-o-aspunà omlu, j-va loclu Dupà afeà o-adunarà earà $i di om-om, ìntreabà un, Ìntreabà alantu, loarà di hàbare lu l'a pine amiràlu. Il' pitricurà hà- 5 bare s easà, s-l'-a^teaptd, cà l'-adùc stiri bune dit loclu a lui.
   Amiràlu i$i cu harauà, ma nu $i $tea, cari easte h'il'lu a lui. H'il'lu de-amirà, cuna s-aveà guratà, dise, cà oàrfànlu easte iicorlu a lui $i nis easte sopi-su. Atumfea tatà cu h'il'u min-éunòs z-bàgarà, si mbrà(itarà §i tràpsirà tu pàlate.            io
   Apirl <}ua lantà. Oàrfànlu s-curdusì mare-gros tu pàlate, cu ¿or pri dinucl'u 9 mutreà citrà tu gràdinà. Veade aclò là-IìhJI nil'e, s-(à si l'a mintea. L'i se urixì nà trandaflà $i-l' 4ìse a sofu-sui — h'il'lu de aulirà—s-1' arupà $i s-l'-aducà unà.
   —    Nu, (Jise amiràlu, aclò nu poate s-intrà vtrnu, cà easte 15 un $arpe-mare,cu doauà càpite, te-aveagl'e. §àrpile aestu ma;l mine mi cunoagte, domnu-su a gràdlnàl'ei, §i gràdinarlu \e-adarà 9-adapà gràdina. Ma, si z-ducà gràdinarlu.
   Il' 4i$irà a h'il'Jul-de-arairà, si-1' 4ìcà a gràdinarlu! s-arupà nà trandaflà. Aestu ntribà di gràdinàr $i cara nu lo-aflà tu 20 oara |ea, intrà singur tu gràdinà. Nifi nu §i §teà nis, cà se-aflà aclò §arpe-mare, cu doaùà càpite. G'ine ma carpile aestu erà apicàgòùù. Ma-1 vi4ù, 1-cunoscù, cà-ì h'il'ù-de-amirà, nu-1 cirtì dip $i-l' 4ise :
   —    H'U'u-aleptu, di§cl'ide gura... Fidorlu di^cl'ise gura si? àr- 25 pile cu doaùà càpite lo-ascuk'è n-gurà §i aestu s-aflà cu tute Ambile di priste loc anvijate. Nvifà cum zburàscu éonl'i, ali'n-durle, puil'i §i pràvdiie tute di sti loc. Adunà apoea ndoauà trandafle $i-l' le-aduse a oàrfànlu!. Aestu mutreà di pri pàidire la h'il'lu-de-amirà §i s-a$tiptà s-lu veadà màcàt di §àrpile 30 cu doaùà-càpite $i multu s-nirà, cindu l-vi4u ascàpàt.
   Oàrfànlu, fiéorli a mel', cara z-vi4ù tu bune §-tu mudateti, l'i si pàrù cà di tot na easte acuite- Ma$I unà sàrak'e-1 màcà : cum se ascapà di h'il'lu de-amirà, cum sà-l facà si-?! micà caplu cu virà trop, cà sk'inu ntr-ocl'i l'i stàteà. Il micà 35 Iailu-gi, càs-nu easà tu pade alih'a nà 4uà. §i di te se-as-pàreà pin tu coadà no-ascàpà.
   Nà 4uà amiràlu cu oàrfànlu micà pri measà. H'il'lu de-andrà $ideà mprostu 9-l-aduteà micàrl, là turnà sà s-la 9-fàfeà
10
PER. N. PAPAHAQI
   huzmete. Tu oara tea, na lu vin doaùà alindurl $i titir-vitir, ti$ir-vitir, si-ncàéà trà nà cumatà di hrisafe, unà caftà s-u l'a nisà §-alantà nu vrea s-l'-u da. Fiéorlu de-amirà, unà cà adu-k'à di limba lor, bàgà s-artdà, cà si ncaée tr-ahi't lucru. 5 Oàrfànlu §-o-avù, cà aride di nis $i-l' dise amiràlul :
   • — Nu vedi, tatà, cura §-arìde k'irutlu di noi?
     Amiràlu s-nàirì, cum un pal'u fléòr si-$I aridà de amiràlu §i di h'il'-su §i dim indà s-lo-aspargà. Fiéorlu de amirà, cari u vidù luguria streasà, aspuse, trà te aride: io — More, nu mi loap pri gu§e, cà Io no-arid di voi, ma arid de alindurle aeste te si ncaée trà nà cumatà di hrisafe arà-putà di la h'il'a al amirà-Gone dit loclu ìu featà pull'i.
     —     Macà-i acuite, gri oàrfànlu, s-ti dutl s-o-adùtl feata-al Gone dit loclu iu feata puìl'i, tra s-u l'aù nveastà.
15 Oàrfànlu pistipseà co-aestà s-lu k'ardà, cà nu l’-erà a lui trà nsurare ahi't.
     H'il'lu de-amirà avdi'ndalul aestà, minte n-cap no-aveà. Cum s-facà, cum s-adarà? Si dute la §àrpile cu doaùà-càpite §i-l' dite, te paté iji-1' caftà mintea.
20   — Nu te aspare dip, il' dise §àrpile cu doaùà càpite, cà
   Io h'iù cu tine §i ite vai vinà, va u tràdèm deadùn. Du-ti §i di-1' amiràlul, s-fà facà doaùà pàrecl'i di strane, angl'igate tu hrisàh' §i un tastru tut mplin cu flurìi, tra s-putèm s-o aridèm h'il'a amiràlul.
•25 Fiéorlu li càftà §i amiràlu l'i li deade. K'insì fiéorlu cu $àr-pile cu doaùà càpite §i pinà s tà freti ocl'il', aprease un per §àrpile, acl'imà un cal azbulràtòr, ancàlicarà §i la pàlatea amiràlul Gone se aflarà. H'il'lu-aleptu de amirà, cum apirì dua, s-adrà tu hrisàh' §i duse n-fata pàlàtiléi. Strànile ateàle, cari 30 càdeà mùndile a soarlui, iutèa, di-tl loà oclil'. Feata-1 vidù di la pàlate ?i s-éudisì, care s-h'ibà.
     Acuite nà duà, acuite doaùà, pinà tu a tre!a. Si scoalà to atrela duà, §i si dufe s-u caftà feata.
     —       Amirà-Gone, dise nis, cu l'irtare s-h'ibà, Io vinù s-ni dai 35 feata-t( inveastà.—§i dupà zbor, dupà purtare, aveà fiéorlu-
   aleptu aumbrà di h'il'u di domnu mare, di h'il'u de-amirà. 11' dise amiràlu :
     —     Fiéorlu amèl, bun h'il, mu?àt h'il, poate §-avdi't h'il, ma Io feata nu u daù pinà nu vai afli apà-vie.
11
JI'IL'LU DE-AMIRA TE MOAKE $-ANVIApÀ A DOARA.
  Tu k'irolu a tèi, ve<JI, se-aflà f-apà vie. Fiòorlu ciftà nà <}uà irà minduire f-apoea s-l'i da gueapea
  —   Mindueà-ti fi doaüft, <Jise amiràlu, oà filile nu intrà tu
sac
  H'il'lu de-amirà deade-alaga la fàrpile cu doaüa càpite s-l'i 5 caftà mintea. Aestu l'-<Jise cà mafl raa-marle a pull'lor poate s-l'i facà lùcurlu aestu.
  Fuga h'il'lu de-amirà la ma-m arie a pull'lor fi cuml'i ftealimba, se-acàk'isì agona. Acl'imà amiràlu a pull'lor tufi pull'i dipri loc f-l'i ntribà, cari fti lu curà apa-vie. Un cite-un tricuràio tutl fi virà nu fi ftea. Cari s-misurarà tufi pull'i, s-afl&, cà un lipseafte.
  —     GritW'i, dìse Ma-marle a pull'lor, gritl-l'i s-vinà f-nis, poate c-are hàbare.
  —     More t©-l vretf, cà-I fd'op f-c-unà peanà, <}iso un pull'fi, 15 d-lu va ftibà nis ?
  —   Nu càrteafte, <Jise amiràlu a pull'lor, ntribarea no-aspar<}e.
  §i, trà semnu ! tamàm aestu ftea. L'i spin<Jurarà un poòù
di gufe fi tùpàta, tùpàta ! duse f-aduse apà-vie. U lo fiéorlu de-amirà   fi-l'-o-aduse amiràlul Gone :                      20
  —   E ! apà vie càftàff, apà vie tl-adùf. Altà te vai catti ?
  —   Gone-aleptu, gone-aleptu, afteaptà cà ning-avèm, nipòl,
sun greàlile : am nà ambare cu grin, càlàmbùk'ù, mel'tt. aròv, di tute vìpturle ; caftu pinà mine dimineatà s-le-alè<Jl tute.                                                       25
  Fuga nipòl h'il'lu-de-amirà la fàrpile cu doaüá-cápite s-l'i caftà mintea.
  —   Nu te-aspare,cà maestà nu-I lucru greù. Du-ti la Furnigà
amirà, ca mafl nis cu miletea luì poate s-lo-adarà aestu lucru.                                                        30
  Alaga h'il'lu de-amirà fi caftà-caftà pinà da di fumigarne. Tamàm aveà ifità h'il'lu-al amirà Furnigà sà-s priimnà, s-i'a vimtu. Gone-aleptu bigà mina fi lo-acàtà.
  —   Nu-1 daù viti, gri nis, cà voi aestu f-aestu lucru di la voi
  —   Ore alasà-1 h'il'lu al amirà Furnigà, cà-I lucru te s-adarà.35
  §-acfl s-auriiì furnigamea to-ambare fi cari grinlu curà,
cari càlàmbuk'lu, cari mel'lu, pàn to-apirità grinùt di grinùt il curará, gràmàdf-gràmàdl.
  —   E ! <Jise gonle-aleptu, f-aestà u feéft, altà te vai caffi ?
PER. N. PAPAHAOl
12
   Amiràlu Gone dit loclu lu featà pull'i, aduk'ì, cfi tute aeste h'il'lu de-amirà li fate cu nve^lu a §àrpilui-cu-doauà càpite. Aveà g-nis un ahtari stih'ò la pfilate §i-l' dise :
     —       Magi atumtea va Tal featà di la mine, cindu §àrpile cu 5 doaùà càpite a tàù va s-alumtà cu-amèl §i va l’-u poatà.
     Fuga-alaga h'il'lu de-amirà la §arpe gi-1' dite, cà lucru slab curà tu mese. <Ea §-ea te caftà amiràlu-gone.
     Ma §àrpile a fiéorlul erà di mumà faptu. Nis il' dise :
     —       Nu te-aspare, ma du-te §i adu-AI 12 di mutàfurl $i 12 di io curál. Bagà li unà priste alantà §i tindi-ñl le cu curàlle.
     Feate fiéorlu cum lu nvità §àrpile-cu-doaùà càpite. Apoea-1 dise nipòl gàrpile a fiòorlul:
     —     Ascultà g'ine! macà vai vedi cà-nl vine càldurà, si §tii, ca vai cad, ma si-ñí fa|I avrà ; s-videarif, cá-ñí vine avrà*
ì&bag-o strimbà, cà va-1' mie cumata.
     §i se-acàtarà, ore fràtile a niel, doaùle §erk'i, ca doaùà lamni, §i foc §i pirà virsà dit gurile a lor §i cindu apucà cu gura §àrpile amiràlul gone di §àrpile a h'il'iul de-amirà, scuteà cite nà mutafe ; ma cindu §i nh'ideà din til' gàrpile a h'il'iul 20 de-amirà, fà§I di carne arupeà. Cu tut aestà §-aestu erà cine di $arpe, tineà cu dinfi di h'er. §i se-alumtarà, §i se alum-tarà cit i dua di vearà mari, dit apirità pin tu ascàpitata soarlul.
     Atumtea aduk'l fiòorlu cà vine nà avrà di citre $àrpile a 25 lui. Lucru hàriòs, cà l'-u putù a §àrpilut du§màn.
     Amiràlu-Gone no-avù te s-cama dicà gi-1' deade feata.
     —   Na-ù, dise, §i s-u nk'irdàse§ti.
     fé z-và die cama nclo? al amirà pri di nà parte l'-viàe greù, cà z-dispartà di duruta lui, ma de-altà parte l'-viñe 30 g'ine, cà l'-aflà omlu $-u!dia. S-a§tiptà nis cariate cit §i ma k'icàt dit steale nu vrea s-aflà. Feàtirà numtà mare §i dua lantà tràpsirà de-aclò. Feata tu plicare no-agir§ì s-l’a §-puóiclu cu apà-vie, sà-1' se-aflà pri cale trà bun, trà aráü.
     Cindu s-apruk'arà di hoarà, h'il'lu-aleptu il' dise a feàtil'eT, 36 te curà tu mese §i cà nisà-I dimindatà tr-altu, trà h'il'ù di domnu mare; g'ine ma feata necà s-avdà nu vrea de-altu.
     —   Cu tiñe mi ncruná tatá-iiu, a ta va h'iü, altu nu voi s-avdu.
     Av<Ji oàrfànlu cà s-toarnà cu banà $i armase òudusit, (e
   lug'ie omlu aestu, ascapà d-lu nu te-a§tept¡? Agùmsirà la.
H'IL'LD DE-AMIRÀ TE MOARE $-ANVIApÀ A DOARA.        13
   pàlate gi nveasta nu vrea s-easà la vfrnn, nu vrea s& zbu-rascà cu vlrnu, ma§I cu h'il'lu de-amirà t® o-aduse. §-erà molati làita, s-u sorgi tu cupà. Oàrfànlu di oara (e u vi<}ù, acà|à sà-1 doarà buriclu ; loclu nu-1 acà(à. Vidi'ndaluI cà nu-1' ¿rreajte zbor, s-plimse la amiràlu §i-l' dìse :
    — Tati, pinà vai bàneadà cibile di sot, nveasta tut invir-natà vai h'ibà, c-a(èl cariate |e-l' «Jise tutà calea $i cariate
Ìcum i'-u $ut& mintea.
    Tu oarà feafe un semnu cu caplu amiràlu $i cara sàrgl'irà ¿ilatl'i filli-filli lu scoàsirà. Atumtea nveasta i^l z-veadà, {e sfate.
    — Vedi, tatà, dfe® oàrfànlu, cà ea di nis itie nu i§à? Vedi torà cum i§ì ?
    Erà bàriòs g'iftu-oàrfànlu c-ascàpà di h'il'lu de-amirà. Nu 5> ?teà corbul §-tih'ilaìlu te-? lo-a?teaptà, §-cà nìpòl sun farmacie.
    Nveasta i?ì, ma tut nu zburà. Ma?I un gralu gri: «adunatili càrnurle t-un sac ?i adutètl-lu s-lu ved ninga nà oarà 5-apoea vai zburàscu.»
   L'-u feàtirà k'efea. Ea acà(à di li ndreapse pàr(ile a truplul caie parte tu loc-l'i 91 apoea turnà dit puéìc apà-vie. S-minà nà oarà, s-minà doauà ori ?i tu a trela: na t-ul improstu viu, cum mi vedi g-cum ti ved. Armàsirà tufi cu gura hàscatà §-cu ocra' zgirlìtl di semnul te vidurà !
   — Greù somnu durnìl, gri gònile-aleptu !
   — Nu §-fu somnu, corbe, cà ?I fu moarte curatà, il' d>se nveasta $i l'-aspuse cite pàti'.
   Atumtea l'i si dizligà limba di guràt ?i zburi' h'il'lu de-amirà :
   — Andrà mare, amirà mare ! nveatà c-ac?ì ?-ac?ì easte lù-curlu. Io h'iu h'il'lu a tàu. Aestu easte un oarfàn ficòr di g'iftu, ali mastorse din hoarà ?i-l loal trà sot pri cale- Ma, ea $-ea te-nì gucà calea.
   §i h'il'lu di amirà, anarga ?-mu?àt, li mbàirà tute unà cite unà, cum intrà tu put, cum lu ncl'ise nauntru, cum il' lo semnul di la mà-sa, cum il bàgà sà s-gurà ?i sà s-prigurà, cà nu vai aspunà, cà-I h'il'ù de amirà.
   — De, tatà, dise h'il'lu de-amirà, mi guràl s-mor ?i s-anvièd
5
10
15
20
25
30
35
14
PEB. N. PAPAHAOI
   ç-apoea s-aspùn. Tora ang'ài çi nu h'iü ligát di gurât çi aspùn alih'a curatà.
     G'iftuoàrfànlu acàfâ s-treàmburà §i s-adarà guvojdi eu din|îl' di fricà, cîndu vi(Jú éudia está.
5 Lo-acàtarà atumtea, îl ligará di patru cal' agri çi cîndu là deàdirà cite unà sti càpul'e, fâ^ï-fâ^I lo-arùpsirâ.
     Atumtea amiràlu dipuse dipri scamnu, bàgâ h'il'-su tu loclu a lui §i di haraüà mare, pitricù di-§ï aduse ç-amirâroana §i doàule amiràrïl' li feàfirà unà.
10 Eràm ç-Io aclè §i v-acumpâràt a voaüà cite un brîn arè$ di mpàzare, ma cum mi turnàm pri la Daucà^ï, sàrgirà cî-ñl'i çi gap-gup s-me arupà. Nu aveàm eu te s-mi apàr, mi apàràl eu brînlu. Gî! un cîne di brîn, gî ! alantu iii-1 arà-purâ taha s-fingá cîtâl'i a lor!
15 Ahíte ç-tute !
                              (Spus de mamá-mea, Avela, Epir.)
                    3. Laclu di Gràmuste.
     Tu k'irolu cìndu mùntile di Gràmuste alg'à di multile cupi! di ol ti-1 pàgteà, bànà un stih'ìù (zmeu), cari apàrà hoara Gràmuste cu mùntile al'èl §i u fà{eà s-h'ibà avutà §i zilipsità di toate alante hori.
20 Numa a Gràmustil'ei agumse s-h'ibà av<Jità tu tot loclu ;i la multi alti stilili li pàreà aràu, cà-te nu s-aflà §-nà§I tu un loc ahàt mu§àt §i imbogàt, cum erà Gràmustea.
     Stih'iulu di Dèniscu, vipn §i oaspe cu stih'iulu gràmusteàn, §-bàgà tu minte sà-1 vàtàmà §i s-aspargà Gràmustea.
25 Tr-unà noapte s-alinà pri k'ìpita mùntilul §i ahurh'ì, cu nà boate, cari fàteà s-treàmburà muntil' iji pàdurle, sà strigà a stih'iulul gràmusteàn:
     —    E ! E ! fàrtate ! Ti alav<}i, cà e§ti gone §i cà fitè^I Gràmustea s-h'ibà alàvdatà di toatà lumea ! Ti-nl vine z-vom
30cindu avdu ahtàrl papardeli!
     §i ahurh'ì s-aràdà, sà-§T batà pezà §i s-<Jtcà:
     —  Mare lucru di gone, cari s-culcà cu pull'i !
     La avdirea aistòr zboarà, stih'iulu gràmusteàn si sculà ca upàrìt; cindu vi(Jù [pi] vitinlu a lui cum aràdeà nicà, lo-a
LACLÜ DI GRÁMÜ8TE.
15
cá(á zurleafa §i ahurh'l sá scáréicá dintil', cari scintél' sciv teá $i cu uná boafe fricoasfi strigá:
   — Ha! tí strigare maro guneatá al, ma s-vidém macá va s-ai §i tre-alumtare».
   ÍJi tru oará, ca cur§umlu, agumse tu slnurlu dinisk'utescu. .\tum(ea aluintarea ahurh'a^to.
   Bráfile s-íncárlig'eadá, ma trüpurle §i éicoarle nu s-báteá h iél dit loe, canda erá ni§te pi§tiréí.
   Multu k'iró s-alumtará cu máñle, fárá ca trüpurle s li miná dit loe; s-alumtará páná tu cripata hárg'iil'eí §-vi<Jinda luí, cá amindoll'i suntu goñi, s-dispárjírá §i §I feáfirá zbor, sá s-alumtá cu topk'i di neaüá. Tüpk'ile arucate di uná parte §i di alantá, s-nu cadá m-pade, t¡. ca0e un s-a^teaptá n-gurá $i s-ingl'itá tópkile arucate di alantu.
   Cu alstá turlie pistípseá ni§í, cá fngriti'ndalul neaüa, cari di dol'i era ca s-h'ibá cama [di] sánátüs, va-1'- aráfeá Inima §i erá ca s-moará.
   Dupu fi feá[irá aistu zbor, s-bágará s-alumtá cu neauá; uná duá ntreagá §-arucará topk'i §i virná di el'i nu vrea sá $tibá, cá neaua canda cádeá ín foc.
   Ahurh'i s-lntuneáricá $i olle ahurh'irá s-l'a plallu In sus tu mun[t.
   Stih'iil'i nicá s-alumtá $i ingl'itá tüpk'ile di neaüá. Tru a|eá oará trifeá uná cupie di oí pi ningá loclu lu erá stih'iülu grámusteán §i ai$tül atumfea l'-vine tu minte (ivá: pálácar-sea§te (pi) picurár si-1' da niscánte oí, cá-1' lipsescu.
   Picurarlu cu vreare, cu nivreare l'i spune, s-l'a cite l'i lipsescu.
   A tumbea stih'iülu l'a §i diñicá niscinte, li scoate §k'üpile 51 cu nise invirteagte máná(l di sare. $i multe topk'i di sare, nvirtite cu seülu a §k'épilor, fea te stih'iülu grámusteán
   Aistu, fárá ca sá duk'ascá tóate aiste, acá|á s-li ngl'itá cu cama mare ligureafá gi-l' páreá g’ine, cá nu erá aráfl.
   Multe topk'i di sare ingl'itá lallu di stih'iü dinisk'üt, ma dupá niscántu k'irü, a hurh'l sá-1 ardá tu inimá §i sá-1 curmá uná mare seate.
   Ca sá-9 astingá seatea, s-aplicá s-bea apá din izvorlu ti tri|eá pi ningá el—ahitá multá, cá-1 astárk'i din arádáfiná. Nu tricü multu §i duki, cá-1' vine aráü gi multu greü §i
  5
10
15
20
25
30
35
16
PER. N. PAPAHAOI
   ofi easte aproapea di moarte. Di unoarfi l'-vine tu minte reng'a ti-1' fea^e stih'iùlu gramusteàn, arsare cu tutfi pu-tearea ti-1' aveà armasà §i agumse tu sìnurlu grfiraustinescu, ca sfi zgrumà stih'iùlu di Gràmuste. Ma nu putù s facfi al tu 5 tivà di ctt s-greascfi :
     — Ah! mi mficàgi friptu, ffirtate... — $i plfiscfinì tu loc.
     Atumtea ahurh'a§te s-easfi dit pfintic apa ti aveà biutfi §i umplù tot loclu di anverliga. A^ife s-feate laclu ti-1 vidèm plnfi astfidl tu mùntile di Gràmuste, care s-cl'amfi §i el mùnto tile Lacu.
     Dupfi ti cripfi stih'iùlu dinisk'òt, stih'iùlu Gràmusteàn l'i scoase ìnima ?i u bfigfi pi sulfi, s-u frigfi pi foclu ti aveà aprimtfi picurarlu Gràmusteàn.
     G'ine ma, cum erà curmàt di ahfitfi alumtare ti aveà faptfi 15 ahurh'ì sfi s-incl'infi. Tri ateà pfilficfirsì pi picuràr, ca s-u §utà sula, pfinfi s-lu furfi somnul.
     Picurarlu lo sula ca s-u gutfi, ma erà ahfitfi greàùfi, cfi nu puteà s u diniseascS tu mfini.
     Atumtea stih'iùlu arfise §i dise :
20   — Bagfi dòaditlu pi ea, ffirtate, §i linde-!, ca s-vreì s-u §uti.
     Picurarlu feate dupfi cum lu nvità §i ca tri èudie sula ahurh'ì s-§utfi cu ateà carna mare li§ureatfi.
     Tricù multu k'irò pinfi s-frigfi ìnima, cfi erà virtoasfi ca k'atra §i cu greù puteà s-u pitrundfi foclu. Tu aestu k'irò 25^1ih'iùlu durnà $i hfirk'eà ahfit sànfitòs, cfi vuzueà §i munti!' di anvirliga §i s-infricu§à agriùle din pfidùrl.
     Din lindearea deàditlor, l'i si aveà ìndultitfi a picurarlu! §i vru ca s-veadfi, ti gustu are ìnima di stih'ìù. Tri ateà tfil è unfi cumàtióe §i u micà. Atumtea acfifarfi sfi-1' curfi bàlile. 30Tfil'è di a doaùfi oarfi nicfi unfi cumàtióe §i u micà. Cumàtióe, di cumàtióe pinfi fl-u micà toatfi ìnima.
     Picurarlu lo s-aduk'ascfi, cfi si'ndile acfità s-turbfi tu tifis i?i-l' pfireà cfi tot truplu l'i creante ^i-l fate sfinfitòs ca k'atra. Scoase hàngarlu §i-l plintà tu k'eptul a slih'iùlul, care durnà, 3ófàrfi sfi scoatfi nifi unfi boafe; l'-u scoase ìnima, u fripse ?-nisfi §i u micà, a§ite cfi picurarlu gràmusteàn s-feate gi el stih'ìù cu tre! ¡nini. Dipri-apoea §-lo cupia di oì §i s-duse la Stane, ca s-li mulgfi di-adùn cu sofu-su.
     Tute olle, cari li muldeà stih'iùlu di picuràr, psuseà tru
LACI Ü DI GBÀMUSTE.
17
loe, c& li zdruminà Ù4àrle. Sofu-su cíndu fl-arucá od'il' fi vi<jü cá gumitate di cupie eri moartà, cu ügárle irapline cu sinde, duk'ì di unoará, cá nu easte om fi cu ocl'il' ímpliñl di lácriál uhtá fi dt8e:
   -- Ah ! dufmane, va-ñí l'al fumeal'a pri zvercá, cíndu va & s-aflá ¿élniclu.
   Stih'iülu picurár l'i apuse s-nu albá fricfi fi lu nvi(á cum s& zburascà di nintea aufàticlul, care va-i gùdioà, fi-1 pàlàcàrsì s-nu spunà a virnuT, cá s-feate stih'iü, cá va s-moará tu háp-seane, eará muntil' va s-arminá erñi. L'-deade flueara fi-1' 10 dise, cá di cite orí va-1 l'a dorlu sá-1 veadá, s-ducá la Lac, s-batá cu ea fi el a tumbea va s-easá di tu api. Dupá aiate zboare, s-báfará fi a dispartirà cu jale. Stih'iülu s-duse s-in-trá tu lac, eará picurarlu s-duse n-hoará §i l'i spuse a dél-niclul, cá gurnitátí di oí psusirá di zulape.                   15
   Célniclu aspáreát s-duse s-veadà olle tu munte fi nu-1' párü ca s-li albá acáfatá zulapea, cum l'i spuneá picurarlu ; tri a(eá 1-deade sá-1 güdicá aufàticlu. Cu tute aspárerle, cu tute báterle, picurarlu s-finú di zbor fi nu spuse
   Má-sa stih'iülul duk'indalul, cá h'il'-su fu<jl, acáfá s-plingá,20 s-deápirá fi s-pálácárseascá picurarlu, ca s-l'i spunà, lu s-aflá fleorlu a l'el. Tu oara tea nu vru s-l'i spuná; nal tu soné l'-vine jale fi u lo deadün cu nás ca s-ducá la lac. Acló má-sa stih'iülul s-ascumse dupá uná pistireaüá, eará picurarlu scoase flueara di tu supane fi ahurh'i s-batá cu ea. Di-unoarà ápile 26 a laclul s-disicará fi ínfi di nuntru stih'iülu, care gri:
   —     T¡ zore ti aviná, fártate, di vinifí ? icá dorlu a dadámeal te aduse aoate?
   La aistu zbor, má-sa care fideà ascumtá, nu putü s-aravdá §i ease di.dupá pistireaüá fi-1' <Jite :                        30
   —   Ea-me, h'il'lu-añéü, lu me-alàsàfl?
   Cindu avdi' aiste zboare fi vitjù pi má-sa, di unoará s-a-rucá tu apà fi di nuntru acáfá sá strigá :
   —     Ah, dado ! tt fit&fl ! De-aoá f-ninte muntil' va s-arminá gol' f-erñi. Márátile cupi! di oí va s-l'i párnáseascá fi va 85 s-aráspindeascá tu tot loclu. Tiñe, fártate, va s-k'erl háp-seane, cum tf-aveám <jisá.
                    Dupá te <}ise aiste zboare, acátá s-treámburá loclu, píná ti fu<ji má-sa-n hoará.
   Papaba*!, — Basme aromdne.
t
18
PEB. N. PAPAHAGI
     Picurarlu- muri hàpseane, ma hoara Grámusto tu pufán k'iró armase pustà. Magi laclu armase cum erà cu àpile a luí §i treàmburfi cíndu s-du^e virná muí'are la màr4inea a luí, di jalea ti duk'agte stih'iülu, cindu ¡j-adute aminte di má-sa.
5 A§ì s-asparse mulata §i imbugata hoará armfneascñ Grá-muste !
     (Cìuma al Penfi, in «Gazeta Macedonie!», An. I, No. 7,8 Martie 1897) (1).
                  4. Cum s-fea{e $umuroàlu.
     Un oarfàn unà oarà $-aveà unà avinà multu bunà, cu care §-hràneà fumeal'a. Vitinlu a lui, om multu avùt, 1-zi-ìolipsl trà aistà avinà §i pin tu sone l'-u lo cu zore. Màratlu di oarfàn z-duse sà s-plingà la gudicàtòr trà aistà nidrip-tate. Gudicàtorlu atumtea cl'imà avutlu §i-l' (Jise:
     —  Cà-te loa§I avina vitinlu! ?
     —  Avina easte a mea, spuse avutlu.
15  — AI martiri, cà avina easte a ta? intribà gudicàtorlu?
     —     Sìngurà avina màrtirisea^te, cà easte a mea, l'-u tura5 avutlu.
     —  AI minte, l'-<Jise gudicàtorlu, avina zbura§te virnàoarà ?
     —       Nu và nàirìti, doamne, aide s-nar<jim §i va z-vidètl, cà 20 avina zbura§te.
     —    Macà-I ac§ì, atumfea mine tu optu oara va s-nardiin deadùn.
     Pisti noapte avutlu lo h'il'-su, lu nviscù cu samure, ca fi-éòr di avùt te erà §i z-duse cu el l-aviùe, feafe aclò unà 25 iiicà làgàme (làgume, lugume) §i-l bàgà flòorlu §i-l' (Jise :
     —     Mine tu oara optu, cindu noi va z-vinìm aoate ?i va s-in-tribàm aviùa a cui e§tl? tine va z-<jitl: «Escu avutlul». Cu aestà turbe avutlu zàptisì avina te-1' aveà ocl'ul. Màratlu di oarfàn invirinàt di nidriptatea aestà, blàstimà gi <jise :
80  — Bldstimàt s-h'ibd 8-alagd sum loc età tuta fi lunind s-nu
  veadà afèl fe grì.
     §i de-atumtea fiéorlu a igtùl avùt s-feafe §umuròàù.
     (Lumina, 6, p. 159. Floricica Pindulul).
     (1) In Per. Pa pah agi, Din Liieratura Poporanà a Aromànilor, pag. 797,, 799, sìnt a se vedeà variamele acestel legende.
LEMNUL A CRÚTIL'EI.
19
                   5. Lemnul a crütil'el.
  Erá un fur cari vitimá noauá-dátl ?i noauá di oamiñl. Dupá te feate ahinte láfe^í, l'i se-aun di baña, te-1' adu(eá gi z-duse la un cálugár, si-§I aspunfi picátile te aveá faptá <ji s-l'a nvi-tátürí (nveturl) di la nis, te lipsea^te s-facá, tra sá-1' si 6 l'artá picátile.
  Cálügárlu cindu-1 vi<}ü cum eará armátuslt §i lirusit s-as-páré di nis. Ma dupá te-1 ascultá, il' <}ise:
  —     L'a tuéiñli ae$ti gi du-te di-1' bagá tu loe; fá bunátétl la tutá lumea §i clndu va! vedi cá el' val scoatfi vlástár, atumtea 10 picátile a tale va s-h'ibá l'irtate.
  Furlu lo tuéiñl'i $i z-duse t-un loe ningá ná cale prit cari trifeá lurae raultá. El 9-feate ningá cale ná cálivá $i divar-liga plintá avine. Ningá cálivá el ingrupá 9-tudiñl'i. Tutá lumea te trifeá pre-aclote §i-l' cáftá auá, el lá dádeá. Uná <}uá, 16 el státeá la u?a di cálivá $i mutreá tufek'a luí. Tu oara tea veade, cá vine di diparte un om cávalá pri cal; cit agumse la avine, discálicá di pri cal, intrá tu avine $i ah'ursi s-aduná auá, fárá ca sá ntreabá virnu. Furlu 1-veadi di la cálivá §i-l' strigá, trá te nu ntreabá; am el §-mutreá gustul. Furlu atumtea20 nu ma putü tra s-aravdá. Lo tufek'a tu miná $i <}ise :
  —   Vátámál noauádátHi-noaüá §i ninga un si s-facá ná sutá!
  Trapse priste nis 9M culcá mpade.
  Tu oara tea §-turná caplu citrá lu aveá tuéiñl'i §i armase mármárisn di haraüá, cindu-1' vi(Jü, cá scoásirá vlá3tári 9Í25 aceite l'-si l'irtará picátile.
  Sibepea cari feate si-1' si l'artá picátile fu, cá omlu atél te 1 vátámá el, z-duteácu mintea tra z-vátámá cu multu cama multi oamiñl di ci(t aveá vátámatá nis. Ac§i, cá vátáminda luí-lu, ascipá baña multór oamiñl, di tr-ateá Dumnidáü il' 30 l'irtá picátile.
  (Revista «Pindul» No. 7; Iotta Naum.) 6
             6. Cum s-feafe ci'nile di la oí.
  Z-duse Hristolu uná oará la un picurár arumi'n §i-l' <Jise:
  —  O lal picurare, nu-ñl dal nih'amá de-apá, cá murli di
20
PER. N. PAPAHAOI
  seate ? Picurarlu, cari ?ideà impadi cu diòorlu un piati alantu, cindu vi(Jù, cà Hristolu l'-caftà apà, si sculà ?i-l' dìse :
     —     S-mi due Hi adùc di la fintinà, g'ine ma ?ti! \e easte lùcrulu? Mi aspàr, cà torà agun<Je luplu di-AI l'a virnà oae.
& Hristolu l'-dise :
     —  Du-te, cà va le-avegl'u eù.
     Picurarlu z-duse s-l'a apà, earà Hristolu §i4ù la ol. Dupà multu pufinà oarà agunde luplu ?i... ndreptu tu ol tra si-? l'a tàinea, cà me-agàr?ìl z-và 4'c : ca6e 4uà luplu vineà di ìoloa ette nà oae. Hristolu, cindu vidù luplu, lo di mpade unà k'atrà ?i o-arcà pi nis. G'ine ma k'atra afeà ?ti(I (e s-feate? S-feate un cine di la ol. E1 cara bagà luplu di nàpòl, cariati pinà lu duse. Il micà, nu-1 micà, nu ?tiu, ma ?tiù, cà ci-nile s-turnà ?i luplu nu vine altà oarà. i& De atum^ea pinà-n 4ua di azà picurarlu alasà olle, fàrà si-1' h'ibà fricà di lup.
     Ac?ì s-feate ci'nile di la ol.
     (Cules de Nicola H. Garagea din B&iasa, Epir, Fraglia No. 10, pag. 158.)
                7. Cum s-feate Casianolu avü.
    Uná oará Casianolu z-duse la Dumnidáü ?i-?I plindeá pa 2orápunle, cá-te nu-1' dádeá tinie ?i a luí, cum a Avílor alántór Dumn¡4áü il' dise:
    —     AI faptá virnu bun tu lumea aestá ? AlanJÍ avl aü tinie, cá aü faptá multe bunéfl.
    Ñinga ni-grit g'ine grallu, ea-le lu vine Avul-Nicola, ud-25 múdale.
    —   Avu-Nicola, te h'il ac?\ ud, lu ntribá Dnmnidáü?
    —     Ea trá-te, <}ísi avílu: Trádeá un vimtu mare ?i vrea s-neacft uná cárave; dlunáoará eü me-arcál tu apá ?-o-ascápái nisS cu tutt oaminí.
30 Apoea s-turná Dumnidáü citrá Casianolu ?i-l' diso:
    —     Vedi, cum fac lucre bune, tr-ateá aü tinie. FudI de-aoate ?-tu patrul' añl uná-oará s-viñl!»
    §i totna vine, cindu §curtul are noaüá-sprá-ving'ití di dile.
    (Spus de Aleen Badralexi din Veria, Frá{ilia No 4, pag. 68.)
CDM B-FEAfE PUPÍZA.
21
                   8. Cum s-fea^e püpiza?
  Xi 9-erä, ma nu §-erä.
  Erä unä mul'are $i un bärbät.
  Dupä mulfl añl, Dumnidá lä deade unä featä. Din duä in duä feata cri$teä. Mu^uteafa l'el erä avditä tu tute horle dipi amvirliga. Nu tricü multu k'irö §i mul'area muri. Bärbatlu si nsurá §-lo altä.
  Aistä tih'isl multu anäpudä 9 u bäteä märata di featä ti ic-I tivä. Cit vineä, inatea Tel crigteä §i vrea cu tyi-do trop s-u k'arä feata. Unä <Juä il' deade a feätil'e! un ocä di linä lale §i-l' dise:
  —     Na! lina aistä, s-ti dutf s-u laiin vale $i astarä s-o adüfl albä ca neaua.
  Laea featä, care $teä $i o-a§teaptá, cara s-nu ascultä di-mindáéunea a näearcä-saT, lo troarä lina $i z-duse 11-vale.
  Lä sähäti indrédi, ma din cot! lina armineä tot lale . . .
  Citrä tu amurdl?, dicara vidü cä tricü dua färä ca lina s-al g'ascä §i cindo s-mindueä la näirirea §i bätirea $-1' fä(eä näearcä-sa, s alinä pi unä d®anä, 9-anätyä minie citrä fer §i dise cu boa(e mare:
  —     Pu! pu! Dumnidale, am nu mi fä^eäl un pull'ü s-ascäp di nisä ? !
  §i Dumnidá, care rgutä afilör indrepti, u feate un pull'ü a cut cintic lo-avdiin primäveara ditu ahurh'ita Aprilul §i pinä ti Sum-K'etru.
  (Culesdin Craiova, Macedonia, de Ion i-Scodreanu, Fraplia No. 7, p. 109.)
                   9. Cum s-fea{e cätu$a.
  T-unä duä di vearä nämoa$e aveä in§itä in pädureti leamne $ti buburétí. Cum cäftä aoä §-aclö, na. deade pi dat® furl. Vru s-fugä moaga, ma furl'i o-acä$arä 9-u ligará. «Va ti tä-1 ém. male, il' dis® un für, cä h'il'-tu nä prideade un-oarä $i va nä vätämä tufl.» Moa§a plindeä $i tut lä d&t®ä s-o-alasä, cä-1 oärfänä, cä-I nipututä. Pán apoea, a cäpitanlul il' si ñilul. t'n an näinte l'-aveä moartä mä-sa, carl erä tu virsta moä-$il'eJ.
5
10
15
20
25
30
22
PEE- N. PAPAHAOI
     —     S-nu u tâl'èm, dît® ma s-u dufem tu un loe ascumtós §i acló s-ö-aläsäm s-moarä di foame.
     U luará ç-u dùsirâ tu un loe, lu, nadä-duä, nu puteál z-vedi nifi dao óape diparte.
& §i4ù aclò moaça dao 4^e, färä s-mícá nà mi§cäturä di pine. A treea-dí vru s-fugä, ma nu çteà pri lu, câ nu z-videà di virnä parte. Ti tih'e tricù pri aclò ná caprä agrá ç-moaça s-lo dupá caprä ç-putù s-easä din pädure. Lo apoea calea cäträ casä, ma agumse pi un munte ç-aclô câ4ù in pade di lOcurmatä j-de-agunä |i erà, cá di trel 4^e nu ç-aveà bägatä nifi nä sirmä in gurä. S-ascumse moaça tu nä groapä, cä l'-erä fricä s-nu u duk'ascä |ivä furl'i.
     —  Dä-i'u pu(inä,l'i strigä moaça ditu groapä, cä mor di foame.
     —       Mori §-crek'I, il' dise nveasta, ma g'ine s-mori, ca s-nu 15 armînâ moaçe pisti loe, cä nä scot sùflitlu a nao, a nveàstilor
     Vedi, cä a^eà mul'are aveà inate. pi moa$e, cä nisä nu trifeà g'ine cu soaerä-sa §i-l' si päreä cä tute moàçile nu suntu bune.
     —    S-tä h'ibä úilá, lea Catä, açi u cl'imà nveasta, cä, de, cu-de-avia ascàpàï di la furi.
20  — Stäi, s-lä spun, ma-I a§i. Z-duse Cata afeà anapoda $-lä
   spuse Tu-ï moaça. Furl'i s-näirirä multu §i z-dùsirâ eu nveasta, ca s-u aflä §i s-u faeâ di bucátí. Cata tut ma lä strigä : ea-o ! ea-o !
     Furl'i o-aeätarä ç-cîndu va s-u täl'ä, moaça aniltá máñle 25in sus çi dise:
     —    Poamne Dumnidale ! avdî plîngul a neü ! Aestä mul'are, ti no-avù ñilá di mine §-mi prideade, si s-faeä unä priée iiicä §i cu zore sä s-härneaseä. Tu loc di Catä, s-l'i istrigä cattile ; ç-cum azi strigä ea-o ! ea-o ! de-aoà ç-nâinte sä strigä : meao !
30 meao !
     Dumnidäü o-ascultá ç-a§i s-feate câtuça.
     (Cules de Ion S. Licea, Bitolia, Fráfilia, No. 8, pag. 127.)
                 10.  Trä-te no-are g'ifçî furl?
     Erà unä oarä patru g'iftî. Un d-el', cîndu vidu, cä vrea s-moarä di foame, dise cätr-alanti trel:
35  — Aide s-içim furi». El' disirä : «G'ine va s-içim, ma d-lu
TRA-TE NO-ARE G'iFjî FDRÏ ?
.23
va 8-aflâm pîne, ta s-mîcâm?» Atumtea afèl te-apufàsi ma naintea tra s-easâ, <}îse, s-umplà tàstrile eu pîne çi si se-as-cundâ tu pâdure tra s-u mîcâ. Ç-açite feàtirà. Dupâ {e bi-tisirâ pînea di tu taBtre, no-aveà te s-mîcâ. Vrea. s-moarâ di foame, cà erà multu gonl §i nu 1& tineà. s-easâ tra se-a- 5 ca(à vîrnu om. Cum si sculâ un di el' vi<jù vîrâ ndoàüâ a-ràdâjîni de-amure. Là strigâ çi alîntôr ç-ah'ursirà s-mîcâ, ma (e u vreï ? No aeâ^à loc. Nàparte* tu unà vale, el' videà un foc, (e-ardeà la unà moarâ. Çîteà si z-ducâ, ma nu là tîneà, câ erà multu goAI. Yrurâ, nu vrurâ, z-dùsirà. Cînduio se-apruk'arà di moarâ, avdîrà c-alâtrà un cîne. ç-ah'ursirâ s-aurlâ: «O, murarel leagà cî'nile, câ h'im furl». Murarlu i§l nafoarà §i cîndu-1' vidù, s-6âmàsi. Ligâ cî'nile ç-nu dise (ivà, ma l'-aduk'l, t® gonl erà. Atumtea furl'i l'-dî'sirà, s-l-adarà unà turtâ tu éinuçe. El, tu locs-adarâ turtfi, fu<ji alâgî'nda-15 lui §i deade hàbare l-ask'erea dit unâ hoarà de-aproapea.
  Goiil'i furl, cîndu vidurà ask'erea, se ascùmsirà pri hâ-eatea di moarâ. Un di el' nu pruftusl si s-ascundâ. Lu-acâtâ ask'erea çi-l tâl'è. Cîndu vi<Jurâ, cà sî'ndile erà laïü ca .di g'iftu, dîsirà : «more ! te lalü sînde are k'irâtâlu».       20
  Un de-afèl'|e erà ascumtî ^îse : «Easte de-amure, agà!»
  Lo-acâtarâ ç-aestu çi-1 tâl'arâ. .Un ask'erll dise: «Te! Macà s-nu gréa, vrea s-aveà ascàpatâ». Altu un di ascumtîl'I dise:
  «T® greaï, vre glare?!»
  Lo-acâtarâ ç-aestu §i-l tâl'arâ. Alantu te-aveà armasfi, dise : 25 «Eu nu grescu, agà!».
  Lo-acâtarâ ç-aestu çi-1 tâl'arâ. De-atumtea no-are g'iftî furl.
  (Cales de eleval Petru Papatanasi, Fritilia, 2, p. 31.)
                11.  Cumu s-feate puîlTu G'on.
   Erà unâ oarà unâ mumfi, care ç-aveà un singur h'il'ü, te s-cl'imà G'on. Erà bun çi-ç vrea multu pri mâ-sa. CîtSO gine triteà aestà fumeal'e ! Ma aestâ nu tînù multu, cà dlunà oarâ h'il'lu a moàçil'eï câdù niputùt, ca dipri grendâ. Galbin ca teara, eu ocl'il' intrà^t tu càfcale, eu buda cripatâ, eu limba scrumatâ, ncâneà mâratlu duâ çi noapte. Mârata-1' di mumà 8ta la cap-l'i çi dintr-ocl'il' a l'eï arôçï ca sî'ndile, l'-càdeà cite 35
24
PEB. N. PAPA H AGI
   unà làcrimà groasà, care arunicà pri fafa l'ei sufrusità. Nisà videà, cà h'il'-su s-fàfeà ma aràù di cum erà. Gum §ideà ca un marmar ningà caplu a fléorlul, fàrà ca ea si scoatft din gurà virà zbor, ahurh'l sà plràcilseascà Dumnid&ù a§ì : «Ai & nilà di mine, Dumnidale ! Trà fé pri mine, cari au^ìi §i nu bìnè(J tu aestà lume di cit trà tirane, nu mi l'ai tu loclu a fléorlui?».
     Al Dumni<Jàu il' fu nilà $i pitricù harlu, ca s-u l'a pri nisà tu loclu a fléorlul. G'ine ma moa^a cu gura <Jifeà, 1118 io cu ìnima: nu! Ifi vi<Jù, cà harlu se-apnik'è di nisà, lo-a?-tiptà cu aeste zboare : E ! e, e, hare ! §tiù, cà DumnidSlu ti pitricù, ca s-mi l'ai pri mine tu loclu a flèorluT. Erà g’ine, ma-fe s-fac, neaste dulfe laea pondà di banà. L'a-1 ma g'ine pri nis, cà a§ì l'-erà scriatà, - s-moarà... tinir.
15 Harlu vidi'ndalul cu fé sole di om aveà s-facà, lo sùflitlu a fìéorlui §i z-duse.
     Dupà (e mortul fu ngrupàt, ea s-turnà a casà. Aoà ifi-do lucru l'-si pàreà 'ermu §i ahurh'l si zg'ileascà §i si z-deàpirà. Apoea ndinuncl'è nàintea icoànàl'el din casà §i si piràcilsì,
20a§ì:            ;
     - Stàmàne! mare-fi easte harea! H'il bunà (!)(1) iji piricilseà (pri) (2) Dumni<Jàù, ca s-mi facà un pull'tì, $i s nl-alàg si-ó! caftu (pri) (2) scumpul a neù h'il'tì I
     gi di oara està Dumnidàù o-ascultà §i u feafe un puil'ù. 25 care primuveara tu multile nopfi, azboàirà di pri un àrbure pre-alantu, strigindalui cu unà boafe multu jiloasà:
     G'on ! G'on !
     (Gules de Papa lanuti Va sile, elev in cl. Vl-a, Fràglia, No. 7. p. 15.>
                     12. Cum s-feafe cuclu.
                                           (Legendà popularà).
     Erà un»oarà do! frati Goglu §i Cola, ^amindol'i erà pieu-aoràri §i aveà 01 multe.
     Ca s-li pascà cama g'ine, li mpàr(irà pi dao cupll: albe * 2
    (!) Este Daco-Romànizm.
    (2) Tot ce-I in parantes este Daco-Romànizm. Aromànegte se intre~ buinteazà fàrà prepozifie.
CCM S-FKAJE CDCLU.
25
f-lài. Un to-alantu mare vreare §-aveà dol'i frati : virnoarà nu s-inc&éà $i nu-§ grea virnu graìù arSu. J)uà §noaptè 9ideà deadùn. §nu 1& si dufeà pinea la ìnimà, macà mficà ahorea.
  Unà duà Cola s-aveà dusà cu cupia puti'n cama diparte §i s-aveà teasd sum un fag. Cum mutreà càtrà n-sus, lo-acàtà somnul §i durni-durnì un sommi multu greu. Cindu z-di§-tiptà 4>se : A, ca te mudate viso ! Te vream z-dormu n¡caputiti ! Màratlu ! vrea z-doarmà nica, nu §tià, cà aveà durbità, multu ! Trel sute de-abì, nu $icfi. Si sculà pri éidoare §-mutrì di toate pàrtile. Nu videà tivà. §-anginà cibile: na! Caramàn, na! Bal'uca, na ! T*và- Nu vineà necà cibi, necà tìpure di ol s-avdà, neca frati-su Goglu s-videà di virà parte. «Bre! <Jise nis, Iu si z-dùalrà tuti ? §i bàgà sà striga cit puteà : Gogu ! o, lai Gogu! Arisunà muntll' dis trigarea lui, ma Goglu nu vineà ! < Statuàrie mudata, dis0 màratlu Cola, te s-piti' frati-nu? pacata s-alagà, ca s-lo-afia. Muntil' l'-adrà cimpu, no-alàsà vale §-pìdure, di-cit: di urma frati-suì nu putù z-da Z-duse in hoarà. Cindu te z veadd? Alti o a inibì, alte càsurì, alte càl'uri. Intribà un, intribà alantu, s-nu-l vidurà pri Goglu, tufi il' di(eà: nu gtim, nu vidima. Z-duse la unà hane, cà i-aveà intrata luplu tru matà de-ahità alàgare. Mìcà gi-1' deade a hingilui un parà. Hingilu il mutrea^te pàràlu di nà parte, de-alanta §i nu-1 cunu§teà, ca fé pàrà easte. Il' lu toarnà al Cola gi-1' dite : «na ! cà nu treate, easte pàrà vecl'u.
  —    Cum nu treate, dìse Cola, agudìt ca di sfulgu ? Nu vedi amiràlu Òinufe, nu vedi anlu te s-amintà?
  Il curmà nila hìngilu, ca Cola zburagte a§ì, §i-l' pàrù, cà-I fàrà minte.
  —    Bre gone, il' dise nis, are 300 de-ani di cindu muri Cinipe ; torà easte Buharè §i pradl vec’.'i nu trec. Ma, ai du-to oarà bunà §-uu voi si-nt pàltegti tivà.
  I§ì Cola cu caplu aplicàt § cu Inima pliguita. Z-duse pri un munte §i z-bigà s-plingà. Cap de-ari'ù il' curà làcràble. •I-di nise criscù nà liliòe care ease primàveara di s-umplu vàl'urle di nisa §i pinà azà s-cl'amà «pinea cuclui». Apò! indinucl'è j-dise: «Doamne Dumnidale, fà-mi un puil'ù, ca s-ni-aflu frati-nu Gogu.» §i al Dumnidà il' fu nilà §i-l feate
  5
IO
15
20
25
30
35
26
PER. N. PAPAHAGl
   un pull'ü, care primäveara alagä pritu munti çi väl'url çcîntà jilòs : Cucii ! Cucu ! care s pare cä strigä Gogu, Gogu. Açi 8-feate cuclu.
     (Fràglia, No. 6, p. 78, cules de Nie. H. Caragea.)
                     13.  Moaça cu auçlu. (1)
5 Je çï-erà, (e nu çi-erà.
     Erà unä oarä nä moaçi c-un aùç.
     Moaça aveà cälivä di sari ç-auçlu di cätrani.
     Nä <}uä bägä di adrá mica ri auçlu çi cari nu aveà sari, càftâ di la moaça:
io — Moaçe, moaçe, s-ñi dai un h'ir di sari tras bag tu mîcari.
     «Sari ç-altu te!» disi moaça çi nul' deadi.
     A turn tea auçlu ç-turnâ ocl'il' cîtrà la Dumnidà >i disi:
     —     Ee! Doamne-Dumni(Jale ! dä nä ploae sä s-tuk'ascä tutä cäliva li moaçi!
iô Çi cari deadi nä ploaie ç-nâ k'iameti, s-tuk'i cäliva moà-çil'ei çi laia moaçi armasi färä cälivä !
     Cari armasi moaça färä cälivä, vini la auçlu çi-1' pricâdù :
     —   Aùç, aùç, nu mi vreï ç-mini tu cäliva ta?
     —   Ti voi, 4>se auçlu, ma ñí-u, s-nu zdîngîneçti Virä cärfä-
20noasâ (b...) çi se-aspàr câpîrle di-nï fug.
     —   Nu! cä nu-1 fac atèl lucru.
     —   S-tâ bag un gl'em la cur, disi auçlu, ahtàri nu çtiù Io.
     Moaça, vru nu vru, t© s-adarâ, stâtù çi-1' bàgâ auçlu gl'emlu
   la cur çi apoea o apreadunâ auçlu nauntru tu cälivä.
26 Noaptea úadá-nopti cum durAà, cari da di-1' ascapd ali moaçi nä cärtänoasä, trâç aclò arsäri gl'emlu. Çi cari se-aspärearä cápirli nä oarä, di fac näparte, acatä-li ma poti.
     —     Ahi te-iil adràçi, more moaça al daràc, greaçti auçlu, mi deadiçl di bil'è.
30 Çi fudi aùç dupä nisi, s-le agundi, tra s-li torni 1
     Z-deadi dipu nisi, aoä s-le-acafä, aclò s-le acatä, li k'irù
      (1) Acesta este primul basm pe care l invaiò copii aromfini. El este simplu çi variantele, deçi numeroase, nu se deosebesc în fond aproape de loc.
MOAgA CC ADgLD.
27
dintr-ocl'i. Cum alágá máratlu aüg di-1' curá asudorli, ca nts te na vrea, na I Iu astal'e ná vulpi.
  —    Vulpe, vulpel nacá-ñl vidual t¡vá cápirli?
  —     Li vi<Jüí citrá Iu luará, d^i vulpea; di» cá-ñldal §-añia ná caprfi s tá le-aspün.
  —      Lucru |e s-fati, disi auglu ma spuni-li! $i vulpea l'-deadi ná cale: «nal citrá aoá feátirál»
  §-u da aüglu citrá di partea tea, cindu na Iu da k'eptu cu un lup.
  —    Lupe, lupe I nu-ñl vidügl tivá cápirli, citrá Iu apucará ?
  —    Te-ñl dal, il' fati másturu-Nicola, s-fá aspün torlu.
  L'-táxi §-alüI na caprá 9 acgiti l'-aspuse calea fe-apucará
cápirli.
  Fudf, fudl, 9-imná-imná auglu cu límba scoasá di curmare $i di augatic, cindu na I ma nclo da di ná mastorsá di ursá.
  —    Ursá, ursá, nu-ñi vidügl tivá cápirle citrá Iu acátará?
  —    Li vidüí, ma nu aspün piná nu-ñí táxegti ná caprá 9-
aiiia I                        ’
  Auglu fe 8 facá, il' di ti, cá va 1' da §i ursa l'i aspune, iu suntu cápirli.
  Papauglu, cit 9Í le-aflá, li bagá náinte cti cárliglu 9Í «ea! ea I caprá h treafi pri la ursá 9Í aesta l'-caftá capra.
  —    La cálivá, di te pap-auglu, cá aoá nu-am k'iró.
  Ma nclo treati pri la lup 9Í arsari g-aestu, si-1' caftá capra láxitá.
  —     La cálivá, l'-fate auglu, cá me-aguúisescu aoá, s-nu ntu-nearic tu páduri.
  Dupá psiná oará agundi la vulpi.
  Aestá niti uná ni ti doaüá 9-arsári s-acafá ná caprá di éor
  «Pac !* il' fafe au§lu uná cu cárliglu pristi zvercá.
  —    Cum acgi, gri vulpea. Aestu tl-fu zborlu?
  —      Cumbará, s-caftá, nu s-l'a! dise auglu s-urse^ti la cálivá s tá l'al partea.
  Cari agumse la cálivá §i li ncl'isi tu cápárleadá g'ine-mugát, ' vinltl, lá dite a zlák'lor, z-vá luap cápárli».
  Cindu z-düsirá zlák'li nauntru, tu loe di cápri deádirá di ciñl, te cari silg'irá pri nise fágl-fHií li scoásirá.
  Erám 9-Í0 aclü, 9Í v-adü§ avoaftá citi ná cáéulá trá gambró.
              «                V
  (De la mala Cama-1 Teja Papahagi, Avela, Gpir.)
5
10
15
20
25
30
35
28
PER. K. PAPAHAOI
                                     14. Moa§-a ku-auälu
                       (Transcris cu sistemul fonetic aplicat dialectului aromän de d-1 G. Weigand.)
     Earä no moaSi k-un aus..
     MoaSa avgä koliva di sari, auSlu di kgtrani.
     Bugo auSlu s-adaro mukari Si kari nu-av§ä sari, z-dusi 5 so si mprumuto di la moaSa:
     —  MoaSe moaSe, 39-11 dai un h'ir di sari S9 ansär mukarea.
     —     Sari S-altu tse! dzusi m9aSa, s-ni aspargu iö kuliva tr9 tini.
     Atumtsea auSlu S-turno okl'ir kutro la Dumnidzou Si dsusi.
            Ä           , O        b O             Obe.
10  «E, doamne-Dumnidzale, z-dai ng ploaie tse 89-s tuk'asko
  koliva li moaSi!».
     Ö-kari dgadi ng ploaie, ne urum nu-armasi di k9liva moä-Sil'ei.
     MoaSa, laia, kari armasi ka nuso tse nu vrea, di nu-avea
15 iu S9 se-apreadun9, yini la auSlu Si-1' prikadi:
     —  Au§, auS, nu mi vrei S-mini aoatsi si Sed ?
     —    Ti voi, ma ii-u friko s-nu tal'i vuro biSinp, di-A fug ko-porli.
     —  Nu dau, dzusi moaSa, S-auSlu u vru.
                 20 Noaptea, kum durnä moaSa, furo si va, kari da di zdun-guneaSti uno, di fak naparti koporli, ninga fug nupoi un sus.
     Se-alas9 auSlu am patrulea dupo nusi, S-aua s-l§-akatso. aklo s-le-akatsg, li k'iru dintr'okl'i. Aklo iu-l'i kura asudorli a moratlui de-auS, na da di un fitSor Aikuts ka tini.
25  — Alai fitSor, fitSurik, nu vidzuSi kutro iu featsiro koporli ?
     —  Li vidzui, ma tse-A dai s-ts9 le-aspun ?
     —  N9 grundo di zahari.
     FitSorlu luo grunda di zahari si-l'i deadi kali auSlui: «kutro auatsi featsiro» Si las' nu Stea nus.
     —  O  b     ~    o              ~    o
30 Kut askupitg auSlu dupu dzeaim, S-u deadi alaga ätSorlu akaso, tra s-muk9 zaharea, ma kundu tse z-vead9? Zaharea eara kurato sturnari.
                 Auglu s-aleapsi ku alagarea,
                 S-fitorölu ku sturnarea.
(Avela, Epir.)
29
moa9A en au$lu $i ouci-mXnouli.
         15. Moaga cu Auglu gi Cuci-Mánguli.
  T¡-gí erá, (i nu-gl erá.
  Erá uná oará un aug cu ná moage. Nágí nu aveá fiéórí, nu aveá fivá. Moaga bágá ná <}uá s-adará ná pitá, cá augluí il' si micá multu. Pita cu fi s-o-adará ? — cu curcubetá, cá-l' si 5 micá augluí multu pita di curcubetá. U lo curcubetá, u bágá pi sci'ndurá gi u discá cu tupata. Curcubetá s-disicá pi trel párfl gi cindu (i s-veadá? Curcubetá pliná cu goarití Cum ingirá goáritl'i acá Jará güvile. Magl un úic, ñicuzán nu putü s-intrá tu várá guvá gi se-ascumse dupu uge, sum mé-10 tura di arnire casa. Apola moaga adárá pita, u duse la éi-reáp, s-coapse gi o-aduse nápól acasá.
  C bágá sum sufrá, u pluscuk'l cu apá arate, ta sá si ducá lamása, cá auglu g-moaga no-aveá dint! gi-1' upáreá caldá g-uscatá.                                                    15
  §¡durá s-micá pine; mícará ti mácará gi pita ti armase u sculará ti seara. Si duse moaga s-l'a métura di dupu uge s-arneascá sármile di píne; uná cit sculá métura g-arsare goá-riclu. Moaga lo-acafá s-lu facá fiéór. L'-bágará numa: óüéuli-Mánguli.                                                     20
  E! criscü pufi'n gi bágará ca s-h'arbá gárnu ti la biseáricá tu -uná cáldare mare. Dupu ta bágará cáldarea pi foc, auglu cu moaga si düsirá la biseáricá gi-1' dimindará al thculi-Mánguli s-minteascá gárnul cu lingura afea-marea (éu-bana) gi nu  cu ñica, ta s-nu cadá tu cáldare.               25
  Afligí Óúculi-Mánguli s-acák'iseascá. Cindu s-turná moaga cu auglu di la biseáricá strigá: Óucu-Mánguli, Óucu-Mán-guli, nu are Óucu-Mánguli s-viná s-lá digelidá uga.
  T¡ s-facá? Pin<Je auglu, pinge moaga cu anümirle, si dig-d'ise uga. Caftá n-cápisteare, caftá tu tóate párfile, Óüéuli 30 Mánguli nu-1 are íuvá.
  Cindu s-duc s-minteascá tu cáldare, na-1 ca oülu afél a-roglu! II duc s-lu ngroapá tora. E ! lu ngrupará gi di atumfea moaga cu auglu armásirá jillfí
  PármlO ñi séeam, pármlO fá spugu, nu erá pármiO, ma vruÍ36 di te-arigu. T^aduteám uná preací'e di pápufá g afia, ma
30                     per. n. papahagi
   tricài pi la cinile al Tope, li fcu^e carne uroye, tricùi pi la Minile al Ham, li feafe ’ngurà ham! Ma s-l'ai unà turtà di pine, s-ti du\ì la al To§e cine, s-l'-u dai, pàpùtile s-^à Tal
     (Spus de Dim. Tahu, elev in cl. I comercialà, din Cociani, Macedonia.^
                        16. Cucotlu.
5 Earà {e nu g-earà:
     Earà unoarà nà moage c-un aùg.
     Moaga cu auglu aveà unà gàl'inà g-un cucòt
     Cari là intrà ngrina n-casà g-nu trifeà g'ine, t© là intrà sà si mpartà; si mpàrfirà dicara, io Casa g-càtindia tutà là earà gàl'ina g-cucotlu.
     Moaga lo gàl'ina g-auglu lo cucotlu.
                                      Cum pàgteà cucotlu n-cuprie g-arimà, scàlslndalul, scàlsìn-dalul, g-aflà nà flurie. U l'a cu dintana (mitea) gi al ! s-o aducà auglul. Calea-calea lu z-du(eà, na l'-ease h'il'lu a vi-lósil'elui g-l'-astal'e calea. Aestu ma-1 vi<}ù cu fluria n-gurà, te (J>se ? «Va s-o-albà furata di la noi, cà altu cari vrea-1' u da!» Ahi't g-l'-u l'a. L'-u lo, ma g-acàtà daraclu cu cucotlu, cà aestu nu se-alàsà acgtyi. Igì n-cuprie gi acàfà s-huhuteascà:
     —   Cicà, ciiicà ! h'il'lu a visil'elul ini lo fluria !
20   — Ba, gumàr mare, <}ise visil'elu, nu l'-u argine t© greagte ?
   Noi vrea-1' lom fluria lui?
     Tu minutà dimindà visil'elu : «s-lu acà|àtl gi s-lo-arucàtl tu flurie s-micà, s-micà pinà sà s-sàturà gi s-creapà, tra z-veadà c-a noauà nu nà-I di flurie.»
25 Cari lo-arcarà di micà-micà fhirìl di nu-aveà lu s-li ma bagà, cindu vìnirà z-veadà s-easte cà le-arcà pètale, nidig-cl'isà uga g'ine, se-astrapse nafoarà di uge. Tra<J© ndreptu la auglu gi-1' 4ite:
     —        Aùg, aùg, spìndurà-mi di grendà, agtearne nà vilen<Jà di 30sirmà, l'a nà veargà de-amàlamà gi dà-nì, dà-nl, pinà z-<}ic
   «agun<Jel»
     Feat© auglu acgì g-cindu l'-u intrà, dà-1', dà-1' pinà <Ji©© cucotlu «agun<Je!» Te si-1' veadà ocli'l'? FluriI, fràtile amèu. fluril g-fluril! Auglu ne casa nu lu ncàpeà di harauà.
CUCOTLU.
31
  Púa anunti cucotlu easi pali pri cuprie ^-acajá s-huhu-teascá:
  —   Cicd, cicá! h'il'lu a visil'elu! iñ! lo fluria !
  Cindu avgirá di la visil'elu, s-náirl visil'elu j-<}tse ñipó!.
  —     Ba! gumár mare, nu 1'-arpiñe (e groante. Aérl dua tutá tu & flurie 9>nu s-sáturá, ma i§l s-huteascá s-avdft lumea tutá, tra s-nuavóm lu s-ná scutém caplu?
  Aestá visil'elu, §i dimindá s-lu bagá tu irg'ilé s-lu vátimá eápile §i s-lo-astingá cu clutápe. f-aflá?! cucót s-|á ba<Jí mintea cu nis. Cum z-vidü ntrá eape $-apirñ\ s-huhuteascá:            10
  —   Cicá, cilcá! vinu lupe, vinu vulpe, s-micátl eápile al visil'é!
  í?i «cicá-cicá», «cicá-clcá», na-1 luplu, na-ü vulpea, |e no-
a§tiptá 4icá di doáüá' orí, 1-u intrará a eápilor §i glic! glic! uná dipu alantá, ni éor di nise no-alásará.
  O-aduná cucotlu nipbl citrá la pilatea amiráluí. N-cale 1'-1» ease ariülu §i-l' fine calea.
  Ariü, ariü, II' dií® cucotlu, fá-ñl cale s-trec, cá me-a^teaptá a casá.
  —   Am cum! <Jite ariülu! Ñí-u zorea, cá te a$teaptá tiñe?
  —   Ariü, ariü, fá-ní cale, cá éupulic vearde va ti micá. 20
  Di zbor-zbor se-anéupará $i da ariülu s-l'-u poatá, da cucotlu, cá<jü ariülu. A tumbea z-bagá cucotlu si-1 soarbi tut di nu-alasá k'lcutá de ariü. De aoá nis §i piná s-tá frep ocl'il', ua-ti-lu cucotlu pri cuprie!
  Bágá nipól:                             -                    2»
  —   Cicá, ciiicá! h'il'lu a visil'elu! ñí-lo fluria!
  —     Ba! gumár mare, gri amirálu, nu-fl furá dure cite Alma Í919I pali s-me-angürl! Acá^áp-lu, disenis ^i s-lo ardéf! tu íireáp!
  Bágará di ársirá un óireáp di noaüá orí §i-l huhutirá 30 nauntru s-lo-ardá di viü. Xí-aflá^l cucót s-ardl! Aestu di ná oará si zvoame trel-patru orí §i (e s-tá veadá ocl'ul ? Óireáp, pílate s-nicará, di no armase k'atrá priste k'atrá mproastá.
  Car! armase nis singur cu au$lu, se-a§tirnü pri baná. Ná <Juá te-1' vine auglu! ? s-misurá flurllle. G'ine ma car! no-aveá 35. cu te, si mprumutá gáleata di la moa$a. Gáleata, tu fundu eará aumtá cu cátrane 9-cindu auglu l'-u turná se-aveá alá-k'itá di fundu-1' ná flurie.
  —   A! aü?, aü^, flurl! misurágl? d¡se moa^a.
32
PER N PAPAHAGI
      —     De ! 4ìse auglu, aveàm tu minti s-nu aspùn, ma cari §til die §Io: flurìl.
      —   Am nu-nl dU*» d-Iu la aflà$I ?
      —   D-Iu s-le-aflu ? cucotlu s-ni bàneadà, cà el ni le-aduse.
ò — Am cum feati$I di 0 la aduso?
      —     Cum s-fac, <Jise au§lu, il' ded nà liturgie ?i-l pitricùl s-a-rimà n-cuprie. Tu turnatà bag di lu spin<Jur di grendà §i cari l'-u intru cu vearga de-amàlamà, dà-1', dà-1', iil-umplù casa.
      Moa$a vru s-facà §-ea cum le afe au§lu.
10 L'-deade liturgia §-u pitricù n-cuprie qì tu turnatà, cit il' trapse ndoauà ^-mirata di gil'inà §-deade sùflitlu.
      Cari armase moaija sìngurà farà aveare, il' pricàdù auglul s-o-apreadunà n casà, ma§ì trà nà mi§càturà di pine, s-nu moarà di foame.
i& Au$lu 1-curmà ni la di mugica lui §i al 9-0-apreadunà la nis, cà deade Dumnidàu §-are moa§a d-Iu s-micà §i s-inveascà.
      Ahite §-tute.
                                                                        (Povestit de mama-mea Avela, EpI r.)
            17.  Mul'area cu trel ficòrl §-UvreQlu.
     Erà nà oarà, te nu §-earà, cari s-nu earà nu se-aspuneà.
20 Erà nà oarà nà màratà mul'ari oàrfinà, te-aveà trei fiéòrl. Ahi't oàrfinà erà nisà, cà no-aveà cu te s-l'i hàrneascà fiéorl'i.
     Nà 4uà un uvrèù tricù pre-aclò $i strigà.
     «Cari ari fióòr trà càlfà.» Mul'area fucàroaùi i^i la poartà §i-l' gri:
25  — A vre om, om, tini cafti fióòrl!
     —   Io!
     —   Si-tl dati fiéorlu a mèl il l'al?
     —   Cà-te s-nu-1 l'au.
     §i-l deadi fiòòrlu a tèi marli §i-? lo grogl'i mul'area.
30 Uvreulu, ma-1 lo, vru s-lo-alinà pri mùntili cu vamàn<)i Pri aestu munti virà nu puteà sà se-alinà. Cum s-facà, cum s-adarà uvreùlu s-lo-alinà, acatà di-1 coasi tu nà k'ali, §i-l arucà n-cuprii. Aoà s-anarà corgi! $i orni! gi tradi un, tra<}i alantu, 1-mutarà pri mùntili cu vamàndi. Fióòrlu, dupà te-
35 arùpsirà corgil' k'alea, i$ì gi z-bàgà s-adunà vamàndi.
MDL'AREA CD TREl FICÒRl 91 UVREÜLU.
33
   Atumtea-1' gri uvreülu.
   —   Fióòrc rigtìn, fióòr crigtìn, arucà-ni vamàndi ! iji fidorlu umplù un sac mari-mari gi-1' lo-arucutì.
   —   Tora ciùl'i s-tragà di tini, fióòr crigtìn, ir feati uvreülu ;
  stài a(ia pinà s-raori di foami.                                    &
   §-lo saclu uvreülu gi-g mutrì lùcurlu.
   Adoaüa-di uvreülu alàgà prit hoarà gi strigà earà (pali) :
   —   Cari ari flòòr trà cálfá 1 cari ari flòòr trà cálfá!
   Tut mul'area tea oàrfina easi nipòi §i-l' diti, cà nisà ari. Uvreülu il lo g-fiòorlu aestu gi-1' feati c-a protlul. Diznòù z-10 bigà pre-alàgari gi cit agumsi tu hoara li mul'ari oàrfìni, igì aestá gi-1' deadi 9-niclu fióòr te-aveà, tut cà ìnima l'-erà frimtfi, cà z-dispartà di nis, ma \e <JHeà nisà: d-iu s-moarà la mini di foami, ma g'ini sà s-minft ma nclo, z-digcl'idà. Acgì gi-1 deadi.                                                    15
   Uvreülu feati tut acgì cu aestu cum feati cu ma màrl'i, ma cuín vini pri mùntili cu vamàndi, tu loc di vamàndi, l'-arcà el k'etri a uvreülul 9-1' arcà, l'-arcà, pinà te-1 vítámá.
   Apoea alàgà nis tut mùntili gi tu nà màrdini aflà 91 frat-1 i l' morti mbrafà. Cari il' plimsi, plimsi gi z-dipirà pri nigi, 20 clndu g-aduteà aràlili te tràpsirà nigi deadùn, g-agtearsi ocl'il'
  9i nk'isì lu s-lu scoatà calea. Agum3i tamàm tu nà mugatà livadi. Tu livadea tea s-aflà unà fintinà lìmbidà ca làcrima gi un àrburi stufòs, aumbròs s-tindeà pri fintinà. Tu fintinà se-ascàldà tre! dini, gamigtreìli: ma pri dini te-g earà; s-là l'al 25 caplu gi 8-fudi, g-altà nu!
     Fiéorlu unà videari te là feati gi vrea s-k'arà di minti di muguteata lor. §-u bàgà cum s-facà, cum s-adarà dit minà s-nu-1' ascapà. Pre-agalea-galea nis, s-trapsi t-abùgalea pinà la eali gi là dupli cintegli. pì'nili nu-1' bftgarà oara, maso cindu vrurà s-o-adunà de-aclò, caftà cimèli aoà, caftà aclò, nividuti s-feàtirà.
     — Pinà mini s-li càftàti, là greagti nis, nu va le-aflàti ; cintegli le-am Io; ang'atl-ùi frafl'i manaintea, gi z-vidèm di ! và li daü.                                                          35
     binili, goacà preftul di bil'è; nu lùcurlu aestu s-là càftà vrea-1 facà, ma gi n-foc s-là dàfeà gi n*foc vrea s-arcà. Acgì pinà 8-tà freti ool'il', l'-ang'iarà fratl'i a ñicluí, Cu tut aestà aflàgi fióòr z-badi di cali s-là da cintegli a màràtilor di dini.
     Pftptliaffi, Batme aromAns.
8
34
PBR. N. PAPAHAGI
     —     Va viniti cu nol» lá <^tsi n!s gi vrurá nu vrurá dioili, düsirá cu nigi, cum z-duc minarl'i. Parátí loará citu z-di^T, va-mándi di noaüá-dátl-gi-noaüá di sol. Muma lor cíndu deadi di-1' vi(Jü ncárcátí di grog!, haraüa-l' in casá. Tuti ca tuti„
5 ma nurárli a l'eí, má-sa steául'el Cari b-u veadá la bisearcá nisá cu ahtárl nurárl, lu sá s-cámáruseascá, g-Iu tutá lumea ai-gl k'ará mintea pri nfsi! Casa nu u ncápeá di haraüá gi tut g-fáteá crufea gi
     —       Dum-l'artá oará lu s-aflá crigtinlu a^él di-1' lo fiéorl'i di-íoningá mini, di s-minará j-digcl'isirá cum nu me-agtiptám !
     —     Mamo, mamo, alasá urárli, il' feafi ñiclu, cá mag cri$tin nu eará a(él ;-ma; trá bun nu ná vrea! ma nvea(á, cá noi le-avém nincrunati feátili gi bagá di ndreadi trá numtfi! >
     Cíndu bágará s-facá numta di gol píná n-goí, cari no-í&acl'imará gi di te no-avurá? Tufl cama márl'i cu visil'elu n-coh'e, hiriós, cá-1 tinü Dumnidáü si-1' veadá ocl'il' ahtari numtá ahtárl feati. Tuti mugutetli a loclul nu lipsirá; di bünili tuti deadi Dumnidáü cu doáuli mini.
                                    Gucará, si scuturará: cari nu vru! Dupá te tuti trápsirá corlu ‘¿0 «z-goacá gi nveástili, z-goacá gi nveástili!» gri amirálu. G'ini ma nveástili nu vrea z-goacá, cá taha nu g-aü tricutá cimegli
     —  "fe mari lucru, gri amirálu, cbágáfl vá-li tora.»
     Ñiclu, cum lo-avea adratá caplu, li lo g-lá deadi cámegli ca un k'irüt. Cit li bágará <}i'nili g-acáfará z-goacá gi sá 26 s-fringá, trig cíndu lumea s-éuduseá ma multu gi 8-frin<Jeá„ cari s-meascá viftil' cu flurie cama mari, azbuirará ná oará. cit puturá g-fudirá, ludirá di ninga fug.
                                    Acgi fidórl'i g-armásirá ca Sulta cu ucnálu di partea nve-ástilor. Avurá can parátl di puturá sá si nsoará diznóü cu 30 feati de amirádl- La numta lor ful g-Io, di gucál, gucál piná. mi frimgu di goc. Tora las z-dicá g-altu piná s-mi discurmu lo.
     (Spu8 de Guvifa Dum., A vela, Epir.)
                 18.  Peata máritatS cu mortu.
     Erá ná oará un aüg cu ná moagi. El'I aveá ná featá, un lufeafir. U vrea cum z-va fumeal'a g-náQeamá cama multu 35 baña g-u dádeá trá nisá.
FBATA MARITATA CO MORTO.
35
   El' u pitriteà festa sà nveatà la scul'ò sà mplàteascà gi s-k'indiseascà. Nà duà, cum lucrà feata la pàlOiri, mplàtinda g-k'indisinda, na un puil'ù azbulràtòr lu vini gi aca|à si-l' cinta :
                 «Cà mplàtegti g-k'indisegti,
                 Cu mortu va s-ti mirici!
   Lo-azbuirà feata, lo-aspìrè de aclò, (ivà! puil'lu nipòi |e gi gteà :
                 Cà mplàtegti g-k'indisegti,
                 Cu mortu va s-ti mirici!
   Di oara (ea puil'lu nu-1' dàdeà banfi a feàtil'enu z-duteà. Cari vigù acgì feata, cà no-ari asc&pari, II' disi a mà-sal, cà ea g-ea ti pat di un pondu di pull'u, nu-iil da banà, lu mi due gi-iii pràxeagti carila lala.
   Muma disi a lai gi tufi o aflarà cu cali sà s-mutà dit hoara tea, nacft cu mutarea, ascapà feata di dugmanlu di pull'fi. Acgì, dua lantà, g-loarà multu-putìn (e avurà g-o-adunarà tu hoara vi(inà. N-cali feata u lo seata, ma (e seati? ardeà trà nà klcutà di apfi, g-apà s-aflà nu puteà. Cum alàsarà calea g-l'-u deàdirà càrarea, nacà da di virà flntiniée, igirà tu irriie, tu mesea di pàduri. Aoà deàdirà di nà pàlati mari gi tu avlie erà nà ftntinà, cu apà arati, cà bale-tl làsà gura. Feata cum l'i se-aveà uscatà gura, g-u deadi alaga avù la finttnà, si-g astingà seatea. Unà intratà to-avlia di pàlati gi frigi ! si ncl'isi poarta dipu nisà gi màrata di featà armasi nauntru. Zgill nisà, gri, l'-grirà g-pirintil' a l'el, ma lu sà s-avdà? Boafea no-agundeà di la un la nantu, ahintu ansiti earà murl'i de-avl'ie ! gitati ntreagà ! Pàrintil', cari vi'durà t© nu vidurà, s-mutrirà nà oarà dol'i, l'-arupsi plingul gi tràpsirà dit irriia tea <11 pàduri, cirtìtl, invirinàtl, canda là si nicarà càràvli.
   Feata, cari armasi slngurà g-mutrì nà oarà divarliga, u lo Caglu di fricà, cà tu pàlatea tutà éipit nu se avdà.
   Tuti tàfeà, tuti durrià, canda tu somnu di moarti.
   Feata lo-alàgà din sus in g'os nacà aflà virà igiri ; g'ini ma cn cit mutreà s-easà, cu ahit cama multu s-k'ireà tu pàlati. H'iri-h'iri-1' si dufeà prit trup! Agumsi tu màrdini tu
5
IO
16
20
2ò
SO
3b
36
PER. N. PAPARAGI
   un udà, Ìu 8-aflà tes (tiratu) un mortu, cu caplu càtrà soari acupirìt cu sàvanlu §i pri savan. nà carti. Tu carti grami là! : «cari vai poatà s-me-aveagl'e 40 di dili, si §tibà, c& va s-ang'èd, §i-carl s furi featà, s ni h'ibà nveastà, $i s-furi fi-fi dòr, fàrtàt s-ùi h'ibà.»
     Erà mugàt-mugàt neapcatlu, s-lu sorg'i tu cupà! Canda nu §-erà mortu, ma durnà, acuiti pàreà ; cu-arislu pri budà cu mustafa asudatà §utità-aru§utità, cu deana lale-gàlàità §-cu nàrli trapti, di <JiteàI : om caste i semnu? io Feata, l'-si fea(i iiilà di mu^utea^a lui §i di tinirea(a tea sc-riatà §i 9-u bàgà slo-aveagl'e. PatrudàtI di ^ili $-patru-dàtT di nopti nu §-bigà somnu ntr-ocl'i. Armasi ma$ nà du*l sà s-umplà di cu tot patrudàfli di dili, §i pirindu due di an-g'area mòrtuluì, acàtara pòrtili $-ù§ili sà z-di§cl'idà di sìnguri. 15 Nà curbetà, cum là-I h'irea lor, sà si ndeasà, ìu ved porti di^cl'isi, si nh'ipsi tu pàlati. Cari nu avdi'lavà, u ?utàaru§utà pàlatea de anantà parti. Cìndu agumsi 9-tu udaea mòrtuluì, de-aoà de-aclò, u discusù feata §-aflà cum stàteà lùcurlu. Il' disi Creata a feàtil'el :
20  — Mu§utica mea, nu ti dutl s-ti culti puti'n, cà ti tuk'ì§I di
   ninsumnatà §-nidurnità ?
     §til, nu si $tie s easte-cà earà ninga virà oarà pinà s-an-g'adà mortul. Cu tut-aestà feata, curmatà-moartà, nu disi nu, ma z-deadi pri minà $-agir$ì tu somnu di nà oarà, gi 25 durnì ca tu somnul d intiiil. Na §-mortul cà z-di§tiptà :
     —  Greù somnu l'-cop§u ! gri nis.
     —     Greù, fiéòr mu^àt, §i somnu di moarti vrea z-dorni ninga s-nu-nl te-avigl'àm Io, disi g'ifta, patrudàfl di diii unà dup-fiiantà, nidurnità §-ninsunmatà ca laea ali late!
30  — Nveastà si-nl h'il, gri amiràlu, tini te ùl-ul feati$I bunlu
   aestu. ¡">-ac§ì si ncrunà cu g'ifta. Feata, k'irutà tu somnu, necà §teà te-1' si fati. Mortul vidi'ndalul cum doarmi dipri-unà: «nu ti ntreb», il' disi a g'iftàl'ei, «te-I feata està, di doarmi acuiti ?»
35  — Am te s-h'ibà, vrutlu a rael! Nà featà oàrfinà dit càl'url
   o-apreadunàl trà nà cumatà di pini; ma cari §teà cà vai h'ibà ahi't sumnoasà s-linivoasà.
     Armàsirà nl§I aclò ou vifta $i apoea z-di^tiptarà tufi oà-minl'i di la pàlati, cal'i dit pàhnie, oastea mòrtuluì, tuti; cà
PEATA MARITATI CD MORTD.
37
mortai g-erà h'il'u deamirà, gi de-amài, di unä de-altä, nä (Jinä l-numä$i s-moarS cu tufi, gi s-ang'adä, cum gtim. Cindu z-digtiptä feata, cari u dädeä di mineär, g-cari mutreà la nisä §-carI vre a sä gtibä d-Tu l'-e cädula gi ci|i paràfl IV fate k'alea ! Virnu! U bägarä s-pascä gigti.                                     5
   Nä duä h'il'lu de-amirä z-dufeä m-päzari, Tuvà! Näinti sä nk'iseascä de-acasä g-u n tri bä vifta t© s-l'i-aducä. Aestä, cun ?un vlftile cäftä di tuti: fustäAI, neali, veri, vamän<Ji, di tuti cäti J'-guirä prin cap. Cum trifeä trä m-päzare, nalu astal'e feata cu gi'gtili. U ntribä nis:                                         10
   —  Am tini, featä mugatä. Je dimindi s-ti-adùc di m-päzari ?
   Feata g-o-avù cä g-aridi cu nisä gi V disi si-g tragä calea
G'ini ma mortui angricä, z-dicä, te dimindä s-l'-aducä di m-päzare. Atumtea g-digcl'isi feata hrisusita-l' gurä gi disi:
   —    Ni-u cä s-nu AI cadä graìlu m-padi, goni-mugàt, de-ateà 16 nu voi z-dimindu. Dorlu a mèl i s-nl-adù(I dugmanlu puil'ü gurä di om g-un cutùt.
   H'il'lu de-amirä l'-deadi zbor, cä nu s-toarnä färä s-l'-aducä lùcrili dimindati gi tu turnatä l'i le-adusi. Puil'lu azbulrätör ma g-u vidu feata, acäfä z-batä ca di pri lumea nantä gi 20 si-1' dicä:
                 «Cä pagti gigti, cä nu pagti,
                 Cu mortui va ti mirici.»
   Fiéorlu de-amirä vru sä gtibä, cum acgi? (e nolmä are graìlu a puil'lui ? Ntribä feata s-l'i spunä noima aigtòr z boari 26 g-atumfea Aicuza Aicuzana l'-disi:
   —    Ea g-ea, te-i cu puil'lu aestu, cum iAI dHeà cindu eräm la mumea, cum diträ nis fudlm din hoarä, cum viAü aoä, cum avigl'ai patrudäß di dü<> cum viAi vifta gi cum agumgu ca mini {e nu vream gi (e nu Ai nvisàm putè, Io, featä di casä bunä. 30
   —  Acgi-I lùcurlu gi-fl fu argini s-AI aspùAI ? gri mortui.
   Tu oarä nis o-acä^ä curbeta di g-u ligä c-unlu öor di coada
uniti cal gi óorlu anantu di coada unùl altu cal gi cari lä cär|änl citi unä cu maflu di boü pri cäpul'e, fägi-fägi u scoäsirä.
   Mortui si nsurä apoea cu feata gi puil'lu 1-bägarä tu nä35 eluvio hrisusitä, di-1 härneä mag! cu zähari gi stäfldt gi lä
38
PER. N. PAPAHAGI
   bàteà tutâ <Jua. Apoea feata ç-adusi ç-pàrinpl' sà s-hàriseascà $i cari s-nu murirà, bànea<Jà ninga.
                                    Piràmidi çteam, pàràmìb aspù§
                                   Nu §tiù cum feôü, ma nu v-arîç.
     (Spus de N. Hondrozom elev în cl. V, transcris cum se vorbeçte la Avela, Epir; 1895/96.)
5                    19. «Pirgaclu anèù».
     Erà nà oarà un fiéòr, mu§àt ca soarle, analtu ca k'ipari§lu §i gone ca l'undarlu (aslanlu). Era tamàm tru ani. Nà <}uà cum trifeà pri ningà nà pàdure, astàl'è nà moage. Moa$a, ma-1 vidù ahàt livendu §-<Jise tu minte: «Aestu-I trà mine.»
io — Gone, gone, <Jì8© moa$a, stài s-tà fac nà hare.
     Gònile stàtù iji moa§a-l' dise:
     —    Na pirgaclu aiièu, dipune-te tru guva aiutili àrbure §i va s-e§i tru unà saia. Tru salà sunt tre! udàl ; tru una easte un cine cu ocl'ul ca di scafa; tine va-1' gretti «pirgaclu
15 atièù» ?i apoia va s-lu dipiini dipri sinduk'e §i va s-l'ai pratjl citi va s-pop.
     —    Di-pri-apoia va s-trep tru udaia lantà; §i aclò va s-dai di un cine cu ocl'il' ca k'atra di moarà màri ; §i aiutili va-1' spuni «pirgaclu anèu», va 1-1'ai dipri sinduk'e va s-u disfàp
20 (fi va s-l'ai pra<}I cip vrei
     —    Ma di pri-apoea va s-trep tru udaia alantà $i va s-afli un cine mare, cum nu p-au vicjutà ocl'il'. Va-1' fati (f-ai^tùl ca 8-alintòr cinì $i va s-ti ncarp cu citi pra<JI vrei ; tru pra<}i va s-afli un minàr; s-lu l'ai s-ni-1 adùp, cà te las nuntru.»
25 Gònile aleptu p nu §i §tea di fricà ; nu k'are oarà, ma di-pune ligàt di bàrnu §i agun<}i tru salà. Dupà cum lu nvifà moa§a, intrà tru udae, diznirdà cibile cu «pirgaclu anèù» il dipuse di pe avisteare §i lo cip pra<jl putii di bicàre.
     Tricù tru oda lantà. Tut a§ì « Pirgaclu aneti, pirgaclu anèù»
30 il lo cu bunlu pi cibile cu ccl'il' ca k'atra di moarà, il di puse di pi avisteare $I-§I umplù sin ile cu pra<JI de asime.
     Apoia intrà la cibile mare. Cu «pirgaclu anèu» il dipuse ?i pe-aistu §i lo cip parèli di amàlamà putù s-poartà. Ncl'ise udaia mu$àt, §i cindu seasà ij-aduse aminte cà agirai mi-
PIRGACL'J ANÈO».
39
narlu! Mini birnul, tra s-easà nafoari, gi cindu agumje pi biuja di gurà, lu ntreabi moaga.                   -,
  —   Am minarlu lo-adusigl?
  —   Nu, mae, cà agirai! Nu-bli si duse mintea, cà nl-erà
gcreta la pradl.                                              5
  —     Maci-I ¡agì, <Jtae moaga, na ! pinà s-nu adùfl minarlu. nu vedi luñina ;
  §i-l sàlg'ì birnul ing'òs.
  Nu tricù multu pufib gi na-1 aleptul igì cu minarlu. G'ine mi clndu si-1 da ali moage, l'i se-arcà multu si-1' spuni tri io ti-1 va.
  Ba ci spuni, ba ci nu spun, s-niirì gònile pi moaga, trade apala gi-1' l'a caplu, Dupi (i fea|e muguteafa aisti, nu eri trit lume aclò; si scoali gi adufe tru alt loc. Aoà, cu oas-pifl, cu mugati, tri pufi'n k'irò l'-feafe tofì pradl'i g'ine. Nu 1' 15 armase nifi pindarà tru pungi.
  Cum stiteà ni dui nvirinàt, ci nu-1' si bigi {ivi n-guri, ti-1' vine s-adari ni figuri. Aclò ìu scoase minarlu a-ascà-piri, cit ascipirá gi na-f-ul ìu-tl vine cì'nile cu ocl'ul ca scafa, tr-un adil'atic.                                             20
  —   l'i dimindi, doamne !
  —     fi dimindu? greagte aleptul fi-gl fricà ocl'il', pradl, pradi dimindu, ci tri nigl ni-alg'escu ocl'il'.
  Ni8còs grallu g'ine gi na-1 cibile se-aleàpidi gi pini s-difl «uni», i{I vine cu un sac di cirindinl.                       25
  Dupi ti-1' bitisì gi-1' mici tofl pradl'i aigti, eari ascàpiri di dao ori gi na-t-ul, lu-fl vine cibile cu ocl'il'I miri ca k'atra di moari.
  —   Ti dimindi, doamne ! l'-fate g-aistu.
  —   Pradl, pradl, dimindu.                                 30
  §-tut agì, pini s-ti frefl ocl'il', fl-cupisì cu un sac di alg'i.
  G'ine-ma aleptul l'-aspirdcà curundu pradl'i, di-tl pireà cu
pulmul ci-1' mici. L'-tuk'i g alg'i!' tri niscinte lari la minàr g-afli asciparea. Trac ! ni oari, trac ! pin tru trei, na-fl-ul gi Bal'uca, afèl cama fricoslu cine.                   35
  —   Dimindi, doamne !
  —   Pradl dimindu, aestu diznòù.
  Pinà se-ascùk'I, na-fl-ul cu saclu di flurie lu fl-ul adufeà Bal'uca.
40
PER. N. PAPAHAGI
                                         TÍ s-mindu\ a tumbea gónile ? Pra<JÍ am cátu s-íjip tora. T>v^ nu-ñí lipsaa^te di partea aistá. 'J'i-At lipseagte ? ná mul'are.
      Cu pra<Jl mulfl §-mul'are buná $-mu$atá s-aflá.
      Tru loclu a(él s aflá un amirá. El aveá ná featá mu$atá,
5 cum cu grallu nu se-aspune. Di fricá s-nu-li patá |ivá, s nu o-aflá aráülu, u tfneá ncl'isá tru dosprádátf di cl'el. Fiéorlu, ma cit av<}á di feata aistá, 13-arcá vrearea §i ijlu bSgá icá u la, icá al'umtrea nu s-fa(e.
      Cum s-facá, cum s-adará, hal la mánár eará. Ascápirá pi 10 k'atrá $i l'-adu^e pi §amintreil'i ciñl di ná cale. Apoea lá di-míndá, cá s-l'-aducá troará h'il'a amirálul, cá al'umtrea nu s-fa|e.
                                       Na-1' ciñl'i lu s-h'umusirá la pálate, di s-trundul dit pa-trul' k'u^ájl pálatea. Strigá amirálu, bagá oastea sá se-alumtá 15 tí-aflá§í cu car! s-te acá(l. Cl'eT, u§I acáfará citrá náparte $i tr-un minüt na-ü mulata amirálul m-brá^ile aléptulul gone!
      A doaüa-zí l'-u pitricü amirálul nápól §i-l' dimindá s-l'-u da cu. bunlu mul'are, cá di nu, bunlu nu va s-l'-aflá.
      Nu u dá cari i( dá mina. §-a$l feátfrá numtá amiráreascá 20 §i amirálu, cindu vkjü cít prucupslt easte cjinir-svti dipuse dipri scamnu §i bágá s-dumneascá (Jinir-su §i el nu s-minteá tru amiráré§tili, ma §-beá éubuk'a cu arihate.
      Ahíte §-tóate, §-la to(t sinátate.
      (Spus de I. Cacarica, elev in el. II comercialá, Nevesca (Niveasta) Macedonia).
         20.  Treil' fra^T §i tréile ntribárí a amirálul.
26 Ti ?l-erá, ma nu-§í erá.
     §i erá un-oará trel frafi. Tatál a lor aveá moartá §i 1-aveá lásatá ma§i un cal. Cu aistu cal is hárneá tup. Ma uná noapte lá-1 furá un om. Frajl'i s-düsirá §i deádirá plángu la amirálu. At&l om ná furá calu, il' disirá ni§í.
30  — D-íu sói^I vol, l'i ntribá amirálu, íl vitjüt, cíndo vá-1
   furá ?
     —   Nu-1 vi(Jüm, ma nol angucim cum cá easte nis.
     —     Bre ahá^l di§éiptátl h'ilí voi? Ea s-vidém, s-vá bag a trellor cite ná anguóitoare, §i cara s-pute^i s o-aflá$I, a tumbea
TREIL' FRAfi 91 TRÉILE NTRIBAr! A AMIRALüI.
41
va s-pistipsescu $-mine, cá atél om vá-1 furá calu §i va s-di-mindu, ca s-v-ul da.
  Atumtea amirálu aduse uná sfinduk'e incl'isá. Nuntru erá uná purdical'e.
  —     Anguéá, <Jíse amirálu, a|ilül cama marle, ti am incl'isá & tu aistá sfinduk'e.
  Fiéorlu [s-raindul nih'ám §i d>se: «uná lugurie arucutoasá.
  —   G ine, anguélgl tiñe, d*8® amirálu. Ea s-vidém frate-tu Aduse uná altá sfinduk'e cu uná carte.
  II' dise atilüi di mese fléór: «Ti am incl'isá tu aistá sfinduk'e ? 10
  —   Uná lugurie cu k'ugátY, gri fiéorlu.
  —   §i aistá buná. Ea s-vidém frate-tu afél cama ñiclu. Amirálu aduse nicá uná sfinduk'e. Tu aistá aveá incl'sá un
carcaléf. Ma carcaleflu nu séiü cum aveá aflatá uná guvá §i aveá infitá.                                                 15
  —   Ti easte nuntru, ntribá amirálu pi fiéorlu a {él cama ñiclu ?
  -- A(él ti erá nuntru arsári g-fudl, Doamne, ma tá f a tina
arigaíe, dá-ná calu, s-ná fudlm gi s-ná mutrlm lücrulu.
  Amirálu s éudusl, cindo avdi aiste zboará. Troará di^cl'ise sfinduk'a gi vidü di dealih'a, cá carcaletlu aveá fuditá. Nis, 20 cara il' vidü ahát diséiptátl, nu vru s-l'-alasá, s-fugá, ma 1' tinü la pálate. II' dimindá a psumálui s-lá aducá pine $-a hásaplul carne. Dupá ti bágará misalea s-micá pine, dis® cama marle frate:
  —   Ti-ní añurzeagte pinea mortu.                             25
  Ear atél di mese:
  —   Ti*ñí añuzea^te carnea cine.
  —     Tiyá nu i aistá, gri ma ñiclu. S-vá spun eü: amirálu easte cok'ul.
  Amirálu gideá ascumtu tu un loe qí ascultá. Cindo avdi'30 nis, cá easte cok'ul, $-éudusl §i s-duse di unoará la mása.
  —   Dado, u ntribá nis, spune-ñi ndreptu a cul h'il'ü escu. Mása nu vrea prota s-l'i spuná, cá-i cok'ul $i tr-ateá i i'
dise: «a cui vrel s-eséi? añéü, am a cui>. Amirálu u pálácársi multu §i páná tu sone-1' spuse 9-má-sa, cá-I cok'ul.            35
  Dicara vidü amirálu aháte 9-aháte dila treil'i fratí, il' cl'imá, lá deade calu, lá lu ncárcá cu fluril §i-l' pitricü a casá la ni$I. (Spns de Constantín Mi^icu, Cru^ova, culea de d. N. Bagaría.)
42
PER. N. PAPAHAGI
                21. Cäcula, punga, trumbeta.
     E ara, (e nu ç-earà.
     Earà nä oará, tu nä etä, un amirä.
     Amiràlu aveà treï fléôrï. Dol'i fléôrï earà mintiô$ï 91 alantu $ triteà di liçuràc. Cîndu s-moarâ amirâlu, 1-aläsä cu graiú di moarti, pri tuti lùcrili z-bagà mînâ, maçï di nä sinduk'e s-nu cärteascä, s-nu bagä mînâ, di cît a turnte a, cîndu scuturä greaüä va lä vinä pri cap.
     Nu ncl'isi g'ini ocl'il' lallu di amirâ, çi amiràril'a lor câ<Jù 10 tu alti míñi. A tumbea dol'i mintiô^ï fléôrï îgl loará te aveà, te nu-aveà § te puturä s-ascapä §i dùsirà si-§î veadà cîsmetea tu altu loe.
     Ma§ï glarlu armasi a casà. Aiçtùï nu l' si fudeà dit loclu a lui, nu-1' si bàteà di ningà vatra tatà-suï. Nà du& cum iô guzgunipseà prin casà, na da j-di sinduk'a cu numa. A ciò veadi nä càéulà, u l'a ç-u bagá n-cap. Acçi nîs easi nafoarà sä s-priimnâ. N-cali astal'i un om çi-1' da «bunà-tl du&»-
     «Bunà-tï duâ,» l'-u toarnà aestu, ma nu ti ved, cari h'il tine ?
     —  fe orbu h'iï di nu mi vedi?
20  — Ni orbu, ni tivà, ma nu ti ved. Cari h'iï tine? naeà h'il
   zarzavùll? greaçti omlu §i si ndrideà s-le aspealâ di fricâ.
     Liçuraclu, ca liçôr di minti te earà, scoase càéula s-l'i tragà unä. Ma cît u scoasi, gri omlu :
     —       Tine h'iï are ! Mi aspàreàï, di ngl'itàl di fricâ. Ñ o-avùl 26 cà h'iï §utlu din vali. Vedi, tora ti ved, ma deaneavra, te
   s-tà die, te-avdàm, ma nu ti videàm.
     Liçorlu-liçôr, ma troarà aduk'l, cà càôula 1-fati nividùt Nu amînà dip, ma u k'icà n-cap çi fuga la cibili di amirà te lä lo amiràril'a. fe ç-u bàgâ omlu cu treï scîndurï : S-l'-aruç-3oneadà feata amiràluï. Cît disi, 9-na-l la pîlati. Intrà tu udàlu a feàtil'eï çi ndreptu k'irutlu s-o-aruçneadà. Feata di asparvu, di fricâ, l'i si bàtù ìnima, l'i si pàrù ca «aclô si-l' h'ibà» se-arcà pri nàsà §i bàgâ boatea:
     —   Pupu-pu ! om tu udàlu amèl.
35 La zg'iclu a l'eï, tatà-su, mâ-sa çi tutï a pâlàtil'eï se-astràp-sirà pri cor §i se-aurnirà tu udàlu a l'eï.
CÀC0LA, PUNGA, TBUMBETA
43
   —   Iu-I omlu cu doaùà càpiti, greagte amiràlu, te cutidà s-intrà aoà ?
   —  Nu ?tiu, dite h'il'a di-amirà. Aoà prindi s-h'ibà ascumtu.
   Mutrescu nsus, mutrescu ng'os, 1-toarnà udàlu di anantà
parti, no-aflà (ivà. Lj^uraclu, cu càòula ndisatà pàn di urecl'i stàteà adunàt tu nà coh'e, §-tineà adil'àticlu, cà nu càrlidà dip.
   Te (Ji'sirà lumea, poati cà-1' si pàrù tu somnu a feàtil'el §i ■catìi un s-trapsi dit udàlu al'ei.
   Nu trea(i nàscindà oarà $i feata pali bagà zg'iclu.
   —  Pupu-pu ! pupu-pu ! om tre udàlu amèl !
   Cindu z-duc nauntru diznòu tatà-su, mà-sa, oàmini'i anan(i, caftànsus, inghios, (e s-aflà? |ivà. Atumtea se-aprease amiràlu ?i-l' grea§ti ndoauà gràiri a h'il'i-sal, cà nifi cinl'i nu li micà ; gràiri : s-ti ngroapà loclu :
   —    Nu diti, cà vrel màrtari, cà|àuà, ma d?P> cà om ai in casà, cà aclò t-imnà mintea. S-nu tl-avdu boa^ea ningà nà oarà, cà-fl tal'ù caplu!
   Ahi't vrea §-Ii^uraclu. Cit s-tràpsirà ni$T, §-u l'a di gu§i, di dHeàl, c-a lui i lumea.
   Feata dràcoasà, 1-1'a diprisuprà, 1-1'a dipri g'os, l'-da di aoà, l'-da de aclò, l-discirfusea$ti §i-l andùplicà s-l'i spunà cl'aea, cum fati, di s-fatf nividùt
   Atei liguràc, d^sim, se arisi ca virà fiòurlc gi-1' disi, cà eà §*ea cum. Ahit agtiptà feata §i cum taha càftà s-l'-u veadà càcula, l'-u aràpù §i bàgà s-aurlà pravatòs, cà s-trunduì tutà pàlatea di boafea l'ei.
. Amiràlu après foc, arapi apala s-l'i tal'e caplu. G'ini ma cindu intrà, te z-veadà V Feata aveà ndreptu, laeà, di zg'ileà. Lo-acatà di-1' cruescu un §cop, s lu aducà aminti cit bineadà. De-ateà cà lu §teà tuti cit k'irùt easti, nu vrurà s-l'i tal'i caplu, §i-l' deàdirà cali.
   Liguraclu, hiriòs cà ascipà ma$I cu ahintu, s-turnà diznòù a casà-1' iji trapsi la sinduk'e. Aclò aveà §-nà pungà. E1 u lo, §i-u tricù di gu§i $i bigà un gros te §Iaveà. Ma te si-1' veadà ocl'il'? Truoarà punga s-umplù cu gro§I. Fuga nis la sàràf, grogl'i l'-fati nà lirà. Bagà lira tu pungà, s-umplù punga ma§i di gàlbini. Adrà ahinti Uri, cà lumea tutà s-nirà, d-ìu la daràp l'i scoati liguraclu ahinti paràfi V
   Earna tea agumse ahintà scumpeati, cà amiràlu nu aveà
6
10
15
20
25
30
35
44
PER. N. PAPAHAG1
   cu fé s-hràneascà oastea-1', di vrea-1' moarà pin di un oàmin-l'i tutl di foami trà semnu! D-Iu sà si mprumutà, d ìu sà si mprumutà, a virnùl nu-1' si du|eà mintea la liguraclu. Ma§I a feàtil'ei de amirà il' ticinì.
6 Ac§ì nisà, il l'a de aoà, 1-1'a de aclò, ?i §curtul di minti l'i aspuni,cum sta luguria. Ahi't vrea §-feata, §i taha s-feati, cà u veadi te lug'ie easti, §i-l'-da nà. aràpeari, g-aoà fac alanti !
     —     Haide mori cdtaufil §-u deadi n-k'eptu k'irutlu, s-nu ti-u scot Io, pri numà s-nu-fìl diti!
10 S-toarnà li$uraclu a casà, tradi la sinduk'i §-aflà aclò nà trumbetà. Acatà z-batà cu nisà §i nu-apucà z-dicà nà oarà «turùtutu!», cà nà ntreagà oasti i§ì, ca dit loc in fatà-1'. Ami-ràlu li umplù zmeànile di fricà, cindu vidù oasti xeanà. fé ti fati torà ? Oastea lui nu erà niti cit nà ungl'e ntrà
15 oastea xeanà, cà liguraclu unà z-dufeà cu bàtearea lui.
     Tut feata s-lu ascapà §i di calea està. Scoalà h'il'a di a-mirà §i z-duti la omlu li§òr. Aestu cit u vidù, bìgà s-aridà cu trumbeta tu minà.
     —   Ni draclu nu poati z-và-ascapà, fati aestu.
20  — §-cari s-nà k'eri, grea?ti feata, te va s-adràm. Ac§ì z-veadi
   cà fu scriatà. Am nu ti ntreb, cum fati di scoti tine ahintà o asti
     —     Cum fac ? Na cum fac ! Bat nà oarà «turùtutu !» «turù-tutu!» §i scot cità oasti voi. §i cindu nu mi lipsea§ti, suflu
25prit curlu a trumbè àl'el §-o-adùn nàpòl tutà oastea.
     —   Nu-ùl dal z-bat §-Io nà oarà, l'-pricàdù feata ?
     —   Nà bàgare, nà bàteari, il' disi li§orlu.
     S-alàsà feata di fu bà§atà nà oarà $i cindu lo trumbeta z-batà, ea suflà nà oarà cit putù $i tutà oastea se adunà.
30 Feati apoea nàparti cu trumbeta tu minà §-la pilati se-aflà.
     K'iruta-primitie §-u deadi n-k'eptu diznòtì §i-l' disi:
     —     Haide, mori tih'ilale, s-nu tl-u scutearìm, pri numà s-nu-nl dicà !
     'fé fati nàs? §-lo mintea la éoari §-l'-u deadi nàpòl In
36 sus, citrà tu pàdure, Tu s-lu scoatà calea.
     Aclò lu agumsi, andirea§ti un h'ic. Agùn erà, après earà, al si gl scoatà foclu pri h'iti. Nu apucà s-ascàpità doaùà §i na Iu-1' arsirirà doauà coarni, cama màri di a hoùlul.
CÀCULA, punga, trumbeta.
45
   —    More, 4?ti nis ! si gtil cà mi pidipsea^ti Dumni<Jà, cà pinà torà fù! ma k'irùt di un boù!
   $-ac§ì nis $-u bigà s-nu easà dim pàdure, cà ac$ì cum era curnùt ma?! tràt lumi nu earà. Nu du(i ma nolo multu §i da di un altu h'ic.                                            &
   —    Te 8-fea(i, s-feati, minduì nis. Vai mie §i di aesti §-cari s-creascà, las creascà § patru suti di coarni. Di foami nu va s-mi due s-mor.»
   G'ini-ma cit ascàpità nà h'icà dila h'iclu aestu, §i na iu-fl cadi unlu cornu. Ascàpitfi ninga unà, cadi $-alantu! Aestà io vrea §-nis. Aca(à di-adunà unà mintilà di h'iti curnuti §i unà mintilà di hìfili carnuti. S-dutf apoea tu hoara amiràlui §i acatà si strigà :
   —  AI h'iti, h'iti buni trà vindeari!»
   Gindu tricù pri la poarta amiràlui, oasi feata §i acùmpàrà 15 Màrata nu li bagà g'ini n-gurà §i na iu 1' crescu doauà coarni Bagà s-plingà, sà z-deàpirà ca vai di nisà. Acl'amà amiràlu $titi(i, filozuh'I, vatri, virà nu puteà si-1' da cali.
   Li§uraclu, (e cindu s-feati ba^àc s-aveà nviscutà tu alti strani, s-nu-1 cunoascà, acà(à taha si strigà prit pulitie:       20
   —  Ai la vatru. Cari l'a vatru?»
   Lu acl'imarà $-la amiràlu z-veadà feata. Cindu .§tiutl'i §i vàtàrl'i alanti il vidurà pri k'irutlu aestu, acàfarà s-aridà $i sà s-li$inà di aris:
   —     Nu putèm noi, dtyeà nigì, oamini alàgàfl, $i nvitàfi, va 25 s-poatà k'irutlu aestu s-l'-aflà vitria.
   K'irutlu, cind avdi' zboàrili aesti, disi amiràlui:
   —  U vindic magi cu nà ligàturà : s-hi-u dai nveastà §i s-me-
alàgi s-là bag citi nà pètalà la cur a tutlòr ^tiuflor fé §1-arid di mini.                                                     30
   —    O'ini, disi amiràlu; ma cari s-nu u vindici, caplu va |i-l tal'u, va ti §curtèd cu nà palmà.
   —   Ac§ì, grirà §tiutl'i, te nu ^teà te l'-a$teaptà.
   Scoati atumtea li§uraclu doauà h'iti, l'i li da a feàtil'ei ali micà §i di nà oarà coàrnili càdurà.                           35
   Sta nis atumtea di l'i ncaltà tufi ^tiutl'i cu citi nà pètalà la cur, si nsoarà cu h'il'a amiràlui, si dipuni amiràlu di pri scamnu, s-alinà nis §i cari s-nu murirà, ninga bineadà.
   Earàra 9-I0 aclò ?i micài, biùi §i cindu l'-o-aplicàl, tivà nu-1'
PER. N. PAPAHAOI
46
   cfiftáí, dicit di h'i^ili te crescu coarni, s-li daü a$il6r (a nu fac g'ini; ma fléórl'i araél' s-poartá tu$í g'ini gi li dad atum|ea. a bollor di li rafeará $-lá criscurá coárnile ¡j-ninga cama márl. ¡
                         .                 V                        I
     (Auzit de la mal-mea Cama-1 Teja Papahagi, Avela, Epir, 1885.)
                   22.  Peata arák'itá di ursá.
                                                                                                          i
5 Eara te nu §-eará.                                                ,
     Uná oará §-uná etá eará ná moa§i. Moa§a avea ná featá 1 S-un fldbr. Tu ná 4uá, cindu z-dufeá nigti mul'érí ntrá leamni„ 1 dusi §-moa§a noastrá s-aducá t¡vá surteali, cá nu-aveá lemnu i n-casá, 9-arcoari eará citu z-cJUI. §-apoea casa moágil'et nu 1 íofineá ahfntu multu, cá arcoarea, fárá leamni, §i spingurá ! timbares, di nu o-aguneál nitf cu cfñl'i.
                                         Moaga di lemnu di surfál, §-adrá ná sártiná, ma piná z-bagá sá si ncarcá, alanti mul'érí, di fricá s-nu ntuneáricá, fudirá
   9-0-alásará.
15 Acló tu armasi slngurá nfsá, na Iu-1' easi ná ursá.
     «Mate, mate va ti mic, íl' fa^i ursa; ndreadi-ti, cá va ti rafe, fñt gurleadá mátfli di foami.
     —     Ac$¡ti 8-tI-at baña, l'-u toarná moa§a, s-nu mi míp. T© va s-mifl di la raini? Nu vedi cá ma§I k'ali §-oasi h'iü.
20  — Va ti míe, mate, ma ndreadi-ti; ñí-u foami! nu avdi cum
   ñi aurlá mátfli, di s-pari cá z-bat luk'l'i nauntru.
     Maea u l'a de aoá, de-acló, o-andüplicá s-nu u cfrteascá ma cu simfunia (cfvulea) si-1' da h'il'i-sa trá nfsá.
     Maea-1' táxl h'il'a pfná se-ascapá de aclb, ma tt-aflá$I apoea 25 si-1' da h'il'e ali ursá. H'il'e §-k'etri!...
     Feata moágil'et dna lantá s-turná di la §oput N-cali l'i-easi ursa, adratá ca moa?i §i-l' <Jtti:
     —     Ea ascultá, feata mea, si-1' difl a niá-tat si-ñí da te-AÍ ari táxitá cu gurát, cá ¿upuliclu a(M veárdili va u mfeá.
30 Vininda feata acasá, l'-dfti a má-saf, [cá ea §-ea te pAtit. Moa$a u nvifá, ma s-u aflá altá oará n-cali §i s-u ntreabá, si-l' d«cá cá agír?i z-dfcá a casá'dimfndarea.
     Púa nantá tut ac§l, a treáz nfpbt ac§l. Tu soni sta ursa 9Í-I' diU: «Bagá-tt mintea g'ini, s-nu agir§e§ti di calea aestá> 35 cá ti fac ná mi^cáturá di vie.»
PEATA ARÀK'ITÀ DI URSA.
4?
   S-toarnà feata acasà fi-1' spuni a moàfil'el. Moafa ni(i fi §teà, cà-I urea, (e nu-1' da banà a feàtàl'el. De ateà se-ascapà nà oarà cama gona disi :
   —     Ea ascultà, feata-AT, cìndu s-te aflà alti oarà si-1' 4UU mu-mea nu Raduti aminti di (ivà, f-macà ari trà loari (ivà, &■ Iu 8-o-aflà 8-u l'a.
   Xa-u f-ursa a doaua-z l'-astal'e calea feàtàl'el.
   —   E ! l'-cJìsigT, ntribà nisà ?
   —   L'-difù, apindisì feata.
   — §i te Z-4Ì8Ì?                                              io
   —   XI disi, cà Iu s-o-afli, s-u l'al.
   Ahintu aftiptà f-ursa ; u k"icà din anumirea f-aoà feàtirà sotl'i citrà tu piduri.
   Màrata feata binà aoà ca vai di nisà.
   Xà 4uà, cum ciàiseà sìngurà, cà urea alàgà trà virà pradà, adrà nà carti f-o-arcà pri un àrburi. Nu trieù mult fi na Iu treati un pul'u cintàt, u l'a n ¿oc fi ndreptu-ndreptu azbuirà trif pri casa a frati-sul a feàtil'el. Trà nis earà f-cartea. Cum o-aleapsi aestu, f-findi àrmatli fi nk'iseafti s-o ascapà dit mìnli a ùrsàl'el.                                           20-
   Cindu agumsi nis aoà, urea earà trà armari, dipu virà priéi. Mafi sor-sa fideà plimtà f-làità, di cripà, cripà ca nisà te nu vrea. Cit fi-1 vidù pri frati-su, dinàoarà fi-1 lo di gufi fi nu si sàturà di bàfari.
   —     Am cum putùfl, lai fràtile amèl, s-pitrundi pinà la mini 25. làita?
   —   Dorlu trà tinè me-adusi, surica mea.
   —     Am cari s-iHnà bufa di ursà, frate, s-te-aflà aoà, va ti bea di mprostu, cà-1' càlcàfl loclu.
   —   Óarelu cari-I, intribà fràtili?                          30
   Cari si zburàrà fi-fi deàdirà mintili, o aflarà cu cali sà
se-ascundà fràtili tu nà guvà.
   Xa-ù f-ursa trà nàscindà oarà s-turnà :
   —   Featà, featà va ti mie, dise nisà, cà AI-aAurzeafti carni
di om.                                                          35,
   —     Am d-Iu 8-aàurzeascà carni di om, cà aoà ni pull'ù nu calcà! l'-apindisl feata.
   Urea càftà nsusu, ng'os fi ma nu deadi di om, fidù s-prìndà. A doaua-zl, citu nck'isì nisà trà avinari, frafl'i si
48
PER. N. PAPAHAGI
   ncàltarà g'ini-mu^àt s-l'-alàsarà culcuglu arati. Cu ni?I lu-arà un k'àptini, nà k'atrà (miràcuni) ?i poòlu cu untulemnu.
     §i fudl-fudl, fudl-fudl, niti nu videà lu càlcè, acuiti li tin-deà éùnili. Cindu unlu s-curmà, alantu ngridca-1 loà.
6 Na-u §-ursa, prindu oar& s-toarnà acasà la culcu§-l'i, cindu te z-veadà ? Caftà featà, nu-ari featà !
     —   MarS, Marà, lu h'il, tine, ntribà nàsà?
     —      Mara le-astearsi, si-1' l'aì fumlu ali Mari, l'-gri pipilifa dipri pulità, cà tuti lùcrili a ùrsàl'el zburà.
io Tru oarà ursa s-alàsà am-pàturlea ca virà niòr dipu ni?l s-l'i-agungà ?i s-l'i dinicà.
     §i fu4l-fu4C cit-cit s-l'-acatà.
     Cari u vidurà streasà fratl'i, ?i cà trà ninga niscindi dri?cl'èl vrea l'-acatà, arcarà k'àptinli dipu ni?I. Cum càdù ìsk'àptinili m-padi, trà semnu s-fati nà pàduri mari-mari ?i ma?I di sk'inl indisàtl, ca dinfil' di k'àptini.
     FudI fratl'i, fudl ursa, fudl fratl'i, fudl ursa, nàpòl l'-a-pruk'è pingina ?-nipò! z-bagà mina s-l'-acatà. Fratl'i cindu u vidurà ahintu aproapi, j-biurà si'ndili di fricà. so Atumtea virsarà ?-untulemnul dipu ni?I ?i cindu da di s-fati nà amari teasà, cìt min tea nu fl-u ncapi.
     fe fati, t©- adarà ursa, cà u treati diznòu §i azboàirà ca vimtul dipu el', cu limba scoasà nà palmà.
     Atumtea fratl'i, ngl'itàtl di fricà, galbinl màràtl'i ca teara, 25 arcarà dipu ni?I §i k'atra.
     Di nà cali s-fati un munti di sturnari, te ma cìt bàgà ursa pàtunli nàinti, se-afià cu doauà doari nàpòl, ahintu multu aruk'u$urà. Deadi, feati, s-pidipsl nà 4uà ntreagà, s-lu alinà mùntili aestu, nu putù, nu putù ! Tamam cindu 4H©à, cà se so aflà pri circiliù-l'i, atumtea aruk'u?urà di nà oarà ?i tumbi-culutumbi se-aflà di noù trà? in g'òs.
     §-ac?iti ascàparà dol'i frati.
     Moa?a cindu deadi di-l' vidù dol'i, ca merlu arò?, li si pàrù cà s-fati ningà nà oarà.
     (Spus de Tol'a Hagi-Gogu, Xirolivade, Macedonia.)
LAMNA CD NOAÙX CÀPITI.
49
               23.  Lamna cu noatià càpiti.
   Earà \e nu §I-earà.
   Unà oarà §-unà età earà doafià mul'èrl. Una earà doamnà, anantà §-earà huzmik'arà. §-ami§doàuli amintarà tu nà oarà citi un flóòr.
   S-ami^dol'i fléòrl, cari criBCurà totna dadùn, §-loarà ahintà vreari, cà bana j-dàdeà nu tr-alantu. Cindu là vidi oara s-l'a cseànili, k'insirà deadùn din nòarà. Imnà, imnà, agùm-sirà t-un loc, lu sà mpàrfà càl'urli. §ideà dol'i di s-mintueà $i te cali 8-1'a nu gteà. Aclò, tu atèi loc ©flarà priói sol-di sole, di citi sole sun pri loc : l'undàrl, vulk'i, luk', ur§i, §-alti.
   §-u bàgarà sà si mpartà aclò ?i sà mpartà $i prìóili. Ca ni^ti frati, nu sà ncàóarà tu mpàrtire. Unlu lo prìóili màscuri, anantu deàminli. Cindu sà si mpartà, 9-alàxirà neàlili §i sligarà: cindu nelu a unùl va sindineadà, s-h'ibà semnu, cà aestu trenti prit mari k'inSin $-alandu prindi si-§I u da alagà, s-l'-agutà.
   §-ac§ì g-tràpsirà calea: un aoà, alantu citrà aclò. Atèi cu prìóili màscuri, si-l' ditèm Dona, calea lu z-duteà, astàl'è nà h'il'e di amirà, mu§atà— aràu. Ea laea plindeà plindeà, cà nila ti curmà.
   Dona, ma u vi<Jù, 1-curmarà làcrinli; sapruk'è di nisà g-u ntribà :
   —    fe-nl al featà-mugatà, te-nl ti doari di vergi làcriàli ca prona?
   —    T© s-nu plingu gi s-nu mi buisescu, disi feata. Na, trà niscindà oarà va vinà ponda di lamfie-cu-noaùà-càpiti s-mi astingà.
   §-atumtea l'-aspusi feata de adetea loclul, cà lumea tradi di apà, cà pinà s-nu da n-duà citi un suflit di om, lamna nu li sirgl'agti àpili gi cà àstàndi l'-càdù gcurtità a l'el.
   —    E ! feati Dona. Trà ahintu crek'I ? s-nu-p h'ibà dip fricà ; pinà cindu binèd Io, bag-u srimbà.
   Cum earà nis curmàt di cali, g-bigà caplu pufin pri di-nucl'ul a feàtàl'el si-l caftà. Aclò lu i càftà, agirai s-l'à un ocl'u di somnu. Nu apucà s-agirgascà g'ini-g'ini, cà ea-u g-
6
10
15
20
25
30
35
    Papahagi, — Bornie aromàne.
4
50
PER N. PAPAHACI
   lamAa deadi cap. Cum u vi4ù h'il'a de-amirá, u mbäirarä lácriñli cîtrâ.ng'os.
     Cum H' k'icá ná läcrimä pri fa(ä al Dona, z-di$tiptá di nä oarä, tamàm cîndu ç-lamna se-aveà apruk'atä di nîçï çi s-ô hâriseà câ va s-mîcâ doï, n-loc di un ca ananti <}îli. LS fa(i un semnu agriAlor nîs nä oarä çi cari se-aurAirà pri nîsâ, fâçl-fâçï u scoàsirà. Cari cu un armu se-aleapsi, cari eu un ôol'ü, cari eu (e putù s-arapâ.
                                       Bägarä atumfea sgurleadâ àpili, vâl'urli, arîurli, câ <}f(eà.I : 10(6-1 aestä? câ ma naintea lamnïa sîrgl'à ma§ï citi un <}eadit.
     Dona tra4i cu(utlu dit çileah'i çi-1' tare noàuli limbi ali lamAi dit noàli càpiti, li mbàirâ t-un h'ir di mätasi, çi-çi li k'icá di gu§i,
     Lumea tutâ s-Airà çi s-éudiseà (e s-h'ibà ç-aestà çi virä 15 nu c(idà z-dueä, z-veadä. Araplu (e-aveà dusä h'il'a-al amirä la lamAi çi te §ideà ascumtu, cît vi4ù cä lamAa-I moartä, nu k'ari k'irö, ma z-du(i çi-l' plintä cufutlu pri dinäpöl al Dona 9-lo-alasä mortu. Apoea bägä feata s-gurä, sä nu as-punä, cä di nu, l'-tal'i caplu. Gurä feata di zori.
•jo Amirälu cîndu aflä, cä araplu l'-ascäpä feata §i vätämä lamña, ma§I haraüä earä. fe s-l'i da, (e bun s-l'i faeä, ai s-l'-u da nveastä. A(eä vrea §-araplu! Dupä nä siptäminä earä s-faeä numta.
     Lalli priói al Dona plîn4eà 4U& ç-noapti ningâ domnu-su 25 çi nu z-bäteä di ningâ nîs. Aclò lu plîn4eà nîsi, nà dipuni un pull'ü cîntàt çi bagä z-batä :
     —     Macä vre(I s anvieadä, un puïl'ü muçàt ca mini s-acfi(à(i, si-1 tâl'à(I §i sîndili tu ureacl'i s-1' stricurà(I. Acçi bâteà pull'lu.
                                      Vulpea lu ascultà, cu gura cäscatä dipriunä çi cu cît pu-ao Il'lu cîntà, eu ahîntu ç-nîsâ se-apruk'à çi-l' cjî^eà : Cum <JÎ-siçï, h'il'u, câ no-avdu di auçatic? Câ-AÏ h'iü mul'ari moaçi.
     —     Cam-aproapea, cam-aproapea, l'-grea vulpea, câ de, h'il'u, auçaticlu-Aï-lo urècl'ili.
     Pull'lu tut ma z-dipuneà dipri alumak'i, pînâ cîndu vul-3.) pea, cu dräcurilli a l'el, arsari nä oarä çi lu anôupâ:
     —     Pull'ü mu$àt, fea(i nîsâ, eu luminarea s-ti càftàm ç-nu te-aflàm. Ahî't $ l'-arùpsirâ caplu, l'i stricurarâ sîntjili tu urea-cl'a al Dona çi aestu anviò tu oarä.
     Al Dona-1' pärü, câ aveà durAitâ ç-cît si sculâ (ÿîsi :
LAMNA CU NOAOA CÀPITI.
51
  —   Te-avùt di mi digtiptàt ? Te dulti somnu-l' tràdeàm !
  —    Te sommi, la! corbe curbi^ane, cá a^elu §-fu moarti curati, l'-grirá zlfik'li cu n& boati §i-l' imbáirará uná-di-uná, cum fu vàtàmàt di aráplu.
  <Bre ! disi nis, un aráp s-mi yátámá ? Agteaptá, te va-1' adár.»
  Car! ink'isì nis calea-calea, i§l tamám tu hoara amiráluT. Erá dua, \& s-mártá h'il'a di-amirá cu araplu. Dona, car! in Irá n-hoará, trapsi la ná moa$i si bea putinfi apá, cá aveá cripatá di seati. De-aoà di aclò, il' disi moa§a cum azi s-fati uumtà mari, cá s-máritá h'il'a amirálu! cu araplu, te-i' ascápá baña.
  Dona si scoalá, acl'imàt-neacl'imàt ?i tradi ndreptu la bi-searcá, lu vrea s-facá ncrunarea.
  Cit lopreftul z-bagà vluitolu, s-l'i ncruná: «Stati!» gri nís. <Aestu nu-Iomlu te-1' ascápá baña!»
  Feata de-amirá citu-1 vidú, acátá s-u gidilicà tu inimá. Bre ! cum easte, cum nu easte, lu scoásirá la amirálu. Aoá viñi §-a-raplu sá-gi caftá tiñia, cá taha lu aru^ná pri nidriptati Dona.
  Dupá te zburi' araplu, te zburf, ascultará z-veadá te va greascá §-Dona.
  Araplu, agirai! s-u die, avea tál'atá noàuli càpiti ali lamái 9-le-aveá adusá trá mártirie.
  Atumfea Dona li disi:
  —   Nu vá ntreb, se-aflá càpiti fárá limbi luvà?
  —   Nu! gri amiráiu.
  —   Macé nu ! ea mutrití-li cápitli di lamñi, aü eali limbi ?
  Bagá di mutrescu cápitli, le-aflá tuti fárá limbi.
  Acátá araplu si s-ápárá, cá nís li li tál'é, ma cá nu gti te U feati, c& uná cá altá, tivà ! Zboàrili a lui no-acàtà loe, cá Dona li scoasi din sin §i li deadi amirálu! s-li veadá.
  Cindu-1' grirà $i a h'irü'eí si greascá, te-I §-te nu-i, aspusi alih'a din cap piná n-coadá. Lu-acatá atumtea pri aràp, il leagà di do! cal' ne-acàtàt! §i cindu là da uná pristi cur, ar-mari-armur! lu scoásirá.
  Apoea Dona si nsurà cu feata di amirà §i tri$ cindu fiderà pri measá, niinti te s-acatá s-mícá, scoasi un susk'ir amirálu. Trf§ cindu s-mutá measa, susk'irá ninga ná oará.
  —   fe t*u dorlu, márite amirá, ntribá atumtea Dona ?
  Te 8-h'ibá h'il'ü ! Ma^I ná pénurá am ninga tu inimá : Im
5
10
15
20
25
30
35
PER. N. PAPAHAGI
f)2
   pàdurea mpuijcl'atà easti nà cali aràùà ; di cite ori n-ari tricutà oastea, nipòl nu-nl se-ari turnatà. S-putearim s-me-ascàp §i de aestà, tuti bùnili vrea s-le-am pri loc!
     'fé earà calea tea ? Di citi ori vrea s-treacà virà suflit di 5 om, apirnà nà grìndini, nà furtunà, di <JiteàT, cà k'ari lumea. Aclò se-aflà nà moa§i màvistrà cu càliva l'el. Cit bàgà z-bum-buneadà, se-ascàpirà §i sà sfùldirà, màvistra l'-acl'imà sà se-acùmtinà tu càlivà-1' §i s-adastà taha pinà s-treacà furtuna-Unà vinità oàmiàl'i tu càlivà, tràdeà nà oarà cu mètura §i-l’ ìomàrmuriseà di mpro§ti.
     Dona s-nu-l'i aspargà k'efea socru sul, §-anganà zlàk'li §-ai sà z ducà §-nis §i fé s-patà, s-patà.
     Ne-agumtà g'ini §i na ! acafà nà bumbupidari §-nà furtunà di s-cutrimburà tutloclu. Na-ù §i mbogra di moa§i cu boatea 151'el indicinità, lu 1-acl'amà tu càlivà, pànà s-treacà furtuna. Unà vinità a lui aclò cu zlàk'li ij-cìndu tradi nà oarà cu mètura, l'-màrmurisì !
     Atumtea nelu a frati-sul si sindinà unà$unà. Aduk'ì nis, cà nu-I lucru curàt §i cà frati-su prindi sà se-aflà tu mari 20 angusà ; si scoalà si z-ducà s-lo-ascapà.
     Calea-calea, di om-om, l'-deadi di urmà §i agumsi tu hoara amiràlul. Amiràlu cìndu-1 vidù n-codru cu zlàk'le, l'i si pàrù cà-I dinir-su vinìt. Magi cindu vidù cà nu-s zlàk' màscuri, aduk'l, cari easti gi-1' spusi, te curà.
25 Aestà vrea §-nis $i o-anganà citrà aclò càtaùa. Cit a-gumsi §-nis aclò, acàfà z-da grìndini ^-furtunà turbatà. Mondani à vis trà ah'urh'ì s-lu acl'amà tu càlivà, s-adastà pinà s-treacà furtuna. G'ini-ma nis, màlàgàr, il' diti:
     —  Aravdà, male, §-nu t-u micà ìnima, cà va vin §-aclò.
30  §-ac$ì, el nu dusi pinà nu tricù furtuna $-grìndinea. G'ine-
   ma mètura li moa§i aveà puteari ma§I cit fineà grìndinea ^-furtuna. Unà te trifeà furtuna, dot paràtl nu-1' fàfeà amaea §-mètura Tei. $-furtuna nu tineà ma multu di trel ori putè Sìrgl'a§ti atumtea gònili cu zlàk'l'i §i o-acatà di vacà pri 35 màvistrà §i-l' fati :
     —  Frati-nu, càtaùà, cà di nu ti dinìc cumàtl-cumàtl.
     Màvistra, cari u vidù streasà, lu nvità s-l'a cupa dipri pu
   lità cu apà discintatà di trelli miri, s-lu pruscuk'ascà §i vj s-anvadà troarà. Gònili, cu apa aestà l'-anviè tufi citi il' pims
TILA.
53
mira lor afea laea aoà. Arsirà apòi un éireàp di noaùà or!
§i cari u nhlpsirà nauntru, serum se-adrà.
  §-ac$ì s-turnarà nipòi la amiràlu, iu si nsurà §-alantu fì-còr $-apoea dipusi amiràlu dipri scamnu $i intrarà nì$r 9Ì-9I mpàrfirà amiràril'a, 9-adùsirà 9-pàrintìl' aclofi j-bineadà gazi 5 cari s-nu murirà.
  Ahité g-tutel
                                  (Spus de Tuliù N-, Avela, Epir.)
                                            24. J il a.
  Earà nà oarà \e 9-earà.
  Earà nà oarà 9-nà zàmani, cindu Dumnidà imnà pri padi 10 di lo-alindeà boll'i, earà unà mul'are. Mul'area aestà erà glaru-ligoarà. Numa l'ei earà filà. Nà duà §-lo curmul §i nk'isì ntrà leamni. Ca k'irutà te §i earà, ea nu-§i lo-apre-adunà g'ini-mu^àt curmul sun soarà, cum fati tutà lumea, ma lo-azvirnueà prim padi. Caplu di curmu \e s-tràdeà az- io varna se acàtà di un sk'in. Jila, k'irutà macà, nu mutrì s-lu disfacà, ma^I-bàgà mintea cu sk'inlu, §i, tradi nisà.'tini sk'inlu, tràdeari di zurlà: lu zmulsi sk'inlu cu tuti aràdàtìni. Tu zmùldirea te-1' feati, tc s-tà veadà ocl'il' ? Unà avisteari ntreagà nauntru. §-ma$I flurii, di 1-ateali cama ñifli pinà l-ateal¡20 cama màrli.
  —  E! fati fila. Pinà tora nu-AI vidurà ocl'U' pètali gàlbini ;
Ea glàru$ca 9-0 aveà, cà suntu pètali. §-ac$iti 9-umpli poala $-aI 8-le-aducà acasà, sà $i ncaltà portil', cà trà ni$I fàteà ahtàri pètali Aiti.—Di diparti andireagti bàrbatu-su 9-acatà 25 s-l'i strigà $i s-ansarà:
  —   Bàrbate, bàrbate, te-am aoa-ea, te-am !
  —   Je-ai, u-ntreabà bàrbat-su?
  —   Pètali trà porti, am te !
  —   Cum, mori, pètali trà porti?                            30
  Cindu-1' disfati poala g-mutreagti, l'i si loará ocl'il'.
  Ma, tra s-nu aspunà mul'ari-sa prit vifini, cà u $tea te k'i-rntà pràmàtie easte, s-feati taha §-el, cà de-alih'a-s pètali diporti 9Ì-I' li lo s*li bagá n-casà, trà sà ncaltà portil' adoaua-z. Apoea, cu nisà nàinte, dusi la sk'in 9-le-apreadunà tuti. Cari 33 le adusi n-casà, bàgà di li ngrupà tu tilàr. Jila, cindu li
54                     PER- N- PAPAHAOI
   ngrupà nis, mutreà prit c&rpitura di uçi. Ma dusi el a doaua-z la agru, fila avdì'un misuràr (e grea: «Caril'a misuri, oali, poaéi cu lînfi, cu càlàmArl, cu pètali vecl'i, cA vai fugà !»
     Cindu av4i fila ac^ifi, fé-? <}.îsi : «Ea s-l'i aspùn nA pètali
5 di porcu, nacà da §-cu nîsà.»
     Alaga-alaga nîsà, prit gl&v&nie, intrà n-tilàr çi tac-tuc cu sk'iparea, li dizgroapA flurilli, l'a nAscîndi m-poalA 9-le as-puni a misurarlul:
     —   El (e diti, misurare, dal misuri cu pètali di porcu?
10 Aestu o-aduk'i, cA-I çcurtà tu minti, cS-I cu trel scìndurl §i nu k'ari k'irò, ma u ntreabA s-easti-cA ari multi.
     —   Un k'up plin, <4f(i nìsA.
     —     Cari s-lu-adùtl k'uplu tut, l'-fati misurarlu, ti li daü mi-sùrili 9-oàlili 9 poàcili tuti.
15 Cìndu avdì' ac9iti fila, haraüa n*casA; ea 9-o-aveà, cà-lo-arìdi. Fea|i tu oarà trambA, deadi flurille, lo vàsili 9Ì umplù tutA casa cu nìsi.
     Apoea ¡91 pri prag s-a9teaptA bArbat-su §i si-1' l'a sihArik'i di arìdearea t©-l' trapsi a misurarlul.
20 Cìtu-1 vi4ù di nàparti, acàtA:
     —     BArbate, bArbate te feôü lo 1 9-arsAreA ca nA k'irutft t© earà.
     BArbatu-su s-pAll di nA oarA. cA vai adrA vìrA glArimi, ma nu-1' si dufeà mintea pìn-aclò.
25 Cìndu intrA n-casA 9i-9ï pa9ti ocl'il' divarliga, te z-veadà? Misuri, oali, poaói, k'upurl, sol-di-soìe.
     -- D-lu le-aflà9Ï, morì vAtAmatA, l'-fati nàs.
     —     D-lu al'urea ? arì'9 un misuràr: il' ded pètali gi-1' loal misurili s-mu§àtescu casal
30  — Bobo! màratlu-nl, te-iil adrà$! ! §i cìndu o acafA di-1' tra<Ji
   un 9Cop, l'i li k'isA oàsili. DupA te u bàtù, «nu mi bati» cjìsi nîsâ, «cà t'-adùc 9-alti pètali lo.»
     f e s u batA 9-nìs 9Ì te ocl'il' s-l'i scoatà. Aveagl'i lì'nditlu pìnà nu li teasi; li teasi, n-cot il' li fati tuti. O-alAsA, ma
35cirt\t earA ahintu, cA pini nu-1' si bAgà n-gurA.
     NA 4uA, cum si nsurinà fila tu avlie, cA lucru nu 9Ì 9 te a craù! triteà pri ningà casa lor càmilili amiràre9ti, ncArcati cu hAznA. NA càmilà, di furtie greauà, çcl'upicà 9-armasi pri dinàpòl. fila u tradì di câpestru 9Ì u bagà n-casA. Cum earà
TILA.
55
tu annusiti, nifi cfi u vi<}ù virfi. Na-1 91 bfirbatu-su di la agru seara.
  L'-arsari Tila s-l'-aspunfi, cfi (e-aflfi nisfi, nu aflfi virfi. Aestu om intrèg 91 mintiòs, aduk'ì, cfi pali virò avisteari va-1' a-duai. Cindu veadi cfimila, nu aminà, ma u djscarcfi, 9Ì-I' da 5 cali afoarft. Apoea pitreafi mul'ari-sa ntre-apà 9Ì pinfi sfi s-toarnfi nisfi, li ascumsi tu patru suti di guvi, (e ne dra-clu a nu poatfi s-le-aflà.
  J)ua anantfi bfirbatlu armasi di la agru. L'-earà fricfi s-nu-T-u facfi nipòl g'esfi ^fila.                                        to
  A doaùa-z, amirfilu bigfi til'àn trfi cfimila cfilcatfi. Amirfilu tàxeà gumitàt di flurfl, a cui vai aspunfi furlu (e furfi hfiz-nàlu amirfirescu.
  Cindu til'anlu grea tu sucak'a li 'fili, bfirbatu-su u bfigfi su ufi cupafie 9Ì s-nu avdfi (e strigà til'anlu, éucuteà pri un 15 tèngiri 9Ì (eà :
  —   Tafl, Tilfi, cfi vin gfilli di va ti scoatfi ocl'il'.
  Cu tut-aestfi, fila cum fea(e, cfi avdi' te grea9ti til'anlu 9Ì gii, cfi nfisfi lu-aflfi.
  U l'a s-o-aducfi la cunak'i dadùn cu bfirbatu su.                20
  —     More-I glarfi, là 4itf aestu, te và bfigàtl mintea cu nisfi ? ma virfi nu-1 avdà.
  Tri cfismetea lui, catilu t®-l' gudicà erà ligàt di unlu ocl'u cà-1 dureà.
  U ntreabft catilu:                                               25
  —    E! mori mul'are, ea dì-nfi, te hfiznfi aflà9l tine ?
  —    Cum te hfiznfi ? Ni lamne ncfircatfi cu pètali di porti !
  —    Easte glarfi, minduì catilu. $-cindu lo-aflà9l, u ntribfi
Bis?
  —    Cindu vìnirfi gfilli di ti scoàsirfi afia ocl'ul guf ! ac9Ìea!so
  §i cindu l'-da unfi a catilul cu deàditlu tu ocl'ul bun, scin-
teal'e vidù catilu.
  —   E! disi bfirbatlu, nu y-aspuneàm Io, cfi-I k'irutfi?
  S-umplurà tufi atumtea, cà-I glarfi 9Ì li deàdirfi cali desolò. §-ac9Ìti armasirfi nÌ9Ì avuti.                               35
  Pfirfiml6 ni 9team. pfirfimlO v-aspÙ9, nu 9tiù cum fedii, ma nu v-ari'9.
                        (Auzit de la mama mea Deapa, Avela, Epir.)
56
PER. N. PAPAHAGI
                  25.  H'il'lu de-amirS avisìt.
     Irà un-oarà un amirá §-uná amirároañe. Ni§I aveà §-un fiéòr. Amiràroana lìhdzidà erà greti §-toate ette fea(e amiràlu. ca s-u vindicà, furà din cot Dupà niscintu k'irò nìsft muri-5 Amiràlu cara arpiase veduti, nu puteà z-bàneadà singur. Sà nsurá 9-I0 altà mul'are.
     G'ine ma aestà mul'are nu-1 vrea fiéorlu té aveà amiràlu cu nveasta di prota §-mutreà cum di cuid fc-lu k'arà. Di caOe 4uà nìsft fi citigurseà la bàrbatu-su §-lu nfàpà, ta sà-1 scoatà ìoj-dit inima amiràlui.
     Fiéorlu, màratlu, s-purtà cit puteà cama g'ine cu nearcà-sa: O-ascultà ti tute ette l'-diteà, nu-1' aspirdeà virnàoarà k'efea §-cu tute-aiste eara nearca nu vrea s-lu veadà.
     Amiràlu tut ma-1' «Ji^eà a mul'ari-sal : f e-are fiéorlu, di-ti 15 intrà ahi't tu dinfi ? |i stepsu ti are faptà ?
     —   Nu-1 voi ! ahi't séià z-greascà mul'area.
     Tricurà a§ì cu aistà ingriñe toamna ptn ti Pa$ti. N-Gral-lu-Mari, cindo tutà lumea z-duje la biseàricà, si ndreapse ta z-ducà ^-fiéorlu.
20 Nearcà-sa il cl'imà §i-l' dise:
     —     Avdi-me, h'il'ü di cine faptu ! s-nu §e<JI multà oarà la biseàricà, ma s-(v)inl cit cama troarà, cà cavàl di tine, cara s-aminl.
     —   G'ine, dìse fiéorlu, va z-(v)in.
26 Si duse fiéorlu la biseàricà §i §idù ningà tatà-su, ca di tòtinft. Ma no-aminà multu §i sturnft agona a casft. Cindo amiràlu in$ì §-nis di la biseàricà, lu ntribà fiéorlu :
     —   Cà-te fudì§l ahi't agoña?
     Nearca, ni unà ni altà, arsare $i grea§ée ;
30  — Ta s-me-acatà mine, am ti ti !
     Amiràlu, cindo avdi' aiste zboarà, s-feafe foc di inate. Nis li pistipsì §-nu s-mindui, cà tute irà ìntàpàtùrl de-a mul'ari-sal, ta s lu k'arà fiéorlu.
     —   fi vrel s-l'i fatim, dìse nis amul'ari-sal?
35 Alasà-me mine, cà lu-ndreg Ioti cum lipseasée.
     Cl'imà apoea indòl huzmik'àrl 9-li d>se :
H'IL'LO DE-AMIRÀ AVI8ÌT.                57
  —   S-lu loafi aistu fléòr ?i s-lu dumeti tu munte §i s-lu vàtà-
inàtl 9>ca semnu si-AÌ adu(e(I ocl'il'.               *
  Il loarfi oàmiél'i §i-l dùsirà tu munte, ta s-lu tal'e.
Ha Adorili là se arcà la éiéoare $i-l' pàlàcàrsl cu làcriàle tu ocl'i, cà s-lo-alasà z-binea<}à, cà bana-I dutye. Huzmik'arl'i atumfea fi diluirà gì nu-1 tàl'arà, ma, ta s-nu l'i ncaée murarea amiràlul, l'i sroàsirà ma§I ocl'il' §i lo-alàdarà aclò.
  Fiéorlu, armàs singur tu munte, nu §éià cftrà lu z-ducà $-citrà fu s-aca$à. Nu-1' si videà. Vfrnà nu se avtjà s-treacà pe-aclò ta s-lo-agutà. §i<Jeà improstu §-acfyà ta sà-§I plingà hala. Plimse-plimse pfnà càdù tm-pade liginàt j-durnì sum un àrbure.
  Pua alantà el cu tahminea acà(à s imnà pit munte, nacà da di virnà hoarà i di (ivà oaminl. Alàgà a§l pit munte multe dii?- Pine no-aveà, te-afeà si nvi(à s-pascà §i sà s-hàr-neascà cu èrgile fi crigéà pit livàcji 9-cu frì'n<Jile di pi arburf.
  A?ì tricù fiéorulu ca virnà mes tu munte. Pinà ma nàpòT, cu imnarea, agumae la nà hoarà. Oàminl'i din hoarà, cara-1 vi<Jurà ahtare tinir mugàt 9-orbu, multu lt si jilì Inima. Il loarà $M dùsirà s-treacà unà searà la casa unu! oarfàn.
  Fiéorlu, dupu fi z-duse, zburf cu oàrfinlu ta s-alagà dol'i deadùn s-tearà §i sà s-hàrneascà. A?ì feàfirà 9-acàtarà s-imnà hoarà di hoarà pfnà agùmsirà tu vàsilia a tatà-sul a òrbulul. Ma torà nu vàsilipseà tatà-su. Nis di cindo aveà ascultatà mul'ari-sa gi aveà alàsatà ta s-lu k'arfi fiéorlu, viri ambàreafà nu aveà, ma tute lùcàrle anàpuda, il' si dufeà.
  Di tute pàrfile alanti amiràdl lo-aveà bàtutà g-l'-aveà loatà amiràril'a.
  Fiéorlu atèi orbul, lu z-duféà di casà-casà, <}fteà a tutulòr :
  —     Cari va amiràlu s-o amintà amiràril'a, s-mi l'a mine, s-nl-adarà unà crute de-amàlamà §-unà flàmburà tutà di hrisafe.
  Di un de-alantu agungu zboàràle pinà tu ureacl'a amiràlul.
  Aistu s-nirà, fi turbe. Ma cunì (JH® un gralu armàs di la aubade: omlu cindo cade to-amare, se-acatà §i dl-un §arpe. A§ì feate torà 9-amiràlu tu strimtura lu s-aflà.
  L'-adrà dicara a òrbulul, firà ca si §éibà, cà atèi orbu easte hil'-su, unà crute de-amàlamà 9-unà flàmburà di hrisafe ?i-l bàgà nintea ask'èril'el.
5
io
15
20
25
30
35
PER. N. PAPAHAGI
58
     Fióorlu z-xluse la oaste 9-ninte ta s-acatà pòlimlu, sà z-batà, si ncl'inà la Dumnidà gi-1 pàlàcàrsì, ta s-l'-agutà. Dura-ni<Jà lo-ascultà, cà aistu fióòr erà multu bun $i ndreptu §i a$ì tufi du§manl'i a tatà-sui furà bàttiti $i amiràlu putù si-§i 5 l'a earà amiràril'a.
     Cindo vi<jù éudia aistà amiràlu, ti nu se-a^tiptà, ni(i si nvisà, fi cl'imà fióorlu la pàlatea lui §i-l' dise:
     —   Ti vrel s-tà daù te-ahtare buneatà ti-AI fi|è$I?
     —       Jivà nu voi, di»® flóorlu, ma§I z-ved amiràroana nà oarà. io U cl'imà amiràlu amiràroana § o-aduse di nintea a fióor-
   lul. Mea cit vine §-un foc in§ì dit ocl'il' a òrbului §-ca virnà sfulgu tricù tu ocl'il' amiràroànil'el §-aistà urg'ì dlunàoarà.
     Fióorlu, dupà aistà, nu sidù multu la pàlate, ma fudì tu munte $ a ciò ningà un §oput z-virsà §-avisì.
15 Dit oàsile a lui in$ì un mer s-aestu mer z-duse tut to a-mare. Amarea s-fea^e ca untulemnu §-arìspìndeà unà anù-rizmà multu mu$atà. Tufi sóudiseà, fi va s-h'ibà aistà. A-tumtea s-adunà §apte amiràdi ta z*veadà d-Iu vineà aistà anùrizmà. Caftà-caftà tu tute pàrtile §-agungu tu mùntile 20 atèi. Aclò lo-aflà fióorlu atèi virsàt g-avisìt. TutI se-apleacà §-ba§i oàsile §-apoea dio, s-adarà un minàstìr tu loclu a tèi.
     G'ine ma nu s-acàk'iseà, cal di §àptil' amiràdi s-l-o-adarà.
     Unlu dite: «lofi va s-l-o-adàr», alantu dit6 «lofi». Atumtea nà moà§e, fi §ideà aclò, z-dute la amiràdi §-li dite:
25   — Nu và ncàóàti! ma loatl §apte ving'al'e §-làsati-le unà
   noapte ningà lipsan. To-acùl ving'èl'fi va s-intrà lìpsanlu, atèi s-adarà minàstirlu».
     Amiradl'i o-aflarà n-cale mintea moàgil'el 9-te-ateà adùsirà, ningà lipsan §apte ving'al'e §i le-alàsarà aclò unà noapte. 30Tah'inà, cindo z-duc s-li veadà, lìpsanlu aveà intratà tu ving'el'lu a tatà-sui.
     Atumtea aistu acàk'isì, cà atèi orbu ti lo-aveà agutatà tu polim §-te aveà avisità aclò, irà h'il'-su. E1 plimse §i z-dirinà di plfngu multu, cà-te s-albà ascultatà mul'are-sa, ma n-cot 35 irà torà.
     Ti adùtire-aminte adrà apoea aclò un minàstìr mare §-mu§àt, ti nicà azl tutà dua easte improstu.
     (Spus de K'ia Milieu, 40 ani, Cru^ova 1895, $i comunicat de d-1 N. Baiarla.)
FEATA 9-ASLANL'I.                           ñ9
                     26.  Feata ^-aslaóri.
  Erá p nu §I-erá.
  Erá unoará un visil'é multu avüt, avüt aruptu.
  Mul'are-sa l'-aveá moartá di multu. El aveá ma§I uná featá multu mu^atá.
  Uná <Ju& visil'elu duse se-aviná niscindi furi, (i tut ma-1' cdlcá vigilia §i vátámá oamiñl. Acá(á vírá patrudáp di ni§l §i l'i ncl'ise tup tu uná udae dit pálatea luí. A feátil'el nu-1' spuse, cá acá(á furí, ma l' d*80 ma§í s-nu intrá tu udaea (ea.
  Treate ná <Juá dao, $i a feátil'el nu-1' arávdá inima píná s-nu veadá (e are n-d'isá tatá-su tu udaea, lu nu o-alásá s-intrá.
  Te-ateá uná 4U¿ l'a cl'aea §-u digerido. II' si páreá a l'el, ca va z-veadá cari-gte (e mugutép, cindu p z-veadá ? patru-<Jáp di furi ni-lap neaspiláp di ti loa data. Di fricá feata lo uná apalá gi se-aliná sti uge. Furl'i nu u vidurft feata, cá atumfea durñá tu ti.
  Un di nigl, dupá fe z-digtiptá, z-duse la uge, ca z-veadá, cari aveagl'e. Cindu vidü, cá nu-I vír g-cá uga-I digd'isá, lá gri g-alint6r, ca sft scoalá gi s-fugá.
  Tup si aculará g-ah'urh'irá s-fugá un cite un. Ma cit loa s-easá gi feata di stri uge trádeá apala gi hirgt! lá tál'á ca-plu a furlor.
  Agí tricurá 39 gi feata l'-tál'é tup. Aveá armasá magl cá-pitanlu. Ma napdí tricü g-el gi feata trapse apala gpri nis, ma nu putü si-1 l'a g'ine gi-1 pligui pup'n pri frlmte. Cápi. tanlu u vidü, s-turnS citrá nisá gi-1' dise:
  —   A! ca s-nu tí vátámarim ! g-fudl-
  Tricü di atumfea zámane multá. Feata lo-aveá agirgitá cá-pitanlu gi zboárále, p-1' aveá dluá.
  Uná duá, cindu nip nu-1' trifeá prit minte a feátil'el, vine la tatá-su cápitanlu, adrát cu strañe muyate gi hrisusite, di nu puteftl s-lu cunogti luvaguva. Intrá tu pálate, trapse ín-dreptu la amirálu gi-1' díse:
  —     Eü h'iü un om multu avüt, di nu gtiü nip citá aveare am Hiú dit a (él loe (gi spuse numa lodul). Vin s-p caftu h'il'e-ta nveastá.
5
10
15
20
25
30
35
60
PER. N. PAPAHAGI
     Amirálu ntyi uná, nifi doauñ, dupá te ntribá §-feata §-aflá cá va, <Jise, cá l'-u da.
     Púa lantá s-feate numta arairáreascá la amirálu $i cara s-bif), cápitanlu §-lo niveasta gi nk'isirá dol'i pri cale, taha
5 z-ducá la casa gdnilu!. Amirálu il' pitricü, piná !u-l' pitricú» §i s-turná a casá-1'.
     Cit armásirá singurl cápitanlu cu h'il'a amirálu!, cápitanlu s-turná §i-l' 4ise:
     —   Mi cuno§ti car! h'iü?
10  — Nu! 4íse feata.
     —     E! sá §ti!, cá h'iü cápitanlu te-ñl me-aveá nd'isá tatá-tu 9-ti-ñt mi tál'á§! pri frímte. Tora-ñi viñe g-añia oara s-fl li dis-cumpár tute. Te-ateá z-4íc, anJrea4i-te trá moarte.
     Feata nmármurisl, ma te s-facá, lu z-ducá, la cari s-caftá
15 agutór. Cápitanlu o-acátá §-u ligá di un árbure, apoea duse s-aduná leamne, tra s-u ardá. Na, cá tu oara tea trec pre-aclb niscínti pármátefti. Ea cit íl' vi4ü lá <4ise:
     —   Dizligatbmi, mea iti z-vrefl, va vá daü.
     Pármáteftil' u dizligará §i fudirá cu tutá nísá.
20 Nu treafe multu §i ea-tí-lu cápitanlu, !u-tl vine cu un stog di leamne de-anümirea, ma mutrea§te ncoa, mutrea$te nclo no-are featá tu migdane.
     —     Bre! i§! dise nis cu mintea, loclu nu 11 ngl'itá, lipsea^te s-o-albá -ascápatá vírnu.
25 S-aliná agona-agoña pri un árbure analtu ?i de acló mu-trea^te anvirliga, nacá va s-u veadá iuvá, cindu ea diparte di nis, vi4ü pármáteftil' cu cirvanea.
     —     E, vo!, li strigá nis, te oamiñí h'ití, nu vi<Jüt vírná featá. te o-aveám ligatá di un árbure?
30  — Nu, nu! strigará el', no! nu h'im oamini fe s-mutrlm sum
   cale §i strá cale.
     Pármáteftil' u loará feata §i u düsirá tu un cisibá mare. Car! u videá feata ahi't mu^atá, l'-armineá mintea trá nisá. Di un di alantu avde §i h'il'lu amirálu! $i vru s-u veadá $-nis,
35Du8e tu casa lu aveá traptá pármáteftil', ma cit u vi4ü §-nis l'i intrá tu Inimá, tre-ateá, ni uná ni altá, ma u cáftá nveastá.
     —     Nu pop s-mi l'a!, il' 4ise nísá, cá aceite un gone ñl-are inate §-va s-ñi micá grínlu, cá-1 tál'áí pri frimte.
     —   Mea tr-aestá easte zborlu, il' 4íse h'il'lu di amirá? Cit
PEATA $-A8LANL'l.
61
tre-aestfi 8-no-aI fricà iél. Am unà pàlate cu patru paturi. La tute pòrgile s-la tute ùsile aveagl'e niscin(i asláñl, te-ñl ti si zbirlescu perl'i n-cap cindu-1' vedi- Noi va s-^idèm tu patlu di nsus si ma-! fine a gòni lui a tàù, las vinà.
  Dupá aeste gràire, feata nu gri zbor, ma s-mírtá cu h'il'lu & di amirá.
  Tricurd ani di atumtea. Bíná g'ine h'il'lu de amirá cu feata. Nifi le-aveà agilità tute §-mutreà di zefk'a lor. G'ine ma, apa doarme, dusmanlu nu doarme. Càpitanlu nu lo-acàfà loclu. S-l'i k'arà feata dintr-ocl'i, s-fa(e ardine ma mare?io Tr-afeà nis acàjà s-alagà tute lòcurle, ca so-aflà feata.
Ti tih'a lui s-nu alagà multu, vine g-tu hisàpàlu lu s-bànà feata. Intreabá un, intreabá alantu, pinà tu sone di tino di mine, nvifà, cà feata easte la h'il'lu de-amirà.
  —   Stài! «Jìse nis.                                            15
  Si duse la un fsvru, 9-adrà pènuri márl $i un òoc. Citu
ntunecà g'ine-g'ine, lo pènurle 9-éoclu §i z-duse pinà la pà-latea amirálul. Apoea, agalea, agalea, li plintà pènurli §i s-alinà pri pàlate, dizvàlì òitia §i z-dipusì tu udaea feàtil'el.
  Aestà ninga nu o-aveà acàfatà somnul. Cindu vidù càpitanlu 20 dinàintea Tei, s-aspàrè multu si vru si zg'ileascà si s-l'i strigñ a bàrbat-sul.
  —   Tati! il' dise càpitanlu, cà ma z-vinà a{ia, va-1 vatàm. Tàcù 9-feata. Apoea càpitanlu u lo di minà, ca s-easà dit
pàlate §i 8-fugà. Agùmsirà pinà la scarà, aclò lu avigl'à25 aslanl'i.
  —     Asláñl, asláñl, là di8e feata, trà te vi hrànìm, tra s nu-1 màcàti aestu om?
  —   fé va nà dal, grirà ni'sl ?
  —   Ea ti va và daü: natlu di ntiñl a vostru s-h'ibà. so Atumtea aslanl'i si sftlg'irà pri càpitàn, si pinà z-dfyl tinti
no-armase nifi filie di nis.
  Ac$ì ascàpà feata di càpitanlu. Dupà multu-puti'n, nisà armase sàrtinà si cindu-1' vine oara z-dizvoacà, feate nà featà Lipseà s-u da a aslanlor, cà acsl s_avù zborlu, ma nisà le-35 agirsi areale zboare.
  Criscù feata mare si ambarà s-acàtà s-ùrdinà la scul'ò.
Di cite ori trifeà pri la asláñl, aesti il' dite&:
62
PER. N. PAPA H AGI
     —       FeatS, a mS-tal s-nfi da, te n-are tSxitS,! ma feata agirgk totna.
     UnS 4U& aslanl'i il' deSdirS bilbide. Feata li lo g-le-aduse la mS-sa. Mfi-sa u ntribS.
5    — D-Iu le-afl&gl afeale bilbide ?
     A turn tea feata g-aduse aminte di cite l'-aveS 4fe& aslanl'i gi-1' 4tee a mS-sal:
     —       Mamo, aslanl'i-ril 41c tuts 4ua cindu tree, s-lS dal, te 1-ai trS dare? fe lugurie 1-ai trS dare?
10 — Ea tine feata mea!
     Apoaea u lo g-li u duse aslanlor. Aegti u loarS g-u feS-tirS mfgcSturi, migcSturl pri mSrata di feats.
     (Cules de la loan Nicola Znchi di Veria, Macedonia.)
                 27.  Fitsorlu ku nelu su limbo.
                                                  o
                          (Transcris dupi ortografia aplicatâ dialectului aromân de d-1 Gustav Weigand.)
     Eara no oaro un fltéor tse-1 pitriku mu-sa 89 akumpuro 1510 parats praë, s-adaro mukarea. N-kali fltèorlu astul'é nusti fitëori tse trudzea ku k'etrili pri un kuni :
     —     Fitëori, fitëori, lo dzusi nus, vç dau dzatsi parats ni-1 dats ania kunili atsel?
     —   L'a-1! ul dzusiro fitsorl'i si-s loaro dzatsil' parats.
20 El s-turno apoea a kaso ku kunili èi-1' kuftç a mu-saj altsu parats tra s-akumpuro pras. Mu-sa nu-1 vuryi.
     No alto dzuo, tut aksi, l'-deadi mu-sa dzatsi parats s-akum-puro untulemnu tra s-aprindo kundila si el kari aflç n kali trei fltèori, tse-astrudzea ku k'etrili z-vatumo no kutuëi :
25  — Fitëori, fltèori, lo dzusi el, vo dau dzatsi parats, n-u
   dats aAia kutusa atsea?
     —   L'a-u, ul' dzusiro fltèorl'i ëi-è loaro dzatsil' parats.
     Nus o-adusi kutuëa akaso si mu-sa-1' deadi altsu parats
   s-akumpuro untulemnu trç kundilo.
30 Nus ka6i dzuo li mutrea g'ini provdzuli si kut fu nik se-adiukà ku nusi dzua tutç.
     Kari kriskù ma mari, akutsö s-l'i-adiutç ë-a mo-sai ku unç ku alto, ko laça era veduo s-nu avea altu afoarç di nus.
FITSORLU KD NEL0 80 LIMBO.
63
No dzuQ mo-su bugg s-la n vali èi kari nu avga lgamni, iel dusi tu puduri s-fakg, kundu na ! iu da di un èarpi tse tsu-nea ii-gurg un tserbu èi nu putga s-lu askapit9 k9 avga koarni. Lailu tserbu, kut ul vidzu, s-turn9 éi-1' dzusi:
   —   Kriètine, s-tgl'arii nipurtika aestg, mari bun va-ts fak. & èarpili dg-alantg parti sta éi-1' dzutsi:
   —     Bun om, s-tgl'arii koarnili a tserbului, aiètuga, itsi s-di kaftsu, si ètii ko-ts dau.
   Fitèorlu tul'e koarnili a tserbului tse è-akèi é-akéi era mortu
              C>                       »
si kari lu dgl'itg èarpili ku liéurgatsg, l'-dzutsi a fltèorlui :    io
   —   Torà tse-ft fgatsiè aestu bun, tse vrei di la mini?
   —   Tse ètii tini, gri fitèorlu.
   —     Io dzuk z-yib ku mini tu amiruril'a a castro, iu tatg-fiu easti amir9 èi ma va ti ntreabg tatg-bu, tse kaftsu ? si-1' dzuts nelu tse-1 poartg nus sum limb9 ; ku-atsel nel, itsi s-kaftsu, 15 pots s-ai.
   Lu-adun9 fitèorlu dup9 aest9 n diepi kulak è-ai! tu amiruril'a èerk'ilor. Kut adèumsirg di bugarg tèitèor pri loklu a èerk'ilor èi ndreptu nupurtitsli s-aurnirg pri nus s-lu bea di yiu, k9 I9 kulkg loklu ; g'ini ma tu Qaro éuirg èarpili din 20 diepi-1' èi tuti nupurtitsli s-trapsir9 nopoi. Dup9 aest9 easi èarpili din dzepi-1' éi-1 l'a di lu adutsi la tat9, iu l'-dzutsi, ga è-ea tse vrgai pat, kari s-nu-s afla omlu aestu s-tal'i kgarnili a tserbului. Amir9lu lu ntrib9, tse kaft9? èi el, kum gara nvitsat, «nelu» dzusi, «tse-1 portsu su limbo.» Vru nu vru25 è-amir9lu, skoasi di-1' lu deadi éi-1' ur9 kali buno.
   Kut 8-turn9 nus akas9 di bugg nelu su limb9 èi dzusi: «s-ni si umpl9 sinili di fluri!,» di-uno garg l'i si umplur9. Ma vidzu nus putgarea nelui, aètiptg di s-kulkar9 tuts, ièi tu gruding èi dzusi n9 oarg: «Nopulati 39 s-fakg aoaea» èi pung ^-ti30 èuts kutrg aèiga, na-u ! pulatea dinuinti-1'. Tuto lumea s-nira, d-iu ahundg putgari nus, ma el nu aspunga la vurng.
   Kari si nsurg ku ng h'il'e dg-amirg, ètii kum suntu mu-l'erli «va-n saputi èi va-ti aspun, d-iu o-ai ahutg putgari?» ul' muka urekl'ili dzua tutg. Aoa plundzga, aoa susk'ira, kg taha 85 nu u va burbatu-su, kg kari si u vrea, vrga-1' aspung è-a l'ei. Vidzu tse nu vidzu lailu burbat, nu putu s-fakg al'umtrga, èi l'-aspusi. Ahut kufta è-mul'ari-sa èi kut l'-aflg gara, l'-furg nelu èi li kulgaèti dg-aklo dinaparti de aruu, iu adarg ng
1
64                     PER. N. PAPAHAGI
   pulati di dzatsi ori poati ma buno d§-a burbatu-sui. Bur-batu-su s-kreapg dimingatsa, kundu sg-aflg furg nel si furo mul'ari. Lo-arkg t-uno lungoare grgaug, kg dzutsgal: tradzi trut lumga alantg. Pung atumtsga el singur lg dud@a punì 5ku muna lui a kunilui ku-a kotuèil'ei ài kundu aeèti vid-zuro kg yini al tu s-lg arukg s-muko, ntribarg : tse ari domnu-su a lor ? Huzmik'arlu lo dzusi, ko ea è-§a tse putsg. Kunili ku kutuèa si skoalo atumtsea Si z-duk s-aduko nelu nopoi. Nka-liko kutuèa pri kuni §i kum kunili stea s-noatg, u triku diio dindi. Aoa kunili stutu nafoaro ài kutuèa intrg tu pulati, iu akutsg un èoarik.
     —     Tsii, tsii, bugg si strigo ^oàriklu, akèi s-tsu hurseiti bana, nu mi mukg, kg mai mini ari tatg-ñu èi kaftg-ñ itsi-ts doari suflitlu.
15 éoariklu aestu s-h'ibg h'il'lu amirglui a éoaritslor. «Ma vrei s-nu ti muk> ul' dzutsi kutuèa, «do zbor a éoaritslor s-ni aduko nelu di su limba a doamnul'ei dit pulatea aesto.
     E ! ore frate, nu trikurg paspruying'its di-ori èi na |u-l' lu-aduk nelu!
20 L-bago n-guro g'ini-muéat kutuèa, n-kalar pri kuni è-ai! tu aruu s-treako dinaparti. Kundu adzumsiro kutro tu mesea aruului, tse-1' vini a kunilui, z-veadg nelu! Kuti l'-featsi mintioasa di kutuéi s-treako aruulu si-l' lu aspung, kg, s-nu lg kadg tsiva tu aruu, nu! è-nu ! kunili: i íí-lu aspuñ, i te-25 afundu tu aruu ! Mako vidzu kutuèa k-al'umtrea nu s-fatsi,
                 b         o          o               *
   lo si-l' lu aspung èi kut vru kunili s-lu veadg, aruk'iéuro nelu é-kudzu tu aruu!
     —   E ! l'-featsi kutuèa, te-ariseaèti tora ?
     —        Kuti z-dzuts tora, lukru tse s-featsi, ma mutria nakà 30putem s-lu aflom.
     Featsi kum featsi kutuèa §-akatèo kgpia peètilor.
     —   Nu mi mukg ! l'-greaéti aestu, èi kaftg-ñ itsi vrei s-tsu dau.
     —     Si étii kg nu askak' pung pestìi' atgl' nu va-ñ aduko nelu t8e-ñ kudzu torea.
35 Tuts peétil' se-anarg z-veadg kari lu aflg, ma vurg nu avea hubari. Kundu s-misurarg, un lipsea de-aklo. « Atsel va-1 aibg* dzusirg èi, pung se-askuk', na iu tsu-l aduk ku nelu.
     Kum ul loarg, trapsirg ndreptu la domnu-lg, tse niñga put-sun s-amuna èi le-aruka petalili. De-atumtsea el dipusi minti
K'ATRA DI SUM LIMBÄ.
65
s-nu u fako ninga 119 oar9 glurim^a aest9; Haraoa tse trapsi,
I'i si puru k9*l fgatsi 1119-sa d§-adoar9 S-altg nu!
   Bunets futsga ku saklu pri la tut9 lumga Si di kuts z-dutsea aklo, voí9 nu ida ku muúli goali Si kum s-tih'isi s-trek S-io, kari akut89 si-n gr§asko: «Toarno-ti, toarn9-ti, kriitine, s-l'ai 5 tsiva tr9 akas9< — Ma, tse s-l'au, frati, k9 noi di tuti avem ? ul' fak. — More, nu dzuk k9 nu avets, ma 1x9 fitSori s-l9-adutsi tsiva, k9 ti dutsi dit x§ane.» §i-ñ dgadi no tisag9 mplin9 di tuti ppamili, ma kum trikui prit hoara kuhlor, si surgl'ir9 di n9 oar9 Si-n li mukarg tuti! Ahuti S-tuti.                10
   (Spas de bátrlna tal Bacola, Avela, Epir.)
                 28. K'atra di sum limbs.
   Erk te nu erk.
   Erk un-oarfi un om oarfkn ckpklt Pkrintil' a lul erk aii$I S-nu putek s-lucreadk. Tutk apindoaha lor eark Mitri. Trk lucrare flkorlu lucrk, ma de! ahintu lk eara tih'a: nu-1' si dufek 15 lucrulu trk nkinte, 9-snitate. Carl vi<jii 9-nis $e vidu, ck-n cot s-pidipseagte §-agunsea$te a cask, (e s-mindul: <Ai s-alk-xescu calea, al s-mi min ma nclo tu xeane iuvk, ck poate-poate aclb, (e $til (e da Dumnidkd!#
   I9I fea(e el crufea ^-9! se duse oark-bunk cu Dumni(jku20 nkinte.
   Ma §-aclb, virk prucuk'le mare no-adrk. Lucrk trel ant si pH trel anl in cap amintk magi trel aspri tut-tut. Trel, trei! ahi't dis® Dumnidku! §i-l' bkgk tu pungk $i trapse a cask sk-91 veadk mul'area 9-fumeal'a.                              25
   Imnk, imnk cale multk. Cindu l'-armase ninga pu^I'n pink s-agungk a cask, vidu niscin(i fikbrf {e-avek ligatk un cine fi vrea s-lu vktkmk. A lul il' fu Ailk di cine $i li dise a fi-¿orlor:
   —  Cit ckftkfl z-vk daii §i s-nu-1 vklkmkti cihile?        30
   —  Un aspru! disirk fldorl'i.
   —    Na vk-I! 91 scoase punga, lk deade asprul, lo cihile §i nk'isi citrk acask. Ma, dupk nkOekm di oark cale, vidu alfi ficbri. Aegfi avek ligatk unk cktuge ¡ji vrea s-u vktkmk.
   L'-fu nilk di cktu§e al Mitre.
    Papihigi, Barme arotndne.
5
66
PER. N. PAPAHAG1
     —   AI z-vá daü un aspru $i s-nu u vàtàmàtl, là 4¡se el.
     —   Dà-nft, grirá ni§í.
     Là deade §-a lor un aspru 9-11 lo cátu$a.
     Tu pungà l'-aveà armasá ma^í un aspru. Ma nifi cu nls 5 nu z-duse a casà, cà ac§ì l'-erà inima al Mitre. De-apoea va s-(á imná §-tih'a, §-tih'a omlul poate ac$ì-l' erà. Ma nclo astál'e alti fluòri, te-aveà acàtatà un §arpe §i vrea s-lu vàtàmà. Mitre, ftilàòs ca tot-na, 1-curmá ñila §-di oarà està, lu acum-pàrà $i $àrpile §i deade $i asprul t©-l' aveà armasà. io Cindu s-apruk'è di hoarà, tutà lumea i$irà s-lo-a§teaptà, cum I-adetea: Vine Mitre, vine Mitre. De! vineà omlu dit xeane dipàrtoase: trel ani, nu §icà. ^-ac§ì ! Cari lo-acafà di minà, cari di gu§e, cari il bage tu fafà. Intunicà a casà. Bà-garà la Mitre measa ; màcarà cu (e deade Dumnitjà §-apoea ìòtnà-sa il' dise:
     —     E! scoate tora h'il'ü, z-vidèm $e n-adu$i?I dit làlle di xeane.
     —   Adu tisàdle, dìse nis.
     L'i le-adùsirà ?i Mitre acafà di scoate prota cibile, apoea 20càtu$a 9-pinà ma dinàpòl scoate §i gàrpile.
     — Ea te-adù?, dì86 nis, §i li mbàirà unà cite unà, tut« cite pàti'!
     Cindu avdirà 9-vidurà pàrintil' tute aeste di anvirlìgalul, s-feàfirà ca di fàrmàc.
25 Ni§i màratl'i lo-a§tiptà s-vinà amintàt, cu lucre multe §-Mitrt te s-là-aducà ? Cine, càtu§e §i §arpe! Mare lucru!
     Tricurà multe dii® de atumfea. Mitre $ideà tora a casà fé s-caftà $i t® s-adarà §-tu pèndile di xeane ? Nu vedi, cari se-aveà dusà, avea faptà nà guvà ntro-apà.
30 Cibile, càtu$a §i gàrpile bànà la Mitre §i triteà ca frati G'ine ma a ijàrpilui il' vine dorlu sà-§I veadà pàrinttl'. Nu-1 aveà vidutà di multu. Il' d*8® d Mitre, tra s-lu aducà adì §i s-nu-1' h'ibà fricà dip, cà va z-veadà multi §erk'i, cà et nu va-1' facà virnu aráü. Ma-1' dimindà un lucru ma§i s-ni 35agir$ascà: si-1' caftà a tatà-sul, amiràlu priste gerk'i, t® ari trel càpite, «k'atra di sum limbà».
     A està k'atrà, ma s-u bàgàl in gurà, sum limbà, iti s-càftàì s-fàfeà tu-oarà, tu ateà minutà.
K'ATBA DI 8UM LIMBÁ.
67
  Mitre li bagá g'ine tu cornu aeste tute, §-l'a gárpile §i trade cu oís.
  Imnará cit imnará, §-agümsirá a casá la $arpe. Ad5 te z-veadá? Di tute párfile gerk'i §-nipirti(l §uirá, arsáreá di ti lúa Óaglu di fricá. Ma al Mitre nu-1' se-aspáré ocl'ul: $tiá nis, cá nu pate tivá.
  Párinfil', citu-1 vidurá puíl'lu a lor, nu §tiá fe s-cama facá di haraüá, cá ní$I lo-aveá tricutá di multu tu fringa (ilór te nu 8-toarná di la lumea lantá.
  II' disirá al Mitre s-caftá te-1' doare hrisusita (Inimá), cá ahtare buneatá nu s-discümpárá li§6r cu uná cu doáüá. II «Ji'sirá s-caftñ gro§I cu safl'i §-cu furtille, luguril de-afeale scümpile, cá va-1' da cu un zbor.
  G'ine ma Mitre $tiá fe s-caftá. Mitre nu erá k'irüt. Ñinga' de-acasá lo-aveá nvifatá §árpile:
  —   Voí, gri el, k'atra di sun limbá.
  Xtyi nu li se duteá mintea a §érk'ilor, cá Mitre va lá caftá k'atra. Ca s-gutirá, ca se-amvirtirá, cá lá vineá greü cum s-u da, vrurá, nu vrurá, s-nu $i calcá zborlu dat, u loará $-l'-u deádirá.
  U kMcá Mitre n-sin, lá alasá sinátate a eérk'ilor §-aoá feá-tirá alanfí, citrá a casá. Ná intratá n-casá, o bagá k'atra sun limbá $i d>tp:
  —     Casa mea sá s-facá, tu minuta aestá, ná pálate cama mare c-amirálul!
  Xiscds zborlu g'ine din gurá ?i te s-tá veadá ocl'il' ? Tu loe di cásica-al Mitre cu óitia ná boe de om, se-análfá ná pálate di-fí loa ocl'il', cindu u mutreál. Tutá hoara armase cu gura cáscatá, cindu u vidü. Tu|í mutreá ca ní§te k'irüti, s-óudiseá j-diteá:
  —   Cum aestu om, ac§l, di ná oará lo-adrá ahtare lucru?
  Veade amirálu, §-nis ac§i. §-fricá ocl'il' §i nu-1' vineá s-pis-
tipseascá. §-o-aveá, cá ocl'il' lo-ari'd. T-ul acl'amá pri Mitre $-lu ntreabá:
  —   Cum adrágt tiñe, di featigi ahtare pálate?
  —   Grií un graiu §i s-feate, diso Mitre.
  —   Cum aceite?
  —   Ea ac^fl.
  —   Macá pott tiñe ahintu li^ór s-fatí un ahtare lucru, piná
&
10
15
20
25
30
35
68
PER. N. PAPAHAOI
   mine s-ñí adári ná cale a§1irnutá ma$I cu asime di la pá-latea mea piná la a ta. 'S-puteari s-u fafl aestá, va-t! daú gumitát’ di arairáril'e §i h'il'e-mea nveastá.
     —   Lucru fe s-fate, gri Mitre.
5 Duse a casé, bágá k'atra sum limbá $i uná gritá: «sá-s facá ná cale a§tirnutá cu asime di la amirálu piná la mine» gi s-feate.
     Cindu vi4ü §-aestá amirálu, nu avü te - s-facá: l'-deade h'il'e-sa nveastá §i gumitate de ainiráril'e, cum lá fu zborlu. 10 Feá^irá ná nuntá dumneascá §i na-t-ul Mitre 4inire de-amirá. Cari eará ca nis tora ? s-frin<Jeá, s-frin<Jeá ca nis te nu se-a§tiptá la ahtare vaglará. Ma de! cá ponda-1' di tih'e lo aviná §i nu l'-dádeá baná: nu triteá g'ine cu nveasta. Aestá 9-aveá arcatá vrearea pri un aráp §i mintea tut acló l'-imná. 15 Cum di cum mutreá sá ascapá di Mitre $i s-ducá la araplu. H'il'e di Evá, te vretl!
     Ná <juá t©-l' ticinl a l'el! «Aestu d-Iuli scoate tute aeste? Nás va s-albá virá lugurie, i va-1' agutá virnu, cá dit caplu a luí, nu ñl-u va mintea, s-li adará ahtárl lucri»
20 Státii §-lu ntribá :
     —     Nu ñí-aspüúl, bárbate, cum ac§i tine, di fatl ¡te ti-tici-nea§te, ife fl-treate prit minte ? Iu o-al tine ahintá puteare ?
     Mitre nu vru Iuvá§uvá s-l'-aspuná. Ma nisá di oara t©a,nu-l' dádeá baná $i tut il micá: «i va-úi aspüñí, i nu s-fate.» Ca 25 om, s-arise Mitre gi-1' aspuse. De-apoea, cari s-nu ti raistir-vipse§ti cu mul'area, cu cari? cu vitinamea? Iu s-mindueá el, cá te-1' cruea^te mul'area!
     Ná noapte, cindu Mitre erá tu somnul di ntiñí, si scoalá cátaüa §-pre-anarga-anarga, l'-u furá al Mitre k'atra di sun 30 limbá. U bagá apoea nisá n-gurá §i <JHe:
     —   Tu minuta aestá s-me-aflu la araplu, dináparte de amare
     Pica §-fapta: s-aflá m-brátile araplu! cáfaua.
     Si scoalá Mitre tah'iná, caftá mul'are, no-are mul'are; caftá k'atrá, k'atrá nu-I! fe s-facá? II' vineá foc, sá s-da di pade 35 s-pláscineascá trá glárimea t@ feate. Cindu mutrea$te divar-liga, k'irü $-pálatea §-tute bünile anante. Cá mul'area, uná tricare dináparte de-amare ¡ji d*se, sá se-astingá pálatea-1' §i se-a$tearse dipri loe.
     Máratlu di Mitre, cu tufek'a s-lo-agudeá!, sin<Je nu curá
k'atba di suh limbA.
69
di nis, ahintu nvirinát §i nfarmácatu-néumirát eará. fe s-facá?
(e s-adará? Aduk'l nís, cá mul'are-sa se-arcá dináparte deamare, ma cum s-u treacá? Ligór-ligór nu s-trífeá amarea cu uná cu doaüft.
  Tu oara fea intrá tu udae ci'nile g-cátuga. El' aeatá di lu 5 ntreabá ca di diparte, fe pá(i' di ata acijl minduit, canda-1' mácará águrlu puil'i?
  Mitre lt apune tute, cum il' furará k'atra di aun limbá.
  —  Nu te-aapare $i nu ti nviriná! il' <^isirá. ni§í; va ni du-
t«m noí, a-l'-u furám k'atra arapluí.                       10
  Fug ci'nile cu cátu§a, imnñ, trec amarea ?i a£ungu la ca8a Arapluí. Aveá ntunicatá g'ine di cu tot. Ci'nile gi4ü la poartá §i cdtu§a ai nh'ipae ca ná cátu§e n-caaá. Cum avigl'á nisá, na 1' ease náinte un §oaric. Hap! 8-h'umuaea§te pri nis 9-I0-acafá.         #                                            10
  —    Nu mi micá, gri m&ratlu di §oaric, cá va-fí fac §-mine virft buneafá.
  —    G'ine, 4iee cátu§a, cá te aláa, ma noaptea aeatá s-ti dufl s-furl k'atra di sum limba mul'aril'el cu care doarme araplu.
  §oáriclu s-gurá, ca va a-a8cultá ?i ca va a-tiná di zbor.so ma^I a-nu-l micá. §oáriclu duae prota di-$I mul'ó coada tu untulemnu 9-apoea duae di u mul'é tu ná pipilifá cu pipér aro?, fe fafe apoea ? Pri agalea-galea, de-abü^ala de-abü§ala s-tra<Je piná ntrá mul'are §i cindu aeatá a-aflá tu 8omnul d-intiní, l'-u nh'¡4e coada tu nare. Mul'area atárnutá gi tu 25 stárnutarea fea(e, l'-ansárl k'atra tr᧠inció. Aeatá vrea §i §oáriclu : O apucá cu gura §i fuga la cátuge. Cátu§a u bagá n-gurá §i fu4I alaga-alaga la cine.
  O-adunará coada cinile cu cátu^a, §i imná-imná, apirirá prí bu4& de-amare.                                          30
  —    Tora, 4>se ci'nile, al incálicá pri mine §i fine-ü k'atra g'ine n-gurá 8-nu-ti cadá tu amare, cá éupuliclu ti micá.
  Clt agümairá ca tu mesea de amare $i te-1' vine a ci'nilul ? s-toamá cítrá cátu§e gi-l' fafe:
  —   Aspune-ü s-u ved §-Io, (e solé di k'atrá easte afeá ? 35
  —   Bre! cum 8-o-aapün, cá va ná cadá tu amare?
  Tí-aflá$í cine a-aduk'ascá. Aestu u ligá tu greaua:
  —  I ñí-o-aspüñt, i te arüc to-amare.
  Cum lo a-o-aapuná §-na íu-tí cade k'atra tu amare. Am
70
PER. N. PAPAHAGI
   tora te s-facá P Cum si z-ducá a cas8 fárá k'atrft ? Ma mare ar$inea.
     Cátu$a cama drac tr-ahtárl lucre, cum i$l di-ncoá de-amare lu apa nu erá ahintu adincoasá, cum faje, cum adará ?¡ an-
5¿upá amirálu a pé^tilor.
     —    Amán! il' d>te aestu, nu mi micá, ascapá-mi, cfi va-tí fac 9-I0Ü virnu bun; lo h'im amirálu a pé$tilor.
     —    Dimíndá s-ñl aducá k'atra di sum limbá §i ac?i se-ascák'.
10 Se-aduná pegtil' un di un, s-mutrescu, nu o-are vfrá. S-mi-surá nacá lipseagte virá, ved, cá lipseá un tiróñfi ñicuzán-ñicuzbt. Cindu-1' grescu g-ai^tüY ntrá ma marle, lu ntreabá trá k'atrá, trá semnu! K'atra nis s-o-albá. §-u l'a cátu§a §i-l' da cale a pásculul amirá.
15 Fuga-fuga agümsirá la domnu-su a lor, fe erá lintjit $-trá-<Jcá di moarte di marea cirtire a k’átrál'el. Cindu vi<Jü di largu cum alágá ci'nile cu cátu^a, aduk'l di ná oará nis, cá-i lucru bun. §i cum §-u vi<Jü k'atra sum limbá di ná cale s-feafe sinátbs.
20 Uná$uná §-altá páláfli cu bünile $-cu mu^utefle tute $i trá foclu a nveástil'el di prota, si nsurá cu altá cama buná §-cama mu§atá h'il'e de-amirá $i biná piná cindu muri.'
                     PárámM §team,
                     Párámií) aspii?,
25 mi turnál $-Io de ació $i v-adü§ cite ná páreacl'e di pá-pu^á, ma erá aro$e $i cum tricüi pri la casa al To?e, sil-g'irá cíiil'i §i-úí li micará, cá §-o-avurá cá sun h'icate.
     (Cules de la George Badralexi, comuna Cálive-Badralexi 1896.)
                       29.  Muta.
    Ti 6-irá, ma nu §-irá.
30 Irá un-oará un amirá, un-amiroañe §¡-^1 aveá ?i un flébr mare. Ma nclo di pálatea lor $ideá uná moa^e. Aistá irá multu oárfiná §1 cu de-avia puteá si s-hirneascá. Ma l'-aveá intratá draclu, di irá linivoasá-linivoasá, ti nu bigá pute miná pi
MOTA.
71
lucra. Ti fáteá tutá <Jua: si sculá di-cu-dimneatá, h'irbeá vási-ieác, lu stricurá gi apa o-arucá tu k'lcute.?:.
   Aistá apfi arispindeá uná añürizmá mu$atá di muscu-vuseá tut loclu de-anvirliga.
   Pi la casa a moá$il'eí triteá tutá dua h'il'lu di-amirá n-ca- i» lár $i tótína l'-añurdeá mu^át Uná oará, dao orí, s-mindueá ?-nis: T-irá s-h'ibá aistá añürizmá? Uná duá íl' dite a rao-a^il'el:
   —   Nu-ñl spunl, male, te-añurzeasée ahi't mu^át ningá casa ta ?
   —     Am ti s-añurzeascá: am uná featá, fi cite orí s-k'iije, 10 •iríspindoa^te ai^tá añürizmá.
   Li bágá tu minte aiste h'il'lu di amirá §i s-turná a casá.
Pi cale ?i zburá singur: <ca fi g'ine va s-h'ibá s^am ti nvcastá ahtare featá?»
   Z-dufe a casá §¡-l' dU0 a má-saí:                             1»
   —   Mamo, va s-mi nsor.
   —   Insoará-te, h'il'ü, cá tu añí eséi, ma caí va s-l'aí?
   —   H'il'a moá^il'eí di ningá noí.
   —   Uá! fiéórlu a ñeü, bati-te dit loe, are nárí h'il'a a moá-
?il'eí ti gone ca tiñe ?                                         20
   Ma cite z-grea má-sa, k'irute le-aveá: dise nis, .cá h'il'a nioá$ü'eí, h'il'a moágil'eí armase.
   Ti s-fáteá §-mása ? A tea-atea!
   Apoáea h'il'lu de-amirá lo un nel, íl' lu duse a moá$il'ei
5¡-l' disa:                                                      25
   —     Na aistu nel ti semnu $i sá séií, cá astá-seará va z-vi-nim z-bágém niveasta.
   —     G'ine s-vinltl, ma nu pot ta s-u scot feata, cá ma s-u veadá om xen nimártatá, va s-moará dí-unoará.
   —     E! ma-I a§l di moaré, dise hi'l'lu de amirá, s-u vidém 30 ti numtfl.
   Apruk'é 9-oara ta s-facá numta. Z-duté h'il'lu de-amirá §i-l' da tu hábare a moágil'el, cá va s-u l'a nveasta..
   —    G'ine, dfec moaga, ma s-nu u mutreascá virnu, ca ma s-u mutreascá va s-moará. Voí s-imnáti ninte $i ea s-viná 35 dupá voí.
   —   §-agi s-h'ibá !
   Dase tutá taifa amirálui ta s-u l'a nveasta. Ma moaga no-aveá ni featá, ni k'ettrl. Ti s-facá.g-nisá, s-nu easá cu arpiñe:
72
PEB. N. PAPAHAGI
   l'a nu malü, lu nveasée tu strato mul'ireséi fi cu nis in-k'iseasée dupá cusen.
     Virnu nu cutirá s-futá caplu s-nurtreascá, cá moafa 1-a-veà 4isà: ma s-mutreascá, nveasta moaré.
& - Agümsirá la un ariü mare. Tricurà prota top cüscárli, apoaea grambolu fi-1' vine-aradaf-a moáfil'ei s-treacá. Aistá ti fate? Il' da a mal'luí uná pindeare to ariü f-apoaea acatá di zg'ileasée cit puteá: Iñl si nicá feata, ful si nic& íeata í
     Tuti atumtea f-toarná caplu, mutrescu nveasta, no-are. ìoStrigà pi un, dideá pe-alantu, canda l'i stipseàdunàea. Cum s-o-aflá nveasta tora ? se arcará tufi to-ariu f-acátará s-caftá tu tute pártile s-aflá nveasta.
     Dupfi pufiná oarà scoàsirà nafoará mal'íu, ma Iará nifi nu duki'rà, cà atèi irá nveasta f-acáfará s-caftá cit ma ahindà 15Nal cá tu fundul de-ariü s-fadá Mufata-Locluí. Nísá atumtea s-k'iptinà f-no-av4á vreava. H'il'la de-amirá u vi4ú fi-1' si párü, cá ateà irá nveasta lui. S-h'imusi f-o-aràkl di péri cumu s-k'iptinà f-u scoase nafoará. O-aduse a casá fi si ncuruná cu ea h'il'lu de amirá.
20 Mufata-Loclui nu scuteá zbor din gurá. Il' grea, u ntribá iti fáfeá, nisá, graiü nu grea.
     — Mutá va s-h'ibá nveasta, ifí 4i3® cumintea h'il'lu de-a-mirá.
     Ma Mufata-Loclui nu irà mutá. A l'eí il' vine mare aráü, 25 cá-te s-o-arák'ascá din fundul de-ariü, tamàro tu oara cindu f-k'iptinà perlu di hrisafe fi sà ndrideà fi s-nu o-aséaptá s-bi-tiseascá, mea apoaea s-u l'a. Aistá nisá nu puteá s-o-aravdá. Te-ateá f-u bágá s-nu da graiü trel añí di 4il®-
     A h'il'luide amirá il'vineá cripare: s-nu-1' zburascá nveasta? 30 Ti la« láeatá lo-aflá? Nu lo-acàtà somnul máratlu di om. Di caOe 4°á nis u pálácárseá f-u fáteá avü, s-l'i greascá, s-l'i spuná, t>-í nááritá, tc-are, ti caftá? Ma Mufata-LocluI táteá tàteà dipriuná, ca un pescu.
     Uná 4uá bárba-su l'a fi-1' 4*te :
35   - Alea!ya-ñl grefti, i va s-te alás?
     Niti un graiü, niti un semnu.
     Vru nu vru h'il'lu de amirá o-alasá Muta, cá afi-lf 4¡teá tot! a Mufàtil'eì-a-Loclui fi si nsoará cu altá, no-ahi't mutati, ma irà cu gurá barim ca tutá eta.
MUTA.
73
  Mufata-Loclul u bftgari s-fadft tu nfi casfi di ningft pàlate fi nu f-areà oel'il' virnu pi nisfi. H'il'lu de-amirà f-binà cu nveasta ti-?i lo a dao-oara.
  Tricù afì unfi stàminà, dao f-a nveàstil'el il' vine k'efe ta s-veadft Muta: «Va mi due mh'àm pinft la Muta», 4¡se nisà & pi pezà.
  Mufata-Loclul fideà ningà un puf f-turteà sirraà. Nu séiü cuna fea(e fì-l' c$4ù prlsinle tu put. Ea fi sàlg'asée h'irlu di 8irmfi tu put, si splndurà di h'ire, intrft tu puf, l'a apoaea prlsinle 91 ease nafoarà fàrà si-1' si udfi nifi k'ìpitle di óiéoare. 10
  Nveasta li veade tute aiste. Z-du(e n-casà fi-1' li spune tute a soacàr-sal. Apoaea 4>te : Canda f-Ioü nu va s-po s-u fac aistà de ! Ea damili fi arti a sirmS fi prìsine fi s-mi veadà Muta cal escu.
  Lo t¡*l' lipseà fi z-du^e- s-toarcà f-ea sirmà ningà puf. 15
  Cindo turfeà taha, il' càdù f-al'el prlsinle. Fea te f-nisà ca Muta:sàlg'ì tu put h'irlu di sirmfi, se-aspindurà di h'ir fi s-arcà tu put, ma nipòt nu putù s-easà di nuntru. pua alantà, cindo u scoàsirfi, irà moartfi.
  Si nvirà multu h'il'lu de-amir&, cindo vi4ù, cà-1' k/irùso nveasta fi z-duse earà la Mufata-Loclui fi-1' d*8® :
  —    Un zbor dit gura ta, ta s-nu mi nsor cu altfi, s-ti l'aù pi tine, ma Mufata loclul niti 4a 1 nu fàteà.
  Aséiptà s-treacà trell'i añl.
  Ti 8-facà fi h'il'lu de-amirá, o alàsà aclò, lu f-irà fi si 25 nsurà cu altà. Trea índao dii®, t>*l' vine f-aisèèl inveaste dorlu, ta s-u veadfi f-nisà Muta, cum il' dH®à a Mufàtil'e!-a-Loclul.
  —   Nu h'il'a-mea, il' dise soacàr-sa, nu ti du la nisà, cà, caí
da di ea, nu paté g'ine.                                       30
  —   Nu, cà va mi due ; nu escu di glàrile ta s-me-aridà Muta.
  Z-duse f-o-aflà Mufata-Loelui a casà. S-aveà apruk'atà a
pri'ndulul fi tinù fi nveasta ta z-veadfi, ca ti mleare va 1'-adarft Muta. Aistà lo tiganea, u bigà pi foc, u umplù cu untulemnu, lo-arse g'ine, apoaea h'ipse daole mini tu un-35 tnlemnu fi d*8® •
  —    Paté doàdite, 4ate peséi fi dì-un-oarà tu tigane indirà date peséi burli fi nostirti di'ti lo‘à haraüa s-l'i vedili' bàgà Mufata-Loclul pi measà. §-màcarS; di s-càlirà cu
74
PEB. N. PAPAHAGI
   niveasta a h'il'lul de amirá. Aistá armase ca tulá, cíndo vi<Jú ahtare 6adie : ti s-h'ibà, di iél |ivá sá scoti peséi, mare lucru !
     Z-duse a casá gi-1' spuse §-a soacñr-sal. G'ine ma ergul 5 nu o-alàsà 8-§eadá arihate.
     —     E! i$í dise nisá, cft-te taha mine nu va s-pot s-fac ca Muta?
     Lo apoaea §-nisá uná tigane, bñg& untulemnu, lo-arse, §i nh'ip8e deàditle §-díse cum aveá avditá : «paté deàdite, d6t6 io peséi», ma fi peséi? il' upurirá minie ^-armase moartá tu afeà minutd.
     —     Z-duse §-aÍ8t&, dise §i susk'irá dit h'icate h'il'lu de amirá, cíndo nvitá gtirea tea uruta, cá-1' muri ínveasta. Il'í vineá k'iamete, ti-I láeafa ti lo-aveá aflatá.
15  — Va mi due nica un-oará la. Muta, $-dise ol, vah' va
   z-da Dumnidá di va z-greascá.
     Vine, il' dit6 cu bunlu, il' dit6 cu aráülu: tute din cot, Muta ca mutá irà.
     —       Nu AI-armíne altá, mintul. h'il'lu di amirá, dupá te vid& so ahité $-ahite: al s-me-ascundu uná seará la Muta §i s-ved,
   n-casá-1' nu zbura^te nisá cu virnu?
     Se-ascumse pi tàvane. §idù aclò. aviglé piná ñadá-nopti §i gralü dit gura ali Muti nu in?à. Tu tutà casa, suflit di om nu se-aflà. Cindo di nà oarà avde vreavà mare: bum-zóbunidàrf, ascàpiràri, di fi si sculà perlu din cap di fricà. A h'il'lul di-amirá l'i se-adunà ìnimà cit un puric, di l'-irà fricà $i s-adil'e. Cum §ideà nis a?ì, di-un-oarà casa ali Mu-?ate-a-Loclul s-luñiná §-lumbrusì ma multu di due. §-articà ocl'il' h'il'lu de-amirà, cindo cal aveà vinità : Luna, mà-sa li 30 Mu§ate-a-LocluI, Soarle, tatà-su §i Steàlile, frafl'i §i suràrl'e a l'el.
     Tute aiste §-u bà^arà tu frimte Mu^ata-LocluT, zburirà 9-apoaea z-bàgarà z-doarmà.
     L'-acàtà somnul tutl, magi uná steao tiicà nu §-aveà somnu 35 §i ta s-l'i treacà oara, acàfa si zburascà cu Mu§ata-LocluI. Di pi tàvane hil'lu de-amirà éulì cu ureacl'a §i avdi. Steaoa tea nicà l'-difeà ali Mu^atà-a-LocluI.
     —   fi om va s-eséi tiñe V fi ìnimà di k'atrà va s-al ? Ahi't
75
FEATA TEA CTJ MINTE.
na t*u ñilá de a tèi màràt di h'il'ü de-amirá, |i moaré g-k’are ti tine? Cà-te nu-l' gresdi, cà-te nu l'i zburàséi?
  —    Trel ani, gri Mugata-LocluT, trel ani cu gura nu va-1' grescu, cà voi s-ñi scot ahtea, cà-te nls 8-me-aràk'ascà tamàro tu oara, cindo mi k'iptinàm gi mi ndr¡4eám gi s-nu & me-agèaptà s-mi bitisescu. Mea cara va s-l'i zburàscu, ma ninte, a-mi sprigurà pi Luna—dadà-mea, pi soarle — tatá-ñlu g-pisteale—suràrie a meale g-agì va-1' daù zbor din gurà.
  Le-av<Ji' tute h'il'lu de amirà, s-umplù di harao, cá aflá cum £-u facà Muta si zburascà. Alantà <Juá, nica di dim-10 neatà z-duse nis la Muta gi acàfà Jarà ca di ma ninte:.
  —   Grea-ñí, lea scumpá, grea-ñl I
  Muta cum gi séià.
  —   A lea grea-ñl, agl s-tl-al Luna, mà-ta, Soarle, tatà-tu gi
Steàlile, suràrie atale!                                       15
  —     Cum, gri dlunoarà Mugata-LocluT, d-Iu ni sdii tine, cari sun pàrintil' a nel?
  —     E! fi' (Jise h'il'lu de-amirà, vrearea gi dorlu dit ìnimà ti nu fac?
  S-apoaea l'i spuse cum s-ascumse seara pi tivane la hisà 20 cum vidù Luna, Soarle, Steàlile, cum. ascultà g-av4i, cindo zburà cu sor-sa (ea ma ñica g-tute alante.
  Mugata-LocluI il l'irtà, il lo earà ti bàrbàt g-di minuta tea binará nà banà, cum nu se-aspune cu cundil'lu g-cu gura.
  (De la Pa§ca-al Ñisca (18 ani) 1895, prin D-l Balaría, Crugova, Macedonia.)
                  30.  Feata fea cu minte.                          25
  Tu afeà età binà un amirà cu mul'ere-sa.
  Nifi aveà magi un fiéòr. Dupà multu putì’n muri amirà-roaña,'agi cà amiràlu si nsurà a daoa oarà. Cu a daoamu-iere nis amintà unà featà. Feata, dupà fi criscù putin, s-duteà30 la scolio de-adùn cu frate-su, ma ea erà multu diséiptatà gi nvità cama g'ine di fldorlu.
  Amiràlu g-aveà arcatà vrearea ma multu pri fiòòr, gi iti z-41|eà. aistu, zborlu dao nu-l' si fàteà.
  Unà 4uà fldorlu vru z-ducà svinare. Tatà-su IT deade35 12 pàgàfl z-ducà cu nis. Agùmsirà la nà pàdure gi s-arispin-
76
PER. N. PAPAHAOI
   dirá in tute párale. Nu tricü multu puti'n in§l un l épure Tot! s-h'umusirá s-lo-acatá, ma l'épurle tricü pit nölgica di ni§I §i ascápá.
     S-lo fiéorlu dupá ni8. FutJI l'épurle, fu<jl fiéorlu, tinü a§i 5 trei 4ile> Pinä apoea l'épurle s-ascumse tu un loc, agl cä fiéorlu nu putü s-l'-aflä torlu. Cum erä curmät multu, §i<jü ningá un put ca z-discurmä §i z-beä pufinä apá. Nica ni§i-dutä g'ine m-pade §i ea lu vine h'il'a arairälul dit loclu atel, de-adün cu multä oaste.
10 — Ti cafti atifl> d-iu viñí $i caí e$éi? il' 4is® nisfi.
     — Mi k'irüi avini'ndaluí; eü escu fiéorlu amiralul di ningá voT; ti pálácársescu: dá-ñí niscinti oamiáT, ta s-me-aducá acasá la tatá-ñu.
     Atumtea feata scoase din gepe uná mindilá albá, ligá tu
15UÍS& trei simintá di bumbác 9-treí gárnutá di cafee §-l'-u deade a fiéorlul dici'ndalul:
     —     Na aiste ti adüfire aminte, ca sá séii cá §-mine escu h'il'a amiráluí dit loclu aistu.
     Apoea l'-deade niscinti oamiñí ^i-l pitricü la tatá-su. Tatfi-su
20 nu s’éiá ti s-cama facá di harao, cindo vi<jü fiéorlu turnát cä nis lo-aveá k'irüt trä tötina. Di harao feate un uspéf. La uspét acl'imá tufl cama márl'i oamiñi dit loclu a luí.
     Sor-sa lu ntribá frate-su:
     —   Nu*tl deade, tivá atia feata taa?
25  — Iñl deade, 4is® nis, uná mindilá albá, ma nu séiü ti ari
   ligatá nuntru.
     Násá l'-u cáftá mindilá, u disfeate §i vi<jü trelle siminti di bumbác §i trelle gárnutá di cafee.
     —   Séii ti ti tí-li deade aiste, gri nisá a frate-sul ?
30  — Nu! <Jis® fiéorlu.
     —     S-tá spun loü: cari z-vrel s-u l'aí inveastá, a hoárál el lu §ade, il' 4ic <Siminta-di-Buinbác» §i casa l'el se-aflá ningá grádina cu cafee. Ma ea ti s-fafl tiñe, ca s-ti acákiseséi cu nisá: s-tá umpli gépurle di flurle $i s-ti dufl la gárdina cu
30 cafee. §e4I cit va s-^edt nafoará fárá z-difl tiy^ §i tu fugá dá-1' atilül t¡ aveagl'e gárdina uná mánatá di flurlí.
     Z-duse fiéorlu la gárdina tea §i feate ca cum il' 4ise sor-sa A§i feate §-alantá 4ná. A trea-4i sor-sa il' 4ise:
FBATA TSA CC M1KTE.
77
  —     S-1'i 41$ a domnu-8uí a gárdlnál'el cu cafee s-ti duefi la gárdiná amirálul.
  Cindo va z-viñl la poartá, va 11 dal a(il5r (i aveagl'e acli> cite ná mánatá di fluril. Intrá nuntru priimná-te ti i(i va ?-ve4í, s-nu spunl.                                             5
  Ficorlu duse la gfirdina amirálul, s-priimná citu s-priimná, apoea lo-acá|á somnul.§i durñl.
  Feata amirálul z-dipuse tu gárdiná §i ma-1 aflá lu duniá, l'-umplü gépurle di cufete.
  Ficorlu, dupá ti z-diséiptá, z-duse a casá.                   10
  Sor-sa lu ntribá:
  —   T¡ vi4ü$I ?
  —   T»vá, 41se fiéorlu.
  —   Al durnitá, cara, raa ve4I-te n-gepe.
  Ficorlu bügá mina n-gepe t¡ vi4ü, cá le-aveá gépurle pline i& <li cufete.
  —   Séii ti ti-tl b deade aiste, gri feata V
  —   Xu!
  —     T> W deade, cá ningá eséi cu mintea nicoaptá §i cá lip-seasce, cindo s-ti dutl altá oará, s-tá l'al cufete ca s-mftl t*20 s-nu te-acatá somnul.
  Ftáorlu 8-aru§uná putih, ma feate cum lu nvtyá sor-sa §i a$i, de-aistá oará nu durúi.
  Atumtea feata di amirá in§i tu firidá t* virsá un misür albu di apá. Fiéorlu v¡4ü aistá §i-l' spuse a sor-sal.          25
  —   Tora-1' 4*s® aistá, s-ti dutl la birberlu, s-ti lal g'ine-g'ine,
§i a§i s-ñer4¡ eara tu gárdiná.
  Xis feate tute plná di uná, cum lu nvifá sor-sa tea di§<5i ptata. Dupá t* s-priimná, citu s-priiraná prit gárdiná, h'il'a amirálul in§i la firidá, u disfea te §i u ncl'ise nao orí t* 4á-30 tile o-alásá di§cl'isá.
  L'i spuse diznóü a sor-sal aistá ti ea lu nvtyá:
  —     Bag-u g'ine tu cornu. Di aistá oará s-úer4i tu pálatea amirálul. Acló are 4ate udáfl. Nao va-1' di§cl'l<JI ti va l'i ncl'idl
$i matl 4át*le va-1 ditcl'idl t* va lo-alátl ditcl'ls.          36
  Ficorlu duse la pálate ti feate cum lu nvitá sor-sa: dif cl'ise ti lu ncl'ise fpi aistu. Tu atél udá erá h'il'a di amirá, iu durñá pri pat Fiéorlu intrá nuntru t* z-bágá ningá nisá.
N*u tricü multá oará ti na lu-tí vine un buzmik'ár tivá a feá-
7«
PER. N. PAPAHAGI
   til'el. Aistu s-ñudusi multu, cindo vi<)ü u§a nclisá, cá virná-oará nu u ncl'ideá. Alagá §i-l' apune amirálul. Amirálu il pitricü a daoa oará ca z-veadá, nacá easte virná om nuntru ncl'is. Huzmik'arlu digcl'ise u$a §i vi(Jü om xen, ma nu aleapse a g'ine, fure cá-I bárbát i ture cá-í mul'are, cá erá g'ine anvilit» tu éergá. A?i dicara, fárá si séibá, il' dHe amirálul, cá tu udaea h'il'á-sal erá un gone.
     Cindo amirálu avdi' ahtárl grate, s-náiri ?i deade dimin-dáéune, ca s-li l'a, s-l'-arucá tu zándane. Ji-l' loará §i fi-l' 10 arcará dicara tu zándane.
     Aséiptá eará sor-sa a fiéorlut, ca z-viná frate-su a casá, nu-1 are z-viná!
     — Nu va s-curá lucru bun, mindui nísá ; omlu aistu ti nu vine, nu va s-h'ibá bun, di aminá ahi't. Nacá are faptá virá
15 glárime ?
     $i ni uná, ni altá, l'a un trastu, bagá nuntru uná precl'e di strañe de-a l'ei, lu umpli trastul prisuprá cu fluril §i alaga dupá frate-su. Imná-imná gi agun<Je la amirálu, iu erá frate-su ncl'is. Lá deade afilbr ti avigl'á la zándane cáte uná ma-20natá di fluril ?i u alásará di intrá nuntru. Lo-aflá aclb pi frate-su ca lail'i §i ca corg'il'.
     —     Viñü s-te-ascáp, il' diso ea, na! bagá stráñile a meale §-fudí de aoate. Nu ti cirteasée virnu, cá va lá si pará, cá escu mine. Eü va s-intru tu zándane tu loclu a táü §i nu
25 te-aspare, cá nu $ed multu.
     $i a§i feátirá. $-bágá fióorlu stráñile a sor-sai, tricü pri la avigl'itór, fárá ca s-lu cunoascá §i s-lu duk'ascá gi aoá fac sotl'i, citu z-vidü di poartá nafoará.
     Sor-sa, dupá ti fudl frate-su, l'a §i serie ná carte citrá ami-30rálu, cá ti-I aistá, ti-nl fatí tiñe. lo viñü aoate, ca s-mi ved cu h'il'e-ta §-tine mi loa§í §-mi pláscini§I tu zindane?
     Cindo aleapse amirálu cartea il' páli peana. DIunoará acatá huzmisk'arlu, ti taha nu vidü g'ine, §i-l' tal'e caplu. Li scoase apoea daole ?-li pálácárseasée s-lu l'artá, cá a luí l'i spü-35sirá, cá erá un gone. fi vretl tora cáftáti §i va vá daü.
     Nise l'-cáftará s-easá a priimnare singure. Cit in^irá dit pálate, trápsirá ndreptu la tatá-su a flcorluí. Aoá apoea si ncuruná feata di amirá cu fiéorlu §i trápsirá ná baná ca di amirátí ti orá.
                                                                           (Spus de Constantina Mi^icu, Cru^ova.)
TIREÌL'I MIN(JONÒ§{.
79
                                         31. TreH'i mincunò^T.
  Earà te nu §-earà.
  Earà nà oarà dot oamini : unlu dit un loc $-alantu dit al tu.
  Unlu Mit, alantu Pit cu numa. §-amijdol'i minéunò§T-min-cunògl. de-arupeà loclu di minòùnf.                           5
  Xà duà Mitlu bàgà na furtie di bàlidi ?i ma§T prisuprà cit-cit trapse nà mfnà di (earà, s-ambarà taha, cà are ncfir-catà tearà, ma nu bàlidi. §i al s-u vindà m-pàzare!
  Pitlu, g-nis, ncarcà nà furtie di pal'e ^i ma§I pri-suprà vlrà minà l'-bàgà sirmà, cu mintea s-u k'icà a virnùi im pàzare io furtia trà sirmà.
  Calea-calea, lu s-l'i scoatà draclu. sà se-astal'e dol'i.
  Di zbor-zbor, si ntreabà te-aù bàgatà? Mitlu dite : tearà. Pitlu: sirmà.
  Te-st die el' cu mintea ? — « S-putearim s-l'-u ncarcu furtia i& cu trambà?»
  Xu treate nìscintà oarà §i-l' fati Mitlu al Pit:
  —     A lai oaspe, nu t*-da di minà. s-fatim trambà : teara trà sirmà ? nu tr-altà, ma do Tu mi due Io treate cama sirma
di tearà.                                                     20
  Alantu, te ahi't agtiptà cu gura hàscatà, dite:
  —     Lucru te s-fate! g-Io, aclò lu mi due, ma multà treà-tire are teara.
  Ahintu s-tramba s-feate.
  Cum incàrcarà $i z-dispirtirà, cari di cari s-avinà cama 25 multu, g nu tiyà di z-discoàpirà un alantu. Dupà te avinarà niscìndà oarà, Pitlu te s-mintuì ? — Nu mutrescu z-ved, tearà easte, i s-nu-nl trapse virà minéunà ?
  Ctndu brea^te te sà-l' veadà ocl'il'? Bàlidi di vacà!
  —     N-o-adrà, dise el. Io canim il' ded pàl'ile te li micà 30 gumarlu, am bàlidle nu li micà nifi portil'.
  Fug-alaga s-toarnà §i ti lo-agunde.
   - A Mite, Mite, me-arfsi§I! nu §tiàm s-h'il ahintu minòu-nòs; g-fate aestà: bàlidi trà tearà?
  —     Scoate càéua s-me-agude^ti, oaspe ; Io minéunòs 9-tine 36 pseftu. Am nu tintreb: cum te ari§? Pal'e-nl deadi^I, bàlidi iti ded !
80
PEB. N. PAPAHAGI
     —     Va tjicà aduk'ì?! ?-tine; atum^ea: ?-tine ahtare ?Io ah* tare, ni fafim sofl?
     —   Nft fatim ? — Ná fatim.
     Apoea 9-amijdol'i, dupá t© vindurá furtille, ?-alàsarà gu-b marl'i a casá ?-aI ! l'-u deádirá prit hoare s-facà minèùnl.
     Nà dua ntunicará tu ná hoará. Un om ?-feate di inimá ?i-l' apreaduná la el a casa ?i-l' tinú pri tiná. Dupa te finará g'ine-mu?àt. Pitlu andari lucànitl'i spindurátí, buñí trá cunare. Feate cà $-arucà ocl'il' nafoará, z-veadá ferlu cumu-l 10 ?i dit0: «Alt© niòrl gro?í s-leàgànà astá-se&rá!»
     Sofu-su aduk'i, lubate Pitlu ?i, ni lo ni alásá di na oará ?-l'-u turná:
     —     fes niorl'i ae?ti ? Scoaia di cu noapte un vimtu ?i-l arnea?te, di ti-1 curà terlu sirìn-làgarà.
15 Pitlu cindu dHeà: niòrl, aduk'à: lucanitl, ?-Mitlu l'-dàdeà s-aduk'ascà, cá t© §-u mica pinea nis, cari s nu poata sá-1 duna.
     Doamna càsil'el §tea, cà nafoará t©rlu-í sirìn ?-nu puteá s-l'a di vi?, t© cura. Treate tu udaiu di didinde ?i-l' dU© 2 20bàrbatu sul:
     —     Si ?tií, cá ae?ti oaspití va s-h'ibá glarl; cá ea §-ea gláriiií grescu. Bárbatu-su aduk'i toará t© cura aoá:
     —     Mut are, ?-o-aü tu minte s-nà-1' agudeascà lucànitl'i, ma adunà-1' cama gonia.
25 Mul'area nu k'are k'irolu, ma l'a un sac ?i l'-adunà pii di un ?i-l bàgà saclu tu udàlu di didinde. Mitlu nu-1' ascàpi dintr-ocl'i saclu; si scoaia nadà-nopti, ?-cìlcinda pri ùngl'il di ¿oare, umflà saclu ?i l'a-1' fumlu prit poarta afoarà.
     Domnu-su a càsil'el tut ca ?-o aveà mintea la saclu cu lu 3Ccaniti ?i nu-1 acàfà somnul, fi ma cit z-di?tiptà ahuleà z-veadi s-easte-cà-I saclu la loc. Cindu ahulea?te di calea aestà, no are sac! Caftà oaspití, là aflà fumlu!
     —   fàruh'le, mul'are, cà duse saclu!
     Sa ncalfa ?i apalà se-alasà dipu minòuno?l'i.
35 Aoà l'-are, aclò l'-are, cum lufeà luna nafoara di sparali s-tà càdeà, lo-aflàl, l'-agumse t-un adil'atic. Sà se-aproak'e s-li caftà saclu, l'-erà ca fricà, s-nu micà virà ?cop. Trà tih'i lui, unlu di ni?! armase sà-?I facà apa. Atumtea z-dufe dinà pòi l-afel cu saclu ?i-l' dit©:
ìli kxctsc^L
SI
  —   Dà, s-la porto f4o niWuil
  Aestu f-o-avei, eft-I sotn-cu fi f-lu deadi oiatrì cale«
niinte.
  Saclu di anùmirea domnu-sa f-aoà te-am «tri acasà ao-pàtorlea.                                                      a
  Cintili vino Pitia veade, eà IGtlu-l fàri sae.
  —   In lo-al aadu, lo ntreabft?
  —   Cam la k>-am? Xn lo-ai tino?
  Dol'i f-o-avei, cà-f ¿acari hunerea un-alantn.
  —   Bre! torca nu y-ul ded affea, Mitlu ?                    10
  —   Xu! dife Pitia.
  —   Si ftil, cà nà Io-are loatà domna-su.
  Xiti unà, ni(i doaùà fi ai streàsirà dipo ni& Fuga-fuga 1-astal'e calea prit nà càlifoarà, l'-intrà n-casà fi fi lo-afteaptà di pii pragla di afe. Unla d-el' f-ligà caplu ca di muTareiò fi iti 1-vidù, fi' dise:
  —   Lfi-1 loafl, birbate? Xo nl-ul dal s-la bag in casi? Birbatlu, curmàt mortu cum earà di alàgare, te f-o-avù ?
ci-i mul'ari-sa. Nu-1' bigi oara fi-1' deade saclu.
  Minéunofl'i prit anantà afe se astràg nafoarà f-aoà fac sopi, so firtìc I
  Dupà te z-discurmà pati'n birbatlu pri pidùl'ù, intrà n-casà iu l'-ifì mul'ari-sa f-la ntribi, s-easte-ci l'-acità.
  —   Cum, mul'are, l'-dH® aestu, nu t-al ded torea, nu-I pu-
tìnà oarà?                                                     25
  —     H'ii ari's, birbate, Io torà ti ved di cindu ti sìrgl'ìfi dipu nifi.
  —   Grefti mpiine, mul'are?
  —   Am nu diti tine, va grescu goale ?
  —   Nà-1 loari diznòu—gri aestu fi nàpòl fuga dipu nifi, so Dupi nìscindi oarà l'-agumse.
  —     Ah! oaspiti, oaspitl, fate nis, nu vi fteam s-h'itl ahindu adràfi di mincùnl.
  —   Noi di minéùnl f-tine di psemate, oaspe.
  —     E, macà-I acfite, n-aflAra trell'i: l'a pri un di pri alantu; 35 dap-ni saclu fi ai s-ni fifèm sotl.
  L'il'lu deàdiri fi-s-feàprà sop.
  L'-u càr^niri apoea citré nclo f-ifiri tu un hàsàpà.
  Pariti tu pungi: tinik'è. fé f-aveà tut-tut? cite un gros di
  Ptpaht^i, — Bosme aromàne.
6
82
PER. N. PAPAHAOI
   om. Cum s-facà torà s-micfi, z-bea si s-nu plàteascà ? §-feà-tirfi zbor, unlu s-aducfi ptnea, dollu micarea si treilu vinlu, cfi de! fàrfi vin nu puteà s-facà!
     Pitlu, |e §-lo pinea pri nis, duse la un pinàr si-1' dite:
5    — flne'P groslu, te t**l voi.
     —    Di cindu fii-1 vrei, oaspe, cfi nu AI-adùc aminte?
     —    Nu tfól minte tine, ma tin.Io; l'a-1, cà t"ul voi.
     —      Dft-nl-lu, dìse ^-¿iriparlu, macà Ai-1 a! trà dare, ma Io*tI die, cfi nu t?n minte.
io Niscindfi oarfi, dupfi t©-l' deade groslu s-toarnfi la éiripàr, Si-1' dHe, si-1' da date càrvel'i di pine. Aestu unfigunfi scoate Si-1' da date pini.
     —      S-ltil te, dUe Pitlu, paràtl tl-adùc trà nfi oarfi cu oara, cà no-am minuti cu mine.
15   — Aide, oaspe, mutreà-fl lùcrulu, cfi nu va-1' k'er paratri
   di la tine.
     Te s-mintuì éiriparlu ? Omlu aestu ni-aduse groslu agir^lt, nu va-nl aduefi torà te-1 cunoscu g'ine?
     Pinea n-tisagfi Pitlu si cindu s-ul vedi ninga nfi oarfi pri
20la èireàp, sfi s-facà doaufi ori!
     Mitlu s-io micarea pri nis. Ease m-pfizare, aleade un pescu di niscindi ucàtl, cama bunlu pescu, si-1' dite & piscarlui :
     —      Nu ti ntreb, ai virfi ficòr s-lo-aducà pinfi acasfi si 8-1'a Salata, cà no-am minùtl cu mine ?
25   — Cà-te nu, di$e piscarlu
     §-acsì-i' deade un fiéòr, si-1' poartfi pescul si s-l’a s-plata. N-cale Mitlu, l'a pescul di la fióòr, il' da un gros si-1 pitreate s-l'-acùmpàrà ni^te tutune de la un argfistìr.
     —    Du-te, l'-dise, cà aoà te asteptu.
30 Cit duse fiòòrlu s-Mitlu li càlì prit altfi cale s-la hane se-aflà, lu aveà traptà trèil'i.
     —      Treilu, si-1' dit^m: K'itlu. Aestu prindeà s-aducà vinlu. fé s-facà ? L'a un utre, 1-umple dislu cu apfi si z-dute la un te vindeà vin, taha s-acùmpàrfi.
35   — Dà-nì, dite K'itlu, tinti ucàti di vin, sà-s facà.ùtrile di date.
     Aestu acafà §i-l' toarnà (intlP ucàtl.
     —    Pàzarea cit? ntreabà K'itlu.
     Aestu l'-da nà pàzare, ma K'itlu nu si ndrideà luvàsluvà K'itlu l'-dàdea nà pàzare niefi multu.
TRBÍL'I MINCUNÖ§i.
88
  —    Nu-úl da di míná ahintu, d^e prámáteftul, §-macä du daí päzarea (e-tl caftu, dá-ñl vinlu nipöl.
  Am K'itlu (o altá a§tiptä ? §i-l' toarnä nipöl (in(i ucátf di vin pátidát.
  §-apoea di prámáteftu-prámáteftu, cu hunerea está, agumse K'itlu s-o-adará apa, vin di protlu.
  Ac?i cu minéüñl a(ia de-a(ia, tricurá nígí tu hásápálu aestu ná siptáminá §i dipri suprñ.
  Cindu s-fugá prindeá s-pláteascá háñáti(le. Ni§I pará: $craü! Pirindu-fugá dimindá a hángilu! s-lá ndreagá un príndu, cá aü tu minte s-fugá mine $i sä z-dispartä. Hángilu §-o-aveá, cá ari s-facá cu (ivä prámátef(i §i nu i§l di zbor. Mácará, biurá §i viAe oara 9-la platá. Farmazoñl'i taha 9-bägarä mina n-sin, sá scoatá punga, s-pläteascä. Cindu na-1', cari di cari s-pläteascä nis.
  —   lo, di(eá Pitlu, lo val plätescu, cá lo v-adü§ aoá.
  —    S-mi l'er(T, arsáreá Mitlu, tiñe plätl§I Sáruná; aoá Aleado ania plata.
  —    E-ar§ine, grea K'itlu, s-plátl(I vol. Aestá lo prinde z-vá mescu.
  Ba cá s-fa(e, ba cá nu s-fa(e, cit-cit sá se-anóupá di peróe.
  —    Sta(I, cri^tlñl! sta(l, oamiñl buñl, nu vá ncáéá(I, lá fa(e huzmik'árlu a hángilul. Z-vá nvé( lo cum s-adrá(I, tra z-vá mbuná(I, s-nu-1' pará ará& a virnül: Na, ligá(l-ñi ocl'il' añia §i cari se-acá(, a (él s-pláteascá.
  Tamám! O aflará buná tu(í. L'-ligará ocl'il' dicara g'ine-mu§át, $i scoásirá pre-agalea pápufile, li loará tu miná §-cite un, cite un pri ungl'i, aoá te-am fártic!
  Huzmik'árlu á hángilul cu oclil' ligá(í, da se-aca(á virá, da se-aca(á, no-are. Na trá tih'e lu intrá domnu-su, hángilu, tu udä, z-veadä (e tut pusputea§te §i a huleante fiéorlu cu ocl'il' ligá(( tu odá.
  Aestu tru oará l-o ancupá §i-l' gri:
  —    Tiñe s-pláte^ti! §i z-dizligá di ná oará, ma-te z-veadá ? Mincuno§l'i le-aveá cápsáltitá de-aclo di cu oará.
  —   Tiñe s-h'il g'ine, cá li plátil §i bi(l, diso hángilu.
  ¡}-ac§\ máratlu di hángl ^-armase cu nárli spindurati §-cu
hárgile a minéuno§lor priste z-vercá, cá nu-gí di^cl'ise ocl'il' ma naintea, cá §-fu cu cámea§a di la nuna, cum <Ji(e grallu.
                                      (Culos de la Avela, Epir.)
5
10
15
20
25
30
35
84
PEK. N. PAPAHAGI
                                             32. Piscarlu.
                          (Transcris dupà ortografia aplicatà dialectului aromàn de d-1 Gustav Weigand.)
                                        No oar9 §-tu ng etg, erà un tato c-ung mum9, tse-è avea un fìtéoru s-tut. Ku tut k9 urfana nu-è o-avea tu minte so-J mut9 tumbaiea din cas9-l9, el'i mutrea 8-l'-afl9 a fitsorlui 5 no zunati bung, foro k'inSin èi las h'ib9 è-kama ndoi parata Tr-aest9 dzutsga sg-1 fako araftu, bukulg i itsi altu, mas s-lo aibg pri ningg niè. Ma ts-aflaè fltsor ku kari s-ti ndredz
     —   I piskàr, dzutsga nus, i tsiva.
     —       Nu bune, k9 piskgril'a-i tehni arauo, k9 ai s-fats dzua ìotuto ku apa é-apa nu-i dèukgreali.
     —   I piskàr i tsivà, nus.
     Akèi s-fgatsi piskàr.
     Vurg nuskundi dzuli nu-1' si dutsga dip tr9 n9inti. Ki griplu, ku pizovulu, ku poaha arko s-akatsg vurg boiu peski 15 tsiva èi tsiva. Tut kuti vurg tsironuagudga.
     M9sa è-tatg-su era haraug mari kundu-1 videa k9 s-toarn< di 1-aruu ku munii goali, kg tse-è dzutsea nuè ? poati ko 1' se-auraèti tu mardzini di se-alaso di pisk9ril'e.
     Aflaè so-l' se-aurasko. Atsel ku kut ma multu nu akotsa
             o             O              o                    o
20 ku ahuntu ma multu tsunea pri pisk9ril'e.
     No dzug akotso un pesku mari, mari kut un gul'ano. Plii di harau.9, ul' k'ikg tàoara ài nk'iseaàti so-s toarno a kasc Kalea kum z-dutsea, na ! da di feata amirolui.
     —   Va-n-ul dai ania pesk'ul aestu.
                                       25 Fitéorlu, kari u vidzu ahut muèatg èi kum l'i-s frundzea
     —     Tso-1 dau, dzusi, ma kari s-ts-aduni poalili pun di dzi nukl'u, s-tsg ved pulpili.
     Feata èi le-adung èi-è lo peskul.
     Alto oarg akutso no uh'el'i èi tut akèi, l'-inèi feata amirolti 30 un kali èi l'-u dgadi, dupg tse u bggg di-é aspusi èi bràtsol
     No alt9 dzug avea akutsatg un gul'anó tse ayu putgà so poartg : «s-kreapg h'il'a amirolui, nu u veadi Adamlu d< aesto oarg», mintui nus. G'ini ma kut deadi okl'i ku nus èi kanda nu eara nus atsel di deangavra, tse dzusi s-nu-lu da.
PISCARLO.                            85
  —   Va ñ-ul dai é-aestu!
  —   Ts-ul dau, ma kari s-ti guleáti kura tí featsi 1119-ta. Feata, ne uno ne doauo, §i astradzi komeasa éi-S l'a gu-
l'anolu. Fitsorlu u mutri atumtsea di la kap pun tu ungrili di tsitsoari éi tr^á sumsoaro ul' vidzú un semnu kut no pruno mari. Era no krutsi ñiko.
             o            o
  Dupo multu-psun, ul' viúi oara tro murtari a featíl'ei. Bggo zbor, ko maé ku atsel va s-morit9, kari vai aduk'asko tse semnu ari ea pri trup-l'i §i kari va sg-akatso si nu va s-adu-k'ask9, ta-1 Skurtik'adzo ku n9 palm9.
  Multsu h'il' de-amirats, di domúi s-mukaro kaplu tr9 nu.89 »i ea tut nim9rtat9 armasi.
  Xo dzu9, kum s-priimna piskarlu ku peskul tu mun9 §i na puteá s-agudeasko vuro pindaro pri ñus, «ai s-mi duk >i kutro tu mohololu amiráresku?, 2-dzusi. «ko tse étii d-iu arsari lépurli.»
  Aoa lumea tuto astipta z-veado, tse va s-kur9 ku un livendu, tse kut-kut diskpliko, so-é vead9 s-el tih'a ku feata amir9lu|. Kuti-1' featsiro lumea s-l'i sutso mintea, kg nu-i bung atsga di ñus, kp vai pat9 tse P9tsur9 s-ahuntsu altsu, alui, nu-1 si turno kaplu:
  —    lo mi skulái dit márdzinea loklui, mi l'irtái ku p9rintsu, ko soie, ku oaspits s-tora tse viñu aoá s-mi mituñisesku ? aesto na s-fatsil
  S-el P9tsu ka tuts alantsu.
  Piskarlu, adéungunda aoa, ntrib9: «tse-i, tse nu-í» si kari aflo kum sta lukrulu, da peskul di padi si o-adun9 akasp. Porintsul' a lui kut lo avdzuro, ko s-el kaft9 z-dukp la feata amirolui, mortsu §-ningrups&ts s-featsiro si kuti nu-1' adrar9 Bo-1 tsuno:
-    * o
  —    $edzu-ts, bune, si kafto-ts di arihati, g'ini-ts h'il ku pis-koril'a ; tse-ts lipseasti atsua nsurari, k9 ninga nu-ts viúi oara j-ina nklo, kari vrei s-ti nsori, k'iruro featili a lumil'ei ? Aleadzi-s ii uidia ta.
  Avdi k'atra, s-avdo s-piskarlu ? U ligo ñus tu greaoa «va ni duk* éi grea tini, kari nu ti doari kaplu.
  Amirolu, kari ul vidzú pripsit s-aleptu, ul' ka fu ñilo di inireatsa lui si tut uno l'i si dutsea, s-trago muño, ma ¡u di s-umplo kurufeta-1'.
5
10
15
20
25
30
35
86
PER. K. PAPAHAGI
     —  Trets s-tini, l'-fatsi amirólu, si singur s-te-ai pri gusi
     —  Tse semnu am io? ntrib9 h'il'a amir^ui.
     —  Krutsi kut 119 pruno sum tsutsa ndreapto, sumsoaro.
     —  Na! l'-ari no Supleako (bats9) ea.
5   — Muña ta ma moali á-dikut bumbaklu easti, l'-fatsi fit-
   sorlu si z-buSaro un alantu §i s-loará.
                                                                  (Spus de Tina Papabagi, Avela, Epir)
                   38.  Livendul $i Stamula.
     Erá, (e nu §-eará.
     Tu eta (ea biná uná oará noaüá furí avdi'(i tu páturli I0k'u$á(í a lümirel, di láe(li (e-aveá fapta §i di cásile (o aveá ncl'isá. Bágará ahintá fricá, cá nu cutida s-easá virá nafoará: cál'urle tute si ncl'lsirá §i caváí, cari il pintjeá mira (ea laea luí s-easá di hoará nafoará, cá nu apucá s-facá doaüá dri-gcl'éí 9-cádeá tu mina lor.
15 Furá azi ni§í, furá mine, dispoal'e azi, dispoal'e mine, a-dunará-adunará pará(í, malá! Ni§í il' (ineá gro^l'i tu ná casá adratá tu ná pádurc grcaüá, lu ma§í furl'i pitrundeá §i cite virá gone.
                                    fe §-u bágará furl'i ?—s-calcá casa unul márát di om, mortu 20 di niscinte d'le, tra s-l'i arapá feata s-o-aducá tu munte. Dupá (e ntunicá g'ine, intrará n-hoará cu vá(le, amvirligará casa feátál'el, §i pre-ascumtá, a^tiptá s-easá §i s-u l'a cu ni§¡.
     A^tiptará cit a§tiptará, ná oará, doaüá, trel orí, (ivá! feata no-aveá s-easá; Ni$i atum(ea sá ndrideá s-fugá, ma na, cá 25 avdu ná v.reavá nauntru n-casá. Trá pu(iná oará i$i feata, di$cl'ise u§a, tra z-ducá la murmlntile a tatá-sul, (e eará ngru-pát ningá gárdina di ningá casá.
     Cit o-andirirá furl'i, s-aurúirá pri nisá, l'-astupará gura, u ligará cu miñl'i dinápói §-u loará tu munte.
30 Eará úádá-noapte §-a(el' din casá nu aduk'irá (ivá, cá atum(ea eara-1' tu protlu somnu.
     Ai?tél featá l'-d¡(eá pri numá Stamulá.
     To-apiritá si scoalá má-sa li Stamule, si scoalá frati-su. a§teaptá sá si scoalá $i Stamula s-l'a ngustarea, Stamula nó 35 are sá si scoalá !
LIVENDUL 91 STAMDLA.
87
  Prota oará nu 9-u bágará ahíntu cu mintea, cñ te 4ite& ni§í, poate cá-1' coate virá somnu. Ma cari tricü, di s-fea{e <}uá g'ine, acátará sá s-éurtueascá si düsirá z-veadá te-I somnul aestu di nisá. Gindu intrarñ acló, trag dodle nclo, te z-veadá? a§tirnutlu gol guli$án §i Stamulá no-arel         6
  Adulcirá, cá va u loará furl'i. fe s-facá tora?
  Iu z-ducá, Iu s-u caftá ? Livendul eará gone, a luí nu-1' se aspáreá ocl'ul di furl, ma cítrá Iu s-acatá, nu $i s(eá. Bágará oamiñl s-alagá, táxirá paráfí, magl z-da cárare a lücurlul si s-aducá virá 9 ti re cit Aicá s-h'ibá.                        10
  Tricurá ac§¡te multe 4ile- Cindu u loará Stamúla tu munte, n-cale, cari-sti cum feafe, l'i se acá(á, ningá un ari'ü, nelu di un lemnu §i acló armase ascálnát Ná 4U& cum duse s-la má-sa ra-vale, acló Iu duse s-aduná t¡vá surfeale trá cáldare, na Iu aflá nelu a h'il'e-sal. Lo-aspune a casá al Livendu 9-15 aestu aduki, cá furl'i loará calea di cítrá la «Simtu». fe fate nís ? L'a nelu, lu amvirteagte tu ná bucatá di cámeage-l' il leagá g'ine $i 4ite:
  — Nu va s-ul disfác aestu peatic píná nu va-ñl ved sor-mea $i piná fe nisá nu va z-veadá loclu {e tiñe oásile aso tatá-ñul; si nifi nu va s-u laü cámea$a aestá, piná nu va viná sor-mea s-nl-u la.
*Apoea atinase coarda 9-I0 tufek'a din anünirea, un sot cu nis, incálicará doi cal' azburátórl, |e mícá niorl'i 91 se-alipi-dará se-aflá §i se-ascapá dit mina a furlor agri mulata lor 25 Stamulá.
  Imnará-imnará, cálcará pádürl, munti, spil'e, ma di torlu a furlor nu deádirá.
  Uná seará, curmáfl arupfi s-cápáip, agümsirá tu ná pádure ntunicoasá, ligará cal'i di un árbure $i intrará s-u calcá 9-30 pádurea aestá, cá magl aoá armase loe nicálcát.
  fe nu s-aflá nauntru? Soe-di-soe di priéi, di zlák', cá d¡teál: aoá easte vásilia lor. Ma neló eará ná casá veacl'e, cari-sti di cite ete!
  Livendul cu so(u-su intrará nauntru z-veadá fe val h'ibá; 35 alágará nsus, ing'ós, mutrirá pritu tu|I udafl'i, ne ¿ipit di om nu s-av4á. Eará casá apárvisitá. Alágará-alágará tu pádure trel aftl di 4ile si di torlu a furlor nu deádirá.
  Tris tu soné, cari vinirá di deádirá tu ná pádure grea&á
88
PER. N. PAPAHaGI
   ?i ntunecoasà, ti si pàreà, cà noapte-I totna. Aoà nfyl av<Jà boti didinde, ma lume nu videà, cà nu là puteà ocl'iT s-là stràbatà. §ed g-ascultà. S-alnarà pri un pom, cama naltul te earà, ij-mutrirà d-Iu vineà boatea. Je z-veadà ? Niste furi, 5 là! ca càrbùnile, i§à de-aclò. Agtiptarà cít tràpsirà cale §i
   8-loarà apoea tu càligoara pr-lu ì^irà ni$I §i halde-halde, agùmsirà la nà casà di h'er. A està earà casa a noàulor furi te-acàtarà Stamula g-u tlneà aoà ncl'isà. Livendul intrà tu casa di h'er deadùn cu gofu-su §i acàtà s-caftà prit udàti. ìoòipit di om nu se-aflà. Cari alàgarà-alàgarà, na deadirà di nà udae, lu §ideà nà featà te*? k'iptinà perl'i §i pltn<}eà un cintic jil'òs : §-plin4eà mira tea laea màrata.
     Cit 9-u vi<Jù Livendul g-u cunuscù dipri boafe c-a|ea i sor-sa, trà cari nfs nu lo-acàfà somnul. Se-astrade di nà cali 15 ?-u l'a di gu§e, z-ba$e, plingu dol'i, s-ti curmà Mia : trel ani màratl'i nu z-vi4urà, nu §-av4irà grallu !
     — Tute ca' tute, frate, 4ise Stamula, ma cum s-fafim, cà va z-vinà ciñl'i di va z-ti bea di viü dadùn cu so|u-tu, cindu va s-te-aflà aoà.
20  — Nu me-aspàr, suricà, unà sutà s-h'ibà, 4ise fràtile.
     fé adarà ni§I? Acafà loclu pr-ìu $tea, cà va s-toarnà furl'i §-li u tin barn! bum! cu tufek'a pinà l'-arucutirà tufi ca birbetl'i trà Stàmàrie.
     Dupà te-1' vàtàmarà tufi, scoalà, ncarcà avufamea adunatà 25 di aM di 4?le aclò di la urfañe §i bagà de adarà nà casà n-trivauà, lu armineà càlitòrl dit pàturle pàrfi a loclul, s-micà, z-bea $i s-nu plàteascà pindarà.
                                      S*ni§I s-turnarà apoea a casà, lu muma lor, cindu-1' vi4ù, criscù nà palmà di harauà. Apoea dupà ntsclnde 4de s-feàtirà 30 trel numtl tu nà 4uà, ali Stamule, al Livendu ?i a sofu-sul.
     Gucarà tufi, arsàrirà, j-deàdirà curlu di pade nà siptàminà cit tinù numta, gucàl, arsàrll §-Io cit putùl ?i cari mi curmàl, mi sculàl $i aoà me-aflàl.
     PàràmìO ni §team, pàràmìG và spu§, nu earà ac§ì, ma vrul 35 di v-ariij.
     (Spus de Hagi-Gogá Tullu, Xirolivad (Vería), Macedonia, elev in cl. 111-a gimnazialft 1893.)
treIl'i linAvó§!.
89
                   34. TreIl'i linávó?!.
  Eará, |e nu §-erá.
  §-eará nfi oará treí linávó^í, Mitlu, Pitlu $i K'itlu, cum nu pofi s-t-u badl cu mintea. Di leani \e lá eará ná oará tu treili <Jili micá. K'insirá z-ducfi tu ná hoará. S-nu (ivá di bagá virá di ni§I ná drágcl'áüá ma nsus, se-acáfará §ami$-trell'i de anümirl §i cit mutá unlu éorlu si-l bagá ma nclo, I-mutá 9-alanfil Calea tutá nu scoásirá dipit trá gurát din gurá; si-l' videáT, (eal, cá suntu tivá mufl. N-cali na ná lirá riijü unlu! §i s-nu greascá multi di leani «ea-ü I» dísi. Aestu fu Mitlu. «Cari?» gri Pitlu? «S-ul'a?» adapsi K'itlu; «TreIl'i!» tál'é cu venda Mitlu.
  TreIl'i, cá de! cum sá se-apleacá magl unlu! Cu angárie greaüá, apucá fluria treIl'i, dupá (e fac uná oará cu oara piná sá se apleacá $i sá s-mutá mprogti. §i, di leani, tra s-nu u poartá ma$I unlu, u tin treIl'i cu citi un <deadit!
  Agalea-galea, agalea-galea agümsirá n-hoará g-trápsirá la hani. Hángilu s-liijiná de aris, cíndu-1' vi<}ü pri halea aestá. Ma, cari IT vidü cu fluria tu miná, nu li ^Isi tivá, ma T-a?tiptá g'ini g-l'i ntribS, (e vor.
  —  Pitá, carni, vin, márcát, grirá ni§T. *
  Hángilu, drac din vali, no-agtiptá ca ma multi: aduk'l te vor 9-bágá di 1-adrá pita, lá h'arsi carnea, lá umplü cofa cu vin §i 1-adusi misura cu márcát Lá bágá measa, T-mundusi 9-T-elásá.
  Tuti buni, ma cari s-tal'e pita tora? §ed treIl'i alák'itl di mur $i z-bagá, c-afél cari va si s-miná, i va z-greascá, s-tal'e pita. T-aflá?! tutiputá z-greascá §i sá s-miná. §ideá ca ni§ti icoani di la biseáricá.
  l'n Sicuñár, |e alágá §i s-tineá di u§i, treafi 9-pri ningá u^a lor, bagá caplu nauntru 9-acafá s-teará:
  —  Dafí la oarfán, da|I!
  Datí si-ñí fringu foamea I
  Ma vidü, cá nu s-miná virá, tut s-cama apruk'á Sicuñarlu. Aproak'i-te, aproalUi-te, l'-u deadi añürizma di pitá tu nárl Hindú a bágá náinti, dá-1', dá-1', prota péturlu dipri suprá, apoea veárdil'i, cálcinili, péturlu dipri g'os, nu-§ alásá tivá.
5
10
15
20
25
30
35
90
PER. N. PAPAHAGÍ
                                             . Cit dipiná pita, l'-u intrà a càrnil'el de-aglnealul, di-fl ampàreà cà-I agùn: suptu di càtari, cuahità aguneafà micà.
                                           Cari u fea(e g'ini ^-carnea, l'i si dipelisi ìnima trà vin. Mutá cofa §i gil-gil ! gil-gil ! u stricurà. Unà stricurari §i 6 si ncucutá Sicuiiarlu, cà lo-adrà caplu. Na-l lu zburà sin-gur, cà te-1 nis, nu-I virà. Tu màrgini, lo §-là aumsi fata linàvo§lor cu màrcàt, §-adunà cumàtli tu tastru §-li càpsàlsì.
      Fuginda nis, na un cini intrà tu udà §-lu intrà a oàsilor. Cari vidù, cà virà nu-1 virg'a^ti, se-aproak'i di linàvò§l §i io acafà s-l'-alingà ; alindi unlu, treafi la nantu $-cindu agundi la trellu, cum fea(i, cum adrà, cà-1 migeà di ureacl'e di-1 us-turá pin tu fri'ndili di h'icati.
      Nu putù si s-(inà aestu §i zg'ilì :
      —   Uh, lele-nl !
15 Cit d^i «lele-i'it 1» §i dol'i alanti, tu nà boati, il' grirà:
      —   Tal'-u pita, cà tini grigli
      Te pitá s-tal'e, s-l'i tal'e Dumnidà el' aclò, cà nu aveà armasà ne sirmi.
  . $-ahinti §-tuti pàfirà linàvo§l'i $-làvo§l'i.
                                                                          (Spus de matna-mea Despa, Avela, Epir.) 20 * * * * 25 * * * * 30
20                     35. Moara draclul.
     Earà te nu $-earà. S-nu earà, nu se-aspuneà.
     Earà unà oarà doi frati. Unlu earà avùt; avùt, avùt, cà
   nu aveà lu s-l'i bagà paraci ; 9-alantu earà ftoh, cà nu aveà
   pine s-micà. Nu agundeà neavearea, ina-1' deadi Dumnidà
25 §-fumeal'i cità      : un jar de fumeal'i.
                                          §-tora, s-nu diti cà earà virà linàvòs, te nu vrea s-lucreadà,
   cà di cum apireà pinà ascàpità, dipri lucru nu s-mutà, ma
   nu-l' agutà 9-sinàtate bunà ! Amàlamà s-acàtà, k'atrà 8-fàteà :
   ahintu anapuda-l' si duteà.
30  — Tuti dilili aveà vitrie, ma cindu vineà virà sàrbàtoare,
   hèvrili lo-acàtà. Ac§ì trà Pa§ti : lumea tutà, cari cu nel, cari cu strani noaùà, ma§I el fucaràlu §ideà di nà màrdini §-mu treà ca nel agùn. ij-cindu s-mindueà, cum sà z-ducà a casà, perlu l'-si mutà. Cà de ! Acori'i-s flcòrl. Cum z-dufeà ahtare 3&duà, acasà lo-angirlimà :
MOARA DRACLVf.                         91
  —     Je-ól acumpàràgl, tatà? unlu; t®-6i adusici, tatù? anantu Nel nu va Tri? g-cite alte.
  Cari 8-minduì nis te s-minduì, si scoalà g-arondu-arondu narde la frate-su gi-1' <JHe:
  —   Si-ni dal un nel, cà nu mi bat de-aoà !                   5
  Frati-su, te-c& earà avùt, cà era stres-stres, cl'aea draclul !
E1 necà s-avdà nu vrea, te gre a frate-su. Ma cari il' si duse aridà, afia de-afia «va-ni dal un nel, va-ni dal un nel, s-ni hàrsescu g-Io fumeal'a filili di Pagti.»
  —   Na! l'-dise aestu, gi du-te la daràti cu nis!             10
  Neavutlu, cum nu lo-aveà subag di tamàm la loc, k'icà
nelu din anùmirea g-o-adunà la daràti. Calea-calea cum z-du-teà, na iu l'-tal'e calca un carcandal di daràc gi-1' dit®:
  —   Iu oarà bunà, gute?
  —   La daràti ! gtil citrà iu l'a pine ?                      15
  —     Cum s-nu gtiu? Nu h'iù di gutl'i g-Io? Nu nl-aspùài, t® pin aclò?
  —     Mi due s-l-adùc nelu aestu Soarà trà Partii d^s®’nea-vutlu.
  E, bagà ti-u tine cu mintea torà haraùa gutlui, cindu, avdi'20 aestà ?
  —   Oaspe, l'-fate nis, 9ti! tivà?
  —   Nu gtiù!
  —   S-tà aspùn mine, macà nu gtil.
  —   S-nl-aspùni!                                              25
  —     Tine h'ii sìngurul om t® t-adusigi aminte di noi. De-ateà va s-fac nà buneatà. Aclò Iu va ti dufi, zarzavùli va ti ntreabà, te vrei s-tà da. Va s-tà da grog!, lire, asimcàtl, vamàndi, ma tine z-difl» cù nu li vrei!
  —   Cum acgì? cu l'irtari, nu u di®!                          30
  —     Ma mutreà, t® va-fl grescu mine : Tine s-cafti moara di pipèr di so-agtirnutlu al Zarzavùli.
  —     Cum ved k'irùt va h'ii, gute! s-alàs grogl'i, vamàndili §-nu gtiù t®> trà nà pal'u-moarà di pipèr?
  —     Zburàgti k'irturl, cà nu gtii hunerea moàràl'ei. Aestà 35 moarà nu-I ca tute morii : Aestà, t® sà-1' cafti, tu oarà ti-u da, kirute. fl-vìAirà càpàrle?
  —   Ma-cà-I aegit®, aestà-I altà lugurie.
  Zburindalui g-imnindalui, zburindalui g-imnindalui, agóni-
92
PER. N. PAPAHAGI
  sirá la Valea-1 §ut. L'a neavutíu ñelu çi-1 fate pisk'ese al Zarzavùll. Aestu lu ntribä, s-caftâ i\i si-1' va hrisusita, câ va l'-u da.
     Neavutlu urnipslt çi nvifàt di calea, 4îsa: «ÑicA lugurie, & frâtic, cA calea ñl-u lungä çi cari s-u poartä; va-fl caftu ç-ïo s-ñi dai moara di pipèr di sum tine, di sun açtirnùt»
     Al Zarzavùll l'-ascäpirarä ocl'il', scîntèl'-scîntèl', cîndu o-av<Jî' ç-aestâ. L'i tâxi nîs alte lucri scumpi, fiuril cite z-va, maçï moara s-nu-1' caftâ, (ivà. Nu fu trop s-l'-u §u(A mintea, 10nu fu. Neavutlu u ligâ tu greaûa: «i moara, i nu s-fate.*
     Te s-facA ç-Zarzavùlï ; macA §-ul deade zborlu, prindea s-lu tînâ. U l'a §-l'-u da di cap.
     Neavutlu te açtiptà ? Aestu cum agumse tu nâ livade, ca cum l'-earà foame, s-açtirnù §i gri nA oarA :
15  — Mîcârï, nu hAbârl!
     Ç-mîcArli afia de a{ia apîniirâ s-ùrdinA, cari di cari ma bunA, di te ôuduseàl, d-ïu es ahînte ? Ç-amirAlu te-ï amirâ nu aveà mîcatâ ahtArl mîcârï.
     Apoea nîpôï 9-I0 calea cîtrA a casA.
20 Aclò lu z-duteà calea, na lu da di un om, (e fîneà nA veargâ tu mînA.
     —   BunA-ÇÏ oarA! unlu.
     -   G'ine viniçï ! alantu ;
     —   lu oara-tí bunA, ntribá neavutlu?
20  — Nu mi ntreabA, gri aestu; ntyi singur-ni nu çtiü d-ïu
   vin ç-ïu mi duc. Imnu ç-ïo ac$i, ca cîne fArA domnu, lu s-me aducA §-Iu s-mi scoatA calea. § curte zboare: nu |î se-aflA virA bucatA di pine, cA-iïï gurlea^A màfìle di foame.
     —       Altu tivà, îl' fajo murarlu, ma mîcare j-beare cltA z-vrei 30 $i cîtA s-potl s-mîtï!
     Fraçt! u toarnA nA oarA moara $i-l' grea^te :
     —   Mîcârï, mîcârï, §-nu hâbârï.
     §i mîcArli afta de-afta s-urdinà.
     —       Bre ! s ti mîcâ luplu, s-ti mîcâ, am d-ïu H scoasiçï unä 35 fur tie di mîcârï! Te lug'ie? n-gepe le-avù§ï?
     —   Moara, moara, oaspe! moara li scoate tute.
     —   Am cum ac§i?
     Ç-neavutlu l'i mbAirâ, unA cite unâ, cum sta lùcurlu.
MOABA DBACLtJf.
93
  —    Lele de mini, gri oàspile. Io nl-o-aveàm, cà ma$I vearga mea caste, (e easte.
  —   Nu-nl dìP» t®-l cu vearga ta ?
  —   fé s-h'ibà? Cindu voi s-pitrèc virà tu lumea anantà,
unà cu vearga §i dol'i a prèftulul il' da.                    6
  —   Fàtèm trambà, dit® neavutlu ?
  —   Fàfèm.
  Da moara, l'a vearga neavutlu. Unà loatà t®-l' feafe §i-l' <}ìse:
  —   Crueà-1', veargà, unà a(ilùl, cari ti vindù!            io
  Vearga nu agtiptà d*c& a doatìa oarà, ma-1' §utà unà iji
gih! nu di®®- Atum(ea neavutlu §-lo 9-moara iji trapse calea Agumse a casà. §i vedi atumtea mugutètl tu casa lui, si stai s-mutregti §i s-nu ti saturi! Strani noaiià, curati, trà nis §i trà fumeal'e-r, cum nifi amiràlu no-aveà nàrl z-bagà; apoea: 15 micàri, cite nu poate s-le-aspunà omlu cu grallu, cà dìt®àf: tu casa ai^tùl s-feati Hristolu, ahintà aveare 9-ahintà g'inea|à l -cà(Jù n-casà!
  Lumea lu stea trà tiflupendar 9-cindu-l vidurà la bisearcà n-graìlu-mare, angl'igàt magi tu hrisàh' $-el 9-fumeal'a-l', ar20 màsirà cu gura càscatà ! Aoà nu vai h'ibà lucra curàt, min-duirà ni$I. Aestu va s-aibà càlcatà virà avùt. Ma pali nu là vineà s-pistipseascà, cà se-aflà pri lume ahintu aviit om ! fé s-h ibà? |e s-h'ibà ? s-éuduseà lumea.
  Si-1 videàl frate-su, avutlu, cu tutà-1' avufamea lui cum 25 pàreà pri ningà neavutlu di virà oarà, ca virà càtàlìc cu coada adunata, cìndu veade ursà ; §-fiéorl'i a lui, ca tivà fiòòrl di g'iftu pri ningà h'il' di éelnitl avdi'tl*
  Di zbor-zbor aflà §-amiràlu §i pitreafe, si-1' greascà, tra se-aspunà d-Iu o-aflà, di la cari u furà avearea.                30
  —    Cari va s-mi veadà, fate neavutlu, s-cupàseascà nis a casà la mini.
  Ahi't a^tiptà amiràlu $i cindu se-aprease nà oarà, foc scuteà prit nàrl:
  —    Torea, fate citrà oaste-1', si-nl Io-adulti, i viu i mortu, 35 cà gueape nu-AI dati !
  f-aflà^I s-adùtl. Unà cit s-apruk'è oastea amiràlul iji vap! cu vearga cite unà §i ti-1' arucuteà m-pade di mi§cà loclu.
  Vidù amiràlu fé vidù, cà nu-I §icà aoà, lai fràtìc, §i cà aestu
94
PER. N. PAPAHAGI
   va-1' astingà oastea tutà, «al ! <Jise, si-l l'aù cu bunlu, cà, cu aràùlu, n-cap nu u scot cu omlu aestu.» §-ac?ì, vru nu vru, si sculá di z-duse la neavutlu ?i s-feate nis cama Aie ?i si mbunà ?-nu pàti' cama làile. Duse ^-neavutlu apoea la ami-fi ràlu $i-? le-acàfarà g'ine aloàturle di erà fàrà ticlife,
                   $-aclò
                   NI-earàm ?-io,
                   §i ncàlicàl pri un cal arò?
                   §i v-aspù? nà minéunà di aù?.
     (Spus de maea Sespa al pimul'a, Caterina, Macedonia.)
10                        36. G o e a.
     Earà nà oarà, fé ?-earà ; cari s-nu earà nu se-aspuneà.
     Earà nà oarà ?-un k'irò nà mumà. Muma tea ?-aveà nà featà. Feata earà mu?atà ca luna ?-ca soarle. Mà-sa feàtà-l'el ma-1' 4*teà dipriunà :
15  — Feata mea ! cindu es din casà, sà ncl'i<}I u?a g'ini ?i
   s-nu di?cl'ìdl a virnùf, carl-ti s-h'ibà! Vai asculfi feata mea, soarle a mèl?
     —   Val ascultu, mumà, vai ascultu, cjfteà feata.
     Aestà-1' diteà mà-sa ?i ?tea g'ini nisà te-1' 4Hi> c& aveà
20avdità de la mà-sa, cà Goea, pri lu avdi feati ?-fiéòri inulti pre-aclò se-amvirtea?ti, z-bagà virà tu minà.
     Nà 4uà muma feàtil'ei dusi m-pinàvìr la A\hi-H'il. Ca totna, ?i di oara està, il' dimindà a h'il'i-sal, sà ncl'idà g'ini casa ?i sà s-apreaveagl'i di Goea.
¡25 Cit fu4ì mà-sa ?-mur4ì, §til cindu se-ameàsticà 4ua cu noaptea, oara te vin càpàrli n-hoarà, na treati ntrà u?i nà inoa?i dispul'atà ?-cu càrnurli nafoarà.
     -     - H'il'e, h'il'e, 4Ui nisà, nu-ni mi vrel astà-searà, s-trec nnnptca aoà dipu u?i, cà no-am iu si-nl dormu.
¡10 Feata ca featà, l'i si feati iiilà di nisà ?i o-apreadunà.
     ('indù feata dusi s-mulgà càpàrli ?i s-toarnà nipòl, t© z-voadà. Mbogrea di moa?i §i struxeà dinoti'. Atumtea màrata di featà ?-adusi aminti di dimindàéunea a mà-sal ?i minduì, cà aestà casti Goea. Ma te s-facà, §-cum se ascapà di nisà-
0,0 E A.
95
Cu ar&ùlu videà, cà nu u scoati n-cap. Mintul cu bunlu g-cu aplanlu s-u l'a. Tr-aestà s-toarnà gi-1' <}i(i :
  —     Mae, mae, To-ftl te-acl'imàl pri measà gi ahintà k'irutà-ni fui, cà uu s|iùT, cum no-am cu te s-ti filipsescu. Tr-aestà agteaptà putib, s-mi due s-mi mprumùt dit vitini.
  T-aflàgi Goe s-ari'di- §til te ? disi Goea, mi due s-adùc Io tut fé lipseagti trà pri measà.
  Acg) Goea, g-alàsà furca cu fuslu dipu ugi, s-k'igè pri sum poali gi fuga s-aducà m icàri.
  Iginda nisà din casà, tradi gi ncl'idi uga dipu nisà, s-nu (irà di le-aspealà feata pinà s-toarnà ea. Ma g-feata nu vreà arcari nàparti tu digtiptàduni. Cit ftujl Goea, l'a furca cu fuslu gi le-azboàirà nafoarà tu avlie ; sapà-sapà loeln pin-ginìt di mbogrea di moagi, arucà tara nafoarà gi apoea tradi g-arneagti cu mètura pri suprà, ncl'idi uga di u sfinu-seagti gi ngl'itatà di fricà g-lo doaga n-cap gi z-bàgà tu a-?tirnùt
  Dupà nàGeàm di oarà, na t-u Goea la ugi 1
  Pin<Ji, greagti, tivà ! Uga earà ncl'isà de-a gìnealul.
  —   Furcà, no-avdì si-nl digcl'ì<Ji ? greagti ea.
  —   Me-arcà nafoarà, Goe I diti furca.
  Goea di foc t«-l' vini, càrtinì dingil' di te-acàfà h'èvrili di fricà.
  —   Am tine fus, te agtepti, greagti nisà nipòl.
  —   §-mini me-arcà, 4itf fuslu.
  —   Am tine k'igàt, dorài, di nu digcl'ìtJT ?
  —   §-ìo nu-ni pàti ! bunlu, doamnà, cà me-astrapsi nafoarà.
  Ma vi4ù, t@ uu vi4ù Goea, cà se-aproak'e cintarea cucot-
lor gi cà nu poati s-facà tivà, fu4ì cumu g-vini cu limba scoasà.
  Dimineata si scoalà feata, dupà te-apirì g'ini, gi s-feati <Jua prin4u. Tra4i di digcl'idi uga gi t© sà-l' veadà ocl'il'? nà mirgi di om vàtàmàt, adusà di Goea seara, trà micari la màrata di featà.
  De-aestà nu prindi s-tinèm ùgili digcl'isi, cindu h'im sin-guri in casà.
5
io
15
20
25
30
35
                            (Spus de mama-mea, Avela, Epir.)
96
PEB. N. FA?AH AGI
                                         37. Mintea cu Tih'a.
     Mintea, nà 4uà, di zbor-zbor, s-éucuteà cu Tih'a. Tineà, cà nisà-I ma mari pri lumi. Stàteà di ®à ffirà nisfi tivà nu poati s-h'ibà pri lumi
5 Unà «Io ma mari», alantà : «nu tini, ma io», cari nu puteà s-l'i da virà càrari, gri Mintea:'
     — Te li vrel Rateali, Rateali! T_u tini s-te-acàti cu mini?
     — Av<Ji, nu nl-u tini? gri Tih'a! Torea, cara-tl da mina.
     §i se-acàtarà. Te là fu acàtàtura:
io Erà tu hoara {ea un goni picuràr. Aestu pinà torà mintea cu tih'a-1' si duteà minà di minà. Dit minuta t®ft mintea trapsi minà di la nis ?i Tih'a s-ligà s-l'i poartà cu doàuli miài. K'atrà s-acàtà picurarlu, amàlamà s-fàfeà; ahintu g'ini l'i si dufeà. Ma \e u vrel? Cari il' lipseà midua, (-o-al cà ì&aduk'à tivà di banà? Ca virà pravdà.
     Cà§erli a lui, olle a lui, và|li, cal'i a lui umplurà tut loclu. Càsile a lui nu le-aveà nifi amiràlu ; ahità avutami di om agumsi s-adarà un an cu anlu.
     Tih'a lui aclò il pimsi, tra s-l'-aducà §i h'il'a de-amirà trà 20 nveastà.
     —     E, fati Tih'a citrà Minti, ve<JÌ t® Soxà §i t® av<Ji't a-gumsi agutàt di mini ?
     Mintea stàtù §i-l' <Jìsi :
     —   AI arivdari, cà màrdinea aleadi.
2& Mintea videà, cà magi soni bunà nu va s-albà lùcurlu a Tìh'il'el.
     Cindu sà s-facà numta, na-1 gi gònil'i ca virà pravdfi. Ne ca gambrò gtea s-gadà, ne sà ncàlicà ca lumea, ne sà zbu-rascà ca oàmiiil'i.
30 Amiràlu li videà tute aesti, ma t®*?I 4H®à** «picuràr, t® si-1' fati!» Nu gi gtea, cà picural'i, cindu au minti, ncaltà g-pùriclu cu guvojdi viftegti !
                                       §i<}urà pri measà, tutl micà-ca lumea, nis ca virà k'irùt Trà zburari, zburà cindu nu prindeà gi trà arideari, arideà 85 cindu nu-1' earà loclu. L'-fàteà pàrintil', fàrtatl'i semnu, a-duk'agti lemnul, s-aduk'ascà g-nìs ? E, nelsi! s-mutà measa g-amiràlu l'-acl'imà tufi cùscàrl'i gi acl'imatl'i a lui tu gàrdinà.
                                                                                     MINTEA CD TIH'A.
97
  Earà aoà amirà^i §i lumi cama di prota. Amirfilu cu mina lui deadi la ca6i-un dte n& alumak'e veardi di k'in, cà ac§ì aveà adeti nis.
  Tufi li (ineà alumfik'li tu mina, ma§I dinir-su acà(à s-u micà ca virà pravdà.                                                5
  Amiràlu lu ngrupà loclu de-ar§ini, cindu vidù maestà.
  —     Aestà 9-fu pravdà de-a g'inealul, disi nis ! Loa^i-lu s-lu spin^uràp, gri amiràlu naraìt-naraìt.
  E, 9-carI lo-adu(eà la spindurari, canda-1' si bateà peana picurarlul ? §tie pravda, si §tibà $-el, te-T si fati ?        io
  Erà tamàm oara, cindu vrea-1' tragà scamnul, s-lo-aspìndurà. Gum s-lo-ascapà, ca aoà nu ncàpeà gro^Ì: amirà l'-diteà ai$tùL Vru, nu vru, Tih'a l'-pricàdù la óoarli a Mìntil'el gi-1' disi :
  —   Pina aoà-nl fu putearea. E a s-ti ved, cari s-pofl s-fafl
tini fivà, s-lu torni di la moarti.                            15
  Di na oara il' viti mintea picurarlul §i, ca di^tiptàt dit vis, s-toarna §i diti:
  —     Je-avèp cu mini ? Gum ac§ì me-adutèti la spindurari fira gudicata ? SpinduràtI-mi, ma gudicatl-mi ma naintea ?
  S-lu gùdica ? — s-lu gùdica, ma-ca va.                       20
  —     Na! 9-na! tra te caftu s-ti spindur, gri amiraiu, tr-ar-finea te-àl adrà§I $i te nu u mica ne ciAl'i !
  —     Marito socru (¡-aulirà ! Pistipseàm c-al tivà tu mina, ma cum ved, vrea mi l'al pri gu$i dip pri nidriptati. Atèa fé feéù, gtiù, ca buna nu fu, ca ma^I Io $tiù cum mi nfarmacàl 25 ca sk'iAl'i di alumak'e ! ma u feòù, si nu tl*aspargu k'efea magi !
  Amiràlu te z-dica ? Vidù, ca picurarlu nu-I tot atèi di dea-neavra. Vidù, ca omlu-I cu mintea ntreaga. L-l'irtà §i dipusi dipri scamnul de-amirà gi bàgà diuir-su, z-dumneascà.
  De-ateà tih'a-I buna, ma fard minti dol paréti nu fati.
                       (De la sor-mea Mia Damatoti, Avela, Epir.)
                                          38. Mintea cu Tih'a.
  Tih'a g-mintea nù oara s-adunarà n-casà la un om. Aestu, om bun, le-agtiptà gi nisi bàgarà s-lucreadà, cafli-unà cu te posti : Tih'a s-l'i poartà cu saclu g-Mintea s-l'i featà gi s-lu facà, limbi-limbi si-1' si duca gura.                          35
  Papahftff, — Boeme aromàne.
7 •
98
PER. N. PAPAHAGI
     Trà §curtu k'irò agumsi omlu aestu s-aìbà aveari ma multà §i de-amiràlu, cit tradi frinda g-arina.
     Tu minti antrifeà tutà lumea : sufiìli a lui umplurà lochi. Magi zboari hrisusiti scuteà din gurà.
& Amiràlu, cari il vidù ahì't avùt §-ahi't digtiptàt, cà no-ari sot, ai si-1 facà cjìniri. S-fea^i numtà mari, amiràreascà §i omlu g-vidù vislu cu ocl'il', cà el ac§ì s-agungà dureà.
     Pinà aoà l'i si dusi lùcurlu a lui, cum vru Dumnidàu cama g'ini.
io Nà <}uà, cum o-adusi daraclu, cà Mintea cu Tih'a, di zbor-zbor, acàfarà sà si ncaéi ; una d*taài cà ìo-1 feéu s-agungà 4ìniri de-amirà ; anantà : fàrà di mini vrea s-4acà tu càli-vugca, Tu s-feati.
     —       Te li vrei §-ateali Rateali, 4ìei Mintea, ea-u padea, ai ì&s-nà misuràm puterli! Na! Io trag minà di nis §i fà tini»
   cum ifi tal'e caplu.
     —  Multu g'ini, gri Tih'a; §-cu tini §-fàrà tini.
     Mintea trapsi minà di omlu a tèi §1 armasi magi tih'a si-1' lucreadà. Tih'a §-bàgà poàlilii m-brin §-apucà sà-1' pòartà a-20 veari, s-no-aibà iu s-u bagà. Il feati, pri iti z-bagà el mina, bàgatà s-h'ibà: k'atrà s-acatà, amàlamà si s-facà.
     Tih'a-1' si duteà ambàr, tut trà nàinti, ma mintea si §curtà multu Ni zbor ca lumea, ni cuventà I D-Iu ma naintea lumea tutà sà’.niribà la nis trà ifi lugurie, li$urà ahintu torà, cà 26 g-arideà tuti fiòuritl'i di nis : Màratlu I ti curmà nila s-lu vedi, cum nu §teà si mpartà pal'i la doi gumàrl !
     S-fàfeà la pàlatea amiràlui nà sàrbàtoari mari. Tutà lumea cama bunà, am irà ti dit pàturl'i k'u^àti a lùmil'el furà acl'imàti la prindu aclò §i nu va zbor, cà dìnirli de-amirà aveà protlu loc. 30 Multà lumi aveà vinità z-veadà dìnirli, cà numa lui umplù loclu cu avutamea §i mintea lui. §i multi aveà viiiità s-caftà virà minti, trà ponlu te-^i aveà, di la nis, cà multi l'-vidurà hàirea.
   __ Micarà g'ini-mu$àt tuti ?i amiràlu deadi, cu mina lui la 35 ca6i-un, dipu measà, citi nà alumak'e cu meari. Tufi oàspitl'i cùrà §-micà meàrili; dìnirli de-amirà ma?i, ca virà pravdà, l'-u ihtrà a luinàk'il'el §-u micà cu frindà cu tut ’ Tuti oàspitl'i strimbarà biujfli $i s-mutrirà un co-alantu Amiràlu lu ngrupà loclu de-aru$ini. Dimindà s-lu mutà az-
                         MINTEA CU TIIl'A.                     99
rama dipri measà $i s-lu spìndurà, c-ar^inea t©-l' adusi nifi cfiil'i nu u micà.
  Earà tamàm s-l'i treacà funea di gu?ì §i s-i'i tragà scamnul, ci (finirli, (e alti oari l'i si du(eà gura limbi-limbi, di oara està necft §teà (e-1' si fati ! Ahintà pravdi se-aspusi.         5
  Tih'a, mirata, minti n-cap no-aveà. Citi feafi, citi adrà s-lo-ascapi, |ivà ! ca di pri k'atrà canda dideà. Vi(Jù t® nu vidù, ci vrea z-duci omlu tri semnu di nisi, s-feati cama ilici $i*l' disi a Mìntil'el :
  —    La tini $-la Dumnidàu, aurati, ascapi-1 dipri moarti, io s-nu-l am pri gu$i-àl bana tuti. Io u fe£u, tini s-nu u fati, minti hrisusiti §-alivdati !
  Mintea, ìnimi buni, nu k'ardi oari 9-acatà s-lucreadi. Fi-iorlu i§i vini tu ori §i canda-1' pirù, ci z-di§tiptà dit somnu. bimba l'i si dizligi di ni oari $i cindu aci|i z-greasci c-a!3oni 15 l i si duteà.
  -- Nu vi ntreb, gri nis, te-avè^T cu mini? Iu s-avdi spìn-(Jurari firi gudicari. Loafl-mi, ntribatl-mi ma naintea §i cari s-me-aflàtl cu stepsu, spinduràtl-mi ! Nu ac§ì azvarna, ca tu C'igàrie.                                                        20
  Citi nu gri nìs! Il' griri s-lu gùdici amiràlu.
  —    Nu-I dure alinea (e feati^I, di ni bigà§I cu caplu n-loc? «Jise amirilu. Vi<Jù§I tini om pini torà s-mici frindi §-alu-mak'e ?
  —    Stepsul casti a tifi, macà tr-aesti vrel s-mi spindurl, 25 gri dinir-su. Io nl-o avùl, ci lùcrulu dat de-amiri, nàparti nu se-aruci. Nu putùl s-l'i dau cu éorlu, de-ateà micàl §-a!u-mak'a cu frindi cu tut. Ma§I Io §tiu, te trap§u, ascipitindalul fàrmachi a lor I
  Amirilu, cari u teasi cuvenda multu-multu, vidù ci dinir-su 30 nu earà atèi di deaneavra. L'i se-acàtà a lui torà zborlu n-guri, ci nu §teà cum si-1' faci apàndisi.
  De atum(ea armasi, ca tih'a s-h'ibà cama ilici di minti-Hunà-I §-tih'a, ma Iu-I minti.
  * Pule3 de la unchiul Ghip Teja Papaliagi, A vela, Gpir.)

100
PER. S-. PAPAHAGI
                          39. Mincunà.
     Erà (e nu $-erà. Erà tu k'irolu, ciudu lumea g-pùriclu lu ncàltà. Alih'a erà, minéunà erà, §tiù cS pap di pap o-aspuneà.
     Erà unoarà tre! frati. Trell'i frati erà càrvànàri. CaOi un 6 §-aveà un semnu di muli. Éj>ami§trefl'i ni§I fudirà tu lumi si-§I caftà càsmetea. Iu z-ducà n-càrvane ? — lu's-fati viptu cama multu. Atèi marli, si-1' tem Mit, trapsi tu nà hoarà hà^uteascà. Tu hoara t©* se-aflà un éurlu-pàpà, t© aveà vipturl multi. Dusi Mitlu se-acùmpàrà, ma éurlu-pàpàlu l'-dise, cà nis nolo ari grin trà vindeari cu paràfl, cà-1 vindi cu minéùnl.
     —  Cum cu minéùnl, ntreabà Mitlu?
     —    Ea cum? Si aspuneàrii tine nà minéunà cama mari
   9-cama groasà, iti dau viptul tut; se-aspunearim Io cama mari, tini si-AI dal mùtili.
15 Al Mitu il' vini ca g'ine aestà.
     —    Te ! disi nis, nu va pot s-l'i cruescu nà minéunà a k'i-rutlul aestu, tra si-1' l'aù viptul tut?
     Ac$l s-ligarà. Acafà càrvànarlu §i-l' càrlineanti nà minéunà di la hani, di ti nk'idicàl di ea! Ahintu s-cunu^teà, cà nu-I 80 minéunà trà pistipsiri ! T© disi nis ? — Azbuirà boùlu !
     §-o-aveà k'irutlu, cà nu-I cama mari minéunà de aestà.
     —    E, e! l'-u toarnà preftul, s-tl-aspùn $-ìo: unà oarà nl-aveàm un où $i me-alinàl, §tiT, pri un munti; mùntili atei ma$I k'atrà $-bàrtiri earà. De aclò, din càréilìù, l'-ded cali
25 a oùlul h'ima-ng'os pri k'etri $-pri bàrfìrl §i t© s-fà veadà ocl'il' ? Arucutea-ti, arucutea-ti oùlu, discà §i aristurnà bàr-tirli citrà ng'os, di-tl pàreà cà k'ari lumea. Gir-gir-girl gir-gir-girl agumsi oùlu tri^i-n vale, lai fràtile a meù, noù-ni frimtu, cà dit©èl, cà tora-I uàt di gàl'inà.
30 No-avù t© z-dlcà Mitlu. Vidù cà éurlu-pàpàlu lo-antreapsi cu minéunà. L'-deadi mùtili 9-necà di§cl'isi gura z-greascà tivà. Cu caplu spinduràt di glàrimea t©*adrà, o adunà citrà a casà-1'.
     Nu treati niscintà oarà $i na Iu vine dipu nis, cu mùtili 35 acàfati di càpestru unà dipu alantà, fràtili di mesi, cu ninna Pitlu, tra sà ncarcà viptu.
     —  Cari ari viptu ? ntreabà la un, la nantu.
  —   Preftul ari.
  AI la preftul.
  —   Bunà-fl oarà, pàrinte un.
  —   G'ini vìAi^I, oaspe, anantu. — AI grfn trà vindeari ?
  —   Am, disi preftul.                                       5
  —   Citu-1 dal?
  —     Nu-1 vindu cu paréti, ma cu minòùiil. Cara fl-da di mtnà acatà-te.
  Pitlu 9-0-avù, cà-I urbari aoà !
  —   Te mari lucru s-arìd un ùurlu-pàpà, minduì nis. 10
  G'ini ma g-nis pàti' ca frati-su $i-§ k'irù mùlili, angurìndalul
pri dinàpòi, cft de! nu-I §icà aoà nàparti, muli 1! die ai§tòr Hi dor tu h'icati, clndu k'eriji una, nu tuti di nà cali !
  Pua nantà, na fl-ul gi Aiclu frati, cu numa K'itlu. Di un de-alantu vini la óurlu-pàpà sà ncarcà viptu. G'ini-ma preftul 15 tut ci'nticlu, fé §i §tea :
  —   Vindu, ma cu minòùàl !
  —   Cu minéùiil, cu mincùnl ! P-Io di minéùnl h'iù adràt, diti
K'itlu. Feàtirà lig&tura, i 3-lu dispoal'e di muli, i si-1' l'a tut te-ari preftul: muli, viptu, agri, tut!                       20
  Preftul §-0 aveà, cà tut urbari-1 anàmisa.
  —   pi-u minóuna, gri preftul !
  —    S-mi l'erti, pàrinte, ma ntrà tini, nu es nàinte. Tine prindi s-acàp prota.
  Preftul te 9Ì $tea : m incuna cu oulu! Cari u disi, §-a§tiptà 25 lallu-§I cu gura càscatà, z-dicà K'itlu minòuna lui, tra si-1' l'a mùlili apoea. Nis pistipseà, cà §-fu li§òr lucru !
  K'itlu se-agtirnù g'ini-mu^àt 9-acàtà:
  —    Earà, pàrinte, tu aiil'i a mel' ! Nà duà, cindu s-amintà tatà-nu, §ideàm la pap-iiu n-coh'i §i-nl beam éubuk'a. Naso finirà gi-nl loarà sihàrik'i 8traudii alàginda, alàginda: «al!
cà s-amintà tatà-tu!» Ntreb Io: «pi cari se-amintà, te avèp cu mine?» — «Cura te-avèm, cà prindi s-ti dutl la nunlu, s-l'i gretti z-vinà, s-pàteadà?, fac nì§I.
  <lu s-lo-afli nunlu? Tornu loclu di anantà parti, mutrescu, 35 cafra, no-ari nun sti loc. Val h'ibà la Dumniijàù, mintuescu •o, macà nu-I sti loc. pi de alih'a aclò §-erà.
                                         Cuna s-mi due si-1' grescu ? Mutrescu citrà n-sus, ni si mutà mintea di diparti $i nsus te earà. G'ini ma, earà nu earà
102
PER. N- PAPAHAGI
   prindeá s-ti dutl. Altu nu eará s-lo-acl'amá : furtia tutá pi mini cádeá.Mi me-amvirtescu s-aflu virá scará, s-me-alir no-ari scará! Atumtea mi caftu n-sin gi na! Iu daü di n! simin(á di curcubetá. §til, uná stránipoatá di stránipoati 5 aveá h'artá ni§ti simintá §i cum íñí deadi §-añia niscint s-me-aroamig, si-ñí treacá oara, ñí-armasi uná n-sin. U simi nál dicara §i criscü ná curcubetá, te deadi pin di Dumnicjí Curcubetá di curcubetá, me-alináí la Dumnidáü §i-l' gresci a nunlul: ade, cá te-acl'amá 8-páté(JI tatá-ñu! Dipusi nunli 10 aláginda-aláginda §i plná s-ñi pascu pufln ocl'ir pri divai liga, z-ved te-í, te nu-I la Dumnidá, anva<Já ná gumará psoali di ningá curcubetá §i grit-grit! ali curcubetá, o-adrá g'in fe ti fafl tora, K'ita, K'ita ? Cum mi zgrimám acgi, di nu §tean iu ñl-u caplu, na daü in sin di un h'ir tu ureacl'a di ac, arma 15 di ctndu fecü araftu. L-tindu di una citrá ng'os, nu agund¡ il tindu di doauá, aguntji §-antreati. Me-alás $-ío de-a h'irb ng'os §i nod di nod, mutrescu z-dipün ina troará, ma te z-ve<ji Acátá z-bumbunea<}á §i z-da ná furtuná §-ná grindini, s-k'ari lumea. Me-adün sum nod §i nu cárlád» piná s-treacá furtuns 20 Cum státü, dipü§ §i le-aflái lücurli ndreapti §i tatá-ñu 1-turni di la pátidari §i tut plindeá. Nu ti ntreb, nune> grescu lo «te-ari tatá-ñu di zgl'ilea§ti?» —fe s-aibá, dfyi nunlu, va cu coa§i §-altá nu! Trá cucoa§i-í arínda luí?» Me-astrág ningi un cucó§ §-acát s-lo-alumtu cu k'etrili. Dá-1' in sus, dá-1' ii 25g'os, canda li fineá virá! nu cádeá.
     <11 truduescu atumtea ná oará §i te z-vedí? cucoagi no-ar masi ascálnatá! L'i le-adii§ a tatá-ñul, ma ahtari orixi d ficór, ore prefte, tu baná-ñi no-am vidutá. Le-ascápitá cu coá^ili cu tut coji.
30 «No-apucáí s-§ed s-mi ncáldáscu putin $i na iu vini un ulpo di stránipot si-ñí greascá: te staí, lala! nu §tií, cá tatá-tu ví sárminitá? Nu dU* tiñe, tu te va-1 bágám z-doarmá? Mi sed frátile-a meü, c-andornic, aráp tuP»ta din anümirea, adin: patrudáti di gumárl de-a duñául'ei $i ai! Iu s-aflu páduri 35 Alág citrá ncoa, alág citrá nelo, na! ved di náparti di un arii di par ti cit ti-acafá ocl'ul, cá láeá tivá. Erá ná páduri. G'ini mí cum s-trec ariüluV Ariülu mari, dipüs, t* si alácá minteí ma§I s-mutre$ti, nu s-lu tretí. Cum mi zgrimám, $tff acli> Iu mi ti mícá to-ahtare oará, daü di ná ceflá de-aluná. Nu k'er oarí
meri L
ma-1' bag gumart'i nn ciò ca intra Ha £-1 ili ;:tl ti irli, di ifil di nàpartL Intra tu p&inrL. i scritti: nn imi tlindiai to-alantà, a stràbàt in cru*rLiaInL x-iii il Tòri L-nrinà di virà lemnn. no-ari lemnn! EI *£. ;«?;•». Li —nei tL-:i i-fac. Clnda ea daù di an pdlnr! L-a intra rz tntim. fi ini pu(inà oarà, dà-1. dà-l. adir pam-; : n «i. fnrùl > eu-m j-trxg «alea Aclò la mi dateàm. me-i-'d;L ni rdjttirL ni i in : ;irl- » cà nu $team la s-nl-afla loelx Tri t-ismeta ìnlil in. : nr-itL Ligàl gumarii so-aumbrata ini           t¿-?z. -il-: tri;.-fa nn
somnu, mà-sa-F fu! Di cari fresai eólt-irev. n>!-ir!:i! gnmirìi pri Ieamni $i trap$u. Calea mi Io sei tei fi iti nt-iveìtn kìcutà. Te fecu, te na feéù, ded d: nn pnv Pnt s-Iu fa:*!:. Dumnidà, cà no-aveà ne cavi, ne dn-r! |ì s-iir. le j-a:).:* i >i tal'fi capili, lo-arùc nauntra tu pnt tn i ;ei
   «Ca agir§ìt ^e-nl h'iù, frappa ca gnmirlL Cilex cimi.li si-tira sklcurli padani minacii piI:IL Ciri no-aveìm §-io lumi, bàgàl di discàrcài $i li a ictr-ìi a kimn:'.;>r cu pipata- u Li dispiturài tati $i sàrminità no partii se-adàr. Crek de-apoea tu k'ali? Creici f-plàscine*ti. eluda ti si dati strimbu. Cìrtìt ca vai di mini, vrai s-intru tu c-Alivà. Daù s-intru. nu-iii si intrà, daù s-intru, na-iii si intrà. 6re ! s-u mici luplu,
(e s-h'ibà g-aestà? Je s-hibà? Avea armasà tu tàlitura dì ^ tupatà nà scirpà §i se-acàtà di pragla din sus ali càlivà ¡ji na 8-intrà. PtTu! fac mini, o-a$ternu scirpa. pàrinte, §i dà-1 di unà parti, dà-1' di partea nantà, na p-u sàrminita!
    Bipi §i mi ndrideàm s-l'-u daù citrà a casà. Je z-vecji ? Tutù lumea mutreà la mini, ca la viri ursà! Arideà di s-li- e;, §inà di mini. -Bre! \e avèp di «ridi'ti acuiti, di và o-adusi Stàmària» li <}ic a lor aclò? — -Je s-nu aridèm, lai turate §-lai k'irute!* fac nip. «Am ia-t-a caplu?»
   «Mi pusputescu, ahulescuìo n-cap, d-iu cap? Caplu lo-aveàm agirfità tu put- Fuga nipòi dipu cap. Cindu te s-iii veadà ;io urècl'ili V Caplu nafoarà pri put il micà nà vulpi. Apròs eum earàm di nl-arsàreà scinteal'e printr-ocl'i, loal nà k'atrà| 1-aminàl unà pri càpol'i ali vulpi. Nisà pingina di zori, cara da di scoati nà firmani, ma te 9-cintà .... ?
   Aoà K'itlu tàcù §i preftul sà nveatà te scrià, ntreabà :        3.'»
   —  E ! te cinta firmanea (Oirmaiiea) tea ?
   —  Cintà, s-iii dal mùtili cit cama goiia, viptul §-tuti ; ac§ì
104
PKB. N. PAPAHAGI
  ná fu acá(átura g-ligátura noastrá gi macá te-ariseagti s-te acáfl g-cu altu cu minéüni.
     Vru vru máratlu, g-plátl ca preftu, cá vi<Jü cá g-aflá más-turlu, gi spindurá nárli ná palmá n-g'os gi no-avü (e z-4icá.
5           Minéuna-minéuná
             ^-fu bunfi,
             Ma cama minéunds, cari gti s-le-aspuná.
                                                                 (Spus de mami-mea Despa, Arela, Epir.)
                     40.  Luplu cu vulpea.
     Eará fe nu g-eará.
10 Eará un lup, Masturu-Nicola, gi uná vulpi K'ira-Mara. Nigi s-feáfirá sofl se-aviná dadün gi avináticlu s-lu mpartá fráteagti. Tu igirea avinari, aflará ná oalá cu ñari.
     —   Ha! s-aurñl másturu Nicola, va u mic!
     —       Náinti g-náinti, nu prindi si : va u mic, ma: va u ísn^ícám, il' fatf K'ira-Mara. §-apoea nu di ti tiñe, ninga nu
   o-aflám gi ai! s-u micám? Maca vrei casá s-adrám, casa nu se-adará cu glipuirea tut te s-aflám.
     —   Cum gtii, Mará!
     —       Te sá gtiü? Cum fac tutá lumea, g-noí; s-o ascundém 20 gi di trei-trei düi s-ná dufém s-micám citi pufiná.
     §i, cum gri K'ira-Mara fea gireata, acgi feáfirá: o-ascüm-sirá t-un guneápini.
     Nu tricü ná duá gi ea-t-u cumbara vulpi, iu-1' ditf a luplui
     —   Másturu-Nicola, me-acl'imará s-pátéd!
25  — Macá te-acl'imará, du-te! disi g-luplu.
     Dusi vulpea gi glip-glip! glipui úarea dipri suprá.
     Tu turnatá u ntribá luplu :
     —   Cum il' disigf, K'ira-Mará?
     —   Apárñita! Cum altu si-1' diti ? Featá eará.
30  — Mugatá numá, s-tá báneadá! gri luplu:
     Pua nantá ea-p-u vulpea pali‘:
     —   Másturu-Nicola, me-acl'imará s-páted-
     —   Em du-te, macá te-acl'imará!
     Vulpea dusi gi glip! glip! u ngumiticá oala di úari. Tu 35 turnatá u ntribá nipbi luplu:
LDPLU OD VULPEA.
106
  —   Te numà-1' bàgà§I, K'irà-Marà?
  —   Te numà s-l'i bag ? Gumitìc il' 4Ì9> cà earà fldòr aestu.
  Dupfi nà gufi nìpò! vulpea :
  —   Màsturu-Nicola, me-ad'imarà s-pàtè4!
  Luplu-lup, lu 8Ì-1' si duci mintea lui, cà aoà nu curà lucra curàt! «Du-ti» r-4isi diznòfl.
  Cari dusi vulpea, nu ti-alàsà nari tu oalà. Tu turnatà ni-pòl u ntribS Màsturu-Nicola:
  —   Te numà-1' bàgàgl?
  —     Bifità, l'-bàgàl numa! 4^si vulpea, cà $-o aveà bifità tutà narea.
  —   Mu$atà numà, s-tà bineadà, l'-urà zdànganlu di lup.
  Tamàm aveà tricutà trelli 4ib 9i prindeà z-ducà s-micà
»area. Te s-micà? k'etri? Narea tutà o-aveà glipuità mas-torsa di vulpi.
  —     Màsturu-Nicola, Màsturu-Nicola, u micèli narea fàrà di mini, ca cumu z-veadi, disi vulpea.
  —    S-mi l'ergi K'ira-Mara, gri luplu, ma ili si pari cà tino o-adràd eestà mu^uteafà !
  Ba, cà tini, ba, cà mini, si ncàéarà iji si mpàr^irà.
  Vulpea lo calea citrà n-hoarà s-anóupà virà gàl'inà. Calea da di un preftu. Aestu s-turnà, cu gumarlu ncàrcàt di liturgìa di la bisearcà. Nisà-1 vi4ù di diparti, s-teasi n-cali-1' ca psoah'i, §i cum tricù preftul pre-aclò, u lo di <5or g-o-arcà pri gumàr. Bunà-I, mindul nis, trà guna li prifteasà.
  Vulpea pri dinàpòl, dizleagà safl'i §-arucà liturg'illi unà citi unà tuti m-padi. Dipuni apoea §i ni pòi, unà citi unà, le-adunà dim padi §i l'a-1' àulica, cari poti.
  Agumsi cu nisi tu pàduri. Aoà na-1 $i Màsturu-Nicola. Aestu disi:
  —   D-Iu cumbarà, d-Iu, Marà, cu plea§ca aestà ?
  —   D-Iu s-h'ibà, Màsturu-Nicola? di la bisearcà.
  —   Cum ac§ì, di ti li deàdirà? Cum feàfól?
  —    Cum s-fac, Màsturu-Nicola? Mi du$ ningà u§a di bisearcà §i acàtài: Dà-nl, prette, nà liturg'ie ! dà-nT, prette, nà liturg'ie ! §i preftul trà unà, nl-deadi nà tisagà.
  —   S-mi due 9-I0, Al-da §-ania ?
  —   Avdi z-da? va zbor aestà.
&
10
15
20
25
30
35
106                    PER. N. PAPAHAGI
     No-aminft luplu §i na-1 lu z-dutf la bisearcà, j-bagà caplu tu ugi 9*apirna§ti s-aurlà ca vfrà lup:
     —   Dà-nT, prette, nà liturg'ie! Dààà-nì prette nà liturgie!
     —       Dua, lupe! dual lupe! acàfarS lumea si z-g'ileascà di stuti pòrtili, cà nu vi(Jù luplu cum fu<Jì de-acloti. Agumsi
   tu pàduri. L'-easi vulpea s-lo-a^teaptà ?i s-lu ntreabà, cum tricù ? El aspusi te pàti §-cum vrea-1 frlngà k'ilung'a, s-lu bfigà tu minò.
     —       Am nu ti ntreb, cum diteàI> A' dise vulpea? io — Cum z-dic? Dààà-nì, prette, nà liturg'ie!
     —     De-aestà nu-ti deàdirà, Màsturu-Nicola. Va cji^eari cu boatea ma minutò, nu tu grossa. Aclò va si stridi dip agalea: Dà-àl prette, nà liturg'ie.
     K'irutlu di lup, ascàpà nà oarà ni trimtu iji s-lo dipu minis tea ali vulpi, sà z-ducà z-greascà cu boatea minutà. Nu apucà si-?i bagà caplu tu u?i §i «duà !» pri nis, cu cinT, cu càtàl', il cruirà-cruirà cu parlu pinà-1 vàtàmarà.
     §-cu aestà ascàpà vulpea di pondul di lup.
                                                                           (Spus de mami-mea, Avela, Epir.)
               41. 'J'ancJacùk' §i pìna-din-Vali.
20 Earà, \e nu §-earà.
     Earà nà oarà un amirà. Amiràlu aestu aveà noaùà ficòri. Optul' earà mintiò^T §i noaulu earà k'irùt.
     Dupà te-1' deadi dol'i a preftulul amiràlu, armàsirà noàul licóri. Ni§i stràxirà s-dumneascà anlu §-ficorlu, anlu 9-fiéorlu.
25 G'ini ma, cum s-u da vàsilia pri mina k'irutlui. De-ateà ni$I 9-feàtirà zbor, s-facà cum s-facà, s-lu k'arà, sà se as-capà di nis 91 s-nu là vinà argini, ni§T, h'il' de-amirà, s-aibà frati glar.
     fé s-facà? Cum s-lu k'arà?
30 Se-adunarà nà duà optul' §-là disi fràtili atèi cama marli :
     — Frati! Tandacùk' nà bàgà cu caplu n-loc; va nà facà s-no-avèm lu s-nà scutèm caplu di laureili \e fati ; de-ateà o-aflu cu cali, nis prindi s-k'arà, cà nu-I om si-1' dal vàsilia tu minà.
35 Tuti o-aflarà g'ini dica màrilul, ma cum s-lu k'arà? s-lu
TANPACUK’ $1 pÌNA-DIN-VALI.                   107
pingà dipri punti? amàrtie-I di Dumnidà, ca là-I frati. S-lu zgrumà ? easti Ailà §-cama mari ; si-1' da fàrmàc tu friganea di cafè? 9-aestà nu-i bunà.
  'fé s-l'-adarà, |e s l'i faci ? ai s-lu pitreacà la pìna-din-Vali.
  Mintea aestà o-aflarà tu# cà-I cama buna.
  11' grescu fra^l'i §i-l' die :
  —   01, f andacùk', h'ii goni tini !
                      H'iù ea! Cum me-ai mini. Un aesti fandacùk' tu lumi.
  —     Macà h'ii, hai du-ti ?i l'a aloatlu din càpistearea pi'nà-l'ei-din-Vali.
  —     Mari lucru ! grea^ti fandacùk'. Z-vidè# cum lo-adùc tri nSOeàm di oarà.
  Nicji's grallu, $-l'a nà éumagà di cornu §i iseà la pina-din-V ali.
  Calea iu z-dufeà, lo-astàl'è un crisfin in cali §i-l' disi :
  —   Iu cu vearga, lai fandacùk'?
  -- S-pàlescu pina-din-Vali, niscfndi, macà va s-facà nàji s-nu-iil da aloatlu, gri nis.
  Arisi omlu §i-§I disi cu mintea :
  —     fé cini di frati sun f-ae^ti ! L-pitricurà s-ascapà di nis. L'artà-ti, mirate, di lumi, maeft ti duti la pina-din-Vali.
  Tris ningà casa pi'nàl'ei-din-Vali earà doaùà punti: una di h'er $-anantà di per. Prindeà stre# puntea s-agundi la dina, fandacùk' ma li vidù, disi:
  —     Cari s-trec pri puntea di h'er, te guneatà vai aspùn, ci pri h'er §-un ginòj poati s-treacà, bre §-un orbu ninga ! al s-trec pri ateà di per, z-ved, dem, me-aravdà!
  Frip! frip ! na t-ul pri punti, ca tei' di pri funi! §i ha! s-cadà, ha! s-nu cadi, cindu di nà parti, cindu di anantà parti, cu miiil'i cu coarl'i (agutàt), u tricù puntea didindi.
  Pina-din-Vali aveà un cini cu tre! càpiti la màrdinea pùntil'ei. Aestu ma videà, cà om xen calci loclu a doamnà-saT, bàgà s-alatrà, di te-acàtà h'èvrili di boati-1’. Ac§ì dàdeà nis tu $tiri a doamnà-sai, cu alàtrarea.
  Pina-din-Vali, ma avdi' alàtratlu ntribà:
  —   Prit cari punti vini, Bal'uca !
  —   Prit puntea di per, gri Bal'uca.
  —   Aràu o-avèm, ma ìnimà s-avèm! mindul mirata di pini.
  Uni viiiiti aoà, f andacùk' gri :
5
10
15
20
25
30
35
108                    PER. N. PAPAHAQI
     —   Bun-fi oará, piná! (§-cu mintea-1' groa: s-crek' tu oalá).
     —   G'ini viñi§I, oaspe!
     —   Te fat! acl6?
     — De! (e s-fátám noí mul'erli? bágál s-frimintu puti'n! 5   — Multu g'ini, Tan4a®uk', tr-a|eá viñü g-ío, 8-ñi dal
   puti'n aloát, tra s-acátám pínea!
     —     TI-daü, 4isi pina-din-Valí, ma a^teaptá s-lo-adüc, cá
   lo-amu n-(ilár.
     Nisá dipuni tu filár si-sí da dinfil' di minear, s-l'i struxe-íoascá, tra z-viná apoea s-lu facá ná migcáturá; ma $-Tan4a-cük' nu eará dip di k'irutl'i s-o-a$teaptá:
     Arapi aloatlu dit cápisteari $-o-afumá de-acl5.
     Cindu se-alná pina-din-Vali analtu, Tan4acuk' o-aveá tri-cutá puntea.
15  — Ah! laí Tan4acük' di drac, zg'ili ea, iñl loa^t aveara
   tutá, te s-ti l'a Stámaria! nu va-ñí ti bágarim tu miná ?
     —   TatT, morí tetá, cá piná ma napól va-tl l'aü s-caplu!
     Cíndu-1 vi4urá turnát fratl'i, sá nfármácará.
     Se-a$tiptá s-nu-1 veadá altá-oará ntr ocl'i §-el, na-1 ca oülu
20 at&l aro§lu! T® s-facá ? S-prifeátirá cá s-hárisescu $i-l' di'sirá:
     —     Aloatlu g'ini-! loa§I! AI s-ti vid&m, potl s-l'al $-cucotlu dila pina-din-Valí ?
     —   Mari lucru, <}isi Tan4acük'?
     Aestu eará un cucbt cintát, cu gurá, nu eará ca tutí cucotl'i. 25 Nk'isl de-adoara Tan4acuk', oará noapti, cindu tutí dormu, §i t-abiujala s-trapsi piná la cásistra gál'iñlor. Anéupá cu-cotlu di zvercá $i vru s-fugá, ma ea cucotlu lu cintá:
                  Cicá, cica! cicá-cicá !
                  Dá-tl-u alaga, doamna mea,
30                Tan$acak' viñi s-mi l'a.
     Av4i' pina-din- Val'i §i fuga-aclí) ca zurlá. Ma s-Tan4acük eará di mumá faptu; cit li v¡4ü streasi si si nh'ipsi n-furnu fi ¿itus ! s-adilaticlu §i-l tineá. Mutrea^ti, caftá pina-din-Vali» nsus, ing'bs, no-ari Tan4a®uk'! Canda z-di^cl'isi loclu di loas ascumsi. Macá mutrl, t® mutrl, pistipsl, cá Tan4a®ük' va le-albá scárminatá §i-§I mutrl di lucru. Cit se-aliná n-casá aestá §i nipól Tan4a®hk' lo-ascalná di gus¡. Cucotlu nipbl:
TANpACOK' 91 pÌNA-DIN-VALI.
109
               Cici-cici ! cìcà-clcà !
               Di-p-u alaga, doamna mea,
               Jan^acùk' vidi s-mi l'a !
  Ca ni zurli, ca ni turbati, se-azvimturà pina-din-Vali la cisistri. Mutreagti ncoa, mutreagti nclo, l-§uti loclu di 5 ananti parti $i di fandacùk' nu da! Tan4acùk' se-aveà nh'iptà tu guva de-azvesti, lu ntyi a draclul nu-1' si dutei mintea virnioari, s-cafti.
  «Va fudì», mintuì pinà-din-Vali.
  Tut acuiti pin tu trelli ori s-tih'isì §i pina-din-Vali, carilo nu lo-afli, 9-0-avù ci 9-arIdi 91 §i-mbizuea$ti cucotlu cu nisi. Tr-aesti sta gi-1' d>ti :
  —    S-nu cfirlèdl ningi ni oari, cupildu, ci cupulìc lalù va ti mici !
  Tandacùk' fé alti a^tiptà ? Lo-anéupà di girgilin 91 aoà 15 te-am, firtlc, di nàparti di punti.
  —    Ah, lai Tan<Jacùk' di drac, ini loa$I avearea tuti, te s-ti l a moartea ! nu va-nt li bigàrim tu mini ? gri pina, cindu lo-aduk'ì, ci-1' lo 9-cucotlu.
  —     Ta|l, mori teli, l'-fati fan4acùk', ci pini ma napò!20 va-tl l'aù 9-caplu !
  Fratl'i, óudie mari li vineà, cum di drac ascapi omlu a-estu? Apurie? omlu tri surteali z-dutf, s-toarmi zgri-màt, $-aestu nu paté tivà !
  S-feàtiri taha, ci li pari g'ini $i-l' disiri :              25
  —     Cucotlu g'ini-! lo agl, ma ea s-ti vidèm, eapa poti s-u lai di la pina-din-Vali?
  —   Mari lucru? disi Tandacùk'.
  AfurlgaluI, afurìgaluT, t-abù$ala, t-abù$ala s-trapsi Tan4a~ cùk' pini la eapi. §-aestÌ nu eari eapi de araSi, ci earà30 eapi cu guri. Cit bigi mina pri cipestru Tsndscùk' §i na-ù, lu aruja$ti ni oari :
               Ih'ih'iii! Ih'ih'iii!
               Di-fl-u alaga, doamna mea,
               Tandacùk' vini g-mi l'a !                       35
  Fuga dina tu pihnie s-lo-acati furlu. Aflà^I fur s-acàtl. Si nh'ipsi tu pal'e $-nu bitù dip a-viù.
  Pina nipòl 9-0-aveà, ci va 9-I0 zverca ci'nili, maci nu-I to-
110
PER. N. PAPAHAGI
  ahuri, cá al'urea loe tr-ascundeari ea na videá. Ni fuditi g'ini de-aclò §i 'J’andacúk' bàgà mina pri càpestrul a eàpà reí. Diznóü eapa aruji :
                   Ih'ih'iii! Ih'ih'iii!
5                 Dá-(í-u alaga, doamna mea,
                   'fandacùk' viñi s-mi l'a!
     Zurla, cu perl'i citrà nal'ura, s-h'umusì s-lo-acatà, ma Jan-dacùk' avù k'iró si s-ascundá sum §aua eàpàl'el, adunàt gl'eit Cáfaua di ^íná, macá vidù ac§ì, te fati? S-prifeafi cá-1' díte-s io eàpàl'el, s-nu tivà di zg'ilea^ti ningà nà oarà, cà luplu a tèi laílu va u mieá! Apoea nísá se-ascumse aclò §-cit arsàrì 'fandaciik' s-l'a eapa di cápestru, sárgl'i §i lo-an<5upá di perc-i Da nisà, da fandaciik', cà nu se-alàsà §-aestu li^or, pina-din-Vali l'-u putii iji-1 zdapunì di padi. II ligá cu raiiili di-15nipòi ¡ji-r disi:
     —     Stài, cine 9-pingine, tini te-ñí loa^l aloatlu, tini te-úl lo-a§l cucotlu, z-vedl te te-a§teaptá ?
                                       {■»-acuiti pina-din-Vali arsi un òireàp di noaüá orí, tra s-lu frigà di viü §i sdu micà. Ma, nàinti fe s-lo-arucá tu éireáp, 20 nisà dusi si-§í struxeascà dintil' §-alásá h'il'i-sa s-lo-aveagl'i.
     fandacùk', drac di sum punti, §adi §i-l' dty® a feàtàl'el.
     —   Tini ieatà, miti zàhàrtàrì?
     —   Mie! diti feata.
     —        Macà miti, dizleagá-ñl miñl'i sá~tl daü indoauà zàhàr-25tárl din gepi.
     Aestà, minti fiteascà, l'i li dizligà. Ahi't vrea rfan(Jacùk : arapi feata m-bratà §i u bumbuneadà tu òireàp. Trà nà minuta fu friptà. U scoati, u dinicà $i u bagá pri measà §-nelu a l'el 1-bagà su measà.
30 pina s-hàrseà cindu av<Jà din tilàr tac! tue ! cà dlteà: «Te cu minti featà am §-Io ! Avdi cumu ndreadi measa!* Nu §i §tea corba te o-a§teaptà.
     De-aoà fandaciik' tradi la eapà, u ncàlicà §i aoà feàtirà sotl'i !
35 Se-alnà pina-din-Vali §i s-hàrisì, cà vidù measa ndreaptà. A§tiptá, te a^tiptà z-vinà h'il'i-sa s-micà, aestà nu z-videà.
     —     Va z-dusi la §òputlu din deanà, mintuì pina, tra s-l'a apà. Las micà, cindu sà s-toarnà, io nu o-§teptu ! §i ea §i<}ù
ItJji'ti' 9 xu-xi-Tii:
111
  ri measà. Miei, Bici euiea ca di puL a ìi a pireà. thisii Rhtà. Cindn moli Basa, (e sà-i rcadi oei il f .Velo a featà-sal som Beasi Adokì ¡tea feoAt, ei canea la trifirufca nu earà carni di Tandacùk $i z-bi^à pri un lingu, di piànsi, plimsi pini i-arufirà ocIL. di-ì si feàprì > i bicirea.
  Te (-o-ai, cà frati i ad Jandaciik s-hàrsirà. eindo-1 ridurà ■ eapa ? Papa-Pa ! Nifi onda j-ridurà h ¡citili, cindu-1 ri<)uri tornàt
  —    Eapa gfini a loafi, distri el , ea s-ti rìdèm pop s-1 al io fi Pina-din-Vali?
  —   Mari lucra? gri Jan4acùlr.
  Iu-1' se-aspàreà od'ul alTandacùk di tiri! A lui 1 -a >utà t> rismetea multu. Acfì di oara està. Calea-calea cum nirdeà. io astSl'è un preftu fi la ntribi : In oari-1 buni?           1»
  —   La pina-din-Vali, disi el, s-o-adùc afrapor a miòr.
  —   Am nu (-u fricà s-nu ti ncurpul adi, lai criftine ?
  —   Te-I nisà, tra s-iii h'ibi fricà Y
  —   Uàl'inà nu easte, disi preftuL
  —    Prefte, prefte, gii Tandacùk' ; tini nu ftil, cà fui tre! ¿0 ori pinà la nisà f-aloatlu f-cuco‘.lu f-eapa l'-loai fi feata l’-u ritàmài f-cu tut aestà ascàpàl.
  ~ G'ini, h'il'u, ma nu ftii tini, cà z-dup\ z-diifi curcubeta ia apà, pinà s-frindi nà oarà Y
  —   Am (i s-fac, pàrinte, cà-iil ded zborlu f-prindi s-mi due. S5
  —    Macà-i acfì, ficorlu a mel, s-ti nvet Io te s-fati : s-afl'i un preftu ca mini, si-l bilefti, si-1' badi k'alea fi stràiiili fi s-ti
    cà mafi acfì nu ti cunoafti pina-din-Vali.
  —    Ma bun preftu di tini no-aflu Io, gri fandacùk' fi vrap ! l-ari unà cu vearga di cornu. Preftul muri fi el il bili fi3o feati cum lu nvità. fe-ti lipseà, màrate preftu, s-arùtl pipèr
tD xeanà micari ! Apoea Tandacùk' na-1 la pina-din-vali.
  —   Bunà-tt-oarà, pino! gri aestu.
  —   G'ini viiiifi, pàrinte !
  —   §til, cà muri Tandacùk', suratà Y                         35
  —   Muri, pàrinte, de alih'a?
  - Bre ! l'-màcàm fi grlnlu !
  Pina-din-Vali, cindu avdi'hàbàrli al Tan<Jacùk', nu ftea t©
¡•1' cama facà a prèftulul.
112
PER. N. PAPAttAOI
     —     SJtií trfi (e viúü, <j.tsi Tantjacük' ? viñü s-ñi dal ni^ti scindurl s-l'-adr&m k'ivurea.
     Tang-tung! en táporlu, cu sk'iparea, trá náOeám di oará cutía di mortu fu adratá.
&    — §til (e, piná? S-intri tu outie, z-vidém, s-frindi i nu?
   cá nía s-pop s-u frindi tini, $i 'fandacük' u frindi §i s-toarná ñipó! di la groapfi!
     K'iruta íntrá si strindi-ti citrá ncoa, strindi-ti citrá nelo, u frímsi I
10   — Nu-I bunfi, disi Tandacük'. Adu s-adrám k'ivurea di h'er.
   Dupá (e o-adrá, tut ac§l intrá pina-din-Vali z-veadá, s-easte cál sinátoasá adratá. Uná intratá nisft §i pac! il' fap 'J’an-dacük' ali cápak'i, di |-u ncl'idi §-u sfinusea^ti, si-1' plíndi úila márátál'el di pinñ. Plindi, z-g'ilea^ti, aurlá pína-din-
16 V ali, cari s-o-avdá! Tandacük' o-arucá din anümirea gi-§
   10 zverca de-aclo.
     —     Nu-p di<?ü lo, cá piná ma napól va-p l'aü §-caplu V il’ dífeá Tandacük'.
     Frap'i li umplurá zmeánili di fricá, cindu-1 vidurá cu dina
20n casá §i güvili acáfará.
     pina, cari vidü, fe nu vidu. s-párácálsi s-u l'artá $i s-l'-alasá baña. Al Tandacük' l'i si feap ñilá §-u l'irtá, ma dupá %e u bágá di gurá, cá nu va mutreascá s-facá slábinfá la virá S¡ va s-máritá cu nis.
26 §-ac?l s-loará dol'i §-armásirá amirá cu amirároaúi si fe-áprá numtá mari. Frap'i ananp, di frica dinál'el, nu cupdü (ctidá) ne z-greascá. Acló earám s-Io si v-adüs a voauá cite un brin arü§, ma cum tricül pri la g'ifp, sirgl'irá cinl'i si-úí
   11 micará, cá $-o avurá cá suntu (ivá h'icati.
     (Spus de maea-mea Cama-I Teja Papahagi, 1886 Avela, Epir.)
30                     42. Patrudáp'i frap.
     Erá ná oará, te ?-erá.
                                     Erá ná oará un párinti te-aveá 40 di h'il'. Cindu l'i se-apruk'é oara sá ncl'idá ocl'il', l'-acl'imá flóorl'i tup §-lá disi, cá nis tora moari, cá tradi dit lumea está, ma si z-vor, si 36 s-agutá §i sá si nsoará ma$!, cindu va s-aflá s-l'a 40 di”surári.
PATRUpiji/l FRAfl.
113
  Dupá dimíndarea faptá di tatál a lor cu graíü di moarti, fiéorl'i íl strábáturá lociu tut di páturli párti, s-aflá íuvá 40 di feati surárí, ma n-cot lá fu! No-aflará luvá. N-coadá, cari alágará tu(I, cáftá 9Í .ñiclu fléór se-alagá 9-nis, 8Í-9 veadá cásmetea.                                                      6
  Si ncál(á mu§át-mu§át, j-bágá ná cumatá di pini tu tastru §i trapsi calca. Imná ¡j-imná, oalea lu z-dufeá, deadi di ná fintiná. Fintína tea o-avigl'á ná lamñi. Cindu s-aplicá tl-nirlu z-bea apá, lamña ansári §i-l' disi:
  —   Va ti mic.                                              10
  —     Cari s-mi mifí, micá-mi, ^isi fléorlu, ma |e va s*amin(i co-aestá ?
  Lu ntribá lamña: lu oárá bunfi? §i fiéorlu-mu^át il' d¡si, c-alagá s-aflá 40 di surárí, cá suntu 40 di fra(í ?i cá vor sá si nsoará cu nisi.                                            15
  —     Macá-í ac^ifi, disi lamña, (e s-aládí ma nclo: lo am 40 di feati $i li márlt, cari s-li loa(T.
  Lamña mutreá s-l'i micá tutl, cá nu-1' ardeá s-máritá feati.
  Fiéorlu o-aflá luguria buná §i s-turná s-lá da tu hábari 20 §-a fragor. Pri de-altá parte lamña acafá de-adará ná car ti $-u pitreafi a casá-l' 9Í-I' dU* a mul'ari-saí, s-l'-a$teaptá 40-1'i di fra^I g'ini, sá struxeascá tupata §i s-u bagá dipu u§i.
  Si aculará 40-1'i di frafl §i ncálicará cal'i §i nk'isirá la lamñe. Agungind-acld furá multu g'ini a^tiptátí, ca ni?ti diuirátí. 26 Apoea ñiclu scoasi semnul te-1' aveá datá lamña bárbát 9Í-I deadi ali lamñi mul'ari 9Í-I' disi, te lá easti vinita. L'-a^tiptá cu tuti bünili, ndreapsi tupata §-u bágá dipu u$i. Noaptea, cindu tu|I s-culcará, na-1 §i bárbatlu vini §i acátará s-pu§pu-teascá cu mul'ari-sa, cu te plan si-1' vátámá. G'ini ma ñiclu §tea 30 tu te casá s-aflá 91 canda durñá pri sk'iñí, cá nu-1 acátá som-nul. El avdi' t6 9-áuéurará 91 lá d>si a fragor la ureacl'i, sá s-arucñ prit páláOiri nafoará. El', ca0i-un durñá cu citi ná featá di lamñi $i cindu se-arcará prit páláOiri, armásirá to-a^tirnüt ma§i feátili slnguri. Bárbatlu lamñi 1-u intrá cu tu- 36 pata $i no-alásá uná vie. Nis 9-0 aveá cá tal'e fiéóri má-ratlu 9Í nfármácatlu!
  Ne-apiritá g'ini grea9ti a mul'ari-saí s-l'-aducá un fióbr trá ogustari. Cindu tradi mul'area derga, te z-veadá ? toati feá-
Papthagi,—Batnu aromdiu.
PER. N. PAPAHAGI
114
   tili moarti. Bägä sä zg'ileascä cu boati, sä z-deäpirä. La zg'i-cutli a Tel vini §i ntreabä bärbatlu, \e ari, |e pä{f di zg'ileaçti cu boati?
     —       fe ma mari lucru vreï s-h'ibä de-aestu? dise ea. Tini & tu loc di iìéòrl, feàtili vàtâmàçï.
     Gripà ç-plâscîneà lámñili di te videà. Apoea acätä sä suflä prit nàrï, s-l'i ascàpirâ ocl'il' 91 s-alagâ c-andornie s-l'-a¿ungñ.
     Ningä fîntîna li lamñi erà §-un arîü. Loclu ali lamñi erà maçï píná 1-arîü. A tèi era semtea lui. Ma nclo nu puteà lOs-calcä, sä-1 tàl'àï. Cîndu agutnsi nîs 1-arííí, fièorl'i lo-aveà tricutä ij-acätarä, sâ-ijï arîdâ di nîs §i s-lu scäniseascä.
     Cari av4î' amirälu, cä suntu ahî't godi flôôrï, l-acl'imá la pälatea lui §-lä deadi 40 di feati a iui nveasti. Amirälu tutï il' vrea, tutï il' dureà, ma cum vrea ñiclu fiôôr, vîrnu nu vrea. 15 De aestâ frafl'i afèl' mârl'i nu puteà s-lu veadâ ntr-ocl'i §i tut l'-u h'irbeà. Nîçï mutreà cum di cum s-lu k'arà.
     Nâ duà amirälu, amvîrligàt di 40-1'i di diniráfl 9* di 40-l¡ feati a lui, çideà pri measâ hàriòs. L'-arîdeà barba di g'ineatà:
     —       Cari i ca nimi, <Jîsi nîs ? 40 di feati avùï, 40-li la g'ini li 20mârtàï, di-nï feôü 40 di «Jinirï unu ç-un!
     Tufl flôorl'i, afoará di ñiclu, grirä tu nä gurä :
     —     Ma§ atumtea va poti si diti, cä le-al tuti bùnili 9-tuti mu-çutetli dipri lumi, cîndu va s-al 9-merlu din gärdina lámñil'eí.
                                      Aestu erà un mer te nvilióà 3 ori cu oara largu. Al amirà 25 ìl' k'icâ, cîndu avdì di merlu aestu §i cà4ù lìndit. Vìrà di märl'i fiéòrl nu cutidà s-lo-aducä. Tut ñiclu çi acätä ìnima cu dintîl', §-feati cru tea s-l'-agutä Dumnidäü §i trapsi s-aducà merlu, câ ñila l'-erà, cîndu videà, cà amirälu easti niputùt.
     De-abùçala, de-abùçala s-trapsi pînâ ningä gardu çi mu tri 30 prit cärpiturä. Tu gärdinä erà un pat lu durñá lamña. Pri pat erà merlu çi ningä pat nä buti plinä cu apä. Tamàm atumtea u umplù lamña, tra z-vinä sä si scaldä bärbatu-su Fióorlu, s-trapsi azvarna-zvarna, distupâ butea çi ea z-gulì. Apoea fuga ca un puil'u se-ascumsi prit bru$turl. Lamña 35 trapsi la buti §i cari o-aflä goalä, acätä si strigä. Mul'area viñi s-nîsâ ¡$i ca de alih'a butea erà goalä. «Del disi, nu va o-astupài g'ini!» §i dusi s-aducä altä apä.
     Lamña s-teasi s-furä un somnu, pînâ s-aducà mul'ari-sa
116
PATBüpijL'l FRATÍ.
apa §i lo-alásá merlu pri pat Fiéorlu, de-abù§ala, de-abú§ala, vini pre-a-furì§alul, il lo merlu $i fuga 1 Cindu z-di§teaptá bárbatlu 9-caftá mer, merlu locu s-feaji. Intreabà mul'ari, fiéòrì, virá nu §teá |e s-fea^i merlu. K'irú f-k'irú.                                                         5
  Fiéorlu, cari lo-adusi merlu 1-amirálu s-ñirarfi tufi fragri, cum putù de-ascàpà cu banà §i nu-1 mácá lamña.
  Tut ac§ì fragri, sá se-ascapá di ñiclu, te lo-aveá §il'e ntr-ocl'i, cà tora 1-vrea 9-cama vàsil'elu, disirà, cà nìs t© putù, di lo merlu, va s-poatà s-l'a ¡j-cucotlu t© s-hàrnea^ti cu ordu de-10 amàlamà.
  Fiéorlu tut ac§ì, cu guneafa lui, cu gtirea lui, lo-adusi §-cu-cotlu. Fra(l'i s-creapà 9-cama multu 1 De-ateà ni^I il bàgarà amiràlu, sà-1 pitreacà s-aducà §-calu a lámñilor, fe micà h'er.
  §curtu zbor, fiéorlu aleptu nu s-trapsi nàpòi nifi di 1-aestà. 15 Fea ti cum feati, bàgà mina pri cal §i pinà s-tà fretl ocl'il',
lo-adusi. Lo-avinà lamña, lo-aviná, ma nu putù s-lo-agungà, cà fudeà calu di micà loclu j-bea niorl'i.
  Fratl'i, cindu vidurà §i guneafa està, là vidi z-dingineascà tu t'ali, pisirà a vàsil'elu! atumtea s-ul pitreacà s-l'-aducà20 §-lamña vie. Amiràlu 1-pitricù :
  Tuti ca tuti, li feati gònili aleptu, ma tora pr-Iu ascàk' ?
  S-nu ti dufl, nu s-fàteà. Cum s-l'-o aspardi amiràlu!? T© fafi nis? 9- adarà nà pàreacl'i di stradi noaùà dit ac, sà nvea§ti, §-treati k'ipri-§-clòputi citi putù s-poartà 9-apoea, dupà 26 te le-astupà g'inimu§àt, 9-timsi apala §i trapsi cu numa-1 Dumnidàu la laniñi. A§tiptá oara cindu nu-I acasà §i sin-h'ipsi pri tàvani. Acàfà apoea de-adrà nà guvà cit sà ncapà un om $i distupà k'ìpril'i §i cindu vini lamña s-mìcà, di nà oarà se-astrapsi cu apala scoasà §i-l' disi :                 30
  — AI, cà pinà tora fl-fu! Io h'iù harlu pitricùt di Dum-ni<}àù s-tà l'aù sùflitlu. Li umplù lamña. Trimburà ca vearga.
  S-pàlàcàrsì lamña s-l'i alasà d?li ma^I cit si-§ l'a ahtea $i sin<Jili, trà t©-F fonti fràtili atèi ñiclu atilòr 40, ma cari lo-avdà.                                                         35
  L’i ncl'isi ocl'il', il bàgà t-un sac, il lo din anùmerea §i-l dusi 1-amiràlu viù.
  Cindu vidù amiràlu guneafa §-mintea fléorlul, dipusi di
116
PER. N. PAPAHAGI
   pri scamnu §i bàgà fiéorlu atèi niclu. §-ac^ì, d-Iu mutreà fragri s-l'i facà aràu, Dumnidàù il fea(ì amirà §i fra(l'i a-gùmsirà se-ascultà di zborlu a lui.
                             (Spus de GuTÌ(a Dmnitru, Avela, Epir.)
                         43.
5 Earà, te nu $-earà.
     Earà unà oarà un om cu n& mul'ari. El' no-amintà, ma dureà s-aìbà un fiéòr, s-aìbà cu cari s-là treacà oara. Cindu dàdeà màratl'i di videà lumea alantà cu fiéòrl im brat&, cu goni insuràfl §-cu nipóti, 1-armàneà mintea. io Ae^fi dot in§i, nu armineà searà di la Dumnidàù, te s-nu sà ncl'inà §i te s-nu dicà:
     —   Doamne Dumnidale, dà nà §-a noauà un fiéòr !
     Cu-tut-aestà pàràcàlia lor nu fu ascultatà. Atumtea nigl u
   putirà frinda §i acàtarà s-caftà al'umtrea: «Doamne! da-nà l&un nic §-las h'ibà §-cit nà teàtiri.»
     Cari bizirsì Dumnidàlu di càftàrli a lor, se-ascapà di el', li deadi un fiéòr, nic cit nà feàtiri.
                                   Te-cà fu nic ? A lor li si pàru cà amintarà Hristolu : Il vrea ca ocl'il' din cap $i nu l'-aspàrdeà k'efea virnàoarà! 20Cum si-1' bagà numa, cum si-1' dicà, il numàfirà «feàtiri.»
     Nà duà tatà-su dusi la agru, s-arà. Muma-1' cripà §-càftiseà, cà no-ari cu cari s-l'i pitreacà prindul la agru. feàtirli, ma §-avdi mà-sa lu cripà trà ahintu lucru, arsàrì §ì-l' disi :
     —   Te crek', marni? Lo-adùc Io prindul la agru.
25  — Am cum va-1 adùti tine, cà-AI h'il Aie §i nu-AI poti scum-
   bul ali mumi?
     —     Nu! las h'iù nic, pot s-lo-adùc: ncarcà tot te-al trà la agru pri gumàr §i lo-adùc Io.
     —       G'ini, disi mà-sa, macà poti, du-ti, ma s-al angàtàn s-nu 30k'erl calea tivà.
     Teàtiri, n-calàr pri gumàr, arsàreà dipri nà ureacl'i pre-alantà a gumarlul §i grea pravatòs : al ! prii ! u§ ! $i, sk'inà-l la gu§i, sk'inà-l la càpul'e, lo-adusi.
     Tatà-su, cindu-1 vicjù, nu lu ncàpeà strànili di haraùà. Il 35 lo, il bà§è §i-l' dise :
TEÀylRLE.
117
  —     AguiusigI ç-tine, h'il'ü, s-adüfl luñiná a pârin(îlor §i s-l'i fafl s-adil'e?
  Prîndîrâ muçat-muçàt, diz jugará boll'i 91 se-apùsirà to-aumbratà, si-1' coacà un somnu, pînà s-treacâ avia càloàril'el.
  Citrà mirindi, cum apîrfiï s-avreadà, s-acàtarà di agru. Al Jeàtiri l'-intrâ: s-faci §-nîs agru ! «Nu ! h'il'ü, câ h'iï ñic» tl' dHeà tatâ-su, nîs: «nu! val fac 9-Ï0 agru!»
  Se-anduplicâ tatâ-su ç-lo-alàsâ s-arà.
  Diçteptu cum earà, arsàrinda cîndu pri un boü, cîndu pri alantu, z-du{eà àgrulu prima. Nu tricù multu-putî'n çi ea lu treafi nà càrvani. Càrvânarl'i bol ved, arari ved, om nu ved. «Bre! s-lumîcà luplu, fe s-h'ibà ç-aestà?» si ntreabâ el'?
  —   fe s-h'ibà, greaçti tatâ-su al Teàtiri, flôorlu a mel?
  —   Cari fiôôr ?
  'j’eàtiri, te le-avdà tute aesti, gri de-aclò lu arà:
  —   Io! am cari altu? Nu mi videjl, lai armî'nï?
  Càrvânarl'i boa$e av<jà, om nu videà.
  Càftarà si-1 veadà, Je z-veadà ? f eàtfri vie. Nu puteà si-9 fînà il’ili de-arîdeari càrvânarl'i, di boea §i di çicaÇl'i te-as-puneà aestu ang'udà. Ñicu j-drac! Un càrvànàr il bàgà tu ocl'u çi vru s-ul l'a:
  —     Nu ñi-1 dal ania flôorlu aestu, il' dH® a tatà-suï, si lo-am dipu cal' çi-tï daü cît caf(î ?
  —     Si-1 daü Io 8ùflitlu, h'icàtile-a meali ? a(eà nu s-fa^i ! Io vi<jùï 9-pàtîÎ pînà s-lu vedu ntr-ocl'i §i tora si-1 daü?
  Teàfirl'i d-Iu stàteà: «mi duc» <jîsi, «tata ; l'a groçl'i tini §-mi duc».
  Cîti-1' feafi tatà-su, citi l'-adrá, tivà nîs: «va mi duc $i sä nu-fl h'ibà zori, ne cît tradi nà ungl'i!» §i-l' càlcà eu ocl'ul a tatà-suï nà oarà, s-aduk'ascà, cà nu z-dufe trà totna. S-apoea l'-dîsi ascumtà tu ureacl'i, cà nîs va-l' arîdà $i va s-toarnà a doara.
  Tatà-su 1-deadi 9Ì-9 lo groçl'i.
  Jeàtfrea, càvalà, cîndu pri càpul'a unuï cal, cîndu pri a-lintùï, eu strigarea, eu avinarea, nu-1' alàsà sà se-arîspîn-(jaseft cal'i.
  Càrvânarl'i s-liçinà di arî'suti §i necà ç-o-aveà mintea la cal'. Agùmsirà la nà hani §i s-turnarà s-umplà côflli eu vin $i se-acùmpàrà, cari, te-1 lipseà.
5
10
15
20
I
25
30
35
118
PEB. K. PAPAHAGI
     Armá8 singur dipu cal', Teñtiri, cumu z-bñligá nñ mulá, si nh'ipsi sum bàligà $i-$ mutrl di lucra. Vin càrvànarl'i caftá Teñpri, grescu, acl'amfi, aestu mutus ! Di frica drágat-lul, cá mùtili aveà intrata tu agri, nu cama mutrirfi Jeátiri & $-mà4iri, ma o-angñnarñ cñtaoa.
     Cit ascápitarfi ní§I dipu deanñ §-na-l feátiri o-aduná citrá la tat&-su. Calea-calea agumsi la un pom. Sun pom erá un preftu cu gumarlu ncàrcàt di liturg'll. Preftul se-aveá teasá z-doarmñ. 'J’eátiri, agalea pre-agalea dup la ureacl'a prèftu-10 lui §i huhutea§ti nñ oará cit poati:
     —  Acñtñfl preftul, s-lu bilim cu sturnarea!
     Lallu preftu s-aflá din nñ oarñ mprostu, ca virñ viftu mbitàt. Nipòl avdi boa^ea §i minduea§ti, cñ furi va s-h'ibñ. S-lo pñpútñli tu minñ §-acatà-l cari pop! Cari mutreá litur-15g'ii, cari mutreá gumñr tu oara fea? mutreá omlu caplu s-ascapñ.
                                      Nu tricú multu §i na ! lu vini un Arbinés cu un tastru di flurii Cum suntu Arbine^l'i, aflá gumñr fñrñ domnu, s-feap domnu §i-l' k'icá di cufak'a di sumñr tñstrulu cu flurii. Apoea se-20a§tirnú si-1' tragñ un ocl'u di somnu so-aumbrata pom luí.
     S-ai§tùI 'feàpri il' vini la ureacl'i gi-1' huhutea$ti nñ oarñ di-1' si trunduirñ mñdulñrili Arbinesluí. Fuga §-aestu citrñ n-hoarñ.
        ncàlicà Teñprli pri gumñr §i dñ-1' incoa, dfl-1' indù, 26 agumsi la tatñ-su.
     —     D-Iu le-aflñ^I, tini h"ilü, aesti liturg'll, §-aesti flurii ? ntribá tatñ-su :
     —     D-Iu s-le-aflu : liturg'iili di la un ¿urlu-pñp& ^-Burlili di la un Arbinés !
30   — Macñ di la preftu, h'il'ü, g'ini feap^I, cñ ni§I le-amintñ
   fñrñ asudoare. S-Arbineslu, nu va zbor, cñ le-ari furatñ, cñ pisk'esi nu va le-albft loatñ.
     S-aclú ñí-earñm ij-Io §i-íií deñdirñ §-añia nñ flurie §i vñ-acumpñrñl lucri mudati, ma tu vinitñ, sirgl'irñ ciñl'i a Dau-35 capor §i-úl le-arñpurñ.
                                                              (Spus de-sora-mea Mia Damatoli, Avela, Epir.)
V Ò M B I R A.
119
                                            44. V ò m b i r a.
  Earà, (e nu §-earà. S-nu earà, nu se-aspuneà.
  Earà un éelnic §-aveà §i nà raul'ari. El' amintará-amintará fiéòri virà duzinà, ma tu ahi'tl fiéòri nu là deadi Dumnidáü nifi nà featà. §-ardeà màratl'i trà nà featà. Calmolu a lor aestù earà. Seara, cindu s-culcà §-fàteà crufea citrà la Dumnidáü §i-l pàràcàlseà : «E 1 Doamne, nu nà dal §-a noauà nà featà !»
  To-apirità, cindu si sculà, tut cu zborlu a$èl: «E I Doamne, nu nà dal g-a noauà nà featà!»
  Aclò iu sà ncl'inà, càrici cum, là ascàpà na oarà gràilu : <featà s-h'ibà §i las h'ibà §i vòmbirà, cà tut va u vrem cama di fiéòri, cà va h'ibà unà to-ahinti mascuri.»
  Grirà tu oarà lae, cà na ìu là s-feafi un àie !ji a(èl s-h'ibà featà vòmbirà ! A lor là si pàrù c-amintarà nà vàsilie ntreagà ! canda là se-amintà Stàmària n-casà I fe z-difi ? 1-arideà ìnima ca terlu cindu-I soarli.
  Nu tricurà trei-patru dili $i eàpili a lor, cà earà multu avùp, apirnirà s-h'iriseascà. Vàlmàlu minti n-cap no-aveà, eà-r k'ireà citi unà-unà n-duà $i nu puteà s-aduk'ascà, di (e priéi k'ireà : lup easti, ursà easti, drac easti, nu §tea.
  Bre ! sà-1 micà luplu, sà-1 micà ! fé s-h'ibà §-aestà ?
  Domnu-su a eàpilor, cindu vàlmàlu l'-adufeà k'el'li afia, de-ajia, zg'ileà cit lu ncàpeà gura, cà aestà s-fafi cu vàlmàlu, cà ràlmàlu-I unà cu furlu.
  De! fé z-ditf? Vàlmàlu nu earà de       aèri, de aoaltarl, tu
pinea aestà. Nis ahin|i ahi    nu s-plimsi §i)'a di nis §i tora
doinnu-su si scoatà foclu din gurà ? Nu s-micà aestà. Scoasi de là deadi càpèstrulu §i-?I mutrl di lucru. Dusi de se-arugà al'urea.
  —   Va mi due s-avegl'u Io, tatà, disi fléorlu atèi marli.
  —   Du-te, l'-disi tatà-su, ma disfà-ti ocl'il' patru.
  Duse aestu, avigl'è, avigl'è pìnà àadà-nop|i, nu z-vidù ti và : Durtà eàpili tu protlu somnu. Citrà de-adoarà z-deadi fléorlu pri minà s-agir§ascà nàOeamà, cà dit®à nis : «Macà pinà tora nu z-vidù zlapea, niti de-aoà §i nclo nu va vinà.»
  Tamàm cit agirai §-un niòr laiu 9-murnu, ca nà nègurà
  6
I
10
15
20
26
30
35
120
PER. N. PAPAHAOI
   ndisatà lo-anvirligà maslu a eàpilor. Cindu s-trapsi niorlu, trel eapi 4iteà màràtili m-padi ca ni$ti nveasti, di ti curmà Aila.
     Sculi'ndalul fiàorlu, nu l'i se-astin4eà foclu, cindu vi<jù ideata scarna multi zori-1' vineà, c& te s-nu sta s-aveagl'e pini 5 se-àpirà de-a-g'ìnealuì !
     Cìrtìt Aéorlu, nk'isì citrà a casi la tatà-su, cu caplu spin-«Juràt, canda lo-aduteà la spin4urari.
     — Nu creapà, h'il'ù, il' <Jisi tatà-su, aestfi va h'ibà di la Dumni4&&, cà nu-I nà 4uà, nu-s douaùà, aestà-I tutà 4ua. Noi lOz-binàm !
     A doàùa-z dusi Aòorlu di mesi s-aveagl'i irg'ilelu. Avigl'è cit avigl'è 9-aestu $i citrà de-adoarà, nà nègurà, nà làeatà I-culcà t-un somnu greti, cà dìteàl: tarà di mortu l'-bàgarà. Ne cà bàtù a-viù dip pin to-apirita g'ini. Di§tipti'ndalui-si, I5pàti §-el ca frati-su: Alti trel mir$i di cama multili eapi earà teasi m-padi le§i.
     S-turnà §-nÌs a casi, ca nis te nu vrea. §-nu l'-earà ahintu di eapi cit l'-earà, cà nu aflà, cari easti màsturlu te là goacà hunerea està.
20 Ac?ì avigl'arà un di un tuti fratl'i, pini agumsi oara §-a niclui s-aveagl'e. Pàrintil' nu vrea s-lo alasi, là erà fricà s-nu patà tivà, cà Aie §-earà. G'ini ma, t-aflà§iì cap di grij s-umpli §i s-l'i torni mintea, s-arminà a casi, pisi : «va mi due» a lui sà s-facà !
26 I§i timsi pàlà§tili, k'icà apala di gu§i §-lo tufek'a §i bigi se-aveagl'e. Aestu, ca Aèòr cama Aie, nàinte te sà se-amintà vòmbira, mà-sa lu nvi^teà tu Ate^ti, di dorlu tri featà. §-tu urecl'i-1 purtà cu veri. Ac$ì cà amàlli ali vòmbiri nu se-acifà di nis. Citrà de-adoarà acàtà somnul s-lo-aducà divarliga, ma 30tivà, nu putù si-1' bagà mini. Cit cripà 4ua §i na t*u nègura 9-niorlu, lalù ca k'isa, se-alàsS pri maslu a eàpilor. Fantazma 1-u intrà a eàpilor hrap-hrup ! s-li mici.
     Niclu foc l'-ari nà oarà, foc doauà ori, zmu!4i apala §i dil-dàsea^ti pri nisà, si-1' l'a caplu. Se-anéupà, ore fàrtìc, dol'i di 36 tufi §i dà un, dà alantu, nà oarà cu oara. Se-apruk'à se-àpirà de-a-g'ìnealul §i fantazma nu-1' si videa tu luAinà. Vi4ù, |e nu vi4ù, cà nu u scoati n-cap, si zmuhji dit mi Ali a gònilui, §i azboàirà ni pòi cumuli vi Ai.
     Ficorlu, tu arcarea te feati, u làvuì pri 4>4itìc. S-turnà el
V Ò M B I B A.
121
acasà gi bàgli se-aspuni te-1' si tih'isì, cum z-bitù g-cum u làvuì pri <Ji<Jitìc. Aclò lu spuneà g-arcà ocl'il' pri vòmbira te durnà tu sàrminità, cindu te z-veadi ? Dit                 a l'el
curà sindi-
   Aduk'ì, ci ntsà easti fàntazma, te li mici eàpili.            5
   Mutrita l'el earà ntreagi c-ali fàntazmi.
   —    Va u vatim ! gri el, va u diAìc, ci ntsi-I cifaua, te ni k'ari tutìputa! gi trapsi apala si-1' l'a caplu.
   —  Pupu-pu ! fé v-adàrl, zg'ilì mi-sa, tatà-su, g-lo-acàtarà gi-1
tinuri, s-nu u tal'e.                                            io
   Maci vi<Jù nis, ci nu-1 alasi, g-lo ocl'il' de-aclò.
   Tricuri mali di ai! de-atumtea. Gònili, cari aligà-aligà tu xeani g-nu alisi loc nealigàt, ni dui di prumuveari, cum si nsurinà la soari, g-adusi aminti di casi, di pirinti, di tu-tìputi, gi-1 loari licrióli gi-1 arupsi un plingu jil'òs. Z-doari 16 loclu-tf, z-doari vatra pirinteasci, z-dor oàminl'i atàl'. Nk'isl si z-duci acasi.
   Calea afli ni l'undari te o-acitari pònurli s-feati gi nu puteà. Xisu g-feati di Inimi gi-1' liguri fitarea, acgì cum gteà el di la eapi. L'undarea stitù gi-1' disi atumtea:               20
   —    Tini fe-nl feafigl aestu bun, tini semnul aestu gi cindu va s-h'il tu angusi mari, aprindi-1 gi aclò va me-aflu, s-t-agùt-
   Ma nclò afli ni urei ; cu limba scoasi nafoari, gideà ningi ni fintini gi nu puteà si-g bagi caplu, z-beà, ci era k'etri di ni parti j-de-alanti. Ea vreal creapi di seati. Gònili scoati 26 eàcula, u* umpli gi-1' da z-bea.
   Urea, tutà haraui, scoati gi-1' da un semnu, un per, gi-1' <Jiti:
   —  Tini te-nl featigl bunlu aestu, l'a-1 perlu gi cindu va h'il
tu anang'i greaùi, aprinde-1 g-aclò va me-aflu.                  30
   Ma nclo deadi di ni lupoaiii. Tut acgì g-cu aasti, o-ascipà dipri moarti gi-1' deadi un per ca semnu, tra s-o-acl'amà tu striai turi.
   Cindu agumsi màratlu goni n-hoari, l'i se-arupsi Inima di te vi<Jù: Càsili tuti pondi g-ermi. Canda tricù pugcl'a pre-35 aclò: ni èipit di om gi di pravdi nu se-av4à. L'-viòi a lui ergu, ci vòmbira va le-adrà tute aesti lièti. Agumsi ningi casà-1' ; te-aspireàl di marea tàteari: ni fiòòrl, ni nveasti,
 122
PER. N. PAPAHAGI
   ni cinl tu avlie, {ivà, dip (ivà ! fi si cutrimburà càmea^a di pri tini.
     §idù, ?i4ù pri pidùl'u §i s-mintuì ca virà oarà cu oara: sà se-alinà analtu n-casà i s-nu intrà dip. Fea(i ìnimà 9-intrà, 5 cà di fricogl'i el nu earà. No-apucà s-alinà scara $i na-t-u vòmbira n-fatà-1' ! §-nìs se-aspàrè, ma §-nisà li ginusì vàsili, cindu-1 yidù, cà §tea (e pàti' la capi. De-ajeà mutrì s-lo-andù-plicà cu aplàn s-lu micà, cum mìcà §-hoara tutà. Ea dinfil' il' tineà tu tilàr. Si z-duc& si-1' l'a, l'-earà fricà s-nu fugà, iotr-atea-1' disi :
     —     Na tàpsia està §i furculi(a §i s-te-agòtl pinà s-vin mini, cà mi ducu-n tilàr, s-adàr tivà micari, s-micàm.
     Cìt fudì nisà §i na-1 lu-ti vini un §oaric §i-l' diti;
     —       l’e stai, lai màrate, t© stai? A|eà dusi sà-§! l'a din^ill 15 §i z-vinà s-ti facà nà migcàturà.
     —   Am |e s-fac, gri gònili V
     —     Umple-tl zmeana di éinu§i, e$I prit buharè, splndurà zmeana aclò §i tini l'a-tl perlu de-aoà.
     Ac?ì feati fìéorlu §i §oariclu zdring ! incoa, zdrìng ! inciò 20pritàpsie, ma tutasunà, tra s-nu aduk'ascà vòmbira, cà fìéorlu li càlì din casà.
     Turni'ndalul vòmbira t© z-veadà : goàriclu cum arsàreà pri tàpsie. Caftà fiéòr tu dulàk', caftà pritu tuti pàrtili, fiéorlu l'-alàsà sinàtati. Mutrea§ti tu buharè, veadi zmèanili. El casti 25 cibili, gri nisà §i sirgl'i, c-arapsa, cu ùngl'ili s-lo-arupà. G'ini-ma, nà arupeari §i éinu?a tutà l'-si dusi ntr-ocl'i. Pàti ?-vi<Jù pinà si-1' vinà videala §i fuga ca zurla dipu nìs. Torlu, torlu lo-agumsi. Fiéorlu, cari vidù, cà va-1 acafà, t© s-facà ? Earà aclò noaùà pluk'f. Se-angirlimà, agona-agona pri un di ni§I. 30 Atumtea vòmbira acàtà cu dintil' sà-1 surpà pluplu atèi. Fi-óorlu, cit loa s-cadà pluplu aestu $i se-arcà pre-alantu. Vòmbira 9-aestu plup il surpà cu dintil'.
     Surpà un, surpà dof, aproapi s-l'i surpà tufi. Avea ngl'i-tatà fiéorlu di fricà.
86  — Bobo! màratlu-nì, zg'ilì el, va mi k'arà càtaua di vòmbirà.
   Di nà oarà l'-ascàpirà tu minti di seàmnili dati di l'undarà, ursà §i lupoane. Ascàpirà nà oarà cu minearlu, le-apreasi trelli seamne §i ea-le zlàk'li Iu-§I vin tu nà fugà cu limba
V Ò M B I H A.
123
scoasà. Cit li vi<Jù el, il' vini ìnima tu loc §i-l' p&rù, cà anviadà diznòù, d-Iu earà pinà tora mortu ij-ningrupàt.
  —   Si! là fa(i nis nà oarà, fà§T-fà§ì s-u scutèfl vòrabira!
  Ahi't vrea eali §i cari ee-auriiirà, s-u diAicà de vie.
  —     fineti-u, gri pónili di pri plup, (e z-dipuneà, tinèti-u, 5 cà voi s-u ntreb tivà.
  Aestu u ntribà, Iu-1' suntu pàrintil', frafl'i, lumea, pràvdili, nà duAa&à ntreagà?
  —   L'-micài, gri vòmbira!
  —     Si ! li fati ninga nà oarà a zlàk'lor §i u scòasirà fà§i- io fà$i, di no-armasi tivà di nisà.
  Aclò Tu sideà pri cùturlu di plup tàl'àt màratlu di ficòr, plindeà, cu lácriAli ca pruna, moartea pàrìutilor $i pàrigurie no-aveà. Cum $-aundeà cufutlu cu seülu ali vòmbirà, càdù nà kìcutà di seü pri cutur §i te s-tà veadà ocl'il'? plupluid di nà cali §i-§ vini la loc !
  —   Bre ! disi nis, t© va h'ibà §-aestà ?
  Lo seülu a vombirál'el $-acàtà s-aungà §i plukl'i ananti pananti j-vìAirà la loc. Aumsi hoara, anvarà lumea tutà, pàrintil', fratl'i-l', soea, tutìputa, tuti vìAirà la loc, cum earà 20 ma naintea.
  —   E ! là dit6 atumtea gònile a pàrìutilor nu v-aspuneàm
io, cà vòmbira nà k'are, voi nu pistipseàt §i nu vrut s-me-alàsàti s-u diñlc ninga dit leagin. Vidùt te-adrà? S-avètI hartà a zlàk'lor, cà nisà vrea vàsilipseascà aoati !            25
  —     De, h'il'ü grirà ^-pàrintil', cari se-a$tiptà 1-aestà? Ma z-binèdl tini t© ne-ascàpà§I §i s-ai bùnili a loclui.
  Pàrintil' l'-dàdeà uràri cu saclu a fiòorlui, flóorlu a zlàk'lor zlàk'li nipòi a gònilui, t© le-ascàpà bana, cà tut si ca ncàòà, «ari di cari se-ascapà di uràri. Cari vidùi acuiti, cà nu li vrea 30 ni un, ni alantu : «stati ! là grescu, macà virà nu li va, dati-li ncoa !» Ahit, le-aràp §-fac nàparti. Aoà s-me-acafà, aclò s-me-acafà, me-avinarà-avinarà, pinà agum§u ningà un ariü.
  Ma vidùi, cà vrea me-acatà, le arùc tu ariü §-là die:
  —     Macà-I acuiti luguria, loati $i voi, s-1'aü g-Io. §i armà-35 sirà tufi cu gura càscatà. Ni§i s-turnarà acasà-là $i lo-ñi viAü aoà z-và aspùn avoàuà pàràmiBlu aestu §-tora se-aspunà $-altu.
           (Spus de teta-mea tal Ghi{i Papahagi, Avela, Epir 1886.)
PEB. N. PAPAHAGI
124
                     46.  Omlu fàrà càsmeti.
     Erà, fé nu §-erà.
     §-erà nà oarà un om fàrà càsmeti. Iti acàfà s-adarà. tut anàpuda l'-igà. Pri amàlamà z-bàgà mina, k'atrà-l' si fàfeà; 6 ahintu tersenè l'i si duteà. §i cari s-intrèg' trà fumeal'e, aveà cità z-4W, cà nu stea cum s-u scoatà n-cap cu urfaèa.
     Nà <Juà t® minduì nis ? «More, pinà cindu vai binè<} Io cu ftoh'a n-casà? Va mi due s-ftì aflu càsmetea.« Gri a mul'ari-sai, sà-1' bagà nà càrveal'e tu tastru $i o-adunà sà-^I aflà io càsmetea.
     Citi-1' feati mul'ari-sa s-lu tinà, sà sta a casà, cà cari vai mutreascà di fumeai'i, tivà nis ! Nu s-feafi si-P si toarnà caplu U ligà tu greaùa, ca gumarlu pri punti: «va mi due §i va mi due.»
16   — Du-te, l'i-disi s-mul'ari-sa, fà cumu-fl tal'e caplu!
     Dupu te z-dusi, citu z-dusi, astàl'è calea unom. «Oarà bunà!» unlu, «bunà se-al» alantu :
     — Nu ti ntreb, disi omlu fàrà càsmeti, §tif tini citrà lu l'a pini càsmetli a oàminlor?
20   — Cum s-nu §tiù, cretine, cà de aclò vin.
     §i aestu l'-aspusi loclu, lu s-aflà.
     Aclò lu dusi fucaràlu-sl, na, da ocl'i di doaùà càsmèti ; el tu oarà li cunuscù : una earà a frati-sul $-anantà a lui.
     Afeà a frati-sul era multu lucràtoani. Tutà dua nu o-acàtà 25 loclu di lucru. Noaptea si sculà nidatà soarli §i luerà, lucra, l'i si frindeà mièli. Casa l'el eara nà pàlati ntreagà §i te nu-aveà nauntru ? Di tuti. Ti k'irdeàl nauntru to-avutami.
     Anantà, a lui, earà unà linàvoasà $-unà agru-cùmbanà, cà no-aveà soatà. I>ua tutà stàteà arucutità cu curlu citrà soari, SOteasà ca virnà pal'u-dosà. Casa l'el erà nà càsicà càlivuccà (càlivu^cà), fàrà gamurl, fàrà u?i, cà earna didirài de-arcoari Ì>i-1' acàmatà si scoati 1' oclil'!
     Aestu cum u vi<Jù, l'-u intrà pri zvercà cu ¿umaga si-1' zgMleà :
86   — Aoà stai, càtaùà §i mbogrà, arucutità cu curlu la soari»
   otndu aiiia ni mor flcorl'i di foami acasà ?
OMLU FÀRi ClSMETI.
125
  §i dà*l', dà-1', dipriunà, arsàrì linàvoasa trai pàldi n-sus di dor, ^ u dureà.
  —    Torà s-ti ved pri lucra, fati nis, cà di nu, ti psusescu di §cop trà semnu !
  Càsmetea, cu tut-aestà, di leani, l'-angricà z-di§cl'idà pinà 5 z-greascà.
  ('ara 5-u umflà nis cit u umflà §i nu putù s-o-aducà n-cali, s-toarnà càsmetea frati-sui gi-1'
  —   Vret, om bun, di-tl badi mintea cu nisà! Iti si-1' fati,
cit s-u batl, din cot iti sun tuti!                        10
  —   Òarelu? ntribà aestu.
  —    óarelu magi la Dumnidàù poti si-1 afli. La nis du-ti s-tfi da virà minti, cà di la càsmetea ta k'irduti le-al tuti, iti s-fati. Ac$ì-I craità nìsà.
  L'-deadi mùndili g-nis atumtea gi s-lo dipu mintea |e-l' deadi 15 càsmetea frati-sui. §-lo calea di gugi gi imnà-imnà, p-agalea-galea, agumsi la Dumnidàù. Cum g-intrà nauntru, cà-i' vineà argini. §-lo ìnima n-dinfi tu soni gi trapsi ndreptu la Dumnidàù g-Iu s-easà, s-easà!
  —   Te pin-aoà, lu ntribà Dumnidàù?                      20
  —     Te s-h'ibà, Doamne? acgì g-acgì, va-ùi moarà fumeal'a di foami trà semnu, cu càsmetea te-dl deadigl. §i ea, vinu pin aoà s-ti pàlàcàrsescu, s-fatl cum s-fati s-ni-u l'ai dipri zvercà, si-ili dai nà càsmeti ca lumea.
  —    Om bun, gri Dumnidàù, nu gtii tini, cà t©-i scriatà, 25 scrìatà armine? Aestà nu sà ndreadi, ma cà vidigi pin aoà, s-nu ti tordi fàrà lucra, ea te pot s-tà fac: va s-tà pitrèc un ficòr gi va-1 fac cu càsmeti bunà, te s-caftà, s-araintà tu oarà Aestà pot s-tà fac!
  Omlu fàrà càsmeti s-teasi, bàgè mina Dumnidàlui gi hàriòs 30 o-adunà coada citrà acasà. §i z-vedi tini torà? Cit apirl gi là se-aflà un fiòòr trà semnu ! albu g-mugàt ca soari. Fióorlu, dua te 8-aflà, armasi acasà, ma dua lantà: «tatà, tatà!» disi el. «bagà-nl nà cumàt di pini tu tastru, cà va-di fug!»
  —    Cum vai fudl, hil'ù, noi d’teàm cindu s-ti vidèm, s-ti 35 hàrsìm g-tini, nivioità, vrei gi s-fudl?
  —   Va-ni fug, tatà, cà nu mi ncapi loclu aoà.
  Bàgà atumtea mà-sa s-plingà, sà z-deàpirà gi s-lu pàlàcàr-
126
PER. N. PAPAHAGI
   seascà: «gedl, bune! gedl, slabe!* cà pin tu soni s-gutà mintea fiéorlul g-armasi acasà.
     Di atumfea omlu farà càsmeti avù di tuti gi lapti di puìl'u s-càftài la nis g-lapti di pull'ù aflàl.
5 §-acgì-I cu omlu: cum si-1' h'ibà scriatà!
                                                                             (Spus de mamà-mea, Avola, Epir.>
                                       46. H'il'lu de-amirà.
     Erà, te nu-g! erà.
     Erà n& oarà un amirà. Aveà di bùnile tuti ; ma, s-fa(i 0111 fàrà dor ? Ca tutà lumea aveà g-nìs nà pènurà tu ìnimà : lOno-aveà cari s-hàrseascà.
     — fé u voi, <JUeà el, avearea gi amiràril'a, macà no-ain fumeal'e s-u nk'irdàseascà gi si-ài poartà numa dupà moarti.
     Vedi, cà amiràlu no-aveà fiòòrl, trà aestà 1' plindeà ìnima lui. Ma {e-adrà, no-adrà, lùcurlu a lui, cà pfn tu soni amintà 15g-nls un puìl'u di fiéòr, di fl-erà, sà stai sà-1 mutregti gi s-nu ti saturi di nis, ahintu mugàt erà. Z-vetJI apoea ziafèfl g-lucri prit amiràril'a ntreagà, di 4Ue^I> cà no-afi bifità.
     A trela-z, cìndu vìnirà mirili si-1' bagà mira, eali acàfarà sà si ncaéi unà co-alantà, cindu vini luguria la citi ani si-1' 20 da ! Nica disi s-lo-alasà z-bineadà pinà s-alg'ascà, cà unu g-tut i la pàrinti.
     Ateà di mesi, nolgicana, disi, s-moarà tu noafili d^i tra s-nu-1 plingà cu foc lumea ; a tea ma marea u tàl'è:
     S-moarà tu unspràving'itl'i de-ani, cindu-I bana ca ma du-25 rutà g-cama dul(i, plimtu di lumea tutà.
     Nolgicana tut cama bunà di marea, cà disi can, s-moarà tu noaùli dili. De alih'a, cà z-doari g-Aiclu cindu k'ari, ma nu ca gòni li.
     De aestà nisi nu puteà sà si ndreagà tu aiii. De-aoà ncà-80¿area lor. Unà «amea va s-facà», alantà «a mea va s-facà* ; marea, cum Jineà foàrtica tu minà «crigt!» il' fati a h'irlul gi armasi z-bineadà h'il'lu de amirà magi ving'itl ahi.
                                     Amiràlu avigl'à ascumtigalul s-avdà càsmetea fiéorlul gì nvdi sedata nfàrmàcoasà te-1' bàgarà mirili ! Nis z-bàgà sà 85 se-alumtà cu tut aestà tra si-gl ascapà iiioara. fe-adrà ? Altà
127
FICOKLO MORTO TO VINGIjI ANI.
nà pàlati tutà di vilie. La poartà bàgà avigl'itòrl, sno-alasà s-intrà nifi pull'ù nauntru. Aest? avigl'à 4ua s-noaptea niminàtl di la poartà; vidèm, pr-Iu va s-intrà ponda di moarti, tra s-lo-
aflà?
  Aproapea se-ascapà fiòorlu. §tii agumsi cit se-alasà unsprà- 5 vìng'itl'i si s-calcà tu dosprà-ving'itl, cindu na, Iu-1' pitrea^i tatà-su nà ctnestrà co-aùà, ca totna. Fióorlu, hàriòs s-nis, cà ascapà di moarti, $i4ù s-micà aùàli. lu s-u scoatà draclu, to-aràpune nà nipirticuse adunatà culcùg. Aestà-1 miseá di budà. Tu oarà aurlà gònile di dor cu boati: «agutòr, agutòr, mi miseá ni-10 pirtica! mor-mor!» pinà z-ducà z-da tu stiri a tatà-sul, el §i-l deadi suflitlu màratlu di tinir!
  Plimsi tatà-su, zg'ill, di vrea glàreascà di dureari, ma ninga nà oarà h'il'lu nu s-turnà dit lumea nantà, nu s-turnà!
  De-afeá, nu poati s-h'ibà al'umtrea di cum i'-easti bàgatà 16 a omlul a trea-zà di miri.
  Areali §-tuti, ibi fui §i Io aclò.
           §i ncàlicàl pri un cal cu ^auà $i viñü z-v-aspùn un pàràmìO a voaüá!
                        (Spus de (al Cealera Starnuta, Avela, Epir.)
            47.  Ficorlu mortu tu vingitt añí.                    20
  Earà, fé nu-§I earà.
  Cari no-amintà nà màratà, 4ua tutà {e fà|eà ? alàgà pri la biserti, pri la moa§i, pri lu av4à cà virà cunoasti di lù-cirli muTiregti, cà, nacà-nacà amintà §-ea virà nicùt, s-nu albà2& pènurà tu ìnimà, cindu veadi, cum nivistiti de-aèrl, de-aoal-tari, cu ficòrl im bratà s-ea làita cu minl'i goali.
  Tu màrdini, cum adrá, cum feafi, c-armasi greaüá si tu noàul' mesi l'i se-aflà un Aie, gros ca birbicuslu.
  Di marea vreari te-1' aveà muma, bàgà s-priveagl'i noaptea 30 tutà a trea-z, s-avdà, te sciiturà va-1' bagà mirili. Oara tìadà-noapti, na lu si vin treili miri, cu furca m-brin si cu fuslu tu minà, si-1' toarcà càsmetea.
  Mira fea marea-1' turteà gros multu s*tut g'ineatà-1' cintà, cà unu-I la pàrinti.                                              35
  H'irlu torsu di marea masi tu làdùdl si tu musutefli a
128
PER. N. PAPAHAGI
                                        loclul Í1 mul'à a(eà di mesi §i tut buni ma-1' cintà §i ma-1' urà
     Cindu vini lùcurlu la ñica, scoasi foàrtica din brin, cri§t il' fa(i a h'irlul gi-1' bagá :
     —      G'ineatà s-al, bùnili a loclui s-le-al, ma banà ma nsus 6 di ving'i(I ani s-no-al §i broàtìclu s-tà h'ibà itia.
     Mà-sa bàgà tu cornu (e putù s-arupà din gura mìrà l'el pinginà. filili tri(eà §i fiéorlu origteà ; s-feafi di un ai s-fea|i di dot, cindu intrà tu treil'i ani, nis càftà z-ducà li scul'ò, sà nvea^à carti. fé n vitari, va-1' dìU ? foc 9*aP& l'i s io duteà gura. Agumsi tu noaul' añl si §tibà §apti-dàtf §i-doaü¿ di limbi. Numa luí se-avdi'pinà la vàsil'elu g-aestu-1 lo la pàlati si-1' h'ibà mina ndreaptà. Fióorlu, ca flóòr mintiòs §-adus $-mà-sa aclò.
     A galea-galea tricurà añl'i, di-fl pàreà c-aèrl fu. Fiéorlu càlci 15 tu vìng'itil' añl §i agtiptà s-l'a di unsprà-ving'itl, s-treaci màrijinea lae, te-1' bàgà mira, $i sà si nsoarà cu h'il'a ami ràlul, cà multu lo-aveà tu vreari aestà. Mà-sa di ningà ni: anlu aestu nu z-bàtù ?i tut il' ^ifeà, sà se-aveagl' di broatic cà l'-earà jali, s-nu s-facà grallu, a mìràl'el.
20 Aveà armasà ma§I nà duà> ca fiéorlu s-alasà vìng'itl'i, s-ii trà tu un-sprà-vìng'itl'i de añl.
     —     E! mindueà ni§I, muma cu fléòrlu, va h'ibà, cà ketr micà mira I $i s-hàrseà dol'i. Citrà mirindi oarà, te-l'I viñ a fiéòrlui ? s-facà nà priimnari pìnà sun hoarà. Aclò tundei
25 un éelnic oili. El, vrea sà §tibà di tuti, s-apruk'è £-veadi cum tundu oàminl'i. §i vru s-tundà §-nis nà oaie trà hazi Picurarl'i il' deàdirà foàrtica $i l'-adùsirà nà oaie.
     Aclò iu tundeà basca di oae, [tu bascà s-h'ibà a scianti un broatic. Broàticlu cirtìt di foàrticà, arsàrì di nà oarà 30 fiéorlu se-aspàrè $i tu aspàreari, cariati cum feati cu foàr tica, cà §i scoasi ocl'ul §-cà<}ù mortu, tra sà s-facà dica m! ràl'el.
                                        Plimsi bolu-muma, cindu l'-adùsirà hàbàrl'i, z-dipirà, mi din cot tuti : Fiéòrlu dusi §-dusi trà tot-na, c-ac^ì-l' fu s-h'ibà
                                                                   (Spu9 de Luga al Uanak’a, Avela, Epir.)
h'il'imj de-amirá §i sckiata ldI.
129
             48.  H'il'ilu de-amirá $i scriata luí.
   Erá uná oará un amirá.
   Amirálu amintá un nat. Natlu erá fléór. Cíndu vinirá minie sfi-1' bagá «treea seará», una 4*8«:
                 «Z-binea^á veri §i primávérí                     5
                 noaüá-<jlátI §¡ trel!»
   A doaua ni lo, ni lásá:
                 «Ni|i veri, ni^i primávérl noaüi-4á(I §i trel,
                 ma dlle noaüá di la mine s-albi!»                io
   Cama ñica, s-li mbuná márli surárl, grl:
                 «Di la uná va s-las, di la lantá va s-l‘aü $i unspráving'ití de-aúl va-1' daü !»
   Armase pi zborlu a ñicál'el z-binea<já magl 21 de-añl. El 15 cri§teá dipriuná cu «Jua §-cu anlu. Agumse di ving'i^í añl fléorlu, s-fea^e gone trá nsurare §i má-sa §-tatá-su íl isusirá cu ná featá de-amirá, cum lá cádeá §i cum l'-adu^eá arada.
   Xi^i nu nvisá el', Je-l' a§teaptá, cá d-Iu sá §tibá ? Ta-mám fiéorlu cálcá tu 21 añl §i nk'isirá cu cüscárl'i s-l'a nveasta 20
   Dupá \e s-feate numta, u bágará nveasta n-calár, s-o-aducd acasá la gónile. Lipseá s-treacá prit un ari'ü; apa luí nu erá ni multá, ni araüá, s-tragá; ma multu durñá ariülu.
   G'ine ma, trea s-facá grallu ali mirá, tufl tricurá $i nu pá-tirá tivá, ma§í clndu fu s-treacá gónile, l'i si nk'idicá calu25 ?i brum! s-nicá to-ariü.
   Páná z-greascá láitlu §i corbul «agutór, agutór, cá mi nec!» s-nicá gi z-duse.
   Si erál acló, si vedi apoea zg'icute, dipirárl $i plingute. (>i(eál: «Te s-fafi aoá!» S-erál di virá parte s-av<Ji márataao di niveastá nao, cum plin<Jeá §i cum z-diriná di jale, cá 9-k atrá, fe-1 k'atrá s-erál §i tot vrea s-te-arupá ñila! Ea láita 5-arupeá perl'i din cap §i strigá §i-§ báteá pálmile, ca laea Ü lae; ea vrea ma g'ine s-moará dipri-cá z-bánea<já fárá durada a l'el. N-cot erá ti násá tóate páriguriile.               36
   Paptha^i, — Basme arománe.
9
130
PER. N. PAPAHAOI
      Mira fea laea, cari avdi nila fi s-fàfeà aoà, l'i si mul'è ìnima di marea jale ali niveastà.
      Cari il' si mul'è, ìnima s-nu-1' avdà boa|ea ma multu, « ai ! 4ise, si-1' daù ningà date adì!»
6 Troarà tìnirlu anviè $i di nà cale, d-iu erà oàminl'i ca di pri mortu, acàfarà earà si goacà gi s-ansarà.
      Cindu mira l'-adapse aól'i, niveasta lo-avdì' $i ta s-nu poatà moartea s-lo-aflà, 3-adrà nà pàlate di game, lu s-nu poatà s-pitrundà vàrnu.
10 Cu tutà aestà, cà fu scriatà s-moarà, cindu l'-adùsirà s-màncà, tu auà erà ascumtu un §arpe. Aestu-1 mu§cà di mànà, si nfàrm&cà $i muri màratlu-?I!
      §i a^ì, frate, s-nu mintue$ti, ca di-se va s-h'il amirà, va s-potì sà scak' di moarte, cindu z-bitisea$te h'irlu! Scriata
15 tòtunà s-fate.
                                                                  (Spus de Mia Adam, Vlaho-Clisurà, Macedonia.»
                         49. Curcubeta.
     Earà nà oarà, te nu $-earà.
     Nà oarà 9-nà zàmani, cindu imnà Dumnidàù pri padi. earà nà mul'ari c-un bàrbàt, te no-amintà $i cari no-àmintà, <Jua 80 tutà cu «dà-nà, Doamne, §-a noauà un fiòòr $-las h'ibà cur-cubetà» in gurà, cà tu màrdini là pitricù Dumnitjàù nà cur-cubetà, s-nu-1' micàurècl'ili 4ua tutà: «Curcubeta vrep, na-vS curcubetà !»
     A lor le-ampàrù g'ini. Ei' §-o-aveà, cà te aù ni§i, no-ari 25 nifi amiràlu. Haraùa lor !
     Ficorlu, duà cu duà cri§teà. S-feati ca di ving'itl ani. Sà-videài in cali, arislu nu s-tineai, ahtari om $-earà. A lui il bàgarà numa Curcubeta.
     Nà duà amiràlu dit atèi loc u feati sàrbàtoari mari, cari-§t 30trà t©: fiéòr l'i se-aflà, numtà feati, z-và arid, nu §tiu ? Ni: adrà $-measà mari §i bàgà zbor z-vinà tutà lumea, cari ni s-tini a mari, s-micà, z-bea cu càcula scoasà! cari nu vrei z-ducà. la measa amiràlui?
     Dusirà tuti, vru z-ducà $i Curcubeta!
86  — Mumà, mumà, va mi due 3*10 la measa amiràlui ?
CURCUBETÀ.
131
                         v cà tini h'il curcubetà ?
                                                                                               ■>orgu ! Las h'iü curcubetà. O a-i-1' §-mà-sa s-nu-1 pàrà-
                                      tìndalul-arucutìndalul a- 5 z-4ifl aclò, cà merlu se-oà un de-alantu, cari di cari urcubetà strigà cit lu ncàpeà s-mutreascà s-nu-1 calcà, cà $i .ntrà éoarli a lùmil'el.         10
                            ,-tìn aclò §i-l càlcS pri éor.
                                                                  .gh'ilì Curcubetà, §i mutreà lu calti,
                         cari ti bagá z-viñl aoà, di nu-jjl ije4i gri aestu.                              15
                                                                            Curcubetà, di zbor-zbor s-anéuparà §i .¡antu, zg'ileà un, aurlà anantu, mintirà tutà
                 e-aclò, di si ncaói, gri amiràlu? ibà, il' 4^sirà, un om cu semnu, cu numa Cur-20
          . a scoàsirà ntrà amiràlu, (e s-veadà aestu ? semnu ùlteà crufea di éudie. Feata amiràlu!, citu-1 vidù, il si-9 (inà arislu §i-l' 4^si trà §upèr, trà pezà:
                  Curcubetà-betà,                             25
                  Curcubetà h'artà,
                  Linte amisticatà,
                  Pini di sicarà,
                  Bunà trà tu oalà.
  Curcubetà ne     Io, ne alàsà, ma  l'-u tàcini :            30
                  Curcubetà mea,
                  Tu pintica ta !
                  S-alàdl $i s-mi caffi,
                  {■S-fàrà d-Io, oarà 8-no-arav4i !
  A hit, §-feata amiràlul armasi greaùà dit minuta fea di grailu 35 al Curcubetà, ma di frica tatà-sul, zbor nu scoasi. Cu tut-aestà, cari s-umplurà 4ìhb §i-l' si feafi pintica pin di gurà, ascundl-u, cari po(l ! Nvtyà ^-amiràlu §i cindu av4i' ar§inea
132
PER. M. PAPAHAOI
   està tu casa lui, h'àrili s-micà-1' vineà. Cindu aflà, cà-I greaùà di Curcubetà, il' vineà s-u vàtàmà cu pinea n-gurà. Gurà feata, cà nu dusi cu Curcubetà, (ivà ! cari u pistipseà.
     Te s-facà, te s-nu facà, lo-aduti Curcubetà acasà la nis b §i de-adùn cu h'il'i-sa l'-acatà di-1' bagà tu nà cinestrà 9-là da cale t-un ariti, lu s-l'i scoatà ariùlu. Feata, laea, nu-1' si micà, cindu mindueà te erà ea la tatà-su §i cum adunasi torà z-bineadà c-un Curcubetà, di cari nisà ^-arideà tot-na. Di doaùà ori vru sà s-neacà to-arìu dadùn cu natlu, ma di doaùà io ori u trapsi Curcubetà §i-l' ^.isi :
     — Nu t-u micà inima, featà, cà Dumnidàii gtie te adarà !
     Citrà di searà cinestrà se-acàtà di un sk'in $i ni§I i§irà tu irnie, lu nifi pull'u nu bàteà.
     Curcubetà, cari i§I pàscù ocl'il' pri divarliga ?i vidù, cà ne 15 éipit di om nu z-veadi, g-alipidà coaja di Curcubetà nàparti $i \e s-tà veadà ocl'il'? Aleptul alèptilor §i gònili a gonlor, nis earà: Di la cap pin la doari earà-1 angl'igàt ma§I tu hrisàh' §i nviliéà nis cama di soari.
     Feata, ma-1 vidù, §-k'irù mintea-1' pri mu§uteata lui! di 20harao mari, buda l'-arìdeà §i stràùiii nu u ncàpeà.
     Trapsi un semnu Curcubetà, disi doaùà zboari §i freacà-^i ocl'il', z-vedl §i s-nu pistipse$ti : nà pàlati ntrà tini ma?I de-amàlamà §i vamandi. Ma nclo, tuti lùcrili dit pàlati earà cu gurà. Tra z-bagà s-micà pini diteà nà oarà : bagà-tè measà ! 20 §i measa se-a§tirneà cu soe-soe di micàrl. Yrea sà ncl'idà u§a, il' d?teà: ncl'idi-te u§e ! §i si ncl'ideà di singurà.
     §-ac§ì, cu tuti lùcrili din casà, ma bunà banà te-§I triteà, nu s-fàteà ! Binà ca tu gàrdina-1 Dumnidàù.
     Amiràlu, dupà te l'-agunì din casà $i tricurà niscinti ani §i 30 niscinti me?!, di-1' tricù foclu, acàtà s-l'-amparà aràù di te feati ?i nu-1 acàtà somnul di multa cripari.
     Nà duà j-bàgà nà cumatà di pini tu tastru, ?i ncàlfà g'ini-mu?àt nà pàreacl'i di fàrùh' ?i al ! dipu featà, s-o-aflà, va moartà, va vie!
35 L'-u càrtinì ariùlu ng'os ?i alagà, alagà màratlu ?-mutreà di nà parte ?i de-alantà, nacà-1' da di virà semnu, tivà!
     L'i si pàreà, cà nu vrea-1 doarà ahì't, cari si ?tea, te soni avù mu?ata-l' h'il'e.
     Trefl vàl'url, tretl oahte, agumse tu nà irnie. Aclò tu irùie
CURCUBETA.
133
te z-veadä? nä pälati {e scìntil'à di amàlamâ çi vamändi.
A lui îl' gurlidà màtîü di foami. Si z-ducä, s-nu z-ducä, s-treacâ seara la pâlatea tea, ca vîrâ oará eu oara s-mindul. «AI s-mi duc, câ nu va mi s-coatä nafoarä trä nä seará.»
  Aclò lu dusi ç-asunâ la poartä, lu ntribá poarta:             &
  —     Are! te dai acçi? Nu çtiï, câ doari? Tini gurä no-aï sä ntreg7?
  El armasi ca k'irutlu, cîndu av(Jî, câ poarta aclò zburaçti-'Mari lucru ?-aestu!» mintul nîs. Apoea ntribâ:
  —     Câlitôr om vretï s-àpirâ nà noapti aoà, câ ntunicâ tu 10 inde ?i no-ari ïu z-doarmä?
  —   Sä ntreb, disi poarta.
  Di lucru-lucru, poarta ntribá scara, scara patlu, patlu ma nclo, là apîndisi doamná-sa lor. Aestá <}îsi :
  —     Las vinä criçtinlu al Dumnidâü, cá deadi .Dumnidâü, i& nu ma?I trä un, ma trä nä ñil'e.
  Unä intratä amirälu n-casä ?i-l vi(}ù feata, di nä oarä-I cunoscù, cu tut auçaticlu ?i perlu albu te-l' alg'i di criparea U featä. Ea s-featf, cä nu ?ti, cari easti. El, necä-l' tricù mintea iuvaçuvà, c-afeà s-h'ibä feata lui.                             20
  Cìndo lo s-inträ tu udâ, ru sä z-discaltä, cä-1' erà argini, cum s-calcä m-padi, ma h'il'i-sa no-aläsä ?i-l' disi :
  —   Tretï, criçtine, ac?ì cum h'iï, te-t* lipseaçti s-li scoti tä-
ruh'Ii tine om aù?; nu-tf agundi, câ h'iï curmàt di cali, ma ▼rei 8-ti pidipseçti ninga ?                                    25
  Nîs mintl gura §i nu §tea te z-dîcâ, ahîntà ar?ini-l' vineà. Mutrita te-l' feàtirâ aclò, nu se-aspune. El ç-o-aveà, câ va-1 tragâ tu vîrâ udiéü vecl'u, si-1 bagá s-mîcâ eu huzmik'arl'i ç-atèl' aclò îl tràpsirâ tu cama muçatlu udâ.
  Amirälu, s-nu §-erà eu buda cripatä ?-cu pènura tu inimâ,30 ma? el ?ti, te k'efi vrea s-faeâ. Aoà paraSis curât earà.
  Na-1 çi Curcubetâ vini di 1-avinari cu h'il'-su. Bägarä measa oàspiluï ; ma te die Io, bägarä measa, câ measa se-açtirnù singurä; slnguri vinirâ mîcârli pri measâ, singuri lingurli, singuri tuti.                                                   35
  Treï did piini l'-u disi amirälu aoà cu tuti bunefli di sti loc. Maçï unâ-1 cîrteà, cîndu l'-adufeá aminti h'il'i-sa, câ te sta cirtit? te ari? t® lo-adusi calea?
  El zbor nu scuteà din gurä ?i mutreà cum di cum s-u
134
PER. N. PAPAHAGI
                                        k'arà cuvenda aestfi, ahlntu greti il' vineà a màratlul di tatà
     Vidi oara s-fugà. Feata-1' bSg& s-micà, cà vrea tragà cal $i s-mutà measa. Feata pugpurá a unel furculifá s-intrà ti éoàriclu a tatà-sul. Nu va dicà, cà furculi^a si nh'ipsi unà 6 13-unà.
     Cindu vru s-fugà prit poartà nafoarà, aestà lu ncl'isi gu mitati di nafoarà, gumitati di nauntru gi-l' disi:
     —   Scoati, (e furà$I g-apoea s-fu<JI !
     —       More, cà nu furàl (ivà, lo nu h'iù om trà furtu. io — Ba,- cà furà§I ! u$a.
     Furculifa, de-aclò lu earà tu éoaric, gri :
     —   Tu òoaric me-ari !
     —     Ac§ì, oaspe! il' fac Curcubetà cu tal Curcubetà, cà dupà fe te-agtiptàm cu tuti bùnili, s-fà ncarfi sùflitlu trà ni
16 furculifà ?
     Gurà nis lallu, cà nu u furà, cà unà, cà altà, ma feata-! cama multu, nu vrea s-lo-avdà. Tu soni-1' disi:
     —     Vedi, tatà, cà $-tini ti gurí, cà nu o-al adratà mu§utea(¡ està ? tut ac$ì mi guràm $i spriguràm 9-I0, cà nu mi du§ ©
20 Curcubetà, ma tini nu mi pistipseàl.
     Avdi'ndalul amiràlu, ca ea-1' greagti tatà, 11' càffà l'irtar trà te-adrá nis, cà ma$I el $tie citi trapsi §i citi ori il' pàri aráü.
     Apoea là mbàirà unà citi unà tuti din cap pinà n-coadi 26   — S-tà spun 9-I0 tora, tatà. Na! aestu easti bàrbat-n
   Curcubetà di cari n-arideàm noi!
     Z-bàgarà un co-alantu ni$I aclò $-apoea ij-lo paplu nipoti m-brafà, l-bà§è §i nu-1 sàturà di gucari.
     Apoea adùsirà marna feàtil'el 9-pàrintil' al Curcubetà aclol iiogi dipusi amiràlu dipri scamnu ¡ji bàgà Curcubetà, z-dun neascà.
     Aclò earàm 9-I0 §i v-adùg citi nà pàreacl'i di strani mi 911 tl ; la fiéòri : càculi, pi$toale, fluèrl ; la feati: mintìl', fustài yi di tuti bùnili. G'ine-ma, cum tricùl prit ariü, dipusi pondi 869Ì-Ì1I li nicà tute.
                                                                                (Spus de loan al Barac, Arela, Epir.)
DzONILI AVINOTÓR §1 MU^ATA-LOCLüI.             135
         50.  DZonili avinotór $i Mu^ata-Loclul.
  Gra no vedu9 tse é-avea maé un fltéor. Nuso nu vrga, fitíorlu-l' s-l'a kalea tato-sui, s-lu fak9 avinotor, ko é-tato-su avingtór erá. Aest9 nu tr9 altg, ma muma sg-asporeá s-nu ajbo h'il'lu songa tat9lui. Tato-su murl no dzu9 v9tomát di lamñi, kundu z-dusi s-o-avin9.
  Aksi muma 1 bQg9 la araftu. No dzu9 kum kuseá, ul' fatsi araftul: «Lai morate, tini nu h'ii faptu tro kuseari, tini h'ii bun trg tu zunatga tato-tui.
  —   Nu ti ntreb, másture, tse zunati avea tat9-ñu ?
  —   Tse mi ntreg' mini, di nu ntreg7 mg-ta.
  —   U ntribái, ma nu-ñ aspuni gri, fltéorlu.
  —   L'a kotiu aéstuea ái intrg-l'u, si vedz kum ts-aspuni.
  Fatsi é-fitéorlu akél ii l'u intro a mg-sai ko de, s-l'-aspun9
tse zunati avga tato-su.
  —     De, lai h'ilu, tse zunati s-aibg, k-araftu erá, l'-dzusi mo-sa mintsuñ.
  —    Ori ñ-aspuá a kalealui, grgaéti fltéorlu, i nu ai ask9~ pari di mini. Ku mintiuna nu u skots naparti.
  Atumtsga g-mg-sa-l' dzusi: sun^ro erá éi-1 b9go la su-moro.
  o o
  No dzu9 pali, kum lukrá, nu itiu kum trapsi s-umpl9 un 8Dmár ku pal'i ii l'-arupsi k'alga Si skütiklu. S-noirgaéti su-morolu ii-1' ari uno ku tioklu:
  —   a             o
  —    Nu vedz tsg adári, ul fatsi, nu-ts l'ai nointi zunatga tato-tui, ma viñii si-ñ ti fats sum9r9? Tine nu fats tr9 sumo^l
  —   Nu-ñ dzuts, tse zunati avga tatgñu?
  —    Mi ntreg' io, tse zunati aveá tato-tu 2 Mako vrei s-aflij du tí, di ts-untrgab9 mo-ta.
  —   U ntreb, ma nu-ñ aspuni.
  —   Intr9-l'u ku tioklu aestu, z-vedz kum ts-aspuni.
  Nu k'ari kirb fltéorlu, ma l'-u intr9 pali a mg-sai, k9 i l-aspuni zunatga a tat9-sui, i nu askap9-
  G'ini ma m9~sa avga fapt9 dáurát s-nu-1' aspun9 iuvá-siuva alih'a ii dg-aest9, l'-dzusi tut ung mintiun9, ¿9 taha tato-su gara k9rv9nár ii lu arugo s-pasko kal'i a k9rv9nar-lor. N9 oaro kum l'-avigl'á kal'i ning9 un agru, ka di lgani,
  &
10
15
20
25
30
35
136
PER. N. PAPAHAGI
   ka di kurmari, s-teasi, si-1' kgako un okl'u di somnu. Kali atumtsea intrarg tu agru Si kundu si-z diSteaptç fitsorlu, na si drogatlu, iu l'-anà, s-l'i nkl'idg. Vrurg, nu vruro kor-vgnarl'i, plotiro diirimelu trg ndiumitikarea tse-1' featsiro & kal'i a àgrului. Kuti rauko lailu fitSor pri zverko, maS nus Si Sti:
     —     Na! -Skari vrei dorni S-alto oarç, ul' dzutsga. Nu ti duts s-l'ai zunatea tato-tui, ma-ts lipseà korvonàr s-ti fatsi, s-ng 8kotsi di ahuntu diirimè ?
10   — D-iu sg Stiu io, tse zunati avu tatg-nu ?
     —   Kari nu Stii, ntreabg-tsi mg-ta.
     —   Mu-mga nu va s-n-aspung.
     —   Intro l'-u ku kopesturlu ftôàr-ftèur, z-vedz kum ts-aspuni.
     Mgrata di mamg nu Stga tse mintSung s-aflg, tra si-1' dzuko.
15 Ma kari nu putea z-greasko ndreptu, l'-dzusi, kg zunatea tato-sui gara: Sidearea. Ea ma g'ini vrga sg-l vgadg kum, Sadi akasg fgrg lukru, di s-l'a kalea tato-sui, s-patg, tse potsu ç-nus.
     FitSorlu, kari ul' se-aurà di Sideari, bogà s-ambàturlg kasa-n 20 sus, un g'os Si s-trubg, ka fitSbr dizûirdàt Si fgrg lukru, tse erà. No dzug, kum gurnà tu kutrug'omsi, da di àrmatli a tato-sui. AtumtSea aduki nus tse earà tatç-su. Ku tutg vu-ryirea Si plungul a mçràtil'ei di mumç, nus li tsimsi Si s-featis avinotèr. Ahut lo-akotsà àrmatli, kg di kutsi gamin lu astol a, 26 l'-dzutseà :
        Ù ^
     —     Am acSi te-akatsg, nu ka ma naintea araftu S-nu Stiu tse? Tora ti kunoSti ko h'ii h'il'u dg-avinotôr, di pri prin-dgarea tse-tsi fak àrmatli.
     Tu avinari vurç nu l'i stgteà nçinti. lu o-arkà tufek'a, 3om-padi nu kgdeà; prit nel u tritseà.
     Ng dzuo, kum zburà la ng fukurinç ku altsu avinotôri, di ung de altg, l'-fatsi un avingtbr:
     —     S-a tato-tui, lirtatlu, nu-1' si mukà goalo, ma S-atsua s-nu-ts h'ibç di okl'u, arkari nu vrei naparti.
36   — Eee! susk'irç un altu, maS ung lo-asparsi tato-su,
   k*-aklô-l bggg atsèl din vali, sç z-dukç, so z-batç ku lamna tra s-nu s-toarno nopôi.
     Diônili avinçtôr, tse pun atumtsea nu Stga, di tse-1' fu moartea tato-sui, kut o-avdzu aestu, gri:
DÍONILI AVIMOTÓB $1 MU^ATA-LOCLüI.             137
  —    G'ini adr9 tatg-ñu di dusi s-u vát9mo, ma iu-i lamña tsea? ko é-io voi s-mi misür ku 11US9.
  Kuti-1' fgátsirg, auél'i avin9téri, gaspitsl'i a tat9-sui, 89-I toarn9, nu s-putü, nu-s putü. Nuskunts9 vrea s-ñarg9 dg-adün ku ñus tr-adíutór, ma nek9 aest? nu u vrü ñus. Ma 6 vidzuro éi kriétiñl'i, k9 nu si ndrgadzi, lo-al9sarQ s-fako kum ui tal'i kaplu.
  Nu trikü ne trei dzuli di kum i él sg-avino lamña, éi-n tuto lumea l'i sg-avdzu numa di dzungatsa lui, k9 z-botü ku lamña éi ko u vot9m9. Kari avdzá de aest9, ñirát armungá, 10 ko nu-1' yinga s-pistip8gask9 iuvaéuva. Ahutg numg lo, k9 z-dzutséai a vurnüi, tse déoni hii, ts-u turna: io díoni? dzoni-í avin9torlu, tse V9t9m9 lamña.
  Dionili avinotór, dupo tse aspusi déungatsa aesto, ul' viñi oara tro nsurari, ma nu aflá feato tro ñus. Avdzu el di ku 15 fitsór, ko tu m&rdzinga loklui gasti Muéata-loklul ku perlu di hrisafi é-ku okl'il' atsél' albaétri, éi ai! S9 z-duko s-u kaft9 nveasto.
  “  o
  Imno é-imng, fratile-añeu, adíundzi t-un lok, iu da di un om, tse dit éapti téirgapuri muká éi nu-s sgturá §i tut s-mucg 20 ooftá.
  —   Buno-ts 9ar9¡ l'-fatsi dáónili avin9tór.
  —   Gini viñié é-oaro-ts bung, k9 h'iu pri mukari, greaéte atsel.
  —   Putsun9 muts, s-nu-ts h'ib9 di okl'u; io nu am vidzut9
ah uto diungatsg di om.                                       25
  —   Tse h'i\i pri niñg9 atsél tse votgnw lamña?
  —   Am io h'iu atsél.
  —   Mi l'ai é-mini ku tini?
  —   Haidi, l'-dzusi éi s-fgátsir9 doi.
  Aistüi ul'i dzutseé: MvJeo-multq.                           30
                     Nu trapsir9 mult9-putsuno kali éi da di un om, tse n-téi-aprés éidgá éi nu si ñk9ldzá, ma dzidzira dipriuná.
  —    Déoni om h'ii, s-nu-ts h'ib9 di okl'u, fatsi díónili avinotór.
  —   Tse h'iu io pri niñg9 atsél tse votom9 lamña?           35
  —   Io h'iu atsél.
  —   Mi l'ai é-mini ku tini ?
  —   Haidi! éi s-fgatsir9 trei.
138
PER. N. PAPAHAGI
     Aiétùi ul' dzutsea : Dzidziruk, co dzidzirà tu k^ldura tsea kama marga.
     Dupo aesto, kari imnaro, imnaro, dèadir9 di un Birìu, tse s-adiukà ku muntsul', kum tg-adiòtsi ku k'itritseali, lo-arkà
6 un sus éi tu aétiptari, ul' dudgà UD9 ku muna, di to-altu lok lu astrodzgà. Avinotorlu S-ak9t69 urèkl'ili, kundu vidzìi §-aest9 d2uneats9 Si bogò S9-S rmMj:
     —     Tse vidzùéi, lai m9rate, di ti Airi akéì, fatsi Alumto-muntsq.
io — Kum nu-i tsivà, s-alumtsu muntsul' ka nuéti abgali?
     —     Nu va dzuk9, k9 nu-i tsivà, ko sun 6-altsu tse au, fapto S-kama m9ri dzunèts. Ts-au avdzut9 urèkl'ili di dàònili avi-notòr tse votomo lamna? Atsea se-akl'amo d£uneatso.
     O         OOO                *           o      ~   o
     —   Am io h'iu atsèl.
15  — Nu mi l'ai è-mini ku tini?
     —   Avdzu nu ti l'au? Si s-fgatsi patru ku Alumtq-muntso.
     Imn9 Si zburà, kalea s-arukuteà Si se-adunà, S-adiùmsiro
   la un aruu. Aoatsi nuéti morati di furnì<JI s-piSipseà s-tre-ako didindi Si nu puteà, k9 ma multili s-nikà. Avin9torlu
20tal'i no vearg9 lungo Si u tindi deasupra ruului. Ac§ì fur-nidzli puturo s-trgako.
     —     Kari e-atsèl tse n-adro bungatsa aest?, gri ammana fur-nidzlor?
     —   Io h'iu, dzutsi avin9torlu.
26  — Dum-l'art9-ts oàsili a tato tui, gri amiroana Si skoati
   di-1' da n9 pean9 Si-1' dzutsi:
     —     Tsuni peana està éi kundu va ti horzoeasko vur9 9ar9 ad2utorlu a nostru, aprindi-u Si tut9 furnikamga, pun9 s-as-kùk', aklò va se-afto.
30 U l'a é-aesto avin9torlu tro adùtsiri aminti Si-S tradzi kalea. Dup9 dzuli éi sipt9mun, adzùmsi tu amir9ril'a alg'ìnilor. Trus atumtsea deadi un fok mari, k9 vrea s-ardo tuti stùpurli alg'ìnilor. Avin9tòrlu ku sotsl'i a lui ars9rir9 Si lo-asteàsiro foklu S-akSi askopo miletea alg'ìnilor.
86  — Dum-l'art9-r oàsili a tato-tui, gri ammana, k9 di mari
   argu n-askopàè, Si sk9asi di-1' deadi n9 pgan9 Si-1' dzusi:
     —     Tsuni peana est9 Si kundu va ti h9rz9eask9 vuro 9ar9 adiutorlu a nostru, aprindi-u Si tut9 alg'inamea, pung s-as-kùk', aklò va se-afto.
DzONILI AVINOTÒR ?I MD§ATA-LOCLUÌ.
139
  Ahut avin^orlu èi-è trapsi kalga. S-u èkurtom, va dzutsèm, ko avingtorlu dupg meè é-an adiumsi tu loklu, iu éideà Mu->ata-loklu\ èi kum adiumsi, di la un di 1-anantu, aflà iu èadi >i dusi s-u kaft9 nv§ast9. Ts-aflàèi d-iu s-l'ai unvgastg ku lino s-ku doaim Atsèl' b9gar9 89-è arudg ntr-okl'i-1' èi su-1' .5 dzuko:
  b e
  —    Feata noastr9 mults9 o-au k9ftat9, è-multsu nu s-au turnat9; k^i-ts da muna akatS9*te é-tini.
  Ko ètits, p9rintsul' ali fgato nu vr§a s-avdo tro dari é-neko a feat9l'§i nu-1' si fudzfà de la p9rintsu i-tr9 aestg, nuè, io a kuitsi-s yin§à S-I9 u kaft9, l'-dzutsga, k9 l'-u da, ku k9vu-lea, k9 tse va-1' dzuk9, s-adar9; di nu, kaplu 39-1' lu tal'e.
  —  G'ini, gri dzònili avin9tòr, mi leg kumu z-vretsi, k9 io
ma g'ini mortu voi s-h'iu, dikut s-mi tornu f9r9 muèata-lo-kiuj.                                                         16
  —    A ta s-h'it>9 feata, kari s-potsi tu trei dzuli s-muts : trei t>ireapuri di punì, trei boi untrèdz si z-beai trei k9ld9ri ku ap9.
  Avin9torlu s-lig9 si nu trikù 09 dzu9, k9 muèk9tur9 nu armasi. Tse adro nus? zburu ku Muko-multq pgaskumtì-20 ;alui èi-1 b9g9 tu loklu a lui, k9 tut9 n9aptea pun9 dimingatsa u dipin9 ^punea è-karn§a è-apa di taftà è-altg:
  —  Avètsi è-alt9, k-ats§a ne tu m9s§au9 nu-A intrg.
  Porintsul' a featil'ei se-asp9rear9 di ahut9 mucari 9-puteari
di om, ma tut nu-1' u dgàdiro f§ata èi-1' dzusir9 :           25
  —  Ts-u d9m, kari s-apiri tu un tèireàp arsu di èapti ori.
  Avin9torlu tut ka manaint§a, b9g9 Dzidziruglu, tse nek9 39
ai nk9ldzask9 nu puteà, nu 39 s-ard9, kum s-aètiptà atsèl'.
Ku tut aest9, tot nu l'-u deàdir9 feata, ma-1' dzusi^, k-a-tumtsea va s-aib9 ngri tr9 Mu&ata-loklui, kundu va se-adaro 30 padea ohtu è-ohtul padi.
  Avin9torlu dimund9 al Alumtq-muntsq èi pun9 s-ti èutsi, mùntili se-adr9 padi èi padea munti. Tut9 lumea de-aklò iigl'its9 di frìk9, kundu vidzù un9 k-aest9 ; vidzù k-aoa nu-i *'ko èi k9 nu si skoati ku mintèùii. A p9rintsulor nu I9 si 36 dodeà fgata ku vur9 trop èi mutr§à kum di kum s-fak9, s-l -afl9 n9 ak9ts9tura, tra s-nu l'u da. Ul' dzusiro nupoi:
  —  A ta s-h'ib9, kari s-pots s-kuri mel'lu di grunlu tut kut
140
PER. N. PAPAHA6I
   se-aflç tu-ambçrli anoastri amirçreSti, kg, mg-agurSii se-aspun: pçrintsul' ali featç gara amiràtsi.
     Avinçtorlu aprgasi peana furnidzlor Si kari s-aurñi fur-nikamga tutg, puno s-krgapo dzua, gurnùts di mel' no-6 aflài tu grun, Stii, neko tro diuràt !
     Kari o-adro S-aesto di nu avea di tse akçtsoturo so se akatso, porintsul' ali Muèata-loklui, ul' dzusiro:
     —    Muni va u skutèm s-ts-u dom. Kara s-u kunoSti, s-u l'ai. Tse fak nus? Akatsç di nvesku tuti muSàtili tse s-aflà
10 tu amirgril'e S-ku Mukata-loklui Si li skot di-T dzuk avi-nçtorlui :
     —  KunoaSti-u Si l'a-ts-u !
     —    S-akgtsg vulpea di pàtruli téoari, mintul avinotorlu, tuti ka tuti pung aoa, ma tora pr-iu lu skutèm kaplu. Kundu
16 mintueà nus akSi, na ko-1' si dusi mintga la peana de-alg'ing Si kum tsuneà tu mung tsigara neapreaso, taha skoasi s-a-prindç tsigara S-apreasi peana. Tu oarç gini nç alg'ino Si bagç si zuzueasko divarliga di Muiata-lokluï. AkSi kg u kunuskù tru oarç, ku tut kg nuso gara adrato s-amparg 20 uruto, tra s-nu u kunoasko.
     —  S-u nk'irdoseSti, l'-fatsi S-amirolu atumtsga, Si l'-u deadi.
     Aleptul avingtòr kari S-u lo g'ini-muSat, s-turng a kaso-1.
   Si,  s-nu aibo moarto niñga, vai buneadzo. La numta lui fui S-io Si dupç adetea loklui, dupo tse tuts aspùsirç kari un 26 kuntik kari un pçromie, vrui z-dzuk S-io un, ma tamàm a-tumtsga ñ loarç hgbari ko mg-akl'amo akaso S-fudzii, de armasi s-u dzuk aga mintSuna.
             Ç-ahuti S-tuti goñl'i a mel'ï!
                                                                       (Spus de Filpa Beza, A vela, Epir.)
             51. Mudata locluï çi h'il lu di amirä.
ao Erà, (i nu çï-erà. Erà un oarà un amirá multu mare §i nvdî't. El aveà magi un fiéòr. Aistu fiéôr nu vrea al tu (ivà di eît z-ducà tutina avinare. pile g-nopjî întrèdl gideà pit pfldiirl, ca s-avinâ terg i, zárcáijl icâ ifi altà priée aflà. Uná dufl aveà inçità eu tup oàmiiil'i màrl di ningä amirälu. Cum 86 imnà pit pádure h'il'lu di-amirá, viijù un porcu agrd. S-h'u-
MUDATA LOCLUÍ SI H'lL'LU DE-AMIrÁ.
14t
masi di un oàrà, ca 8-lo-agudeascà, icà 8-lo-aca^à. FudI porcul, fu(JI fléorlu, pinà cindo ìntunicà g'ine. Porcul, nu ?tiù cum fea te, si-1' k'irù dit ocl'il' a fléorlu!. Atumtea aiatu mutri di tute párale anvìrliga $i.vidù diparte unà luñiná. Imnà, imnà, pinà agumse la loclu di Iu insà luñina. Erà unà hoarfi, 5 iu aveà scamnul altu amirá. Asuná la poarta di màrdinea hoàràl'el. Il' discllsirà si intrà nuntru :
  —    Apruk'atl-mi, và pàlàcàrsescu, aistà searà, 1& dise nis a oàmiiilor din casà.
  —    Aiséi s-éudusirà, cindo il' vidurà ñata, (cñ erà multuio pripsìt), si strànile hrisusite di pi nis. Ahorea di amiràlu, virnu altu om tu hoara lor nu purtà ahtárl strane. Il' disirà s-§adà s-Io ntribarà di Iu easte. E1 là spuse, cà easte h'il'ù di a* rairà s*cà k'irù calea. MàrafTi di oàminl nu stea |i s-facà, cum s-a-darà.ca s-lo-asteaptà si s-lu mutreascà cama g'ine. Pinà a tumbea 15 ahtare om mare nifi nu s-àveà arcatà ocl'il' pi casa lor, nu s-vinà si s-doarmà tu nisà.
  Micarà cu {ì deade Dumnidà si l'-astirnarà vilèndile areale cama nàlile s~cama bùnile. pua alantà insì h'il'lu di amirá, ca s-veadà hoara s-loclu Iu lu avea dusà tih'a. Di un di-alantu 20 s-arispindì zborlu, cà un om xen vine in hoarà. Aiste zboare agùmsirà s~pìnà là ureacl'a amiràlul. Nis pitricù un om ca s-lu cl'amà fléorlu pinà la pàlate. H'il'lu di-amirà s-duse si insì dinintea amiràlul. Aistu, cit il vidù ahtare livendu, lat fi-aspilà, duk'ì, cà nu va s-h'ibà om de-aradà. D-Iu eséi lu26 ntre&bà ? Là spuse fléorlu tute pàtrie, cum k'irù calea s* cum di agumse pinà aclò. Tatà-nu, il' dise el, easte un amirá mare s-nu-1' deade Dumnidà altu fiéòr. §éiü, cà tora piinde Si s-dirinà, cà l'-u fricà s-nu me-aìbà micatà virnà agritne im pàdure. Ma cara, s-h'ibà cu puteare, s-ñi dal niscinfi oamiñl30 s-mi ducà pinà acasà si nu va (à h'ibà agilità bunea^a. A-miràlu a tumbea i^I deade zborlu, cà va li facà tute cite caftà, ma il finù dna ajeà oaspe la nis. Aistu amirá aveà masi nnà featà. Nisà no-avea altà numà, ma tufi il' di(oà Mudata Loditi, cà ahità musatà erà. Multi h'il' di-amiràtì o-aveà càf- 35 tatà fl nveastà, ma pinà atumfea tatà-su no-aveà datà zborlu a virnùl, cà nica vrea s-o-aìbà ningà nis, sà s*u hàriseascà. §-aestà vah' erà, ma nica nu l'-aveà vinità oara, nica nu erà scriatà, nu altu (ivà.
142
PER. N. PAPAHAOI
                                       §i<Jurá ni§l treil'i la measá. Fiéorlu cit u vidü, canda un gilit ara^e íl' tricü pit trupu. Il7 fu<}l mintea di la mícare $i nu-gl rautá ocl'il' di pi featá. Aistá, cama aruginoasá, di oará oará fi-arcá mutrita pi gone $i s-fáteá tu fafá ca veijtu aro?. 5 L'-aveá intratá §-a l'el dorlu tu inimá. Sculará measa §-vídp ?i oara, ca s-fugá fiéorlu. Cum s-fugá ? Nu-1' vineá s-dispartá di vruta a luí; cl'imá tatá-su a feátál'el la ná parte $i ni uná ni altá, ma il' dise, cá va-1' l'a h'il'i-sa ti nveastá. Cara s-h'ibá tih'a, fiéór, va s-facá §-aistd, il' dise amirálu. Fudi h'i-lOl'lu di amirfi cu inima ímpliná di harao di zboárile bune. (e le-aveá zburitS tatál a feátál'el. púa alantfi agumse acasá.
     Tatá-su, di cindu aveá vinitá tutt oamiñl'i di la avinare, plin^ea uná-uná §-nu vrea ni s-macá, ni s-bea. 11' se-aveá urítá baña fárá h'il'u-su. Cindo il vidü, cá vine, s-hárisi pri I6multu, canda s-feate a daoa oará. Seara ateá deade uná mare ziafete.
     Nu tricurá dao-trel <)ile ^-fiéorlu nu putü s-aravdá nica ateá te-avea tu inimá. L'i spuse a tatá-sul tute cite il' si ti-h'isirá tu hoara lu era. II' díse, cá va s-l'a ti nveatá h'ii'a soamirálul. Sá nviriná multu amirálu de-aiste zboará,cádi cindo erá ñic fiéorlu, lo-aveá isusitá pi uná featá de-avüt dit amirá-ril'a a luí.
                                       — H'il'u, il' 4Ucá nis, agir§eá ateá featá §-nu mi fá s-mi nvirin §i s-mi jilescu. Tute dincott! putea! s-l'i l'al süflitlu 2fi a fiéorlul, ma s-agir§ascá h'ii'a di amirá erá cu niputeare Ma ^-amirálu nu erá om t¡ s-toarná di pi zbor; lo-aveá datá tu un loe §i vrea s-easá cu fafa albá. Cara vidü a§i fiéorlu uná dimneafá sá scoalá di noapte de acasá $i fude citre tu hoara a feátál'el a luí. Tu cale aflá un piscár, t* vineá cu pe§ti no di la baltá. Piscár, íl' díse fiéorlu, na stráftile a meale §i dá-iil a tale. Piscarlu ni(i cá vrea altu tivá cama g'ine. Tr-o nrá ij-li scoase gi li deade a fiéorlul. Atumtea aistu Q-aumse ^-fnta puti'n cu loe, ca s nu s-cunoascá ?i agumse piná la pá-latón a Mu^atil'eí a locluí. Aflá un huzmik'ár la poartá §-hi tih ntreabá: «nu are virnu lucru ti mine aoate?» Are, il'i dise hri Kinik'nrlu, cá azi ná fudi un piscár. «Ahtare lucru §tiü §-mine agí h'il'lu de-amirá intrá pescar, ma§I ca s-h'ibá ninga vrutí n luí. I)i caOe dimineatá nis z-duteá la baltá ti peséi §i-l duteá a h'il'il'eí di amirá. Aistá nu puteá s-lu cunoascá tu
MUDATA LOCLUÌ §1 H'IL'LU DE-AMIRÀ.
143
stràiiiie ti erà. Unà gufi, cindo s-turnà fióorlu di la baltfi cu un pescu tu minfi, avde di diparte unà vreavà mare. Bre ti s-h'ibà, isl gise nis, §i s-aproak'e, ca 8-veadà, cindo fi s-veadà ?
  Tute prìóile di pisti loc, iii{f, màrl, ìmire, agre, erà adunate aclò ?i sà ncàòà ti unfi mirse, ti vrea s-u mpartà. Nu 5 s-acàk'iseà, cà ca6e unà vrea s-l'a cama multà parte. Va s-diiiicà, nu altà. «Stati, là gise fióòrlu, cà và mbunèg eù.» A- ' càfà pi aradà si là deade a ca0e unèì cite nà bucatà carne mare icà cama nicà, ca cum erà prìóile. A aslanlul il' deade unà bucatà cama mare, a cì'nilui un os, a mùscàl'èl nà k'i-io cutà di singe.
  A$ì li mbunà tute.
  - Nà fitè§I mare buneatà, il' gisirà nìse si asì lipseaste §-noI s-tfi dàm cite un lucru ahàrzìt Atumfea cade unà a-rupse cite un per i cite unà peanà si-1' li deàderà a fióor-15 lui. Na, il' gisirà niae, s-cfite ori vrei s-ti fati virnà prióe, ahuleà un per i unà peanà, s*va ti fasi iti va s-vrel. Li lo tute aiste fióorlu §i-§I mutrì calea. Cindo agumse la pàlate altà vreavà nica cama mare. Tufi zg'ileà ^-plin<geà. — fi easte aistfi, intreabà un huzmik'àr ? — Auslu n-aràk'ì Mudata 20 Loclui, il' gite huzmik'àrlu. — f e easte aestu aùs ? intreàbà eara fióorlu, ti canda lu aveà ahundusità loclu, cindo avgi', cà l'-aràk'irà vruta a lui. —Ma nu va s-esói tinede-aoà, cum s-fa|e s-nu stil cari easte auslu ?
  Aistu aùs easte un om fàrà moarte, asì s-aflà di totina 25 tut asì armine. Nis are unà culà analtà, analtà, \e nu poti s-l'i vegl k'ìpita si §&de ahì't diparte, fi lipseaste s-imni guà 5-noapte trel ani pinà s-agungi la culà. Iqì avde auslu, cà are virnà featà musata tu virnà hoarà, di un-oarà vine, o-a-ràkaste si u dute la culà. fi s-facà torà fióorlu, cum s-a-30 darà s-ascapà feata dit mina auslul. Nu s-mindueaste multu, ma ahuleaste unà peanà si s-fa$e un pul'u. Azboarà, azboarà pisti munti ^-pisti amàrl s> veade di diparte cula auslul. §igù puti'n pi un munte, ca s-discurmà, si de-aclò apoaea a-naltà areàpitle, azboarà si s-acùmtinà tris pi k'ìpita di culà. 35 Aclò ahuleaste unà areàpità di muscà si s-fate muscà. Azburà cu aradà pit tute udàlle ca s-veadà, Tu era vruta a lui, U vigù tu un udfi, lu plingeà si s-dirinà cu perl'i displàtìti. Tr-oarà ci s-feate earà om si*l' si spuse dininte. «Nu plinge, il' gise el,
144
PER. N. PAPAHAGI
   cà va 8-te-asoap.» In?ì apoaea de-aclò ?i s-duse s-aflà au§luJ —Bunil-tl oara, pap, il' gri.—G'ine vini?I, h'il'ù; ma cum di te*| aflà?l aoafe ; pinà torà no-are vinità altu om. — K'irùI calea, pap ! $ù)urà doli in pade.—Nu mi caffi' in cap nih'amà, lai' b li il ù» il' <Jise au?lu—Ca-fe nu, pap ?—i?i bagà au?lu caplu in pool* la fliWlu. — Multu au? eséi, pap, il' dise aistu. — De-alili a, ni(i ©Ù nu ?<5iù cindo me-am faptà.
      • Jj-no-al moarte virnoarà?
ie
      - Am, ma virnu nu séte, lu easte moartea mea.
      - K, oa lu easte, intrebà eara fléorlu!
      -> Tu una pàdure diparte, diparte, bàneadà un porcu
   a>iru. Ni om ni pul'ù nu are intratà to-afeà pàdure. Tu pin-tioa jH»miluI agru easte unà sflnduk'e. Tru nisà suntu paini puruiig’i.
     pairul i purung'i aù cite un ou. Aiste oaùa sunt bana mea. l'indo va s-fringà nise, atumfea va s-mor §i eù. Vidù?T torà, oA lu casto bana mea?
     l'Vorlu li bagà tute aeste tu minte. Stai, i?l d*se nìs, cA nu va sascàk' bun di mine. Si<Jù nica cit ?idù aclò, s-duse
     9 vidi» idea un-oarà vruta, apoaea ahull unà pbanà ?is-fe-n|c pull'il. Azburà, azburà ?i agumse pinà la pàdurea, lu erà poiviil afM àgrulu. S-feafe eara om ?i intrà tu pàdure.
     Porcul, dì lu erà antàvàlit tu unà baltà, avdi' vreavà.—Care vino III lochi a meu, strigà nis? Sà mprustà ?i vi<Jù fléorlu.
     NI unà, ni altà s-h'umusì indreptu pri nìs, ca s-lu disicà.
                                     Ma IK'orlu ?ideà cu perl'i ?-cu peànile tu mìnà. Ahull un por $1 s-fonfe aslàn. Acàfarà sà s-alumtà dol'i. Dol'i erà goni, doli erà virtù?!, nu càdeà virnu. G'ine ma fléorlu s-alàxeà nv*»\ dì aoà. S-fàfeà un vultur ?i lo-agudeà cu dintana, s-fàfeà ,10 stirpe ?ì lu nvàrligà. Nu puteà porcul s-l'i facà fivà. S-alumtarà noi dì dìmneafa pinà tu ascàpitata soàrilul. Pinà ma na-
m    _ n a n /> X /] t n *\n /I /\ A fi            0
                                                                                           scoase di
nuntrii sUikuiku. u inmoo, ruoauc ui smungi, xi tàl'è ?-ni$ì AAm-Io «»Aule. Ahull apoaea unà peanà, s-feafe pull'ù ?i s-duse la anolii. Aosta aveà duk'ità, cà dua afeà pàfi' fivà porcul j orft j)Upn ca Undid. Na, tu oara afe a agumse ?-fiéorlu.—Pap, »an il' di«°. vedi a*ste oau^ * nise sun*u bana ta. Ma vreì s-hilnùdl. aàlàg'à Mu?ata-Loclu, ?i \& li daù.
TREI SOT8I, TREI DORDRI.
145
  —     A, garpe t¡ mi micá, strigá auglu, ti aveám s-tá spun iu easte baña a mea. Dá-ñl le, la! h'il'ü. Feata nu pot s-u sá-kíg'escu, cá nu! tu mina mea aistá; am g-eü cama mare.
  —   Ma nu pop, na, (Jise h'il'lu de-amirá g-deade di pade un oü.
  l’n éurec di baña auglu! s-tál'é. Nís cá<Jü lin<}id.
  —     E! t© 4H1 pap, intreabá eara fiéorlu, u sá lág'egti feata í¡ caftu, i 8-fringu gi altu oü ?
  —     Dá-áí oáule, strigá dipriuná auglu, nu pot s-u sálág'escu. Fii-orlu frlmse nica un oü. Auglu s-feate cama lin<}id.
  —   Va s-u sálág'egti, ma s-li fringu galante?
  Auglu eara cu a lu!. Dea de di pade fiéorlu nica un oü, gi a.;'umse auglu pi h'irlu di moarte. Fiéorlu lu ntribá nica un oará:
  —   U sálág'egti Mu§ata-Loclui ?
  —   Nu, nu, strigá auglu.
  Atumtea h'il'lu de-amirá frimse gi alantu oü. Auglu murl, ma tu oara a|eá k'irü g-cula, canda nu erá di yirn-oará. Tu loclu a l'e! s-feate un cimpu mare g-mugát. S-<}ic eü, cá va .--erá ná miliunñ di feate, ti li t^ne^ a cid incl'se auglu, va s-h'ibá puti'n. Ca0e uná s-duse pi la casa l'e!.
  H'il'lu de-amirá g-lo Mu§ata-Loclui gi s-düsirá acasá la r.isá. Ca cít s-hárisi tatál a feátil'eí, cindo u viíjü, putép .'-v-u loa ti singur! cu mintea.
  t'n te lu gtea pármiGlu cama g'ine ñi apuse, cá fiéorlu '•i mbuná apoea g-cu tatá-su. Lo ti nveastá Mu?ata-Locluí gi •eafirá uná numtá dumneascá.
                                         Cules de D-l N. Bajaría.
                 52. Trei sotsi, trei doruri.
     (Transcris dupá ortografía aplicatá dialectului aroman de d-l Gustav Weigand.) •
  Z-dzutsem kg trei sots, analtu pri k'efi kari s-aflaro, di uno. di alto, viñi éi zborlu la: tse doari kaOi un.
  —    lo, dzusi unlu, nu vrgam altu tsiva dikut h'il'a amirolui unveasto.
    -   a |t
   —    lo nu-1' vream ahut feata, gri alantu, dikut s-mi albo tu vreari si s-ñi da kuts paráts va-ñ doaro hrisusita.
   Ptpibtfi, —Barme aromdne.
5
10
15
20
25
30
10
146
PER. N. PAPAHAGI
     —     Ku l'irtarea-vç, fatai treilu, las me-auraskç amirolu a nostru si las nu poatç s-mi vçadç ntr-okl'i, ma unç voi : s-mi va Dumnidzçu!
     Alantsu, kundu avdzuro kuvenda aesto s-liàanaro de-aru-5 deari.
     —     Ka kumu z-vçadi, masture, tini nu u étii párávulia tsea : tra s-ad¿undzi la Dumnidzçu va à-para-Dumnidzou.
     —   Nekç u àtiu ài nekç voi s-u àtiu, s-toarno aestu.
     étii, kum au adeti s-tsunç amiratsl'i spionçan, tra s-l-aspuno
ip tse-i, tse nu-i ài tse zburosku lumea tro nuà, adàùmsirç zboarili aesti la ureakl'a lui si tu oarç deadi dimundçtàuni z-yino àamiàtreil'i n fatsç-1'.
     Aeàti lail'i sç-asporearo multu, ko nu àtea tse l'i aàteapto.
     —   Noi ka noi, dzusiro dol'i tse nu grirç zbor urut tr-ami-
î&rçlu, ma tini morate, kariàti tse tç-aètçaptç, k-anàOima oara
   iu skoasià atsèl zbor. Poati, ditrç tini vai trudzèm ¿-noi.
     —     Trç mini nu avèts tsivà s-trçdzets voi, io tse li gri| zboarili atsçali nu-i'i ampari dip arçu. U dzuéu à-u dzuk pali: Las mi va Dumnidzçu ài strumbç u bag, nekç nu-11 si bâti
20pçana di okl'u dç-amirolu a vostru.
     Kari viñiro n-fatsa amirçlui, lo dzusi :
     —     Tini tse koftâà feata-ii unveastç, a ta s-h'ibç; tini ts( koftâà vreari din parti-ñ ài paráts, intrç tu hçznç ài l'a kut? uts tradzi iñoaro ; à-aestu tse nu-1' si bâti pçana di okl'u d
25 mini, bçgats-l'i brondzili di guài à-arkats-lu s-putridzasko ti filok'ie, to-a boilor. Akài si àtibo nu» nç oarç ku kari ari s-fakç
     Kum dzusi, akài s-featsi. Unlu si nsuro dupç nuskunti dzut à-alantu lo paráts kut putu. Ma el', ka xeiii, tse çara, vrur< sç z-dukç tu lok-lo. iNçinti s-pleako, dupç tse nkorkarç fiurii
30kàriàti kuts kal', z-bogaro nveasta kçvalç, Iç tokuni di oas pili a lor ài-1' prikodzuro amirolui s-lu l'arto, kç om fu 3 s-arusi ài kç va fo u fako a lor buneatsa aestç ài nu a lu; ko de ! kum sç z-dukç tu lok-lç fçro nus ài tse sç-aspuno kaso-1', kundu va l'i ntreabo porintsul' çi soea-1'.
86 Amirçlu, kariàti kum se-aflo tu oara tsea, ài-1 l'irtç, ma n vru s-l'i da vurç kal trç nkalàr à-lu aloso sç z-dukç pri pac ka kunili.
     Kari trapsiro vurç dzuç kali xinitsl'i, akotso siî' parç aro' amirçlui di tse fçkù éi tru oarç pitrikù nus nç kçvçlori
TREI SOTSI, TREI DORURI.                  147
s-l i adzuñgo si furç si ntreabo, so-1' l'a kaplu atsilui, tse va ùargo pri padi.
  Atsèl ku paratsl'i, vidzundalui kum lailu sots a lor ayù s-trodzea truplu di kurmat, ul kurmo ñila si diskolikç di-1 bogo n-kalar sç-1' yinç putsun puterli la lok.
  Kutu nkçlikç aestu si na iu kovoloria am paturlea deadi kap si ma l'-ad2ungut trag di-1' l'a caplu atsilui di inmunda Ai s-toarnç nupoi ku kaplu atsilui tse kçftç vrearea amirolui si paràts!
  Dupo tse armàsiro mas doi sots, avinarç agoña s-nu pato s-nus tsivà, ko nu Atça tse kurç; adzungunda la un aruu mare, so nk'adikç kalu a grambolui si s-neako ku tut nus» A-armasi nveasta ku treilu. Laea niveastç, kari vidzù ntoña tih'e oarbo, s-morito ku nus.
  A ksi, atsèl ku Duinnidzou armasi nu maA ku h'il'a amirolui. ma A-ku multo avçari, tea s-poato z-buneadzo kumu z-va, foro s-lu doaro kaplu.
  Dupo tse imnarç kut imnaro, adzumsiro nç searç t-uno hoaro, iu ntribarç un om, disi Atie vuro hane s-l-aspunç. Aestu, ma-1' vidzù, ko nu sun dç-a loklui id k-aü paràts multsu, 1-aspuse no kaso di vurkolak, iu vuro nu kolka, si, s-lu boga draclu vuro s-armuno uno sçarç aklo, nu-1 alla dimineatsa Aisto u fçatso ku mintuirga s-lo l'a dzua alanto paràtsl'i. (îini ma unç mintuçaAte omlu Ai alto ts-adutse Dumnidzou, Si s-vedz tora, tse s-tih'isgaAte.
  Kut diskorkç omlu a nostru Ai bogo nveasta-1' z-doarmçi ko eara multu kurmatç A-kopoito di trunduirea di nkalar, -aprindi tsigara Ai s-tindi ningo vatro. Eara kutrç ñadzo-noapti, oara vurkolaklui, ma el nu-1 akçtsà somnul ku min-tuirea la uno A-la altç. Tu oara tsea s-avdzu no trunduiri, ko tsu s-purça, ko kasa va s-kadç dit Oimeal'i. Omlu a nostru si ka asporè, ma A-lo inima n-dintsu A-aAtiptà z-veado tse va kurç. Dupo nçskundu kçrtsuni uAa Ai na iu-ts çasi no iandazmo ku barba nkçrAil'ato Ai punç di brun, ku dintsul' ka soit' Ai ku ungl'ili ka vurkolak, kç insu vurkolaklu eara.
  — Nu tç-aspari, kriAtine, ko nu-ts fak tsivà, gri nus, aflo ko punç astundzu ñ-gará dato s-fak arali, z-vatum Ai si zgrum kar-tsi kçlkà n-kasç-à. Aflo kç io çaràm un om arçu avùt, ama stres kutu z-dzuts. Mukàm puni di bubotç goalç, màt-
  5
10
15
20
25
30
36
148
PER. N. PAPAHAGI
   suli arkati, imnam dispul'at ku tSoal'iíi dipri mini peatik di peatik. Nu me-algsá inima s-akumpor ng muutilg tr-aStird-zeari narea, ko ñ-u suflam ku k'irgmidzli. Tro no pindaro no dzuo zgrumái no oárfuno mul'ari ku tut doi h'il' a l'ei. £i tse 5 s-ts-aspun? kuti lgí'ts am fapto, va un mes s-tsu li mbair Si tot nu-s bitsesku. De-aestg Si Dumnidzbu mi fokü vurko-lak puno n-dzua de astundzu. Ma, ko io va intru tu lok tro tot-na, yinu s-ts aspun avearea-ñ
     Apoea-1 lo di muño Si-1 adusi tu tsilár, iu l'-aspuse kol-íodorli mplini di flurii, midzits Si groS.
     —     Di parátsl'i aeSti vai tsuú trg tini uno parti; de-alanto partí va s-adári aoa, tu loklu a kasil'ei-úi ng hani mari, iu z-badz di tuti Si di kuts oamiñ vai tragg la nusg, s-lo daj, s-mukg, z-bea Si parats s-nu lg kaftsu; aestg : trg l'irtarea sü-
15 flitlui a miui.
     Lumea tutg din hoarg, kundu-1 vidzurg k-apiri sungtós bogaro sg-s fako krutsea. Ma el mglggár, nu lg aspusi tsivá, ma featsi dupg dimundata vurkolaklui;
     AkSi buna ñus ku feata amirglui ku muSutéts, di fotsoa 20g'inéts la lumea tutg, sg-1' s-avdg numa.
     Tora s-ng turngm la amirglu.
     Amirglu, kundu vidzu kaplu tgl'át:
     —     Tse featsit, kuñ, greaSti ngroit, a kui kap dzuSu io s-tgl'áts S-a kui tgl'at voi?
25   — Mgrite, aoá noifeatsim kum ng dimundaS; aestu ñirdzea
   imnunda, aiStui kap tgl'i>m.
     Atumtsea amirolu dimundo: tora so s-aflo pri tSitSor nc íiil' di inSi Si i mortu i yiu ul voi konli atsí?).
     AkSi nk'isi ñus ku no nil' di inSi ñadzo earno Si kundu
                   o        o                  a —     o      c
30adzumsi la lloara ku lianea, iu se-aflá omlu tse kgftá, lu gkl'isi earna Si nu putii s-tragg ma nklb. Ligg kal'i tu han Si aStipta s-treakg earna greaug Sapoaa s-tragg.
     Hil'i-sa kut us vidzu pgrintili, Si-1 kunusku, ma s-featsi k( nu-1 kunoaSte. Tut akSi Si borbatu-su, tse nu iSi dip un fatsgs 35 Kundu viúi gara s-pleakg amirglu, skgasi s-plgteaskg, mt dzinir-su easi atumtsea Si-1' dzutsi:
     —   Aga nu s-ploteaSte. Kari va tra s-plgteaskg nu yine aoa
     —     Ma kum, frate, io di dzaba nu voi, kg Stii kari h'iu io i nu Stii?
                    FEATA TOXITO AL DUMNIDZO.
                    __   ___ n   a           o
149
  — Kum s-nu àtiu, tini h'ii amiro mari, mari, ma ku tut-aestç ma nik di Duunidzou. Kari z-vrei s-afli è-ma multu, aflo kç io ts-esku diinir-tu, ko h'il'e-ta easte-u aoa.
  Arsori atumtsea h'il'a amirolui di-s lo tatç-su di guài si l'i mboiro uno kuti unç toati koti s-featsirç punç atumtsea si-1' 5 dzuse, ko alto oaro s-nu greasko zbor urut kutro Dumnidzçu, ko omlu s-amiro s-h'ibo tot ku Dumnidzçu nu u skoati n-kap*
  Kundu avdzu s-aesto amirolu, l'i se-akotso limba n-gurç» di nu stea tse z-greasko. Dipuse atùmtsealui di pri skamnu >i loso dzinir-su z-dumneasko, kum va-1' tal'e kaplu èi kum 10 va-1' suiro Dumnidzçu.
  s-aksitsi oaspitsl'i amèi, tot al Dumnidzo s-featsi. Io n-eràm aklò si v-adus avoauo kuti no poreakl'e di strani noauç, ma kum trikui prit hoara dispul'atslor, sorgl'iro di-n le-aro-kiro, k-ayù askopai s-io tu zmeani s-komeasi. Aeste s-tute. 15 < ^pns de Tasku Toma din Vlabo-Klisura, Macedonia ; transcris ca la Avela.)
             58.  Feata toxito al Dumnidzo.
                          oo                 o
                           (Transcris dupâ ortografía aplicatá dialectului aromân de d-1 Gustav Weigand.)
  Erà nç oaro no mul'ari, tse nu amintà, ku tuto mutrita tse s-featsi. Ku tuto -turnarea de-alanto parti, tse-1' featsi a loklui, tra s-aflo vuro yitrii de-amintari, nu-s putù, nu-s putù.
  Ma vidzù s-nuso aksitsi, akutso s-alagç bisèritsli si so si 20 nkl'ino la Dumnidzçu, so-1' da s-a l'ei no feato, kut tra s-l'i d^kl'ido iiioara si s-u l'a tu noaul' arii, kari si va.
  Dumnidzçu, kan nu putga s-askapç di nusç dzua tuto, ko-1' si dutsea ka miro ku : «do-ii, do-ii, doamne s-a nia no feato Si la-û-u, makç vrei, tu noaul' ani», skoasi Si-1' deadi no feato. 25
  A l'ei kanda l'i si fçatsi Hristolu n-kasç, kari aminto feata. Dzua tuto ku feata n-gurç: «Feata mea-J aksi, feata mea-i nu stiu kum,> kç tse-avea nuso, nu avça vurnu.
  Dupo tse kriskù feata si s-featsi di noauo ani, no dzuo kum z-dutsea ku poàtâili ntre-apo. T-insi Dumnidzçu un kali 80 ka aus si-1' dzusi.
  — Feata mea, kundu s-ñerdz akaso, so-1' dzuts a mo-tai, kundu va-ii da tse-ú ari toxito ?
  •                      o   o
150
PEH. y. PAPAHAGI
     Si f§ata-l' dzusi a mo-sai, kg ea S-ga tae-1' dzusi un au*. MQ-sa l'-u tumQ:
     —     Kara s-tg aflo alt9 oaro si-1' dzuts, mu-mea nu-s adutsi aminti s-aibo a vurnui tsiva t^xito.
5 L'-dzosi feata auslui zboariü aesti, ma aestu kolká dipriuno tu zborlu di ma naintea, ko pun tu m&rdzini, apundisi muma featil'el:
     —     Si-1' dzuts, h'il'a-m§a, ko, tse-s t§xi mama, s-u Tai iu s-o-afli si si nu-1' muts uréckl'ili dzua tut9, k9 mu-mea ari
lOé-altu lukru.
     Kut avdzu aksi Dumnidz9U si kari ts-o-arapi feata din-a-nümirea, tu altu lok se-afl9.
     Asteapt9 muma si-1' ying feata nupoi, nu z-veadi iuvaí-iuva. Alag9 nuso ka ndbrniko nsus si ng'os, feata nsus, 15 feata ng'os, dusi f§ata! Di kurtiri greau9, kari nu put§a vuro so-1' da vuro korari kutro iu featsi, kari nu stea iu s-u kafto. so nkl'isi n kaso sklutsasko plungul.
                                       Dumnidzglu, dup9 tse o-ar9k'i, o-adusi tu ng grudin9 ku soi-soi di tolüdz, poami si di kuti musitéis nu ts9 nkapi min-20 tea. Tuti s-úiro feata, tra s-nu-s siklitseasko si s-nu kaftg mo-sa.
     N9 dzug s-adusi feata aminti di 1119-sa si b9g9 s-plungp:
     —   Voi la mama s-la mama.
     U l'a si Dumnidzgu, tse-1' avea trikut9 yinatea, s-u pitreatsi pri trei tserg'i, di kari, unlu eara surdu. L9 u nkarkg pri 25koarni si hai, I9 dzusi, s-o-adutséts sunotoas9, ko dzueapi nu-ú dats.
     Imno. imim tserg'il', ul' lo foamea kut ad¿ümsir9 tu n9 pu-duri si o-atosa™ feata s-1' asteapt9 pmm s-pasko. Feata > postéis, • I9 dzusi si se-aliim pri un arburi di frikg s-nu u muko 30vur9 zlapi. Nu z-dip9rtar9 ninga g'ini tserg'il' §i ea iu vini no urso la feato si akotso s-l'-aspuno korintsul.
     —   Dipuni s-ti muk, gri ursa si feata lmg9 s-plung9>
     —     Nu dipunV featsi feata si ursa ap9rúi s-aroacto truplu arburilui. Kum akuts9 nusg s-aroadg, li tsuli surdul tserbu
35urékl'ili si gri:
     —   Feata plundzi!
     —     Aide, surde, noi nu avdzum, s-tini avdzu, dZusiro alantsu ku urekl'i.
151
FEATA TACITO AL DCMKIDZO.
  Surdul nu dzusi tsiva si bggg garg s-paskg. Nu trikù nus-kundo caro ài arburili se-argasi ka pun tu diumitat§a.
  —  Feata-ì tu mari k'indin, gri surdul.
  —   Aide! surde, noi nu avdzum «-tini avdzu.
  Arburli atsia dg-atsia lu arudeà ursa ku dintsul', kg ninga 5 no6eainoziko lipsga ài vrga s-kadg ku tut fgatg.
  —    Aidi, fgàtsirg s-alantsu doi, kg dg-alih'a nu-l'-u buno a featil'ei. .
  Se-alosaro am pàtrulga ài pung s-misuri «tsintsi» adiùm-siro la fgatg. Ursa, ma veadi tserg'il', alasg fgata §i-l' bagg io nointi. G'ini ma tserg'il' àirèts, unlu fgatsi kutrg di-ung parti, alta kutrg de-alantg parti, kg ursa mintuì tse mintuì, ài s-lo dupu un. Alantsu doi s-toarng la featg, o bagg pri koarni ;i fak naparti
  Imng à-alagg, imng à-alagg, adZùmsirg la kasa fgatil'ei. Tu 15 avlie erg7!!! pun di brun gara. Usi é-pglg0ìri era nkl'isi, di ts-g-aveai, kg nu bati yiu nauntru.
  —    Diékl'ide, marno, dièkl'ide kg io h'iu, fgata ta, kurundu di-ii diskl'ide, grga fgata-dg-afoarg.
  —    Am kum, dzutsea mg-sa, torà vai aflu fgata io. Tini h'Ii 20 varo puskl'e greauo.
  —    Xu mamo-ii, nu skoàti zbor ku fok din gurg, kg io-iil lriu h'il'a ta durutg, ma diàkl'ide-ii.
  —   Am kum, kari «ti tse inoarti lae h'ii ài ti fata kg h'ii om.
  —    Diàkl'ide-ii, marno bung, k-aàteapto tsergil' s-me-apung25 ta munii a tali ài sg-s. toarno z-da zbor kum lg dimundg auàlu tse mi arok’ì.
          e
  Atumtsea à-adusi aminti muma di kum o-amintg fgata ài poati k-auslu atsèl vai era Dumnidzglu. Ea vru z-diàkl'idg aia si kut uà kunusku festa, sgrgl'i sg-à u stringg m-bratsg 30 >1 kumu s-h'iritsea ài z-bgàà di vreari ài di marli dor kg-à fidzù h'ila, tse o avga di multu trikutg tu psihuhartea mòrt-salor, ul' kodzù argu ài muri.
  Il'ilà nu putu s-aravdg kama multu ài analtu pri mg-sa • i nkl'isi ài nkl'ià l'-armàsirg trg tot-na .okl'il'.           35
                             (Spuà de Ion al Barac, Avela, Epir.)
PER. N. PAPAHAGI
152
             54.   Fitsorlu oarfun, adzumtu amiro.
                                 O 7                  O
     Eara uno oaro, tse nu-s eara.
     Eara no oaro nuSti fitson tse s-adzuka tu padi, z-dzutsém ka la Barben, iu, na! iu yini un baéak ku muía nkorkato
6 ku pra§ si bago so strigQ:
     —   Kari yini so-1 bag tu sak, 89-I' dau no furtii di prasi.
     Un fltsor oarfun z-dutsi si-1' dzutsi:
     —   Mi vrei mini, are?
     —   Ko-tse s-nu ti voi? ul' dzusi basaklu.
          O               ~   O     C
10 Lo fiféorlu muía ku prasl'i, u diskorkg la m9*sa akaso >i stotü so-l bagg basaklu tu sak. Dup9 tse z-dusi, z-dusi tu sak, fitsorlu b9g9 so ntreab9:
     —      Are basak, basak, ninga nu va mi skotsi dit sak? Ma basaklu iru-1' grea dip, ko atsel nu eara basak, ma kuni di
16 drak. Kut lu skoasi n-dzeano si lo-aloso ku mulo ku tot.
            c      ~          ~  O     ~   o o        o
     Lailu fltsor b9g9 s-plungo tu irñii aklo, ma kari lo-avdza s-l'i da[ad2utor? Ñus ti oríñ nrori, kut vidzur9 muía singuro si se-auniir9 pri nus9 si krak, krak, tradzi ku uúgrili s-ku tsoklu di sak, lo-arupsiro si fitsorlu isi di nauntru. Atumtsea
20 oriiil' sg-asporearo, fudzir9 si ñus armasi pali singur tu ¡riñe, di nu stea kutro iu s-fak9. L'-u deadi s-nus dzeana kutro-n sus si iu s-lu skoato kalea, s-lu skoato. Aklo iu z-vidzu pri dzean9 si-s ark9 okl'il' ng oar9 divarliga, trus^ung'os tu vali, andzuri n9 k9sari. S-u deadi h'ima ng'os kutr-aklo. Afta ta-
86mam oara, iu muldzea oili. «Are, bgrbatsi, b9rbatsi,» dzusi ñus atumtsea, *nu mi vretsi s-mini aoaea la oi s-ad¿ut kut tras muk s-io n9 kumatg di puni, k9*á h'iu oarfun??
     —     Kg-tse s-nu ti vrem, ul dzusiro atsel', poati k9 va-ts lt'ilio foame, nu vrei tsiva s-mutsi?
so — Am, kari s-úi datsi, dzusi fitsorlu, voi z9ri.
     L'-diúikar9 ng kuvato di lapti si fitsorlu d9*l', dg-l' ku tsu-bana, u bitsi t-oaro.
     -- Ma vrei! lu ntribaro pikurarl'i.
     —   Am kari si-ú datsi dzusi fitsorlu voi.
85 L'-diúikarg ninga n9 kuvat9 s_P¥n9 s-askuk' ul' d$adi kali.
     —   Ma vrei? lu ntribar9 ninga ng oar9.
     Fitsorlu ka de-arsini, ka di tse vrei dzu-1', nu ka-1' yinea
FITsORLU OARFÜN. ADzOMTÜ AMIBO.
153
z-dzuko «voi», ku tut kQ-l' trodzea inima, ko nu-avea mukatg lailu di trei dzuli ntredz.
   — Dzu are! íu ntribar9 pikurarl'i, ts-u foarai i nu?
  —  Am ú-easti! dzusi fitéorlu.
  —    Tse nu dzutsi, mako ts easti, aoa la kosari h'ii, kundu 5 va dai paratsli? si-1' diñikarg ninga no kuvato.
  Kari si S9tur9 fitsorlu gini-musat, 1-bugaro z-da dup9 oi di kuti orí li muldzea si tutsi ul vrga, ko nu gara vuro mur-tutsino. ma dzoni si di&teptu fok. Aoa Sidzu ñus ma multi dzuli si vidzu, k9 atsel' nu eara oamiñ, ma dratsi.            10
  Xo dzuo dratsl'i tutsi vrea s-fugo de-aklo, si-1' dzusir9 a lui se-armun9 singur, s-aveagl'i kosarea, s-nu yin9 vuro di I9 furo tsiva.
  —  Sed, dzusi ñus, a ñia nu ñ-u friko.
  Dratsl'i l'-al9sar9 s-kl'eili di tutsi udatsl'i si-1' dimundar9i& tutsi s-l'i diskl'idQ, mas un ud9 s-nu-1 diskl'ido.
  Kari fudzir9 nusi dg-aklo, iel akatso Si-1' diskl'idi tutsi udats-li >i tse-z vedzi aklo? di tuti musutetsli a loklui. Kundu ad/.umsi s-la ud9lu tse-1' dimundaro, s-nu-1 diskl'id9, ñus kan-da-1' dzusiro: «.na kl'eili si diskl'ide-U! L-diskl'isi s-iu-tse20
         b   o                                            "
se-oas9, s-eas9¡ Aklo kura un soput masi ap9 de-amalamo. Fitsorlu, furo tse so «tibo, bago di s-lo tu fatso Si tse z-vedzi V i i se-adro tuto fatsa de-amalamo.
   —    Boobo! lele maratlu-úi, dzusi ñus, kari s-yingari dratsl'i aoa, s-me-aflo ku fatsa adrat9 dg-amalanw, va mi bea di yiu. 25
  Tse-s fak9 ñus tora? kum lo S9-S toarn9 kutro dinopoi-l'i, na veade un l'undar s-un kal. Kalu avea din9iuti-l' oasi s •undarlu earbo. Ñus l'a oasili 'di la kal si le-aruk9 a l undarlui ;i earba di la l'undar, a kalui. Atumtsga kalu gri di n9 oaro:
  —  Tini tse-11 featsis bunlu aestu, tse bun vrei di la mini?30
  —    Xu voi tsiva altu, dzusi fitsorlu, dikut t-íi-aspüúi kum l>ot se-askáp dit muúli a dratslor. k9 s-mi aflari aoatsi, va mi muk9 di yiu.
  —    Kari vrei sg-ask&k', ul' dzusi kalu, nu st9¡, ma nka-liko-mi, l'a k'aptinli, greasa, s-untulemnul s-tradzi kama goña 35 de-aoa.
   Fitsorlu nu-astipto dzuko ninga n9 oaro, ma featsi kum lu nvitso kalu si tu altu lok se-aflo, ko atsel nu eara kal de-
      O                           0   0            ~           ~ I
arado, ma azbur9t9r! Seara, iu ntunika, kalu lu nvitsa S9-I
154
PER. N. PAPAHAGI
   tal'i nuSti peri Si kundu 6g-l kaftg, s-l' aprindg putsun, kg tu oaro el yine aklg,.
     Ma 2-dratsl'i nu Sidea ku munii n dzepi. Ma s-tu'rnarg Si nu-1' aflarg akasg, ne fitsorlu ne kalu, s-loarg dupg nuS si 6 aoa s-lo-akatsg, aklo s-lo-akatsg, lo-apruk'arg ka vurg oarg multu diparti.
     —  N-adiumsiro, dzusi fitsorlu ùspgrgat.
     —  Nu tg-aspari gri kalu, ma aruko k'aptinli m-padi.
     Kut lg-arkg Si kari s-featsi ng poduri ndisato-ndisato, kg
ione pul'u nu putea so strobato.
     Kum fgatsirg, kum adraro dratsl'i ku tut-aestg, kg u strg-bgturg Si-1 loarg n-tSitSoari.
     Aoa s-lo-akatsg pali, aklo s-lu akatsg, kut s-lu adiungc Si z-bagg muna pri nus.
15  — N-ad2umsirg, gri fltSorlu.
     —    Strindze-ts inima ku dintsul' S-nu te-aspari, dzusi kalu ma arukg Si greasa m-padi. Kut o-arkg fltSorlu Si tso si timsi un munti analtu S-largu-maS k'atrg, Un tSor fgtsea drat sl'i nginti S ku doi se-afla nopoi. Ma kum fgatsirg nus, kum
20 adraro kg tut ut trikurg Si aoa te-am dupg fitSor.
     Kundu S-toarng kaplu fltSirlu S-mutreaSti, ninga ng dros kl'aug dratsl'i Si vrea lo-andzupg di munikg.
     —  N-adiurasirg, gri fitSorlu.
     —       Inimg, kune, strigg kalu, vearsg untulemnul Si nu te 25 aspari.
     Toarng untulemnul m-padi nus Si na ! iu tsg-ù si tindi ng baltg dupg nus, kg da daratsl'i s-u treakg, da, nu fu tro¿: Si sunotati !
       o o
     Kari si vidzu askgpat fitsorlu, da leale a kalui sg z-dukc 30 s-paskg Si iel trapsi tu ng apulitii. Aklo intrg huzmik'ar li amirglu. Amirglu atsel avea S-uno gruding ku soe-soe d lgludzi S-muSitets. KaOi dumunikg amirglu ku tuts mgrl'i a In inSa a priinmari sg-S vgadg kal'i, akui poati kama multi Fitsorlu tso futsea S-nus ? Aprindea perl'i di kal, skutea di: 35 Saua kalui ng pgreakl'i di stralli hrisusiti, Si nkglika kalu s kundu vur-ng nu armunea la pglati, s-priimna prit grudins amirglui, di-1' li fgtsea lgludzli di ku tot zdruminati. Nus s-g avea kg vurg nu-1 veadi» kg ma se-apruk'a gara li turnatg a amirglui, el ul' dgdea kali a kalui, Si skutea stranili s
FITiORLÜ OARFÜN, AD/.UMTÜ AMIBO.              \ 55
s-fotsea pali huzmik'ar. AkSi S-o-avea el, ma feata tsga ma iiika amirglui tse nu iSa pute a priimnari, neko Si-1' muta okl'ir dipri ñus, ahundo mutritg-l' futsea. Tu turnatg amirglu rauta loklu de-aurlari ¿-di vuryiri, kari 1 i asparsi grudina ? kari l'i zdrumino loludzli, ma iu s-lu aflo? De-aestg lailu grudinar muka pri zverko. multi.
  Feata ts<?a i'iika amirglui, tse-1 videa ka(ti dumunikg kum huzmik'arlu a lor nu-i huzmik'ar, ma om ku semnu, S-u bogo i ku ñus i s-nu s-murito dip; Stii, ul' kodzu tu inimo dzonili aleptu S-sunotati buno!
  Tato-su atsia d§-atsia-l' si dutsea:
  —   Nu ti morits feata, ko-ts viñi oara? Nuso de-alanto parti.
  —    Ñinga am k'iro tro murtari. Si kuts vai dzuts, ko nu o-au koftato? Si tse fllSori d§-amirats nu au urdinato prg-nklo, nako, nako lo adzuto kosmetea s-u l'a, ma tuts piika ku norli apiikati. Atumtsea amirolu bggg un til'an z-grga-*ko, s-treako tuts díoñl'i tse-s tro nsurari pri dinintga poar-tol'ei di polati Si kari va-1 ariseasko h'il'i-sa, va-1 fako dzi-niri. Tuts h'il'i de-amirats Si de oamiú mgri, ndreptsu Si ndrats ku slrañili atseali kama musatili, tritsea ku inima tuk-tuk, s-nu tsiva dg-arisgaSti altu h'il'a de-amiro.
  Kari urdinaro, urdinarg di kum deadi soarli pun tu as-kopitato, Si h'il'a d§-amiro Sidea pri polUiri ku merlu tu muño, s-lu aruko pri kari vreai aleago, huzmik'arlu tse-S mintui ñus ?— Tu trikurg ahuntso di-S koftaro kosmetga, tse vaj k'er, kari s-trek S-io? Si aksi triku S-nus Si tse s-tso voado okl'ir ? «tak!» l'-ari uno pri kurkubeto h'il'a dg-amiro ku merlu.
  Kundu vidzu aesto amirglu, kut nu zdunguni di kripari
-  Ñinga no oaro s-tr§ako dfcoál'i, gri amirolu, ninga no oaro ko-1' kodzu merlu a f§atol'ei furo z-va.
  Ma 2-d§-ae3to oaro feata tut pri huzmik'ar lu arko merlu-Amirolu-lfcogo s-treako S-ninga no oaro Si de aesto oaro '¡dea ningo nuso S-u nvitsa kari díoni s-aleago, ma iu so-l sí Sutso mintea l'ei, ko Si di oara aesto tot liproslu
— kum akotsarg sg-1' dzukg la pglati — S-aleapsi.
  —    More, tre fats fgata-ñ? ul' dzutsi amirolu, de-ahuts h'il' de amirats, s-aledz un lipros ?.
  Ma ea uná-unñ: aestu-ú fu kosmetea, aestu va-íi l'au.
&
10
15
20
25
30
\
35
PER. N. PAPABAGI
156
     Kundu vidzu s-amirglu kg nu-s fatsi alto soe, l'-lu deadi s-u aguni din kaso.
     Aksitsi, fratili a ñeu, buna dol'i tu no kgsikg, ka se-aporo Dumnidzgu. No dzug ul' yine arairglui tu stiri kg atare amiro 5 yini so-1' batg. Nu k'ari k'iro s-nus ma adung kama aleptsul si ai tu polim. Dzinir-su lipros kum ul dzutsea nus: <• nu-iii data S-ania,» dzutsi nus, z-yin s-io s-mi bat?.
     Atsel' di la pglati bggarg s-arudg, kundu lg-avdzurg, kg S-el kafto sg z-batg. Trg arudeari aksia l'-deadirg é-a lui no lomulg Skl'gapg.
     Kari unk'isirg tuts, nk'isi s-nus ku mula tsga skl'oapa pri dinupoi ma kut askupitaro alantsu dupg dzeano, aprindi perl'i di kal, nveasti ng pgrgakl'i di strañi s-tsindzi ar-matli s-isea tu polim. Amirglu, stii, putsgn eara s-kadg tu ldmunli a du§manlui gara tse z-dusi nus, ma iel thrust» di ng parti, «hrust» de-alantg, lo-askgpg si l'-asteasi aprgapea tuts dusmanl'i. Dupg tse vidzu kg bitsi lukrulu, tradzi s nividzut s-featsi de-aklo. Da kali pali a kalui si éi nkalikg mula • skl'oapg, armasg aklo in lo-algsarg.
20  — Ñinga aoa h'if, vre liproase? l'-gri amirglu.
     — Aga, mgrite ! dzusi el. Amirglu dzusi la doi gamin a lui sg-1 skoatg dit lgski, kg mula av@a vultusitg nauntru pun di urekl'i.
     Ku tut-aesto. dusmanlu amirolui nu se alosa s-u muko
                 O                  O -*          o           u w
25arusinea, kg pali apgriii polim si di gara estg liproslu tut ka ma naintea lu askgpg amirglu, ma kum s-pligul tu dzid-zitik, amirglu di ng garg skgati mundila lui di sirmo si-1' leagg dzidzitiklu si trg adutsiri aminti 1' bagg s-nelu a lui tu dzeadit.
30 !^-niñga ng garg pun tu treili, tut aksi si amirglu trg a-dutsire-aminti l'-deadi ng apalg.
     Amirglu, kg l'-u putu a dusmanlui, vru s-fakg ng beari mari. Aklo akl'img tuts mgrl'i kuts l'-adzutarg §i dol'i dziniri mgri. Trg liproslu nekg triku zbor. Aestu tse fatsi ? Pitreatsi 35 niveasta-1' s-pgrgkglseaskg amirglu, s-lu aproak'e s-nus la beari.
     Dupg multi pgrgkglsiri: adi z-ying, dzusi s-amirglu a-tumtsea.
     Kum vii'ii aestu, lg dzusi s-lg-alasg z-dzukg un pgrgmio.
ZUZULD KO SAPTI RAPITI.
157
  El atuntsça bogo sç-aspuno, kum se adZuka nusti fitsori no oaro tu nç padi, kum vini un baéak ku mula nkçrkatç di pras,... §i tuti kuti 11 putso nus, â-kum askopo amirolu dit mçnli a dusmanlui si kundu lu ntribo amirolu s-fure ko-1 kunoasti nus pri atsel om, gri el:                        5
  — Omlu atsel h'iu io ài kari nu pistipsits, mutrits mundila, nelu sí apala, tse-ñ deadi amirolu.
  Kari vidzu aksi amirolu, z-dipusi di pri scamnu si bçgç niklu dziniri SU' kofto l'irtari di tuti kuti l'-adro.
  X-earam è-io aklo èi v-akumpçrai kçti no porçakl'i di 10 tsoruh', ma kum trikui pri la hosap, li vidzuro kuiil'i â-isça l>ri nusi, ko s-o avuro ko-s h'ikati èi-n li mukarç.
                              (Spus de Filpa Beza, Avela, Epir.)
               55. ZuZulu ku sapti kapiti.
                          (Transcris cu ortografia aplicatá dialectului aromân de câtre d-1 Gustav Weigand.)
  Era tse nu-è era; era un amirç â-avça trei fitèori. ê-marli l>un, s-atsel di mesi bun, ma ñiklu sots nu-avea tu d2uneàtsç 15 >-tu mu&uteatso. Tu amiroril'a tsea se-afla un iuiul ku êapti kapiti. El an di an muka tuti yipturli kuti s-fotsea. No dzuo, kum isi amirolu so-s priimno ku atsel' trei fitsori, aesti lu ntribarç—kç-tse, tato, noi nu skutem yipturi ku ahuti t§u-ilik' tse-avem? Amirolu Iç dzusi, ko li muko zui.ulu ku Sapti 20 kapiti.
  —  Mako-ï aksi, gri marli, io va mi duk aestan so*l vatom.
  —   Fitsorlu a meu, àedzu-ts iu h'ii, kç dusiro ü-altso so-1 'atomo, ma nu puturo.
  —  Io, dzusi fitsorlu, va mi duk S-itsi s-h'ibo, s-h'ibo. 25
  La no dzadç, no karti tra s-g'uvoseasko s-nu-1 akatso
íomnnl, § tsindzi armatli si nardzi. êidzu el kut sidzu, ma ¿uzul nu z-vidzu, s-kutro de-adoaro, stii kundu l'a s-kreapo dzua, 1-furç som nul. Nu apuko s-agursasko si na-1 Si zuzulu ku sapti kapiti, iu I9 u intro a yipturlor, di’ nu aioso alti. 30 Fitsorlu s-turno akaso foro s-adaro tsiva. Alantu an featsi
              0000               o                   ^
'-atsel dit mesi akéi. Lo dzada, tseara, s-tsimsi armatli si dupo be-s l'irto ku pçrintsul' ii ku fratsl'i a lui, dusi, s-aveagli si
158
PER. N. PAPAHAOI
    truA tu kripata dzugl'ei, treatsi un vimtu kaldu Ai-lkulko tu somnu. Apoea vine 2u2ulu ku Aapti kapiti Ai lg-asteasi vip-turli A-aestan.
      Alantu an vru s-ma liiklu s-aveagl'i. Nus nu vru s-l'a no 6 karti, ne dzado, ne so-s l'artg ku pgrintsul'. Tse, dzutsga elY— KariAti iu mi duk di lipsgaAti l'irtari?
      Aoa nus, ku muna pri armg, aAtipta atsia de-atsia s-treako 2u2ulu s-l'-u amino. TrgA tu hgryio, trgatsi un vimtu koldiAor Ai dultsi, ma nus tse-aduk'i kg nu-i lukru kurat, A-astupg norli ioA-nu adil'5 dip pung triku vimtul kgldiAor. Dupg koada vim-tului s-trgdzga zuzulu ku Aapti kapiti MaA fok skutea prit ngri. Nus nu amung, 1' u amino uog si s-l'a dupg nus. G'ine ma 2u2ulu pliguit s-turng nupoi kutrg tu guvg-1' s-intrg tu lumga alantg din g'os—Ah, kune, kadikune, zg'ili el ng oaro. 15 s-ti bggarim tu mung. karni va musku di tini!
      —    I va mi badz i va ti bag, dzusi h'il'lu de-amiro si s-turng akasg-1'. Dzusi a tatg-sui, §a s-ea tse adrai. S-easti ko-i aksi, grirg dol'i alantsu frats ma mgri, ai si-1' lom torlu si sg-1 vgtgmgm.
  20 Niklu abut astipta Ai ga-l'a AamiAtrcil'i la guva zuzului ku Aapti kapiti. Ma marli frati dzusi, va intru jo Ai kundu s-min funea, s-mi skutets nafoarg. G'ini ma nu intrg vurg 15 di uryii Ai akgtsg s-trgamurg di frikg Ai s-ming funea. Aksi pgtsu A-atsel dit mosi Ai kundu s-intrg A-niklu, lg dzusi s-lg-asteapto 25 trei dzuli Ai makg dupg trei dzuli nu vai ming funea, si Atibo ko ari moarto Ai so-s toarno. Intro A-el atumtsea Ai di’
        O  O       «.OO          —   O      o           —
    pusi tu lumea alantg truA pri ng pglati. Nu k'ari oarg mi intrg tu pglati z-veadg tse-i, tse nu-i. Intrundg nauntru dr di ng featg de-amirg musatg ka lutseafir. — Vai di mini, a 3okgtsg sg-1' dzukg feata, kari ti bggg s-yin tu loklu aestu ? nu Atii pgati kg pglatea aestg easti a kunilui di 2u2ul ki Aapti kapiti ?
      —  §-io trg nus alag, ul' dzusi el, Atii tini kutrg iu l'a puni
      —      Dgarmi tu udglu di ningg sor-mea nikg, tse z-dgarmc 85 Ai s-nu si skgalg.
      —  Aidi, ku vrearea al Dumnidzgu, pr-iu s-fak s-mi duk la nu:
      —  Prit udaga sor-meai di mesi.
      H'il'lu de-amirg A-u da kutrg aklo nyie Ai aflg ng f§atg k; luna A-ma musatg Aestg akgtsg sg-1' plungg mira tse-1 pirns
ZÜZULÜ KD sAPTI KAPITI.
159
kutrg aklo.—Vai di mini, kari ti bggg z-yiúi tu loklu aestu? i nu Stij ponte kg pglatga aest9 gasti a kunilui di íaíul ku sapti k api ti ?
  —   é-io tr9 ñus alag, ma aspuni-ñ kalea tse dutsi la sor-ta
ma úikg.                                                        5
  Kundu adíumsi tu ud9lu atsil'ej ma úikgl'ei, l'i se-algk'i inima di muSitgatsa l'ei, ko muSatg era ¿-marea, muSatg S-atsga dit mesi, ma aest9 si-1' l'ai kaplu ¿i s-fudzi. Ka soarli S-ma muSatg erá.
  —   Vai di mini, gri nusg, kari ti b9go z-yiúi tu loklu aestu ? 10
i nu Stii poati ko pglatga aest9 gasti a kunilui di ¿u2ul ku Ñapti kapiti?
  —   é-io tr9 ñus alag, ma dzu-ú iu gasti?
  Tu oara aestg zuiulu tso avdzu lavg, z-diStiptg ¿i bugg se-aurlo, kari pungun di kuni kutidzo s-kalk9 la mini? i»
  —    Pungun di kuni h'ii tini, kadikune, l'-u turn9 alcptul dioni ¿i kráu! krau! l'-ari ñus ku tsupgtitSa uno dup9 ureakl'i >i sapti kapiti sg-arukutirg ka pipoúl'i.
  —   Do ninga ung, gri kunili di ¿u¿ul.
  —    Xo oarg mi fgatsi, mu-mea, altg nu-ts lipsgaSti, gri flt- 20 Kjrlu ¿i zufculu psusi di ng garg. Kari s-lu agudga ninga uno, atsel vreai ang'adzg Si vrga-1 angl'ito di ng garg.
  Kari muri zuzulu ku sapti kapiti, ñus s-turng la fgati s-li ntreabg, kum di se-aflarg tu guva a kunilui di 2u¿ul ku sapti kapiti. Eali l'-aspusirg, kum gara trei fgati dg-amirg si kum 2»
ii furg zuzulu ku Sapti kapiti si tuti kuti trapsirg. Kundu li ntribg h'il'lu dg-amirg di vor s-gnsg tu lumi »Avdzu, dzusirg eali, di vrem? ntribari va lukrulu aestu?« Li la ñus si ung kuti ung li Igagg di funi Si u ming. «Marga trg fratili mari, dzusi el, atsga dit mesi tr-atsel dit mesi Si nika trg mine». 30 Kundu 8-u skgatg nika tu lumea aestg, ea-1' dgadi un mer. Ma-1 diSkl'idgai aestu mer, z-videa gurdiñ, tserlu ku sgarli, luna ¿i stealili. Ul' dzusi s-lu aibg tr-adutsiri aminti. Fratsl'i, vrei de-aréini, vrej kg nu lg yinea g'ini, ka niklu s-l'a kama muSata feata, lu algsarg aklo Si s-turnarg akasg z-dzuko, kg el' 3f> taha-1 vgtgmarg zuzulu ku Sapti kapiti. Tra s-nu tsiva de-aspun fgatili, nuS li spridiurarg.
  Kari armasi ñus aga singur, l'-u deadi kutrg ngpoi nsus hu s-lu skgatg kalga «Multi vidzui io, dzusi ñus, las s-u
160
PER. N. PAPAHAGI
   b9gom S-aestg a kuñlor di frats tu supani.» Kalea ñus da di n9 feato.. tse aitipta s-u muko no lamúi. tra z-da kali a apilor.
     —   Nu ti ntreb, feata mea, tse stai aoatsi ?
5    — Vai di mini, fratil§-a úeu, fudz kama kurundu kq s-nu
   ti aflo lamúa di ti muko dadun ku mini! fudz ko-i kriino
        o                 o o                              o -     c
   de ahtari tinireatso.
     H'il'lu de-ainiro kari afl9 tse-i s-tse nu-i, «no-ai frik9, l'-dzusi, maá kundu z-yin9 s-ñi gresti, k9 io va mi bag z-dormu putsun, 10 k9 no-am durúit9 di trei dzuli.
     Kut agursi ñus éi na u s-lamña. UnQ l'-ari h'il'ilu de-amiro s-u skoati naparti.
     Do ninga uno, gri nuso.
     —        N9 oar9 mi featsi mu-mea, alt9 nu ts lipseasti! Akatso 15 ñus di-i' tal'i limbili din guro si-é kafto di kali.
     Amir9lu b9g9 39 strigo, kari V9t9m9 lamña z-yin9 so-1 da h'il'i-sa nveast9.
     Un arap tgl'e kapitli a lamúirei Si s-fgatsi k9 ñus u v9t9mo. ku tut ko feata dzutsea, ko nu-i s-nu-i ñus. Ainirólu bogo 20s-fak9 numta, s-l'-u da a lui. Tu oara li nkrunari, na, yini si h'il'lu de amir9 Si greasti. Se-afto kapiti f9rg limbi ? —Xu! gri amirolu. Kari mutriro kapitli araplui, di le-aflaro foro limbi, ul l9arg si      di yiu lu arsir9 tu  tSireap. Amirolu    vru
   apoea s-l'-u da a    lui, ma ñus dzusi kg nu-i trgt   lumga tsea.
25 N9 dzu9 kum se-afla ntro leamni, ñus V9t9m9 n9 nupur-tik9, tse muka pul'i ja unui vultur. Aestu, trg bungatsa tse 1 featsi, lu skoasi tu lumea aesto.
     Feata tsea ñika tse-1' deadi merlu, ku tuti kuti-1' featsi tato-su s-u morito, nuso: «nu! nu mi morit dikut ku kari 30va-ú adarg un mer ku grudiú si ku tserlu ku soarii, luna si stealili.
     Fitsorlu atumtsea-1' pitriku merlu si nus9 kum ul vidzu, aduk'i ko s-turno    si s-morito ku ñus.
            o        o        00          O
                                                                            (Spus de Filpa Beza, Avela, Epir.)
CDM MOB LUMEA; Till'A.
161
                   56.  Cum mor lumea.
  EarS, \e nu 9-earS.
  EarS nS oarS nS soacrS §i nS norfi.
  NS (juS nora ami cuprllli $i le-arcS n-groapa de-arSzbbiu. Ado IS deadi foe $i s-mutS fumlu sus In sus pinS la ocl'ul al DumnidSQ.
  DumnidSu atumtea-1 dureS ocl'ul. UnS agumtS fumlu, §i-l' si vindicS ocl'ul cu tbtalui. Nis acS(& si s.trigS:
  —   Car! ni-1 fea|i bunlu aestu ? Carl ni-1 featf bunlu aestu ? Nora aurlS nS oarS pravatos pinS la DumnidSu §i-l' disi:
  —   Io t-u fe£u bunSteafa estS, lo t-u fe£u bunStea^a estS!
  —   X© caty! di 1© mini, nicS nivisticS, u ntribS DumnidSu ?
  —   S-ni spun! cum mor lumea?
  Atumtea DumnidSu il' disi:
  —   Va JS spun, ma si nu aspbnl la virnS: MSrl'i mor cu
tSpoSrili, ntyl'i mor cu lSludli §-cu trandSfili.
                                        *
                          (Spus de D-ra Beza Tasa, A vela, Epir.)
                          57.  Tih'a.
  En cSIStbr aviit, carl earS toamnS cu negurl greali §-oar8 noapti, si sk'irdii prit pSduri iji k'iru calea §-i§i al'urea d-iu Trea. ImnS $-imnS tu ntunearic, agumsi tu mardinea di nS imricS. BStii la prota casS §¡-1' di^cl'lsirS.
  —     La vol ^-la DumnidSu, gri cSIStorlu, a§tiptatT-mi aestS-noapti pinS se-SpirS, cS sk'irdiil calea $i nu §tiu, cStrS tu s-fac!
  —     Ursea, om bun, oaspi^i carl nu va ? 1' — disirS fucarafl'i din casS, cS gideS aclo nS fumeal'e fucSroane.
  —     MicSgl, oaspe? Va s-^S h'ibS foame dipri cali? ntribarS ae$ti!
  —   Mifile-nl gurleadS, disi cSIStorlu, ma cu i|i deadi Dum-
nids.
  Domnu-su a cSsil'ei earS limnSr. Ftoh, disim cS earS multu, «■a mStura s-trSdeSi, nu dSdeSi di JivS. fe-? aveS ? magi un iSpor cu carl tSl'S leamni. S-nu s-aru§neadS ntrS oaspi, lim-
  Papabagi, — Batmejiromdne.                              it
&
10
15
20
25
30
162                    per. n. papahagi
                                      narlu pitricù ficorlu s-l'a di la hani un pescu §i s-alasà cà-parà tàporlu, cà angirmari, aveà suflatà draclu tu pungà.
     Pinà si s-toarnà fiéorlu, leamni aveà, l'i apreàsirà un foc mari, di bumbunidà. Lu ncftldirà, §-I-uscarà mu§àt-mu§àt, 6 c& erà tut amòl'u.
     Apoea limnàroana, mul'ari te-1' acà(à mina di tuti, lo-adrà pescul dia h'ertu, dis tiginslt di muscu-micà càlàtorlu, §i eT i§irà cu fata curatà. Calu a càlàtorlul fu mutrìt g'ini, cà-1 ligarà tu nd pàhnie cu gumarlu, te purtà leamni.
10 Dimineata, cindu s-fugà càlàtorlu, miscù fiéorlu a limnarlu! un cartu §i-$ trapsi calea. TricindaluI pri la hani s-turnà s-acùmpàrà te-1' lipseà.
     Limnarlu, unà càpsàlsiri te li feap oàspili, pitreati fiéorlu la hani cu cartul te amintà di la avutlu, s-plàteascà pescul 15 §i s-l'a tàporlu.
                                       Aclò lu vini ficuriclu s-plàteascà, na iu-l veadi càlàtorlu §i-l cunoa§ti. Ntroabà hàngilu, trà te vini nveatà te curà T
     —  Bre ! disi avutlu, \e ìnimà de-amàlamà co-aestu om !
     S-turnà nipòl la limnarlu §i-l' alàsà uà oalà cu flurìl §i
20 apoea lu nvità, cà s-fure nis goni §-cu minti, putè nu va h'i-riseascà oala.
     Limnarlu u lo oala, ma s-mutreascà s-h'ibà cu minti §i goni, cum lu nvità avutlu, nis niti nu s-cirteà di ea. Ca un k'irùt el bàgà caOi duà citi virà gros, do! in duà, di te-amintà. 26 §i s-nu dipi °à torà amintà cama multu di nàinti : tut alni, ma §-curmà di la gurà, tra z-bagà tu oalà. pi-1' k'irùt Di multi ori armineà nisàturàp, tra z-bagà pvà tu oalà.
     Vidù nis c-ac§iti nu si scoati n-cap. D-Iu binà ma naintea g'ini di tot, di o-adrà §-el g-fumeal'a-l' éuflicà pintica, cu te 30 scuteà, torà cu tutà oalà, nu map tae> cà nu o-adrà pintica, ma dili fripti dutea, cà-1 tràdeà fiéorl'i di poali dua tutà: pini, dà-nà pini ! di nu $i §tea lu l'-e caplu, màratlu-§I !
     De-aestà l'-o-adusi nipòl oala avutlul ?i-l' disi:
     —       Na-ù, oaspe, cà ea §-ea te drac nl-aflàl cu oala: va-nì 35 moarà fumeal'a di foami di nisà !
     Mutrì avutlu s-l'i umplà càràfeta, cà nu ac§ì lu nvità nis, a cui s-umplà?
     Avutlu §-u bàgà cu tut aestà si-1' facà bunlu fàrà z-va nis
PI8CARLU PÜÍL'A.                     163
Te-adará n!s? L'-arueá punga mpliná cu flurìl pri ná puntj pr-lu vrea treacá limnarlu, s-o-aflfi s-u l'a!
  Te và o-avétí, cá feafi limnarlu? K'iríit cum earà, l'-erá frieá s-treacá puntea. Tr-aestà se-acà^à di coada gumarlul §-u tri^eà totna cu ocl'ir íncl'lijT. Ació 1-bágá a tèi cu un éor di calea está s-u treacá de-a urg'igaluí.
  — E! avutlu, va h'ibá, cá tih'a luí ahtari easti, z-blneadá cu due di te scoati cu gumarlu! De-ahlte orí l'i easi n-cali tih'a §i nis il' da cu óorlu !.
                        (Spus de mamá-mea Despa, Avela, Epir.)
                     58. Piscarlu Pull a.
  Erà nà oarà un piscàr. Cu piscàril'a, cit se alumtà, citi fàteà, casà nu hàrneà. Vine oara s-li tindá máratlu ¡ji cu limbá di moarte dimindá a jilìtàl'el mul'are a luí, di tute s-lu nveafà fiéorlu, pi cari tehne altà s-lu da, ma$I di piscàr s-tragá miná. Nàs l'i §teà fàrmàtile §i nu vrea s-apucá calea lai singurlu-1' h'il'ü, tra s-lu anáh'imeadá.
  Piscároaña, te-1' aveà vidutà aràlile a bàrbatu-sul §i 1'-aveà traptñ k'alea nitràptile, gurá si s-táná di zbor. Te-aestá l'-ascumse tute hálá|le di piscàr: poaha, griplu ^-alante pri távane.
  H'il'-su Pull'a ñirdeá la sculie. Ná duá s-turná plímtu di la sculie, cá §-arideà Aóorl'i cu nis §i-l' diteá:
                  Piscare, piscare,
                  Piscare, gumare!
  L'i ncáéá dascàlu ficorl'i, il' bàteà s-nu-1' <Jic3 a§i al Pull'a, ma cari lo-avdà, cá fiéòrl'i, ca Acori càt i§à di sculie nafoarà §i-l §upàrà :
                  Piscare, piscare,
                  Piscare, gumare!
  Pull'a vine ná duá lácrimát acasá §i de-atumtea nu vru s-iiargá eará la sculie. Cite-1' feate mà-sa, il lo cu bunlu, cu aráülu, el nu vru s-iiargá, cá-1 §ùpàrà Acorl'i §¡-1' d*c> tatà-su earà piscàr.
5
io
15
20
25
30
   164                    PER. K- PAPA II AGI
     Mà-sa l'-umplù curcubeta, cà fiùorl'i mincuneaijà §-c& tatà-su erà pràmàteftu.
     Nàs, ma §i4ù a casà, flúor macà, acá(á s-alumtà casa §i s-minteascà tute. Aclò lu se-alinà pi távane, aflá griplu §i 5 tute hàlàfle di piscàr a tatà-sut.
     — More! <}ìse nìs, tora acàk'isescu mine, di (e-iii 4&teà fiùorl'i a§ì. Mea tatà-iiu §-fu piscàr ! Piscàr va s-mi fac §-io.
     No-ascultà el ni(i mamá, ni^i vàru, ma §-lo griplu §i trapse la ari'ù. A lui l'i sì du.(eà lùcurlu multu g'ine. Nu s-turnà putì* lOfàrà pe§ti acasà.
     Nà 4uà, cum o-aduse oarà, acáfá un pescu mu§at-mu§àt. cà tl-armineà mintea pri nìs. Aspril' a pèsculuì era-1' hri-susì|I.
     Un uvrèù, cum il vi4ù alitare pescu, al s-lu cùmpàrà:
15   — Citu-1 dai ? Ahit §-altu ahit il' deadi uvreùlu §i-l cumpàrà.
     A doaùa-z fiòorlu acàfà un pescu §i nicà ma mu§àt, ma nu-1 scoase m-codur sà-1 vindà : 1-deadi a mà-sai s-lu facà ti nì§I.
                                      Uvreulu se-aveà ndutyità §i cum s-turná fiúorlu di la ariü 20 §i-l vi4ù pescul tu minà, intrà n-casà §i de-aoà, de-aclò l'i deadi a fiúorlu!, a mà-sai, cà-1' lu vindù trà nà sutà di flurìt
     A treazà ,s-prigurà Pull'a s-nu-1 vindà pescul la uvrèù. si-1' dideare aestu ette flurie va z-va. S-tinù di guràt §¡ cite min-cùnl il' vindù uvreùlu, nu putù s-lu ncal(à de-aestà oarà.
25 Acafà fiúorlu §i-l dispihticà, te z-veadà : bilica di pescu erà cupà di vamandà !
     $¡4urá s-inicà pri measà. Toarnà z-bea vin, cu cupa di vamandà, te z-ve4I ? Aestà ma§I flurìl §i vamàndi vumeà. Voami-te, voami-te cupa, adunará, adunará flurìi, cite ñutí 30ncape mintea.
     Ahité ij-ma nelò nu ni adite aminte.
                                                    (Spus de Vanita Ap. Màrgàrit, Vlalio-Clisura. Macedonia.)
                  59. Doaule moa$e.
     Erà, te nu §-erà.
                                       Erà nà oarà nà moa¡je fucàroane; nu §-aveà màrata cu 36 te sà s-hàrneascà. Earna vineà §i nu §-aveà ni(i straiiù, nifi |
DOADLE MOAÇE.
165
  leamne. Ea si sculâ unâ tah'inauà, §-lo saclu din anùmirea $i si duse 1-arîü, tra s-aflà (ivà mintâl'.
    Cum s-(ea calea, §-aflâ unâ mul'are çi-1' dise aestâ:
    ~ lu ti dutf, raae ‘i
    —    Mi duc 1-arî'ü, feata-nï s-adùn (ivà mintâl'. De 1 (e s-a- & dàr? no am ntyi flùôr, nifi featâ çi cum h'iü lo, ma g'ine s-mi tal'e Dumnidâü, di per-câ z-bînèd- Dumnidâü si dufe di l'a afeale te-aü di tute bùnile §i pri mine, mi fine trà mostrà §i trâ oàüà aroçe. Cari-çte te-amîrtie feôü?
    —    E ! mae, te s-adrám Y Dumnidâü acçi va ; easte dupà 10 cum va el, nu easte dupà vrearea noastrâ, ma du-te çi dupà
  te val adùnï mintâl', du-te ç-la râdâtina unùï guneàpine çi vai afl'i unâ cüéubâ. S-u l'aï §i s-u dutï acas8-tï. L'a vîrâ-, ndoaüà acôl' apoea §î s-fatï aloàt çi s-astùk'I eu aloatlu çi eu acol'le tute gùvile çi apoea bag-o cùêuba n-foc.                 15
!  — G'ine, h'il'e, ma ïo 110-am ni(i un parñ, tra si acumpàr
¡ acol'le.
!  — G'ine! macá no-aï, na unâ flurie, tra s-acùmpârl.
    —  Sâ-i'il bônèdl, feata-nï çi Çumnidâü sà-tï da cum îtï doare
inima.                                                         20
    Z-duse maea apoea, ç-adunâ mintâl' çi tu sone aflâ cùêuba u bàgâ tu foc ç-u aduse acasà-1'. Feafe cum u nvitâ ateà, mul'are. Astupâ eu aloàt ç-cu ací>l' tute gùvile çi bàgâ cù-■uba tu foc çi apîrnirâ tra s-easà di caOe scînteal'o çi scîn-; tâliSrâ cite nà flurie. S-cudusî de-aestâ maea ç-acàtâ sâ si 25 nclïnâ la Dumnidâü. Çi z-da la biserfi çi la fucaràtï parât! trâ suflit
    Nà vitinà avutà a l'eï, te erà multu avutà, dupà te vidù,
: <>á maea está fucároañe, te nu-ç turnà ocl'il' s-u veadâ, s-feate | cama di nîsà rvutà, vru s-facá ç-ea tut aeçi.                  30
1 Z-duse ç-nîsâ cu saclu din anùmirea s-adunà mintâl' di 1-ariü çi astâl'è ç-ea mul'area n-cale. Tut acçite u ntribâ ïu z-dute? Avuta spuse minéùïiï, cà no-are leamne, no-are te s-mîeà, no-are eu te sà ncâldascâ udâlu çi z-dute s-adunà tivà mintâl'.                                                    35
    Mul'area, te erà mira, aduk'i tute çi-1' dise ç- al'eï, cà vaï allá ná eíiéubá çi s-u l'a çi s-faeâ ca nantà. Ma l'-dîse, cîndu va u bagá n-foc, s-h'ibà tutà fumeal'a-1' în casâ.
    Avuta, unà-ç-unà, cum bàgâ cùêuba n-foc, tu loc di paràtï
106                    PER. N. PAPAHAQI
   ;i di flurìl, i;irà ni;te nipirtitì màrl ;i-l' micarà tufi citi era aclote, va 4Jcà avuta, fumeal'a l'ef, nuràrle, tu ti.
     §-acuite, Dumnicjáü ;tie te fate.
                                                                (Spus di (al Bu§a al Toma din Vena, Macedonia.)
                 60.  Au$l'i ascàpàtl di moarte.
5 Earba araùà nu k'are di unà oarà din grádiná.
     Lucràtorlu bun multu ;-asudà ;i multi ani a;teaptà pin s-u veadà curatà di èrburle cari adùc ziiie. Tut a;ì lipsi s-treacà multu k'irò pin si s-curà urutetle ditu adèturle vecl'e a oàmiiilor.
io Si spune, cà tu uná zàmane erà unà lea<Je, care nu làsà ca au;l'i z-binea<Jà cama multu di 70 ani ;i cari-ti-do ficòr lipseà singur si-; vàtàmà tatu-su, cindu au;à. Ga se-ascapà de màratlu di aù;, lu h'itjeà tu un co; ;i-l arucà fftrà ìiilà di pi k'ìpita unul munte analtu tu un trap aliundòs, ca s-nu
làpoatà si ascapà cu (vafà) banà. Dupà multi atii, agumse ca s-nu z-veadà per albu pisti loc ;i tute lùcàrle armàsirà s-h'ibà adrate sade dupà mintea a tìnirlor Curundu oàminl'i cama mintimèiii duk'irà, cà fàrà di au;atic lumea z-duteà ambàr ca raclu.                 ,
20 Ga s-là si umplà caplu a tutulòr flituratlor, cà nu este g'ine, ca si arminà lumea fàrà di aù;i, cari tòtina (tutdiunà) suntu multu lipsiti, ascultàti ti fate un bun ;i multu minti-mèn amirà.
     Unà duà dede dimàndàèune, si se-aleagà di tute locurle
25 oàminl'i atèl'I nal cama ak'icàsìtl ;i si z-ducà tufl la pàlatea lui, fàrà ca s-là (si) spunà, ca ti curà. Ai;ti 4Ueà cu mintea. cà aclò va z-da di virà locmae ;i trà afeà cu limba scoasA alàgarà cit cama curundu, ca si s-aflà la pàlate tu 4ua 0 là se-aveà <jisà.
30 Dupà ti là lo numa ;i loclu iu ;ed a tutulòr, in;ì amiràlu pi k'o;cu ;i la <Jise : Multà avere va z-daü ;i pi mare pine va z-bag pi atei' di voi, cari va s-ùi da apàndisi la aiste trel fntribàrl:
     1) Cari k'atrà este nal cama lipsità in lume?
35  2) Ti 4Ue aPa cindu h'arbe pi focV
AD?L'l ASCÀPÀTl DI MOARTE.                167-
  3) Citi oo|T 8untu di jtt loe pfnà n-|er?
  Dol megl di dìi® và las, ca z-và minduìti. Cu guràt và spun, cà coarda §i funea va s-h'ibà piata (ilòr, cari nu va s-poatà s-li dizleagà átele trel intribàrl.
  Ca agudltl di grìndinà mintimertl'i anogtri z-dùsirà pi la 5 tàsile a lor. Dotl'i me?I tricurà ca dao dii® §i trimurà ca vearga, «indù 9-adu|eà aminte, cà se-aproak'e minuta, cindu va s-là si caftà gueapea tà cari furà cl'imàtl ! Tà càsmetea au§lor, un di ni§, cama cu ìnimà crigtineascà §i cama cu dor di pà-rinte, nu aveà vàtàmatà pi tatu-su §i ta s-nu h'ibà pidipsìtio di leade, lu tinù ascumtu multu k'irò pi tà vanea di casà, spu-nì'ndalul la lume, cà $i el, ca tutt alanti, lu ascàpà de greafa bànàl'el pi màratlu di au§lu a lui.
  Tricurà multe dii® unà dupà alantà §i flcorlu mintimèn nu pateà nifi z-doarmà di minduire. Dupà multà aràvdare, au§lu 15 ntribà flcorlu a luì :
  —   T¡ al. more h'il'u, di e§tl ahi't turburàt ?
  —   Oum s-nu mi turbur, tatà, cindu $tiü, cà ti me a$teaptà?
$i ink'isì ca s-l'i spunà tutà isturia, cu làcriiile tu ocl'i.
  Atumfea au§lu arise §i, fàrà multà aminare, l'i spuse diz- 20 ligarea atilòr trel intribàrl dicìndalui :
  —     K'atra cama lipsità tu lume este k'atra di moarà, fàrà di care nu poate z-bineadà virnu om ; apa, cindu h'arbe, l’-dite a foclul : mine ti criscùl, mine pot s-ti stingu ; l'a §-unà cárutá cu gl'ame §i spune amiràlul, cà cotl'i di k'àdine ditu 25 aistà càrutà este nàtlimea di pi loc pinà n-fer §i, s-nu pis-tipsire, misurà tine diznòù.
  Agumse dua ursità di amirà §i tufi afèl' tinirl minlimèiii si adunará cu fricà la pàlate. Amiràlu intribindu-1', niscinti spùsirà, cà k'atra nal cama lipsità este g'amandea, givaricoülu, 30 alti sarea $i multe alte.
  Agumse $i arada ficorlul nilòs §i el spuse dupà cum lu aveà nvitatà auglu di pi tàvane. Atumtea amirà&lu lu bà§à tu frimte, ma, duk'indalul, cà aistà minte nu poate s-easà ditu caplu a unùl tinir agarnìt, lu aspàrè cu moarte, ma s-nu 35 spunà ndreptu, cà di lu li are aiste nveturl. Dupà t® càftà Urtare de la amiráülu, vru nu vru, spuse di fricà, cà-1' fu iiilà ca z-vàtàraà pi màratlu di au$lu a lui $i aiste nveturl nis l'i le-aveà data. Di unà-oarà amiráülu pitricù oaminl la
168                    PE®- N. PAPAHAGI ••
   casa ficorlut §i lu aflarà pi stuh'inatlu di aù§ ascumtu pi tà-vane. Corbul di papaù;, adunàt gàdàmòl'ù, cu ìnima cit un puric, fu dus azvàrnalut pinà la pàlate §i tutà calea bl&stimà oara, cà tute làetle $i taxiràpe pi caplu a lui càtjurà.
5 Mare fu haraoa (i duk'ì au§lu, cindu z-vi<}ù ningft ami-ràùlu, cari si sculà di pi scamnu §i acà(à z-greascà citrà top di nvárliga.
     — Mintea voastrà a tutulòr, tuk'ità la un loe, nu faje cit mintea unùi aù$; apàndisea datà di ais, và ascápá astàdi io tufi di coardà §i fune. Di a<Jl ninte au§l'i va s-h'ibà lèsati» ta s-moarà di moarte bunà.
     Duvae s-facà au§l'i a(ilùl mintimèn §i bun amirà! Mintea au§lor g'ineata §i ascàparea tìnirlor.
                                                                 (Ohrida, Coe H., Lumina, No. 6, p. 145.)
      . /
               61.  Apeale dao surárl §-cátü§ile.
15 fi §-erá, nía nu-§ erá.
     $-erá uná oará dao surári. Una di nise s-máritá pi un om dip avüt; eará a(eá lantá pi un om ma cama oarfin. Nu tricü multu §i-l' muri bárbatlu $i armase cu dol'i fléórl fárá pine. De-ateá nisá z-dujeá la alantá sorá di-1' firmitá pine. Aloá-20turle te-armineá pi minie a l'ei le-amisticá cu ur4i'(i §i fá-teá ná pine cu care-§i hráneá ficorl'i. A^eá marea agumse amirñroaúe §i nu aveá ñilá di nisá. Uná 4u& A' 4¡se a sorá-sai, ca sá-$í spealá minie, mea apoea s-fugá acasá.
     Márata mul'are, cá nu aveá tora, (e s-lá da a flcorlor z-25duse tu uná pádure, ca s-aduná putiná bumbunáricá. A ció nisá aflá uná casá, adáratá tu loe $i poarta cu acara erá anválite cu sci'ndurí. Dupá (e sculá scihdurle, z-dipuse n-casá í?i aflá multe cátu§e te-alágá pi tu casá $i lá gri a§i:
     —  Buna-vá oará, vrütile a meale!
30  — (l'ine vini§I! l'-u toarná nise. Di cindo no-ai micatá pine t
     —  Aproape totina nu mic! lá 4ise mul'area.
     Di uná oará cátü^ile l'-adüsirá pine §i tu loe de másiue báli4i di oae. Mul'area lo pánea §-u micá goalá. Cátü§ile cindo u vidurá, l'-4isirá:
36  — Ti (i nu miti másine '<
AJEALE DAO SCRÁRf ^-CÁTÜ^ILE                  109
  EarS mul'area lá <}ise:
  —   Eü virná oará nu míe másine.
  Clndo mul'area micá pine, cátu§a a^eá moa$a lo un sac §i-l umplü cu fluril $i pi suprá bágá pu(iná fáriná. Cindo mul'area lo s-fugá, cátugá l'-<Jise:                            5
  —     Du-te ndreptu acasá §i s-lu dlzlédl saclu acasá sin-gurá dip. Mul'area duse ?i fea(e, cum il' aveá cátu§a. Cindo vidü fluriile, s-hárisi multu. Alantá *}fü& bágá s-adará uná casá dip mugatá, acumpárá ¿iflik'e ti dol'i fiéorí §i-l' bágá
la cite uná, s-le-aibá ngátán.                                  xo
  Amirároaña, cindo avdi”, cá sor-sa a^eá oárfina s-fea(e avutá, troará u cl'imá, di u ntribá, di lu l'-are ahi'ti párá<JI. Xapu l'-are furatá di la nisá ? sora a tumbea l'i apuse tute cite feaje §i nu-1' ascumse $ivá.
  Alantá d*uá amirároaña sá nviscü cu strañe arupte §i lo 15 un sac mare ?i z-duse tu pádure. Cindo intrá in casá §i viíjü cátü§ile, lá 4>se:
  —   Buná-vá oará, cátu^e!
  Cátügile-1' (Jlsirá:
  —   G'ine vini$í, ma di cindo no-aí micatá?                   20
  —     De aseará, lá <}ise amirároaña §i cátü§ile l'-deádirá §i a l'el tot a$l pine cu bálkjl di masille. Ma nisá lá (Jise:
  —   'l’i va s-mic pine cu bálidi?
  Cátu§a a^eá moa ge, náiritá, lo saclu, 1-umplü cu §erk'i §i-l cusü g'ine. Apoea-1' d*se a amirároáñil'el:                     25
  —     Du-te acasá §i ncl'ide-te singurá n-casá, mea s-lu diferid! saclu.
  Amirároaña z-duse acasá §i ncl'ise, casa cu cl'aea §i di§-cl'ise saclu. Ma troará l'i in$irá $erk', care s-h'umusirá pi nisá. Cindo li vidü §erk'ile, ahurh'i sá strigá, s-plingá §i sá zg'i-30 leascá, ma tivá, cá piná s-l'i viná agutór, u micará. Ami-rálu di nvirin, murl troará. Eará pi scamnul de-amirá vinirá fiéorl'i a sor-sai.
                      (Frftplia, No. 0, p. 90, 91, cules de M. Bal'u.)
I
170
PER. N. PAPAHAOI
                    62.  Notlu cu Seàvirle.
     Unà oará Notlu su Seàvirle la un loc se-adunarà. §i dupà (e un co-alantu z-g'inuirà, acà^arà sà-§ alavdà vetea. Seàvirle dit©& :
5   — Io pot s-fac seamne §i ¿udii cu gunaticlu a ñeü.
     Notlu spuneà, cà el poate s-adarà OàmàturvìI cu putearea $i virtutea lui.
     —    Ba, cà tine, ba, cà mine, ntyi un nu s-fà^eà cama úic §i nu vrea s-arminà sum graìlu alintùl. Gralù di gralù, agùm-
10 sirà la ncàùèrl §i pufi'n 1-armase sà se-anòupà §i di peri.
     Ca s-pàpseascà di ngrlna §i micàtura, (i là intrà di pri bunà ìnimà, <Jise Notlu :
     —  Macà, fàrtato Seàvire,           ©sài cama gone, cama
                                       sinàtòs §i cama virtò3 di mine, halde s-n-acàtàm cu stih'imà !
15  — Cum §i cu ti s-n-acàtàm ? ìntribà Seàvirle.
     —    Ea cum §i cu ti, adapse Notlu: L'a-ti tine trel dii© tru a ta ursità, $i tru nise, fà arcoare, dà neao, ngl'atà àpile §i, di i(i sòil, d-iti poti, cusure nu alasà. Dupà ti va s-treacà trelle dii© ditru ursita ta, va-iil l'aù §i Io trel dii© §i tru nise va
20 s-fac, iti s¿iü §i ti va s-pot ; $i, s-easte-cà dupà treaca treilòr dii© a meale va s-armìnà vìrnu semnu de-ateale ti va s-al faptà tine, sà-iil tal' braflu atelu ndreptu; eara di nu, s-tà tal'ü a tia mina t©a stingà.
     —  Multu g'ine ! strigà Seàvirle, cu fuduleatà.
25 A$it© graìlu z-deade di daüle pàrtì, stih'iina fu ligatà §i cu guràt invirtu§atà.
     Piste ateà noapte, Seàvirle se-avù acàtatà di lucru §i cindu apiri dimineata, ti z-vedl? Unà brumà de-ateale ti èrg'ile li zgrumà; unà arcoare di cari l'i ngl'atà a omlul laea-1' nane:
30 unà livà, ca h'arta §-upàrita alisivà ! Aiste furà in prota duà, cu care Seàvirle lu ngl'itá tut loclu §i-l feate corean.
     A daoa-zl, di cu noaptea, acàfarà s-pispileascà ni$ce èòm-Imre di neao cit druga §i acupirirà tot §i tute di stri fata loclul cu date, poate §i cu 15 coti.
                                    35 A trea-zl, strease un frig §i un der di s-alik'à mina di h'er; un siiiàc, gros §i virtòs, ca g'ine $ieaclu ndrà§tìt. í?¡
NOTLU cn SERVIRLE.
171
unà (ingrime, di care ngl'afà §i laea minime (toatà soea minéùfilor).
  Agi cà, dupà ti ngl'itarà tute àpile §i s-prifeà(irfi bizbil'e di gl'et, incuéinirà pinà §i g'umàéile cu apà ningà vatra cu foo !
  Citrà searà z-dufe zurlul §i pirifanlu di Seàvire la Notlu & $i-r (Jit© cu fuduleatà :
  -    E! fàrtate, lo-n! bitisi! lùcrulu; ea s-ti vidèm di mine 5-tine !
  Iara Notlu, cu arislu pi budà, l'-apindisì, dicinda-1':
  —    Virtòs g'ine: cara z-binàm, va z-vidèm! §i troarfi s-acàtà io di lucru, dupà cum là erà $i zborlu.
  Xu tricù gumitate di duà di cindu acàjà ta-s suflà Notlu,
?i gl'etlu, care erà virtòs ca bàrtirea, ahurh'ì sà z-vearsà ca zàharea, cindo u bagà tinivà tro-apà; earà multa §i ngl'i-tata neao, pinà seara, s-mul'è §i agumse di s-feate ca virnà 15 curcubetà h'artà, h'artà càpàità, din care mbàirarà àpile fi curà di tute partile ariurl ca turbate !
  Vidìndalui Seàvirle c-aproape trel pàrti di lucrul te feate nis tru trel diie, Notlu lu stifusì ma$i tr-unà sìngurà duà, s-aspàrè §i trimburà ca vearga ditru apà, de-aru§ine §i di 20 fricà ; cà de ! ar§inea c-ar§ine, ma pi ningà ardine erà §i frica mihàl'ei, cari lipseà sà-1' si tal'e, dupà stih'ima te-aveà. Agite pirifaulu di Seàvire, cari-1' si pàreà, cà ma gone di nis no-are virnu, cindu z-vidù tru zore, alàgà la minéùnl §i la gi. ritlìk' gi feate ti feate ; eara màratlu Not, care g-erà cu cru- 25 tea n-cap gi nu sòia ti-1' si toarfe pe-ascumtà, g-muntreà lucrul.
  A daoa-zl, pinà seara, Notlu, cu suflarea lui, tuk'ì tutà neaoa tot gl'etlu di stri fata ioclul gi nu alàsà nifi unà sirmà, nifi unà gil'e, niti un semnu di tute cito aveà faptà zurlul di, 30 Seàvire; earà a trea-zà, sufli'ndalui un vimtu subtire gi caldu, le-astràk'ì tute àpile ateale ti se-aveà adunata in cimpu gi pri tru bàlti di tuk'irea neàul'el gi a gl'etlu!, gi pinà seara j-useà tut lochi di s-feate sare !
  Di cara Notlu j-bitisì lucru, si sculà di z-duse ¡a Seàvire 35 §i-l' dise:
  E ! fàrtate Seàvire, lo vidù! cudille a tale, am tine, cu-nuscùg! Oàmàturville a meale ? fi dH* torà di stih'ima te-avèm? Ti ti«! di zborlu gi guratlu ti featim? ti dHi'-
   172                     per. n. papahagi
     —     Pie, apindisi Servirle, cá loclu easte mare, lungu §i largu, $i stri nis are: mun(i, pádürí, (Jenuri, vál'url, cripi-türl, piséiréí, grok', hínd&k' §i cite alte nu ? Di !u séim noí, cá tru tute aiste nu se aflá virnu semnu de-ateale (i feéü
5 mine in trelle dita ditru ursita mea? Lipseasée prota s-ná dut&m §i s-cáftám pritu tute lócurle ti <Jísem, §i, cara s-nu se-aflá virnu semnu, atumtea, vol nu voi, va sá staü sá-ní si tal'e mina; eara ma s-aflám, va s-lipseascá s-(á si tale ndreptul bra| a táú.
ío — Multu g'ine, dise Notlu §i s-loará dol'i di minft ¡ji nk'i-sirá de-alágará tru tute párale §i nu alásará loe ni dü$I §¡ ni cáftát, ma Iuvá nu aflará nifi §il'e di semnu.
     Tru turnátá di la márdinea loclul, tricurá pi ningá uná pi$éireao mare, cu cftláuzlik'a SeávirluI, care triteá ninte, 15 §i-l' d*se a Notlu!:
     —     Vedi, fártate, cá tut loclu lo-alágám §i tru piscireaoa aistá nu intrám. Halde, ti pálácársescu s-intrám §i aoa|e, ca s-cáftám; §í ma s-nu aflám §i afia virnu semnu di neao icá di gl'et, fá ti séií di mina mea.
20 Intrará §i tru atea pi§6ireao, cari erá lungá, largá, ahun-doasá §i multá ntunicoasá, §i cáftará iutido, ma nu aflará tivá. Cindu agümsirá tru fundul a piséireáoál'eí, ti z-veadá '< 'freí moa§e ncusurate, cu mastea uscatá §¡ sufrusitá ca coaja di cupáóü vecl'u; cu ocl'il' h'ipti tru cáfcale; cu peri'i dis-25 cácátl §i alg'i ca cáirlu; cu straúe di negurá $i anvilite n-cite uná cergá di siñác. Treile §ideá cuculite pi §¡düt $i pi ür-mile di cicoare m-pade pi nisée pal'e, cu k'épturle ndupárite di dinucl'e, cu brátile §i minie ncurtil'ate pi nise 9-adunate stog, di ti loa frica §i láhtarlu, anda sculá sufrimteálile §i 30deánile di ocl'i, ca s-ti muntreascá !
     Cindu li vidü Notlu ateale treí stride di moa$e, strigá uíñisit §i d>se:
     —   Cari h'itk vol moa§e. §i t¡ fátitl atia?
     —       Eü escu Arcoarea, diso uná de-ateale treí moa$e; aistá 35 di ningá mine easte h'il'i-mea Bruma §i atea di ningá nisá
   easte nipoatá-mea Jingrimea; §i vinim di n-ascumsim aoate di frica ziirlului di Sea vire, ca s-nu ná ngl'atá $i noí, dupá cum li ngl'itá ¡ji tute apile di 3—4 dita ma nainte.
FEATA FAPTi PUÍI.'Ü                                173
  —     Ea sculátf de-acloje, strigá Seávirle taha cu náirire, ca z-vidém pi (i §idétl a§i cuculite!
  Troará motile, cari erá acák'isite pe-ascumtá cu Seávirle, si aculará §i-§ loará ¿erga di siñác in cap $i-$ si trápsirá di ná parte, eará ?iretlu di Seávire, care séiá pi (i $ideá 5 rurculátile di moa$e, z-duse de-aráspindi pál'ile §i scoase di sum nise treí bucá^I di gl'et, groase $i vírtoase ca bárfire; li bágá di nintea NotluI, strigá cu harao $i d’se:
  —   Am aiste Ji suntu, fártate?
  Máratlu di Not, niséindalul (i z-dicá, ij-aplicá ocl'i mpade 10 §»-? tease bratlu, ca sá-1' si*tal'e, dupá cum lá erá zborlu §¡ stili'ima. §i cindu Seávirle agutát §i di treile stride di moa§e, acájá sá-1' tal'e bra|lu a máratlul di Not, care simtá raultu §i mare dor, strigá cu boafe virtoasá $i dise:
  —     Voí moá^ile, cari cu $iritlik'e ascumsit gl'eflu sumvol, 15 blástám de-arátime s-avé^I tru eta-étilor §i virná oará s-nu vá si ncáWJascá ciéoarle §i §¡dutlu sum care ascumsit gl'eflu!
  PármiO ñi sciám, párm!6 vá spu§, §i nu sciü cum feéü» ma nu v-ari§ü.
              (Frá(ilia No. 12, p. 188, cules de T. Iliescu, Cru90va.)
                    63.  Peata faptá pull'ü.                         20
  Ti §-erá, ma nu ij-erá.
  íí-erá uná mul'ere oárfáná $i fárá fumel'e. Di cabe zuá nisá sá ncl'iná la Dumnizá, ca s-l'i da §-a l'el fumel'e. Dumnizá o-ascultá gi cindu durñá mul'erea, il' bágá sum cápitiñü uná tufá di busul'oc (vásileác). Di atum(ea mul'erea armase cu 25 tmpul incárcát $i dupá 9 me?I fe^e ná featá ahitá mu§atá, ti ni s-aveá spusá, ni s-aveá faptá altá ñatá ahtare. Perlu il hrisuseá; cindu arádeá nisá: (erlu s-gáleá §i in§á soare; ear cindu plánzeá: s-niurá k'irolu $i dideá ploae. Má-sa nu 5tiá, ti si-1' facá di hrao $i u cri§teá cum di cum ma g'ine:30 ca h'il'e di domnu.
  Uná zuá trete h'il'ul di amirá pi aclb §i u vede. L'-intrá tu inimá §i-duse acasá §i-l' záse a má-sai, cá va s-u l'aü ti nveastá. U cáftará di la má-sa, mamá-sa prota nu vrea s-u da. cá nica nicá erá §i nu vrea s-dispartá ahi't agoiia di 35
   174                    PBU. N. FAPAHAGI
   featà, mà pànà ma napòi, vizù \i nu vizù, § u isusì pi h'il'ul di amirà.
     A turate a aistu pitircù huzmik'arlu a lui, a tèi cama bun ca s-o-aducà cu cucia. Aistu huzmik'àr aveà trel feto mfirl 6 ti mài-tare.
     —     Bre! i$i zdse nts cu mintea, nu-I cama g'ine, s-fac ti s-fac §i s-u k'er aistà featà §i tu loclu a l'ei s-bag unà di a mele? D-Iu taha va s-u duk'ascà?
     Cu aistà minduire s-duse §i u lo tu cucie feata tea mu§atft. 10 Cit agumse la gumitatea di cale, huzmik'arlu tinù cucia §i-l' zàse a fètil'el :
     —   Scoate caplu s-vezi nafoarà, cà ti vale mare vine.
     Feata scoase caplu ca s-veadà, ma di unoarà huzmik'arlu
   trapse hoarda gi-1' lu tàl'è. Tu loclu iu k'icà sànzile dit ca-15 piu a fètil'el, s-fete qì criscù tu oara tea un fag multu analtu. Truplu a fètil'el s-fete un puil'ù cu pene mudate §i ng'ili-t-oase. Puil'ul azburà §i §izù in càrcilìu pi fag.
     Huzmik'arlu nu muntrl la aiste, ma s-duse acasà, la feata lui, ateà cama marea, u nviscù tu strane ?i u duse la h'il'ul 20 de-amirà, ca s-u l'a ti nveastà. U munireste h'il'ul di amirà §i nu-I' si pare ahità mu§atà. Aistà nu §-o-aduteà iél cu alanti. Arideà aistà featà: ni terlu s-gàleà, ni soarle in§à; plànzeà nisà: ni ploae dideà, ni tivà.
     Intribà huzmik'arlu nacà aduse alti, nacà nu muntrì g'ine, g.’icindu u lo? Nu, cà nisà» zàteà huzmik'arlu. Cum va s-h'ibà alitare lucru s-cuduseà §i h'il'ul de-amirà ? Càzù pi greao minduire.
     Feata tea s-fete puil'ù di azburà pi fag §i vine tu gàrdina aulirà lui. S-alinà pi mu$atlu mer §i gri de-aclò:
;t() -- Gàrdinàr, lai gàrdinàr, acati un buf §i un sàcòl §i sà-
   làg'à-1- càtrà la mine, cà cara s-nu acati, va t*u) sec aistu mer.
     Nàs nu vru s-acatà puil'ul il' sicà merlu. Zua lantà eara vine puil'ul, s-alinà pi alt mer §i-l' zàse eara gàrdinarluì 35 s-l'-acatà un buf §i un sàcòl, ma gàrdinarlu eara nu vru §-puIl'ul il' sicà nica un mer.
     S-dute nica nà oarà puil'ul tu gàrdina amiràlul §i zàte:
     —   Gàrdinàr, lai gàrdinàr, doi meri tà-1'sicài §i alantu va
FEATA FAPTÀ PDÏL'O.                           175
t-ul sec, ma aca(à-nl un bul §i un sàcôl çi sàlàg'à-l' càtrà la mine.
  A tumbea gàrdinarlu nu avù fi s-facà. vru nu vru, acàfâ un bnf çi un sàcôl çi-1' sàlàg'i càtrà pull'ü. Aiçti lo-acà(arà çi-1 dùsirà la gàrdinàr. Gàrdinarlu lu dede a h'il'ulul de-amirâ §¡-1' zàse :
  —    Aistu puïl'ü nà sicà dol merï di ma buül'i merï, na-1 tora ç-tal'e-1.
  H'il'ul di amirâ nu vru s-lu tal'e, cà erà raultu muçàt. Il bâgâ tu nà càfase çi-1 hàrneà.
  Huzmik'arlu çi-1' aveà adusà a h'il'ulul de-amirâ feata a lui ti nveastà, cunuscù, cà afèl pull'ù erà feata tàl'atà di nîs. Di oara (ea nu ç-aflà arihate. Il' zà(e a h'il'e-sal, s-facà cum s-facà çi s-lu ndùplicà bàrbatu-su, ca s-lu tal'e puïl'ul. Nîsà il l'a bàrbatu-su de-aoà, il l'a de-aclô çi-1 bagà pi ahtare minte. Lo h'il'ul de-amirâ cápitul ta s-lu tal'e puil'ul, ma a-istu l'-ascâpâ dit mînà çi azburâ pi merlu a(èl sicatlu. S-duse aclô h'il'ul amirâluf ta s-lu aca(à, ma tu ajeà minutà puil'ul s-fete featâ cum ç-erà ma ninte, muçatà çi eu perlu hrisusit. U cunuscù h'il'ul di amirâ, cà nisà este feata (i cindu arîdeà terlu s-gàleà çi soarle dideà, ear cîndu plânzeà: dideà ploae. U l'a di guçe ç-u baçe ç-u du(e acasà çi u ntreabâ: cum ç-$i turlie tine ti ftyèçï pull'ü?
  —    Ea cum ç-ea cum, il' zàse feata çi-1' spuse cum u lo huzmik'arlu çi u tàl'è, cum tu loclu a l'eï, l'-aduse altà h'il'e a huzmik'arlul, cum nàsâ s-fe(e pull'ü, cum il' zàse a gârdi-narlui s-l'-aca^à un buf ç-un sàcôl, cum buflu çi sàcolu o-aeà^arâ ç-tute cite pâti.
  A tumbea h'il'ul di amirâ lo huzmikarlu fi lo-arîse çi-1' tàl'è nveasta, lo çi h'il'e-sa, l'i anvârti dol'i tu unà aruguzinà, u umse aruguzina eu câtrane, mea cara là dede foc, nu armase di nîçl ni(i ôinuçe.
  Pârmis ni çteam, pârmls và spuçü ;
  Aveàm îndao mere, tricùl pi la r.à casâ, inçi cânle nafoarâ îüï arupse gek'le çi-ni li màcâ çi mèrile.
  (Cales din Gopeç de d. N. Balaría çi transcris supt ingrijirea d-lui I. Papagoga, gopeçan)
5
10
15
20
25
30
35
176
PER. N. PAPAHAGI
                      64.  Ak'ic3§onlu.
     Erá, ti nu §-erá.
     Erá, cindu puriclu s-ancáltá §i tute s-fáteá; erá cind tute pri padi iraná §i práv<Jíle ca oaminl'i zburá, erá un amirá.
6 Amirálu §-aveá un nel cum nu si spune mu§át §¡ scumpu. Aclo o-aduse draclu, cá-1 k'irü nelu atbl §i nu §teá |i s-facá di multá cripare §i di multá cirtire. G'ine ma, amirá! Nu s-lásá cu uná cu dao §i bágá tileál, cá atel care va s-lo-aflá nelu, va s-l'a ná mare báhéi^e.
10 Erá aclo un om oarfán, t¡ no-aveá t¡ s-micá §i fumel'e greao aveá, optu fiébrí ti a§tiptá ca pull' orgi n-gurá s-lá dal, mamá, soacrá, §i erá earna greao §i el' no-aveá cárbinií in foc, di va p-mureá di pino §i de arcoare. Nis erá mpiticátbr.
     S-nu moará di foame el g-fumel'a luT, ti fate aistu? Si 15 dute la tileál §i-l'    :
     —     Mine va s-lu aflu nelu, ma s-mi hárneascá amirálu pa-tru-<Játí di dJle cu pate, cu mi§k'i, §-cu tute bünile.
     —   § ma s-nu-1 afli, ntribá tilealu, ti s-tá fatim?
     —        Ma s-nu-1 aflu, s-mi loatí cu tutá fumel'e §i s-mi k'ar-20 di tí, s-ñi fatUÍ ti §tití.
     Tilealu lo zbor di 1-amirálu $i acátá si-l hárneascá. Ahur-h'irá s-1' aducá prin^u §-tiná; pate, gál'inf, cucuticl, puli', di tute l'-aduteá, di micá mpiticátorlu cu fumel'a, di s-fáteá tae! Nis tot <JHea 1-avigl'itbrí, cá §tie Iu-I nelu, ma nu*l 25 spune piná nu s-umplu tute <}í'lile. 'fi curá? Avigl'itorlu ti-i aduteá micárli íf-fu furlu a neluí. Aistu, cari av^i’cumu mpiticátorlu aduk'a^te cu amálle a luí, carl i fur §i care-l bun, li umplii di fricá. A§\, ma vi<Jü cá se-apruk'ará ^f'lile, vine furlu-avigl'itbr (avlig'itbr) §i-l' <Jite :
30   — Amán! s-ti-aí ficorl'i, nu mi l'a pri gu?e ! cá nelu i la
   mine. Na-1 tine, l'a-1 §i fá cumu-tí tal'e caplu, ma§í s-nu scoti zbor ti mine.
     Mpiticátorlu ti a^tiptá? *E! «Jise nis, mine a$tiptám z-ved di-se va-(I viná mintea si spuúí singur, cá di prota <Juá $team, 35 cá tine fu§í furlu. Tora cá spusiíji di singur, ti l'ertu §i nu ti spun amirálul, ma si-úí spuúí, pi ti are cama multá nii-rak'e amirálu V
177
ak'icAsonlu.
   —    Pi un gusác! <}!se avigl'itorlu. Tutá <Jua la nis il' imná mintea ?i-l hárnea?te cu mina.
   Ti-l' tricü pit minte a mpiticátorlu!. II bSgá nelu tu mí-care ?i-l dede di-1 micá gusaclu vrut di amirálu. Ni(i draclu nu ?i ?teá di cum u crul nis tutá luguria aistá.                 5
   D-apoea lo ná carte, g'oea g uvási: bár-bár-bár, bah-bah-l>ah, náintea amirálu! ?i gri: Nelu s-aflá tu gurmazlu aistü! gusác.
   S-fate, nu s-fate, nu s-putü sá-1 scoatá virá vatru nelu dit gusác.                                                        10
   (i'ine ma tineá amirálu ma multu la nel, ca la gusác. L-di-sicará gusaclu ?-aflará nelu, ca mer aró? nuntru, noü-noü.
   —  Bre! strigará to(T cu ná boafe, mutreá (i in?l di mpiti-
cátorlu a|él na! cama lallu, filozuf mare. Ais tu ?-are futá cu draclu! ?i tof! s-éuduseá ca! di cal ma multu.                 i&
   Atumfea amirálu s-tinü di zbor ?i-l' dede (i cáftá mpiticátorlu : L'i nviscü flcorl'i, s-nu imná cu pihtica nafoará, ca piná tora; il' pitricü la sculie, sá s-facá oamiñl, ?i-l' fe{e ná casá, cum nu nvisá nis ?i trifeá ca <Jua (ea alba.
   Tora luí l'-erá fricá s-nu-1 cl'amá luvá tu altu loe, $-{e ti20 faji ? Cá nis filozuf nu ?-erá ?i vru Dumniíjá, ti ñila fléorlor, di lu scoase cu fafa albá di oara istá.
   S-umplü loclu di un-oará, cá binea^á tu amiráril'a tea un mare filozuf ?i acátará z-viná tilégrafli uná dupá altá ?i s-lo-acl'amá un amirá de-aoá ?-alantu de-acló.                         25
   Z-duse lallu, ma cu frica n-sin ?-cu inima ngl'itatá, cá ni|i carte nu ?-aveá di hábare, nit¡ filozuf nu ?-erá, cit nu escu 5-ío preftu. Ma agumse la amirálu, il' <JÍ8e aistu:
   —    Avdü, cá e?ti mare filozuf ?i cá di tute al hábare. Mine k’irül un semnu. Macá tiñe ca de-alih'a filozuf e?ti, va s-lo-30 afli, cá di nu, piná tora-tl fu z-bine<Ji.
   Aoá te-am mpiticátorlu! ?apte-optu l'i si duse pi di nápóí, ma g'óea nu se-aspáró. — Lasá, Doamne, cá nu poa s-h'ibá s-nu s-aflá semnul k'irdüt, gri nis.
   Cum o-aduse oara, cá furlu s-h'ibá omlu ti imná cu ami-35 rálu tutá <Jua, s-lo-avegl'e (vleg'e). Aistu ma ?-av<Ji', cá fi-lózuflu aistu aduk'agte, somnul nu-1 acátá. S-fugá ? nu puteá ! si sta? vrea s-lo-aflá si-1' tal'e caplu; ti s-facá? minte n-cap no-aveá.
Papabagi, — Basme arotnáne.
178                    per. n. papahagi
     Noaptea pe-agalea-galea si du(e tu oda filozufluí 9Í-I' <JHe:
     —     Amán! tu minie a tale ñl-easte baña, ascápá-mi, nu mi l'a pi gu$e! Semnul la mine easte.
     —       Nu te-aspare, gri mpiticátorlu, macá di singur spusi$í, 5 ascápá§I. Ma spune-úl, pi (i are mirak'e amirálu?
     —   Pi cine, (Jise avigl'itorlu (avlig'itorlu).
     §i apoea, dua lantá, mpiticátorlu $i avigl'itorlu, fé(irá, (i féfirá $i-l arcará a ci'nilul tu ná bucatá di carne. Ci'nile lo-ascápitá (lu ngl'itá) ?i no-avü (ivá.
10 Apoea in$irá cu amirálu a priimnare. Ci'nile s-lo dupá amira ca cum 9-erá nvi(át, di nu z-dispárfá ni ti un ci66r di nis, Apoea mpiticátorlu g'oea lo cartea §i eara: bár-bár-bár, bah-bah-bah! — A! gri nis, semnul easte n-pi'ntica cinilui!
     —       Curundu virnu vatru, strigá amirálu, s-lu scoatá cu {ivü 16 vitrie.
     Ti vitrie ? cá aoá vrea cutüt sá-1 scoatá. Ma vidurá, ti nu vidurá, cá nu s-fafe al'umtrea, s-l'irtá amirálu di cine §i-l aflará semnul cáftát, dupá te-i tál'ará.
     Amirálu nápbl nu pistipseá, cá k'irutlu aistu s-h'ibá filozuf, soca cum nu §-erá.
     —     Al I mintui amirálu, tora va s-l'aü ná lugurie §i ma s-poti s-u duk'e§ti, atumtea nu, ncape zbor, cá e§ti mare filozuf. Piná atumtea nu-úi te-acatá ocl'ul ti ahtare.
     Amirálu bágá ná vulpe t-un sac §i dimindá la un om de-a 25 luí s-o arucá n-cale-1', cindu va s-easá a priimnare. A$i s-fe{e luguria §i amirálu deadün cu mpiticátorlu in$irá g'oea sá s-priimná. Na-1' lu sá nk'idicará di saclu cu vulpea.
     —   Aoá sti ved, gri amirálu! Duk'a ti-í tu saclu aistu.
     Mpiticátorlu u vicjú streasá luguria §i nu §tea ti z-dicü,
30 §i, d-Tu s-mintuea la láeata ti-1 a^teaptá, cá se-acátá tu pra$i, (Jiso:
     —   Se-acát¡í vulpea di páturli éiéoare!
     —   Vulpe-T, gri ^-amirálu di ná cale. Filozuf al futá I
     §-lo §i de-atia ná pisk'ese mare §i s-nul acatá tivA ami-
35 rálu aistu, diee, cá-1' vine cartea si s-toarná acasá. Nis tora er¡\ muí tu aviit $i no-aveá zore di paráti. Frica tutá l'-erá s-nu 1' aru^neadá tehnea. Aistá nu-1 alásá z-doarmá. De-ateá nis 9-aprease casa ¡ji aliurh'i sá strigá:
     —   Cartea, cartea! ascñpátí cartea! ú¡ se-arse cartea! $i
DAFNA.
179
í-’oea di zorea Ji-l' vineà, vrea s-arcare n-foc, s-lo-alàsà. Tute era m indimi, cà nîs a$) s-flteà.
  AJeà dì carte, ni |ivà ç-erà, ma $-erà minéunle a lui curate cu cari arìdeà lumea.
  Il' gri $-amirälu s-nu s-cärteascä §i s-nu §-u mäcä Inima, e-aistu fu lùcurlu al Dumnidáü çi atumtea nía armase.
  Il' futirá altä pälate ma bunä, açi cä d-Iu erà mpiticätor färä prä, agumse cu mindunea om mare.
                       PSrimiO vrut,
                       PärämiO và spus
  (Spns de Boga Gheorghe din Särunä-Salonic, Macedonia, originar din Veles.)
                         65. Dafna.
  S-aspùn pärämiOlu a muçàtil'eï Dafnä, a dùltil'eï Dafnä, a àlhâl'el Dafnä. Ascultà^ï.
  Erà uná oará, cari-çte cîndu, unä amiroañe. Aestá, pènurà ï-o-aveà tu Inimä, cä no-amintä fumeal'e çi nisä, laea, cä nu u vru Dumnidáü. Plîndeà, cä nu-1' se-astindeà dorlu. Dua, noap-tea cu zborlu n-gurà s-aflà:
  —   Dä-nl, Doamne, nä featá ç-las h'ibâ ç-unâ Dafnä !
  Xâ duâ cum ¡jideà ç-cripà, cum suflà vimtul, l'-aduse n-casá nà frîndâ di dafnu. Frînda está, trá ciidie, s-minà slngurâ, imnà ca om ! G'ine ma nu-1' bágá oara vasiloaña çi to-arnire, o-adunâ tu färase ¡j-arucá n-cuprie !
  Aclo lu o-arcâ n-cuprie, màrdinea di hoarä, o-azbuirá vimtul f-o-aduse m-pädure tu nä vuloagä mu§atä. Tu vuloaga tea s-creascä nä dafiieaüä muçatâ, te muscuvulseà loclu.
  Tricù, val dîft multu-putîh k'irò çi h'il'lu de-amirá içi avi-nare. Prîndu oarâ agumse tu vuloaga eu dafiieaüä. Cari mus-cuvulseà vuloaga di dafiieaüä, dise h'il'lu-de-amirä:
  —    Aoa-I trä baná I Ea mutreà \e muçuteatâ çi te muscu-vulsire fate loclu?
  Acçite nîs îl' dise a màvirluï, s-l'i ndreagá measa sum dafnu, s-mîcâ. Pînâ te màvirlu z-bagâ measa, h'il'lu de-amirá deade tu pädure nä priimnare, naeâ da di vírá avinatic. Màvirlu, cara ndreapse measa, pînâ sä s-toarnä h'il'lu de-amirá, si andrupâ pri mînâ, §i agîrçl di durúl.
5
10
15
20
25
30
35
   180                    PER. n. papahagi
     Atumtea içi unâ boate dit dafúeáüá :
                  — Diçcl'ide, dafne, s-es nafoarä Io di flìturà ma liçoarà.
   çi dafnul diçcl'ise çi te z-ve<Jï? Albà ca neaüa, aroçe ca tran-& dàüla, ç-liçoarâ-minutâ ca nâ flìturà, içi musata Dafnà eu arîslu pri bu<Jâ. Alaga-laga pri ùngi'ile di ôoare, z-dute la measa vásilk'ascá çi toarnà, eu mâçita l'el, tutà pipllifa eu sare ç-cu pipèr tu mîcarea h'il'luï de-amirâ.
     Apoea, alaga-laga si nh'ipse nîpôï tu dafneaüâ.
10 Vine h'il'lu de-amirâ, çi<jù pri measâ, ç-feafe crutea ç-acàtâ s-mîcà. Mîcarea nu z-bàgà la gurâ de-ansàratà turbatà, çi di mpipiratä foc ! píse nîs :
     —     Nu-aï ti ntreb, màvire, cîndu bâgàçï sare ç-pipèr, lu p-alàgà mintea?
15 Màvirlu te z-cjîcâ? Nîs laïlu si çtea, câ-ï fàrà stepsu. Se-aruçnâ ç-tâcù.
                                      pîsim, cà h'il'lu de-amirâ lo-aris\ vuloaga çi de-ateà ç-u bâgâ sä sta ndoàüâ çjîle. Mavirlu l'i ndrigeà n.îcârle çi mutreà cum di cum s-le-agudeascä tu sare, s-no-aïbâ vîrà cusure. 20 Cari li mutri di sare çi vi<Jù, câ suntu cum prinde, mindui :
     —     Tora pot s-mi euleu pri mina tea ndreapta, câ ahlâri bune mîcârl no-am adratâ, di cîndu mi fea\e mu-mea.
     Cum <Jîse, acçite feate : s-culcâ sâ-1' coacà un somnu. Dafna nîpôï cu gura :
25                  — Discl'ide, dafne, s-es nafoarä
                    Io di flìturà ma liçoarâ !
   çi tut acçi ca de-aneavra, feata içi ç-ansârâ çi mpipirâ mî-cârle a h'il'luï-de-amirâ. Turnîhdaluï-se aestu di 1-avinare, lo-aflâ pri mavir ïu h'irbeà fàsul'e. Il minâ eu ëorlu çi lu scoalâ. 30   — T-u bâgàçï s-no-alàçï sare tu sârâtôr, cum ved màvire !
   Nu ve<JÏ, câ nu z-bagà la gurâ?
     —    Ma cum acçi? Ahtârï mîcârï tu banâ-iïï no-am adratâ.
     —    Nu mîtï, z-ve<JI!
     Cîndu gustâ màvirlu, fârmàc! nu z-bâgà n-gurâ.
35   — Doamne ! loclu aestu va h'ibâ mâvipsit, va h'ihfi loc
   nicuràt ç-cîntàt, ma aï s-fu(jim! Aoafe curâ tivà. Vîrà si-1-creapâ numa vaï viiïe di arcâ sare, cîndu dunïàm.
DAFNA.
181
  —   Cá-fe z-dorñi? Cá-te s-no-avegl'i, tea h'il'lu de-amirá.
  —   E ! de ! om ful, me-arí'§ü.
  H'il'lu de-amirá z-bágá çi seara tea nimîcàt g'ine, maçï cu pine goalá. Anantá 4U& dise nís cítrá mavir :
  —   Tora va! avegl'u lo lo mícare §i tine s-ti dutl avinare. 5
  Ç-acçi fu. Màvirlu lo tufek'a din a nùmirea, cu tute cá
nu çtea d-lu s-o-acatá, çi l'-u deade cítrá tu pádure, §i h'il'lu de-amirá $-armase s-adará mícarea, cu tute-cá nu 3 te a cum ¿-minteascá cu ¿ubana. A lui l'-erá cama multu z-veadá, te vatä, te pride di om, te jujul vine di l-ansará §i mpipireadá 10 mícarea. S-ascumse dipu un gibjéü §i açtiptà. Cit vine oara pri'ndulul, na tl-u Dafna :
                — Diçcl'ide, dafne, s-es nafoará, lo di Altura ma liçoarâ !
>i dafnul z-di^cl'ise §i Dafna içl. Mutri ná oará pri divarliga 15 z-veadá, fure-cá u veade vírná. Nu vujú om. Alaga-laga pri íingl'ile di ¿oare, ca ná fliturá te-azboáirá, l'a ná mnatá di >are §-u huhuteagte tu mícarea-1- h'il'ü de-amirá. Apoea diz-nóü vru s-intrá tu dafnu. G'ine-ma h'il'lu de-amirá o-agumse, u strimse dulfe m-brafá, s-nu u zmoáticá tivù di moale te20 î-erà, §i u bàçè. Vru apoea Dafna tea alba, Dafna tea ro§a, Dafna ma liçoarà di Altura, s-inträ tu dafnu, ma dafnul s-in-dise §i-T 4ìse:
                  —   Trà featä
            9        Bâçatà                                      25
                  Dafnul si strinde !
                     Dafóeauà,
                     Ca steauà,
                  Di gaba cà plìn^le !
  Dafna nìpòl z-bágá sá-1 pálácárseascá, z-diçcl'idâ dafnul, 30 z-diçcl'idâ bunlu, s-inträ tu cuïbu-1', s-inträ n-culcuçlu-l', ma ’afnul, inimâ di lemmi:
                  —   Trá featä Bâçatâ,
                  Dafnul si stringe !                            35
                     Dafáeauá,
                     Ca steauä,
                  Di gaba ca plín^e !
I
182                    per. k. papahagi
     A tundea mvirnata Dafná s-turná nipói la h'il'lu-de-amirá. aru§noasá, fricoasá. Aestu erá tes tu tentá §i Dafna mutreá prit cárpitura téntál'eí §i nu-1' vineá.necá s-fugá, necá s-intrá. Ac§l l'-erá l'el! H'il'lu-de-amirá, aleptu ca un soare, u lo cu 5 bunlu $i nipól o-aduse tu tentá-1' §i l'-a§tearse ocl'il' a(el' dulcir, cu mintila luí di sirmá, §i nipól il' supse fáfle apeale arógile §i diiltile ca nilgüe, §i nipól ?-u strimse la k'iptoslu a luí sin, §i Dafna nu plindeá, §i Dafna nu si z-muldeá din bratá-1', ma cama si nh'ideá!
10 Bánará ni$I aoafe ca virá siptáminá, doauá! Al h'il'ü de* arairá il' vine dor de-acasá. Nis cáftá s-fugá §i mulata Dafná, albá ca neaua, s-o-alasá. Ma cum s-o-alasá ? Cum sá-1 dicá, cá Dafna di dorlu a luí, vrea s-tuk'á ca toara!
     L'-aná, l'-aná láliují dit Padea-Mugatá, soe-soe, ¡j-albe §• 51 aro$e, gálbine §-albastre, vinite §i verdi, §-cama márl §-cama ñifl §i-l' li bágá m-poalá. §i Dafna te mureá dipü láliují. §i Dafna criscutá cu láludle, acá|á sá se-agoacá cu eale, s-le-aúurzeascá, s-li pruscuk'ascá §i sá-§ treacá oara. Aúunjeá ná láludá, añurzeá alantá, sá mbitá di moscul a lor gi hári* 20oasá o-apucá, somnul! §i dul(ea loclul durúi.
     H'il'lu de-amirá atum|ea, de-adün cu mávirlu, li scárminá de-acló, asparse tenta, sápá fucurina, ca, sculi'ndalul-se Dafna, vis sá-1' si pará tute.
     Durúi cit durúi Dafna §i di^cl'ise ocl'il'. S aflá laea singurá 25 ca cuclu, singurá ca türtura. Ne tentá, ne h'il'u de-amirá di varliga. §i bágá si süsk'irá, s¡-§ aduná süflitlu $i s-plingá mugutica, cá fi se-arupeá inimá §i ditoáí:
     — fe cine §-fu atel gone-aleptu, te inima di k'atrá avii atól h'il'ü de-amirá? Cum il' feate inima sá z-dispartá di 30 Dafna tea mu§atá ?
     Plindeá Dafna, minteá láludle cu mina, li strindeá la sin iji lá dUeá:
                      - Voí álbile §-mu$átile, arñijile $-aleáptile,
35                    voi surárle a meale,
                      arupte din steale, lu-úí lo-avéti ¿»nile, iu úl lo-avéti bunlu ?
     Láludle, ca lálüdí: táteá. Dafna, ca nisá: z-dipirá.
DAFNA.
183
   §i plimse, z-dipirá Dafna §i diznóü s-turná la dafnu §i-l' (Jíse:
                    Dafne mu§át,
                    Dafne-alñvdát,
                    Fá-te n doáüá
                    S-intrá ná Dafñauá!                             5
   Tí-aflá^í Dafnu s-l'i d¡§cl'idá! El uná ?i $tea:
                    — Featá bá^atá, dafnul n-o va !
   Acló lu s-tuk'á ca {eara §i-l' si stricurá dulfea baná a má-rátü'el di Dafná, il pimse mira un cálugru cátr-acló. U ntreabá aestu:                                                      10
   —   ^e-ñl plindi, suflit, te-úT ti deapirf, alba mea?
   —     Te s-nu plingu, te s-nu mi deapir, pfirinte! Io-ñí h'iü Dafna tea mulata, di h'il'u de-amirá bá$atá §-alásatá.
   $i-l' apuse Dafna tute a cálügárlul $-aestu ñilñ mare-1 curmá. Cálügurlu u nvitá sá z-ducá la h'il'lu de-amirá cit cama 15 goña. S-nu u cunoascá virnu, il' deade stráñile cálugáre§ti §i ac§l Dafna tea mulata §i nk'isl 1-amiráluí pálate.
   Agumse trí§ cindu s-fáteá numtá a h'il'luí de-amirá. Cá-lugáru§lu trapse §-nis la pálate §i cum il vi<Jurá lumea ahintu ñic, cá páreá nic multu, acáJará s-lu sk'iná $i s-fac&20 §icátl cu nis. Acl6 erá adetea, z-4icá omlu 9-cinticlu. Cari <Jisirá tutí, omlu Q-ci'nticlu, vine arada ij-al Cálugárü?. Aestu un cintic §i 9tea §-acátá sá-1 <Jicá:
                    Vol álbile §-mu§átile,
                    arbole g-aleáptile,                             25
                    voí surárle a meale,
                    arupte din steale!
                    iu-ñl lo-avbt> gbnile ?
                    íu-ñí lo-avéti bunlu ?
                    cá io-ñí h'iü Dafna tea mus^atá,                30
                    di h'il'ü de-amirá bágatá báijatá g-alásatá!
_ Ea cintá §i h'il'lu de-amirá, cindu avdá, láeriúi cap de-ariü il' curá. Cara-1 biti ci'nticlu, (}ise h'il'lu de amirá :           :i5
                 —   Aestu-I ci'nticlu a mel!
                 Ma cálugáruflu de-aclo iu av^á, gri:
                 —   Ba-I 9-a mel!
                 —   Cum §-a tál ? ntribá h'il'lu de-amirá.
1£4                    PER. N. PAPAHAOI
     Atum(ea càlugàru$lu ?i scoase arasa g-armase co-armata di làlùdl, mu$atà-mu§atà, z-dHI : «Dà-nl, doamne, ninga doi ocl'i s-u brescu!».
     H'il'lu de-amirà §-u cunuscù di nà oarà, sàrgl'ì di §-u lo 5 di gu§e ¡ji di oara tea nu si mpàrtì di nisà. Alintèl il' deade cu corlu.
                   Pàràmì'i §team, pàràmìi aspù§, nu §tiù cum feàu, ma nu v-arìijs.
                   (Spus de Starnuta tal Gu? al Cealera, Avela, Epir.)
                     66.  Luplu fSrà coadà.
io Nà oarà §-t-un k'irò earà irei luk'. El' s-feàfirà sofl s-alagà dadùn dupà pleaccà. Unlu di ni§I, cariati cum il' feaje vul-pea §-armase coluv, fàrà coadà. Di cito ori earà virà lucru greu tr-adrare, cari s-lo-adarà? Còluvlu! vrea apà trà beare, cari s-aducà? Còluvlu. Vrea s-aveagl'e noaptea, s-nu-1' aplu-lócuseascà Jivà cinl, (ivà avinàtòrl, cari s-aveagl'e ? Còluvlu.
     Còluvlu aoà, còluvlu aclò, unà oarà, doauà ori, l'i scoàsirà ocl'il' di cu tòtalul. Vi<Jù còluvlu, cà nu si scoate n-cap ac§i(e.
     $-u bàgà tu minte còluvlu s-là u goacà §i s-là u ncl'idà gura cu dua tutà: «còluvlu nsus, còluvlu ng'os.» Agtiptà a-20 rastea, si-1' da di minà.
     Nà <Juà, cum si nsurinà, te§I sum gortu ca Jivà pal'u-cinl, górbie coapte ij-gàlbine ca fluria, canda là fà^eà cu ocl'ul. G'ine ma pòndile nu càdeà di sìngure m-pade, tra s-li micà ni§l. Cari sà s-alinà s-lu scùturàV — Còluvlu.
25 Aestu te là toarteV Oara a$tiptà s-l'i vinà.
     — (l'ine, dise còluvlu, g'ine-nl diteti s-me alìn pri gortu. ma z-và u tal'ù pita : Io si scutur de-analtu §i voi s-micàp di g'os, §-aestà nu s-micà. Me-alìn, ma si stati z-và leg co<Jb di gortu, cari nu ? sinàtate bunà !
30 Luk'l'i ananti, te nu ^ fità ahintu mintea, nu aduk'irà lu bàteà còluvlu ?i t© ?-u bàgà s-là crueascà; stàturà §i-l' ligà cu coada di gortu. Aosta vrea còluvlu, §i-l' streasi, te ne cu boìl'i s-tradb s-nu z-disfacà.
     S-alinà apoea naltu §i scùturà-sciiturà, 1-gulì tut gortul. 35 Apoea dipri bùnile zg'ilì cu boate :
LUPLÜ FARA COADA.                    185
   —    Avinátorl'i, ma fuga! Dipri gor(u m-pade §i ocl'ir §-lo nápól in sus.
   Cindu deádirá di av<}irá ac§I ananti, §apti-optu lá si duse; bágará s-aurlá iji s-tragá cit ma puteá. Ma lu si z-disfacñ ca cum eara-1' ligáfl? Trad¡, pimji un de-alantu, se-arüpsirá codli §i s-friinsirá di fugá piná s-intrá m-pádure, cá ni$I de-alih'a pistipseá, cá vin avinátórí, §-ateá eará curatá mincuná, scoasá di cóluvlu.
   Dupá (e tricü pirde§a está, §-aflará soflu alantu lu §ideá culcü§ adunát t-un gibjéü. Se-adunará treíl'i §i cóluvlu ma§í haraüá eará tut, viíjindalui-l'i fárá di co<}í §i tut arideá pri su mustátl, cá l'-acá^á g'ine mincuna.
   —    Tora, <Jisi unlu di nigí, avinátorl'i val fiujirá! Cari si z-ducá s-aduná górtili ? nápól cóluvlu!
   —    Am 9-I0 coluv §-tini coluv §-el coluv! gri aestu §¡ cindu smutrescu, tuti eara-1' uná! G'ini ma ae§ti doí §-eara nvi. táfl s-micá mamá n-gurá, s-lá viná di singuri tuti §i s-nu s-miná ma nclo, trá §il'e 9-pal'e. Di ateá il' deádirá táruh'le a cóluvlu! dit sutata lor.
   Ai$tüí uná-1' fáfeá, i cu ni§I i fárá ni§í. Ba, singur canda eará cama g'ine, cá nu s-pidipseá ahi't tu lucru. S-turná nipól la gor(u $i se-adrá cufulicá.
   Xu duse ma nclo §i ea lu astal'e ná caprá, arispiníjitá di turma l'el. II' <J'se el:
   —    Ahtare k'ilipure s-u cáftám cu teara, nu o-aflám! Va ti mic caprá, ma fá-tí cruteá! §i tut si §u|á pri divarliga-1'. Márata di caprá, cindu deade di-1 vi(Ju, sincjile tut §i-l biü di fricá. fe si-1' ascápirá tu minte?
   —    Micá-mi, la! lupe, cari s-mi mi (I, il' feafe ea, ma rigae tl-fac, si-úí fa^I un zbor:
   —  fe? ntribá cóluvlu?
   -- Ea |e? s-me-alásari s-me-alin stri k'atra tea naltá, si-úl fugá dorlu di angárlimare, nu va-úí o-am dor, cá mor!
   Al Másturu-Nicola, lu si-1' tácineascá, cá capra: uná 4Ue í-altá fafe! o-alásá si-1' treacá §-aestu dor, s-inoará cu Inima pliná. Cit z-vi<Jü capra pri k'atrá, u mutá coada n sus §i gri:
   —  L'a-ril, lupe, coada; l'a-úl, lupe, coada!
   —  Xí-u gucá§í, morí aráñoasá §-pabesá! strigá luplu di
5
10
15
20
25
30
35
186                    per. n. papahagi
   ng'os, ma s-ti bágarim tu miná ninga ná oará, z-vedí tine a cuí il' «Jic lup.
     —      Cindu s-mi vedi ninga ná oará ntr-ocl'i, s-ñi di$ §-a ñia, dise capra §i tut l'i scuteá limba naíoará §i §-arideá cu nis.
5 Luplu u páti' ij-tácú. Fugínda de-aoá, deade ma ndo di ná mulá, grasá-grasá: truplu uná cu cápul'a. Acá(á luplu z-da tárcoale §i z-batá coada divarliga di nisá.
     —   Ndrea<Ji-te, cumbará, cá va ti mic, il' d‘se el.
     —   Am trá micare i§ll §-To, gri muía. lo cu toara s-ti cáf-
10 tám $i nu te aflám. Si ijteari tine, cum ñi se-are aur-ítá baña
   aestá zámáratá ?! Sinde §-proñí versu dua tutá :’am un domnu, baná nu-ñl da!
     Luplu apurie mare! Prota oará tu baña luí avde pravdá, cá va s-h'ibá micatá.
16   — Iñí pare g'ine, l'-u turná nis, cá va ti mtc cu vrearea
   ta, tra s-nu ñi ncarcu süflitlu.
     Másturu-Nicola se-apruk'fe s-o-arapá di mu(á. A tumbea muía prifaptá ca virá nveastá di sun zvon, lu ntribá:
     —   Nu ti ntreb, oaspe, h'er mífl tine?
20   — Ba, ba, ba! gri luplu. fe vrel to-arümigare s-ñi fringá
   dinfil' ?
     —      Macá-T ac§i, trá bunlu a tál, tretl §i scoate pétalle cu dinfil', cá ñí-u, s-nu-tí cadá greü!
     K'irutlu di lup, altu lucru no-avü, §i s-lo dipu mintea nui-
26 lál'el. Aestá, carl da di-l' trade ná clutatá, dinte n-gurá nu l'-alásá $i piná si-§ viná tao-to tu orí di goadá, aoá te-am muía!
     —      E! susk'irá adincá luplu, g'ine-ñí si feate! fe-ñl lipseá a úia s-mi l'aü dupá zboárile a l'ei?
30 Ma nclo luplu aflá ná eapá. Ni ti uná, nifi doauá §i pri nisá s-u micá.
     —      Cam-agalea, cam-agalea gri eapá, cá lo-ñí h'iü a vá-sil'eluí.
     Cum luplu nu pistipseá, vru z-veadá vula vásil'elul la cá-
35 pul'a eápál'el. Eapa-1' pláscini ná clutatá, cá l'-ascápirará ocl'il' §i aoá feátirá alanti.
     Feate cum feate, aflá n-cale-1' §-un gumár. Mizelu a luk'lor gumarlu easte; §-u bágá s-nu-1' ascapá uricl'atlu, k'iametea s-facá.
TREÍr.E CtVENpí ÁL VEL'U
187
  —   Va ti mic, uricl'ate, gri nis.
  —     Am lo trá te alág cu limba scoasá, gri gumarlu. Ma nu ti ntreb, nune, cá-te h'ii ahintu mvirinát?
  Luplu, ca omlu te §-are dorlu, l'i mbáirá tute uná cite uná !
  —     E! gri uricl'atlu, tiñe nu fati trá lup, tiñe h'ií bun trá 5 gugabag in hoará: s-§e<JÍ cu éubuca n-coh'e, s-t-aducá s-míti, úel' fripti, gál'iñi, misirti; trá lup nu fati.
  —   Cari ti va gugaba? ?
  —     Cum: cari ti va ? Ai intrá tu loclu a meü! lo di te Mil din hoará? earám gugaba§, ma caplu a meü trá gu-io ¿aba§ fate? Gugaba§ prinde un ca tiñe! Macá vrei, aí incá-licá §i s-te-adüc trá náOeám di oará n-hoará, s-intri tu pine Tásilk'ascá.
  A luplui ahit II' tál'á cáráfeta, ncálicá $i ai! in hoará si s-facá gugaba§                                                 ' 15
  Zborlu vine, no-apucá s-intrá §-lumea dua! ca di pri lup> cindu intrá n-hoará. dá-1' cu parlu, dá-1' cu dunlu, cu fur-tutirea, nu vi<Jü cum ascápá di aclü.
  Tri§ in deaná se astámátl ?i <Jise, antrupát di un cutur:
  —     Minte di lup! §-pali minte di lup! Nu mindueám: tatá,20 pap, strá-pap, cari di au§l'i $i-strau$l'i a mel' fu gugaba§, tra s-mi fac §-Io ?
  §-ac§i, cari vi<Jü, cá nu si scoati n-cap singur, si mbuná diznbü cu ananti luk'.
                                         (Cules din Avela Epir.)
               67.  Treíle cuventjí al Vel'u.                    25
  Era uná oará, te §-erá.
  Erá un om multu avüt Aestu om avüt §-aveá un fiéür §-tut Omlu at&l nu biná tu loc-l'i, ma erá tu xeane, iu amin-tá §-a!ti gro§i. Di cara erá multu avüt, l'-alásá graiu a mu- 30 l'are-sai s-lu nveatá fldorlu grámate, s-nu-l alasá orbu.
  Mul'are-sa §-nisá vrea s-lu veadá h'il'ü-su di^cl'is, cu pa-tru ocl'i. L-pitriteá la dáscalu §i-l' li fáteá tute k'eh'le, ma?í di carte s-no-arminá orbu. Ficorlu aveá sivdálu a grámatlor $i li nvitá cu llngura, ca apa. Erá ij-cu minte, l'i li loa multu 35 eaplu, semnu-mare!
188
PER. N. PAPAHAGI
     Unà <}uà digcl'ise un argàstlr ningà scul'ò un om cu numa Vel'ü. Vel'lu no-aveà tivà to-argàstìr. Ma§! §ideà pri k'ipeng'c 91 grea: «Minte, minte vindu.»
     Fiéorlu de-avùt, cindu-1' sìrgl'ì dàscalu, cum suntu Acori' 5s-úirá psin ning-argàstirlu al Vel'u.
     —   fe vindi, lalo? ntribá nis.
     —   Minte, nipoate, dise Vel'lu.
     —   Cum u vindi mintea?
     —   Nà sutà di lire n-cap cuvenda.
10  — Te ahintu scumpà ?
     —   Scumpà ma fate ! Ac§ì vindu Io.
     Fiéorlu z-dute gi-l' dite a mà-sa! :
     —     Nu §tiì, mamá, tivà. Vine la Stàmàrie un om §i di§-cl'ise un argàstìr, lu vinde minte. Lu ntribàl §i-iil dise cà nà
15 sut di lire n-cap u da cuvenda. Si-ài dal nà sutà di lire s-acumpàr !
     Mà-sa, disim, trà minte nu iiilueà. Scoate §i-l' da suta. Fiéorlu u da al Vel'u gi-1' caftà mintea. pite Vel'lu:
     —   PInea domnu-tui s-nu u calti virnà-oarà !
20 Fiéorlu u bàgà cuvenda tu curcubetà, cu tute cà nu-1' pàrù. cà fa(e ahi't.
     Tricurà ndoaùà diio §-nàpò! fiéorlu vine s-acùmpàrà §-alt;t minte. Da suta g-l'a cuvenda :
     —   Ntreabà-tt ìnima §-carì s-caftà micare, sà-l dal.
25 U bàgà maestà cuvenda n-gepe, cu tute-cà nu-1 pàrù a-hintu adincoasà.
     Trec treí patru düe ?» fiéorlu de-avùt, scoate §i-l' da ninga nà sutà di lire, te 1-aveà armasi n-casà.
     Il' dite Vel'lu :
30  — Calea lu va ti dutT, ma z-vedí bisearcà di$cl'isà, s-ti
   torni s-ti ncl'inl §i s-aprindi nà tearà tr-agutòr.
     U bàgà 9-aestà tu cocà fiéorlu, sà s-aflà trà oarà lae, ca paràfl deade, cu tute cà lucru mare, nu-1' ampàreà.
     Tuti citi avdirà di lùcurlu a fiéorlu! de-avùt tutt 9-ari'sirü.
35  — Na! cum l'-arucà paratl'i, amintàti di tatu-su cu asu-
   dòri, tu vimtu. Z-veade cà no-asudà, di-1' asparde fàrà s-lu doarà. Aestu va l'i ncl'idà casa tatà-su!.
     §i alte ahtàrl zboare, cà lo-arise un farmazòn §i alte multe Di zbor-zbor avdi' tatà-su tu xeane. Aestu, acàtà sà-l' ila
                     TREil.E CUVENÇÎ AL VEL'C.                18Í)
  liicurlu nìpòì çi k'irù, k'irù, c-armase fàrâ parà. Cìndu avdi glàrimea h'il'-suT, sä-1' fugä mintea din cap ! Ahintä cripare aveà §-ahîntu nu lo-acâtà loclu. Si scoalä sä z-ducä a casä, sä-1 vätämä di çcop. Má-sa nvi(á cu fe minte s-toarnä tatäl îi-1 deade ocl'i a h'il'-suï, s-fugä.
   Fiéorlu lo calea nclo çi fudl, citrä Tu ti-s s-easä, s-easä.
   Calea aflä tre! prämätefti. Dol'i avea agutôr §i unlu no-aveà.
   —    Nu vint, fiéorlu-ñ! s-ti l'aü la mägäzie ? dH6 aestu citrä ili-òr.
   —   Vin! dH® fißorlu §i z-duse.
   El' s-teà la pinävir. Ñadá-duá discärcarä sum un pom s-priodä. A ciò, cariate cum erà, cä apä no-aveà- loclu. Ma§i nä fintinä aveà çi apa erà avigl'atä di l'undàr. Caldura l'-aveà apreasä, seate là erà çi cum s-facä nu çi çtea.
   Pise prämäteftul citrä fiéòr:
   —     L'a bucla fiéorlu a mel çi du-te la fintinä s-u umpli çi i-nu-tï h'ibà fricá, cá-T l'undarlu, cá nu faje arâü.
¡ Ficorlu nu dise» cä nu z-duje.
! Agumse la fintinä. L'undarlu unâ-1 vidù çi-1' dîse:
   —   (î'ine cupâseçti, curbane!
   Il dit® 9-fiêorlu, te ç-aduse aminte di cuvenda-1 Vel'u :
   —    Cara s-mi miti, jnîcà-mi, di cît un arigò va-tï fac: Xtreabá-tí inima, çi, s-fure-cà l'-u foame, mîcâ-mi.
   A l'undarlu! foame nu-1' erà, cä atumtea aveà mîcatà un om, çi pînà sâ-çî ntreabà Inima, fiéorlu umplù çi lo calea.
! Pràmâteftîl' necâ s-açtiptà s-lu veadâ ntr-ocl'i altâ-oarà. Xiç! lo-aveà pitricutà ma multu trä k'irire. Cîndu-1 vidurä cä s-toarnä cu bucla mplinä, no-aveà zboare s-lu härseascä çi •Mo-alavdä.
   De-atumtea domnu-su arcá vreare trä nis.
'■ Düsirä la pinävir. Fiéorlu diçtiptàt foc. De-aoà, de-aclò. vindeà prämätie cama multä di tutí, cu graïlu-1' dulte ç-cu mùltile-1' zboare. Prämäteftul no-aveà Tu s-lu bagá di vreare-Xis si zburî' apoea ç-cu mul'ari-sa sä-1 facâ fiéôr. Mul'area nu vrea, cá le-aveà dipriunâ eu fiéorlu di ma naintea çi de ! eum s-lo-aguneascâ aestu ! G'ine ma atum^eà cîntà cucotlu a-casä, nu gâl'ina çi prindeà sä s-facä a bárbatlu!, ca cum
&
io
15
•¿o
25
30
35
190                     PER. N. PAPAHAGI
   §i s-feaje. Di cit Eva, tot Evä. Xe §-<}ise cu mintea: <L.asä cä li bag di cale §-cu aestu noü fiäör.»
     Nu tricurä multe-putine dile §i prämäteftul i§i la plnävire
     Fiöorlu lo-aläsä s-aveagl'e mägäzia §i s-h'ibä turnäturä pre ö acasä. Mul'area acäfä s-l'i facä seamne a ficorlui, cih §-mili G'ine ma ficorlu §-aduse aminte di cuvenda acumpäratä § l'-u täl'ä cu täporlu a mul'ärirei:
     —   Mine pinea domnu-nui nu u calcu!
     Aestä sä n$irpitä, cindu vi<Ju cä nu u da di mineär ficorli 10 §i cä nu o-aproak'e. §-u bägä sä-$ l'a ahtea di fiöör §i uni turnatä bärbatu-su, mplinä di dra(i, acäfä s-plingä §i sä zg'i leascä, cä taha flcorlu vru s-o-aru$neadä, vru s-u ba§e! Aest< tute minöüni.
     Aestu u pistipsi §i di nä-oarä z-dufe la un gil'ät §i-l' dUe 15  — Cit caf(i va-ti daü, ma§T s-tal' caplu a unül om Je va-t
   piträc mine.
     —   D-Iu va-1 cunoscuV ntreabä gil'atlu.
     —     Va-1 cuno§ti di pri zboärile: Dä-iil aminetea domnu nui!
20 Anantä duä, to-apiritä, il pitreafe domnu-su pri fiöörta gil'ät sä-1' caftä aminetea. Ficorlu häbare nu §-aveä, te T se-avei cruitä. Tu ducä iu s-tea, trea^e pri ningä nä bisearcä di§cl'isi Cu lute-cä s-aguniseä, nis §-aduse am inte di cuvendä §i s turnä sä-§i facä cru(ea §i s-aprindä nä tearä tr-agutbr.
25 Cum mindui, ac^ife feaje. Ado, va l'-u dH*» amlnä näöeamä
     Cä^aoa di mul'are, di foc $e-l' vineä, si scoalä §i z-dute li gil'ät, z-veadä: 1-täl'e, i nu?
     Aclb iu nk'isi, nisä duse ma naintea ficorlui. Lu ntribi gil'atlu :
30  -- Lücrulu pitricüt di bärbatu-iiu l-bi(i§I V
     —   Nu-1 bitii, gri gil'atlu, ma-1 bitescu troarä.
     Aestu 9-o-aveä, cä mul'area easte omlu trä täl'are. Zmuk}< apala §i-l' l'a caplu.
     Dupä niscindä oarä na-1 §i ficorlu:
35  — Mi pitricii domnu-iiu si-iil dai aminetea.
     Gil'atlu bägä caplu a mul'änTei t-un tastru !ji-l' lu deade Lo-aduse la domnu-su. Trade aestu, te z-veadä? Caplu < nicuk'iräl'ei. Cindu-1 l'a domnu-su ficorlu di pri g'os, si-1' dieä cum s-tih'isi aestu lucru, ficorlu aspuse ndriptatea, te §i ?tea
191
PEATA CU MÌNLI TAL'ATI.
< nrau nk'isi sà z-ducà la gil'àt §-cum calea s-turnà la bisearcà, f-ac$ì §-ac§ì, trà trel cuveruji aveà datà cite tre! sute di lire «i tute anante.
  Pràmàteftul a tu ni tea aduk'l, cà ficorlu no-avea faptà càti-"uria te-1' fà|eà mul'are-sa §i c-aestà 9-aflà, (e càftà.            5
  $-ac§ite fiéorlu cu mintile acumpàrate putù s-ascapà nimicai di l'undàr §i cum trà nicàlcarea pihil'el a domnu-sul $i trà aminarea la bàsearcà ascápá di tàl'are la gil'àt, Pràmàteftul atèi aveà nà featà. Cara vi<jù cit bun easte fi-■<>rlu, 1-isusì §i lu ncrunà cu feata, s-agir$ascà foclu a nicu-10 kiràl'el. La numtà aveà acl'imatá tu ti oàspitl'i. Tu oaspitl enl §-tatà-su a ficorlul. Aestu lu ntribá, dit te loc easte (Jì-nirle. Il' aspuse pràmàteftul, cà-1 flcòr fugàt di frica tatà-sui de acasà, cà te s-acùmpàrà trel cuven<Ji, trà tre! sute de lire di la un Vel'u.                                                      15
  Tatà-su di nà oarà cà<Jù pri (Jinucl'i §i-T càftà l'ir tare a fii'orluT, cà nis easte tatà-su.
  S-l'irtarà, z-bà^arà $i apoea s-adunarà t-un loc ^i bineadà fa dua tea alba, cara s-nu murirà.
                             (Spus de Slama din Màlàca$i. Tesalia.) 68
                68.  Feata cu mìiili tàl'ati.                     20
  Farà nà oarà un amirà §-aveà unà amiràroaùi.
  Xi§I aveà nà featà. Feata earà bunà, cu ìnima dc-amalamà li raugatà-steauà ! PàrintU' u vrea ca ocl'ir din cap.
  Di cum vreT, di) trà mira lae a feàtàl'el, amiràroana u lo 25 [>umni(}àù. ^-armasi amiràlu veduü. .lili cit jilì amiràlu §i-§ aágá làlle adoara. Nis si nsurà cu altà mul'ari.
  Agumsi feata cu nearcà. Treaca din casà a màràtil'ei di 'eatà, di oara t© j-bàgà òòr in casà nearca, nu se-aspuni di ae §i di corbà. Nearca mutreà cum di cum s-u k'arà. 30 Amiràlu! il' vini si z-ducà tu polim. E1 u vrea feata di loauà ori ma multu di cum u vrea cindu-1' binà mà-sa. '-tuk’à trà nisà di mprostu. De-ateà, cindu nk'isi si z-batà, ilàsà zbor a mul'ari-saT, s-o-aibà angàtàn, s-u mutreascà, ¡-nu-1' lipseascà tivà, cà gueapi nu-1' da !                     35
  Nearca pinà s-fugà, aha! tuti va le-adarà. §-cit fudì ami-
192                    per. n. papahagi
   ràlu, canda nu-1' dimindà tivà, i canda li «jìsi la k'etri ami-ràlu zboàrili. A doaua-zí nearca, acl'imà do! arbinè?!, là deadi feata §i là dimindà s-o-aducà m-pàduri $i s-u tal'e $i s-l'-a-ducà §i semnul.
5 U loará màrata di featà §i u dùsirà tu nà pàduri §-t-un munti greti, lu nifi pull'i nu z-duc. Nisà bàgà s-plingà §i si z-di-rinà, ca §-càrnurli ti si cutrimburà dipri tini. Laea nu §-aveà viru stepsu. Arbine^lor, là si feafi tiilà di nìsà $i si zburlrà s-nu u vàtàmà, ma s-l'i tal'e ma§! mitili trà semnu. Ac§ì feàfirà io §i nearca cindu vi(Jù semnul, l'i si pàrù, càtaua, cà-1' si lo nà k'atrà di sti ìnimà : ahintà lae §-ahìntà nfàrmàcoasà murari §-fu.
     Cum o-adusi oara, cà un h'il'ti-de-amirà, (Jua lantà, i§l avinari. Aclò lu avinà, s-lo dipu dira unul terbu §i fu<JI ter bui, 15 fu<JI citil'i pri dinàpòi §-alagà h'il'lu de-amirà s-lu vàtàmà, aoà s-lo-agungà, aclò s-lo-agungà, agumse tu buriclu di pàduri. Aoà citil'i alàtrà, ma nu ca dipri terbu, ma ca di pri om. H'il'lu de-amirà minduì, cà vah' s-curmà terbul §i cà(Jù. T-un adil'atic se-aflà aclò. fé si-1' veadà ocl'il'? ferbul turnàt 20càtrà lu da soarli. Si ncl'inà ningà feata cu mìtili tàl'ati, te agàl'isì di plingu.
     H'il'lu de-amirà arcà tu vimtu §i se-apruk'è di featà, dupà te virg7! citil'i s-no-alatrà §i dupà |e-l' anginà ningà nis. fer-bul §-trapsi calea. Ficorlu-de-amirà l'-armasi mintea pri mu-25 §uteata feàtàl'el. §curti zboari, nis il' ^isi, cà va-1' h'ibà murari.
     —     Am cum s-h'iti nveastà la h'il'ti de-amirà Io, featà cu mitili tàl'ati, <Jisi ea màrata.
     —       Nu cirtea^ti, gri fiéorlu de-amirà, ac§ì til fu càsmetea. 30 H'il'lu di-amirà o-adusi acasà-1' tra s-u ncrunà. G'ini ma
   §-aoà j-bàgà draclu coada. Munta h'il'lul de-amirà nu vrea s-avdà Iuva§ìuvà, ca feata cu mitili tàl'ati, s-l'i h'ibà norà. Bunà ma, §-fiéorlu earà h'il'lu a mà-sal : «i aestà, i mi vàtàm. Vrurà nu vrurà, s-feati cum vru fiéorlu.
35 Nu tricù multu §i a h'il'lu! de-amirà il' vitii si z-ducà n-us-pòt 1-amiràlu. Aestu aveà acl'imatà tu(Í màrl'i, te-1' deàdirà agutòr tu polim §i earà tatà-su a feàtil'eì cu mitili tàl'ati.
     Tamàm cindu h'il'lu de-amirà s-aflà pri measà, il' loará
FEATA CO MÌNU TÀL'ATI.
193
  sihàrik'i, cà nveasta-1' feati do! flòòrl, ca soarli §-ma mu?àtl. Xis nu lu ncàpeà casa di harauà.
    Tu oarà caftà carti 9-cundìl'u §i serie pri dinucl'u citrà mà-sa, s-u mutreascà, cum mutrescu ocl'il'.
    Xearca, (e s-aflà pri measà, clndu vini §tirea aestà, s-p&lì 5 di nà cali, cà aoà nu curà lucru curàt §i cà feata està cu mitili tàl'ati casti h'il'astra l'ei. H'èvrili o-acà(arà di fricà, cà $tea nìsà : se-aflari bàrbatu-su, ma§I bunlu nu va s-patà nearca.
    Te feati, te nu feati, cà pinà nu bàgà mina pri cartea h'i-Uul de-amirà, loclu nu o-acàtà. §-ac§ì, asparsi vula lui §iio adrà alta carti. Tu cartea està dite&> s-u Fa feata deadùn cu ficorl'i $i 8-0 aducà tu pàdurea d-Iu o-aflarà §i ninga cama nclo.
    Muma fiéorlui di amirà, vidì'ndalui dimindarea h'il'-sui, nu ?i $tea te s-facà, cà, cu ctt nu u vrea ma naintea, cu ahintu 15 no-aveà Tu s-u bagà di vreari, cindu vidù cit bunà easti §i te mu$àtl fluòri amintà. Durtià, apireà cu nveasta n-gurà; ca nveasta mea no-ari virà.
    Cu tut-aestà cum s-easà di zborlu a h'il'lul di amìrà. Cu mima frimtà, u pitricù m-pàduri.                                   20
    Màrata-§i di featà, dipiratà, dipiratà, fàrà mini, cu nitri tu poalà, plindeà di ti se-arupeà mima; Meritile a l'el cap dearia; boatea Tei: cintic di mortu.
    Cari plìmsi-plimsi, na Iu-1' si spusi mira ca nà moa§i §ì-l' disi :                                                             25
    —  Te-ai, feata-til, di piindi ca dipri mortu ?
    —    Am f? bun am, lea mae, s-nu-til plingu ? fàrà miti!, cu iiiti im poalà, tu irtiie greauà, cari i ca mini?
    —    Xu-til piindi, feata-AI, ma tini scùticlu aestu s-t-anvir-t(?ti ficorl'i, §-aundi-ti mitili cu tarà ascuk'atà tre! ori §i va*tÌ30 vinà la loc!
    Cnà dieà aestà moa$a ¡ji nividutà s-feati.
    Feata feati cum u nvità moa§a §i éudie ! tu oarà-1' vìtiirà nriìnli la loc. §-a§tearsi ocl'ii' laea, §-aplicà tiitli §i-l' aprea-dunA z-doarmà.                                                     35
    •'i-u §curtàm, feata binà aoà multu g'ini; pàdurea earà nicAlcatà, c-aveà di tuti : poami, urdìti. §tel, cà di foame nu tràdeà. Binà I
    Hil'lu-de-amirà nu vru s-§adà multu la uspòt, cà l'-imnà
    •r‘^pahagì,—Basme aromàne.                                 13
L
194
PER. N. PAPAHAGI
   mintea la scumpa luí. Ac?i, trapsl ?i trá virá siptáminá a gumsi acasá-1'. Protlu graiü a luí, cit discálicá, fu:
     — Nveasta ñ-o-avétí g'ini ?
     Cindu l'-aspüsirá, cá ea ?-ea tecurá, si-1' cadá klcutá greauá 5 a luí! Ahi't aráü il' viñi. Plimsi, vírg'i, ncáéé lumea tutá, cá nu-§I di?cl'isirá ocl'il', cindu aleápsirá cartea, z-veadá, cá nu-i di la nis, din cot tu ti! lucru faptu.
     Plingul §i susk'irárli tricuti, dimindá s-l'i ndreagá calu s-easá ningá na oará m-páduri, cá nacá va Dumnújá di §-o-íoaflá scumpa.
     Semnu di Dumnidá: nu agumsi g'ini tu páduri §i ciiíl'i ndreptu: gap-gup ! gap-gup! lu scoásirá tamám la nveasta luí ? Mare-1' fu ¿udia cindu o-aflá cu miñí. Acá(á el s-u pá-rácálseascá s-lu l'artá, cá altá serié nis, altá carti agumsi la 15 má-sa, in cot I Feata graiü nu scuteá din gurá. Amuti' ca k'atra.
     Máratlu di h'il'ü-di-amirá l'i si frimsi mima.
     Nisá maxüs s-fea{i mutá, z-veadá cit u va.
     H'il'lu di amirá gri atumtea:
20   — Nu cirtea?ti, las h'ibá §i mutá, cá tut a mea va h'ii; Dum-
   ni<Jáü z-deadi miñí, va-tí da §i gurá.
     Soacra, cari o-adüsirá a casá ?i u vidü cu miñí, nu §tiá to si-1' cama facá di haraüá. Ma cindu-1' disirá, cá-1 mutá, canda cádü casa di o-apitrusi, ahintu greü il' viñi.
25   — Te-cá, disi §-nisá, Dumnidáü te-1' deadi miñí, mari si-1'
   h'ibá numa, ?¡ gurá va-1' da!
     H'il'lu di amirá trá tuti aesti, cá §-aflá mul'area, cá amintú doi h'il', deadi ná beari. Acl'imá, cum lo-adujeá arada, tuti amiratl'i oaspiti, acl'imá §i tatál a feátil'eí.
30 Acló lu eara-1' tuti pri measá, márata di nveastá fárá gurá, cara §-vidü párintili, nividüt ná etá ntreagá, nu putü s-a-ravdá, ma tu?é treí orí ?i taha atumtea-1' viñi gura di ná oará. Bearea tinü ninga treí diü>
     Pri measá, trá tritearea oara, tu tí prindeá z-dicá citi ná 35 párávulie, citi un párámíO, ca6i un te §tea. pisirá tntí ?i viñi oara z-dicá ?i nveasta h'il'luí de-amirá.
     Ea §i mbáirá uná citi uná tut te-? trapsi, cum u loará Arbine?l'i, cum u düsirá m-páduri, cum il' tál'ará miñli, cum o-aflá h'il'lu di amirá ?i tuti uná di uná ?i cum tu soni, cara
195
FEATA CU MINLE TACATE.
z-vor sà nveafà cari fu feata tea, si §tibà tofI cà-I nlsà §i cà tatàl a Tei easte a tèi din coh'e.
  Tatà-su, foc, acàfà de aumsi nearcà-sa cu càtrani §i k'isà ?i cari il' deadi foc, scrum s-aleapsi di ea !
  Tatà-su, cum eara au?, dipusi dipi scamnu §i bàgà 4>nir-su. 5 (Spus de sor-mea Mia Damatoti din Arela, Epir )
                  69.  Peata cu mfóle tàl'ate.
                               ( Varia ntà)
   Te §-erá, te nu §-erá.
   Krá unoará un vásil'é, cu numa Griva. Vásilia luí erá 10 mare cit tracje loclu. Baña te dufeá nis era dulfe ca úarea §i buná ca rihatea. Tu vásilia luí om fur §-om slab nu biná. Vásil’azl'i de avarliga nu cutidá dintile si §-arimá di el, nu s-íacá polim §i si z-batá cu Griva. Lu §tiá cit gone easte Je-1 poate k'alea, de-ateá §ideá ca ni§te cátu§e.                15
   X-casá bünile tute le-aveá: nsurát erá, fumeal'e l'-deade Dumni<Já ná featá, nu-1 dureá caplu trá (ivá. Ma cari alasá Dumni<já fárá cripare ¡j-fárá dor tu lumea está? A§é §-al •íriva l'-vine ná mare greatá pri cap: l'-cá(Jü amirároaúa greü li'mjitá. D-Iu no-adufe Griva vafárl, d-Iu nu poartá 20 filozuh’, cifl oaminí nu ntribá, fe nu-1' feafe, fe nu-l' deade z-bea, ma din cot! Virnu nu putü s-l'-aflá vitria, fivá nu-1' a¿utá a márátil'el de-amirároaúe! Dupá fe trapse cit trapse, ncl'ise ocl'il' ná du& §i nu-1' di§cl'ise a doara!
   Piimse amirálu, plimse feata, plimse ná duñae ntreagá,25 ma fivá! Lácriñle nu turnará virá di la groapá.
   I' finü jalea Griva cit u finü, ca virnu an, ma de-apoea, cara vi<Jü, cá amiráril'a nu s-fine c-un stur, si nsurá cu ná veduá; §-apoea casa vrea fineare, feata erá ñicá tra s-mu-treascá di nicuk'iratá.                                          30
   Ma aestá mul'are no-aveá hárle alintéí, cá §-erá anápudá §-lae; fármác scuteá din gurá cindu di§cl'ideá gura. Cu feata amirálui nu g-aveá treacá ióí: cindu u videá, canda ;-videá h'icátile, ahintu cátrane l'i si páreá.
   Griva li videá tute, ma mutreá s-lá bagá cápak'e, s-nu s-35 avdá tu lume, ca omlu fe ndisea§te. Nis, ca tatá, cindu u
196
PER. N. PAPAU AGI
   videà feata mvirinatà di gràile a nearcà-saï, mutreàcum di cum s-l'i aspunà vreare cît cama multà, tra s-l'i ndulfeascà bana çi s-agîrçascà fârmàtile ç-làetle a neàrcàl'eï.
     De aestà nearca turbà cama multu, cà-1' pàreà, câ Griva 5 are ma mult& vreare trâ featà di cît trá mul'are. De-aestà h'irbeà pi featà ç-cama multu.
     Tricurà an! açite pînâ-1' vine al Griva, s-nargà sà z-batâ. Nu çtiü cum, un amirâ di ningà amirâril'a lu! mutâ cap çi Griva duse s-l'i k'iseadà pipèr în cap, ta s-l'i vinà mintea, 10 si çtibà eu car! are s-faeâ.
     Tu fugà Griva gri a mul'ari-saï ma nclo çi-1' dise :
     —       Avdâ-me mul'are ! Mine tora trag tu polim. Nu si çtie : mi tornu i nu mi tornu, cà pèlimlu multe are. T-alàs tu miñle a taie feata, s-o-a! angâtàn çi z-và vref! ca doauâ suis rârï. S-no-avdu zboare, s-no-avdu ncâéèrï.
     Apoea gri ç-a feàtil'el la nà parte ç-u nvifâ cum si s-poartà eu neareâ-sa, cum s-o ascultà, cum s-nu le-agungà zboàrile a l'e! ç-cum s-taeà nîsà çi sà s-facá totna cama ñicá, cari s-dîcà nearcà-sa çi vîrà zbor cama nsus.
20  — G'ine ! d>se màrata di featà, cà nîsà erà di çtiùtile.
     Cît ascàpitâ dupà <J®anà Griva çi nearca tea câfaua, canda-i' dise amiràlu : «Mutreà, cum va fug s-u l'aï çi s-u va-tîùï feata!» Cà te-adrâ nîsà? U lo feata ç-u deade la do! aràk' £ÿ-lâ dise : «Loat*u, dute^-u tu pàdure, vàtàmàtï-o ç-a-25 dutèti-ni semnul, cà-ï moartà, cà gueape nu datï.»
     Arak'l'i c-aràk' : u loará, o-adùsirâ tu nà pàdure stufoasâ, ntuniccasâ. ôicèr di om no-aveà câlcatà pre-aclô, di cîndu lumea ! Cît o adùsirà aclo, scoase unlu coarda çi-1' dise a feàtàl'eï :
30  — Fâ-tï crutea, cà va s-morï! Ahîtu tï-fu!
     Feata bâgâ boafea ç-apîrm s-plîngà, si zg'ileascà çi s-l'i curà làcîrnile fîntînâ çi s-pâlàcàrseascâ :
     —     Nu mi tàl'àtï, açè z-vâ nkirdásip bana! Nu-nï mi tà-l’àp, açè z-v-avèp fumeal'a !
35 Là si mul é mima arak'lor di plîngul çi di susk'iràrle a-muçàtil’eï featà. Ma cum s-faeâ, cà prindeà s-aducâ semnu 1-amirâroana !
     —     Curbane, îl' dî'sirâ nîçî, s-nu ti tàl'èm dîtf tîne, ma cum s-nà turnâm fàrà semnu a casâ.
FEATA CU MÌNLE TÀL’ATE.
197
   Atumtea làita §-tuk'ita §-tease mirile si-1' li tal'e tri semnu §i s-o-alasà cu band.
   Il' li dùsirà amirtiroàtiil'el mitilo til'ate di la cot §-aestti li lo §-li bigi tu ni sinduk'e §i cito ori §-adu(eà aminte de feati, z-du(eà §-mi§cà natile de inate, ahitti turbare §-ahità 5 urbare l'-aveà.
   Feata, plimtti, dipiratà armase sìngurà tu irtiie. N tunicati aveà g'ine, sìngurà erà, om nu triteà pre-aclò, ci di frica laea perlu l'i si zbirleà dipri nisà- Ti s-facti ? Ti cale s-l'a §-iu s-easi, nu $i ?teà. Cum earà curmatà §i tuk'iti di cìte- io 1’ tricuri pri cap, s-aftdrupti di un buéum, si s-mindueascà putin. Aclò lu s-artidimti, u furi somnul §-agir$ì di durili.
   Alanti dui amirilu cu cari va z-btiteà Griva i§ì z-veadi Incurie gi tricù prlt pidurea tea- Cum tiirdeà n-calàr, veade im pade k'ìcute di sinde. S-l'a si'ndile si'ndile §-agunde pini 15 la bùtiumlu lu durtiti feata. S-òuduì multu, cindu vidù tu iride ni feati a$è mviscutà, tu stratie de-amiràdl §-cu mitilo ttil'ate. Duk'ì, ci ni§te va s-curi aoà. U di§tiptà ?u ntribti, te cafti aoà, d-Iu vine $-carI easte. Feata, cu licritile ca pruni* l i aspuse tute uni cite uni, cum il' muri mi-sa, cum nu20 bini g'ine cu nearci-sti, §-cum o-adùsiri arak'l'i m-pidure §i-l' til'ari mitile.
   Amirilu tinir erà, gone arti, §-ahtare feati mudati cu teara s-alàgà, nu o-aflà. De-atea u lo acasi ?i si ncrunti cu ea. Feate numta §i trapse §-nis tu polim, ci dieem, vrea z-bàteà 25 cu Griva.
   Tu fugi-1' diee a mi-sai, s o-aìbi feata ngitàn §i s-l'i serie cara s-aminti tivà fumeal'e, al ci fiéòr, al ci feati fure.
   Di om-om i§ì zborlu, ci feata-1 Griva bineadi §-cà-I mèrtati cu amirilu di ningi visilia-al Griva                         30
   Agumse hibarea esti §-la ureacl'a neàrcàl'el, mul'area-1 Griva. Ea li umplù multu, cindu nvitti, ci feata bineadi $• mieti h'àrile di inate. J-vtittimà mintea te j-vitimti §i putii s-acùmpiri oàmitil'i te-aduteà ctirtile amirilul vifin la feata cu mitilo tàl'ate g-là dise: tute ctirtile s-li treaci prit mina 35 l'el ctirtile amirilul g-ateale di la muma §i nveasta amirilul.
   Feata tu k'irolu a tèi aminti un fiéòr cu steaua tu frimte 9-cu soarle tu k'eptu Soacàr-sa, mplini di haraui, lo g-pitricù carte a h'il'-sul, ci nveasta a§è §-a§è, feate fiòòr-semnu !
198
PER. N. PAPAHAGX
     G'ine ma cartea tricù prit mina neàrcàl'el. Aestà u digcl'ise o-aleapse gi cari vi<Jù hàbarea tea buna, o-arupse gi scrist alta, lu cjiteà :
     —       H'li'lu a úeü, cátaüá loagi, càtàlùg feate ma g'ine-I si-1 5 vàtàmàm, macà vrel s-nu n-arugnàm.
     Amiràlu, cindu aleapse cartea gi vi<Jù t® l'i serie mà-sa, càdù pri greauà minduire gi pri greauà nvirinare. Apoea lo cundil'lu, acoala gi adrá nà carte cftrà mà-sa gi-1' d*se :
     —       Nu-I t>và, scumpà mumà, cà I lùcurlu al Dumnidà, macà íonveasta-ñl feate càtàlùg, cum <Jì(f ! Nu u nvirinà g-tine, cà 1-
   agund® criparea t® are !
     §-aestà carte o-arupse nearca g-pitricù altà tu cari <Jiteil: s-ardà cireaplu di 7 ori gi s-o-arucà nveasta-l' dadùn cu fi-corlu tu òireàp s-ardà.
15 Si nvirinà multu mà-sa, cindu aleapse gràile dit carte, cà nisà se-agtiptà la zboare bune, la zboare dulfe g-hàrioase de la h'il'-su g-nis t® l'i scrià ?
     Cà-te? De! mintea Tei gcurtà nu puteà s-aduk'ascà. Tora nu gtea cum s-facà. S-o-ardà ? nilà greauà : t®*®veà faptà 20nveastà lei? Je-aveà faptà niclu a l'el, un semnu di fìi-òr cum tu sute do ani nu-I unluY S-nu o-ardà ? — l'-erà fricà.
     S-minduì, s-minduì gi apoea te-1' vine tu minte, al s-u l'aù gi s-o-adùc de-adùn cu fiéorlu eara tu pàdure lu g-erà gi z-bagà Dumni<Jáü minà pri nisà, cà a Tei nu-1' fate ìnima.
25 Cuín di se, agite g feate. U lo g-u duse tu pàdure.
     Pòlimlu trig atumtea bitisì g-amiràlu Griva fu frimtu gi bàrbatlu a nveàstil'el fàrà mini s-turnà acasà, cà acasà l'-erà mintea lui. Ni discàlicatà ntribà nis mà-sa, cum di-1' feate nveasta càtàlùg?
30   — Cum càtàliig, h'il'ù? Mine-tl pitricùl carte, cà niveasta
   feate un licor semnu : cu steaua tu frinite g-cu soarle tu k'eptu, di tl-erà harauà s-lu vedi?
     Scoate cartea amiràlu, l'-u spune a mà-3a1, aestà di-unàoarà cunuscù, cà nu-i munda l'ei. Scoate g-nisà cartea di la h il -35 su, mutreagte aestu, cunuscù, cà nu-I cundil'lu a luí. Bagà mà-sa g-l'-aspune, cà ea nu o arse, ma cà u pitricù diznòu ini pàdure.
     —     Tora u voi s-iii-o-adutì‘tI aoà! ursì amiràlu. O-aflarà g-o-adùsirà.
FICORLU DI AMIRÀ §1 MÌRILI.
199
  Xveasta amiràliii, cindu l'-aspùsirà (e curfi, aduk'5, cà tute aeste va le aibà faptà nearcà-sa. Aca(à oaminl'i (e-adu^eà cortile, l'i stringu se-aspunà, te turlie, càrdie se-alàxirà? cari tnicarà gcoplu, aspùsirà, cum nà mul'are agè g-agè, 1-arise.
  Tr-a(eà amiràlu cu nveasta lui intrà tu cuóie g-cu oaste 5 multa z-duse si z-veadà cu amiràlu Griva, cu tut cà lo-aveà azvimtà. Griva, cìndu-1 vi<Jù cu h'il'i-sa, nu gtià t© s carna faci di harauà. Nis u gtià di multu dusà tu lumea lantà. Seara feate beare mare g-acl'imà tu(l domnil' màri la measà. l’eata atum(ea aspuse te 1' trapse k'alea di nearcà-sa, cum 10 u pitricù s-u vàtàmà g-tute alante gi Griva, |e no-aveà hà-bare di ^fvà pin-atum(ea, u leagà mul'are-sa di codi© a dol cal goni g-apoea là da cìte unà sti càpul'e g-unlu apucà citrà tu data soarlul, alantu cttrà tu ascàpitata gi agè g-u feàp’rà raul'area bucàti-bucàti.
(Comunicai de elevul din cl. Ili Nicolae Pavacio din Corica, Albania 1895.)
                                    /
              70. Ficorlu di amirà fi mirili.               i;>
  Erà te nu g-erà ; erà un-oarà un amirà, {e tut si nclinà ìa Dumnidàu gi-1' (Jtteà. :
  —    Dà-nl, doamne, g-a nia un fldòr! Dà-ni, Doamne, g-a aia un tcòr! cà sìngurlu dor a lui aistu erà.
  Dumnidàu l'deade un fièòr s-nu g-o-albà càlmò tu banà-1'. 20
  Tu treìle seri vinirà àlbile trel, s-l'i bagà a treà searà gi sà-l serie ditru soarte pin tu moarte.
  Tna inirà dìse naintea Tei:
  —   Suràri, o-aflu cu cale si-1' dàm banà lungà, cà unu g-tot
i la pàrinti,                                               25
  Mira di mesi gri g-ea:
  —    Mintea nl-u va si-1' bàgàm magi niscinte dile, tra s-nu doarà gi s-nu frigà moartea lui.
  Mira tea nica u tàl'è éoara gi gri:
  —    Te li vretl g-ateale g-ateale, las bineadà unspràving'iti 30 de-ani, gi s-moarà plimtu gi jilìt di nà lume ntreagà, cum prinde a unul h'il'fi di domnu mare.
  Ahi't mirile, lo-àrsirà pri nare gi nividute, neavdìte s-feàtirà.
  Cìndu h'il'lu de-amirà umplù 21 di ani, amiràlu lu nsurà
200
PER. N. PAPAHAGI
  cu nfi h'il'e di altu am irà, cum l'-u du(eà arada. Ncl'ideà tamàm unspràvìng'itl'i ani, cindu s-turnà cu nveasta acasà-là §i agùmsirà s-treacà un ariti.
     Tufi il tricurà fàrà s-patà (ivà §-cu pal'u-cal', §-cindu fu 5 sà-1 treacà h'il'lu de-amirà cu calu a lui azbuiràtòr, (e micà loclu, cum o-aduse oara, cà-$ cà<Jù $i s-nicà.
     Tràpsirà di cu scoàsirà nafoarS §i s-avdi nilà tora ? Pli'n-gute, zg'ìcute $i dipirárl -te cutrimburà loclu !
     Màrata lui di nveastà nu-1' se-astindeà foclu!
10 A ciò lu plin<Jeà 9-uhtà dit fri'ndile dit hicàt, ^tfeà niouzana:
     —     Mirà lae a mea, cum nu-fl tal' di filile a meale, si-1' dal a gònilul ! ■
     Mira o-avdi §i-§ fea(e di ìnimà; tàl'è dato ani de-a l'el §i-l' deade a gònilul ?i aestu anviè unà^unà. tea s-moar& dipu 15 dato ani, cit l'-erà ursita.
                                                            (Spus de Mia Adam, Vlaho-Cliaurà, Macedonia.)
                            71.  Muta.
     Erà nà oarà §-tu nà età.
     fé 9-erà ? §-erà un mSràt di tatfi, un aù§, te 9-aveà trel 2ofeate. Doàule ca doàuà, ma treea soatà noaveà n-lume tu minte §-tu mu§uteatà. A està erà cama ñica. Sà-1' tem numa nica-Tànica.
     Z-yidètI tora!
     11' vine, a màratlul de-aù? sà z-ducà tu polim. §-el erà 25 aù§, §-el nu-§ puteà, $-a lui nu 1' si duteà. §ideà 9-cripà mà-ratlu de-aù§. §ideà §i cripà, cripà ca nis te nu vrea §i tut s-mindueà màratlu di pap, cum seasà cu fat&curatà ! C-ac§ì erà tu k'irolu atèi: o-aveà to-ar$ine s-fugà dit polim. Di cade casà prindeà z-ducà un insù.
30 §-tora làitlu aù§ necà pine n-gurà nu-1' si bàgà di aràù §i di grefi. $-aclò lu s-mindueà, cu mintea d^toà:
     —     Nu mi vru Dumnidàù, nu! Cari R-me-aveà vrutà, tu trel feate, vrea-nl aveà datà §-un mascur. Si s-aveàm un gone tora, nu vrea-ñl crep, nu vrea-ñí mie bana !
35 Auglu intrà, i§à §-loclu nu lo-aveà.
MUTA.
201
  Feata fea marea, cara-1 vi<Jù mindult 9-cìrtlt, stàtù §i lu ntribá :
  —     Xu-úí dift tatfi, te h'il ac§ì dipús, canda ft si nicará cárávle ?
  —     fe s-nu-ñí h'iü, scumpá, cá me-acl'imará tu polim 9-I0, 5 om aú?, cum s-mi due ? Pot s-aravdu cávalá ?
  Láita di mártátoare s-a$tiptá s-l'i dicá, cá uis creapá 8-u máritá, 9-necá lo, necá alásá, ma l'-u tácini :
  —     Ba ! t® tatá-tl fu§i tine ? Io ñl-o aveàm, cá mintue?ti $-crek' s-mi márlfl §-tine crek' cá te acl'imará tu polim! fe 10 lalu §-corbu di tatá-tl fu5! !
  Tatál lu ngrupá loclu de niprucupsita featá. Ahtárl grae sá 1' greascá? Oum ti-s h'ibá, párintil' vor tiñisire. Carióte 1' <jise, nn-1' 4ise tivà, Dumnidáü §tie.
  $-au§lu di cirtìt ma cirtit s-feate. Fármác ! budá-cripatá ! 15
  Xápóí loclu nu-1 aeSfà. Cu caplu spindurát 9-cu minie di nápoí, imnà de-acló pin aclò, fárá minte n-cap.
  Trá nOeamá oará viñe feata di mese iji-1' 4it®:
  —   Nu ñí-aspúñí, afende, t® nu te-are loclu? fe scuturá
greáüá ti vine pri cap, di par! ahintu minduit.              20
  Auglu t® o-aveà micatà pàpara li mari, u mutri n& oará di la cap pin la ¿oare §i-l' 4¡se:
  —     Mutrea-tl lúcurlu, feata mea, c-aestà nu-i furcá §i scam-nu! A©8tá-Í scuturá bárbáteascá.
  G'ine ma feata ca Evá: Citu-1' 4U® virná t¡vá, cu ahi't 25 cama multu s-angreacá.
  —   Va-ñi aspúñí, va-nl aspuñl! L'-aspuse auglu:
  —   E ! t® s-h'ihfi ? Me-acl'imará tu polim. Om au$ h'im, cum
s-mi due? Crep 9-pláscinescu, cá nu h'im tu nate s-mi due agutòr 1-amirSlu!                                            30
  §-aestá, aclò s-l'i h'ibá, ni ma nsus, ni ma ng'os, ma l'-u càrtini a paplul !
  —     Ba ! t® tatá laíu, t® tatá corbu tl*fu?l ? Nacá va ti min-duegti s-ná scoti din casá, ma tradì criparea pòlimlul!
  Au$lu ca aù?l U mundusl 9-0 alásá ^-niprucupsita está. 35
  Xu tricú multu puti'n §i vine §-ñica-Tánica. Lu ntreabá nisá:
  —    Tatá ? Canda nu h'il tine ? f e-al di crek' ?
  —    Xu mi ntreabá, feata-ñí, cá dure-ñl suntu fármáfile te-am!
202                    per. n. papahagi
     —     Ba! tatS, at fármate §i no-aspi)iii ? TrS te n-a! pri n macá nu trS bun §aráü? Omlu tu slab caftá oamiúí §-p rigurie.
     $-acSfá nica cu graíu dulfe §-cu zboare §tiute, s-l'i da d 5 aoá, s-l'i da de-aclote, s-lu discoasá pinií-1 fea(e, di di§cl'¡: gurá.
     Paplu l'i ca se-aspáreá ocl'ul s-nu lu nviriná §-aestá can; multu, ca surárle ma márí, ma nu fu aceite. Aestá, uná 1 aspuse |e curá, §i-l' gri:
10 — Nu t-u mica inima tatS! lo ñt-o-aveám, cá s-nu li'ib virá lucru greü! Cap di om nu-í. Aestu-I lucru cu vitrie Na, lo mi due tu loclu a tSü.
     —   Ma cum s-ti dut¡ li'il'e, cá tine h'ií featS.
     —        Te val dícS! Mi due ¡ji s-nu (i h'ibá mintea dip ! No 15 am fricá di t¡vá.
     Au$lu, cara vi<Jü cá Tánica u ligá la ducS, u nviscii ti strañe gune§ti, il' k'icá apala di gu?e, II' deade un cal §-i pitricü oará-1' buná tu polim, tu loclu a lui.
     Calea tu z-dujeá feata §-aflá un gone. Aestu erá h'il'u de-20amirá. Lo-aveá cl'imatá §-pri nis amirálu tu polim. Cara s-cunuscurá, di zbor-zbor, §-loará vreare un co-alantu. G ine-ma ¡h'il'lu de-amirá, dup-adil'at,iclu a feátil'et, dupá boato, dupá seamne, Ti si párü ma multu cá-I featá. L-intrá §ul>ee cá ni§te curá anámisa. Nis, il' d'se $-a niá-saT, cá l'-u va 25mintea, s-h'ibá featá fiéorlu aestu!
     Má-sa tut lu nv¡tá cum s-u caftá. Ac§i, ná oará u xitási la pázare. Z-dusirá s-acümpárá §i fiéorlu u tráijeá la lucro mul'ire^ti, ma nisá, pira, tut la tufék', l-ap&l' § la cutute trádoá.
     Altá oará l'-bágá vasilicí* sum cápitüúü, ma feata di§teaptá.
30 cum feate, cum adrá, cá vasilcolu a l'eí i§i cama uscát de a h'il'lui de-amirá,
     Altá oará o-acl'imá la riu sá si scaldá. Feata nu vrea prota §i d'te&i cá nisá-í dit munte §i nu §t¡ ne s-noatá, ne sá mplá-teascá.
31   G'ine-ma h'il'lu de-amirá:
     —     Va úí-u fatl k'efea, va íh-u fa(í k'efea, cá nu-í apá multa, ariü easte.
     Cari vidii feata, cá nu u scoate n-cap §i cá piná aoate 1 furá minéuñle, s-astraije to-ariü cu tut cal $i dináparte s-a
MOTA.                           2U3
1 fu';. .Visa nu §¡ scosse ne strane, ne tivà. Cara tricù didinde | '{p-ariii, il' gr¡ a fiéòrlul de-amirá :
                   —   Ea iiì tifile!
                   ea-nl cusidle !
   ?i scutura caplu nà oarà §i-l' cà<}ù perca hrisusità pinà r> lu (Jinucru.
   FiOorlu scoate nelu de-amàlamà, lo-astracje pri featà §i o-siudea^te pri dinte. Dìntile unà^unà s-hrisusì.
   Feata fu<Jì, s-turnà tu loc-l'i.
   A fic-orlui de-amirà il' k'icà tu ìnimà. S-turnà a casà §iio «i jpl te l'-aspuse a mà-sai, cà nis nu s-arideà, cindu tea. •2-i featà, si dizviscù §i s-adrà fusàr. Apoea cu fusile §-cu <'-iiì<trìle acàfà s-ininà di hoarà-hoarà §i z-greascà :
                   —   Cari l'a fuse !
                   al cà dose!                                    15
                   . culistrà, mulistrà !
   Dupà te-1 lurnà corbul §-màratlu loclu di partea nantà, “^umse tu hoara paplul, la feata.
   Feata, cum av<Ji' culistrà-mulistrà, i§ì c-un ling'òr di mel'u 20 '-ao'mipàrà. Ficorlti de-amirà u cunoscù, cum u vi<Jù- Cindu -ata lo s-toarnà mel'lu tu saclu a luí, el s-prifeate, cà nu-1' '•agà oarà §i ac§ì l'-cade ling'erlu §i z-vearsà mel'lu. Apoea /•í'ágá s-lo-adunà gàrnùt di gàrnut- Feata vru s-l'-aducà ;ltu mel'u, ma nis nu vru:
   —  Aestu-ñí fu càsmetea.
   Acuite ficorlu de-amirà ntunicà la feata §-armase z-doarmà b nisà. Voaptea fiéorlu de-amirà, si scoalà §-agalea-galea, »rape feata, u bagà tu sac, càvalà §i fu<}i fràtìc, s-nu n-a-Jingà.                                                          30
   Vai erà citrà de-andare ! Agùmsirà tu nà màrgine di nà •f>arà §i cucotl'i acàfarà s-cintà spirita. Feata l'-av<Jì §i gri :
   —    Xu nà sculàm tatà, cà apiri V No-av<Ji cucotl'i al pu§tu de-amirà cum gintà ?
   §-o-aveà scumpa, cà-I acasà ! nu si §tea, cà-ì tu saclu al 35 «unirà. Aestu avdindalul angurarea li featà, l'-u tàcinì :
   —  Aclo s-tà h'ibà, fàr-ar§ine !
   Feata dipri boate-1 cunuscù §¡ canda u ngrupà loclu de
204
PBR. N. PAPAHAGI
   arugine, di grallu niminduìt a Tel. De-argine amutî' dit minuta (ea gi gralu nu scoase.
                                     Cu tut-aestä amiràlu bînà cu nîsâ gi agtiptà s-u facä sägt aläxeascä mintea <Juä cu <Juä. Acgife arucutirä aproape & tei ani. A h'il'lul de andrà l'i se-auri', il' vine la närl, cu tutä vrearea (e-l' aveà, vidìndalul caplu di grij a feàtil'el, gi bägä s-adarä altä nveastä, cara vi<}ù, cä nu va z-greascá.
     Aclò lu vrea sä nsoarä nìpòl h'il'lu de-amirá, bägä s-u tiränseascä pri märata de Tänicä. ^e tirànû s-l'i facä? II' <Ji^e: 10 — Mutä ! s-por(i apä cu (irlu gi s-aruvinè<Jl (pruscuk'egti) calea tutä di la gambrolu pin la nveasta.
                                       Feata igl nafoarä gi acäfä s-plingä gi sä-g adunä sùflitlu ca laea. Aclò lu plîndeà, l'-ease nä moage, mira Tel, gi u ntreabä:
     — Te-ñl aï, featä, di (l-aspardi ocl'il'?
15  — Te s-no-am laea di mine, cä acgi g-acgi!
     Maea l'-dise s-nu plingä, ma s-l'a (irlu tu minä gi s-prus-cuk'ascä calea. Ç-apoea anginá                              ?
                                                                                           vinä calea.
20 Apoea T dise h'il'lu de-amirä s-o-arneascä calea.
     Nìpòl l'-igi maea gi co-agutorlu al Dumnidäü trapse un vimtu di tl-u feate calea vilie!
                                     Halde-halde, vine oara di ncrunare. La tu(I impirtirä ter! s-ardä, ali mute l'-deädirä 4adä tu minä g-l'-u ligarä s-nu 25 0-arucä m-pade- Carl arse da^a< acäfarä s-l'-ardä doäditle a märätil'el g-a còrbàl'el di feate gi tutä dunaua l'i grea!
    §-arideà tufi di märata featä, g-arise gi nveasta-nao di 30 sum curunä :
     Märata di Tänicä nu cama putù z-däniseascä gi gri :
z-gl'inarä tu tir gi li umplurä
                        — Arsigl mutä, mutä g-k'irutä!
                        — Arsigl mutä, mutä g-k'irutä!
                     — Lae g-corbä sä-iii ti ved, cä-tl ded mùngile, cä-fl ded ! trä un gralu, tre! aid nu gril, g-ca nä mutä iil-amutit!
35
CAPRA I LVTEÀFIRLE.
205
                 ç-tine nincrunatä g'ine, va s-Já ba$l pezà di mine! pull'u s-ti fa(ï ç-prit cärpiturä, sá-$í azboàìrl, aspartà gurä.
   §i nveasta-noäuä, di blástemlu ali mute, s-fea(e alihdurä 5 di nä oará çi azbuirá prit cripiturä [cärpiturä] çi nu s-turnä de-adoarä. Muta de-atum[ea gri §i h'il'lu de-amirà §-u lo trä nveastä çi tute tricùtile s-agîr§irâ.
                     (Spus de sor-mea Mia Damatoti, Avela, Epir.)
                  72.  Capra i Lujeàfirle.
   Ç-erà, (e nu ç-erà.
   Erà un oarâ un vâsil'è multu ayùt. Avearea lui loc s-uio bagá no-aveà. Tute bùnile di la Dumnicjà le-aveà. Xe no-aveà, erà fumeal'e. Ac§ì vru Dumnidáü, s-no-alasä om firä pènurâ tu inimä.
   Märatlu di vâsil'è, cîndu videà, cum anl'i tree §i s-arucu-tescu, §i cîndu mindueà, eu anl'i éoara omluî se-adunâ a[ia 15 de-atia §-ca mine va-1' da dol'i a prèftuluï, loclu nu lo-acâ(à. Xu-1' erà lui câ vreaï moarä, câ vîrâ no-ascapâ di moarte, ma l'-erà, câ-1' se-astin<Je casa, §i cä no-alasâ h'il'û si-l' poartâ numà çi sT-afumä ugaclu !
   Çi acä(ä märatlu di vâsil'è sä si ncl'inä la Dumnidá §i s-lu20 párácálseascá :
   — Dá-ñf, Doamne, ç-a ñia un suflit, §i las h'ibâ §-caprà !
   Dumnidâü il' deade nä featä, ma cu k'alea di caprä.
   Väsil'elu nu <Jîse, cä nu u va ! o-açtiptà eu inima diçcl'isâ, il bägä unä mul'are s-mutreascä di nîsâ çi u vrea ç-u mutreà 25 ca nä featä. Trimurà trä caprä cama multu di trä tute lucrile (e-lr aveà datä Dumnicjä.
   Aestä nu ç-erà caprä. Ma§I <Jua cît [îneà k'alea di caprä pri nisä, päreä caprä. Seara, cîndu z dizviçteà, erà ma mu-satä ca na <J*nä, ma muçatâ di Fata-Locluï!                 30
   Cari-çte cum,—cä pärämiölu a mel easte çcurtu, câ ç-mu-raea cîndu erà greaùâ o-ariseà çcùrtile lucre,— u vujîi un ;’one-aleptu çi-1' câ<Jù tu inimä. Nu mîcà, nu beà, nu durnà, fârà s-nu h'ibâ cu mintea la nîsâ.
206
PER. N. PAPAHAGI
     Cara-1' vine oara trà nsurare a h'il'lul deTamirà, cà h'il'ü de-amirá §-erà aleptul-gone, acàfarà s-l'-aducà feate de v¿i-sil'àfT, di amiràtl, di domñi mari, mudate, cu tute hàrle, ma h'il'lu de amirà <jiteà, cà virà nu l'-u l'a ocl'ul.
5 Cara tricurà §i s urdinarà cariate cite feate di nicuk'ìri, cariate ette mudate §-a tutlòr là deade cu éorlu, li' dito tatà-su :
     —     Ma, te-I aestà di tiñe, h'il'ü! Ahité feate, unà nu te-ari-sea$te ? Te soe ? Aeste sun feàtile, íncl'ide ocl'ü' §-alea<de
io unà, cà nu vai u dimindàm la fàbricà trà tine.
     —     Tatà, gri fiéorlu, feata-ì aleaptà, ma ñl-u s-nu frincj coaste §i nu vai vret s-o-adàri.
     —     S-unà poarcà h'il'ü s-alèdl, tine vai binè<JI cu nisà, nu Io! Ca tatà voi s-ti ved prucupsìt §i voi s-tà di§clìd ocl'ir,
lama fà cum ti tal'o caplu.
     Atum^ea acà(à z-da nùmidi h'il'lu §i dise ca cu gumitàt di boate :
     —     Tatà, vrearea mea, tut sivdàlu a mel lo-arcàl pri capra al vàsil'è !
20 Amiràlu, canda càdù casa di*l apitrusì. Cu cur§umea s-lo-agudeàl, sin(Je nu-l' curà.
     —     Màràt h'il'ü, di ahlnte feate ca icoane, de ahinte inumate ca stenle, capra te-aflà§ì z-vret ! Ma vrel s-ni làe$ti 'mima, s-nu-ói aridà buda $-a àia ? T"u bàgàgt s-mi ngrok' cu d*le '■
25 ea greà !
     Te z-greascà gònile-aleptu ? U ligà ca gumarlu pri punte, i cà-1' da capra nveastà, i cà z-vàtàmà.
     Amiràlu unu §-tut §-aveà. Atèi featà, atèi flcòr. S-mindu-ea§te, §-unà greauà §-alantà cama lae ! §-nàinte ariü §-ni-
30 pòi furtunà. Te s-facà, te s-adarà ? — ncl'ise ocl'i $i l'-deade izine s-adarà cum va!
     Numtà, z-v-arid? no-adrarà. Trà numtà §-trà goc l'-erà al amirá. U loará seara c-un preftu g-u ncrunarà ca lalle ali lae ! ca di moarte, nu ca di numtà.
35 Te-cà ! H'il'lu de-amirà §i §tea nis, cà pin tu màrdiuea loclul s-ti dutl, cit veade albul soare, featà ma mu§atà no-are ! Seara §-o-alipidà k'alea di caprà §i-ti loà ocl'il', t»-l piniseà di nviléire te-1' fàteà fata.
     Nà duà l'-acl'imarà di la altu amirà la numtà. Dùsirà tu ti,
CAPBA I LUTEÁFIRLE.
-207
ma capra cuín s-u l a tr-ar§ine ? o-alásará acasá. Aestá, cara fiujirá tu{í, §i scoate k'alea di caprá, aprinde un per de cá-prina di k'ale §i cum d't0 •'
   —  La numtá s-me-aflu.
   AclO s-aflá.
   Tutá lumea nu §-loa ocl'il' dipri nisá. Tutí s-ñirá cari e-ateá featá, cari e ajeá featá ? S-u videáí ná oará, tu baná-tí n-o-airir^ál! Ahintá aleaptS, ahintá mu§atá §-erá márata.
   X-coadá, soacár-sa nu putii s-aravdá, cá o-arüpsirá lácár-áile §i-l' d*8e a h'il'-sul:
   —    De! h'il'ü! S-nu-fl bágáí láile cu capra, aestá featá vrea-tí adár.
   —    Tatt, mumá, cá ntsá-l niveasta mea, ir cuéurá h'il'Ju tu ureacl'e.
   —  Cum nisá, h'il'ü; a$eá nu §-fu caprá ?
   —    Nveajá, mumá, cá nlsá-í niveasta mea ! cindu §i scoate k alea di caprá, cum u vetjl, aceite easte, ma s-nu spuñí a virnüí, macá ná vrel!
   Muma, ca mumá: taha mutri s-lá facá un g'ine, ná bu-neatá §i fuga s-furá di la numtá $i z-du(e acasá. Mutrea?te, guzgunipsea§te §i aflá k'alea. U l'a §-o-arucá tu un éireáp :.rsu di noáüá orí $i u feate serum.
   Capra, din cor lu gucá, l'-anunji serum §i din náoará ahu-lea$te perlu §i azboáirá, zg'ilinda :
   —  Lele-ñl k'ale, lele-úl k'ale!
   Agumse a casá, ma te s-aflá, cá k'alea §-erá serum. Nisá plimse, plimse §i aliulinda perlu di cápriná s-mutá, s-mutá tu nibr, piná 9-agumse tu stealc. De-atumtea ^-armase la Dumnicjá §i luñineagá cade seará. S-cunoa§te di alante steale cá-í cama mare. Ea easte lu(eáfirle-di-c-seará.
   Bárbatu-su, cara s turná dupá nisá $i u vi<Jü cum plinde $i cum zg'ilea^te di tí-arupe inima, mutri s-u mbuná, ma tu cacu. Tu mutarea l'el tu vimtu, se-acátá di poale-1' s-u t*ná 31 cu nisá s-mutá §-el in ter. §i cara-agumse nsus, insus, nu putü z-dániseascá cama multu $i ci<Jü ng'os di ter §i s-feate lufeáfirle di dimneafá.
   §-ca0e dimneafá cu de-avia pot sá z-veadá.
                   (Spus de Luga (al Sterie Papahagi, Avela, Epir.)
5
10
15
20
25
30
35
208
PEE. N. PAPAHAGI
                   73. Feata mintioasá au$lut.
     Eará, |e nu §-eará. Lucru mu§át eará, tu lumea ntreagft se-aspuneá, tu(I gura háscá §i s-Sámáseá.
     Eará, frátile-amél, uná oará tu n& zámani, un amirá. ó Amirálu §-aveá 9-vizirlu. Cari-^ti de te, amirálu tut pri lucri greali 1-bágá vizirlu s-facá. Ná duá, prindul mari, Je-l' tricü prit curcubetá amirálul ? L'-gri a vizirluí ntrá nís §i-l’ disi:
     —       Vizire, fiéorlu a mel, tiñe fluria está §i di nisfi s-ñí-adárí 10 ná yilendá flucatá di ná flurie, s-ñi acumpárl un birbéc, te
   s-facá tot ná flurie §i s-ñí-adütí §i fluria nápéi.
     —     Bre! sá-1 mácá luplu ! mindul vizirlu, te-1 bágá atM c-un 66r ? S-fate virnáoará : §-círnoasá, 9-láptoasá §i cu oara acasá.
15  — Avdi, fiéorlu a mel! adapsi amirálu, a( di la mini un
   an di diü mintuiri §i lucru ! S-nu fátearii lucurlu aestu, va-fí bea curcubetá apá ! Aduk'i§I ?
     —     Aduk'ií, márite! Cum zborlu vine: 9-oíli-o! — s-nu lip-seascá virná, — §-luplu sáturát.
20 S-trapsi vizirlu cu caplu spindurát, canda-1' si nicará cá-rávli, di cit nu plindeá de-aráülu |e-l' vineá. Alágá, alág;\ s-aflá virá om s-l'i da virá minte s-u scoatá n-cap, tivá. Aveá el gro§T s-acümpára vilentjá flucatá $i birbéc, ma cum s-u mpeáticá luguria 1-amirálu.
25 Calea cum z-duteá $i cum alágá di hoará hoará, se astál’é c-un au§. «Oara-buná» unlu, «buná se-at» alantu, nk'isirá dol'i calea citrá n-hoará. Erá tu mburita cáloáril'el. Vizirlu 1 dite au§lul, cá aestu tut táfeá:
     —       E! au?, l'a-mi cávala s-ti l'aü apoea cama nclo, cá nu ;so s-tradi cáldura aestá.
     Au§lu mutri catrá nis ¡?i disi cu mintea-1':
     —     Va-1' hurseascá al MihálT, máratlu. Avdi tini aoá, si-1 l'aü cávala tu guglu aestu §i tu cáloarea estáV
     Di zbor-zbor agümsirá n-hoará §-au?lu 1-cupási la nis a 35casá. Aoate au§lu aveá ma?t ná featá, ma multu di?tiptatá. Feata §i ntribá tatá-su, te om easte oáspili?
PEATA MINTIOA8À AU$LCl.
209
   —        om s-h'ibà, nu $tiu, dise au$lu, ma Ai si pari cà mà ratlu easti cu trel scinduri, s-nu fure cu unà !
   —   Cum ac§ì !
   —     Am ea 9-ea te glàrimi disi calca : s-mi ncàlicà, s-lu ncalic, tra s-lu scutèm guglu.
   —     Ba ! tat3, oàspili nu-I di li^orl'i, macà ti zburì' ac^l ; el easti di grell'i 9Ì nis vru z-dicà : cindu tini si-1' dHl virà pàràvulie, cindu nis, pinà si scostiti guglu • §i z-và pari calca ma liQoarfi.
   Tricù nàOeàm di oarà $i vizirlu, vidi'ndalul, cà feata au§-lui ca ^cl'oàpicd, <}fsi aclò iu §ideà 9-tàl'à grossi cu au$lu:
   —   Bunà-I casa, ma ugaclu-1 strimbu. •
   Au^lu zgirlì ocl'ir citrà nis ¡ji mindul : mftratlu ! citi z-grea-scà feata mea, tu minti nu 9-easti !
   Feata tamàm atumtea intrà 9-I0 avdi, Iu gri ac$ì 9Ì-I' disi :
   —   Ugaclu-I strimbu, ma fumlu z-dutf ndreptu!
   Feata Ì9Ì nàpòl dit udà sà ndreagà measa, tra s-fllipseascà oàspili.
   —   Digtiptatà featà al, aù$, gri vizirlu.
   —     pisi Dumnidà ! l'-apindisl au$lu. Aestà-I augàticlu a mel, pàriguria mea!
   Di gralù-gralu, l'-aspusi au?lu, cum due tea muri un om avùt in hoarà-là !                                          ’
   —   Muri viù, i muri mortu, ntribà vizirlu?
   Auglu pulì l'i zgirll ocl'il' 9Ì disi cu mintea-1' :
   —   Nu ncapi zbor, cà o-arì k'irutà mintea t
   Augiu tricù didindi 9Ì-I' disi a h'il'i-sal :
   —     S-mi l'erti, feata-nl, ma oàspili nu-1 ari suba$ la loc; avdi tini te k'irtùri grea^ti: casa-I bunà, ma ugaclu-I strimbu ! 9-ma ndreptu di ugaclu a nostru, di 9-tini, ari altu?
   —     Tatù, nis altu vru s-acàk'iseascà co-aestà : d-Iu mi vidù mini, cà ^cl'oapic di ¿or. El 9-0 avù, cà-AI h'iu 9cl'oapà, cà nu 9tie cà 9cl'oapic de-ateà, cà-AI intrà nà pènurà n-éor. Ma 9-mini vidù9i te-1! gril!
   —     Aestà, 8-(dÌ)tem, cà-1 acuiti cum diti tini, feata mea, ma z-avdi unà altà glàrimi a lui : Adù§ aminti tr-avutlu te lu ngruparà azl 9Ì 9til te ntribà ? — «Muri viù i mortu ?» E ! di 9-tini, cà nu-1' lipsescu drànl ? !
   —   Aris hi, tatà, 9-aoà ! Nis intreabà : alasà fumeal'e dìpu
   Pipahagi, -Bmim aromdne.
5
10
15
20
25
30
35
14
210
PER. N. PAPAHAG1
   moarti-1' si-1' poartà numa i no-alasà ? cà ma s-no-alasà, easti mortu trà totna. S-alàsari, atum(ea de-alih'a cà muri viti?
     Vizirlu, ca omlu te-alagà dupà vitrie, ascultà la ugi, te zbu-ràscu pàrìntili cu h'il'a $i le-av<Jì tuti acati.
5 Bàgarà measa s-micà. Feata aveà.ndreaptà un pull'ù tri micari. Ea lo-adusi §i lu mpàrfi': deadi a tatà-sul caplu, éoarli li deadi la oaspi g-nisà (inù àripitli
     Vizirlu, digteptu om, ma està nu o-acàk'isì. Nu putù si s-tinà g-u ntribà. Feata-1' apindisì : io — Caplu 1-ded a tatà-nul, cà nis i caplu a càsàl'ei; éoarli (i li ded a fia, cà di doari ai anang'i s-tra4l cali ; s-àrik'li li tinù! mini.^à noi feàtili h'im ca puìl'i : cindu scot àrik', azboàirà gi-g fac altà casà.
     Vizirlu nu cama puteà di marea digtiptàéuni ali featà.
15  — Tini, gri nis, te gtil ahiti, poati s-Ai dal virà minti : ea
   g-ea fé curà. Cu nà flurie prindi s-adàr nà vilen<}à flucati s-acumpàr un birbèc gi fluria, s-ni-arminà flurie.
     — Mari lucru, gri feata ! Du-ti acùmpàrà di l-arumfnl ur birbèc nitumtu trà nà flurie ; tundi-1 g-lìna dà-nl-u s-u tai 20 to-arizbòlu doauà vilen<}à flucati, s-l'-arminà mintea cui s-1 veadà ; una vilen^à va u vin<Ji trà nà flurie g-una va u tini Acgì va s-al : vilenda, birbeclu gi fluria.
     Vizirlu avdi'ndalul a està, armasi cu gura càscatà. Feat cum lu nvità feata gi na-1 1-amiràlu.
25 Amiràlul nu l'-u ncàpeà mintea, cà vizirlu s-o-albà adrati aestà. De-afeà lu streasi se-aspunà ndreptu, cari lu nvtyi! cà nu-l' fati tivà. Vizirlu l'-aspusi tuti zboàrili mintioasi : feàtàl'el.
     Aestu amirà erà tinir gi cindu av4i' digtiptàéunea -a feà 30 til'eì u càftà nveastà. Si ncrunarà, s-loarà gi nu tricù multi: putin, cà-1' vini si z-batà amiràlu.
     Je s-l'i giiirà amiràlul, cindu se-aflà tu polim ? Si-1' pitreac nà carti a nveàstil'el a luì gi si-1' dimindà:
     1° S-l'a paréti dit caselà, fàrà z-dizvulusejiscà vula ;
35  2° S-arminà greauà di nis, fàrà nis gi 3’ capa Tei s-feat
   cu calu a lui.
     DeadigI di mul'ari s-li bagà àrmatli m-padi ! Nifi cà-1' si bàt ocl'ul. §-tàl'è perii, sà nviscù tu bàrbàtegti, fàrà s*u l'a vir di liàbari g-apoea cu oasti noauà nk'isì tu polim, taha aguti
OH !
211
a bàrbatu-sui. Ea 9-aveà bàgatà altà numà, (e necà l'-trtyeà prit minti a bàrbatu-sui. Càstrili a l'eì era-li ningà a bàrbatu-sui $i ctndu nu z-bàteà cu du§manlu nisà ^-trifeà oara tu tenda amiràlui.
  Nà searà s-acàtarà z-goacà a càrti §i cari s-easà: s-l'a vula 5 anintùl §i s-facà te va-1' va k'efea. Ee li $tea tuti gòcurli pri dinafoarà §i-l bàtù. Apoea cu vula dizvulusl casela $i lo citi parati vru.
  Altà searà se-agucarà pri nà featà. Amiràroana se-alàsà bàtutà §i seara se-adrà tu strani ritenti §i-l' si dusi amiràlul. 10 Aestu niti-1' tricù prit minti, cà ntsà va h'ibà nveasta lui.
  Altà searà se-acàtarà, cari s-easà la goc, s-l'a calu anintùl $i s-lu ncàlicà tre! dili cu dua. Amiràroana, nu va zbor, 1-bàtù, il' lo calu 9-acàtà eapa cu nis.
  Ahi't l'-erà l'ei $i dimineafa $i ncàlicà calu $i acasà s-aflà. 10 Polimlu aveà scirk'ità §i na t-ul 9-amiràlu ca merlu atèi aro§lu ! Prota ntribari t©-l' feati, cit u vidù, fu : Cu dimin-dàéuiile a meali, \e adrà^I ? gri nis cu-arislu pri budà.
  — 'fe-nl dimindà^I, ateà-adrài, bàrbate!
  Amiràlu, cind u vidù cu pintica la gurà ,s-pàlì, cà te min- 20 dui nis? «Aestà va li lo sirmae zboàrili a meali §i va z-dusi cu virà s-arminà greauà. K'iruta ! nu $i §ti, cà torà va-1' tal'ù caplu.^ G'ini-ma, cindu aflà din gura l'ei te curà, bàgà nà k’atrà n-gurà §i nu disi tivà> ma dipusi nis dipri scamnu §-bàgà nisà, §i tutà lumea u vrea cit nu se spuni cu gura 25 ?i z-gurà tuti pri caplu a l'ei. Tufi Airdeà di si ntribà la nisà ?i mi du§ §-Io s-u ntreb cum $i te lug'ie §i AI aspusi pàrà-vulia està, 9-arape de-aoà, srape de-aclò, và o-aspù? 9-avoauà cum putùi.
                                       (Spus de maea dumeti.)
                           74. Oh!
30
  Ti §-irà, ti nu 9-irà.
  §-irà un-oarà un bàrbàt §i unà mul'are, oarfini arupti.
  §i nu là erà dure urfana, ma 1-aveà datà Dumnidàù 9-trei fiéòrL Bàrbatlu nu irà om linàvòs : lucrà omlu di tah'inà pinà seara cu asudorle pinà m-pade, ma canda nu-1' nirdeà,
212
PER. N. PAPAHAGI
   nu-1' iìir<}eà ; nu-1' custà lùcurlu, c& lucrà, lucrà §i eara di multe ori nu aveà fàrinà to-ambare.
     Unà searà s-turnà di la lucru fàrà s-aducà acasà (ivà : <Jua (ea nu putù s-lucreadà tivà. §idurà la vatrà cu mul'area 5 plin<Jeà dol'i hala, fi-l' aflá :
     —     ET, mul'are, are Dumnidà, cu tut cà ved, cà ne-agir^ì di nu nà nardo mbar.
     —   De-al'ih'a, a§ì easte!
     —       §til fi die mine? S-mi scoi mine tah'ina §i s-lu l'aù filo òorlu atèi marie, s-l'-aflu virnu domnu.
     Apiri 4ua, il là, il k'iptinà fiéorlu $-apoea tatà-su il lo cu nis. Imninda multà oarà, s-curmarà.
     —   Ea s-^idèm nih'àm aoafe s-nà discurmàm nih'àm.
     §i4urà pi nà k'atrà §i bàrbatlu di zore feafe nà-oarà oh !
15 g-na to-a^eà oarà ih§ì un om dininte. Aistu irà si-l' creapà-numa, ma bàrbatlu nu-1 duk'ì.
     —   'fi mi vrel, il' d*80 nis a omlul?
     —   Nu ti vream tine!
     —   Nu strigà$i oh? Mine oh! mi cl'amà.
20  — Ma-I a§ì, dise omlu, di ti scoase Dumnidàfi in cale, vs
   tà spun hala. Voi s-l'-aflu domnu aiséùl flòòr §i nu caftu alti rugà tora ti tora, ma ma$I pinea s-u scoatà, cà nu pot ina multu s-lu hàrnescu.
     —       Ti pine goalà-1 dal fiéorlu? Na, t-ul l'aù mine; va lo 25 anvèt tehnea araftu, va-1 hàrnescu, va-1 mutrescu ca fu
   meal'a mea.
     —   Ea, cà t-ul ded d*S0 au§lu.
     —   AI alti fiéòri intribà si-l' creapà-numa ?
     —   Am nica dol.
30  - Atumtea, stàmina alantà s-iil-adùtl eara to-aistu lo
   nica un fiéòr. pi un-oarà Oh! 9-mine pinà s*tà fretl ocl'il1 va-fl es dininte, cum 9-tora.
     Au$lu s-hàrisì multu, cindo vidù cà lo-aflà cu ahintà li§u reatà domnul, 9-lu bà^è fiéorlu tu frimte 9-tu ocl'i qì z-dus« 35 acasà. Si-l'-creapà-numa il lo fiéorlu 9Ì-I duse la pàlatea lui Aistà pàlate irà sum loc, aclò lu §ed drafl'i. Tutà irà de-amà lamà, di lumbriseà ca soarle. Pòrtile irà di guvaricàdl, scara irà de-asime. Cindo intrà fiéorlu nuntru, armase ca k'irùl Nu séià ìu s-aflà, nu puteà s-acàk'iseascà, ti va s-h'ibà atei
OH !
213
pilate. Virnà vreavfi nu s-avdà, virnu nu zburà nuntru; magi tu un& ahure, ?-ateà de-amàlamà, un cal micà or<Ju faptu co-amàlamà.
  —   Aistft easte casa mea, dise si-l' creapfi numa a fiòorlul.
Vino tora dupfi mine, ta s-u vedi tutà.                           5
  Udì sutfi di udàfi aveà to-atea pillate. Tu nao-d&tf-§i-na° nu vi<Jù |ivà fiòorlu, cà tu(I irà gol', ma cindo agumse la atèi din coadà, ti z-veadfi? Nica di la u$e nà voahà di carne amputiti, ti fàteà s-t-astùk' nirle. Nuntru irà sprindurate pi cing'al'e cirnurl di om : Tu un loc videàl un òiòòr, to-altu io un brat, to-altu un cap. Fiòorlu li umplù zmeànile di frici ?i ngàlbinì ca toara.
  —   Nu te-aspare, il' dise si-l' creapfi numa, ma sdii fi va
s-fati? De-aistfi carne va-ti alèdi afeà fi va te-ariseascfi ; h'arbe-o y-mic-o.                                                 15
  —     Cum, diso fiòorlu, mine va s-mic carne di om ? §i acfiffi
8-plingfi, s-plingfi unfi-uni. Lficàrmle il' fudeà c-ariùlu.
  —     fi diti ? lu ntribfi si-l'-creapfi-numa. Va s-miti, ma nu vrei s-pafi ca aisòe?
  Fiòorlu nu vru $-nu putù s-micfi. A turo tea si-l'-creapfi numa 20
lo-acàtfi di gurmàd, ¡lu [zgrumfi, il feate bucfiti §i lu spinerà 1-alanti. Tricù de-atumtea uni stfiminfi. Au^lu, ca cum aveà zburitfi cu airl'-ereapà-numa, il l'a 9-atèl di prota. Cit agumse aclò, §idù in pade 9-uhtfi nà oarfi Oh ! §i ea tl-lu si-l'-creapà-numa dininte :                                       25
  —     Viñü, diso auslu ? Cum easte alantu fiòòr, ci mi lo doria ti nis.
  —   Multu g'ine, multu g'ine. Tora dà-iii lu §-aistu.
  11 lo $-alantu fiòòr $i-l duse la pfilatea lui. Fiòorlu cit intrà tu pàlate §i ntribfi :                                      30
  —   Iu-I frati-nu ?
  —   Tora va-1 vedi! il' gri si-l'-creapà-numa.
  Lo-alagfi ?-nis apoaea tu tuti òdili ?i-l dute §-la oda cu carnea di om.
  —   Li vedi aiste bucfiti di carne ? il' dise si-l'-creapà-numa 35
  —   Li ved.
  —     Aiste sinto bucfiti di carnea frati-tul. Il tàl'àl, cà nu ne-ascultfi. §-tine tora disffi-ti ocl'il'. Ma nu va s-me-asculti,
▼a s-pati ca nis.
214
PER. N. PAPAHAGI
     Fiéorlu si nfricu§è multu, cindo-1 vidù frati-su pe-ahtare halà §-acàtà s-plingà cu boa{e.
     —     Nu plìnde, II' strigi si-l'-creapà-numa, ma l'a unà bucati di carnea fràti-tui, h'arbe-o 9-raìc-o !
5   — Nu pot 8-u fac aistà! Cum s-mic carne di truplu a
   frati-Aui?
     —     Ma nu poti, ea cà ti-ti fac! Il lo, il tàl'è bucátl-bucáp $i lu spindurà pi ningà alanti.
     Tricù nica nà st&minà di cindo si-l'-creapà-numa II tàl'è 10 fiéorlu. Màratlu di aù?, tatàl a fléorlor, nifi hàbare no-aveà tu ti mini càdurà fiéorl'i §i fi pàtirà. A lui il' si pàreà, cà-l‘ are pi lucru §i cà nveafà tehne, te afeà $ideà cu ìnìma ariha te. Apoaea lo 9-alantu fiéòr, il duse la lodu Iu-1' duse ^-alanti doi, feate un oarà oh ! §-in§ì eara si-l'-creapà-numa.
10  — fi mi vrei? gri nis.
     —     Ea, dise au$lu, t-ul adù^ ?i fiéorlu aistu a ñeü. Nvea-tà-i §-nis tehne s-nu arminà orbu §i s-ùi l'-adùti treil'i, cà nu pot s-fac fàrà nì§I.
     —   Cum nu!
20 II lo apoaea fiéorlu §i-l duse la pàlatea lui. G'ine ma aistu fiéòr nu irà ca fratl'i a lui cama màrl'i. Erà di§tiptàt foc, cu foc tu inimà §i nu-1' se-aspàreà ocl'ul di $ivà. Nis intrà tu pàlate §i nu sà nfricu§è iél. Si-l'-creapà-numa lo-alàgà pit tu{I udafl'i cum aveà faptà §-co-alan|i frati $i-l duse §-la 25 udàlu iu irà spinduràfi dol'i frati. Aistu fiéòr, cu tute cà nu-1' vidù fratl'i, nu gri niti un zbor. Tàteà §-mutreà.
     —     Aiséi sinto fratl'i a tài, il' dise si-l'-creapà-numa ; nu me-ascultarà §-te-ateà li páfirá aiste. Ma s-nu me-ascultf §-tine, si séii, cà a$ì va s pati.
30  — Va te-ascultu ti tute, va s-fac iti va-nl diti-
     —     A§ì ti voi,dise si l'-creapá numa. Tora s-l'al carne de-a doilor frati, s-u h'erg'i §i s-u mifi.
     Fiéorlu nu plimse c-alanfì frati 1-aiste zboarà, ma irà pi dao: 8-micà i s-nu micà? Atum(ea calu al si-l'-creapà-numa 35il' éuéurà pe-anarga la ureacl'e: al! fiéòr, micà, cara s-nu vrei 8-ti k'erl bana.
     —   Va s-mic ! dise apoaea fiéorlu.
     Lo, h'arse §-micà. Si-l'-creapà-numa irà mplin di harao:
     —   E ! aflài §-mine om cum vream, i§I dise nis cu mintea ;
OH !
215
aistu fiòòr va Ai nveatä tehnea. Apoaea si-l'-creapâ-numa tedi tu dunae ta s-facâ lùcârle a lui: z-bagä lumea sä si ncaée, sä z-batä, s-nu z-vor, s-furâ, s-tal'e ! Tu fugâ, îl dise a fiôorlul:
  —     Avdî, fiôôr! mutreà g'ine calu, ca gueape nu-Aï dal. Fu(}l ç-armase fiôorlu singur eu calu. S-feàtirâ dol'i oaspifï temí, acä(arä si zburascâ deadùn çi fiôorlu lu ntribâ calu :
  —   Ti pärmätie caste aistu om?
  —     Nica mi ntreg*, îl' dise calu.; aistu caste si-l’-creapà-numa. Ioù escu calu a lui di eta ali ete ; ma s-|î spun în dreptu : înï se-aurî' eu nîs, vol s-ascàp. Mutreà g'ine s-l'-an-vètl tehnea lui ç-apoaea virnä oarâ, cîndo va s-fugâ de-aoà si-l'-creapâ-numa ti multe dite, va s-fudim dol'i.
  Pi ningä searâ si-l'-creapâ-numa s-turnâ acasâ. Si duse ndreptu la cal çi-1' dise :
  —   Cum tretl eu,, .fiôorlu ? Ti mutrea^te?
  —   Multu {fine, dise calu.
  S-hàririi di zboàrile aiste si-l'-creapâ-numa §i aeâtâ s-lu nveatâ fiôorlu tehnea a lui. Ma fi tehne va difi tine ? Tehne Dumni4â 8-te-ascapà. D-Iu-1 videàl om, s-fâteà cal, vermu, di vermu liliôe, cum vrea. Tutä aistâ tehne fiôorlu o-anvitâ rum lipseasôe. S-ôuduseà §i si-l'-creapâ-numa cum di l'-acâtà ahi't caplu a fiôorlul.
  Unà duâ si-l'-creapâ-numa l'-dîse a fiôorlul:
  —    Va 8-fug ti tinfi dite. Calu îngâtàn s-lu al, câ zbor nu dai! çi fudi.
  Fiôorlu ntribâ calu di-se-I g'ine à-le-aspealâ tora, ma calu-l' dise s-asôaptâ, cîndu va s-fugâ ti ma multe dite- Tricurâ tìntile «Jilo §i ea-fl lu eara si-1' creapâ-numa:
  —   Cum tretl eu fiôorlu, ntreabä calu I
  —   Di g'ine ma g'ine, ca dua tea alba, dit6 calu.
  Dupâ nîscîntu k'irô si-l'-creapâ-numa dise nîpôï a fiôorlul :
  —    Tora va s-fug diparte ; ti ving'itï dite nu va z-vin pre-ioà. S-lu mutresôi calu g'ine! Apoaea ç-fudi.
  Xtyi no-asôiptâ altà fiôorlu. Cît fudi draclu §i-l' dise a caluï:
  —    AI 8—li scärminäm, cä altä oarä no-aflâm ahtare oarä, S-D& da di mtnä.
  —    S-fudim, dise ç-calu; ma ea ti s-fafl: inträ tu udäß ti l'a ndol paràdï ta s-nä se-aflä di bun de-aräü pi cale,
5
io
15
20
25
90
35
216
PEB. N. PAPAHAGI
   ma mi multi, cà nu va s-potf s-l'i port! gi va ne-angreacá, apoaea leagà-AI éiéoarle cu peàtife, a-no-asùn de-avde sí-1'-creapà-numa, gi s-fudìm!
     Feate fiéorlu cum lu nvifá calu, lo indól paráijí, fl' ligá & a calul cu peàtite éiéoarle, ucl'ise pòrtile di pálate, arsàrì piste avlie gi fuga n-calár. Aistu cal nu irà ca tufi cal'i, el irà cal azburàtòr, ti azburà, nu imnà. Tu nà minutò fiéorlu agumse a casá. Mà-sa, tatá-su cit il vidurfi, l'-ingirà tu ubòr, il bàgarà, il streàsirà in bratà ca un h'il'ù nividùt de nà età io Dupà ti tricurà aiste lu ntribarà :
     —   Am alanti do! frati lu sinto? cindo va z-vinà?
     —     fi frati ciftàfl, dise fiéorlu? Dol'i il' tàl'è domnu-mi Atèi nu-gi fu om, cà g-fu si-l'-creapà-numa ! Cu-de-avia ascàpàl íoü. §i là spuse a màratlor tute cite g-trapse. Fiéorlu, dupà
iòti vine acasà vrea ta s-gadà ti tòtina cu pàrintil' gi z-bà-neadà de-adùn. PradI aveà loatà indòl di la si-l'-creapà-numa, gone irà, mina l'-acàfà di tute. Ma calli il' diso :
     —        AI s-fudlm de-aoà, cà va s-umplà vìngitle dile gi draclu ■ va z-vinà aoà, g-ma s-n-aflà acasà, bunlu nu va s-pàti'm.
20 Cum diso calu, agì s-feafe. Draclu vine la pàlate, cindo veade : pòrtile ncl'ise. Strigà fiéorlu si-1' digcl'idà, tivà, virnà boate nu g-avdà di nuntru. Intrà piste-avlie, mutreasée aoà, mutreasée aclò, virnu! Duk'ì atumtea g-nìs cà fiéorlu aveà fudità cu calu. fi s-facà ? Il' vineà cripare greao : si-l'-creapà-2& numa s-h'ibà aria di un fiéurìc, nis te-arideà nà lume ntreagà, nu-1' se astindeà ! Tinde àripitle, azboarà gi z-dute indreptu la casa fiéorlul. Intreabà aclò, no-are ! Fiéorlu, ca cum l'-aveà disà calu, le-aveà aspilatà de acasà gi s-aveà dusà tu un càsàbà.
30 Calu il' dise a fiéorlul :
      —     Tora tine va mi scoti in pàzare gi va mi vindi. Va me-acùmpàrà tufi, cà esca gone, magi un lucru s-no-agir-geséi : s-nu-AI vindi càprestul ; cáprestul easte baña mea. Ma va-1 dai, va mi k'erl ti tòtina.
35 Fiéorlu feate cum lu nvità calu, lu scoase in pàzare s-lu vindà. Caí di cal z-da cuma multu. Un mare domnu deade multi pradl gi-1 lo nis.
      —  T-ul daù, dise fiéorlu, ma càprestul va iil-ul tin!
      —  fine-l, ma-1 vrel!
OH !
217
  Domnul a(él marle íl lo calu, ma piste noapte aistu s-toara á eara la fiéór. A9I-I vindeá fiéorlu di cite orí il lipseá pra<JJ-Si-1' creapá ñama, cara nu lo-aflá fiéorlu acasá, lo apulitllle uná cite unfi gi lo-afl&. J)ua a(eá fiéorlu scoase eara calu s-lu viodft in pázare. Tup deádirá multu, ma si-l'-creapá-numa &■ deade ma multu di tu# gi-l lo. calu.
  —   T-ul daü calu, dise fiéorlu, ma ffirfi cáprestu.
  Ga nu-1' vine iéi g'ine al si-l'-creapá-numa, cindo avdi', cá ficorln nu-1' da cáprestul, cá séiá nis, cá cal are cáprestul a(¿] are §-calu, ma nu gri (ivá, ta s-nu-l duk'ascá, cá-I nis 10 $i diso:
  —   Ma-1 vre!, (ine-l!
  Si-l'-creapá-numa §-Jo calu, ma aistu 9-aláxl perlu noaptea $i vine la fiéór diznóü. Tah'iná fiéorlu lu scoase eara calu io pázare cu altu per 9-lu vindeá. Si-1' creapá-numa inglifr eara ta si-1 acumprá.
  —    1(1 daü ti el, citu s-caf(i, dise nis, ma cara s-Ai-1 dal cu tut cáprestu.
  —   Si-ñí dal citu z-vrei, nu-(I daü cáprestul.
  —    Dá-ñl lu cara nih'ám ti tora ta s-lu ncalic, ta s-l'i ved 20 imnatlu g-apoaea eara va ( ul daü. Ma ti fricá ca s-nu-l l'aü> tiñe aestu nel di guvaricó ca cápará.
  Si-1' creapá-numa scoase dit doadit un nel multu, multu mu§át §i-l' lu deade a fiéorlui. Fiéorlu vru, cá duk'i c-a(ól nel easte ocl'ul al si-1' creapá-numa, 9-ma si-1 k'ireá, urg'á.26 Si-1' creauá-numa cit incálicá pi cal §i-l' bágá cáprestul, lo-ampáturá calu ta s-fugá, ma tu oara (ea fiéorlu arucá nelu to-amare §i draclu urg'l. Aistu s-acumtiná di cale, cá nu vi-deá iu ñírdeá.
  Nis duk'i, cá fiéorlu l'-arucá nelu to-amare. Te-a(eá discá-30 licá, il ügá di un árbure §i s-arcá to-amare ta s-caftá nelu. Piná z-ducá 9-piná z-viná, fiéorlu lo calu, lo-ancálic& $-az-bnrá cu nis citrá lu-1' vidurá ocl'il'. Si-1' creapá numa cit aflá nelu, in$l $i si nh'umusl dupá fiéór. S-calu azburá multu ■na 91 draclu nu ngl'imá. Tu uná minutá tricü piste $apte3& nronfi $i piste $apte amárl $i s-apruk ó di fiéór. Nica pu(i'n «» vrea s-lo-agungá. Calu aduk'l aistá 9Í-I' gri a fiéorlui:
   — Fá-te ná li'ndurá, cá ea! n-agumse si-1' creapá-numa.
   Fiéorlu s-fea(e li'ndurá $i azburá cit putü. Si-1' creapá numa
218
PER. K. PAPAHAGI
   8-feate nà gae §i s-h'umusì s-acatà lindura. Azboarà un, azboarà alantu, s-pruk'arà s& s-agungà, cindo lindura intrà di un-oarà t-unà pàlate. Deade §i gaea s-intrà dupà nts ma nu putù. Atumtea si-1' creapà numa di gae s-feate ca om §i 5 intrà tu pàlate.
     —  Caí eséi tine lu ntribarà ?
     —    Ioü escu vifinlu a vostru. Di precl'i di arti h'im vifìiil gi nu nà cunuscùm. Virtù z-và ved pàlatea, cà g-loù va s-adàr unà ahtare.
io Oàmirtl'i dit pàlate il pistipsirà gi-1' disirà s-treacà gi s-u veadà. Si-l'-creapà-numa tricù udà di udà, ma nu vidù fiéorlu faptu ali'ndurà, cà aestu citu-1 duk7!, di lindurà s-feate un mer gi gidù pi pulirà. Si-l'-creapà-numa agumse g-pinà la udàlu iu s-aflà merlu. L-cunuscù troarà, te-ateà là dìse la ia oàmirtl'i di la pàlate (e lo-alàgà òdile:
     —  Nu-rti lu dati a rtia atèi mer?
     —    Cà-te nu, doserà el' gi unà featà il lo dipi pulirà §i-l' lu deade tu minà. Ma cit lo-acàtà si-l'-creapà-numa g-merlu s-feate mel'u gi z-virsà in pade tut. Draclu atumfea s-feate
20 nà cloée cu doispràdàtl di pulì' g-acàtà s-micà mel'lu. Il mi-cará tut, magi armase un girnùt- Aistu girnùt s-feate un l'i-puràr g-micà cloòa cu dolspràdatl'i pulì'. Agì fiéorlu putù si ascapà di si-1' creapà numa gi si scoatà ahtea ti dol'i frati, ti-1' mici.
25 Apoaea s-turnà acasà la màsa gi-1' dise':
     —    Dadà, nà deade Dumnidà pradì di primansus. Mine tora voi s-mi due tu lume s rtl-aflu virà nveastà pi k'efea mea. Tine z-badl pi casà unà pindà albà gi s-o-alàgi aclò duà g-noapte. Cindo z-vedi, cà làeasée ateà pindà, atumfea
soeaste semnu, cà io nu escu g'ine g-tine s-vini s-mi caf(f.
     Il' deade apoaea a mà-sai virà ndao-trei pundi di flurìl g-fudì cu calu diparte. Imnarà-imnarà g-agùmsirà nà duà pin la nà pàdure. Nuntru irà nà pàlate mare. Intrà fiéorlu tu pàlate, s-priimnà nuntru gì ti z-veadà tu nà odà: h'il'a ami-35ràlul gideà im pade gi pi dinùcl'ile a l'el durrtà nà lamrte tu somnul d-inti'rtù. H'il'a de-amirà cit ul vidù fiéorlu acàt& s-plingà cu làcirrti. Unà làcirmà càdù pi fa|a ali lamrte. Aistà atumtea z-digtiptà gi ntribà festa :
     —  fi piinde?
oh !                        219
  —     Ti 8-nuplingu, dise feata, vine to aistà pàlate un tinir si-1 beai tu scafà, ahì't mu§àt easte §i sóiü, cà tine va i miti.
  —     Nu te-aspare, cft nu-1 mie, ma va me-alumtu cu nis. Cara s-h'ibà cama gone, a|èl va ti l'a tine.
  Si scoalà apoaea lamña §-aca$à sà s-alumtà cu fióorlu. Dol'i erà goni, doli putidi, nu càdeà ni un, ne alantu. Se-àlumtarà di tah'inà pinà seara, virnu nu si apuse cama gone de-alantu. Sudorle lft curà ca ploaea. A tumbea fióorlu o-arà-kasóe lamña m-bra(à §-u h'ide tu lue pinà di brin. Ma lamña in§ì §i-l h'ipse fióorlu pin di mese.
  Ascapà fióorlu §-t*u l'a nica unoará §-u ndeasà pinà la zvercà, apoaea scoate hoarda iji-1' tal'e caplu. Dupà aistà fióorlu l'a nà tupatà, tal'e nà pàdure ntreagà, l'-adunà àr-burl'i un piste-alantu §-là da foc. Dupà \e s-aprìmsirà g'ine, u l'a lamña moartà cum irà $i o-arucà sti foc §-a§ì arse di s-feaje serum.
  Feata de-amirà, cindo vi<Jù, cà fióorlu l'-u putù a lámñil'el, nu sóià (i s-cama facà di harao. Z-duse ningà fióòr, l'-as-carse asudorle §i-l bà§è tu frimte.
  Aistà featà de-amirà o-aveà aràk'ità lamña di la pàrinfi §-o aveà dusà tu pàdure la pálatea a l'el. Tora feata ascàpà di lamñe §i te-afeà irà multu hàrioasà. Nu tricù pufinà oarà $-avdu dit màrdinea pàdùril'el nà vreavà mare di oamiñl. Mutrescu dol'i §i ved cà vineà oaste pitricutà di tatà-su a feàtil'ei. Feata cit u vi<Jù 9-acatà s-plingà.
  —   Tì piindi, u ntribà fióorlu.
  —     Plingu, dise feata, c-aistà oaste u pitricù tatá-ñu, ta s-me-ascapà di la lamñe. Ma va ti veadà tine cu mine va ti vàtàmà.
  —   S-no-al fricà, il' dise fióorlu, cà l'-u pot mine a oàstil'eì'.
  Acàfà apoaea fióorlu sà s-alumtà cu oastea §i (1-1' tàl'è ca
pra^l'i pin di un. Ma ahì't gunatic lo-aveà curmatà multu. S-arcà im pade $i-§ lo feata di gu§e gi acàtarà dol'i z-doarmà. Dupà fe-1' acà{à g'ine soranul, na iu vine la ni§I un dirvìg, uri't s-nu-1 vedi- §-irà ncalàr pi un cal aràiiòs. Nis irà pitricùt di amiràlu de-adùn cu oastea ta s-ascapà feata di lamñe. G'ine ma nu-1' fà(eà calu s-te-a|eà aveà ar-masá cama n-coadà di tufi. Dirvi§lu cindo u vidù h'il'a ami-ràiui, cà doarme ahi't arihate cu un tinir xen, s-nàirì, s-a-
&
10
15
20
25
30
35
220
PER. N. PAPARAOI
   prease multu $i-l' si umplù ìnima di ergu. Nis 9-0-aveà ta
   8-u l'a el h'il'a amiràlul ti nveastà g-tora u videà m-bra^à cu un altu. Scoase hoarda, là tàl'è caplu ^amindollor §-fu(Ji a-poaea de-aclò pi calu a tèi arànoslu. Sì'ndile a feàtil'el cu a 5 fiòorlul s-amisticá §-acàtà s-arugascà loclu. Tu oara (ea pi casa fiòorlul, pìnda afeà alba, te-aveà bàgatà, làì ca cdtrane Mà-sa fiòorlu! u vidù, làcirmà $i dlse:
     —     Fiòorlu nu-ñl caste g'ine ! va-AI albà pàfità tivà. AI s-mì due dupá nis, lu va-ñí veadà ocl'il'. Imnà, imnà §-agun<}e
ìopinà la pàlate. §ade ta z-discurmà nih'àm aclò, cindo ea ningS nisd avde nà vreavà. Tinde ureacl'a §-ascultà. Dao nipirtití 9Ì zburà una co-alantà. A unèl l'-aveà moartà nipir-ticu§a plindeà hala la soafà sa.
     —       Nu piinde, l'-dise aistà, §-nu ti jileà, ma scoalà-te 9-adunà 15 nih'àm earbà di ning& a tèi àrbure. Co-ateà earbà unde-o
   nipirticu$a j-va si n vi adà dl-un-oarà.
     Curundu si scoalà nipirtica, adunà di earba te l'-aveà dìsà soatà-sa, u unde h'il'i-sa §i aistà anvè ?i s-feafe bunà. Mà-sa fiòorlul avdi’ tute zboarle a nipi'rtitlor §i vidù tute 20 cite feàtirà nise. Adunà earba di sum àrbure §i apoaea si sculà $i z-duse s-aflà fiòorlu. Càftà aoà, càftà aclò, lo-aflà truplu tu nà parte, caplu to-altà a lui a h'il'il'el de-amirà-II' viñe atumfea tu minte di earba (e adunà $i cu nisà anviè morpT tu minutà, canda no-aveà moartà, ma durñitá. Fiòorlu 25 cit si sculà, dise •'
     —  Bre ! multu durali ! greù somnu !
     —     Greu h'il'i a nel, c-aestu nu §-fu somnu, g-là spuse tute cite s-feàtirà. Apoaea fiòorlu lo feata §i z-duse cu nisà 1-a-miràlu, tatà-su a feàtil'el. Amiràlu cit u vidù, cà h'il'e-sa bà-
90 neadà, trapse unà mare harao, cà nis pistipseà cà-I moartà §i l'-aveà faptà tute-aràdle di moarte.
     Feata li spuse tute unà di unà cite pàfi‘ §i cum ma s-nu erà fiòorlu ta z-vàtàmà lamiia, nisà turnatà nu va s-aveà.
     Amiràlu a tumbea l'-u deade nveastà, feàfirà nà numtà mare, 35 apoaea in?ì nis di pi scamnu §-tu loclu a lui bàgà amirà fiòorlu.
                PàrmlO ni sòiam, pàrmlB và spuf,
                Nu irà afì, ma vrul di v-ari§.
     (Spus de Domca al Luzani de 26 ani din Crugova, Dee. 1895, prin d-1 N. Ba(aria)
FIÓORLU AFLÀT §1 pÌNLU.
221
                  75. Ficorlu aflàt ?i pìnlu.
  Erà, (e nu ?-erà.
  Erà toamnà, cindu fadl'i s-leàginà di furtunà ?i pluk'l'i sùs. k'irà trà dilà 91 vizescu k'inl'i di $ 8> mutà perlu di fricà g-arìurle gurleadà di-fl l'a urècl'ile. §i suflà turbatlu (vimtu) 5 di di(eàl : vai k'arà lumea ! Cariate cari adrà virà amàrtie greauà ! §i de alih'a nà màrtàtoare, aclò si-1' h'ibà ! fea(e un die, un cupilóu. De-ar?ine, di fricà, lo-anvàlì cu poala-1'
§i nadà-nopti si scoalà s-lo-arucà tu ariti. Di dilà, cà erà carne di carnea l'el, sinde di sinde-1', nu-1' fea^e ìnima s-lo-10 arucà tu arid, ma lo-alàsà pri budà sà s-neacà di singur j s-lo-aflà vìrnà.
  Citr-andare, cindu creapà dua, virà pràmàteftu |e z-du(eà m-pàzare, tricindalul, avde boato di die. §feate crutea, te s-h'ibà ? §i z-duse z-veadà. Trade, dizvàleagte, fióòr. Nis fu-15 meal'e no-aveà.
  —     Aestu-dl fu càsmetea-dl, dise ?i lo-aduse acasà-1'. Halde, halde niclu cri?teà duà di duà. Adi nà palmà, mine doauà, s-feafe cugàmite fióòr. Tute li fàteà, ma carte sà nveafà ?i pri lucra sà s-a?tearnà, nu-1' se agtirneà curlu. Tatà-su vi- 20 <JìndaluI ac§i(e il' dite nà du& :
  —     Avdì, fióòr ! Pinà torà nu vrul s-tf-aspùn, cà dl-aveàm s-nu ti cirtescu ?i s-nu-fi fringu ìnima, ma tine minte bunà no-al. Tine sà nvefl nu vrel, s-te alterni pri lucra nipòl nu Trel ! fé vrel ? lucre anàpude. Io s-ni mie ìnima cu tine, nu 25 voi. De-ateà i va te-a?terni s-ti fati fióòr cu minte, i mutrea-tl s-tà scoff pinea, cà fióòr aflàt h'il, nu h'il fióorlu a mol I
  §i l'-aspuse apoea te curà.
  —   Macà-i acuite, gri fióorlu, fl-alàs sinàtate ! Va mi due
8-nI-aflu càsmetea.                                             30
  §-ac?ì Aflatlu, c-ac?i-l' grea tutl, ?-lo mintea la óoare §i l'-u deade nàpoi-nclo. Ntunicà tu nà pàdure greauà. Ne óipit nu s-avdà. Ma? vimtul ?i cite virà àrbure uscàt te cideà di vimtu di oarà-oarà ! Aflatlu, cu gl'eflu tu ìnimà, s-culcà sum an arbore $i nec-adil'atlu nu ?-loa di fricà ! Aclò lu s-h'ideà tu 35 coiai, te sà-1' veadà ocl'il' ? Nà scarà !
  —   Bre ! s-u micà luplu, te s-h'ibà ?-aestà ?
222
PER. N. PAPAHAGI
     Dipune doauà seàrl, mutrea§te citrà ng'os, scara (ìn< 4 multu tu loe. Apoea, guzgùn z-veadà te vai curà aoate, \;. Inima tu dinti §i dipuse ninga niscinde seàrl.
     Scarà di scará, u dipuse tutà scara gi s-aflá tu nà pàlat B cum ni(i nvisatà no-aveà putè. Iu turnài oci'il', màrmar ,;r geni, templi ca la bisearcà §-mu§utètl cum nu ncape minte , omlul ! §-pàscù, te §-pàscù ocl'ü' Aflatlu gapoea acàtà s- : priimnà, z-veadà : om no-are aoate ?
     Cara-1' tricù udap'i tufi, intrà §-tu udàlu din coadà. Ao io §ideà un aù§ cu barba pin di ^inucl'u $i cu deànile pin c gruñú §-micà pine, pri measà. Nis erà singur. Micàri aveà c " tute sode. Aflatlu, uimicàt, nibiùt, cariate di cindu, s-a§tirn ’ neacl'imàt pri measà. Au§lu, cara nu videà, avdà cà virà-micà micarea §i nu §tea carl easte. Atumfea gri :
15  — Carl-ti-s h'il tine, s-fure fléòr, h'il'u si-ñl h'ii, dor; s-fu
   re§I featà, h'il'e si-ñl h'il, mu^atà !
     A turn tea di§cl'ise gura Aflatlu §i zburì' :                '
     —   Fiéòr h'iu ; tatà no-am, mamà no-am, Aflàt ñí-u numa
     Aestu aù$ erà un pin. Nis s-aveà bàtutà cu virà altu <Jin
20 stih'ò, cariate ! §i tu alumtare se-aleapse fàrà ocl'i. L'-arìse 1 multu ìnima pinlul, cindu vidù suflit di om ningà nis, cà Aflatlu z bàgà di nà oarà, 1-k'iptinà, l'i ndreapse barba, il' tàl'è deànile ¡ji-1' deade gài rete, s-nu §-u micà Inima, cà poate,1 co-agutorlu al Dumnidà, sà-1' vinà oci'il', z-veadà nipòl.
25 pinlu no-aveà ìu sà-1 bagà fiéorlu. Il' deade 40 di cl'el di la 40 di udàfl §i-l' d>se :
     —     Fiéorlu a mel ! Io h'iu orbu §i nu pot s li ved ?i s-li ndreg cite va pàlatea. Tine h'il tinir §i cu luñiná, Dumnidà-n ti pitricù ! Jine d'elle §i fà-ti domnu de-adl pri pàlate. Ma§i
30unà 8-avegl'i: Patrudàpu udà s-nu-1 di^cl'ìd* putè §i s-nu ti pingà draclu s-intri, cà s-nu pati ma laea di mine.
     Vedi» aclò u pàtì'Pinlu cu du§manlu te l'i scoase oci'il'.
     Di cit fiéorlu ca fiéòr : Fate tamam ateà t© nu prinde s-facà. Cara-1' digcl'ise tup udap'i, di§cl'ise $i udàlu din coadà. Te 35 $-erà aclote ? Nà baltà cu apà hrisusità §-cu un §oput tu mese fé curà ma§I apà de-amàlamà. Varliga-di varliga èr-g'ile màrl cit nà boe di om ! Tu éitie nà guvà citu ncape un om. Fiéorlu, cari no-aveà lucru, t© s-adarà, intrà sà si scaldà §i cindu igì, te z-vedl ? Truplu-1' tut hrisusìt.
FICORLU AFLAT §1 plNLU.
223
|.\c!0 iu s-Sudised ca k'irutlu, avde un troput, unS c-azbui-
     tt. ca peane. Nis di nd oard sd nh'ipse tu erg'i §i s-as-ase, tra z-veadS, (e va s-curd.
     <o tricu un miniit na iu vin trei <Jine prit guva dit ¿¡tie poea 91 scot strdnile 9i cSmegle 9i s-arucS tu baltd sd si 5 Idi Aflatlu pre-agalea, s-trapse de-abil^ala, de-abii^ala i la cdm&9i, 91 und cite und li bagd n-sin. i sc&ldard (Ji'nili guligane, arisird, s-agucard, cd 9-0-aveA rirnu nu li mutreagte. Di cit Aflatlu! fl' curd bdlile 9M' tricurd ocl'ir pri nise di dup-un pom. '                   10
     ineoara s-easd. Caftd cdmd§I, 8-mutrescu und co-alantd ca rite, cdme^i no-are! Aflatlu arided pri sun ndri di k'efe ! t cSftd nise prit erg'i, 1-ved ! Acafd s-lu pdldcdrseascd, cadd, avu sd-1 facd, ma^ cdme^le s-18 da, cd «Jinile fdrd &ft suntu |ivd : ni s-azbodird pot, ni s-fugd di ningd 15 (e Id loa$! cdme^le.
   Oupd multe, Aflatlu, cara Id trapBe la tute cite nd bdgare tirfinoasd, Id (}ise:
   — Pind nu va-1' dap ludina pinlul, cdmd^I tu ocl'i nu va 1 ¿-vidSft                                                      20
   Si zburird nise, \e si zburird -fi-l' deddird un mer. Merlu aestu s-lu micd ptnlu 91 videala va-1' vind di nd cale.
   Aflatlu 1-bdgd n-sin 91 scoase di Id deade la dodule ma oSri cdme9le. La tea ma died nu vru s-l'-u da, cd vrea sd-1' fcibS nveasta lui.                                              25
   A poea z-duse 9M' deade a pinlui merlu. Und mu9care di mer 9i ocl'il' acSftrS sd-1' vind. Cit lo-ascdpitd tut merlu 9i cum ti ved 9i cum mi ve<Ji.
   AU9IU trei palmi criscu di haraud:
   — pi, h'il'u, tine |e-nl feap9l bunlu aestu, |e cafp di la 30 mine ?
   Aflatlu te sd-1' caftd? L'-arded di lume, sd se-aspund cu (Jina lui. pise:
   — De ! tatd ! s-putearil s-mi scop tu lumea lantd, altu pvd nu-p vream!                                                     35
   Acl6, acsi(e erd. Pri scard nu putedl 3-09! tu lume. Aestd erd faptd ma9l trd dipuneare, nu 9i tr-alinare.
                                         Pinlu adund co-anginarea pull'i tuft s-l'i ntreabd. Tricurd tup pull'i 9i virS nu 9tea s-l'i aspund calea. Tu coadd, cara
224
PER. N. PAPAHAGI
   s-misurarà ninga nà oarà tufi pull'i, lipseà un òuleàt. Il' grirà ¡j-a lui. Aestu cu de-avia putù z-vinà, cà $-erà gcl'op, cavài di nis ! Aspuse, cà nis cunoagte un vultur tu mùntile Ascà-pitàt, lu k'are soarle. Ma§I vulturlu aestu poate s-lo-alinà 5 tu lumea lantà. Nk'isì Aflatlu, dupà dicà-l fiuleàl $i-z duse.
     S-u §curtàm, vulturlu aestu pàfà nà g'idere multu. greàuà. GaOe an, cindu scuteà pull'i, vineà nà nipì'rticà §i-l' micà pull'i. Vulturl'i nu era-1' aclote. Pull'i |iurà §i z-dipirà trà nilà. Gònile nu k'are oarà, ma trade coarda §i-l' tal'e caplu
io a nipirticàl'ei. Tri§ atumfea na-1' $i vulturi! iu s-aurnescu pri gone s-lu micà, s-lu bea di viu. S-avdà cum l'i zg'ileà dit vimtu: «ha ! tine h'il màsturlu, te nà l'al fumeal'a pri gu$e !»
     Vrea-1 micà, cara s-nu ansàreà pull'i, si dicà, cà nis 1-as-càpà bana.
15 Atumtea vulturi! lu ntribarà :
     —   Tine te n-adrà^I bunlu aestu, te bun caffi di la noi !
     —   S-mi scutèfl pri lumea lantà! dise nis.
     —     Noi nà o-aveàm s-nu caffi altu fivà, am cari easte roa§I tr-ahit, aestà nu-I fivà. 'fine peana està ?i ahuleà-u nà oarà
20 §i lu z-vrei, aclò va s-e§I.
     Aestà vrea ^-Aflatlu. Ahulì nà oarà peana sà se-aflà la pìnlu $i din nà oarà se-aflà.
     Apoea cara lo di tute bùnile, g-ahulì peana ninga noarà §i se-aflà tu lumea està.
25 Aoafe nis sà nsurà cu dina lui §i feafe numtà vàsilk'ascà. La numtà bàgarà $i nveasta n-cor, dup-adete. Nàsà nu vrea s-tragà corlu, cà nu §-aveà càmeaga. Fiòorlu nu vrea s-l’-u da, cà §tea nis, cà ma§I càmeaga u fine aclò, ma cara 1! se-angricarà multu, l'-u deade.
30 pina cit u bàgà §i prit buharè vru s-fugà. Aflatlu u $tea està §i §ideà cu peana tu minà. Cit vru se-azboàirà nisà, fuga dupà ea §i pinà s-fà frefl ocl'il', na-1 ningà nisà, o-acafà $i o-adufe nipòl acasà-1' §i de-atumfea bineadà de-adun.
                   PSràmìQ $team, pàràmìB aspù§,
35                 Cara z-và minàunàì d-ife v-aspù§,
                   Ntribàfl §i pri Cata-1 Càtù§, vulpea cu oslu di gàl'inù?,
                      Te-1 micà,
                      §i 1! se-ascàinà.
                      (Cules din Perivole. Epir, de la tal Papa-Nu$I.)
DRACUL 91 MÂNA VORBITOARE ; ÓOABI TU ÔINUÇI.   225
                 76. Dracul çi màna vorbitoare.
                                              de C. Cosnqescu
     O femee avea trei fete. Odatà se ìntorcea ìncàrcatà cu lemne din pàdure 91 oftà din adàncul inimei. Dracul ìi e§ì in drum §i-i zise: Ce má vrei? Nu te vreau pe ti ne, res-punse femeea, dar am oftat, càci am trei fete çi n’am cu ce le mfirità. Dà-mi una mie, cà §i eu sunt flàcàu de ìnsurat
     Dracul luà de sotie pe fata cea mai mare. Cum o duse acasfi la dânsul, il dede sa mânànce o ména de om, iar el pleoà la vànfitoare, zic&ndu-i, cà la sosirea lui mâna sà fie mâncatâ, asta va fi un semn de eredità §i dé dragoste pentru dânsul. Cum plecà, fata îngropà mâna în iesle §i când dracul sosì acasa, fi spuse, cà a mâncat-o. Unde eçti mànà ? strigà dracul. Aci ìngropatà in iesle. Dracul se necàjì pe nevasta lui $i o sugrumà. Apoi se duse $i luà de nevastà pe sora mij-locie, care avù aceeaçi soartà, pentru cà îngropase mâna de om in casà.
                                      Atunci merse de luà pe cea mai micâ. Ea dede mâna unei , pisici s-o mânânee çi când dracul veni, pisica erà la spatele ! fetei. — Unde e$ti mânâ? — In inimà caldà, respunse mâna. , Dracul crezu, cà cu adevàrat fata máncase mâna vorbitoare de aceea fi dede tóate cheile din camerele palatului sàu.
! Sora mai micà deschise camera unde erau surorile sale $i 1 le fnvià. Apoi câteçi trele legará pe necuratul, fi luarà averile 1 $i se duserà la marna lor. Peste pu^in eie se màritarà dupà ! feciori de Ìmpàrafi.
1
    (Extras din «Basmele Romàne» ale d-lui L, Çàineanu, Bucureçti 1895. p. 345, ca variant la basmul de mai sus, çi transcris in limba Daco-Rotnànà, in rezumat.)
                        77.  Óoari tu cinuçi.
                                      Earà nà oarà trei frati. Dol'i frati lucrà 4uà §-noapti, si-§ j scoatà hàrgili, trellu eanà om timbèl, nu lucrà, nu agunseà i fi nifi vrea si z-ducà, lu fratl'i-1 pitrifeà. De-acàmàt te earà, trimnrà de-arcoari, ca vìrà viftu. Tutà 4“» adrà guvojdi cu
I    P*pmh*gi, — Ba*me aromàne.                                16
5
10
15
20
25
30
226
PER. N. PAPAHAG1
   dintil'. De-arcoarea fe-l' earà, óoarli tu nà tisagfi di éinu§ li fineà, s-nu l'i ngl'àtà.
     Fragri nu puteà s-lu veadà ntr-ocl'i, cà a(du)(eà argini mari De-aestà, scoàsirà di-1' deàdirà partea te-1' c&deà §i-l' aspù 5 sirà plàtàrli. Partea timbelul fu un gumàr. §-lo gumarlu lu ncàlicà $i cu éoarli un tr-un ocl'u di tisagà, alantu to-a lantu ocl'u di tisagà $-tisaga mplinà cu éinu$i. Calea-calej agumsi la un goput. A lui l'-earà leani z-discàlicà z-bea apS Di càvalà scossi càòua §-u bàgà tu §urcà, u umplù §i biù lOApoea 9'trapsi calea. Cum tràdeà càrliglu azvarna, s-acàts di un pàl'ùr, sk'in, (e earà ! $i scossi nà oalà cu flurii. 1 lui l'-angricà z-discàlicà §i a§tiptà s-treacà virà om si-1' I da. Na lu vineà nì§ti oaminl. Ae§tì lu ntribarà:
     —  Cà-te stai?
15  — A§teptu si-ni dati oala cu flurii, cà nl-u leani z-discali<
   disi greata-loclul. Disili voi, disili a nia.
     Ae§ti li loarà §i tràpsirà treil'i calea de-adùn cu Òoari-tt ému^i, c-ac$ì l'-earà numa. Ntunicarà tu nà pàduri mari : ntunicoasà, cà nu videàl ntrà tini. Discàlicarà $-apreàsir 20foc sà si ncàl4ascà. Bàgarà s-micà pini §i §coasi catìi u te-aveà. Óinu§i-bibil'àr i Óoari-tu-òinu§i scossi nà cumatà < ca§, |e o-aveà ninga de-acasà, cà di leani, l'-angricà s-u mie Dupà te micarà pini §i-§ feàfirà crutea, disi unlu di el' :
     —       Dumnidàu s-o adavgà pri leamni §-pri k'etri, §-aoa 25 §i m-Poli §i tu loclu a nostru : oaea s-facà nil'a, cèlniclu li
   h'ibà §i §cl'op cara z-va, ma§I picurarlu s-nà bineadà, cà r 1 deadi ca§ §-mìcàm.
     Atèi om, cum pari, no-aveà micatà altà oarà ca§ §-lo-ari I multu. De-ateà urà ahintu multu. Timbelu óoari-tu-èinu ; 30 §-u bàgà sà s-facà picuràr, tra s-facà di nà oae, nil'a, cu l'-urà omlu atèi.
     Dusi s-aflà domnu. Lo-aflà §i vru s-intrà picuràr. Doi nul il' disi, cà-1 bagà, ma si $tibà di prota, cà vini tu 4ua un l'undàr tra s-micà ca§, unà-altà. El disi cà nu £ ; 36 aspari! Aestu, l'undarlu, càftà al Òinu^i-bibil'àr si-1' da • j bunlu s-micà tivà. <3oari-tu-éinu§i mutà tuéìnili §i-l' disi:
     -  Nu-tl daù. niti sirmà! Fàrmàe nu-tl daù !
     —  H'il tini ahì't goni, s-tà badi mintea cu mini?
COARI TU CINUÇI.
227
—  H'iü ná Air di cri ma geni, gri Coari-tu-ôinuçi. Ve4ï atra está ! (Atea erà caç).
—  U ved, <}îsi l'undarlu.
—  Cum stricôr k'atra Qstâ, ac§i(i va ti stricôr ç-tini ; cari al stricoarà ç-tini k'atra.
L'undarlu dusi s-l'a nà k'atrâ. Streasi, streasi, nu k'icâ ni(i i kîcutà. «Bre !» <Jîsi nîs, «aestu ç-fu goni, nu ç-fu ca picu-irli (a nanti» §iT <}îsi si s-facà sotï, ma z-va. Aestu taha imjeà coasti, s-nu 4îcâ l'undarlu cari-çti te, ma apoea s-a(i sot intrará dol'i tu p&duri.
Aflarà nà cupañe. S-acñtarñ, cari poati s-u fringà : Trapsi indarlu, cit u cripâ. Trapsi Coari-tu-ôinuçi, t'ivali o-adrâ, cà ttà erà cripatà di l'undàr.
Lundarlu, cîndu vicjù ç-aestâ, cu frica n-sin imnà.
Ma nclo deàdirâ di un arîu mari. Coari-tu-dinuçi nu puteà b treaeà.
—  Potï, l'undare, s-mi l'aï îngrîçca? l'-<Jîsi nîs!
'—Del çtiü §-ïo? z-ved.
|fl lo gi-1 tricù dinàparti de arîü ca un peatic. Cari imnarà Màgarâ ti>tâ pâdurea, l'undarlu s-adunâ eu altî l'undàrl §i •bpusi, cum easti un om ma goni di tuti l'undarl'i, Aeçti I «Jisirâ 8-lo-aducà s-lu veadà §-nîçï, cum s-fati s-h'ibà ahtari a. Viiü omlu seara. L'undarl'i erà-1' adunà(ï divarligaluï di frideà ñel'i § oIli aràk'iti. Nâinti te z-bâgà measà, dùsirà ♦î apâ. L'undarl'i ncârcarà, cari nà buti, cari un utri, cari Iputù. £oari-tu-ôinu§i ligâ çôpuilu eu ôoara §i trà^eà taha fc-aducà tut El di itia está amînâ §i tu(ï l'undarl'i si ntri-«Je s-amînâ aestu om ?» Z-dusi un z-veadâ. Lo-afla i aarà çôputlu eu funea. Lu ntribâ :
    Je fa tl acloti, s-ti tal'e Stàmaria ?
  - Te s-fac ? Leg çôputlu s-lo-adùc la nol, s-avèm trâ tot-
  spà.
  - More alasà-1, avèm apâ, agun<Ji tora trà tora. Apà nu feaçti ; leamni nà lipseaçti s-adrâm foc astarà.
      Coari-tu-éinuçi de-aclô eu l'undarlu §i z-dùsirà s-a-ià surfeali. El çi çtea, cà nu poati s-aducà multi leamni sà arburl'i eu funea. Lu ntribâ nîpôï l'undarlu: (e adarâ? k Te s-adàr, lo aeçi h'iü : adùc nà oarà trà totna.
6
10
16
20
25
30
35
228                    per. K- papahagi
     —     More ! ulasS àrburl'i arihate, cä s-nu n-apitruseascä. nä zdroàminâ. Agungu leàmnili, (e ncârcàl io.
     Ascàpâ ?i de-aoà cu fata curata Ôoari-tu-ôinuçi §i z-du la fucurinä, lu mîcà, biù çi s-adrá fae.
5 S-culcarä. Öoari-tu-6inu$i nu durnà, ma tut ascultà te §ù turâ l'undarl'i un co-alantu. El' si zburà s-lu vàtâmâ, ori s-ni vàtâmâ? Apoea o-aflará g'ini s-lu vàtâma, cä di nu, el va vàtâmâ. Ac$i l'i-u cruirâ s-lu vàtâmâ <Jua te vini. 6oari-ti ôinuçi li bägä tu cornu tuti. Nîs s-culcâ §-pri noapti bàj
10 un buèum sum tämbari tu ìoclu a tèi §i durnì al'urea. L'u darl'i, di cum ç-aveà zbor h'àrsirâ apâ ç-u turnarä pri tär bari s-lu upäreascä çi s-moarä. Ma te s-moarä ? cùturlu ?
     Pua lantà ç-fricà ocl'il' l'undarl'i, cîndu-1 vitjurä viù ! I ntribarâ cum tricù noaptea.
15  — Multu g'ini ! Ma asudàï multu, cà ç-fu cáloari astâ-noap
     —   Bre ! minduirâ l'undarl'i* aestu nu va si çtibâ di ti vi
     Apoea, cari feàtirâ ç-alti multi çi tut putù se-ascapâ sînâti
   lu ntribarâ:
     —   Cum di h'iï ahît goni tini?
20  — Lucru li§òr, gri aestu. Io ma naintea mi fripçu ç-apoi
   mi feôu sînâtôs, de-ateà nu vol si çtiü di foc, di apä h'ar çi di tuti.
     —   Am nu nä fricjï ç-noï, grîrâ l'undarl'i?
     —   Z-vä frig, lä (Jitf Ôoari-tu-èinuçi.
26 Acuiti îl' ligâ di citi nä sulâ ca0i un, ama pravatòs, te n draclu s-nu-l' poatä s-l'i dizleagá, apoea apreasi un foc, bumbuni<}à, §i §utä-l', çutâ-l', acatará s-aurlá l'undarl'i §i muta padurea di zg'ic, ma tï-aflà§ï om s-1' avdâ. Acuiti fripsi di vii trä semnu.
80 Ç-earàm ¡$-ío acloti §-adù$ unä päreacl'e di curSel'i §i c unä carti a fiôorlor, ma tricùï pri la nä fintinä çi me-aplic z-beaü apâ. Aclò aproapea earà un purcàr çi bàgâ boat s-aurlä pri porti, cä vrea s-inträ tu agni du ! du ! du ! §-a r Ai si pärii cá <JîU dur! dur! dur! (1) çi di fricä le-alás
      (1) Pe turce^te: stài! stài
229
GI.ARLU §1 MINTIOSLU.
Si aoá me-afláí. Cari va s-le-aflá, s-facá ná turtá (ná bugaée), 6-I'a ná cofá cu vin si-1' da a finti'nál'el, si-1' li da I
            9i:
         Dipu ahité zboari,                                               5
         un vin no-ari ?
                         (Spus de elevul George Cocoti, Avela, Epir.)
                 78.  Glarlu §i mintioslu.
   Erá, t© nu s-erá. Val erá di se aspuneá.
   $-erá ná oará do! fra^l: unlu mintiós, alantu glar.
   El' si ndreápsirá picurárl la un éelnic. Uná duá armásirá ío fárá pine, cá u micará citfi aveá, si mintioslu il' <Jtae a frate-sui glar, sá z-ducá s-l'a pine di la domnu. Glarlu z-duse.
   Dupá Je lo ná tisagá cu pine, l'-u deade citrá la mandrá.
Tu disa di cale erá ná fintiná cu apá limbidá ca lácrima li Stámárie si arate ca gl'etlu. Erá ñadá-duá, cindu agumso i& la fintiná. §idü sá dispustuseascá sun aumbra di cupáéü, di ningá fintineáüá, apoea micá, biü uná apá arate si trapsc, cá oara-aveá tricutá si frate-su ló-astiptá cu mátile goale!
   Si scoalá glarlu, s-l'a cárliglu din anümirea §i-l' a pinil'el:                                                    20
   —    Pine, pine! cum te adüs lo pin-aoá din-anümirea, s-tine s-me-adütl de aoá piná la oí! Grea pine I cá te uu gre§ti ? i>¡. va mi l'ai din-anümirea, i nu ?
   Pinea nu grea, cum z-greascá? Are gurá pinea ?
   Xis nipól cu a luí:                                       25
   —    Val gresti, cá di nu: sirme va te-adár! va ti zdrumin dip.
   Pinea nipól citus! Atumtea glarlu s-aproase si-i' dise:
   —  Na! cari nu vrel s-mi porti din-anümirea.
   §i u sirmá tutá pinea sirme. Apoea trapse citrá la man- 30 drá. Cindu s-apruk b, frate-su lu ntribá:
   —  Iu o-al pinea?
   —  Nu mi ntreabá! si steal s-tine te darác ñl-acátáí cu pinea? tut a mea s-feafe. lo u purtál pin la fintiná, pin tu disa di
  *■*16. din-anümirea, si cindu-1' di§& s-mi poartá s-ea, na sürda 3a n¡8á: zbor nu grea. II' dic sá zburascá, nisá: k'atrá! Me-
PER. N. PAPAHACI
230
   acdtard drafl'i di urecl'i §i t-u zdruminai, t*u zdruminai sirme sirine ^-o-al&s&I s-u mica pull'i al Dumnida.
     —   Bre! tine        di k'irutl'i a k'irujlor! lu se-avdi’
   se-aspuse, s& zburascS pinea virna-oarS ?
5   — Glar h'il tine, dise k'irutiu. Avdi nu zburagte pinea 1
   nol cum zburi’m ?
     fe s-l'-adara §-frate-su: bate-1 fidorlu, pinft nu-1 frimse ul 6orlu! §-apoea: aca^a orbul s-coate-1' ocl'il'; a glarlul: tint l'-aspurtl calea §-el l'-u da valea! 11' disc nis:
10  — E! tora-adr&§I, (e-adra§I! §edl tine la ol §-lo s-mi du<
   la pine.
     Dup& te-ascftpitS deana frate-su citrfi n-hoara, se alinS glarlu pri un gor(u §i scuturS, scixtura gorfi, lu scutura a proapea tut Apoea dipri gor(u la difc a odor:
15  — Ol, ol! mutri(t g'ine! gorfile nicoapte s-li mic&ti $
   a^eale coapte si-nl le-alSs&tl tra mine!
     Oile ca pr&vdi! mica azvafna $i coapte §-nicoapte, cd no aduk'a limba glarlul. Aestu, dipunindalui di pri gor^u, mutrel s-afla gorji coapte, ma no-afld dici't cite-vira ascumtu pre 20 aoa §-pre-acl6. Lo-acata nipbl danda, cd-Je oile l'-micara gor tile coapte, l'a un par §i cara la u intra, da, da, pind §-sa tura minle. Dare di glar, nu t-aldsa oae nivatamata. Di ni cupie ntreaga, val dHI» vira ving'ifl ascapara cu band.
     —        Na carl vrefl! dH®a nis. Nuva (di)team s-mica^t ma§ 25 nicoaptile ? Vol nu vrut s-ascultatl §-li micat tute.
     Aproape aclo^e s-afla na guva co-apS, multu adincoasi Glarlu te s-inintui?
     —      Carl z-vina frate-iiu §i s-li veada oile vatamate, va mi ncaie §i va me-auria. Nu-I ma g'ine s-le-ariic tu guva co-api
30 §i s-l'i die a frate-nui, ca durnindalul ni li furara!
     Ac§i el, apirni, doaM cite doaua, s-ii tragS di ¿or §i s-le aruca tu guva. Trfy atumfea na-1 §i frate-su.
     —     Bre! ca ti tai'fc luplu §-avu Nestratlu di Lavda? (e fa| acl6?
35  — fe s-fac? Me-alinai pri gortu s& scutur gorti §-ia <ji§i
   a ollor s nu li mica gorfile coapte §-eale no-ascultara §i cdftara, a(ea §-aflara.
     —     Bre! k'iruta pramStie, bre curcubeta goaia, nu dUI tine aduk'escu oile di limba omlul ?
• GLARLU @1 MINTIOSLU.                     231
  Glarlu, ca glar: te-1' cinti §i (e-(I discintá ?
  —   Cá-fe s-no-aduk'ascá ? Nol cura aduk'im?
  Mintioslu §uirá tora, citrá nal'urea §i si zgrimá, lu nu-1 micá, cá nu $tea \e s-facá. Vru nu vru, l'-agutá § el s-le-arucá ta guvá. Aestu arucá cite ná oae, cá nu puteá ma multu! §i glarlu cite doauá.
  —    Tora (e s-fafim? Cura s-i§im di náintea éfelniclul? fe ¿ueape va-1' dám ? Gum s-u mpiticám luguria ?
  $-u micá inima máratlu, cá §tea láeata, cá-I groasá §i no-are vindicare.
  —    §tii fe? 4¡te glarlu, sá stám piná s-mur4eascá. Mine va me-adár bubair cu tute clóputle di oí §i apoea va le-adunám náinte olle armase gi va le-a(du)tóm s-li ncl'idóm tu ahurea dómnulul-ná.
  Ac$l feátirá. Óélniclu, car-av^i" de-analtu, din casá, cum vázeá clóputle, uu dipuse m-pade s-li veadá, cá nu-1' tricü $ubee, cá lipseagte virá. Apoea s-alnará fratl'i analtu §i §i-<jurá pri measá. Bágará s-micá pine. L'i-ntribá ¿ólniclu:
  —   Oíle le-avétl g'ine?
  —   Ca h'erlu g-cama g'ine.
  Domnul lo cofa, umplü ná scafá §-u deade a mintioslu! s-u bea. Apoea i'-deade §-a glarlu! ná scafá cu vin. Dupá psin ¿Mniclu turná ninga ná scafá §-u deade a mintioslu!.
  —    Ba! 4tae glarlu. lo te-arucám cite doáuá din ná oará ■ti-dal ná scafá di vin, §-a lü! te-arcá cite uná, il' dal doáüá «cafe!
  —.Je 4¡te, te dU0? ntribá domnul pri mintioslu.
  —    A! more! scoate-1' ocl'il' 9-alasá-l! nu lu Qti! cit l'-are trá daré al Miháli.
  Apoea aculará measa §i ¿ólniclu duriii. N19I noaptea le-aspealá de-ac)ó. A ció lu s-frin4eá di fugá, da di ná moará a^partá, apárvisitá, fárá domnu, necá altu vir.
  Glarlu, lucru no-aveá; intrá nauntru, l'a k'atra di moará di gu?e §i o-aduná. Citrá n-4are §-agumsirá ning-un k'ipa-ñ?. analtu §i multu fundutós. Ni§! di fricá, se-alinará analtu pri kiparl^. Glarlu cu k'atra di gu§e nu vru s-o-alasá. Acló sum kiparl? viñirá ni$te prámátefti cu mugutót! multe §i diácárcará sá z-discurmá §i s-prin4á. Tamám cindu erá pri roeasá, se-av4i boafea glarlu!, canda vineá di la Dumni4á:
5
10
15
20
25
30
35
232
PER. N. PAPAHAGI
     —   Fumiti, cà di nu, DumnidSu va z-và vàtàmà !
     §i di nà oarà sàrgl'a^te k'atra §i citi fi' lo, gi-1 k'isà. A-nanti feàtirà nàparte, di nu vi4urà cum fug.
     Dipùsirà apoea fratl'i $i mintioslu aleapse g-lo tute lùcrile 6 scumpe §i glarlu lo ma§I una furtie di Simàamà. U ncàrcà pri nà mulà §cl'oapà. Mula nu imnà agoàa. '
     —     A! <Jise nis, (e-are mula di nu imnà? U doare éorlu? Macà-I ac§ì, ai sà-1' lu tal'u, se-ascapà di el, tra s-imnà nvie.
     SJ-ac^ì, §-armase mula cu tre! éoare ?i nu puteà s-imnà ìodip. El {e s-facà: il' da foc ali Oimàamà.
     A^eà 4uà Dumnid&lu-l dureà màseaoa ahi't multu, cà-1 mu-reà di dor ; loclu nu $-lo-aflà. G'ine-ma fumlu, mutì'ndalul-se nsus pìn la Dumni4à, z-duse tu màseàùà-1' §i-l' tricù dorlu.
     —   More ! gri Dumnidàu, cari iii-1 feaje aestu bun ?
15 Glarlu aurlà nà oarà cit putù:
     —   Io! io ti-1 feéù !
     —   §i te bun caftì di la mine?
     —     Si-ài dai nà fluearà ! Cindu z-bat cu ea, sà z-batà tut loclu.
20 Dumnidàu l'-arucà flueara.
                                     Fu4ì glarlu de-aclò 9Ì si ndreapse purcàr la un preftu Nà 4uà là cintà pòrtilor z-goacà. Ae§ti d-Iu s-lu scoatà goda ? Gucà, ma ca porti. Goclu a lor nu-1 ariseà dip glarlu. De-ateà glarlu te ?i ?tea : lo un par §i là u intrà, s-l'i vàtàmà. Tu 25 oara tea, ea-cà vine ^-preftul $i-l veade cum l'-umflà portil'.
     —   Bre! k'irute, t© là fati a pòrtilor?
     —     fé s-là fac? Io là bat flueara §i ni§I no-avdu cìhticlu, ma goacà, cum là vine.
     —       More tine ti fu§I bàligàl Nu mintue§ti : goacà portil' ? SO — Cum nu goacà? noi cum gucàm? i cà sun portil' di
   preftu, §-cà nu goacà preftul, s-nu goacà §-ni§I?
     Preftul lo-acumpàrà citi paréti fate; lo-acàfà di-1 ligà di mini §i di coare, il' trapse un §cop bun-bun, §i-l bàgà to-a boilor. Aclò l'-aduteà s-micà cite nà cumatà goalà di pine, Sfipinà sà-1' vinà mintea. N-loc di minte trà virà mes di 4de> le-arcà pètale §i ascàpà lumea di nis.
                                                       (Spus de lon St. Zeana, Càlive-Badralexi, Macedonia.)
gál'ina cu oáule di márgAritare.           233
           79. Gál'ina cu oáule di márgfiritare.
   Ti 3-irá, ma nu §-irá.
   9-irá un-oará un bárbát $-uná mul'are §-aveá dol flébri. Aistá casá irá oárfinñ, ma bárbatlu di ca6e duá s-dufeá m-pádure, aduná leanine g-li vindeá. Cu prazl'i te-amintá di 5 la leamne §-hárneá fumeal'a. Un-oará cindo alágá m-pádure ti leamne, veade tu un cupáéü uná gál'iná, mu$atá, mu§atá si 41(1: Dá-ñí, doamne, nica dol ocl'i s-u mutrescu $i s-nu mi satur! S-aproak'e bárbatlu di gál'iná gi gál'ina nu s-as-pare. A tumbea nis s-apleacá s-u l'a acasá. Cum u mutá, v¡4ü lo sum nisá íinti oauá. Ti s-mintul nis ? — AI s-alás gál'ina aoate s-ñi oáüá di ca6e duá $i si-1' vindu oáule.
   Fea te cum dise. Lo oáule, patru, alásá un tu ¿ulbár §i duse m-pázare cu eale. Cit agumse ca tu márdinea di hoará ?i-l' ease in cale un uvréü: 'Buná-tí oarfi!»—^G'ine vini^I.» 15
   —  T® vindi ®tia, pap, intribá Uvreülu?
   —  Ea! ndao oáuá?
   —  Cit li dal ? cit cafti ?
   —  Ahit!
   II' deade prazl'i Uvreülu, ?-lo oáule acasá §-frimse un, cindo 20 ti z-veadá? nuntru un márgáritár cit ná nucá di márle.
   —    A! dis® uvreülu háriós, ea cum va mi fac avüt di ná oará. Va ñeg di caOe duá §i va le-acumpru oáule au§lul.
   Z-dute Uvreülu dua lantá gi-1' lo-acumprá oülu, ti lo au$lu di la gál'iná §i di ca6e duá Uvreülu l'-dádeá cite un aslán25 ma multu pi oü. Au§lu putá nu s-mindui, cá-te Uvreülu il' da ahinti mulfi pradí, ni(i nu séiá ti-1' vinde. §-co-atél' pradi $-acumprá fáriná: ahit §-nu altá. Treafe k'irb, 9-agungu ¡;. preásiñle,
   —    Tora, il' dit® mul'area a bárbatlul, s-nu li vindi oáule, 30 ma s-adüñl índao ta s-avém ti preasiñí.
   —  G'ine, dis® bárbatlu.
   Z-duse eara m-pádure ca di tbtina s-l'a oülu a gál'inál'el. Cindu s-turná acasá, l'-ease eara Uvreülu ín cale §i-l' caftá oülu si-1' lo-acümpárá.                                     35
   —  Nu-1 vindu, dise au?lu, cá-1 t»n s-lu mic ti preasiñí.
   Uvreülu si ngirpicá:
234
PER. N. PAPAHAOI
     —  Na, lale, ving'itl aslàni, g-dà-AI-lu !
     Din cot, eft bárbatlu nu-1' lu dideà:
     —     Nu t-ul vindu, nu! ntyi ti ná lirá, 4*se au§lu; voi s-mi hàrsescu 9-mine cu fumeal'a.
6 A UvreüluT il' vineà criparea. Fu<Jì càtrane nvirinàt Bárbatlu il l'a oùlu §i-l du(e a casà. Alante 4*1® eara a$> pind se-adunarà virà 5—6. Seara di alàsare preasiñí lo bàrbatlu un oü 91-I freade 9-aflà nuntru nà màrgàritare. Li fringe tute, tute cu màrgàritàri. A tumbea nis duk'ì, cà-te Uvreülu 10 il' dideà ahi'ti pradi-
     —     Stài torà, 4is® nis, cS de-aoà 9-ninte nu va li veadà Uvreülu cu ocl'il'. Z-duse apoaea in p&dure $i 9-u lo gàl'ina acasfi. Di caOe 4uà gàl'ina uà cite un oü, $i di cade 4uà il luà bàrbatlu 9Ì-I' scuteà màrgàritarea di nuntru 9-u vindeà
iòti caiséi cite lire. Vinde azi, vinde mine, 8-feate otnlu avùt. Nu-1' lipseà tora ni s-lucrea4à, ni z-ducà m- pàdure. Tricurà aijite ndoi añi §i ti-1' vine tu minte? «Ai s-mi due tu hàgi-lik'e unoarà. Ini deade Dumni4áü aveare, tora lipseasée s-mutrescu sùflitlu.»
20 Cl'amà apoaea mul'are-sa §i ficorl'i $i là 4ìt® :
     —     Tora lo va s-mi due tu hàgilik'e, ma pìnà s-mi tornu voi gàl'ina s-o-avètl multu ngàtàn, s-nu v-aridà virnu $i v-u l'a.
     Pise aiste zboare §i trapse tu hàgilik'e.
                                      Avde Uvreülu, cà bàrbatlu nu-I acasà. Nis di cindo nu-1' 25 vindeà oao au$lu, nu-1 acàfà somnul di inate. 'fi s-facà tora ?
     —     Na-ca va s-pot s-arìd mul'area, 4is® el cu mintea-1', §i s-l'i l'aü gàl'ina?
     Si scoalà 9Ì vine la mul'area. Aca|à Uvreülu s-u bagà pi pian mul'area. Il' 4U® c& u va, cà moaré ti nisà, cà fàrà 30nìsà nu poa z-binea4à $i alte multe cite poate z-voamà limba uvreascà, te 9-àpile li doarme. Mul'area irà cu mintea la loc, a^tirnatà §i nu vrea s-lo-ascultà. Ma Uvreülu, uvréü: nu-1' tàteà gura : il' da di nà parte, il' da de-alantà, u gugileasée, pinà-1' §utà mintea. Minte §curtà mul'area, se-aride §i-l' si 3dpridà,cà de! Eva, tot Evà! are piste virn-oarà pri nisà?
     Uvreülu tora nifi nu z-dufeà acasà: Aoà micà, aoà bea, aoà s-culcà. Mul'area, 9-nisà bàg& vreare mare pi nis $i iti 4iteà, ateà fiteà. Unà searà ?ade Uvreülu §i-l' 4ìt®:
     —   Torà va-nl fati un lucru ti va-tl caftu! Va s-tal' ti mine
gAl'ina de-amAlamA.
235
gál'ina a(eá (i fate oao cu márgáritárl; va s-u h'erg'i, ma mutreá g'ine s-nu l'a virnu caplu g-inima.
   Uvreülu l'-aveá dis& ti cap §-ti Inimá, cñ nis séiá cá a|él \i va raicá caplu, va s-fáteá multu cu minte §-atél (i va a-micá inimá, di ca6e du& dimneata vrea s-apireá c-un trastu & di fiuril la cápitiñü.
   Ti s-facá Eva? S-nu u tal'e? Cum s-l'-o-aspargá a Uvre. ülul?
   —  Va s-u tal'ú, disc, mea Iu s-easá, las easfi.
   O-acátá, u tál'é 9-u h'arse. U scoase dipri foc §-u bágá pi 10 measá z-viná Uvreülu s-micá caplu 9-inima. Na-1' §i fiéorl'i a mul'áril'el lu vin di la sculie. Cum vi<Jurá gál'ina h'artá, lo un caplu §-alantu inima $-li micará. Intunicá seara §-ea-le Uvreülu Iu vine háriós, háriós, cá vrea s-micare caplu 3-laima gárinál'el §i vrea s-fi(eare di-un-oará cu minte §-avüt 15 Caftá cap, no-are! caftá inimá, no-are!
   —  Cal li micá, ntribá Uvreülu?
   —  Nol, disirá fiéorl'i.
   Uvreülu s-fea(e ca di iármác, cindo vidü cá al^i micará caplu 9-inima gái'inál'el. U l'a mul'area la ná parte $i-l' dHe :20 - Tora va-1' k'irém dol'i fléérl.
   Muma, cá(aoa, tineá ma multu la Uvréü, ca la fléérl §i-l' dise:
   —  Si-1' k'irém, ma vrel.
                                                    (Necomplect.) 80
                 80. Gálina de-amálamá.                     2b
                                      (Variant la cel de roai sus.)
   S-erá. ti nu-§I erá, cá ma s-nu eará, nu si spuneá.
   S-eará unoará un om; §-aveá uná mul'ere §i dot fléérl. Omul adufeá lemne ditru munte, ditru curie, §i li vindeá 30 di s-hárneá. Doll'i fléérl s(i)-duteá la sculie.
   Uná zuá fiéorlu cama mare ul pálácársi gi-1' cázü mult a tatá-sul s-ul l'a tru munte. Tatá-su l'-zási: «nu pot s-ti l'aü, cá va s-k'erí di sculie.» G'ine ma, ti tih'e, uná zuá, cindu cázü ná sárbátoare li^oará, úicá §i nu aveá sculie, fiéorlu 35 diznéü l'i se-angricá a tatá-sul s-ul l'a ntrá lemne, §i tatá-su nu-1' o-asparse k'efea. A$i, ul duse la munte, Iu tál'á lemne.
236                    PER. N. PAPAHAG1
     Cum si jucd fidorlu, vede ac!5, pi un Srbure, un culb di pull'd. §i cum tofl nifil' s-hfirisescu cindu ved puli', sSrea di hrao §i-l' zfisi a tatd-sui:
     —   TatS, ea un culb! S-ul l'au, ma nu ?
5 TatS-su-l' zSse:
     —      L'a ma§I un ou $-alanti alasS-le s-li fac& pull' ?i s-li l'al alts oarS.
     §i a§l! Dupfi ti tatS-su lemne, li ncdrcS gi trapse a casS de adun cu fldorlu. Calea aflarS un uvr&u. Cum sunt 10 uvrell'i, 1'i ntribS, di-se ad (iv& trd vlndere. Omul zd(e:
     —   Nu! dici't aistft furtie di lemne.
     —   Altu tivd nu av&ti?
     —     Avfem, gre$te fidorlu §-un ou, ma nu-1 vindem, cS easte a iieu.
15   — Nu va zbor, se-amesticS §-tatd-su a fidorlul, cS-I a lui
   otilu.
     —   Vinde-1, fa(e uvredlu, cit caf(S, i^t misdr tu mind.
     —      Nu-1 vindu, 1-u toarnfi omul, si-iil dal §-unS sutd di lire curate.
20   A$1 cSzurS tru pSzare. Uvreul il' zS^e:
     —   fi dad dao sute? Omul zd(e :
     —   §i trel sute si-iil dai nu (-ul vindu.
     Aistu §-o aveS, cfi uvreulu fate §icae. G'ine ma uvreulu dSded ca de-alih'a flurille. Omul ma vizd, c& §-aflfi dracul cu 25 uvredlu, ta s-ascapS di nSs, il' z&te:
     —   DS-ml tinti sute di lire §i l'a-l odlu.
     El a§l zSse, se-ascapS di uvrdu. Uvredlu, troarfi scoate (inti sdtile di lire, li misurd §i-l' li da.
     Limnarlu §-fric& ocl'il' di ti vide A Nu l'-u ncdpeS mintea 30 virnS-oarfi, ca $icaea lui s-easS ca-de-alih'a. §i nh'ipse lirile di na stinga §i fuga acasS.
     Alantfi zuS narze ear8 tru munte, l'a §i alantu od §-ul vinde trft nica 500 di lire. Tru sone aca|S, cu de-aoa, de-acl6, §i gSl'ina fi ua aiste oatiS, §i-u dufe acasd ffirfi s-u vinda, 3oTura omul, dupd ti s fe(c avut, vru sd se-alasfi di limn&r sft s-facS prSmfit&r. La fugS, l'-zdse a mul'er-saf:
     —     Mul'ere, tura mine va s-fug; na (-alSs dao sute di lire, fa t* §til, §i mutred s-fafl icunumie, pinS va s-mi tornu lo; ma§i gSl'ina s-nu tiv& di pate tivS, cS capul t-ul tal'd §-alta nu!
gàl'ina DE-AMÀLAMÀ.
237
      Mul'erea dàdeà di cap:
      —     G'ine, s-nu-tl imnà mintea, s-nu a! gailee, cà di zborlu a tàù nu va s-es. Gàl'ina de-amàlamà va s-o am angàtàn.
      Apoea, s-bàgarà §i s-dispàrtirà, nàs trapse calea $i ea rà-mase a casà.                                                      6
      Nu tricù nih'àm di k'irò §i uvreulu a(èl trete pir la casa mul'èril'ei, unà oarà, dao ori, agì cà mul'erea, gcurtà di minte, g-arcà mirak'a pi nàsu. Ma napò! ul cl'imà pi prìnzu, pi tinà, cà s-fètirà oaspitì buni. Unà zuà uvreùlu u bàgà s-tal'e gàl'ina de-amàlamà gi nàsà lo-ascultà.                            10
      Pinà s-ajungà prinzul, ea-1 bàgà tu dulape. Na-1' gi fiéorl'i vinirà di la sculie gi ca totl fiéorl'i ahurh'irà s-caftà pi tru casà, ta s-aflà s-micà (ivà. Cindu digcl'ìd dulapea, ti s-veadà? Pull'u friptu. Arak'e cama marie capul, cama nicul ìnima gi. glìp ! tru pi'nticà. •                                            15
      Ajunze prinzul, ea-1 uvreùlu, cà si ma alterne pi measà gi cìudu vede cà gàl'ina nu are cap gi ìnimà, si nvirinà gi si seoalà s-fugà. Mul'erea-1' fate :
      —   §ezl, vrutul a neù, nu fuzì, tri ti fuzl ?
      Nàsu l'i spuse, cà ma nu este gàl'ina Intregà, nu màcà. 20
      —   ^i fatim, ul intreabà mul'erea ?
      —     Ma vrel tra s-g'inu alti oarà gi s-h'im cu vrerea ti ne-avùm ptnà tura, s-l'-acàti fiéorl'i gi s-l'i tal', s-là scoti capul gi ìnima.
      §i agì bàgà sà ncàlzascà apa, s-l'-upàreascà gi sl'i moarà. 25 Cindu caftà fiéòri, no-are fléòrì !
      Cà s-vidèti ti a-fètirà fiéorl'i.
      Fiéorl'i avzìrà tute, fuzirà de-acasà gi imnà, imnà, ajùm-sirà tu unà hoarà mare. Aclò fràtile cama mare il bàgà pi frati-su la un‘ pràmàtàr si nveatà zinate, cà erà àie. Ul bàgà 30 magi trà pine, fàrà si-1' caftà platà. Pràmàtarlu, sticà vizù, cà nu-I sàrfinà greàùà, tra nà pine magi, ul lo.
      Tura ti s-zàtim? Fiéorlu, ti micà ìnima, ascuk'à tot gài-bine; atèi fi micà capul, di minte multà, ti-1' dipuse, s-fete amirà. Nicul earà a tèi ti scuk'à fluriì ; g'ini ma nàs nu gtea, 35 cà scuk'e fluriì gi magi cindu s-turnà di lantà parte, videà fluria m-pade gi u luà gi u dàdeà la domnu-su, cà nàs g-o-aveà cà a domnu-sul càzù. D-Iu si gtibà nàs, cà este a lui, cindu el nu aveà nifi gàzetà ? §-apoea pistipseà, cà
238
PER. N. PAPAHAGI
    domnu-su le-arucá fhirille, ta s-veadá sti-cá este pistimen* ma nu.
     A§1 tircü nih'ám di k'irb.
     Tr-uná zuá domnu-su l'-záje a mul'er-sal, cá fiéorlu aistu 5 are angl'itátá Inima di pull'u di scuk'e flurii. AI s-ul tál'bm $i s-l'-u scoatim, s-u ngl'itám noí.
     Tri tih'e, doamná-sa erá mul'ere cu inima buná, §i-n calea-al Dumniíjá. A§i násá acl'imá fiéorlu ascumti$alul §i-l' fa(e : «H'il'ü ! ea cum §i ea cum, domnu-tu are tru minte s-ti tal'e. lOMin tine, mine, cindu va s-adüti carnea din pázare si-i' zá^I, cá vrel s-fuzl. Ma s-ti ntreabá, ti nu stal? si-1' zá^I, cá frati-tu ti dimíndá s-ñerzl la nás.»
     Fiéorlu, cindu avde aiste zboará, s-ñirá §i fete cum lu nvitá doamná-sa. Calea t¡-l' vine sá scuk'e. §i cum s-toarná, na-ü íófluria! Óudie mare I «Bre ! a$i fu luguria, §-záse nás tru minte; tura eü escu ma avüt di toatá lumea.»
     Ajumse, imnida, imnida tu ná mare pulitie. Acló erá adu-natá lumea cu paitonurl, cale^ti, di nu aveá cum s-tretl. Di un di alantu nás aflá, cá nauntru tu pálate s-aflá Mu$ata-20 Loclui, zina cama mu$atá di tóate, $i cá tri ná videre, caftá ná furtie di flurie. Trá zafe minute nás fete furtia $i s-duse di u vizü. G'ine ma nu-1 lásará ma multu di tinfi minute §i-l agunirá. Nás ese afará §i eará intrá cu furtia de lire. Zina, ul vede aruptu-partál §i s-ñirá d-Iu l'i scoate ahátl pratl. Di 25 aistá, ul l'a nuntru §-ul tine la finá, s-t¡ná deadün.
     Dupá ti pitircurá, Mu§ata-LocluT lu mbeatá $i-l calcá pi inimá §i-l' arsare din-oará inima di gál'iná §-u ngl'ite násá. Dimineata 1-1'a §i-l scoate nafoará. Cindu s-dizbeatá §i-§ g'ine pi minte, scuk'e ca ma naintea, nu-are flurie! Lele I tura 30 ti s-facá ? §arpe iaíu t¡-l are mu§catá !
     §-u bágá si z-ducá, sá s-neacá!
     G'ine ma eará nu o aflá buná. fi va s-dicá lumea ? Cá nu fu gone s-bineazá.
     Acló íu s-duteá, na vede trel furl. El' si ncáéá, cá nu si 36 ndrizeá, cum sá mpartá trel lucre scumpe:
     Ná k'ilime, care, ma s-?ideá omul pi násá, fuzeá ca vimtul; uná cáculá, ma s-u bágá n-cap, nu-1 videá virná; §i uná pátárice cu cari s-dádeá uná m-pade, troará i$á pálate, bi-séricá, iti vrea.
OÀL'rSA DE-ÁHlUal.
239
  Furl'i, ma-1 vizurS, îl' si angricarS a lui :
  —  Xa, h'iï fraie üne, s-nä li mpar(ä?
  Xäs IS zäse:
  —    Multu g'ine, s-vä li mpartu, le mare lucru; di dt ascun-defl-vS dupä k'atra lea di aclò s-nu vidèp, dndu va s-ariic 5 çcurtila.
  Aigti se-ascùmsirâ gi fléorlu (i fate ? Alterne k'ilimea, pune cáéula n-cap, l'a pStárióa n-míná gi s-fate nivizút de-acló. S-niirirS, strigarS furl'i, ma aistu azburä.
  A lui l'-ardeà di aruginea fi-1' fete Mugata-Loclul. Tura li 10 fate nSs ? Xdreptu trazi la zinä färä sä ntreabä gi färä sS-1 veadä suflit di om ; gade pi measS cu nìsS, mScS di mScarea Tei, cS 8-nirà Mugata-Loclul, cum di mîcS ahìtS mScare, ahât curundu çi tut nu-s sàturS. Nu gtea, cS mugatul-a-mugatlor l'-mScS cama multa mScare. Agì tricù oarS multà pînS cîndu, 16 nu gtiü cum fete gi-1' cSzù cSéula a Mugatlul-a-mugatlor. Agì Mugala-LocluI, nu k'are k'irò, l'-arak'e cSéula, k'ilimea, pS-tàrica §i-l scoate afoarS diznòù.
  A mugatlul nica ma mare arâü îl' vine. Spinzurá capul çi nu g ti à li 8-facá. Agì, g-lo mintea la éiôoare gi o-adunà 20 s-k'arS tru munis. Cari lu strimse foamea gì nu aveà cu li si-g u frìngS, na, da di un mer ncSrcàt cu mere. Trazi cu k'atra gi surpä unS poalS. L'a g-mScS. G'ine ma nu tree niti 10 minute gi-1' crescu Dìgte coarne, ca di boü. S-nirà märatul çi zàleà :                                                   25
  —  Nica drac nu mi feôü.
  Imná ca ma nelo, da di altu mer ncSrcàt cu mere. L'a ç-mâcS gi de-aiste. Cîndu li s-tS veadS ocl'il' ? Coàrnilea cad di sìngure. Atia-1' vine ìnimS la loc. Ti fate nSs ?
  AdunS un cog di mere gi s-dute pi la pSlatea lu gideà30 Mugata-Loclul g-acSlS si strigà : «Aide mere, mere», cum si striga.
  Mudata stiteà la fireastrS gi cîndu li vizù mèrde alele rogi, limba apä-1' lSsS n-gurS. TroarS s-mScS, cS s-nu-1 arueä crud. Pitrele nä featá gi-1' cumprS unS ocS.                       35
  Ficorlu cît ìl' vindù g-aoà fac alanti. Tru patru sute di guve se-ascumse.
  Nu apucâ s-mîcâ muçata gi na ! l'-igirS coàrnile, cä lì si pàreà, cS va s-ti mbùirS.
240
PER. N. PAPA HAGI
     Tura, (i ti fafi tiñe lae §-tih'ilae!
     Cl'imará cama buál'i g'atri, cama stiutil' oamiñl, ma virná nu putü s-da cale, nu putü s-aflá g'itria.
     Mu^atul aistu (i faje V Da alagá tru munte, aduná di mé-5 rile, (i ma s mácá, coárnile cádeá, stricoará zama lor tr-uná §i§e, aflá na precie di strañe ma bune, ná capelá naltá, §i trefe pi la pálate §i stíigá : «ai g'atru, g'airu, cum nu s-aflá altu /»
     Li'ncjita, fi §-aveá dorlu, cum suntu tofl lin^ifl'i, fe a§teaptá lOsín&tate di §ü'e, di pal'e, di noará pitrefe s-ul cl'amá. Huz-mik'árile fac: aleá doamná! nu ná vindicará g'afárl avzáfi $i §tiütf, di nu 1-ascapá (ivá, va s-ná vindicá aistu ?
     —   Mefi, záse Mu^ata-locluI, ti $til d-Iu arsare l'épurle ?
     U1 cl'imará dicara. Agár§ií si spun, cá §i huzmik'árile tute
15 aveá coarne, cá 9-násile mácará mere. A§i, cum intrá fióorlu g'atur, lá dede s-bea cite dao-trei k'icute di zamá sica ti cudie, coárnile cázurá di ná cale. Aiste alaga s-l'i spuná $i ali Mu-Sati-a-Locluí §tirea aistá hárioasá.Tura g'ine la mulata jonle $i-l' záfe pi altá boafe s-nu-1 cunoascá: More ti ved ? coár-20 nile atale acáfará rádátlñl! Tiñe vreí mbitare, cá prinde s-fá li tal'ü?
     Násá fi s-zácá. Mbitare? mbitare. Aistu u mbeatá, u calcá pi inimá, l'i arsare inima di gál'iná $i u ngl'ite. Apirá dim-neafa. cindu g'ine aistá pri minte § ascuk'e, vede, cá-l'-u lo 25 inima! Fiéorlu mu$át il' cáftá sj-k'ilimea $i cáóula §-pátirica sti-cá va s-u vindicá. Násá scoate $i-l' li da, ma;1 sinátate a sá-§I aflá.
     —     Tura, l'-záte nás, tru miná te-am, macá vreí s-ti vindie, cu afeá, cá s-ti l'aü niveastá.
30 Nisá, joacá preftul di bileae, ma g'ine s-ul l'a di pri-cá s-arminá cu coarne tri nividere. §-agi s-loará.
     Si trefim tura la frátile alantu cama mare.
     Marle, dupá te imná multu k'iró, agumse tu hoara ami-rálui. Erá naltu pi zálile, cindu máratul di amirá arcá pi‘-36 talile. Tr-afea cá aveá h'il' ná turmá, ai$ti si ncáóá, cari-di-cari s-ajungá pi scamnu. Atumfea lumea di acló, ta s-nu s-diñicá ca cucotil' frafir, bágá, cá afál s-h'ibá amirá, fi va s-poatá s-treacá dimineafa pi su pálate. Tri cásmete, cum s-fete, cá nai ma ninte di tofl tircü aistu ücór. Tofi il loará
oAl'ina de-amAlamA.
241
ul anvàrligarà ¡$i strigarà: s-bineazà noul amirà, s-là bì-neazà.
   Nàs se spare, s-nirà, cum a$ì ? Atumtea-1' spùsirà, cà a$ì s-ligarà, cà a(èl (i va s-treacà tru oarà, s-là h'ibà amirà. Macà-I agì, intrà tru scamnu 91 dumneà.                          5
   Nu dupà multu, frati-su ca ma Aicul l'i si fe(e dor di frate §i vru sà i caftà. Imnà, imnà, ajumse gi tu hoara amiràlu!. Cariate cum tir(eà naintea pàlàtil'el, na, lu vede pi frati-su Aistu 8-priimnà tru gràdinà. S-toarnà cftrà un om avigl'itòr, (i atàteà la poartà gi-1' zà(e:                                    10
   —    Nu ti ntreb, agteaptà amiràlu ? Voi si-1' grescu dao zboare.
   Amiràlu, om bun, lo-agtiptà dl-unàoarà. Nicul frate ul cu-nuscù pi marie, ma marie nu putù s-ul cunoascà pi nicul. Nicul intreabà pi marie:                                        la
   —  Màril'a ta, nu avùgl un frate ?
   Amiràlu, dupà (i s-mintuì nih'àm, g-aduse aminte di frati-su ?i zàse :
   — AvùT, ma nu gtiu, sti-cà btneazà nica.
   — Am mine t-escu frati-tu, curbane !4                         20
   Atumtea s-loarà di guge, s-bàgarà, plimsirà di hrao §-u
fètirà sàrbàtoare mare gi ca frate bun, u mpàrti' amiràril'a pi njumitate cu frati-su.
   Apoea là vino dor di casà gi vrurà sà-g veadà tatà-su-Tatàl, dupà ti 8-turnà ditru axeane, caftà gàl'ina 91 mul'erea 25 zàte, cà gàl'ina azburà. G'ine tri gàl'inà nu-1' fu ahàt aròfi, cit tri fléòrl. U ntreabà nàs :
   —  Fiéorl'i lu l'-al ?
   Nàsà càfafia':
   —  Murirà fiéorl'i.                                           30
   —  Macà murirà, lu-s màrmìntile s-Ii ved ?
   —  Dede nà ploae mare g-li nicà, zà{e nisà.
   Fiéorl'i, cari tràpsirà calea cu nivèstile, fiéorl'i gi cu tàbùrl ài oaste multà, ajùmsirà ningà hoara lor. Tru màrzinea di hoarà alàsarà nivèstile gi tutà oastea g-apoa si nviscurà tru 34 strani di tintòri gi intrarà n-hoarà. Ajunglnda la casa lor, Mturà pi poartà, là si digcl'ise uga gi acàfarà s-caftà ajutòr ?> sS-1' lasà sà doarmà noaptea aclò, cà-s axinìfl gi nu cu-noscu virnà din hoarà. Aigti-1' làsarà. Noaptea g-adùsirà
           Bo#n»< aromàne.                                 16
242
PER. N. PAPAHAGI
   §-nivèstile cu flàorl'i $i cindu-1' ligànà iiitil' tru sàrmànità di amàlamà, là cintà dàdile a lor:
     —      Lele, lele h'il' a nostri, ai §teare papul a vostru, cà tru casa lui v-aflàtl, cariate (i harao va s-facà.
& §i a§ì là cinticà cama diparte.
     Papul (i ascultà aistu cintic, plìnzeà cu làcriól, ti va s-h'ibà
   9-aistà. Nàs nu putù s-aravdà §i intrà tru oda lor §i ntribà :
     —    Nu-nl spunti, ti s-cl'amà cì'nticul aistu, ti-1 cinticàti ?
     Aigti $ed §i-l' spun toatà isturia, cum tricurà $i fi tricurà io §i cà astàzl sun amiràtl.
     Lallu aù§ nu lu ncàp6à strànile di harao. §-ul loará tru pàlate, ul bàgarà tn coh'e di tircù nà banà, nu s-fate cama bunà tru au§atic.
     Pi càtaoa di mumà o aùmsirà cu càtrane §i o-àrsirà tru i& lemne verzi.
                    Pàrmls $tiàm, pàrmls aspù§,
                    Cum putùl, a§ì v-ará?.
     (Spus de Spiru Olde, elev in el. I. comerciáis, din Moloviste, Macedonia.)
                         »
                         81.   'fitatea-l G'urT.
     Erá, te nu §-erá
20 Erá un amiráü. Aestu amiráü aveá trel feate §i trel ficóri. Dapoea dupá k'irolu te vrea s-l'i viná moartea amirálul, alasá zbor cu limbá di moarte a ficorlor §i lá dite :
     —     Ficorl'i a me!! Tup udatl'i si-1' di^cl'idétT, si-1' mutrith t-un udá ma; s-nu intrátí ?i s-nu-1 di^cl'idétl.
25 Ahtare dimlndare lá feate §i lá <Jise nica uná:
     —     Carí-ti-do z-viná z-vá li caftá feátile, s-li datf ínveaste, s-nu li finetl.
     Aestá dimindare nica lá feate s-apoea ncl'ise ocl'il' §i trapse tu lumea lantá, d-Iu nu s-toarná virná.
30 Dupá puti'n k'iróü vine un Amurgu §i caftá feata cama mare nveastá. S-minduirá fratil':
     —     Cum s-u dám la Amurgu, nividüt om, s-cl'amá dip ? §i dol'i cama márl <ji'8ir&> s-nu u da, ma ñiclu z-bágá de-a mutrá: s-u dám, s-u dám, s-nu-l cálcám zborlu cu limbá di
JITATEA-L G'üRÍ.
243
moarte a tatá-ñuí, cá multu §tiüt erá l'irtatlu §i vah' §tea nis tivá!
  §i ac§ó u deádirá al Amurgu §i-l' deádirá §-uná dulá dinápóí.
  Dupá un an vine un Ña<Já-Nopti §-cáftá §-alantá nolgicana. 5 Eara, dol'i nu vrurá s-u da, cá de! cum s-u scoatá din casá featá vrutá, sorá aoá náparte §i s-u da ñadá-nopti la nividüt, nicunuscüt di virn-oará. Ñiclu nipói z-bágá: Va u dSm, va u dám, s-nu i?éra di grallu cu limbá di moarte al l'irtát di pSrínte!                                                        10
  §i u deádirá §-aestá.
  Tut ac§é vine dup-un an An-dare tá ñica featá. Dol'i fra(I nu vrea cu v!rá trop s-u da, cá ac§é s-loará dupu mintea ñiclul frate §i nu vidurá surárl tr-ocl'i nica ná oará. G'ine ma ñiclu, cara z-bágá de-a mutrá s-u da, §-ii deádirá sora 16 nicá nveastá lo-An-dare.
  §-ai$tór doao surárl le-aveá datá cite ná dulá.
  Dup-un an s-mintuea$te ñiclu frate:
  —    Nol trei surárl avüm, tute k'irute; noaptea li mártám. Tivá nu fu grallu a tatá-ñuí, cá piná tora nu z-vidü (ivá20 tu pade. Ma§ cit ná k'irüm surárle, §-Io cama multu li loal pri gu§e.
  II micá sárak'a multu. S-mindueagte el:
  —  Va ñeg z-di^cl'id událu a\hl (e nu ná alásá.
  §i acó nuntru aveá ná fafá di ná featá, mu§atá cum nu25 s-aflá altá. Scriá nuntru, cá afeá featá se-aflá n-fitatea-1-G'urí, §i ñiclu cum u vidü, il' k'icá tru Inimá mare dor tá ia. Di oara (ea l'-intrá n-cap s-alagá, loclu s-lu toarná di a-nantá parte §i s-o-aflá, cá fárá nisá, te u vrea baña ? Nk'isi ta s-ñagá dupá featá.                                           30
  Xis futjl pi ascümtaluí di frafl §i cari imná un an di tjile, ease t-uná pádure greao. Acó aflá ná casá, ná pálate mu§atá $i rámine cu gura cáscatá, cum s-aflá tu pádure greáo ah-tare pálate.
  Tutá pálatea erá várigatá cu murí nal(í §i nafoará aveá 35 an goput cu apá rafe.
  —  Aí s-mi discurmu náh'amá, nis, la §óputlu aestu
  s-i'ií-astingu seatea.
  §á<}ündaluí, (e §á<Jü m-pade, ta z-discurmá náh'amá, vine
244
PER. N. PAPAHAGI
             ná dulä s-umplá bucl'ifa. A está dulä era afil'èï *■ gi el cît u vidii, ç-u cunuscù, ma nu-1' d&se (i poôul z-bea apá nô oará. £1 lo poéul, biù apä, tru poéü. Dula lo-aduse la doamnâ-sa.
           & Acó mîçï afeà casä goalâ aveà.
               Lo 8or-sa ta z-bea apä, il' viñe nelu n-gurâ la, cà-i a frate-sul nie §i ntribâ dula :
               —   fi om are la çoput? Cà fe nu-nï spuül?
               páse la :
           10  — Ñi si pare, cá easte frate-tu ñiclu, cà mu
               —   Tora 8-ñedI si-1' gretti, z-vinä pìn-oà !
               Z-duse. Vine fràtile, s-loará di guçe, z-bàçari
             erà di dol ani nividùfl.
               —   Cum, tine sorá e§tï aoà pi ahtare radè ?
           íótám di tatá, ti deadim cum nu vrum?
               Dapoea avdá ròputu, cä vineà Amurgul. Afe un ôiriü, (e mîcà ç-oaminï, cum miß un puil'ü tin« loclu tut s-trundueà di a lui roput S-avdà ca. diparte, ma ç-trelle dH® H fàfeà trel ori §-ma j
           20 L'-dáse sor-sa :
               —   Frate vine bárbatu-nu, di s-nu ti mteà.
               $i lo-ascumse t-uná fridä.
               Amurgul erà avinare. Vine n-casá, adufe l'epii porfi ç-alte din-anùmirea tä mìcare. Il' dáf® i
           25  — Mul'are, fe anurzeaçte carne de om?
               —     fi si pare, bärbate ! Cari cuteadá z-vinä nifi puil'ü?
               —   Mul'are, mutreà g'ino, cá ñí-anurza§te caí
               II' däse mul'area :
           30  — Em cari f-anurzeaçte, fi va-1' adàrl s-fur€
               —     S-£ure un di frafil' ma märl, va-1 mìe, u va-1 fac. Ma s-fure fràtile nie, nu-1' fac fivà §i el s-feafe di-iil ti loal niveastà. Afèl lo-am frati sä-ül caftä, va-1' daü.
           35 páse mul'area, cä fràtile nie easte çi lu scoa Atumfea nîçï s-loarä, z-bä$arä çi-l fînù uspèf z-veadá cu sor-sa, s-l'i treacá dorlu §i mirak'a
               —     E ! frate, Amurgu, mine am anang'e s-aflu T itatea-l-G'url. A està mirak'e am çi nica uná : mi

í'
*
■ y'
V/:
 ' v ~ if
*
                                                                                                                                                ê
247
                  fc-dii -ffii s
                                 árn
               Amen 1 ti»
               *T ',Iffl&"' r ií>i3.ipía. fe» »-w 3E iÜrEL te-MKl 1* Vra           ^ **
              Nea pan si ib-^ „ „ JJJ**1 '<«.{(
              “ ,‘t" ^•*• ¡*s*«£!C¿a***
              *"*nehl Hpoea lo-adimi sof-adh« C*-3J5“-I*pi
              ^ birtat^ s no-í fc* i*JÍ £.*•*■* h
              “*,n L Tm'1 nic4 uni mistura 61 aui’L di
              'i<jü Acorto acó n-uspét nao h«u •
              - Mine de-alih’a cia *lpoea ^
              -ai- Alág s-afta T¡tatea-U?an °a ® Hn d« ^
              ll llSca VrtíJX V__  ,-
it mánjinea locluí. ea-í cálao di featá;
, ta s-nu u máritá cá nísá aveá doao 5 il' tál'á caplu.
ná oará moaré, ma T ti ntreb: Loe are
                                                                                        10 '
                                                                                    í la pálate. II' <jáse cávulea te bágá
                                                                                                     15
                                                                                    istu lucru mi mu-gone-aleptu §i-l'
  Fu<P “d" ?• áse la sora íiM _
  - «árle ma ató * Feit* m ac* t» 4áse al Ad^b?.
  ~ Mi hirai. e-aJdái 61r.v ,.
  “J ^Pta- Tttatea-1 gjp. " ? á u >t¡
  ~ Multa loe am aw _
  '•>«*. Map anürj^ . ^ *“■ ¡         ^
       k^an aduci                 -
  ^ <& ws, il             " • -
  ■-1 dimbdan cia * e* Tai hitó tt .             ' t -
  r4*0 a pffl'iof .   7“ T*- .
li, te pátirá 9-alti 20
nk'isi de-acasá li íüt. 'J’e-I sá s-facá,
                                                                                                                   25
'ibá tutí márl'i a-
lálu a feátil'eí. S-. Feata durñá cu óoare. Fiéorlu U30 á §i-l' trapse uná i bá§atá, ma ti s-lutrirá, ni om, ni
i vafá nu s-aflá35 cindu sun to-añi! •ae, cu tut-cá §tiá
im lá fu ligátura,
246
PER. N. PAPAHAGI
   le-1' Amurgu, Na4à-Noptì §i An-4are §i lu ntribà, (i caftà ? te dor mare 1-pimse tu màr^inea loclul ?
     Pàse ficorlu :
     —       fi s-h'ibà ? Am nà ranà tru ìnimà §i nu z-vìndicà, dici't 5 cara s-afiu Iu-I f itatea-1 G'url. No-aclèni puìl'i s-là fati nà
   ntribare ?
     --- More, (Jàse amiràlu a pull'lor, se-aveài vinità nà 4uà ma naintea vrea-1' afli tu^I puìl'i. Torà, de ! cit fudirà !
     —       Am ti-i ¿arèa ? $i nà s-fafe baia ? Mine s-mi tornu fàrà io s-fac fivà, dupu te-alàgàl ahtntu loc, ma g'ine s-mor !
     Amiràlu a pull'lor, cindu-l vi<Jù ahi't aleptu-gone, cum s-k'arà ahtare tinireatà §-ahtare guneatà, al ! s-l'-acl'amà ninga nà oarà puìl'i tufi-
     Ac^è l'i cl'imà nàpòl §i puìl'i se-aspàrearà, cà (e vai li'ibà 15 aestà, cà nà§I nà oarà to-an aveà ndreptu la uspèt ? §i vì-nirà puìl'i nàpòl §i l'i ntribà amiràlu a lor :
     —     P-Iu alàgàt 9-p-ìu azburàt, nu vidùt, nu av<Jì't, Iu-1' 4àc fitatea-l-G'url V
     Un di un sà ntribarà $i 4&sirà, cà nu §tim.
20   — H'i'tl tu(I aoate, ntribà amiràlu ?
     S-misurarà tufi §i vitjurà cà mìg nà orile moage s-curmà di uspè( §-armase n-cale. Amiràlu pitricù s-o-aducà. §i na-1’ dol vulturi tìmsirà àràk'le, s-aripidinarà tu càmpu, lu §-aveà ràmasà orda moa$e, fl-u loarà pri peane §i pinà s-ascùk', na 25 tl-u mugica. U ntribarà §i 4àse ìa :
     —     Mi, cum s-nu gtiu ? Acò-ni k'irù l'irtatlu ornul, bàrbatu-iiu. Acò ?-alàsà oàsile. Easte cità lu ascàpità soarle : Acò-1 <Jàc la fitatea-l-G'url.
     Amiràlu a pull'lor apoea l'-adrà nà bunàteafà di l'i serie 30 tre! gràmate, ta sà s-facà puìl'u, muscà §i furnicà. Apoea-1 pitricù oarà-1' bunà cu orna deadùn.
     Gara s-feate cu grama pull'ù, erà s-facà un an pinà n-fi-tatea-1 G'url, u lo ti trel 4àie. Apoea cari agumse acò, orna l'-alàsà sinàtate §i s-turnà. Nàs g'uvàsì grama §i s-feate om. 36 At«a, n-f itatea-l-G uri, erà hoarà mare. La murlu di titate aflà nà raoage. Sta di-1' 4ate moaga:
     —     Fiòòr-aleptu, fléòr-aleptu, te caffi aoate? Nacà vini§I tà feata amiràlu! ? Multi goiil-alepti, multi h'il' di domiìi-màrl $i di amiràti §-aflarà moartea di lùcurlu aestu.
TITATKA-L g'crI.
247
  Fiéorlu dáse, cá el t-aestu luciu vine dit márginea loclul.
  —     Crima pi guneafa ta, mugat-gone, c afea-i cáfao di featá; niulfi g-micará caplu tS nisá.
  Feata fea g-aveá bágatá tatú pi gurát, ta s-nu u máritá ptná nu va s-aflá om sí-1' spunS seámnile, cá nisá aveá doao 5 seamne. Cari-fi-do nu duk'á gi nu li fáfeá, ti' tál'á caplu.
  II' dáse fiéorlu ali moage:
  —     Las h'ibá, mae, nu cárteagte. Omlu ná oará moaré, ma tinir icá ma aüg, uná fafe. Magí una va-ñl ti ntreb: Locare
la tiñe si staü.                                               10
  —   Un udá am, stál!
  Alantá duá s-lá, s-k'iptiná gónile gi trapse la pálate. 11' <Jáse amirálui, cá vine tá feata-1'.
  Amirálu l'i scoase gi-1' cintá cartea cu cávulea fe bágá feata. Apoea lu ntribá s-fure-cá fine.                         15
  —     Cu miñí g-cu éoare, dáse nás, lo t-aestu lucru mi mu-tai di viñü dit márdinea loclui.
  Al amirá il' vineá cum s-k'ará ahtare gone-aleptu gi-1' <Jáfe:
  —     Mintueá-te trei dále gi ntreabá s-avdi, fe páfirá g-alfi 20 goñi alepff g-apoea z-vini.
  G'ine ma fiéorlu dáse, cá nis di oara fe nk'isi de-acasá li $tea taha tute gi nu va s-agteaptá nifi minüt. 'fe-I sá s-facá, ná oará ma naintea.
  II' dáse amirálu:                                            26
  —     Macá-I acgé, z-viñi mine, cindu va h'ibá tufí márl'i a-dunáfi.
  Nás noaptea s-fafe puil'u gi z-dufe la událu a feátil'ei. S-feafe furnicá g-íntrá nuntru pit cárpiturá. Feata durñá cu doáo ferí aproase: uná la cap g-alantá la éoare. Fiéorlu U30 mutá uná tu loclu altntél g-apoea s-aplicá gi-1' trapse uná bágare ali feate. Feata z-digtiptá, cá se-aflá bágatá, ma fi s-aflá? Afél s-feafe muscá. Intrará dülile, mutrirá, ni om, ni k'etre. Fiéorlu il' vidü seámnile.
  —     Va fi si párü tu vis, il' dásirá, cá ni vafá nu s-aflá 35 aoafe. Acgé pat feátile fi nu vor sá s-máritá, cindu sun to-añT!
  la, mintioasá multu, nu dáse ma multe grae, cu tut-cá gtiá násá, cá fu bágatá de-a g'inealuT.
  To-apiritá fiéorlu-aleptu vine la pálate, cum lá fu ligátura,
248
PER. N. PAPAHAOI
   g'ine ma feata s-fea^e, cá-I záifcá, nipututá §-aminá tá <Jua lantá.
     Seara nápóí fléorlu-aleptu trapee la featá, cum §i §tea. la
   8-fáfeá cá doarme. Cindu s-aplicá di u bá§á, ia-1' gri di ná
6 cale:
     —     Tiñe h'il másturlu (e le-adárí aeste dot? Tora z-vetjl cum ti spindur.
     —     Ea va s-mi spindurl, ea va ti tal'ü, d&se gónile-aleptu. Mine nu h'iü di ajél' \e lñ se-aspár ocl'ul di ainnbra-lá.
10 Ea, ninvifatá cu ahtare gralu, li ca umplü §i u turná cu-venda di nñ oará:
     —     Mine ahtare bárbát inimós caftu, ma, ea spune-úí cum pitrumsé§I aoá ?
     El Traspuse puterea luí virtoasá.
16  — Am cum nu te-aflám aseará nol, {i mutrim tut událu.
     —   Na me-aflát, cá mi feéü muscá.
     —     Ahtare bárbát caftu §-mine, d^se násá. Tora sá §tií, cá va-tí agüt 9-mine.
     To-apiritá úase ndreptu, fora, fárá fricá fiéorlu-aleptu.
20 II' deádirá un cal at §-un bucál, sá z-ducá s-lu umpjíá t-uná apalá, §i sá s-toarná cu calu ampatur(l)át §i s-nu z-vearsá k'icutá. Ma z-virsá ná k'lcutá, ti' tál'á capul.
     la lo-agutá gónile-aleptu, cá-1' deade un nel, ma-1 l>ágá to-apá, ngl'itá apa §i ac§é nás putü s-aducá bucalu mplin.
25 Cindu adu{eá bucalu cu apd, vidü nauntru cum fra(il' a luí z-báteá cu altu amirá §i plámse §i-l' k'icará trel lácriúi tu bucál §i apa s-cuturburá. U vidurá aduna(l'i apa cuturbu-ratá §i disirá.
     —   Apa-i cutürburá, s-lu spindurám.
30 Atumtea dáse nás:
     —     Apa s-cuturburá di lácriñle a meale, mea nu dot, cá nu loal apá d-lu lipseá.
     —   Cfl-te plámsi§I, lu ntribará ma márl'i?
     —   Plám§u cá fra^Ti a mel, — vidül to apá, — z-bat cu alt
35amiráü, cu Amirá-Latu.
     —   Ami tiñe h'il de-amiráü h'il'u?
     —   Mea cum v-u avüt, cá h'iü h'ii'ü di mastur V
     Aspuse gbnile aleptu apoea te curá anámisa.
     U loará apa, u cáftará §i o-aflará pi zborlu a luí. Nica
•JTTATEA-L Q'URÌ.
249
  un gardu aveà s-antrisarà §i s-fà^eà pi vrearea lui. Aestu gardu erà, s-albà, ca h'il'u de-amiràu trel l'undàrl c-a tatà-sul.
    —   Mine vd-1' adùc, dàse el.
    Vidù feata, cà l'-u poate el §i vru s-easà ma gone di nis $-acò tu adunarea (i-1' vine a l'el, l'i si $u(à mintea dipri & buna, §i nu ma vrea s-lu l'a ti gone, cà gri :
    —   Stati màrl, c-am $-alte zboare tà dàcà.
    §i tu oarà ì§I disfate mugetlu k'eptu §i lunina 9-làrabia l'-u deàdirà tu ocl'i a gònilul-aleptu s-lu k'arà. Omlu càdù m-pade di mu§uteata l'el §i ia gri, si-l tal'e, càtaoa.          10
    —   Nu gri, nàs. Am gralu: Càcjùl di marea-1' mu§uteatà.
    (ìri nàsà cara:
    —   Cari e-atèl àrbure, cu disile frindà albe, disile lài?
    —   Mare lucru 9-aestu ? Anlu cu dolile §-cu nòptile, gri
  ¿ònile mu§àt.                                                    15
    Tutà adunarea plàscinirà pàllide §i tatà-su ali feate i§è di guràt. Feata plàmse de-aràù, cà nu-1' si feate a l'el, ma n-cot! Ma tutà a$tiptarea l'-erà la l'undàrl. Lu ntribarà màrl'i :
    —   £ ! gone-aleptu, al tino l'undàrl ?
    —   BàgàtI nà oarà, cindu z-và l'-adùc, d^se flcorlu. 20
    —   Mine s-l'-adùtl !
    Ficorlu §-aduse aminte di perl'i dati di «JìnirT. L'-aprease 51 ea-1' lu vinirà trell'i tru minutà. Là spuse halea flcorlu.
    —   Nu tl-u micà ìnima, cà nu pati tivà, dàsirà el'.
    Apoea feàfirà nà culutumbà $i s-feàtirà trell'i l'undàrl:25 Aslàn, Caplàn §i §aìn. To-apirità l'a s-nagà la pàlate §i-l' greagte amiràlul:
    —    Scoate-1' l'undarl'i, cara-tl da di minà, sà s-alumtà cu a mel
    II' sàrgl'ì amiràlu, mea cari acàtarà s-aurlà §i sà zg'ileascà 30 a ficorlul, tufi gùvile acàtarà. Amiràlu cit nu asurdi' di aur-larea lor. L'undarl'i amiràregti o-dunarà coada, ca tivà cà-làlù?I ningà virà cine di la ol! Atumtea tufi il' dàsirà, cà vor s-facà numta, magi *s-fugà l'undarl'i d-Iu vinirà.
    §-ac§è s-feate, cum fu cama bunà §i flcorlu 3-I0 mudata 35 nveastà.
    Bìnà nàs aoate ca dua tea alba. Feata nu ma puteà te * si-l' facà, ahità vreare-1' aveà.
    Nà duà i§è cu avigl'itorl'i a lui sà s-priimnà buda de-amare
250                     PER. N. PAPAHAOI
   s-l'a vimtu. Acó lu s-priimná sárgl'i un pin dit amare sá-1 beá viü.. Ask'erea se-aspáré gi di micá loclu. Lo-alásará gónile-aleptu singur-singuric sá z-batá cu pinlu. G'ine ma te s-adará fárá 4in>re ? Cum sá z-ducá la pálate, la mul'area 5 luí fárá nis ? Loará un di nigi, fe g-o-adufeá multu cu gbnile aleptu gi-1 feáfirá tu stráíiile ca luí gi z-dufe seara estu la pálate gi groante sá-1' digcl'idá niveasta-1'. Ia-1' 4&te:
     —   Intrá cum tá gtií di tótuná.
     Afál hábare no-aveá.
10  — Tiñe nu egti bárbat-ñu, 4&te niveasta, gi groante a tatá-
   sul §i-l' 4áte:
     —   Ami, 41nir-tu, iu easte? te pátá.
     Ask'erea spuse, cá-1 mácá pinlu-a-máril'eí. la di minte multá |i aveá, 4áse a tatá-suí, sá-1' da 40 de meare gi s-li'ibá i& di la ná sutá ocá unlu. Apoea lo ask'erea gi ñase s-l'i spuná loclu a pinlut de-amare. Lo un mer gi-1 aminá nsus gi igi* pinlu gi-1 agtiptá n-gurá. Lo-arisi merlu gi 4&te:
     —   Ti nier bun easte!
     II' deade feata virá tri-4átl de ateale dl-un ocá. pinlu, cara 20 vi4u cá feata are meare g-cama mári il' 4ate.
     —     Cá-te nu-ñl dal di meárile mári, ma-ñl dal magl di ateale úití ?
     Ia-1' deade un mer di márl'i gi pinlu lo-af(l)á multu hun. II' deade nica un, di bun ma bun. Feata nu vru s-l'-arucá 25 altu.
   • — §tiü, 4áte pinlu cá-te nu-ñl arütt, cá-tl vine aráü di gone, cá t&-l raácáí, ma viü lo-am tu pi'nticá.
     —   Nu pistipsescu s-h'ibá viü, greagte feata.
     pinlu j-bágá doaüle 4eádite n-gurá gi-1 vumü tu palmá. 3oAtumtea-l' gri nveasta:
     —   Adu-tl aminte di grama di 1-amirálu-a pull'lor.
     §i nisá l'-aminá un mer nica. Cindu pinlu sárgl'i s-lo-acatá il' tácinl a gbnilul grama cu cari s-fáteá pull'u gi azburA ca linduruga di ac6 gi age ascápá Cu agutorlu a mintioásil'eT Sáfeatá gi cara s-nu murl, vah' bineadá nica gi vah' ma fu g-altu párámlO, ma mine lo-agárgéí.
                PirámiB gteam, pfirfimiO aspüg Nu gtiü cum, ma nu v-arig.
                       (Spua de fal Tegu-al Zicá, 1'icura, Macedonia)
251
PRlMÁTEFTUL SK'IBDÍ'T.
                82.  PrSmSteftul skirdüt.
  Erá uná oará un prámáteftu §i duse s-acümpárá prámátie. <indu intrá tu pampore, acá{á ná furtuná, un vimtu, ná ploae greauá §-ná grindine, cá fl-u feafe pamporea sirme!
  Prámáteftul §tea di mpláteá tu apá §i cu ná scindurá tu miná, dá-1', dá-1', i§i tu márdinea de-amare.
  Aclo erá singur tu pádure. Alagá nis ná duá, alagá doaüá, s-aflá virá hoará, virá cálivá, z-da di virá om, nu putü s-aflá. Acló m-pádure s-fáfea di tute poámile, meare, gor(á, auá, curcubete §-alte. Cu poámile aeste bina el. Curcubótile cri§teá una cit 40 di ucáfl §-cama. Nu trapse di foame.
  l’ná duá el, lo ná curcubetá, u curá di siminfá pri la gurá $i u feafe bute. Lo apoea aüá, u cálcá, u zdruminá §i feafe vio. §i o-alásá t-uná márdine §i cindu vrea, bea vin.
  Xápol l'-u deade citrá nclo, nacá aflá virá hoará. Dupá te imné-imná cu limba scoasá, carióte cit, agumse la un ariü me. Dináparte de-ariü státeá un aü$ cu perlu cair §i arádi-mát di ná k'atrá. Prámáteftul il' párü g'ine, cá dup-ahitá aládre deade di un suflit di om.
  —   Buná-ti oara, pap!
  Pap-au§lu nu-1' gri.
  —   Naca nu pofl s-trep din coa de-ari'ü, pap §i crek'V
  Paplu miná caplu.
  —   Z-vin s—ti l'au-ngri§ca, pap, tra s-ti trec ?
  Paplu nápól miná caplu.
  Prámáteftul $-aduná coári^'i pin di dinucl'e tricü ariülu Apoea 1-umflá • ngri§ca $i-l treaje dincoá de-ariü. Cum tri-eurá, paplu necá vru s-ma dipuná dipri nis, státeá ca ncár-fnsit di prámáteftu.
  Ii d>to prámáteftul:
  —   Pap, dipune-te tora! pap, dipune dipri mine!
  Paplu de-a surdá, s-fá(eá cá no-avde.
  —    Ba! fe-ñi aflál draclu cu aestu aü§ di bil'á, dU©á prá-máteftul.
  —  Nacá vrel s-ti trec nápól didinde, pap ?'
  Paplu miná caplu. L-tricü didinde, tut ac?l. Paplu no-avdá di dipuneare. II treafe nápól din coa, tut apeale $-pale apeale.
5
10
15
20
25
30
35
252
PER. N. PAPAHAGI
     —     Ah! màratlu-ni di mine, (e ni-ndisìl cu auglu al drac, susk'iràgi s-uhtà pràmSteftul. Pinftcindu va-1 portu cu mi ne i
     De-alih'a c-atèl drac ij-erà. PràmSteftul di cripàrle mult« te-aveà, nu-1' si duse mintea z-bea vin dit curcubetà, cà draclu 5 nu z-dizlàk'à di nis iél. DupS niscinte dMe, co-au§lu ngri§ca s-agir$ascà cripàrle $i s-neacà fàrmàtile, si dufe s-tragà nà k'icà di vin. Biù nà oarà gi draclu cu dinucl'ul il' fàfeà semini sà-1' da §-a lui. E1 nu duk'à, ma grea:
     —       More, màratlu-nl di mine, mare halà iil-aflàl cu aestu io drac di pap. Cari mi bágá s-nl-acumpàr bil'elu cu paràlul
   Di pre-apoea 1' deade di biù §i si mbitarà gamigdol'i, §i prù màteftul §i au$lu §i apìrnirS sà se-agoacà. Cum se-agucà, pa-piu nu-1 tineà curàile, cà s-mul'arà de-aro$lu §i z-dislàk'ì $i cà<jù m-pade.
16 PràmSteftul i¡jl vine tu ori atumtea §i gri :
     —   Ah! antìhriste! §-Io aestà vream
     Lo un cu(ùt §i t-ul tàl'è fili!, cumàtice-cumàtice.
     —   Ba, cà me-ascàpS Dumni<JSü, cà-rii eràm ligàt!
     Unà (JuS altà, duse buda de-amare, §-ligà nà mintilà di 20 un óun lungu, cà s-tri$eari tivà oamiñi cu vire càrave s-a^ duk'ascà, cà-I k'irùt.
     Nu tricù multu §i de-alili'a se-astàmà(irà ni?te oamiñi cil nà càrave, il loará §i-l adùsirà tu nà pulitie mare §i lo-aliV sarà aclò, sà $i scoatà pinea.
25 Aclò, nà duà, vidù cà triteà nì§te oamiñi càvalà pri cal', §i nu ¡¿tea cum sà ncàlicà. Ni$i ncàlicà cu pì'ntica. El s-cii diseà, (e turlie ncàlicà ae§ti oamiñi cu pi'ntica §i pri cal' fàrd sumare, fàrà §el'?
     Aveà faptà tu hoara tea un fàrtàt. Il' gri §i-l' dìse :
30  — A lai fàrtate, cum stati voi pri cal' fàrà sumare, fari
   §el' ?
     —     Am cum ? voi ncàlicàtl al'umtrea tu loclu a vostru 1 Noi ac$ì apucàm di pap, strà-pap. Te easte sumarlu gi §aoa feà i
     PràmSteftul lo putinà tearà, u ncàldì §i feate un sumà 3órìcù §-unà §auà §i-l' aspuse. Apoea feafe vinglà, càpestru scàrl, cuscune §i tute cite suntu lipsite la un sumàr §i k nà §aùà.
     —     E ! d^e pràmàteftul, aflá-ñí un om s-iii facà, cum sun seàmnile.
prAmAteftul sk'ibdöt.              253
   Carl il feafe, l-bägä pri ca), il' tricü vingla, cápéstrulu, bágá nä vilen4ft pri suprä mu$atä, s-l'a ocl'i, §i ncälioä. Cum i$l prit pulitie, lumea tutä s-lo dupä nis, sä-l veadä; ncl'i-siri lumea dukeñl'i, ma§I z-veadä ¿udia estfi. Ahät k'irüp erä tutl aclofe.
   Avde amirälu de-aestä §i-l' greagte la pälate §i-l fate 4inire.
   E! binä nis, cu cáéula scoasä. No-aveä anang'i di fivä, e-aveä di tute. G'ine ma clo aveä nä ligäturft multu greauö. Macä mureä un di nsurätl, i mul'area, i bärbatlu, alantu lu ngrupä di viü cu mortui. O-aduse oara lae §i li tease mu-lare-sa. Nu-1' erä a luí, cft muri, ma cum s-faeä tora,-cä vrea •u ngroapä di viü cu ea ? §i zburi cu färtatu-su s-lo-ascapä.
   Aclö murminfi no-aveä. L'-arcä mortil' tu-ná guvá fi ng'os cädeä 9-mureä di foame vill'i, cä virä nu z-duteä s-l-aducä liranä; mag! t©*9 loa cu ni§I prota <Juä.
   Si zburi' prämäteftul cu färtatu-su s-l'-aducä inicare §i biu-turä pinä s-ascapä cu virä trop de-adote.
: Il ligarä dicara de-adün cu mul'are-sa moartä, $i-l arucarä tu guvä. Aclö cari agumse di g'os, täl'ö funea cu carl erä Ügät §i aeätä de-aprease nä tearä §i alägä z-veadä te-I na-untru ? §-erä nä pistireauä ?i §-aveä nä lägume, te i§ä mär-(jioea de-amare. fate nis ? Aprinde nä luminare §i u bagä aclö noaptea, cä naeä treats virä cärave citrä tu loclu a luí.
   Tu aestä oarä aeä^ä nis §-adunä tute g'amán^ile, tute flu-rille §i tute neälile, g alante lucre scumpe tu un sac. Alantä duä 9-treafe nä pampore §i vidi'ndalul luñiná, vine z-veadä |e curä ?
   l?i atumtea prämäteftul gi lä <J>se, cä $-nis easte dit loclu a lor gi-l loará tu pampore $i-l düsirä la mä-sa §i la tatä-su
   la nicuk'ira, tc lo-aveä tricutä di multu tu psihu-carte ?i i aveä datä 9-to-an §-tu trell'i añl §i lo-aveä agir^itä dip!
   Eräm 9-I0 aclofe §i aduteäm fluril multe §i cum triteäm pri la nä baltä, broätitl'i cintä :
                     oa-cä-ca!... oacä-ca!
   $ a ñia ni si pärü, cä suntu turtil' §i 4*° :
                     brae, brae, brae. (1)
                $i le-aläsäi f-aoafe me-afläl!
   (t) Pe torcerte : Alasä, alasft, aalsä.
5
10
15
20
25
30
35
(Spus de ?)
254
PER. N. PAPAHAGI
            88.  H il a Mèturlui ?i h'il'lu de-amirà.
     Irà un-oarft. un amirà §i unà amiràroaiie. Ni$i aveà ma un fiòòr tamàm ti nsurare. Ningà pila tea amiràlul §ideà ui oarfin multu; nis adrà meturi ij-cu pratl'i (i scuteà s-liSrne; 5 deadùn cu feata lui, cà mul'are-sa l'-aveà moartà. N-casà no aveà ni ti un lemnu ti vàtftmare ^oàritl'i, ma feata irà e; steao. Gindo s-la $i s-k'iptinà, luiiinà tutà casa.
     Di ca6e dimneatà triteà pi la casa mèturlui h'il'lu de-aminì de-adàpà calu la §oput ?i tòtìna il' grea a feàtil'el ti pezà io — Bunà-tl dimineafa, h'il'a mèturlui §-a g'ìftului!
     Feata-1' vineà greù, cà di gura h'il'lui de-amirà avd ahtàri zboarà, ma lo-alàsà si-^i pizueascà ij-nu-1' grea fi va cà de! ti s-l’i greascà ?i ti s-l'i dicà a unùl h'il'ù de-amirà
     Unà dui vine la casa feàtil'ei unà g'iftà, ti ti scià s-arucd 15 tu màrdeao. Aistà cindo u vidù feata ahf't mu§atà, il' dise:
     —     Feata mea ! nu vrei s-t-arùc tih'a ? nu-tl caftu altu tivù ma§I s-Ai dai gumitate càrveal e di pine.
     —     Uà! dise feata, am d-Iu s-o-aflu loü pinea? noi cu de-avia cu ti scoate tatà-nu nà hàrnìm noi, nu z-dàm §-la alti.
20 Atumtea g'iftà §-arcà ocl'il' pi pultyà §i veade aclò nà bu-catà di pine cai-sci di cindo:
     —   Ea, dise g'iftà, cara z-vrei ti pinea di pi pulità.
     Feata nu vru prota, cà ma§! pinea tea aveà ti dua tut3,
   ma apoaea fi s-mintuì:
25  — Va tjed nà du& agunà, ma va si-ài ved tih'a barim. Si
   a§ì l'-u deade ali g'iftà pinea tea s-l'-arucà tu màrdeao.
     G'iftà mutrì feata tu palmà, sum ocl'i, cum scià nìse, minti cu gura indao zboarà §-apoaea dise :
     —       Feata mea, tiñe al nà mare tih'e! tine va s-l'ai hillu 30 de-amirà ti gone !
     —   K'ìcutà! nis la mine s-mintueasèe ? ! gri feata.
     Pua lantà h'il'lu de-amirà adàpà calu §-ca di tòtina, il’ gri a feàtil'el;
     —   Bunà-tl d»a, h'il'a mèturlui §-a g'ìftului!
36 Atumtea il' dise feata:
                — Di metur, di g'iftu escu,
                Ma mine va s-ti nk'ìrdàsescu !
255
h'il'a métdrluI §i h'il'lu-de-amirÁ.
  H'il’Iu de-amirá bágá mare máraze, cíndo av<Ji' aiste zboará: Cum, nía h'il'ú de-amirá s-l'a niveastá ná g'iftá, ná h'il'e di metur.? Z-duse a casá §i-l' li apune tute a má-sai. Apoaea (Jise:
  —  Dado, mine va mi Í8uae8cu.                                   5
  —  G'ine, fiéorlu a ñeü.
  Dupá indao <}üe h'il'lu de-amirá a-iausl, ca cum l'-irá arada $¡ soea pi uná h'il'e de-amirá. Dupá ti deádirá aeámnile §i u bá§ará nveasta, treate eara h'il'lu de-amirá pi la feata mé-turlui $i 1' grea§te:                                             10
  —    Buna-fl dimineata, h'il'a méturlui §-a g'iftului! anv¡tá§i cá mi iauall?
  —   NvitáT, cá ti isusi^T, il' dise feata:
       §-cu tut cá h'il'e di metur §i di g'iftu escu,
       Tot íoü va-ñí ti nk'irddseseu.                             15
  S-apruk'é oara ta a-facá numta. Aprindu <Juá di numtá, h'il'lu de-amirá treate pi la featá §i-l' atrigá:
  —   H'il'a méturlui §-a g'lftuluí, avdifcl cá mine mi nsor?
  Feata eara cum $i séiá:
          — H'il'e di metur §i di g'iftu escu,                    20
             Ma tut mine va s- ti nk'irdásescu!
  —    Ca glará va a-h'ibá feata istá mindul h'il'lu de-amirá. Atia mi nsor §i niaá uná u dute, ca va s-mi nk'irdáaeaacá. Alantá dud 8-feate numta §i ai ncuruná cu h'il'a de-amirá. G'ine ma istá h'il'e de-amirá, cu do! añi ninte, aveá pátitá25 halá. Un altu h'il'ú gone, l'-aveá disá, cá va s-u l'a, píná §-aríse di li gucá meárile cu niaá §-l'-aflá culbarlu g-apoea o-alásá cu-aru§inea pi márata featá. Tora ti-1' si fáteá hala ?
A má-aat a feátil'el l'-irá fricá s-nu u duk'ascá génile $-u pitreate la má-sa ca laea §-ca cqrba. Te-ateá niaá vru a-facá 30 minóuná. <Cá-te, taha», i§í dise cu mintea muma, «cá-te tu loclu a h'il'e-meal ti unfr aeará s-no-aflu altá featá ni-há§atá ti z-doarmá cu h'il'lu de-amirá ^-apoaea serle alante z-doarmá cu feata mea?
  Cáftá-cáftá ta s-aflá virná featá mu§atá §-oárfiná, ma mu- 35 ?atá 5-ma oárfiná di h'il'a méturlui no-aveá ¡altá n-hoará. ^-du(e la nis& má-sa feátil'el de-amirá §i-l' di¿e:
256
PER. N. PAPAHAGI
     —   Cifl pra<JI caffi ta z-dorñi nfi searft cu h'il'lu de-amirà ?
     —   Nu 8iiu, <Jìse feata, intreabfi tatà-nu.
     Seara vine acasS mèturlu, curmàt, cu caplu spin<Juràt. cà <Jua tea nu scoase nifi ti pine. Feata l'i spune, fi curà. 6   — Em de! sóiü ij-Ioü, (Jìse au^lu? §-ca nu-I slab. Cu prazl'i
   fi va s-l'al va s-pofl s-f-afli vìrnà gone §i s-ti màrìfl §-t*ne. s-ffi fati arada.
                                      Ahi't vrea feata. Lo izinea tatà-sul ¡ji z-duse noaptea la h'il'lu de-amirà. Aistu nu u duk'ì, cà irà nisà! A lui il' si lOpàrù, cà irà nveasta-1' j-durñi cu nisà, cu nveasta. To-apirità, cindo si sculà tu cintarea cucoflor, il' <Jise indao zboare $i-l' deade 9 nelu, fi-1 purtà tu <J©e<iit. Feata il lo §i z-duse a casà. Treafe eara h'il'lu de-amirà s-adapà calu §i l'pizueasòe:
     —       Bunà-fl dimineafa, h'il'a mèturlu! §-a g'ìftulul ! avd¡'§i 15 cà mi nsuràl?
     Feata eara fi §èià :
     —   Av<Ji'I cà ti nsurà§i, ma cu mine ti culcà§I.
     —     Cum! strigà h’il'lu de-amir& §i canda-l mu§cà virnu garpe.
20  — Cum, ni-cum nu sòiù mine, mine ahi't ñi sóiü, cà duniìl cu
   tine. Ma s-nu pistipsesèi, du-te §i ntreab-o nveasta ta, cara sà séibà fi zboarà il' (Jisi^I azà dimneafa §-cara s-albà nelu ti-F didè?T, Io minòunà grescu.
     Ñarae h'il'lu de-amirà co-alàgare la nveasta §i u intreabà : 25  — Nveastà, fini minte fi zboarà ifl di$ az dimneafa?
     —   Nu 8¿iü, me-agir$ìl.
     —     Vah' le-agir§ì, j-<Jise tu minte h'il'lu de-amirà. Am nelu lu lo-al?
     —   fi nel, nu-nl didè$I virnu nel 1
30 Atumfea duk'ì fiòorlu de-amirà, cà l'-u gucarà tehnea, $-cà cite-1' d>se feata mèturlul irà cu cale. Z-dufe curundu la mà-sa feàtil'el 9M' bagá zore si 1' spunà, cà-fe s-nu doarmà cu nveasta lui, ma s-l' aducà altà?'Mà-sa prota acàfà s-u min-teascà gura, ma apoaea cara vi<}ù, cà. minèunle nu fac pra<j<-35 l'i spuse fi halà aveà feata. Fiòorlu de-amirà nu gri zbor. ma ñarse im pàzare $i dimindà dao gejvi : unà irà tutà de-amàlamà §-curlu di tinik'èe veacl'e; alantà irà tutà di tini-k'èe g-ma? curlu de-amàlamà. Li l'a daole, li dufe la màsa feàtil'el §i u ntreabà :
257
LUPMJ $1 FEATA VIRVIRU^E.
  —   Di aiste dao g'ejvi, ca! t-u va mintea, cá-í cama buna?
  —     Cama buna easte, <Jise mul'area, s-irá tutá de-amálamá, uná; ma tora cum sinto a§l, cama buná easte ateá te-are fundul de-amálamá.
  Atumtea h'il'lu de-amirá arise nih'ám §i-l' <Jí8e '•          5
  —     Gejva ateá tutá de-amálamá §-cu curlu di tinik'ée ve-acl'e easte h'il'e-ta; alantá di tinik'ée $-cu fundul de-amálamá easte feata méturluí, fi nf-o adusit Mine va s-l'att ateá ti-I ma buná. Te-ateá sá séií, cá de-aoá 9-ninte, cuscril'a se-asparse §i virná dare-loare no-am cu tiñe, ni cu h'il'e-ta 10 Z-vá binea^á §i z-vá h'itl!
  Dupá aiste, fiCorlu de-amirá tricü pi la h'il'a méturluí ?i-l' <Jíse:
  —   De-alih'a fu, ca .tine s-mi nk'irdáse^ti!
  U lo apoaea ti nveastá $i de-atumtea pfná tu <Jua di azá 15 l*inea<Já multu g'ine, s-nu fure mortf.
    (Spos de Pagca al Ni$ca din Cru§ova, Macedonia).
                                    84. Luplu §i feata Virviru§e.
  §-erá trel mul'érl sá z-ducá trá leamne soatá. Doauá mu-Veri si dü8irá la leamne g-uná nu o-a§tiptará, o-alásará nápóí.
  —   A^tipiátl §-mine, sá-AI leg táruh'le, gri alásata.        20
  Ma doáüle mul'érl z-düsirá la leamne ^-o-alásará ma nápóí.
  Nise si ncárcará $i deapoea uná cu altá §-a§tará di si scularfi
§i z-düsirá acasá-lá. Anantá slngurá si ncárcá, ma cari duse pin tu disa di cale, cá<Jü, cá erá sártina greao. Deade, deade sá si scoalá,- nu putü. fe s-adará, te s facá ateá mul'are, nu 25 $tea. Tricü soarle pre-acló §i-l' gri mul'area:
  —   Soare, sufrinteale,
  AgutS-iíI náfeamá, cá nu pot s-mi scol.
  —   f e-ñí daí, s-t-agüt, <Jise soarle..
  —    fe s-tá daü, cá h'iü mul'are oárfiná?                    30
  $i soarle nu vru s-l'-agutá.
  Tricü luna apoea. Gri mul'area:
  —    Luná buná, agutá-ñt sá-ñl mi scol.
  —    fe-Al daí, s-t-agüt?
  —    fe s-tá daü, cá no-am tivá, mul'are oárfiná!             35
  Pipahagf, — Basme arománe.
17
258
PER. N. PAPAIIAGI
     —   Macft nu-nl dal, sinàtate bunà!
     Si nifi luna nu-1' a§t5, sà si scoalà.
     Tricù dipu pufìn luplu di h'er. Il' gri mul'area :
     —   U I lai afende, scoalà-ni nàfeamà, si-nl mi scol.
5    - fe-nl dal, s-ti scoi, d*8© luplu di h'er.
     — Am no-am (ivà, (e s-Jà daù, d*8© mul'area.
     —■■ Cari-ni dal a{eà di tine, g'ine! va ti scoi; cari s-nu, va ti mincu.
     —   Alai (-u daù, \-u daù, dì0© mul'area.
io U sculà luplu-di-h'er mul'area §i u duse acasd.
     Mul'area §-erà sàrfinà §i acasà §-amintà n& featà $i-l' hàgà numa Virviru^a.
     An cu an Virviru$a criscù §i s-feafe gugàmite featà, fé fà-teà lucro §i-l' a§tà a rnà-sal in casà, l'-arneà avlia, l'-adàpà lògràdina $i-l' adufeà apà di la fintinà.
     Nà duù cum duse Virviru?a la fìntind, o-astàl'è luplu di h'er in cale. Aestu-1' d'8© :
     . — Feata-nl si-1' d>tl a mà-tal multe ncl'inàéùnl si-nl da lù-curlu, fe-tit are tàxità, cà va tindu s-lu l'aù cu mina-nl, cari 20s-nu-nt lu da.
     S-toarn&- Virviruga §i-l' d>t© 8 mà-sai, cum il' dimindà luplu di h'er:
     —     Mumà-àT, ac$ì g-ac§i-nT pàti'i : me-aflà luplu di h'er §i-ni dise si-1' dal, (e l'-al tàxità, cà di nu, vai bagà singur minà.
25 Mfi-sa l'-dise :
     —      Altà-oarà s-lo-astàl'are n-cale, s-tà umpli 91 s-fudl, h'il'e, §i cu gura s-nu-l' gretti dip.
     Feata nàpòl s-aflà cu luplu di h'er la fìntinà. Il'-dise aestu :
     —        Mori h'il'e, il' (di)t©?l a mà-tal cum ti nvi(àl aoàltarl ' 30 Feata nipòl vine aspàreatà la mà-sa $i-l' dia©, eù luplu
   di h'er banà nu-1' da, cà l'i sta aridà, sà-1' da lùcrulu tàxìt.
     —     Stil (e aà-l' diti, feata mea ? Mu-mea nu §-adute aminte te lucru t-©re tàxità. Macà tine poti, aflà-1 §i tinde minà singur.
35 Luplu di h'er aestà vrea. Cum il' dìse feata, §-o-aràkì [aràpù] §i acasà 9-0-aduse. Virviruija plìmse t© plimse, ma tu coadà tàcù, cà luplu o-aspàrè s-u mincà.
     —     Na! l'-dise luplu, ea fàrina, viptul, umtul, ca§lu, tute aoate suntu. Aclò to-ahure sun pràvdile, cal'i, vàfle ; ma nclo
LUPLU $1 FE ATA ViRVIRU^E.                   259
zulik'le, pulii, gál'iñle ^-alante cite deade Dumnidá. Tiñe s-friminfi, s-o-adár! pinea buná, raicarea trá micare, apoea 8-arne§tí a tutlòr právdilor, cfi Io mi due avinare. Seara s-h'ibá-micarea ndreaptá §i cinduva grescu: «Virviru§e, Vir-viru^tinde seara si-ñl me-alìn», z-badl seara $i s-te-ascundi, ¿ cá s-te-aflarim tiñe dinfiinte, ná mi^cáturicS va ti fac.
   Disfá-(i urécl'ile g'ine.
   Apoea luplu di h'er il' d*8e :
   •• Tora, Virviru^e, bagá scara s-mi dipún.
   Virvirusa, cárnurle dipri nísá l'i si cutrimurarfi di fricà. 10 Feati cu minte §-lucràtoarà, s-ascumbusi $i le-adrá tute lucrile a càsàl'el hftzire. Apoea ndreapse measa $i a$tiptà sá s-toarná pondul di lup di h'er. Casa lor u$e no-aveà. fe-aveá, ma$í pftlAOire, pr-Iu tindeà scara di s-aliná.
   Seara viñe luplu $i gri zg'ilinda di virá oará cale diparte : 15
   —  Virviru§e, Virviru^e, tinde seara sá-úl me-alin.
   U toase Virvirusa seara $i se-ascumse dupa cápisteare. Cari micá di nfármScá pind nu cama putú luplu-di-h'er, i§i Virviru§adi lu §ideá ascumtà.
   §i dua tutá, cite d^e are siptfimina, meslu §-anlu, aestu20 lucru fà{eà nigl: seara vineá luplu di h'er di nfarmacá $i n-dare le-aspilà 1-avinare.
   Feata §-aveá doí frati tu xeane. Cara s-turnara acasa a tèi' doí fièòri, ntribarà mà-sa :
   — Oama, noi sor no-avùm?                                     25
   —  Avùt, h'il', ma sora voastra o-are luplu-di-h'er!
   íji la apuse mvirnata mumà, cum l'-o-aràk'ì luplu di h'er!
   —  Macà-I a§l, noi va na |em s-u lom !
   Cite nu la fea(e mà-sa sa-l' fina, s-nu z-ducà, cà val pata nipatita, nu vrura s-avdà.                                      30
   —    $idèfl bunl, tu loc-na, cà luplu di-h'er va và micà ¡ji cum 8-armì'n fàrà fumeal'e?
   Fiéorl'i disira zborlu, cà va z-ducà, nifi tatàl di la groapà z-vineà, nu puteà s-là §utà mintea.
   Cari agùmsirà màrdinea di padurea, lu s-aflà casa luplul35 di h'er, astai'ara n-cale nà mae.
   —    Mae, mae, nu na spuAI, §til tine di na feata cu numa Virviru§e, te o-arak'ì luplu-di-h'er ?
   —  Cum s-nu §tiù?
260                    per. n- papahaoi
     —   Putém s-u vidém náfeamá.
     —      De! h'il', 8-mi duc s-u ntreb, cá s-nu h'ibá luplu-di-h'er di ná micá.
     U ntreabfi maea:
?   — Virviruse, Virviruse ! luplu di h'er aclb easte ?
     —   Nu-I aoa(e, mae.
     —   H'il'e, frafl'i viáirá s-ti veadá.
     Feata tease scara §i fra(l'i intrará, s-loará di gu§e cu sora $i z-bá^ará, bá§ará §i nu s-sáturá. C-a§\ suntu fratl'i, ni§I íodisicá s*mun(i s-amarea sá se-aduná cu sora' Apoea lá bágñ s-mincá §i citrft to-amurditá l'-ascumse, cá vrea s-toarná luplu-di-h'er. Seara s-turná aestu s¡ cara intrá §-mineá, il' 4<se a feátil'el:
     —   Virviruse, Virviruse ! om añurzea§te!
15  — Ah, Doamne ! Aoá nu-áí ved altu di tiñe $-DumnicJáü!
   D-Iu om aoa(e tu iráie, lu ni puil'u nu pitrunde?
     Luplu-di-h'er «poate», 4*se, cá agl-ál si pare a áia.
                                      Anantá 4u&, dipu |e li scárminá 1-avinare luplu-di-h'er, si scoalá fra(l'i de-adün cu Virvirusa, §i-l' mutá tutá casa, cu 20 tutá avearea s-tutiputa. U bagá náinte si fudí cit ti (in ¿oarle.
     Vine seara luplu, cum §i §teá:
     —   Virviruse, Virviruse, bagá scara si-ál me-alin.
     Car! Virviruse? Nísá aveá fugalá diparte multu.
     —        Virviruse, Virviruse, tiude scara si AI me-alln, cá di nu 25 va ti mincu.
     Oreante luplu-di-h'er uná oará, doáuá, (ivá! Nu lo-av4a can. S-toarná luplu s¡ grea§te:
     —   Mae, mae, lu easte Virvirusa ? fe s-fea(e, di no-avde ?
     —   fe s-h'ibá, h'il'u, cá viáirá fra(Ti di §-u loará.
30  — Ah! Virviruse! fafe luplu, s-te-acátarim, val ve4I te te-
   asteaptá! Tueagá di h'er si pápufá di h'er val adár, s-te-acáf s¡ s-ti mincu de adün cu frafl'i a tál.
     Bagá luplu-di-h'er s-adará tueagá §i pápu(á di h'er si s-h'umuseaste dipu nisl. Aoá, acló s-l'-acatá, aoá, acló, l'-an4ári 3&largu multu. Huhuti ná oará cit putíi luplu-di-h'er:
     —      Virviruse ! alasá-AI can tutlputa, macá vrel s-(-alás baña!
     Va l'-u 4i|T, ha! s-1' aca(á si s-l'i mincá, cara s-nu-1' tácíneá
FIÓORLU §CL'OP.                     261
ali Virviruge z-discarcá calu cu sápunea. Uná discárcare §i se-adrá un ari'ü di sápune largu-largu, cit tra<je amarea.
  Cum fea te, cum adrá luplu, cá-1 tricü ariülu §i nípóí cu limba scoasá, fu<Jeá dipu ni$I ca niorlu. Palé l'-agumse. Calu ali Virvirusé ncárcát cu sare, nu ma puteá s-tragá. Atumtea l'-tál'é fuñle si sarea cádü m-pade si s-fea(e ná mare de sare. Deade luplu, deade, u tricü cu zore mare §-aestá §i nipól ca vimtul dipu ni sí.
  Vrea l'-agungá diznóü, ma frátile ma ñic, cara $-turná caplu §i-l vi<Jü, cá no-aveá di cit ná antrisáturá z-bagá miná, tal'e funea §i arucá furtia di k'apfirií dipri calu a luí. Cara se-adrá un munte mplin di sk'iñf, di pál'ürí, deade luplu, deade, nu putü s-lu treacá §i aeld l'-fu sá g-alasá k’alea si s-l'i putridascá osla
  A?1 Virvirusa cu frafl'i ascápará di luplu di-h'er si z-vi-<Jurá la muma lor ca n-<Juá di Paste, cu parátl, cu oí, cu pravde s-cu tute bünile s* oama multu l'-párü g'ine cá s-vi<Jü feata nipól.
  $i armásirá cu g'ine n-casá.
            (Spus de Vasile Diamand din Aminciu (Me{ova), Epir.) 85
                                            85 Ficorlu sd op.
                   »
  Ti §-irá, ma nu s-irá.
  §-irá un bárbát s-uná mul'are. Ai§6i oamiñí di tute párale du(eá baná buná si triteá g'ine, cu bünile tute in casá. Masl una máraze greao aveá: nu fi(eá fumeal'e.
  Mul'area di ca6e dimneafá si ncl'iná la Dumni^áü §i-l pá-lácárseá, s nu o-alasá s-l'i k'ará ugaclu. Dumni<já o-ascultá S-uná dimineafá mul'area §-aflA m-vatrá trei meare aróse S-multu músate. Mul'area nu s-mindul d-íu va s-irá aféale meare, nra lo unlu si-1 muscá pufi'n, apoaea li bágá samin-treili tu sfinduk'e. Dupá ná stáminá discl'ide eara sfinduk'a S-cindo fi z-veadá ? Treíle meare s-aveá faptá trei fléóri mu-Sá(!, ma§í merlu afál muscatlu s-aveá faptá un fiéór scl'op.
  Mul'area ^-irái hárioasá, cá s-aflá cu fumeal'e §i-l' criscá ficorl'i cu ¿nare vreare si cu mare dor.
  FiCorl'i s-feá|irá márí s-agümsirá tu aní ta sá nsoará.
5
10
15
20
25
30
35
262
PER. N. PAPAHAGI
     To-atél k'iró, ma nclo di hoara lor irá ná lamñe ti multá zúie aduteá ho&rál'el. Amirálu aveá bágatá zbor, cá a|él ti va s-poa s-u vátámá lamña, va-1' l'a h'il'e-sa nveastá gi gu-mitate de-amiráril'e. Mutyi z-düsirfi s-u vátámá, ma virnu nu 5 putü gi tup citl düsirá g-alásará oásile acló.
     Avdu g-trell'i frap. Cama marle <Jise a má-saí:
     —     Dado, me-alágl s-mi duc s-u vátám lamña. Poate 8-h'ibá tih'a mea s-l'aü h'ii'e de amirá ti nveastñ.
     —        Nu h'il'lu a ñeü, cá mulfi vrurá s-u vátámá, ma nipbl lOpínft tora virnu nu s-are turnatá vid.
     —     Mea cá va mi duc! U ligá tu greaoa h'il'lu gi vru nu vru, lo-alásá g-má-sa. Lo uná hoardá gi nk'isl cítrá la lamñe. In cale aflá un om te-aveá uná bute mpliná cu vin:
     —   Buná-ti oará, om bun!
15  — G'ine vinigí! Iu-agi ? ntribá omlu.
     —   Ea mi duc z-vatám lamña.
     —     Va s-u vatiñl, mea cara s-potl z-beal aistá bute di vin. Al'umtrea-i cama g'ine s-ti torñl, d-Iu-fl vinigí.
     Fiüorlu nu z-deade nipól. Acátá ta z-bea. Biü cit biü §-20 armase. Altu vin nu-1' si duteá. II' <)ise vinarlu:
     —   Fióbr, nu ti du, cá va ti micá!
     Ficorlu:
     —   Nu cá va mi ducl
     Ma nclo aflá un om cu ná bute de arák'je 9-aistu lu ntribá 25 tut agi:
     —   Iu calea mbar?
     —   Mi duc z-vatám lamña!
     —     Va s-u vatiñl, cara s-potl z-beal aistá bute de-arák'ie. S-nu u blure tiñe, ma g'ine-! s-ti torñi d-Iu-tí vinlgl, cá bunlu
30 nu va s-patl!
     Biü fióorlu, cit biü, agumse piná la un loe §i altá nu cama putü z-bea. II' díse omlu:
     —     Fiñor, nu ti du, cá va ti micá! Ficbr mutá-o mintea, cá va s-u patl! Fiéür ascultá! Tivá! Fiéorlu:
35  — Nu! cá va mi duc!
     Imná, imná gi ma nclo aflá un om c-un cireáp cu pine mplin. §-aistu lu ntreabá, Iu oara-1' buná. Spuse fiéorlu cu te minte z-dufe la lamña gi atumtea omlu státü gi-J' <Jise:
263
FIC'OBLU ÇCL’OP.
  —     Va 8-u vatînï, ma§l cara s-poß s-mî(ï ôireaplu aistu eu pine mplin.
  Te s-mîcâ fiôorlu ? Ni(i dao càrvel'i nu putù s-li faeà g'ine.
Il' dise atumfea omlu eu pînea s-o-aläxeascä mintea, sä s-toarnä, cä ya ç-aflà moartea, no-ascultá fióorlu §i z-duse. & Lamña, cum il vi<}ù, scäröicä unä oarä dintîl' çi dise cu ìnima dipelisi :
  —     Ini vine prìmjul in gurä ! Il lo apoaea analtu §i lu ntribâ : ti vreï ? ti ti viniçï ?
  —   Viñü s*ti ved ! dise fiôorlu.                               io
  —     G'ine fitèçl, tora çedï. cä va s-adàr unä pitä s-adùc s-ti filipsescu.
  Lamña tricù tu udaea lantä, §i nturvisl dintîl' çi s-turnä eara la fióòr:
  —   Nu vedi, cä se-astimse foclu, il' dise aisôùt, suflä nih'àm. 15
  Lo fiôorlu si suflä si cum se-aplicâ, lamña unä cu buz-
duganea pi dinäpöl ç-lo-arucuti ca birbeclu, canda-l tal'e. Apoaea-1 lo si lu ngl'itä tut dl-un-oarä. Asôaptâ acaBâ z-vinä fiôorlu, s*no-are! asôaptâ, no-are !
  Fiôorlu nolgicân il' d^e a mà-saï:                              20
  —   Dado! va mi duo semine, ta z-vatâm lamña.
  Munta, ca mumä, nu vru s-lo-alasä, ta s-nu patä s-nîs ca frate-su, ma fiôorlu nu vru s~nu vru R-o-ascultä, cä h'irbeà 8i'ndile tu nî8 si fudb
  Imnînda, imnînda, deade di atèl eu vinlu, de-atèl eu arâ-25 k’ia si de atèl eu pînea si tutl il' disirä sä s-toarnä, ma nu putii z-bea vinlu tut, aräk'ia toatä si s-mîcâ pînea toatä, ma nis cap di k'aträ:
  —   lu muri frati-ñu, las mor ç-mine, cari s-h'ibä scriatä
s-k'er di lamñe.                                                  30
  Lamña îl' feafe s-aisôùl cum §-a frati-sul: il bägä si suflä §i cum se-aplicâ, unä cu buzduganea dupä cap si n-loc lo-aläsä. Apoea hap-hup ! lo-arucutì pi gärgälän ca nä mus-cäturä.
  Asi k'irurä dol'i frati si ntä-sa, laea, l'-plìndeà ìnima si s-35 arupeà di dorlu a lor, cä nu se spune ! A turn tea fiôorlu afèl çcl'oplu, il' dise a mâ-sal :
  —     Nu plînde, scumpâ dado, cä Io va mi duc s-l'-adùc eara, nu plînde !
264
PER. N. PAPAHAGI
     —      A!! fu<}i de-a(la, <Jfse mA-sa. Nu puturd dol'i cam a mArf s-u vAtAmfi, oaminl cu truplu ntreg, tine va s-po(i, gu-roitate di om?
     —    El' nu puturA, ma mine va s-u mic!
5 Trapse $cl'oplu (upA-ta, (upA-ta! citrA la lamne.
     N-cale afl& a(bl cu vinlu $-lu ntribA aistu lu z-du(e ?
     —    La lamna mi due, s-u vatAm ! disc ^cl'oplu.
     —      Bea prota aistA bute cu vin §-ma s-u bearii tutA, a§i va s-l'-u po(I; ma si nu: toarnfi-te ma g'ine acasA-(I, d-iu
10 (-al vinitA!
     Se-agtirnii gcl'oplu m-pade §i care u muta butea: bea, bea! u stricura di ni(i k'icuta no-alfisA.
     —      Du-te sinAtbs, il' disc vinarlu, di tine ni si umple ocl'ul, cA va s-u va(inT!
i& Agumse ficorlu ma nclo la (el cu arAk'ia.
     Tut a§i lu ntriba, lu ftarde? Z-vAtAmA lamna, <Jise ficorlu. Vine zborlu z-bea butea cu arak'ie $i ma s-u beare, a$i va s-poata s-u vatama. U muta butea §i (uc! (uc! u stricura tutd. cd 8-erk §-alta.
20   — Du-te cu sinAtate, l'-ura $-aistu, tine va s-l'i mi(T caplu
   ali lamne!
     AT, calea, calea, agurnse la (el cu pinea. Mica §-micA, ti ndao orT, di un AireAp di pint, unA nu (-alAsA ti gurAt. Bre pinA §-si'rmile §-a(eale le-arni tute n-coadA, cara no armase pine.
25   — Du-te, ficbr, oarA-(T buna, cA tine va-1' astindi cindiia
   lAmnil'ei, il' disc §-aistu.
     Agumse §cl'oplu la lamna, asunA la poartA §i lamna di nuntru ntribA, cal easte.
     —    Om bun, gri ficorlu.
30 Lamna l'i digd'ise §i ficorlu se-alind analtu.
     —    Nu-nT spun!, fldbr aleptu, ti (i (-u vinita ?
     —    Vinu oaspe ta s-ti ved, dise fiAorlu.
     —      Multu g'ine, asdaptA s-mi due s-adAr nA pitA, maca vini§I ca oaspe. PinA sA n(ernu fArina, tine uirA-te tu uda.
35 CA(aoa si duse si-§ da din(il' pi k'atrA, ta s-tal'e. §cl'oplu le-aduk'i tute §i-§ disc cu mintea:
     —    Ahi't s-arminA di tine, carl s-mi mi(T.
     DupA pu(inA oarA na (-u §i lamna. NisA-1' dise a §cl'opluI, si suflA foclu, cA se astimse.
FIÙORLU §CL'OP.                       265
  ■— Cum, 4>se $cl'oplu, aoa{e oàspile aprinde foclu? d-Iu in31 aistà ? Foclu s-lo-aprindà nlcuk'ira.
  Lanuta scàrèicà nà oarà dintil', ma te z-4icà ? S-aplicà ta s-suflà. §cl'oplu, cum se-aplicà pugcl'a di lamñe la foc, zmulse huzduganea, uni l'-are tu màdulàr 3-0-arucutì ca vacà m-pade.
  —   Da nicS noarà, gri lamña!
  —     Nà oarà mi feaje mu-mea, <Jise $cl'oplu ; mea cara z-vrei s-te-agude8cu dao ori, voame fragri dit pinticà, ti l'i ngl'itàgi.
  Lamña vru nu vru, il' vumù §i n$irà dol'i frati cama màrl sinàtò?! ca di tòtina. §cl'op!u dupà ti §-ascàpà dol'i frati, nu o-agudì nica nà oarà, cà s-o-agudeà, nisà vrea s-anvià. O-alàsà aclò arucutità $i s-turnà acasà cu fragri.
  Ai§éi, fi cara l'-ascàp& fràtile a tèi gcl'oplu, cu tute aiste l'-u h'irbeà, cà se-aspuse cama gone di nì§i $-cà va s-u loà h'il'a amirfiluf ti nvea3tà; te-afeà mutreà cum di cum s-lu k'arà $i s-nu z-ducà cu nis acasà.
  Imnarà cit imnarà 3-agùmsirà pin la un puf. §i<}urà aclò, z-discurmarà $i vrurà z-bea nih'àm di apà, ma cum s-u scoatà, cà putlu irà ahundòs. Treìl'i frati §ideà anvirliga di puf §i 8-mindueà, cum s-facà, ta si scoatà apà.
  Un di ni?! 4ise, s-nà disfin^im tufi, s-ligàm un di noi 3-nis z-dipunà si scoatà apà. G'ine ma cai z-dipunà? A dollor cama màrl là irà fricà. Cama ñiclu frate 4¡se:
  —   Ligàti-me mino, cà va mi dipùn iou.
  Aistà aséiptà $i fratl'i. Il ligará cu bìrnile, ma o-alinare sàlàg'irà birnul in g'os §-lo-alàsarà aclò ficorlu. Aistu cu cit mutreà sà s-alinà ma nsus, co-ahì't cama multu càdeà ng'os, pinà agumse la età di dig'òs.
  Tu oara cindu cà4ù nis, dao feate s-alinà tu età din sus. A cama ñicál'ei il' fu nilà di nis §i-l' 4ise :
  —   Àcatà-te di mino, cara z-vreì s-te-aliñí in sus!
  —   Nu, nu! 4ise fióorlu, cà va me-alinà fratl'i.
  Atumtoa feata l'-gri §i-l' 4ìse:
  —     Ascultà g'ine ! Nica nih'àm va ti-easà ninte un ñel laiù §-un nel albu. Tino s-te-acàti de-afèl albul ma z-vrel s-te-alìni tu età din sus ; cà, s-te-acàtari di ñelu laiü, nica nà età va s-ti dipùnt in g'os.
  Apoaea fratl'i fu4irà §i ficorlu armase aclote singur. Cum §ideà mintuìt im-pade, ningà nis irà un arizbólü, ti t&se&
  5
10
15
20
25
30
35
   266                     PER. N. PAPA MAGI
   singur, g-unà òicricà ti turfeà di sìngurà. S-apruk'è ta s-li mutreascà cama g'ine, cindo na di 1-arizbòiù ingì un del albu gi di la òicricà un ñel laTü. Fiòorlu agàrgì ti-I' aveà spusà feata ti s-alinà in sus g-tu loc si se-acafà di ñelu albu, se-5 acfità di lallu g-cà(Jù unà età cama ng'os, indreptu pi casa unel raoage. Z-dipuse apoaea, intrà nuntru la moaga gi-1' <Jìse:
     —  Mae, mae, nu me-apròkì in casà la tine?
     —    Cà te nu, lalù h'il'u, ma escu oàrfìnà, g-no-am ti s-fà daù ti micare.
io — 'fi deade DumnUJà, <}ìse fiòorlu.
     Intrà n-casà ; moaga tu oara tea firmintà pine. Il' gri a fl-òorlul gi-1' (Jise:
     —  Ascuk'e nih'àm to-aloàt, ta s-pot s-lu firmìnt
     —  Gà te nu ba<JT, crigtinà, apà, ma-ñt 4itf se-ascùk'ù ?
15  — D-Iu s-aflàm api ? Apa u tine ligatà nà lamñe gi lip-
   seasòe di caOe duà s-micà cite un om g-agì 8-u sàlàg'ascà apa. §-azà l'-e a h'ìl'il'el de-amirà si z-ducà s-u micà.
     —  Cum, <Jise fiòorlu, va mi due s-u vatàm!
     Vru moaga s-lu finà, ma nu putù. Fiòorlu il scoase zborlu 20 din gurà, seos fu. Nisu ngl'imà nu gi sòià; cindo zburà unà, zbor irà. Duse la loclu lu vineà lamna. §-aclò aflà feata de-amirà, vinità ti prin<Jul ali lamtie. Ea irà multu nviri-noasà, cà g-agòiptà moartea cu ocl'il'. S-apruk'è gònfie di featà gi-1' feate ìnimà. Apoaea-1' <Jise:
25  — Nu te-aspare, cà mine va te ascàp di lamñe ! Nu-I prota
   està t> pitricùl pi lumea lantà, ma caftà-me puti'n in cap. Si j-bàgà caplu pi dinucl'ul a feàtàl'ei g-lo-acàtà somnul cum ul càftà. Na atumtea lu vine lamna.
     —       Azà, <Juà bunà, <Jise nisà; tu loc di un om, dol va s-mic. 30 Feata cit u vitjù cà deade cap, acàtà s-plingà. Unà làcirmà
   curà pi fata gòniluT. Aistu z-disòiptà 91 untribà: ti ti piinde ?
     — Ti s-nu plingu, gone scumpu, cà na lu vine laea g-ni-niloasa lamñe!
     Fiòorlu di nà cale arsàrl mprostu, aràk'ì buzduganea gi 35 nu k'are k'irò ma unà-1' càrtinl a làmiiil'el gi u culcà tu loc ! Cit supsì lamña g-àpile acàfarà z-vearsà, s-curà, c-avù va s-nicà tutà hoara. Caí di cal atumtea s-umplà apà, s-o albà ti unà ti altà, cà nu gi sòià, cà di tora apa nu vrea-1' lip-seascà virnu oarà.
267
FIÙORLU ÌJCL'OF.
   Fiéorlu apoaea u lo feata g-u duse la tatà-su. Feata l'i spuse cum o-ascàpà gcl'oplu gi amiràlu s-turnà citrà nls gi-1' <jise :
   —     Caftft (i s-tà va mima, va-$l daù di tute, cà bunlu aistu nu s-acumprà cu pra<Jl.
   —   Stài, (Jise fiòorlu, s-mi minduescu unà duà.
   Ficorlu, cara igì di la pàlate g-lo calea cttrà la moage gi cum imnà, avde pi un àrbure niscin(i pulì' lu zg'ileà. S-alinà ta z-veadà te-I ateà ? Pi àrbure irà un culbàr di vulturi cu pulì'. Un garpe s-aveà ngàrlimatà pi àrbure gi va-1' mlcà l'Uìl'i, di-se nu vineà fiéorlu s-vàtàmà cu buzduganea gàr-pile. Cindo fiéorlu irà ninga pri arbore, ea, lu vin pàrinjil' a pull'lor di vultur. La cubàirea lor, cìt ul vidurà fiéorlu ningà pulì', s-h'umusirà pi nis, s-lo-arupà gi s-l'i scoatà ocl'il'. Ma tu oara |ea pull'i bàturà àrik'le gi (iurarà cit puturà, s-nu-1' facà (ivà, cà nis le-ascàpà bana di la garpe.
   Vùlturl'i s-hàrisirà multu gi-1' di'sirà s-caftà ^i-l' doare 'minia, cà nigl va-1' da.
   —   S-me-nlinàtI tu età din sus, dise fiéorlu.
   —    Greu lucru nà cafti, ma va-1 fa|im! S-afli prota 100 di virale di dol ani ette 77 di ucàdl una, g-altà ahttà apà.
   De-aclò fiéorlu z-duse ndreptu la amiràlu gi-1' <JHe :
   —    Mine va me-alìn tru lumea lantà din sus; ma s-ni dal 100 di vinate cito 77 di ucàtjl una gi altà ahità apà.
   —   Altu tivà nu vrel? Mag ahintu nic lucru?
   —   Nu dìse fiéorlu!
   Cu nà dimindare, amiràlu l'i le-aduse cu un zbor gi fiéorlu 1< Io gi le-aduse la orni.
   Aiséi li loarà g-li ncàrcarà pe-areàpitle a lor, apoaea il' di'sirà :
   —   Ancàlicà g-tine pi suprà g-al s-tradim.
   Ancàlicà fiéorlu pe-areàpitle a órnilor gi òrnile acàtarà sà s-mutà n-sus la età lantà. Azburarà, azburarà gi aveà apru-k'atà ningà gura p-Iu s-easà la età din sus. Tàg atumtea carnea loatà cu nigl z-bitisì g-foame aveà mare. «Cra!» feà-tirà nigl un-oarà, «i nà dal carne s-micàm, i va ti sàlg'ìm eara tu età din g'os.» Fiéorlu no-aveà d-lu, ma s-nu u patà tamàm in coadà, g-tàl'è di la coapsà g-là deade. Vultur l'i lo-
5
io
15
20
25
30
35
268
PER. N. PAPAHAGI
  aliñará. Cindo-1 bàgarà pi loc, fiòorlu nu puteà si s-minà. Lu ntribarà òriiile, cà-te nu imnà ?
     — Ti s-imnu, cà-iii tàl'àl di la coapsà, ta z-và daù carne
   8-micàtI, c-atum^ea carne no-aveà armasi.
5 Vulturl'i, ma vi<Jurà a§ì, l'-a vumurà carnea §-l'-o-alàk irà eara la loc §i fiòorlu s-feate bun. Apoaea §cl'upicìnda, §cl'u-picinda agumse acasà la nis, dupà virà an. Fra(l'i, cindo-1 vi<}urà nu scià {i minòunà s-aflà s-u mpeàticà: el' di multu lo-aveà tricutá tu cartea mòr(ìlor, d-Iu nu s-toarnà virnu. ìoG'ine-ma §cl'oplu nu là tìnù inate, cft le-aglr§ì tute §i-l' l'irta. Apoaea duse 1-amiràlu, spuse semnul, cà nis vátámá lamña §i si nsurà cu h'il'a lui §i dupà multe alte fapte, amiràlu di-pune di pi scamnu §i bagá <Jinir-su.
                 ParàmìB sòiàm, pàràmìO apu?,
15              Nu sòiù cum feòù, ma nu v-arì'$.
                  (Spus de Lachiu Milieu 16 ani, Cru?ova, Macedonia.)
                 86. Barbà cot §i Palmà-om.
     Erà, fi nu §-erà.
     Erà nfi oarà, fratl'i a nei, to ateà età, cindu tute bùnile imnà pri pade, trel fiòòrl ca trel sorl. Trell'i fiùòri ca trei1 ¿OsorI aveà nà mumà, ti nu u scuteà din gurà, ahità vreare §i ahi't dor l'-aveà. Cum vrel di» Dumnidàù nu-1' alàsà cu ìnimà hàrsità, cà d-iu erà pri bùnile, munta lor u l'irtà Dum-nidà nà duà §-armàsirà màratl'i ca pull'i fàrà cloòe. Plimsirà §i z-dipirarà §i s-o-agir§ascà nu puturà. Nu triteà dnà s-nu 25z-ducà la murmìntile a mùmil'el §i s-nu plìngà cu boate.
     Nà duà fiòorlu cama mare viiie la murminte, s-1' aprindà t?ara. Mutrea§te tu tute pàrtile s-veadà virnu foc d-Iu s-a-prindà teara, nu veade ìuvà. Tu oara tea viiie ij-nolgicanlu la murminte. Mutrea^te ¡j-nis di nà parte de-alantà, nu veade so foc ìuvà. Nalu vine §i niclu frate. Aestu, cari mutrì, mutrì. andàrì diparte-diparte unà ùicà scinteal'e, iu luninà.
     — Va mi due s-l'aù foc de la fucurina to z-veade, dìse nis.
                                   §-lo mintea la coare §i pinde oahte, arsare vàl'url, dupà virà tre! <jile di imnatic dipriunà, agumse la fucurina tea ! 35 T1 8-h'ibà? Pri foc erà nà càldare cit nà ambare $i h'irbeà
BARBÀ-COT 91 PALMÀ-OM.
269
41 di nel'. DivarlìgaluI di el' erà 41 di carcandal', di furi, di fé 9 ti fi §-Io! Tufi era-1' cu curlu n-aus gi-1' cufeà somnu, ma§I un erà di$tiptàt. Niclu, c-ac§ì va-1' dHèm a fióorlul, vine pri ùngl'ile di òoare, mutà càldarea dipri foc, aprease feara ?i-§ mutri lùcurlu. Furlu atèi di§tiptatlu, vidi'ndalul ahità vir- 5 tute di om, s-mutà càldarea c-una minà, l'i ngl'ità zborlu n-gurfi §i-l' se-acàfà limba di fricà §i digtiptà so(l'i tu(l. Ae§ti lu strigarà fiòorlu gi-1' disirà :
   —  Are, tine u sculà;I càldarea dipri foc?
   —    Io, dise fiòorlu, te marelucru aestu? Ma vrefl s-u scolio f-ninga nà oarà. Apoea cu nà minà u lo §-u bàgà m-pade disti pirustrie §-apoea nipòl §-u bàgà la loc.
   —  Nu vrel si stai cu noi, il' di'sirà furl'i ?
   —  Cà-te s-nu §ed, disè fiòorlu ; ij-acasà nu-iil armase lù-
curlu ne-adràt Io h'iu cum mi vidètl.                          16
   —    Avdi ncoa, astarà, va s-càlcàm amiràlu si-1' lom tuti paraci.
   N-tunicà g'ine mu$àt §i furl'i, un dipu un, cu Niclu de-adùn anvirligarà pàlatea. Se-aplicS unlu di el', pri nis Aiclu ?i angìrli-minda, angìrliminda si stricurà prit firidà 1-amiràlu tu pà-20 late. Dipu nis furl'i, un-cite un, s-alinà §-intrà tu pàlate §i cum intrà cite un, moarte s-aflà di niclu. G-aestu cu coarda tu minà, cit càlcà pri sci'ndurà §i cri$t ! caplu in pade.
   Dupà fè-1' gcurticà tufi, intrà tu udàlu amiràlul Aiclu. Tu oara tea nà nipirticà si ndrideà s-mi§cà amiràlu. Fiòorlu 25 s-aurnì pri nisà cu coarda §i-l' lo caplu a rilpi'rticàl'el. A-poea te fate nis. Acafà di l'-adunà tot! furl'i cap cu cap $i coare cu òoare, se-arucà dipri fereastà m-pade §i fude. Ma, ana pàpufà, to-arcarea \e fcafe, 1-iijì din òor $-armase nuntru tu pàlate.                                                     SO
   To-apirità, sculindalul amiràlu, tè z-veadà ? Ningà nis ni-p rtica tàl'atà. To-alantu udà 41 di lemuri di furl'i tàl'àtl ! Acàtà nis §i s-àirà :
   —    Cari lo-adrà bunlu aestu, cari ni-1 adrà bunlu aestu? au putù s-aflà. Trà tih'e deade di pàputà. U lo §-u spindurà 35 la poarta di pàlate §i bàgà zbor: s-treacà tufi oàminl'i pri
la poartà 9-a cui easte pàputa està, si 13-u l'a.
   Adnk'l nis, cà domnu-su a pàpùtil'el vai h'ibà màsturlu
270                    per. N- papahagi
   te-1' ascápá baña ca di pri h'ir §i atél te va-1' §curticá oamiñl i agri dit pádure.
     Tricurá tutí, ma a virnüí nu-1' si uldiseá. Tricil f-ñiclu ; cit u bfigá §-ca di totna-1' si párü. Arairálu lo-acl'imá gi-1' <}ise. 5   — Tiñe fu§í, te tál'áijí furl'i?
     —  lo h'iü!
     —  Tiñe u vátámá§I nipirtica ?
     —    lo, 4>se fiéorlu. Si ndrideá s-ti mi$cá, ma t-un suflit il loa! (Jue-
io S-aplicá amirálu, il bá§é pri frimte §i-l' dise: Caftá di i te-tí doare süflitlu, ife-tl va inima, cá tute atale suntu; vreí párati, vreí h'il'e mea nveastá, s-t-u daü, i vreí s-ti bag tu scamnu tu loclu a meü ? pi, te vreí, cá tu minutá va s-o-aí!
     Fiéorlu ca fiéór, il trádeá inima citrá nsurare ma multu 16 §i dise:
     —    f ine-1' gro^l'i, Doamne, cá va-tl lipseascá trá lücrile de-amiráril'e; ni ti scamnul nu-I trá caplu a meü nicoptu: a ñia dá-ñí íeata-ti inveastá, macá vreí! Aestá vol!
     —  A ta s-h'ibá, gone-gun&r! gri amirálu.
20 Apoea bágará s-facá numtá duinneascá iji acl'imará la numtá, cari no-acl'imará ? Tutá lumea s-purtá acli>. Gindu z-bage mina nveasta, la tutá lumea bá§é, a unül Barbá-cot-§i Palmá-om nu vru s-l'-u bage.
     U ntribá amirálu: te-I ateá di tiñe featáV s-fafe arginea 25 está ?
     —     Cum di nu! d*se feata; s-me-apléc mine pin di pade tí a z-bag mina luí! Tutí oamiñl g-nis om. Barbá-cot-gi-Palmá-om!
     G'ine ma Barbá-cot-gi Palmá-om di ná oará s-náiri de ar-ginea te l'-aduse feata ntrá ná lume ntreagá, suflá n-sin ná 30oará gi na! Iu-1' vine calu azbuírátór. Arápü feata, o*arcá pri cal gi nividüt s-feafe de-acló. O-aduse la nis acasá, tra si nveatá minte feátile, te nu t?n adetle.
     Amirálu g-tufl alanti armásirá ca Sulta cu ucnálu. Gónile armase ca nveastá adratá g-nimártatá. Numtá, te numtá era 36 fea ? Se-asparse di ná oará: D-Iu erá ma naintea gocuri. cintárl g-aridérl, no-avdál tora altu di plingu, botl gi nviri-nárl. Lá vineá foc a tutulór. Magí gónile nu u k'irü mintea. ma s-turná g-lá d¡se:
BARBÂ-COT §1 PALMÀ-OM.              271
  —      Nu plîn<Jètï, câ foclu aestu trà mine fu, nu fu tr-altu ; ïo va mi duc s-o-aflu çi s-o-adùc.
  §i ncôtyâ nâ pâreacl'e di târùh' di h'er, §-lo un çcop tu minfl §i nk'isi. Imn&, imnâ, fràtile a meù, agumse t-un loc iu astàl'è n-cale nâ ursâ.                                   5
  —    Bunâ-fi oara, mae, îi' dise el !
  —    G'ine viniçl h'il'ü, ma va s-ti mîcàm, s-nu-nï dfyeàï mae !
  —      Nu ti ntreb? çtil cîtrà lu l'a pîne a(èl cîne di Barbà-Cot 91 Palraâ-om, (e-nl arâpù nveasta di sum zvon?
  —      Nu ni çtiü, h'il'ü ; de-aeste lucre ntreabà luplu, câ nîs 10 poate s-albà hâbare.
  Lu ntribâ ç-luplu, luplu-1 pttricù la vulpe :
  —      Vulpea, (Jîse luplu, poate s-Jâ da vîrâ cale ; ea le-avinâ ahtârï lucre; s-nu çteari ç-ea, di la vîrâ nu va s-afli.
  Gum agumse la vulpe u ntribâ:                              i&
  —      Bunâ-fl oara, vulpe ! nu çtiï cîtrâ ïu la daràfî se-aflà Barbâ-Cot çi Palmâ-om, te-nl arâpù nveasta cî'nile di sum zvon ?
  —    Cum s-nu çtiü, gri vulpea!
  —      Fâ-nï buneafa, macâ-1 acçite çi du-te di ntreabâ-020 nveasta-nï, d-lu lo-are calu azbuïràtôr Barba-Cot 91 Palmâ-om?
  —    S-mi duc, dise vulpea, ma ndreade gâl'inle !
  —    Gâllnl cite z-vreï, îl' d*t® fiéorlu, maç lucru s-adàrï.
  S-adrâ ç-bâgâ guna k'ira-Mara çi frîmtâ-frîmtâ, na-ü la
casa al Barbâ-Cot çi Palmâ-om.                               2»
  —    Aoà çade un Barbâ-Cot çi Palmâ-om, ntribâ nîsâ ?
  —     Aoà, dise nveasta, ma trâ oarâ, nu-î acasâ? fe-al eu nîs?
  —   Mi pitricù gbnile a tàü s-ti ntreb, d-ïu lo-are calu az-
lairâtôr Barbâ-Cot çi Palmâ-om?                              30
  —     Nu çtiü, cumbarâ, ma ascundi-te pri grendâ ç-astarâ, cîndu va s-toarnâ de-avinare, va lu ntreb.
  S-a8Cumse vulpea çi cîtrâ searâ vine çi Barbâ-Cot çi Palmâ-om. Nveasta îl lo eu bunlu, eu arîderle çi dâ-1' de-aoà, dâ-1' de-aclô, lu discusù çi-1 feafe si spunâ:               35
  —   S-(â spun, ma pe anarga s-no-avdâ vîrnu.
  —   Am carï va s-avdâ aoà, câ ni(i puïl'ü no-azboàirâ.
  —     Aveàm nâ eapâ çi fitâ un mîndu. Dupâ (e criscù, il' la ded di-1 mîcâ ; fitâ a daoa oarâ ç-aestu mîndu-1' lu ded di-1
272
PER. N. PAPAHAGI
   mica; fita f-a treea oarà eapa fi-1' lu ded di-1 mica f-aestu fi cu aesta 8-fea(e ahi't gone de-azboàirà prit niòrl.
     Vulpea le-av(Jì' dipri grendà tute fi fuga le-aspuse tute a gòni lui. Aestu nu k'irù k'irò, ma lo nà eapà fi ma fita, il 6 lu deade min<}ul s*lu micà; eapa fita a daoa oarà fi-1' lu deade mimjul nipòi s-lu micà. Fita eapa f-a treea oarfi, ma gònile nu-1' lu deade s-lu micà, cà nu-acàk'isì g'ine fi de-afeà calu a lui erà ma puti'n gone de-al Barbà-Cot fi Palmfi-om Dimineata Barbà-Cot fi Palmà-om ifì, cum fi fteà di totna, ioavinare. Gònile vine fi-1' arape nveasta fi fuga ca vimtul. Cindu s-toarnà Barbà-Cot fi Palmà-om o-aflà vatra-arat© ! Caftà feata ncoa, nclo, feata l^alàsà òiuufa arate tu vatrà ! Jntreabà calu, calu l'i spune, cà fu<jì, cà u lo un gone. Fuga dipu nifi ; aoà l'-are, aclò l'-are, l'-agumse. L'-aràpù feata din lòcalàr fi-1 feaje bucàtl-bucàtl gònile.
     G'ine-ma vulpea erà aclò. Adunà bucarle, bucata di bucata, le-aumse cu earbà di nipirticà, f-nàpòi anviè. Apoea f-deade calu di-1 micà ninga nà oarà eapa fi-1' fità un mfn<}u (e loclu micà f niorl'i bea di gone fi de-azbuiràtòr. Calu al Barbalo Cot fi Palmà-om nifi la <Ji<Jitlc nu 1-aveà, ahi't gone erà. Fuga azboàirà la Barbà-Cot fi Palmà-om, f-arape nveasta ningà nà oarà f-aoà te am fràtìc. Ascàpirà loclu cindu fu-<jeà nis, cà «Jiteàl \e-\ aestà ? Ma f-Barbà-Cot fi Palmà-om nu se-alàsà. Fuga un, fuga alantu, av<jàl màratlu di Barbà-Cot 25 fi Palmà-om cum il' fàteà ìnimà a.calui, s-nu se-alasà.
     Sta gònile fi-1 4Ue a miiujului a lui :
     — Nu-1' a sotu-tui, cum nu l'-u arfine si sta s-lu neà-licà un Barbà-Cot fi Palmà-om ! S-furim Io tu loclu a lui 91* di bàr(ate vrea s-lu h'i<Jearim tu loc.
30 Calu a gònilul arujì nà oarà prit nàrl cit putù, scoase limbe-limbe di foc fi-1' gri dimindàtile zboare. Atumfea calu al Barbà-Cot fi Palmà-om s-mutà, s-mutà tu niòrl, s-fu(à, s-arufufà nà oarà fi-1 h'ipse domnu-su 99 di bàr(ate tu loc ! Gònile ascàpà acfi(e fi vine acasà fi feàfirà numtà mare 35 de-a doarà, di l'-armase numa tu lumea tutà. Apoea dipuse amiràlu di pi scamnu f-intrà gònile fi bineacjà ninga, cara s-nu murirà.
                                                                (Spus de George Dfamandi din Samarina, Epir )
FIÓORL'I AGUNljí DI PARIN'TÍ.                        273
                 87.  Ficorl'i agun\jl di párin^i.
    §-erá, te nu §-erá; s-nu erá, nu se-aspuneá.
    Erá un-oará un om multu avüt. Afél om aveá optu fióórl. Carióte cum o-aduse oara, cá lumea está scárí-scárl easte, un se-aliná 9-altu dipune, agumse avutlu aestu s-no-albá di sum nare. Ni(i óinuge tu vatrfi no-aveá, ahintá urfañe greauá.
    Aveare nu, n-casá un jar di fumeal'e, (e zg'ileá «ptne, tatá», era-1 vaí (jíft ca nis fe nu vrea. Minte n-cap no-aveá.
    Car! nu si scuteá n cap, $-fea(e zbor cu mul'are-sa, se-ascapñ di fumeal'e. Fióorl'i tufl erá tu|I ñip. A(él cam marle a-aveá, s-aveá multu 14—15 de-añ! §i-l' giteá Cota.
    Nis, cindu tatá-su, il' óuóurá ascumtl§alul a má-sa!, óull urécl'ile §-lo di hábare, |e lá si crueaijte. De a|eá 9-umplü gepea cu fásul'e.
    II' lo tatá-su 9-má-sa fióorl'i, s-l'-aducá nclo, taha se-aduná tivá sur^eale. Aestá erá bágare pri somnu, c-alór lá ardeá e-l'-alasá, s-k'ará, sá se-ascapá di ni$.
    Calea-calea cum z-dufeá, Cota arcá cite un fásül'ü la cade drágcl'auá, tra s-poatá s-aflá calea tu turnatá. Agümsirá tu pádure §i párintil' l'-anduplicará ij-l'-umplurá s-a^teaptá acló, ¡ cá g-ni?! va viná, cá agir§irá tivá acasá gi va u l'a 9-nápól va viná.
    Magi Cota §tiá, cá tute aeste suntu óinuge ntr-ocl'i, ma nis tijeá, cá ahi't il' tál'á caplu ca fióór.
| Párintil', láitl'i, s-turnará acasá $-alásará h'icátile a lor tu pádure! Fióorl'i acátará s-plingá §i sá zg'ileascá di fricá 91 z-greascá:
      - O, lele mamá! o lele tatá!
    Ma Cota lá dfee s-tacá qí-1' bá§ó la ocl'i fártitl'i $i lá altearse ocl'il' §i lá dfee:
    — Nu plin<)óp> fártlp, cá lo cunoscu calea. Aldip cu mine.
    Apoea nis náinte, frátitl'i dipu nis, fásül'ü dipu fásül'ü, a-güm8irá pin-acasá.
    Cum se-agudl, cá tamám seara párlntile scoase virá ndoí gro$I, mprumutáp la virá di cindu aveá §-el', §i adárará ! micárl multe. §i4i'ndalul la measá, 9-feátirá crufea §i cara (nutrirá divarliga §i nu vidurá fióórl, lácrimará §i (ji'sirá:
    Pipchagi, — Batme arománe.
5
10
15
20
25
30
35
18
274                    PER. N. PAPAHAGI
     —     De! (e g'ine vrea.s-erà, s-erà §-mu§atl'i a nostri astà-searà pri measà, s-micà AicuzaAl'i, sà-s sàturà, cà deade Dum-ni<Jàu cu innata!
     —       Ia-nà ! mànità! grirà fiéorl'i cu nà boafe di la pàlOire, 5 cà là vineà fricà a Aicuflor 8-intrà neacl'imàtl, $i fuga nauntru
   mu§atl'i §i nimincatl'i ali mume.
     §i-l' bàgà muma pri measà, g-là tàl'è cumàtu$e la cama hi|l'i §i fope la cama màrl'i, sà-s sàturà, s-o-adarà (ae pi'n-tica, cà di multu nu §-aveà bàgatà n-gurà durutl'i aht&rl io micàrl.
   • U dùairà acuite, cu mìcare, cu beare, virà siptàmlnà doauft §i nàpòl acà|arà, z-da tlmpàràlu di foame. Acàtarà diznòù màfile s-là gurleadà §i ocl'il' s-l'i’zgàrleascà $i gura sà s-mà-reascà $i s-l-agungà pinà la ured'i. Tute di foame.
16 Pàrintil' §-feàtirà nipòl zbor s-l'i k'arà, cà al'umtrea ur-faóa nu si scoate n-cap. Ma cindu zburà nf?I ascumtì^aluì, Gota ascultà dipu u$e. Apoea feate, te feate §i bàgà nà cu-matà di pine n-gepe §i calea tàl'à §-arcà cite nà mfycàturà. L'-alàsarà pàrintil' cu minóùAI aclò §i s-turnarà acasà.
20 Cota vru nipòl s-l'-aducà n-hoarà, ma nu putù s-o-aflà a-doarà calea, cà pulii al Dumnidà aveà micatà sìrmile ?i mi§-càturle di pine arcate di nis. Cari plìndeà AicuzaAl'i fràtìtii di ti si cutrimburà càmea§a dipri tine, di zgidu a lor, sji di hila lor, se-alnà Cota pri un àrbure s-mutreascà, vidèm, 26 nu 8e-andàrea§te hoara lor ?
     Diparte multu, nclo, cit l'-acàtà ocl'ul, veade nà limbà dì foc. O-adunà tufi citr-aclote $i agalea-galea, cu gàirete, cu Inimà, agùmsirà!
     Aclò era casa draclul.
SO Cindu agùmsirà, dratl'i ninga nu se-aveà turnatà. Aflarà ma? Dràcoaóa. Dràcoafia là gri:
     —     FiéòrI mu§àtl, fidòrl mugàtl, ami lu z-v-ascundà maea. s-nu và micà bàrbat-Au Draclu, cindu va s-toarnà ?
     A Dràcoàiiil'el il' fu Ailà mare di el' ?i l'-ascumse tu nà 36udae. Aestu udà se-aflà ningà udàlu lu durAà òptule feate ali DràcoaAe.
     Ntunici'ndalul, na-1 §i Dradu da la poartà.
     Intrà nis ?i di la u$e greaijte a DràcoàAil'el.
     —  OamiAI anurzea?te aoate!
%
FICORl/l AOUNÌTt DI PÀRINTÎ.
275
   —     O-aï cu tine mintea, bärbate ? d-Iu oamiñl aoafe tu iride ? G'ine ma, cari val arî'tjï ?
   Draclu, ca drac. Mutrì tu gùvile tute §i pin tu coadá l'-aflà muçatl'i, adunàfl guzmôl'ü di fricá un ningä anantu, ca nîçte ôilùçï. Nis nu l'-aspar8e unâ-ç-unà, c& erà mîcàt §i l'-aläsä & trä 4ua di mine. Ç-u bâgâ z-vinä noaptea çi s-l'i tal e. Cota adukl, câ bunlu nu l'-açteaptâ di la Draclu. Noaptea si scoalá el çi l'a câôùlile a lor çi li bagá la feàtile a dracluï çi mîn-til'le di la feate, li bagá la fióòri. Neapiritá g'ine çi na-1 si-1' creapâ-numa eu buzduganea vine s-lä tal'e caplu. Cari vidù, 10 câ fiéorl'i sun eu mîntil' in cap, mintui, câ poate mul'are-sa 1-alàxì lòcurle, çi fárá s-tragá vilen4a z-veadá, intrá tu událu anantu. Cìt li vi4ù feàtile uná ningä alantà cu càéùlile, d^80» c-aeçti sun fiéorl'i. Trade buzduganea §i crîçt I crîçt ! li tàl'è pin di uná. Apoea, cara se-aguñiseá, ç-fudi n-lume dipu drä-1& curii.
   Fiòorl'i fudirà cu vie dfe-aclò ç-alâgà AicuzaAl'i cit puteà, ca s-nu l'-aca^ä Draclu.
   Drácoaña, ma fudi bârbat-su, bâgâ sä scuturä prin casá* 3-aflâ feàtile täl'ate ca nîçte purumbe läl. Bâgâ sà z-deàpirâ» so sà-ç zmulgá perlu çi si zg'ileascá, di s-trundueà lochi dit Oimèl'ü.
   Draclu, de aclò lu erà, avde boafea çi zg'iclu a DrâcoàAü'eï çi fuga-vimtu s-toarná, z-veadá (e are di zg'ileaçte ca tùrbatâ.
   —     Na ! muçuteafa te-adràçl ! il' spuse Drácoaña, c-acçi pâte 25 omlu, (e sapâ groapa altùï.
   Draclu, cara viñe di s-näräea§te nä oarä, foc scuteà prit näri, limbe-limbe. Se-alinä nis pri casä z-veadä, nu-1' andä-reaçte luvà. Il' veade, lu fudeà diparte multu largu, Cota di-náinte çi fräti(l'i dipu nis. Cari v¡4ü Cota, cá vrea-1' acafá, so là dise a fragor :
   —   Fra(ï, frätltl,. intràtl tu cùfalu aestu.
   Çi cari l'i acupirì cu frindà, là dise s-nu greascà dip, bre ! pinà ç-adil'àticlu sâ-ç lu tinâ. Âpoea nis se-ascumse dupä nä bizbil'e mare.                                                   86
   Draclu, curmàt de-ahitä alägare, çidù näöeamä pri cùfalu atèi, sä z-discurmä. Ma cum erà vátámát multu, z-deade pri mînà ç-agirçi tu somnu. Märafl'i di ñip aròv siminà dipri g'08, ma táteá rnufi, necä s-minà, necä adil'à.
   276                      PER- N. PAPAHAGI
      Çiretlu Cota, ma durñi Draclu, íl' furá pâpùtîle ç-aoa(e iac alan^î !
      Prinde sâ çtitï, cä ma-1' l'ai pâpùtîle a dracluî, nu poate a-adarä tìvà, ne s-imnä, ne s-alagä.
5 Tora Cota Je-adará cu pâpùtîle? Li bagá n-ñor çi alâgà cama di drac. Fuga nía nápól la Drácoaña §i-l' 4Ue :
      — Mae, mae, ñl-dise draclu, si-ñl dal a visteares di sum scarä, câ are câdutâ tu mìni furenti $i s-nu u dare, caplu va-1, lu tal'e. Macâ nu pistipse^ti, na-ñl deade pâpùtîle amînete. 10 Drácoaña vidî'ndalul pâpùtîle pistipsi, câ §tea nîsâ, câ draclu magi tu zore li da. Scoate §i-l' da avistearea, apoea fuga fîôorlu diznôù.
      Draclu, armàs färä di pâputâ, u k'irù pusula dip. Si-1 vi-deàl cum imnà çcl'upicînda, ca vîrâ pal'u-gumàr aráñós, ti iMiçinàl de arîsute.
      Fiôorl'i aestâ vrea ; si scularâ de-aclò çi calea-calea, eu Cota nfiinte, agùmsirà acasâ.
      Pârintîl', ca pârintî! cîndu-1' vi<Jurâ, câ s-toarnâ tufi an-viscùtï cu strañi noauâ, cu ori di guçe, câ Cota l'-aduse ma sonaintea prim pâzare, plîndeà di harao. Ma naintea fiôorl'i nu vrurâ s-là da nifi bunä-duä, câ fe pârintî furâ nî§ï, s-1'-alasâ tu iniie, ma, cama napòl- sä mbunarä §i s-feàtirâ nftpòl avùtl, cum ç-erà di ma naintea!
                                                                        (Spus di Mia al Cealera, Avela, Epir). 88
                     88. Bofllu färä boe.
25 Erà, ôi-çte erà !
     Erà un om §i vrea se acumprä un boù.
     Omlu aìst erà cu mintea çcurtâ. El Ie$á m-päzare §i strigä: • — Care-ñl vinde un boù, färä boe !
     Totl dädeä din anumirl ?i dùfeà, cifl lo-avdà : so — Märatlu ti om ç-erà ! Nica tinir çi s-l'i fugä mintea ? Tot! H loa tä glar. Cä nifi di ntredil' nu erà, nu erà di atèl' cu ucàlu patru-sute
     Vira, ma diçteptu di nìs, ti-1 acumprà citi paràtl fate, ìl' dàte: — Oaspe I dà-AI a àia pra<Jil' §i*tl vindu boülu te caffî.
85 Ahftt l'-agundeà mintea k'irutlul, scoate §i-l' da cit caftä.
luteàfible.
277
  —   Torà cindo z-vin sà-l l'aù boùlu!
  —     ltfdo dui, dot ! magi Lunea, Marta, Nercurea, Goea Vìdirea, Simbàta $i Dumìnica s-nu vidi, §i nolo, iti altà dui di stàminà.
  —   G'ine, dise glarlu cu mintea (ea multa.                   &
  Dupu dao d&le darde glarlu, sà-l' caftà boùlu fàrà boe.
  —   Ami, adì ti d«à-I ? ntreabà aestu.
  —   Mar|I!
  —   Ami, nu §til, cà Marta disio* s-nu vini.
  —   A§è, dùse glarlu §i fudl-                                 io
  Apoaea, tricurà d&le trel-patru §i darse earà.
  Aestu tot a?è: lu ntribà, ti duà-I. Cari il' se-auri' di ahàtà duci a glarlul, s-plimse la luk'umete §i-l' dise, oi onilu aìst nu-1' da boùlu fàrà boe.
  Omlu cu boùlu, deade zbor, cà nà$I avurà ligàtura, s-nu 15
z-ducà niti Lunl, niti Marti, ni ti NercurI....ma tu nà dui
cal-ti-do, dot, di stàminà.
  Iuk'umetea vidù, cà dol'i suntu di li^orl'i §i ti s-là faci, al s-l'i bagà tu nà bute dadùn. Apoea arucutirà butea. El' dofl'i. ma z-vidurà stremi, d^se glarlu citrà alànt:                    so
  —   §til ti» oaspe ? Dà-di-1 boùlu cum s-h'ibà !
  —     §til t© oaspe ? mine va-s tà-1 daù, dùse alànt, cum sà-l vrel !
  $i a§è, pini s-nul' bàgà tu bute, nu là vineà mintea.
  (Scris de bàeatul Anton C. Becia, Berat (Vilarde), 14 Dee. 1897, Albania.) 89
                        89. Luteàfirle.
  Erà, te nu g-erà.
  Erà nà oarà nà mirati, nà corbà §-nà jilità. mumà Eas& §-0 aveà dor §i nod la ìnimà, cà tutà lumea cu diti im brafà
9-ea jilita cu mfdle goale, ca nisà te nu vrea. S-culcà, si sculà cu grallu n-gurà: «Dà-dl, Doamne, §-a dia un die!»
  Azi dà-dl, mine dà-dl, cara-1' si duse aridà al Dumnidà,. se-ascapà di ngrida l'el, cara-§ti, il' deade nà capri ! Ea laea:30 «capra, capri!», u vru, $-o-apreadunà, cumu-fl vrel fumeal'a.
  Capra cri§teà §i s-mu?àtà d*ià di duà ! Ma te capri earà
278
PBR. N. PAPAHAOI
   fea? Gindu eará slngurá si*9 scuteá k'alea di caprft, ma musatá s-ma lu|itá di nisá tu lume nu se-aflá.
     Ná 4uá n pitricü má-sa s-la n-vale. Feata duse §i cara bifi di lare, vru si si scoatá cámeasa tora si-s u la. S-trapse tu 6 feáricá si §i scoatá k'alea. Acl6 o-aduse oara s-treacá tu minuta tea h'il'lu de amirá §i s-u veadfi.
     Aestu armase cu mintea ca k'irutl'i §¡ cu gura cáscatá. Multu loe aveá turnatá el, multe feate aveá vitjutá de-ami-ráfí s¡ de soe di bune, ma ca feata está vírná!
10 H'il'lu de-amirá s-turná acasá la má-sa si-1' dise, cá va si nsoará cu feata cu k'alea di caprá.
     Cindu av<Ji' misa aestá, ma g'ine s-cádeá casa s-o aplu-cuseascá dici't s-l'-aducá h'il'-su ahtare hábare. Cite-1' feate nisá corba, s-nu si nsoará, h'il'lu nu av<Ji. I a luí i la ná íák'atrá li greal zboárile, uná fáfeá. §i §teá nis, te §i §tea.
     II' gri §-tatá-su di ná parte, s-nu lá facá arginea aestá, ma sá si nsoará cum lo-adufe arada s-cum lá-I fumeal'a, cá suntu ahité feate tu lume, feate di amirátl, te mas z-di^cl'idá gura a§teaptá, tra s-lo-arapá, tivá nis! I ateá, i mi vatám.
20 Amirálu no-aveá dici't unu 9-tut! Atél iñoará, atél au-Satic, atél s-lá poartá numa. D-Iu sá z-vátámá, ma g'ine s-u l'a §i te z-<Jicá Dumnidáü. Ncl'ise ocl'il' §i-l' deade izine, s-u l'a.
     S-feate numtá, ma ca te numtá §-fu ateá ? Numtá cu fár-26 mate. Párintil' era-1' ca di mortu, nu ca di numtá. Bágará nveasta n-cor, te lal niveastá s-te lal cátrane ? Caprá! Lumea no-aveá altu zbor, altu gralu 4ua tutá ^-(Jilile alanti, dici't párávulia cápárl'el.
                                       Seara feata, cindu s-culcá cu h'il'lu de-amirá si scuteá k'a-80 lea si s-u videál atumtea ? Nu lipseá lampá s-hábftrl s-aprin<Jí’ cá luñiná nisá cama di vamande. G'ine ma nisá-1' (Jiee a bárbatu-sul, cá di 4ue te va s-k'ará k'alea, si $tibá, cá va
   8-u k'ará trá totna.
                                       Ná 4uá lá vine acl'imare, sá z-ducá la numtá amiráreascá. 36 Párintil' a fléorlul k'insirá si düsirá deadün cu fléorlu si ca-pra o-alásará acasá, cá de! cum s-u l'a ? Trá videare tu lume erá nisá? Dupá te fudirá tufi de-a casá, feata scoase k'alea, u bágá sum bondá, aprease un per di hrisafe si s-
fiòòr farà císmete.                   279
                                        aflâ la numta amiràreascà. Tamàm s-aveà acàfatà tutà lu-mea n-cor çi corlu-1 tràdeà nveasta noauà.
  Capra, tu nîçte strane (e nviliéà di-fi loà ocl'il', duse §i se-acàfà dipu nveasta noauà.
  Tufi s-èuduseà pri muçuteata Tel §i ma§ï un §tea, earl & easte. Atumtea se-aplicà marna cîtrâ h'il'-su de-amirà §i-l' dise cu dor g-cu uhtare dit frîndîle dit h'icàt:
  —   H'il'ü durùt, s-nu te aveài însuratâ, na, feata tea vrea-tï
daü, cà maçï nîsâ-tl prindeà a fia! Ea mutreà, te semnu di featà !                                                         10
  H'il'-su nu putù s-aravdâ çi-1' dise la ureacl e :
  —   E, scumpà mumà! afeà easte nveasta mea!
  —   Cum acçtye? Am k'alea di caprà?
  —   K'alea di caprà va o-alàsâ acasà.
  Ahî't vrea ç-muma. Agoàa deade fuga acasà çi gusgu-iô nip8eà aoà, guzgunipseà aclò, l'-o-aflâ. U lo §-ca cum erà cireaplu après, o-arucâ tu éireàp çi scrum s-feate.
  Mârata di nveastà a h'il'luï de-umirâ cum l'-aàurdl bàgâ boafea si zg'ileascâ pupu ! pu ! çi alàgînda alàgînda, arsàri si ç-ascapà k'alea, ma te s-ascapâ, c-ateà earà scrum. 20
  Atumtea laea di featà s-prifeate nà scînteal'e çi azbuirâ, azbuirâ, loatà di vimtu, pînà s-mutâ la ter $i az trà az u vi-dèm ninga aclò, cà s-feate steauà çi-l' die lufeàfère di-c-searâ.
  H'il'lu de-amirâ s-lo dipu nîsà çi azbuirâ s-o acafâ çi si-1' toarnà mintea, ma nu putù çi de-atumtea armase ç-nîs îng& ter çi s-feate lufeàfirle de dimineafa.
                             (Variant la basmul No. 72, pag. 206.)
                  90. Ficôr fàrà càsmete
  Erà nà oarâ, te ç-earà, s-nu earà nu se-aspuneà.
  Ç-erà nà oarà un fiéòr de-avùt, te cîndu se amintâ nîs tute bùnile ç-tute g'inefe le-afiâ tu casa tatà-sul. Cupi! di oí so cit trade arina, càpri cite steale ; cîndu bàgà si mbàirà pri-tnuveara nìpòl in sus ca furnidle imnà, c-alg'ìnele vàzeà : ahità lume di tutlputà ! Irg'ilelu a lor trundueà loclu. fé z-dic zboare multe: aveà groçï, di no-aveà Iu s-l'i bagá; cu numa era-1' tu loclu tut.                                   35
280                    pbr. k. papahagi
     Si (e z-ve4I ? No-ap(u)cà z-vinà Florlu, c-acgì-1' 4isirà a liiclul gi a-treea searà lo-àrsirà mirile pri nare gi-1' bftgarà, s-agungà s-fearà. Ahtare mirà lae l'-bàgarà !
     Trà niscindi ani cit lucrà càsmetea tatà-sul, lùcurlu 1& si 6 duse tut trà nàinte; g'ine-ma cit l'i ncl'ise ocl'il' tatà-au g-mà-sa g-acàfà sà-1' si ducà strimbu. Azi gàlbaga, mine gu-vujdelu, k'ireà olle di videàl cu ocl'ir cum fug dintrà tine trà totna! Azi nà cupie, mine altà, 1-u intrà stroflu g-a eà-pilor, a càl'lor, di ti si cutrimburà càmeaga dipri tine, cindu ld-aduteà k'el'Ie vàlmàlu! Trà ndol ani, dupà moartea pàrìn-tilor, armase màratlugl di Floru cu càmeaga dipri nis : ne ¿inuge m-vatrà nu g-aveà. §i s-nu 4iti> cà erà virà éoare-tu-óinuge i virà fé s-tal'e frin^à a cinlor, nu! Agunseà 4u8 g-noapte g-cu mini g-cu òoare, gi-1' fltà mintea cit trà patru t6fllpzuh', ma te s-l'i fati, cà càsmete no-aveà!
     Cari vi4ù te vi4ù g-nis, gi ncàltà nà 4uà tàruh'le di h'er, g-lo nà ¿umagà di h'er tu minà, g-feafe crutea, gi nk'isl s-aflà Dumni4àlu, tra s-lu ntreabà, te-1' si fate halea ?
     Calea Tu z-dufeà astàl'è doauà feate. Eale lu ntribarfl : iu 20 calea, oarà bunà ? gi car-aflarà, cà o-adunà la Dumni4àù, il' 4ìsirà s-lu ntreabà, cà-te nu pot sà s-màrità g-nise ca soà-tile tute?
     —  G'ine, 4>se omlu va lu ntreb.
     Imnà cit imnà gi deade di un gorfu ussàt, te nu fàteà gorti. 26 Lu ntribà gi gorful, lu z-dufe gi-1 pàràcàlsì, s-l'a furtia gi si ntreabà g-trà el, te-1' si fate hala ? cà te nu fate gorti ? U bàgà Florlu g-aestà tu stipane gi-g mutrì di cale. Calea-calea na-1 agumtu la un ariti. Ariulu earà dipùs g-alàólt multu gi nu s-triteà.
30   — Arili, ari'ù! <J>se nis, fà-iil cale s-trec!
     —     Va-fl fac, 4ise arifilu, mea cara s-iii spuAI, lu ti dutl gi trà te ti dutl.
     L'-aspuse te curà gi ariulu il pàràcàlsl si ntreabà Dumni-4àù, cà te l'-u apa totna alàéità ?
35   — G'ine, 4ise Florlu, cà tot u fac calea, cà u fac !
     Imnà, imnà, prit vàl'url, prit munti, cu ntreabà un, in-treabà alantu, nvifà.Iu gade Dumnidàù, trig cindu l'-acàfarà sà se-arupà tàruh'le gi ¿umaga sà s-aroadà pri g'os ca nà palmà.
fi66r fArA cAsmete.
281
Put^tl z-vfi bdgdf! cu mintea (e imnare feafe mdratlu pind s-agungd acid. G'ine cd nu-1' i^l suflitlu de-ahitd curmare.
  Carl agumse acid, t© z-veadd ? — NS p&late tutd de soare, di nu pute&I s-mutre^ti, ca-fl loa ocl'il'; calea a^tirnutd tutd cu k'etri di vamamji §i pri divarliga, lu s-ti §utdl, ma§! lucri 5 hrisusite 9-mdrgdritdrt di tute solle videdi.
  II' vinea al Flor sd s-toarnd din cale, ahitd arsine l'-erd com z-da ocl'il' cu Dumni^dlu, 9-ahitd dild l'-vined, cum s-calcd pre-ahtdrl lucre ahdrzite. Ma n-coadd o-aflS g'ine s-intrd $i it© s-easd. Apoea Q-aspuse plingul.                            10
  Dumniddu lo-a§tiptd ca tutd lumea, cd tu{! und l'-are nfs, va oarfin, va avut, §i-l' <}ise:
  —     X© s-fac, fidorlu a meu! ac§i tl-easte cdsmetea. Du-te §i zburd cu nisd. Casa l'ei easte dipu pdlatea mea di soare.
  Duse mdratlu cu inima ngl'i|atd $i pri fe da? Nd casd, t©i5 casd ? nd cdlivu§cd, fdrd u§e, fdrd gamuri, acupiritd cu ni^te pal'e, t© curd n-casd, cindu ddded ploae, neaud i grindind; cu gl'd^dle crustal aspin^urate tu klcute, ca vird cdlivu§cd di g'iftu! Cindu intrd nauntru, §-fate crate di t© veade ? Nd zgroabd ncusuratd, cu doarle tu vatrd, cu grunlu la <Jinu* cl'u, aldk'itd, cu cdrnurle nafoard, t© ma tut adrd guvojde cu dinjil', ahi't trimurd de-arcoare! §-erd veard k'irb, am (e vrea s-erd earna?
  L'-u intrd pri zvercd cu fiumaga di h'er §i dd-1', dd-1', l'i li leafe odsile ma moale ca pintica, ma tu cacu tute, cd zgroaba 25 nifi cd z-bdtu dit loc!
  Cara vi<Jii, (e vi<Jii, cd nu s-adu(e n-cale ne co-ardulu: u mun<Jusi$-u deade la dardfl §-ma nclo, §i s-turnd pali la Dumniddlu s-lu ntreabd, (e-i aestd (e pate ?
  —    De, fidorlu a meu! t© s-td fac? Ac§l fu scriatd. Cds-so metea omlul nu s-mutd, und oard te-I ursitd s-h'ibd ac§l. Ma§I un dard easte. S-ti nsorl cu feata murarlul di la vol!
  —   Am cum s-mi nsor, Doamne, cd-! §cl'oapd ?
  ~ T© cd ! ecl'oapd, ma cdsmetea l'i si du(e tut trd ndinte!
  —   S-h'ibd, Doamne, cum urse$ti.                            35
  Cindu s-l'-alasd sindtate s-fugd §-aduse aminte di mindd^le
a fedtilor, a gdrfulu! §-ariuluI §i ntribd t©-I §-te nu-i! Dum-ni<Jdu il' 4ise:
  —   A turn tea va s-mdritd featile, cindu nu va s-pingineascd
282
PER. N. PAPAHAGI
   loclu cu po&lile n-Bus citrá soare, ca feate fárá arpiñe; gor tul atumtea va da gorti, cindu va-1 aminá virá cálátór cu 99 di k'etri; g-ariülu atumtea va s-limbidascá, cindu vs s-neacá 99 de oamiñl.
5 Galea lu s-turná deade de-ari'ü, cá nis il' vineá ma nain tea n-cale. Dupá |e*l tricü 1'* aspuse grallu al Dumnidá sH mutri calea. Ariülu di n& cale dipuse §-cama muí tu $i cum triteá oastea amiráluí, lo vimtu nfi oarft $-nicá 99 di sü-flite Q-apoea z-dizláói trá ¿udie.
10 Aguame la gortu s¡ 1' (Jise grailu al Dumnidá. Gortul a-tumtea-1 pálác&rsi s-lo-aminá nis cu 99 di k'etri §i cum lo-aminá, di ná oará deade frundá, lálüdí si gorti, cá s-micái un gortu, t-alin<Jeáí deáditle di dulte (e erá.
     Lá dise s*8 feátilor s-nu pingineascfi loclu n-fa(a soárilui, 15 di le-aspune al Dumnidá, macá vor sá s-máritá. Nise ascul-tará si trá ndoauá düe s-máritará samintreíle.
     Apoea nis i§I bágá láile cu feata murarlui si de-atumtea ¡te fá(eá, cu numa feátil'ei di murár, prima-1' si dufeá ; cá nipóí acáfará s-curá ca cu gáleata: cupille di oí, di cápri* 20 irg'ilatl'i, si grosl'i, si irá niscinp aúl, li bágá tute cite k'iru la loe. G'ine ma totna lipseá z-dicá, cá avearea nu-I a luí, ma-I a niveástil'el, cá di nu, nipóí u k'ireá.
     §-acsi, lumea, d-Iu lo-afJá ma naintea, cá nu-I gone, cá di cap li pate tute, cá di minte u k'are avearea, tora nu stea 26te s-cama dicá: Ba, cá lu curá, va s-curá; pomlusum pom va s-cadá; ca cumu s-fu tatá-su, va s-h'ibá s-h'il'lu* s*8^6 multe.
     Cásmetea va s-te aviná, nu s-o avlñl!
                          (Spus de Stama din Málacasi, 1892, Tesalia.)
                          91.  Nora arauá.
30 Erá, te nu s-erá.
                                      Erá uná oará un frate cu ná sorá. Frátile erá cama mare Si sora era ma nicá. Cari-1' vine oara a fióorlul sá si nsoará, aleapse-aleapse piná culeapse: s*Io ná featá araüá s-aná-pudá, di s-cu cámeasa di pri nisá si ncáéá. Treaca l'el cu 35 cumnatá-sa nu s-micá : dua tutá pri cupite eará s*l* tute
f NORA ARAUÁ. 283 
                  
mirata di cumnatà no-aveà virà stepsu ; cà ?-erà bunà ca ielu, dulfe ca nuca g-durutà c-amàlaraa.
  Nora de-arauà ?i di lae |e ?-erà, $-u bàgà s-facà (e s-facà fi si se ascapà di cumnatà-sa, cà nu puteà s-u veadà ntr-ocl'i : l'i s-pàreà, cà l'i sta sk'inu ntr-ocl'i. §i cite zboare, ette 6 angl^I nu bàgà la frati-su a feàtil'e», s-l'i facà s-nu z-vor tra si-l' da cale ? Cu tut-aestà fràtile ?-ca §tià tutìputa ?-tu una ureacl'e l'-intrà, to-alantà l'-i?à.
  Iti aspàrgàòune s-fà(eà n-casà, cari u feate? cumnata. S-arse pinea tu direàp, cà nora mutreà s-agungà làh'le ?i cu* 10 véndile cu vi$inàtatea, cari ftiseagte ? Cumnata. Z-virsà ùtrile cu vin, cà l'i nh'ipse cufutlu nora tu utre, cari u feate ? tot cumnata. Nà duà neapucata di norà, te s-nu ?-apucà, acafà di dispi'nticà càpàrle di lapte ?i z-dute la vitine. Cindu s-toarnà acasà o-arcà pri cumnatà-sa, cà nisà taha earà 15 acasà. Cite nu-1' dise ea a màràtil'el di featà ? Cite no-aravdà loclu. Apoea seara, cindu s-turnà bàrbatu-su, tu 99 di buèl u mul'è, ma?I-ma?I s-là bagà ngrìAa. §-co-aestà no-adrà tivà, ci frati-su erà om cu minte ?i tu datile a mul'are-sal nu pistipseà niti unà. 'fe-l' diee nis :                         20
  — Las h'ibà, mul'are, noi z-binàm ?-nipòI va li bàgàm la loc! Càp di om nu easte.
  Nvipirata di mul'are la zboàrile aeste cit nu feate tic, di loc ?i di draclu te ?-aveà tu inimà ! Ma s-tinù ?i di oara aestà.                                                        25
  Cum s-facà, cum s-adarà si-? scoatà ahtea pri Aelu al Dumnidà, te ?-erà unà cumatà di amàlamà, ?-nisà nu ?tea !
Iu si-l' si ducà mintea ?-lu s-u pingà ?utlu di la Vatea-al-Condu? Nisà aveà un nic: atelu 9-tut. Tu nà noapte si scoalà, il tal'e ?i apoea agalea-galea si dute ?i nh'ide cufutlu 30 sum càpitufìlu a cumnatà-sal. Cindu z-di?teaptà bàrbatu-su te z-veadà? Le?e greauà !
  Nora tea li lae bàgà botte si zg'ileascà, si-? fringà miàle, cà te pàti nisà nu pàti' virnà ?-c-aestà nu l'-o adrà altà, ma camnatà-sa. Frati-su a feàtil'ei, minduì c-aestà va-1 vàtàmàss fiiorlu! cu tut c-aestà nu ?i ?teà tivà ?i earà cu mìnle-apà di liturgie curate.
  0-acatà ?-o-adute m-pàdure ?-aoà u scoate fà?I-fà?I corbal Apoea s-turnà acasà la n?irpicata ?-nipìrticata !
284
PER. N. PAPAHAGI
     Cit fudì fràtile de-aclò ?-na lu treate un aù$. Aestu erà Dumnidàù, te atumtea imnà pri pade. Cit càlcà sinde ?-loclu di nà cale s-cutrimburà ?-unà boato se-av<jì':
     —      Nu mi calcà, Doamne, cà nu Al-am faptà tfvà mftrata! 6 Nu-ól mi calcà, cà-nl mi dor oàsile !
     Dumnidàù plàscinl cu ¿umaga nà oarà di pade ?-na lu si zvumù nà fintinà Aicà, cu apà arate. Apoea plàscinl ninga nà oarà cu óumaga ?i dise, sà se-adunà bucatà cu bucatà truplu a feàtil'el ?i z-vinà ca6e parte la loc-l'i. §-ac?ì s-feafe. io Le-aruvinà (li pruscuk'ì) apoea cu apà dit fìntinà ?i fitica tea buna ?i ateà nistìpsita g-anviè dinàoarà.
     Agudl pin tu trelle Dumnidàù nà bàrfire, te s-aflà aclò, ?-na lu t-arsare nà pàlate mu?atà, di nvildà ca soarle ?-cama multu.
15  — A ta s-h'ibà, featà bunà, nelu al Dumnidàù, dì00 au?lu
  ?i nividùt s-feate. Huzmik'àrI la pàlatea aestà nu s-lipseà. Micarea s-fàteà di sìngurà; no-apucà feata z-4icà, te micare-1' trade ìnima ?-tu minutà-1' vineà dinàinto. §-ac?ì erà cu tute lùcrile, cà tute erà cu gurà.
20 Nà 4ufi màratlu di frate a Tei, cari agumse oarfin-oarfin alàk'lt ?i no-aveà cu te s-acùmpàrà leamne, lo funea, si duse sà si ncarcà, tri? tu pàdurea lu feafe moarte di om. Aclò nu z-duteà éipit di om pinà atumtea ?i vidi'ndalul pàlatea mutati, cum mintea nu t*u ncape «bre! j-dìse, d-Iu i?ì ?-aestà ? 26 dit loc?» Cara s-apruk'è, poarta z-di?cl'ise ?i nis intrà. Mu-treagte di unà parte j-de alantà, ca virà cine cindu intrà tu casà xeanà, nu veade virà. «E, 4>se nis, bunà-I casa, ma te u vrei fàrà lume h
     —      Cum fàrà lume, l'-apindisì di nà cale scara, doamna 30noastrà nu-I lume?
     Aestu ?-o-avù, cà draclu zbura?te ?i ntribà, cari grea?te.
     —  Io, scara ! te nu ?til, cà aoate tute lùcrile zhuràscu ?
     —  Cum acuite?
     §i scara l'i spuse, cà suntu numàtite di Dumnidà, s-h'ibà 85 cu gurà.
     A lui l'-erà foame. Càftà s-micà ?i na Iu-1' vin di cite bune sun sti loc, cum ni nvisatà no-aveà nis virà-oarà. Aclò lu micà, avde nà boate ?-un cintic, ma ne cintic ne boa(e ?-erà cà ?-o-aduteà pri mirvilòg. §i te ?-cintà boatea
TRElLE SVRÁRf.                         285
tea? Erá sor-sa te g-aspuneá pfitírle a l'el, cite 9-trapse, cum g-erá dol fraJI, cum §-loará ná norá, ná cáfauá, cum no trífeá 4U& di la Dumnidá, te 8-nu u zburascá la frati-8U §-cum ptná n-coadá scoase foc din gurá, cá lá vátflmá fidorlu 9-cumu §-feate au§lu di inimfi di anvié.                5
  Nis máratlu, la boatea sor-sal, canda c&4ü éitia pri cap-l'i! Cindu av4i, t° amirtie greauá feate, l'-cáftá l'irtare, cá nis b&gát fu.
  Apoea s-turná acasá §-cara o-aumse cu cñtrane mul'are-sa §i-l' deade ná oará foc, arse ca luminarea.                  10
  S-ac§l armásirá dol'i frati singurl cu pálatea §-cu tute bünile, §-cara s-nu murirá, bi'neadá ninga.
                           (Spus de I. Coyan din Perivole, Epir.)
                        92.  Trclle surfirl.
  Erá, ti nu §-erá.
  Erá un oará trel surárl. Tatá-su 1-aveá moartá.             15
  Kise §ideá singure. Uná 4uá g-amintrelle lucrá la soare Ateá cama marea turteá éuk'. Atea nolgicana turteá bumbác ?i cama ñicá sorá micá pine.
  Oara lo-aduse tu minuta tea s-treacá h'il'lu de-amirá 9Í s-avdá ti zburáscu surárle. Gama marea diae:                  20
  Ti av4i't 9*ti vidüt! S-mi loare mine h'il'lu de amirá ti nveastá, cu aistu fus va l'i nviséám oastea §i va s-armineá Mi mine.
  Ateá nolgicana gri §-nisá :
  —    Ti avdí't, ti vid^t ¡ S-mi loare mine h'il'lu de-amirá ti 25 nveastá, cu bumbaclu ti. torcu, va l'i nviséám tutá oastea §i va s-armineá 9-ti mine.
  Ma ñica, ti pin atumfea no-aveá gritá tivá, i§ di§d'ise hrisusita gurá $i 4ise:
  —    S-mi loare mine h'il'lu de-amirá, va-1' fáteám un fióór30
9-ná featá, ti ca nigl s-no-albá alfi tu lumea toatá: cu luna
tu frimte g-cu soarle tu k'eptu §-cu stealle in fatá.
  Fidorlu de-amirá lo g'ine di hábare §i multu lo-arisi grallu hrisuslt a ñlcál'el featá. Deade-alaga acasá la má-sa si-l' 45cá, cá nis va si nsoará cu ñica. Ma má-sa, cum sintomu-35
286
PER. N. PAPAHAGI
   míúle: «Ba! cà nu fate, h'il'u, tino fiòòr de-amirà s-ti nsorl cu featà di aradà. Macà vrel inaurare, s& scoatem zbor, s-t-aducà cite feate vrel de-amirà, s-esèi pialeàdire.
     Ma nu-1' si bagà minà a h'il'lul de-amirà : a|eà §-nu altà, 6 si sòiù, cà lumea k'are.
     A|eà 9-ateà!
                                      Daole surári càma mèri, car-av4irà, cà sora lor u caftà h'ii'ü de-amirá, s-feàtirà foc ! 'fi s-facà $i ti s-adarà ? §-u bà-garà cu mintea s-u k'arà. Cum s-facà? Ea cum: g-feàtirà io zbor, sà z-ducà tute m-pàdure la màrmintul ali dade g-aclò s-o alasà. Cum 4isirà, a$ feàtirà. Adrará ndao piscùrl, u loará gi sora tea cama ñica $i z-dùsirà im pàdure, la màr-mintu. Cum plhujeà pi màrmintu, 4ise ateà cama marea:
     —        Uà! surári! agàrgìm scafa diñare,ca s-wujim piscùrile. 15 Cai z-ducà s-u l'a ?
     Il' 4?eirà a àìcàl'el z-ducà„ma ntsà nu vru, cà l'-erà fricà.
     —     Macà-I a$ì, va nà dutèm noi daole cama màrle §i tine asòaptà aoà pinà s-nà turnàm!
     Fu4irà gamijdaole g-o-alàsarà slngurà ma ñica sorà. As-20òaptà aistà ta z-vinà suràrle cu ñarea, asòaptà §i no-are. Acàfà sà ntuneàricà. Di fricà, sìngurà m-pàdure, da nà boate, nacà o-avde virnu suflit di om, strigà, zg'ileasòe, virnu nu o-avde! cà virnu nu imnà noaptea m-pàdure. Ti s-facà g-nisà, . s-nu u micà virà agrime, se-alinà pi un àrbure, ca s-treacà 25 noaptea.
                                      Dua lantà, to-apirità, s-h'ipse tu nà cùòubà, §i arucutea-te cùòubà, arucutea-te feata, agumse la nà casà mare. Cit vi4ù casa, in§ì dit cùòubà gi intrà nuntru tu casà. Nu erà virun aclò. Afeà casà erà a nao frati, nao Palmà-om §i Barbà-cot, so t¡ 4ua alàgà dup-avinare §-ma§I noaptea s-turnà cu seara. Di nsus pinà ng'os casa irà nearnità, nilatà, niscuturatà. Feata si scumbusl mu$àt, ami, là §i scuturà casa, di u feate ca vilia. Apoea firmità pine, adrá tina, bàgà measa g-apoea 8e-ascumse pi tàvane. Seara vinirà naol' Palmà-om $i Barbà-35 cot §i s-ñirará multu cindu aflarà casa ndreaptà, di ti loa haraoa. Acàtarà s-aridà, s-ansarà §i z-goacà di g'ine te là pàreà fi grirà: < s-fure-§-cà-I dadà, s-u fatim mumà; s-fure-§-cà-I sor, s-u fatim sor, s-fure-g-cà-I nor, s-u fatim tot nor.»
     Ma feata tute le-av4i', mea tot nu in§ì, cà l'-erà fricà, ca
TRElLE SURÁrI.                         287
featà, 8-nu paté tivà. DurAirà, apoaea si scoalà eara cu noaptea n-cap gi tràpsirà svinare naol' Barbà-Cot gi Palmà-om. Nipò! feata cum gi gtea : ndrideà casa, là fàteà micarea, si sàturà gi nisà gi apoaea ascùnde-te pi tàvane.
   Trec dao, trel seri, eara agì. Nu sòià, fi s-facà gi cum & s-o acaffi, cft nisà g-aflá un culcùg, gi stàteà noaptea ascumtà adò. Si zburirà apoea s-aveagl'e un. Sidù prota cama marie. G'ioe ma gidù cit gidù, il lo somnul gi durAì. A daoa-zl gidù alantu dupu nis, g-apoea agì durnirà tufi pin la diclu. Aistu ?i<}ù gi nu-1 acà^à somnul. Feata ni# gi sdià, cà aveagl'e om io in casà. Ca di tute filile, ingì, ami, scuturá, adrá tina, ma cindo lo s-alinà scara pi tàvane, o-acàtà Palmà-om-gi-Barbà-cot di poale gi-1' dise:
   — Nu te-aspare, cà nu-ti fac tivà, angiluglu a nostru! Aoafe h'il ca tu casa ta. Fà fi vrel, micà te-al k'efe, poartà io cum vrel g-caftà ti-t* trea|e prit minte, cà di tute t-adutim noi, di tute va-fl purtàm.
   Apoaea u ntribà, d-Iu easte gi cum vine aclò ?
   Feata l'i spuse tute cite-aveà pàtità, cum o-alàsarà suràrle, cum s-arucutì cu cùduba gi cum vine la casa lor. Searà s-tur- 20 nar& g-alanti Barba-cot gi Palmà-om gi multu là si digcl'ise ì-nima, cindu vidurà ti mugatà featà là pitricù Dumnidà.
   Gàpitanlu apoaea u lo nveastà. Il' deàdirà bàire di fluril, strade di hrisafe, u ngl'igarà di mugutètl. (>ua lantà, cindo va s-fudeà de-acasà, il' deàdirà 9 cl'ei z-digcl'idà tufi udazl'i, 25-magi un s-nu-l digcl'idà. Feata-1' digcl'ise optul' udàdl g-agumse la alantu. Nisà gidù gi s-mindul, s-lu digcl'idà g-alantu? s-nu-l digcl'idà? Pin tu màrdine il digcl'ise, z-veadà ^©-1 tu udàlu aistu. Aoà fé s-h'ibà ? sciavi, oamidi ligàfl cu midle dinàpòl, adùgl di naol'l Palmà-om gi Barbà-cot, cindo s-turnà di avi- 30 nare. Aisói, cindo vidurà uga digcl'isà, un-cite un, un cite un, u deàdirà feata la nà parte gi fudl, s-nu n-agungà ! Armase magi un aùg, ti nu putii s-fugà, cà erà ligàt cu h'are multu greale.
   Stàtù auglu gi-1' gri cu dor a feàtil'el:                    so
   — Fà-tl, feata mea, di ìnima gi sàlàg'a-Ai-mi, cà va-AI pu-trìdascà oàsile tu h'are, di cindo escu aoate! Feata l'-apin-disi atumfea:
   288                   PER. N. PAPAHAGI
     —    Cuín s-ti sàlàg'egcu, pap? Nu vedi, cà va z-vinà naol' Barbà-Cot §i-Palmà-Om gi va-AÍ mi facñ bucàfl di bucàfT.
     —    Nu te aspare, feata mea, cft mine va-ñl te ascàp, ma^i mióle s-Ai disfàtl : va-ti adàr scamnu-lemnu, {i cu perlu z-di§-
b cl'idà, cu perlu si ncl'idà §i s-imnà pit vimtu, cum azboarà alindura §-cama multu.
     Feata lo-ascultà §-cu greù, frín4e-tí ùngl'ile, zgrimà-ti 4©à-ditle, il' dizligà h'àrile de la miài g-auglu $-tinù grallu §i-l adrà un scamnu-lemnu a feàtil'el. Cum intrà feata nuntru, oto-altu loe s-aflá, aclò Iu vru nìsà.
     S-turnarà mdráfil' di Barbà-Cot-§i-Palmà-Om seara, to-a-murdità, ca di tòtina, l'a $-featà, l'a §i sciavi, l'a paveare, macà nu-al lucru ! S-feàtirà ca di fdrmàc. U strigft feata aoà, u strigà feata aclò, feata nu o-aveà luvà 1 15 Feata t-un scamnu-lemnu, agumse la un §oput. Aclò di-puse nih'àm, si z-discurm& §i si-§I astingà seatea, cà de-ahità imnare s-aveà-apreasà Aicuta.
     Aclò Iu 8-apleacà z-bea apá, avde calu a h'il'luí-de-amirá cum arujasée, cà lo-adufeà h'il'lu-de-amirà s-lo-adapà. Di nà cale 20feata si nh'ipse-n scamnulemnu ^ armase tu goput.
     Fiéorlu de amirá nu-1' bàgà oara feàtil'el gi vru sà-s a-dapà calu. Bagfi caplu tu cupañe calu, §i s-trade nipòl. Unà oarà, dao ori, calu tot s-tra<Je $i nu bea. Fiéorlu de-amirà s-apleacà z-veadà fi curà. Cindo mutreasée, veade seamnu-Sblemnu, Iu nviléasée tu ?oput. Il scoate $i-l incarcà pi cal Apoea il da a má-sal §i-l' 4U© : s-lu bagá tu udá $i s-lo-albà angàtàn.
     Feata, seara, o-acà(à foamea §i dupà te s-culcà tutl din casà, si sculà, loa pine g-micare, tinà §-eara §-intrà tu scamnu-30 lemnu.
     Unà 4uà, dao d^e, trel, s-éudiseà h'il'lu-de-amirà, ti turlie aistà, cà-1' micà micarea! S-fure boarie ? s-fure altà vafà? d-Iu sà s-aflà tu udàlu a lui ahtárl lucre. Il' vine ergu s-nu h'ibà scamnu-lemnu cu virà malstur nuntru. Nis z-bàgà 36 s-aveagl'e nà noapte §i ^idù ascumtu. Feata, cum $i §tea, de agunà, in§ì eara si-$I fringà foamea.
     Na-1 ?i fiéorlu de-amirà Iu o-acàfà §i u bàgà si spunà, cum di s-aflà tu scamnu-lemnu. Ñicuta, di cara-1' tricù fricà 9-pàpsì sùflitlu s-l'i batà, l'i spuse tute cite pàtf'anarga 9-mugàt, cum
                       treíle surÍbí.                  289
gteà nisà si spunà, cum tricù h'il'lu de-amirà pi la casa lor, ni duà cindo lucri la soare, cum nise gi spùsirà dorlu di sti mimi, cum vrurà suràrle s-u k'arà, cum agumse la casa a nàolor Palmà-om-gi-Barbà-Cot, cum là deade cale a sclav-ior fàrà z-va, g-cum ascàpà nfsfi cu agutorlu augluì tu scamnu- 5 lemnu, fi cu perlu z-digcl'de, cu perlu si nc'ide gi cum a-¡>umse aoà.
  Fiéorlu de-amirà aduk'i, cà nisà-I feata te gri, cà s-u loare ti nvea8t& va-1' facft doi fiòòrl cu luna tu frinite, cu Boarie tu k'eptu, cu stealle tu fata gi-1' vine ìnima la loc, cà nis multu io olimse dupà nisà. Il' diso s-nu si nvirinà idi, cà nisà va-1' h'ibà niveasta luì.
  Pua lantà il' vine nà carte di la ma màrl'i a lui, cà vàsi-l'elu vi|ìn mutá cap gi caftà s-l'i calcà loclu. Lipseà si z-ducà, si z-batà gi sà-g àpàrà loclu, cu tut cà-1' si stricurà ìnima, 15 c-alasà a casà ocl'i lài cu perlu hrisusìt. Cl'imà mà-sa gi 1' dise:
  — Avdi, dado, mine trag la oaste gi nu-i cunuscutà di-se vin curundu. Ma, t-am arigae mare, s-nu egl di grallu a rieù gi si-1' dup di tre! ori in du& a scamnu-lèmnulul pine gi micare : ti ngustare, prindire gi tinà. Agite s-fati ! 20
  Ig! lo sinàtate di la feata dit scamnu lemnu, di la mumà gi tufi citi ingirà s-lu pitreacà gi trapse tu polim.
  Di tine, di mine s-arispindì zborlu, cà tu udàlu a fióorlul de-amirà, easte un scamnu-lemnu, ti micà pine. Tup s-òudi-seà gi virnu nu séià, fi s-h'ibà g-aistà. Agumse zborlu aistu 25 gi la ureacl'a suràrlor a feàtil'el dit scamnu-lemnu. Aiste c-un zbor duk'irà, cà lipseasée s-h'ibà featà vrutà di h'il'lu de-amirà, ta s-o-albá el ahi't angàtàn gi c-aistà nu poa s-h'ibà allá di sora lor. 'fi s-facà g-cum s-u k'arà?
  Nà duà z-dùsirà la muma fiéorlu! de-amirà gi-1' caftà scam- so nul-lemnu, s-là lu mprumutà nih'àm, c-aü tu minte s-adarà g-nise un scamnu-lemnu ca tal- AmiroaAa, cum l'-aveà di-mindatà h'il'ü-su, nu vru s-lu da ; mea cari g-u intrarà feàtile «a tivà mire, s-l-ul da magi ti nih'àm di oarà, se-ascapà di gora lor, 1-ul deade.                                     35
  Suràrle ul loará gi cindo ingì feata dit scamnu-lemnu, u dizviscurà di fluriìle a l'el, l'i scoàsirà strààile, gi si nviscù ma marea cu stràftile g-fluriìle a. Aìcàl'el. Apoea istà intrà n-scamnu-lemnu gi u duse nolgicana 1-amiràlu acasà. Ami-
                                                                                          aromdne.
19
290                    per. N- papahagi
   roaâa-1 lo scamnul fârâ z-duk'ascâ tivà çi ca di tôtîna il' bâgà mîcare ç-pîne di tre! ori în 4uâ. G'ine ma. feata istâ ç-irà nâ glarà, nâ k'irutà §-nisôiutâ, cum sot no-aveà : nîsil nifi câ s-minà tu scatnnu. Treate nâ 4uâ, trec dao, trec trei, ôeara açi. K'iruta nu inçi s-mîcà tivà, ta si-çï currnâ foamea.
     Tamàm atumtea s-turnâ çi fiôorlu-de-amirâ dit polim, iu lo-azvimse pi dugmàn. Nidiscâlicàt g'ine di pi cal, grailu din gurâ-1' fu, (i fate scamnul-lemnu ?
     —       Uâ ! lai h'il'ü ! di trei 4île, di cîndo lu mprumutàl ni-îoh'àm, ni mîcà, ni bea. Ç-mine nu-hï pot s-ul duk'escu, câ (i
   are pâfîtâ.
     H'il'lu de-amirâ, cîndo lo-agudì sfulgul, avdînda iste zboarâ. NTI-u feàtirâ, mindul nîs. Ni mîcâ, ni biù, ma trapse ndreptu la scamnu §i §idù s-aveagl'e. Feata, cara u strease multu-16 multu foamea, di-1' pâreà, câ-1' aurlâ luk' tu pî'nticâ, nu putii s-aravdâ $i inçi dit scamnu-lemnu. Fiôorlu-de-amirâ o-acafâ çi-1' dite:
     —  Ti caf(î a|ia, lea puçcl'e arao! cal te-aduse?
     Di nâ oarâ amirâlu u cunuscù, cal easte §i u pitricù a-20casâ-l', si-§ u bagâ ntr-ocl'i, dupâ te*l' umflâ nih'àm k'alea eu maflu di boü, ti minte.
     Feata fea nica o-aveà arcatâ tu urdî'ti, ta s-moarâ di foame. Ea irà di cu tot goalâ, dispul'atâ. Ti câsmetea Tei, oa, lu vine <Jua lantâ nâ moaçe s-adunâ urdî'tî» ti vîrnâ pitâ, 26 di §-o-aflà feata lu plindeà, di ti curmà nila di jalea Tel. U ntreabâ moaça, suflit bun, câ ti are di plînde, câ-te u scoase nafoarâ mâ-sa ? Çi feata l'i spuse, câ ea §-ea, mae, ta pâtî'i çi no-ascumse tivà di cite pâti' nicuta. Moaça o-arupse nila, cîndo vi4ù ahtare featâ muçatâ, eu zborlu alut dulte §-30 açtirnàt, ç u scoase dit urdìft u nviscù eu çcurtul a l'el $i u lo acasâ, ti nâ cumatâ di pîne.
     Di cripare, h'il'lu de-amirâ, câ-1' k'irurâ feata, câ4ù tu lin-goare greao çi tràdeà s-moarâ. Cl'imarâ va tri dit pàturle k'oçe a lùmil'el §i nu puturâ s-l'-aflâ lîngoarea. Feata di la moaçe 36 avde, câ h'il'lu de-amirâ tra4e s-moarâ çi duk'i, câ aistâ va-1' h'ibfi lîngoarea di vrearea l'eî, de-ateà îl' d*8® a moàçil'ei, s-l'-adunâ ndao urdî'tï §i s-li h'arbâ. Cari li h'arse g'ine, arucâ arâvoana l'eî nuntru, arâvoanâ datâ di fióorlu de-amirà §i-l' dise a moàçil'eï, s-le-aducâ la h'il'lu amirâlul, ca vitrie-
TRElLE 8DRÀRt.
291
  —     Cum va le-adùc, fa'il'e, cà nifi la poartà nu va me-a-proak'e.
  —     S-fatI, cum 8-fatI, mae, 91 s-le-adùfl, cá si gtil, cà ami-ràlu cu vitria istà va z-vìndìcà, cà-ì discintatà cu gralu di ▼reare. E, li lo maea ?i z-duse, ma vi<)ù, cà h'il'a aflatà (ineà 6 ahi't multu. La poartà avigl'à avigl'itòrl cu coarda tu minà.
  —   fi c&fft mae? u ntribarà ni§I.
  Maea 4fae, cum cà l'-adu^e ndao urcji'tl a h'il'lul de-amirà,
(i-I lin<)it, nacà §-aflà vitria.
  —   Fu<}I, mae, «jì'sirà avigl'itorl'i, c-amiràlu ur4i'tl nu micà. 10
  Maea nu vrea s-fugà, cà nisà vrea cum di cum z-da ocl’i
cu fléorlu de-amirà, c-a§ì $-u bàg& de-acasà. Aclò Iu sà ncàéà cu avigl'itorl'i, avde §i li'nditlu §i dimindà, s-o alasà moa§a n-sus.
  S-alinà moa§a $i intrà la fiòorlu de-amirà.                     16
  —   Bunà-fl oara ! — G'ine vinili !
  —   Xi-nl adù^f, mae ?
  —     De ! h'il'u, (i deade Dumni<Jáü : nisée ur4ì"tl h'arte ?i discintate cu graiu dulie di featà nimàrtatà !
  Li lo h'il'lu de-amirà §i cindo mutrì nuntru aràvoana, duk'ì 20 cà sinto di la feata 9Ì di un-oarà, canda no avù (ivà, canda l'-u lo moa$a lingoarea cu mina. Apoaea l'-4ise a màil'el, s-1'-aducà 9-alte urdi'tl mine, cà vi4ù multu bun di nise. Maea l'-aduse nipòl urdi'tl h'arte, tu cari feata arcà un per hri-susìt Dukl nis de-aglnealul, cà dorlu a lui, sùflitlu a lui, 25 nica binea4à gi-1' 4ìae a moàgil'el:
  —   Mae, mae ! va z-ihn pin acasà la tine, 8-(à ved casa.
  —     Uà ! Iu va z-vinl, h'il'ù ? casa mea easte mplinà di bàlì4I $i di gl'inàfl ! cum va s-calfi tine praglu, tine, h'il'u de-amirà ?
  —   Nu cirteasòe, va z-vin, cum va s-h'ibà casa ta.             so
  Fiéorlu cit intrà tu ubòr nu puteà si-s sàturà di añurzirea
n>u§atà, gi avlia tutà cu màrgàritàrl irà adratà, cà Iu-$ fà(eà apa feata, liliée criséà, di cama mugàtile, §-Iu grea nisà: màr-gàritàrì ingà din gurà-1'.
  —     Aoà va s-h'ibà, igl 4is® h'il'lu de-amirà. Mutreasde di nà 36 parte, mutreasàe de-alantà, nu veade virnà featà. Feata o-aveà ascumtà moaga tu cinestra cu pine. Moaga ingì atumfea s-aducà un cafè a fiéorlul de-amirà gi feata-1 trapse di poalà.
292
PER. N. PAPAHAG1
   Nis duk'l c-aclo-i ascumtu guvairlu a lui §i-l' dise a moà§il'ei, si-1' facà nà turtà dit cinestra di pine.
     — Nu pot, nu di séiù, vru si d^cà moa^a, ma tivà, cà-1' si vidurà, cà tute era frinitimi §i cara vidù (i nu vidù, u scoase 6 feata n-faffi, si ncurunà cu nisà §i cara s-nu murirà, bì-neadà nicà.
                   PàràmìB ni sòiàm,
                   pàràmìB va spu$,
                   nu irà a§ì, ma vrul di v-ariij ;
10                 k'itriteale aminàm,
                   màrgàritàri adunàm, marg&ritàrl aminàm, flurìl adunàm.
                                                         (Spus de Ni(a al Milieu, 78 ani, Cru^ova, Macodonia.)
                      93.  Ficorlu draclu.
15 Earà, (e nu g-earà.
     Earà un bàrbàt §-unà mul'ari. El' aveà un fléòr. Bàrbatlu aestu earà multu mintiòs §i multu §tiùt, cà-1' se avdi# numa tu pàturle pèrti a liunil'el. Di multa minte-1', si scularà dit màrdinea loclul oamini s-lu caftà, tra s-lu bagà cama mare. 20 Val earà virà vàsilie fàrà vàsil'è, cariati, §i nis, cu izinea murari-sal, z-dusi §i s-feati amirà tu loclu atèi.
     Cindu 9-I0 sinàtati di la mul'ari-sa gi-$ bà§è tu frimti $-tu fa|à h'il'-su, il' dimindà zboàrili aesti:
     — Mul'are, s-t-al mintea la fléòr, s-lu creati g'ini, s-lo-ave-25 gl'i de-ar5u §-ma s-creascà, si-AI lu pitrèfl tu xeani, s-lo-am ningà mini. Ma s-no-agir§e§ti un lucru: si nk'iseari z-vinà la mini ?i s-aflari draclu n-cali, si-1' di(I sà s-toarnà nipòì, cà bunlu nu va patà. Mul'area li bàgà g'ini zboàrili aesti tu curcubetà.
80 puà di duà, an di an, na-1 fléorlu lu crigteà goni §-livendu ca un k'iparl§ ¡j-mintiòs, te s-tem: tatà-su ntreg. Cari càlci tu dospràdatl'i de-adl, mà-sa 1-pitricù la tatà-su, ma-1' dimindà, cà se-aflari virà drac in cali, sà s-toarnà nàpòL Aclò lu z-duteà tricù, s-(di)tem ca pri la Salte, ?i s-turnà fléorlu z-85 bea ninga nà oarà apà arati, cà cariati aclò lu va z-ducà, s-nu u caftà.
FIÓORLÜ §1 DRACLU.
293
  Acló aflá un om. Aestu erá si-l'-creapá-numa.
  —   Iu tí dutí are? lu ntribá atól c-un éor.
  —    La tatá-ñu! disi fiéorlu, ma tora nu mi duc, va mi tornu nipól aoaaá
  Cari tricurá alfi trel me§I, nk'isi sá z-ducá tu xeani fl- 5 íorlu. G'ini ma no-agumse la Salte §i na-1 atél c-un dor il' {inü calea. S-turná pali fiéorlu acasá, cá nu vru s-easá di grailu a párinfílor. Tu trelli orí, cindu nk'isi fiéorlu, il' disi a má-sal, cfi §i draclu s-l'i i§ari n-cali, a doara nu s-toarnft din cali, si §tibá, cá. lumea k'ari.                              10
  Imná cit imná gi na t-lu §utlu nipól in cali.
  Lu ntribá Iu z-dufi gi fiéorlu-1' disi, cá tu xeani.
  —   §-Io acló mi duc, gri draclu.
  Fudirá, fudirá, veará k'iró, c&loari mari, calea címpu uscát, arsi di seatí fiéorlu g-no-aflá ná k'lcutá de-apá si-g udá gru-15 mazlu uscát ca mitinea.
  —    lo t-aspiin Tu-I tintina, l'-disi aclo-si-l'-h'ibá, cari z-dis-califl tini, sá ncalic 10! cá fiéorlu ñirdeá cftvalá.
  Vru nu vru fiéorlu, s-nu creapá di seatí, trá semnu, dis-cálicá gi ncálicá várcólaclu di drac. Cari imnará, imnará 20 íjutlu lu scoasi fiéorlu tu ná páduri greao, iu pull'u nu vi-deái se-azboáirá pri suprá. Atumtea s-turná si-1' creapá-numa gi-1' dise a fiéorlul:
  —    Fiéór, fiéór, lo gol-guligán g-tíne g'ine-mugatu nviscüt, no s-fati! ea-ñl daí stráñile-a tale, s-tá daü a meale, cá di 25 nu: éupuliclu va ti micá; gcurti zboári.
  Vru nu vru fiéorlu, úic, singur tu irñie, z-dizviscü, li deadi stráñili a luí g-nis si nviscó cu pártál'le a draclul. Je rrea s-facá: bana-I dulti.
  Imnará cit imnará gi draclu pali-1' dití a fiéorlul:            30
  —    Fiéór, fiéór, ea cá-1' di tí a tatá-tul, cá lo h'iü fiéorlu a lui, cá di nu, ti mic, uná migcáturá ti tac: aleade, cari te-ariaeagtí.
  S-mindui fiéorlu, s-mindul, o aflá ma g'ine n-coadá, sá z-gurá dici't si-gl k'ará baña. Gurá gi-g ascápá di'lüi* Aestá36 aviná draclu di cum s-feati fiéorlu gi di§cl'isi ocl'i.
  Amirálu, tatál a fiéorlul, cari lo cartea di la mul'ari-sa, cá-1, tí dufi h'il'lu, igí s-lo-agteaptá cu tirimoñe mari, cu oasti>
294
PER. N. PAPAHAGI
   mùzicà, avg'ilìl, cà di unà età nu-1 vi<jù $-cindu fu<Jì nis, te earà di cit nà bucatà di carni?
     Nu $i §teà lallu 9-vàpsitlu, cà nu cu h'il'u vrea z-ba?i, ma cu vàrcolac di drac!
5 Lo-a§tiptarà, z-bà^arà, ma nod l'i se-acàtà a màratluì di tatà, cindu-1 vidù aràp §-ca vàrcolac. Nìs §-aduteà aminti, cà fiéorlu a lui erà mu$àt. Cu tut-aestà, de ! disi» cu afil'i poati làl. Il' viAe greafà 9-aplicà caplu tu k'eptu de-ar^ini, cà a|èl nu 9-erà fiéòr tràt sooàtiri tu lumi, ma te s-facà! Fumeal'a io lui erà §ì cari se-aru§neadà di fumeal'e-1', om nu easti.
     Nà duà §jtlu-l' disi amiràlul trà h'il'-su de-alih'a.
     —     Tatà, cara daù di-1 ved huzmik'arlu aestu, sùflitlu ni si cutreàmburà. Nu vrel si-1' dàm pàlmite de-aoà, si z-ducà la daràtl 9-ma nclò.
16 Al amirà nu-1' vineà greù huzmik'arlu, cà-1 videà multu di§tiptàt tu lucru, cà l'-acàtà mina di iti s-(h'ibà) gi-1' Ioa od'ul la tuti. Ma, s-nu-1' aspargà ldefea h'il'-sul, vini zborlu : h'il'-su, cà nis pistipseà, disi: Te si-1' fatimi
     —       Si-1 pitritèm s-aducà apà di la §òputlu ali LamAe, <}isi zodraclu.
     Amiràlu lo-acl'imS gi-l pitricù.
     Màratlu di fiòòr, cari igì n-cali $i acàtà s-plingà, cum s-facà
   9-cum s-adarà, s-aducà apà di la §òputlu ali LamAe, l'-aru-§irà ocl'il' di plingu. Atumtea l'-i§ì mira lui ca nà moa§i 26 ?-lu ntribà :
     —   Fiéòr-mugàt, flòor-mu^àt, te-ai di piindi cu boati ?
     —     Am te s-h'ibà, tea mae, cà-nl mi pitricù amiràlu s-mi due 8-1'aù apà di la §òputlu ali Lamne §i cum s-mi due ? A tea unà videari, va-nl mi soarbà di mprostu!
80 Maea tea buna l'-a^tearsi IScriAli a ftóorlul, il' deadi g'u-mea tu na minà §-un sk'in to-alantà §i lu nvifà cum s-facà, tra s-nu patà tivà :
     —     Avdi, h'il'lu a meù, cindu vai agundi tini la ?oput, lamna te-1 àpàrà vai doarmà cu ocl'il' digdìgl; s-nu te-aspàrl dip»
86 ma z-badl s-umpli c-una minà 5-co-alantà s-fretf lamAa la ocl'i cu sk'inlu. Al'el va-1' vinà arihati, cà u dor ocl'il' §i nu va-fl facà tivà.
     Fiéorlu feati cum lu nvità mira. Cum fu sk'inatà la ocl'i lamna, scoasi boati §i gri:
FICOHLU ÇI DRACLÜ.
295
   —  Gar! Ai-1 fea(i bunlu aestu, si-1' daü ¡ti s-va.
   Fiéoriu, (e s-aveà-ascumtâ dupä un gâbjèü, ansäri çi <}îsi,
cà nis.
   Lamña scoase-atumtea do! per! hrisusiti, l'i-1' deadi çi-1' numät'i si s-facâ, te va caftâ fiéoriu.                         &
   Fiéoriu 8-turnâ ç-adusi apa la pâlati sînâtôs çi viü, cum mi ve<Jï §i cum ti ved. Tut! s-ñirará di éudia está, neav<Jítá pîn-atumtea.
   Maç! a draclu! il' vini greú, cà ç-aveà drafl'i tu pî'nticâ.
   Amir&lu viñi oara §i-l isusl fiéoriu a lui, s-cl'amâ: draclu, eu 10 nâ b'il'e de-amirâ. Vini oara, sä z-dueä s-l'a nveasta. Nk'isirâ cùscârl'i eu flàmburli, cu fártatl'i, z-ducá la nveasta. Galea cum triteà fiéoriu amirälul te erà ca huzmik'àr, ca ma gònili di tuf!, l'-dimlndâ amirôlu s-albâ angfitàn di grambò, s-cl'amä : di drac. fe §tea amirälu t@ curä. Calea-calea agùmsirâ la un 15 ari'ü. Aoà fumigli vrea s-treaeô §i eit loa s-lu treaeä, li nicà ariùlu. Fiéorlu-muçàt, s-lä facá un bun, bágá ná grendá pristi aríü ç-furnidle acáfará s-lu treacá cu mari liçureatâ.
   Atumfea içi amiroaña furnidlor çi gri:
   —  Gar! Ai-1 fea ti aestu bun?                               20
   —  lo ! <}fsi fiéoriu.
   Scossi fumiga §i-l' deadi ná áripá (peaná) §i-l' disi» cíndu s-albá virá zori mari, s-aprindá peana 9-tuti va-1' se-aflá acló.
U lo fíéorlu 9-u bágá tu supani, sá se aflá trá oará lae.
   Ma nelo tricurá cùscârl'i prit un aríü asträk'lt. Pentii' vrea 20 s-moarà di apä. Fiéorlu-muçàt cum imnà cu eapa lui tut ca pii dinápó!, «aï !» dise, «s-lä fac §-a pèçtilor ná buneatä.» Acatä di bagá cùscârl'i çi sapá ná cànali, apoea toarná apa dit ìzvurlu de-aproapi çi pègtil' aseäparä di moarti, ca dipri per. Atumtea igì amirälu a pèçtilor çi disi :                   30
   —  Car! Ai-1 feati bunlu aestu ?
   —  lo, disi fiéoriu.
   Scaosi pescul çi-1' deadi ndo! pàrdHï §i-l' disi» si-1' l'a, sä se-aflá trá oará lae, cíndu va-1' aíbá anang'a vírná oará.
   Ma nelo deadi di un stup co-alg'ini, te tuti vrea s-ardá,3& cari s-nu le ascápá fiéoriu aestu. Tut acçï-1' deadi muma alglnilor ná árpitá çi-1' dise, s-u finá trá oará lae. U bágá §-aestá n-8in fiéoriu a tèi bunlu çi trapsi cu cùscârl'i.
                                             Gindu agùmsirâ aoà $i vidurá draclu gambró, tut! acá-
296
PER. N. PAPAHAGI
                                        tarà sà-9 aridà gi s-lu gùpàrà ¡ji s-i'i cintà sum nari cama laea.
                                        Cari il vidurà tr-agnòs, pàrintil' mutreà s-aflà virà acà-tàturà, virà ooadà, s-nu l'-u da. De-ateà-1' (Jìsirà. Prota soacra:
     —      Bun h'il, mugàt h'ii, ma pinà s-nu afli doauà luminàrl, 5 te 8-ardà, s-ardà gi s-nu s-biteascà, featà cu ocl'il' nu vedi !
     Draclu-drac, ma luminare te s-ardà, s-ardà gi s-nu biteascà nu l'i ncàpeà mintea. Acl'amà h'il'lu de-amirà gi-1' diti:
     —     Tini fe-adusigl apà di la §òputlu ali Lamàe, si-1 fati g-aestu lucru, cà di nu, ti mie:
io Fióorlu-mugàt igl bàgà mina n-sin nà oarà, aprease àrpita alglnàl'el gi-1' dise, sà s-facà doauà luminàrl, te s-ardà, s-ardà gi s-nu s-biteascà. §-acgite fu.
     —   Di mine-I loatà! gri inuma cu làcrima ntr-ocl'i.
     —       Di tini-I loatà, ma nu-i di mini ansàrì tatàl, te-1' si làì 15 ìnima ca càrbùnile, cum si-g da guvaìr di featà la un aràp
     —     Cari s-potl, gambrè, s-adàrl nigti micàrl, te s-micà tutà vàsilia gi s-arminà g-trà noi, va u l'al, cari nu : sinàtate bunà ! No-am featà trà dari.
     Draclu drac, ma està nu-1' tàcineà, cum s-u mpeàticà. Tut 20 di vaca fiéorlui cu de-alih'a de-amirà se-acàtà. Aestu nip«M mina n-sin gi scoati do'li pèrditi- Xo-apucà s-là dieà grailu g-unà-g-unà micarea fu adratà. Cari nu micà di micarea està ? gi tut la loc g-earà, cà ti ìiiràl d-Iu easi! Aestà, cà pegtil' intrà tu tigani dipriunà.
25   — §i di mine-I datà gri amiràlu cu gumitati di gurà.
     Feata ma-1 vidù ahì't lalu, cu ocl'il' di vàrculàc, cu ùngl'ili nitàl'ate, fudl gi s-ascumsi tu gàrdinà s-nu o-afià. Aclò ìu gideà, na veadi cum doauà nipirtitl se-alumtà. Ma una 1'-arupeà caplu alintèl, z-dufeà di loa nà earbà, l'-undeà caplu 30 gi o-anvià troarà. Feata adunà di earba està sà se-aflà trà oarà slabà.
     Cari mutrirà-mutrirà, \e s-feate feata, o-aflarà ascumtà tu gàrdinà g-o-adùsirà cu bunlu, co-aràùlu s-u màrità, cà de ! acgì-1' fu ursità, si-1' h’ibà g-apoea amiràlu nu s-armini co-3&arginea, cà prindeà ma naintea si-g digcl'idà ocl'il', nu torà, cindu lùcurlu erà adràt.
     —     G'ini disi feata. va-1 l'aù, cari s-poatà s-aleagà pinà mine grinlu di mel'u dit ambàrle a noastre.
     Pàrintil' a feàtàl'ei s-hàrisirà di dica l ei gi tut ìgi fàteà
FIÓORLU DRACLU.
297
crutea la Dumnidáü, s-nu poatá s-u facá. T-aflá§I ? Aoá nu erá draclu, cá erá fióorlu de-amirá |e li fáfeá. Aestu bñgá minan-sin, scoasiárpita difurnigá, o-aprease §i 4íse: Torea z-viná fumiga mea, s-aleagá grinlu di mel'ü.
   Ná 4¡cá ?i grinlu fu grin §i mel'lu fu mel'fi. No-avü feata le z-4icá $i cüscirl'i u loará feata s-o-adücá la pálate. Calea cum z-duteá, te-1' viñe a dracluT, sá se-ascapá di fióorlu mu- b ?át. Ac^ife ntrá pálate cum agümsirá, di zbor-zbor, taha lo-angurá fióorlu pri drac, taha l'i scoasi ocl'ir a luí aclü, cá scoati coarda §i-l fatf filií-filll. Tutí cüscárl'i s-círtirá de-aestá faptá a draclul, ma virnu nu cut¡4& si scoatá zbor. Nveasta dimindá s-le-aduná bucáfle a fióorlu! bucatá di bu-10 catá §i si-1' le-aducá a l'el dináinte. Apoea cu earba di ni-párticá aun4e $-aun4e, lu anvié di ná cale.
   —    Greü somnu durñll, gri fióorlu mu§át, ma canda* nu §-fu somnu, cá §-fu moarte-aestá!
   —  Moarti 9-moarti, l'-grirá oaspitl'i a luí.                   i&
   Acgl, easte 4ise nis, atumfea lo h'iü dizligát di gurát. Tu ti
il háscá n-gurá s-avdá te va greascá: Amirálu tamám cit viñi acló z-veadá te-I, di nu intrá cüscirl'i tu pálate:
   —     Tatá, tatá! gri fióorlu. lo h'iü fióorlu a táü, ma piná tora nu puteám z-grescu, cá limba ñl-eará ligatá cu ¿urát.20 Cu moartea §-anviarea te feóü, guratlu cá4ü §i lo va se-as-pün tutá alih'a
   §-acátá fióorlu se-aspuná cum l'-igl draclu n-cale, cum il dispul'é, cum il bágá z-gurá cá nis nu-I h'il'lu amirálul ma draclu, cum dusi la lamña, cum feati la numtá g-tuti citi2& s-feátirá.
   Cindu av4i' aestá amirálu $-acátá uréd'ili. G'ini cá nu-1 vátámái tjisi nis, cindu mi pin4eá draclu Nu k'are k'iró ma dimindá de-ardu un óireáp 9 orí §i cara da di-1 plásci-nescu pre-aclo-si-l'-h'ibá, arsi-arsi §-cindu pláscini ná oará30 piná m-Poli s-av4i-
   —    Nu ñl-aspuneáí, márát fióbr, di ma nainte, tjiai tatál, ma fea#?!, s-ti fac s-tra4I nitráptilel
   —   De! tatá! guratlu-I gurát!
   Atumtea feata de amirá s-máritá cu fióorlu mu§át §¡ nu-1' 3& párü dip aráü, cá k'icá di muguteafá! Apoea dipusi amirálu
PER. N. PAPAHAOI
298
   di pri scattimi ?i-l bàgà h'il'-su 91 cara s-nu murirà, ninga bfneatjfi cu tuti bùnili §-cu tuti mu^utetli dipri lumi.
      Earàm 9-I0 aclò ^i-ñí deàdirà z-v-adùc citi nà pisk'esi, ma cum tri(eàm pri la Daucatl'i arsàrirà cíñl'i gi gap-gup ! tradi 5 un de-aoà, alantu de-aclò, ñi li mfcarà.
                                                            (Variant la basami No. 2, pag. 6, cules din Arela, Epir).
                   94. Harlu, Pu^cl'a Hulera.
     Unà oarà g-nà zàmane, harlu, pugcl'a §i hulera s-adunarà la harlu s&-s filipseascà. Tu casa harluT, te s-afli trfi mftcari, cà no-aveà di oasi, tivà altu. S-éucutirà g-frì'msirà mintea te ìos-micà, d-Iu s-aflà, ai si z-ducà si-1' caftà un numèrù a pi-curarlui, te pàgteà cu pia tu nà vuloagà aproa pe-aclò.
                                       O-aflarà cu cali, si z-ducà pugcl'a, cà di nisà afi fricft pi-curarl'i. Cum agumsi la cupie pugcl'a gi sirglì s-acatà virà numàl'ù. «01 bura!» li fati a ciñlor picurarlu gi cari u bà-15 garà nàinti, il' discarà’strànili dipri nisà gi nu vidù cum fudì.
     Atumtea disirà sà z-ducà hulera, cà di hulerà gapti-optu là si duti a picurarlor. No-apucà z-da cap gi picurarlu cu tu-òlnili, cíñl'i cu dintil', u bàgarà dinàinti, g-lo perlu hulera gi nu z-ridù altà-oarà.
20 Armasi g-harlu si-g aspunà guneata. Picurarlu l'-u difeà la foc, anvàrligàt di cíñl goñl cu flueara la gurà. Cindu l'a si-g toarnà caplu citrà dinàpòl, te z-veadà? Harlu l'i stfiteà hirlu co-apala gi-1 fuvirseà, s-l'i tal'e caplu. Picurarlu li deadi àrmatli g-acàtà s-treàmurà ca vearga:
26   — Mi cunogti, cari h'iü io ? gri harlu. Io h'iù harlu, fé l'a
   sùflitli; tr-ateà die. s-ti scoli, s-ni dal un numàl'&, cà di nu, fà-fl crutea.
     Picurarlu no-agtiptà dicà ninga nà oarà. Si sculá gi-g feati tiñia. Il dureà birbicuga di oae t©-l' deadi, ma te-1' fati, c-aoà 3oerà zborlu di cap! Harlu lo numal'lu g-lo- adusi acasà-Ì. G'ini ma nu gtea cum s-l'i facà arada : ne cum s-lu bileascà, ne cum s-lu frigà. Cari s-lu bileascà? cari s-lu frigà? Tut la picuràr armasi lùcurlu. Dusi harlu gi-1 adusi.
                                       Picurarlu h'èvrili lo-acàtarà, cindu deadi ocl'i cu pugcl'a 33 g-cu hulera, ma te s-facà ? Trà nàQeàm di oarà 1-bilì, 1-fripsì
PÚPÁZA.
299
91 apruk'á s-lá lu scoatá. Acló lu frideá, picurarlu §-arcá ocl'il' §i-l' pfiscü divarllgalu! $i vidü, cá miliüñí di gl'ami, alti s-aduná g-alti z-disfáteá. Níss-ñirá multu §i nu fjtiá te s-h'ibá ? Ntribá harlu s-l'-aspuná, te suntu aesti gl'ami.
  —     Cum nu gtil, (e suntu, <}tsi harlu? Ca6i gl'em aspuni baña 5 omluí. Cindu z-bitea§ti gl'emlu, bititá-I §i baña.
  Picurarlu l'i se-angricá multu, s-1' aspuná cari i gl'emlu a luí. Harlu nu vrea prota, ma cari-1' cádü furtie multu, l'i lo-aspusi. Gl'emlu erá gros cít ná gfileatfi.
  —     E! disi picurarlu, aestá vream sá §tiü. Aoá easti baná 10 ninga putin-puti'n trá tridáfl di añí. Va dicá, ntyi harlu $-niti draclu nu poati s-mi moará $i si-ñl l'a süflitlu!
  fe fa(i nts atum|ea? Mut¿ numal'lu $-carI lá u intrá. lá deadi, lá deadi dupá z-vercá a harlul, a pügcl'il'el fj-a hulérál'el, te s-o-aspuná §-tu lumea nantá. §-lo apoea numal'lu din 15 anümirea §i si turná la cupie 9-le-alásá mórtili cu órixea, si-1' tragá dorlu! De-atumtea níse areá z-duc la picurárl.
  Erám 9-I0 acló §i t-aduteám uná ¿ileah'i ?-uná páread'i di t&rüh'. Ma cindu vineám, tricül pri la ná baltá $i broá§tili fáteá oac-oac-oac! §-a ñia iñl páreá cá tivá turti di°: brac- 20 brac-brac! (1) §-Io di fricá le-alásái §i fudll di mi frtm§u. Tini tora, macá vrel s-li l'al, si-1' diti a má-tai s-facá ná turtá, s-l'al 9-ná cofá di vin, s-lá dal, tra s-li l'al.
                         (Spus de Economu Dumitru, Avela, Epir.)
                       95. PúpSza.
  Erá ná oará, te nu §-eará.                               25
  Erá ná oará, cindu Dumnidálu imná pri padi di-1 alindeá pinft j-boll'i, cindu omlu s-fáteá pull'u $i puil'lu om, erá ná moa$i. Moa§a aveá un h'il'ü. L'i si páreá, cá te-ari nisá, no-ari virná. §-cindu 1' viñi oara sá si nsoará, moaga, noaptea «Juá u fáteá, aláginda hoará di hoará s-1' aflá nveastá, cum 30 prindi trá scumpul a l'el. Cari alágá, di-1 bátü loclu tut §i di no-alásá hoará nealágatá, deadi di ná featá di éelnic av-di't, cu tuti hárli stri nisá: buná, mintioasá, lucrátoañe g-ni-
   (1) Pe turceste: alasá!
300
PER. N. PAPAHAG1
   cuk'irá, cum nu se-aspuni ni(i cu grallu 9-niti cu cundil'lu: Featá di casá mari, !
     G'ini ma ná-ahtari featá, cu tuti hárli di la Dumnidáfl nu f&teá trá casa moá§il'eí, cá aestá erá mul'ari: s-nu t-o-astál' sin cali, ahintu lae §-ahintu anápudá. íj-isusi h'il'lu §i cara tricurá ndoi treí meijí, moa§a l'-u intrá aridá a h'il'-suí, sá si nsoará, cá nisá au^i §i cá-1 vine ergu, cá va li tindá §-cá nu va s-moará cu iniina ncl'isá piná s-nu-1 veadá nsurát. Nisá drac no-aveá, ma li dUe& tuti aesti rainéünl, tra s-lu íofacá sá si nsoará ná oará cama goña. Ea erá di moá§ili te-aü noaüá süfliti ca cátü^ili. Fiéorlu, s-nu easá di zborlu a párlntilul, si nsurá §-adusi mu^itea(a hoárál'el in casá.
     Dupá ndoauá «Jili, te l'-intrá a moágil'el, s-lo-aguneascd fiéorlu din casá, taha sá z-ducá la lucru, s-nu k'arfi di cár-15 vani. De! fiéorlu erá di buúl'i §-o ascultá. Sculá §i trapsi cu inima ca frimtá, in cárvani. Aveá $-nis un semnu di cal' cu cari alumtá hásápa(l'i, de-arcá citi trel cál'urí tu siptáminá. Lucrá omlu, nu se-agucá. No-apucá z-discarcá, §-loá (e-aveá trá loari, 1& scuteá cápeástrili a cal'lor^i ii! Murgu, i! G'esá, ¿oii! Va$e! s-turná nipól s-arucá §-altá cali. Om nidurñlt erá.
     Soacra, cari armasi acasá cu nor-sa, ninga di prota 4u& u bágá tu lucru.
     —     De! h'il'e, casa va tineari, casa ari multi, casa va ,di§-cl'ideari §-citi nu va casa? Tuti aesti s-tin cu lücurlu §-cu
25 éilistisirea. §idearea nu da pini.
     §-apoea, cari l'-adusi maldiliná, cápriná §-clindu, l'i-1 bágá scamnul dináinti §i-l' disi:
     —     AI feata mea! acafá-ti di lucru I na lina está, s-AI-u tra<jí, s-u fa(I ciindu §-apoea, cari si scárk'egti, acatá-ti di cá-
3opriná, cá lipseagti s-adrám sazmi la cal', §i z-biteari §-cá-prina, intrá tu éicrik'e §i dá-lá, dá-lá a pálilor aigtór, toar(i-li tuti. Mutreá g'ini s-nu dorñi, cá lo ved tuti §-am ocl'i j-dupá cap. Tivá nu ñl-ascapá a ñia.
     Feata, ca norá di tora intratá n-casá §-ca lucrátoará, te 35^-erá, il' disi:
     —     Nu t-u fricá, mamá! pri ningá lücurlu aestu, va fac §-altu, cá §-la mu-mea lo nu erám featá linávoasá.
     Soacra aestá vrea. S-culeá §i-§ mutri lücurlu. Nveasta, se-a§tirná g'ini mu§át $i dá-1', dál' a li'nál'el, dá-1', dá-1' a cáprinál'el,
PÙPÀZA.
301
u trapsi, u feati apali, fi cari ifì dit scamnu, intrà tu dicrik'i ;i trà nàh'amtà di oarà, vir-vir, li toarsi f-là deadi cali f-umplù j-doauà fusi di primansus di cum l'-aveà 4ta& soa-càr-sa. O-acàtà, lucri'ndalul, na<JS-nopti f-aclò lu futà ninga foslu, ca u lo somnul fi durrtì.                                     6
  Moafa, cari il' coapsi somnul di-1 sàturi, si sculà cu noaptea n-cap f-acàtà z-virg'ascà, cà te-I afeà di nor-sa pri somnul te fati ? Nisà mul'ari moafi fi si sculà f-nora, featà to-anl, z-doarmà ninga oarà prindu? Màrata nveastà, t© cìt-ctt aveà agirfità, si diftiptà fi-1' disi, cà nisà torà s-culcà, cit-ctt se-10 apusi, cà lùcurlu il feati di primansùs f-cà umplù ninga doauà fusi, di cit l'-aveà làsatà.
  —   Am cari s-nu durrtàl, vrea s-torfi patru ninga, nu doafià !
  —     De, muraà, l'artà-mi, c-altà oarà acfi va-rtl fac, disi màrata di featà cu làcrirtli tu ocl'i f-cu ocl'il' umflàti di ninsum-16 natà, di nidurrtità.
  9-acsiti tumta di soacrà nu-1' dàdeà un minùt banà a capsu-nveàstirel. pua tutà tu lucru vrea s-u veadà; pinà se-ascapà di arniri fi di scuturari casa, al sà se-acafà di scamnu, di óicrik'i ; ascàpà de-aesti, al s-intrà to-arizbòlu. Scàrkì a- 20 rìzbollu, sà z-ducà la driftealà ncàrcatà; di la driftealà la bàtaóe: Pua tutà f-noaptea tutà pri lucru f-pri ¿or s-aflà.
  Cu tut-aestà nora, te f-erà rtelu al Dumnidà, tuti li fàteà fàrà gurà, fàrà fd'imurari f-fàrà z-da n-coasti virnà oarà, cà te mindueà nisà? Di lucru virà nu pati tivà. §-apoea puteà25 s-adarà al'umtrea ? U micà pàpara soàcàrl'el fi ftea citi pariti il' fati k'alea f-nu vrea si-f aprindà pal'i n-cap. Acfiti o-adusi màrata f-làita di norà banà di cini, ca pinà tu meslu al Vinàr. Citi greali lucri f-citi tirarti il' triteà prit minti, tati l'i li fàteà nivistica, f-cu tute-aesti, tut s-plindeà di nisà 30 fi mutreà cum di cum s-l'-aflà stepsu, tra s-u ncaéi, cà acfì f-erà h'irea tea ursuza a l'el. U bàteà, u k'ipinà fi carni mifcà di laea norà. fé si-1' tàcineascà ali saocri nà du&> bi meslu al Vinàr ? l'i si urixì meari adunati torà dipri mer. I s-l'-aducà nor-sa meari, i casa' nu u ncapi. puà bunà di oara 35 tea nu-f putù s-albà màrata. Il' dit©& nisà, d-Iu s-aducà, cà tora-I k'irò earnà, derlu fi virverlu ngl'atà Ael'i tu piritica mumiólor, loclu-I uscàt, f-acupirìt cu neaùà, d-Iu s-l'-aflà
302
PER. N. PAPAHAGI
   meari ? fivà soacra, nu-1' se-avdà. I cà meari, i cà si-$ afu casà, cà nipirticà lae va s-u mìci.
     Feata acàfà s-plingà §i sì-$ acatà caplu cu doaùli mf£ Nk'isì §-nisà citrà tu pàduri s-k'arà, cà s-l'i micfi iAoai 5 «Jua tutà mbogra di soacrà.
     Ponl'i tuli erà sicàri, fàrà frindà ninga, nu §-cu mea: cum oàftà soacra. Cit agumsi tu buriclu a pàdùril'el, na Iu-easi n-cali un aù§, cu barba albà, hàriòs $i cu arislu pri bu^i Aestu erà Marful.
io Mar(ul u ntribà, (e vimtu o-arcà m-pàdurì, cindu creap k'ètrili de-arcoari nafoarà?
     —     Te s-h'ibà, lalo, gri corba, cà ea-^-ea, Ai ndisil nà soacr araùà, nu-ni da banà un minùt, cit i dua di mari §-cit (ii noaptea di earnà. J)ua tutà pri ¿or, §-noaptea Ai-apir iot
15 proastà fàrà si §tiù, (e-1 dulteamea sòmnului ca di bldstèn
     §-apoea l'-aspusi feata (e treacà fati cu soacra §-cum pitricù s-l'-aflà meari.
     Mar(ul u curmà Aila §i-l' si mutà perlu din cap, av<Jìhda lui aesti. Il' deadi ìnimà ^i-l' disi s-nu se-asparà, cft va-2oaflà càpak'a §-ai$tèi lugurìi. §-acl'imà atumfea tuli me$l' fra|l'i a lui, si-§ da mìn(àli, cum s-l'-adarà a lùcurlul, (e cal s-l'i da. O-aflarà g'ini ca §curtul s-moal'e k'irolu. Nu di8i: nu ma tu oarà sculà un vimtu caldu §i pinà s-(à fretl ocl'i; neaua s-tuk'ì. Mar lui deadi un soari dulfi §-caldu, s-creapi 26§-k'ètrili di càldurà, cà li si pàreà, cà te-afli tu a via càloà ril'ei di vearà. Acàtarà ponli sà nvirdascà, di-li erà, 8-nu-( muti ocl'il' dipri ni§I, ahintà mu§uteatà. Aprirlu ?-el l'i ncàrci ponli cu làlùdi, di nu ti sàturài s-li mutrefjti. Apoea Malli cu mu^uteata lui ligà poami §-6iri$arlu li coapsi §i fea(i d 30 8-frindeà merl'i di meari aro$i, mudati, mudati, di pàreà cà-f fac cu ocl'ull Là trapsi nà frumà Alunarlu §i s-feàlirà meà-rili di buni ma buni.
     §-ac?iti fratl'i me§I l'-adunarà nà cinestrà di meari un §-un, màri, coapti §-aro$i §-apoea il' li deàdirà a nveàstàl'©] 35 §i u pitricurà oarà bunà. E a là bà§è mina la tuli, le-aldsà sinàtate §-là urà citi buni sun pri loc, tuti a lor las h'ibà.
     —     Mumà, mumà, gri feata di la u§i cit intrà, scoalà s-mf|i meari, cà tl-adù§ nà cinestrà mplinà. Na mumà, meari aro§i, meari coapti, meari dulti.
       bàgà n&vnte soscr» ir                 . _ _-i        e. -
  a\àsi $\ nu-Y disi %-s. nveàs-v! e; i_s_ *-c~         -tì ~e:
  intr-ocYi, altari pu^cY e
    Soacta, \‘-a\ek mtratà drat 1 a tu in imi et -in., iti.t. Ie-a¿un<Jeá nveaata tuta, cu ahinui cama esc ¿tu 11 ;c^»a e - -veadà ntr-od'i. ^e s-gadà ai sufseasei ve iòra-ì             - ~
  i-aflà? aclò u bàgà draciu, si-1 r} icft a nùràl ei :
    —     Vedi suma està di iinà lae'i S-u l ai gì s-u lai. ?-u íü pinà s-alg'ascà, cà di nu, guva di garpi nu te-»scapa. Av«ji g.'
   Av<Ji!» dii                                                    ti *.
    —      Cum, mumà? iu s-avcji laea sà s-faca alba, Stamane mari. Stàmàrie curata !
    —      Cum, tu casa mea va torni gi zbor V nura lae g-tarmii-«*atá ! S-u fati, cà di nu, poarca va-p daü din casa !
    Atumfea nveasta g-acàtà Um&reaoa, g-lo perlu nàpùi in sus g-acàtà sà z-bubueascà di soacra tea araua g-a\eà arbi ticas» :
    —   Pupu, pu ! pupu, pu !
    Laea, di fricà, eàmeaga l i »-cuirimurà dipri ni*à g-ra cuín tot fudeà ritrà la k'irirí, ca kirutà di minti, bagá mina Pune niddù g-u fea (e pùpdzd, di —adì dna t?ti. o-ardjrj3 ' - ~ -»
  bueagti, ca nlsà, (e no va
    De atomtea armasi gl cu ve:-ii p- ■;> r. .rir- vi •indù no-aù treacà boni :
    —   Xu mi fi s-1'aú caie¿                    e. '» *- ¡       •
  iaó perla dio casi.                                             ~
in
  Era unà oari i— mamá. §-arerí í—J vi nisà scie rr.~~ n -/ dutà g-Inr'fna. r—i. '*e cà de! area iwi •>-
casá putrii- »-l Tnà doà — jñ--Bre il ;       3
pot: pinà v.«ra zi
   304                      per. n. papahagi
   hárnií §*ti criscü!, ti fecü gugámite fiéór mare, c-un tastru di mustátl sun nárí. Tora s-ti dutf §-tine s-fá mutregti lü-curlu, s-lucré(JI cum fac Inmea tutd. Di ^ideare casá nu s-fine.
     —     Zboare ligate gre$ti, dado, (Jise Pátülí, va te-ascultu f-mine, roa §til cum? la domnul te va z vrel tine s-mi zbu-rá§ti, lo s-nu voí s-intru; g-la |el ti va z-voi mine, a-nu vrel tine.
     A$i, a§i! Ti s-facá §-má-sa, cá 9-0-avea ndisitft cu nis.
     Si scoalfi dol'i §i z-duc im-pázare. Ntreabá un, ntreabá 10 alantu, aflará acl5 multi domñi buñl, ma cío iu vrea má-sa, nu vrea Pfitüll §-aclü Iu vrea nis, nu vrea má-sa: Zborlu cum lá fu!
     I9I k'irurá (Jua a$l píná seara tu ntunicatfi $i loará ta s-toarná acaeá. Cum §-imná cu mintea cítrá n-al'urea i§I vi(Jü 16 Pátülí un om tu ná duk'ane, ti nu fáteá ióí tivá.
     —     AI, mamá, (Jise el, lo-aflám domnul! S-mi zburá§ti la aistu. Aoa-I ti mine, ^ideare ?i baná, te-i cama buná?
     N-cot il' (Jise má-sa, c-atél nu fate tivá, cá o-are duk'aneq goalá, cá-1' micá §oáritl'i fárina, cá s-tra(JI cu sk'inlu nu se-SOacafá di tivá. Tute ín cot. pise Pátülí a$l, al'umtrea nu s-fáteá. II' cripá al Pátülí, cá no-are tivá! Nis ^ideare aviná apoea alante tute s-erá, cum vrea! Vru nu vru márata di mamá, cá l'i se-aveá uritá di §idearea luí, si mindui, tul cama g'ine-I sá s-aflá pi lucru 9Í las nu facá tivá. Se-a-25gcapá can di gura lümil'el, cá, cum il tine nica acasá, gon< ahát mare! II duse l-afél om. Tu duk'ane aveá ma$I ná pb nurá mare §-uná nócupá. Lu ntribará di-se-l va $i atül II (Jise, cá-1 va, ma cá nis easte fur, aistu-i lücrulu a luí, el altu lucru nu §i nvitá di la párinti, cá párintil' a luí no SOavurá minte.
     —     Astará, lá <Jise nis, va s-ñergu s-fur avistearea amirá luí $i va-úi ti l'aü 9-tine cu mine.
     —     Uná oará ti intrál la tine, vin, (Jise Pátülí. Domnu ni e§ti, va s-ti ascultu pi tute.
36 iji-a?) armase Pátülí la furlu. Dupá tiná, dupá ti sá n tunic; g'ine, a$l cá nu puteál s-alé(JI albu di lalu, sá sooalá Pátül cu domnu-su §i z-duc la pálatea amirálul. Scará no-aveá cum sá se-aliná ? S-aplicá Pátülí $i furlu ncálár pi zvercá-1 ncárfusi niscinte pénure márl, $i di pénurá pénurá s-alim
PÌTÙlI.
305
furlu. Patirti dupu nis, dizvàlescu pàlatea 9! intrft tu udaea fu erà avistearea. L'a c!t l a, umplu sa(I cu flurìl, p-ìu vì-nirà n&pòl z-dipùn, dupà fi nvàlescu pàlatea pi z-duc acasà pimi di pra^I.
  Un-oarà, dao ori, trel ori, duk'ì p-amiràlu cà vistearea di 5
  z-du(e ma z-guleapte, cà furl'i loa, nu se-agucà. Bre 1 ipl $86 nìs, cum a-fac z-bag mina pi fur ? omlu cindu-1 doare «aplu, alagà la vatri. Api p-nis : Sà si ntreabà la lume. Ma cari sà ntreabà ? Cari s-albà minte ma multà de-a lui ? Tu hoara lui binà nà moape cu multà minte. §-alte ori u n-10 tribà p-nu-1' pàrù aràu di mintea fi-l' deade. U cl'imà p-tora la pftlate, si-1' caftà mintea. Maea si ndreapse, ip bàgà balful, aarca turnatà pi pi nk'isì anarga p-mupàt la pàlatea amirà-tul. S-tràpsirà, l'-fàcurà, loc s-treacà, cà tufi u ptià cari easte pubàgarà di pidù n-coh'e. Apoea l'-alàsarà singurl co-ami-15 ràlu p-u ntribà aestu:
  —   E 1 mae, api p-apì pat : vistearea-àl si guleapte di duà ini pi mina pi fur nu pot z-bag. Nl-o-arpine s-ni scot caplu ta sojì, di fé pat mine pi va s-agungu nà oarà s-no-am cu ti Hrn amiràril'a, cà furlu aestu nu-p fu fur de-aradà. Ti cl'i-20 mài, 8-fti dal virà minte, ta s-lo-acàt tu prapl. Cum t-u va nintea ?
  —   De ! 4fee maea, fi ?tiù p-Io mul'are moape? furlu, dupà toni aspùnl, pare mastur bun tu tehni-1'! Va z-grescu p-io
un z-bor p-carl s-lo-afli cu cale, fà-I, cari s-nu, fi z-dic? ahi't25 Jtiùl, ahi't dipu : Mine aflu, cà-I g'ine z-ba<jt tu udaea cu vistare dol talari cu càtrane plini. Furlu va p-o-albà, cà-s flurìl li cindu va z-ducà s-àupleascà flurille, va s-cadà tu càtrane |i va s-lo-acàfl ca poaricd
  Bunà minte o-aflà amiràlu pi troarà feate cum lu nvi|à90 naca. PàtùlI, cari-pte cum, di citrà duà z-dufeà la pàlate p-•V(}à di la huzmik'àrl tute ette s-fàfeà aclote. O-avdi' p-aestà li là cruì maea, ma u tinù trà nis pi nu-1' spuse a domnu-tni, tra s-aridà nih'àm di nis, cindu vrea s-cadà tu càtrane.
  Ca tòtina z-dùsirà earà, ta s-furà. Cindu vine oara ta z-di-35 Kmà PàtùlI tu odà pi s-furà, el dtoe a domnu-sul:
  —   la ascultà, doamne! tòtina Io mi dipùn, nu ti dipùùl ¡-tine nà oarà pi Io sà stati s-avegl'u?
  Domnu-su z-dipuse, ma tu loc di pradl. s-aflà tu tàlarle
  Ptpthafi,—Basine aromàne.
80
306
PER. N PAPAHAGI
   cu càtrane. Pàbuli aproase unà teari, pe-anarga-narga §-di-puse pi mirdjùle di talar. Domnu-su erà tut nuntru, ma$5 perii l'-aveà-armasà nafoari. Nis nu s-astiptà s-u patfi ni-pitita : fi s-nimdueà nis: sà s-moal'e nih'amd, ma nu s-k'arà 5 tu c&trane. 11 tra<Je PfitùlI, cindu mutrea§te, le-aveà arcati pètalle. Il' tal'e caplu si-l' lu bagá tu trastu, l'a, (e l'a di avi-steare, alasi Q-pàlatea dizviliti §i fu<}I, s-nà fudlm. S-duse aca8& la doamnà-sa. Ma-1 vi(Jù, cft Anne singur, lu ntribi te piti', di nu vine domnu-su ? Iu-1 are ? • io — Ea-le-aoà, tu trastu, <Jise PitùlI, ma s-nu càrlèdi, cà luplu va s-nà mici! l'a-1, ingroapà-l tu vatrfi si plinde-1 pini cindu vrel, cfi asì-1' fu ta s-h'ibà.
     §i apoea l'i apuse, (e curi.
     Mul'area acá(á s-plingd, sà zg'ileascà si si z-dirinfi, ma 16 n-cot tute, cfi mortil' nu s-toarnà di la groapà !
     PitùlI u pfirigurseà cum puteà si-l'         s-facà ìnimi §i
   s-nu plingd cu boafe, cà s-nu u pati s-nisi ca l'irtatlu, se-av<}are amiràlu, ma nisi, de! s*aveà dorlu!
     Alanti dui, amirilu, hiriòs, l'i si pireà, ci va s-lo-aci(à aofurlu firi alti. Ma nu stea corbul, ci aveà s-faci cu PitùlI. Trag, scot furlu dit tàlare, citrinìt, ca se-ascapi Dumni<jáü si cindu mutrescu g'ine, no-aveà cap, a§ì ci nu puturi si §tibà, cari easte. Greù si-l' da di urmi! Cl'imari nipòl moa^a s-l'i cafti mintea, ti s-h'ibi aisti ? Maea, mul'are 26 cu minte, duk'ì, ci aoà va s-erà dol in$i si li dise:
     —     Nu ncape zbor, ci furi! suntu doL Ma ea ti s-fatitl: s-ul loatl truplu niscintà oamiAI de-afia si s-lu aligàfl prit tutù hoara. Va-1 veadi virnu frate, virai sori, virai cusurini, cusurìn si va-1' vini jale si va s-plìngà. Nu va virai
soci atèi va s-lu cunoasci. BigàtI mina pri nis si adùtifl-lu aoi, ci nis lipseaste si-l cunoasci.
     Di zborlu ali mae nu isiri; feifiri cum 4iae nisi.
     PitùlI, nu va ntribare, erà adò s-nu durnà si nifi de-atèl’ ti mici earbi nu s-erà. E1 il' 4ite a doamni-sal:
36   — Vrel, doamni, s-ti-1 piindi birbatlu?
     —  Am cum s-nu voi, ci birbàt ini fu!
     Atumtea PitùlI u nvit¿ s-acumpri ni§te vilìl, misure §-tu oara ta vrea-1 treaci mortul pri la casa lor, s-le-alasi, sà
pATöiI.
307
B-frmgä si z-bagi apoea boafea. §i-l' 4ise ci, ma s-u ntreabi, di to plln<}e, s-lä 41cä, cä ti vilicàdl.
  Tricurä oämiAl'i amirälui mortui si pi la casa lui. Mul'are-sa lo-astiptà mortai la poartà si ma se-apruk'è, plàsclnì ci-nestra cu vilille di pade si bigi boatea, si zg'ileascà si si z- 5 dirinft. U ntribarä oàmiAl'i amirälui, {e lup are di strigä si di plin4e cu boato si nisà, nvtyati di PitùlI, spuse, cä di villi, cft-1' cä4urä di s-frimsiri si cä l'-u fricä z-ducä acasä, cä (i va-1' facä bäfbatu-su. OàraiAl'i pistipsirä, o-aläsarä s-plingä, cari nu u doare caplu §i-§I mutrirä lùcurlu.              10
  Alägarä ca k'irutl'i pinä seara, ma nu puturä s-aflä alta om, (i s-plingä. L'i spùsiri dicara amirälui s*&ista eara cl'imi maea, s-l'i aflä cl'aea lùcurlul. U ntribarä, s-moasa nipòl minte bunä lä deade.
  —     S-lu loa^I si 8-lu dumeti nafoarä di hoarä si s-lo-alisàtl 15 nä noapte ntreagä. Nu s-fafe, ta s-nu treacä nä noapte ntreagä virnu cunuscùt pe-aclò si s-nu plingà.
  Mas 8-aveagl'e oàmiAl'i g'ine ascumtà si cit va z-veadä, ci s-aproak'e aclö virnu suflit di om si plin4e, s-lo-anöupä.
  Pätüll, cum 4isem, 4ua tutä prit avlia amirälui avigl'ä, ca so cinile la hisäpniti. Di tine, di mine, aflä tute eite bägä di cale amirälu cu mintea moàsil'el si s-cäpäeä de-arl'dere, fi hunere va li goaci. Asito» si scoali si-1' 411® a doamni-sal :
  —   E I t© 4U1? Vrel s-t-ul adùc birbatu-tu ntreg acasä?
  —     Nica mi ntreg7, lai PitùlI? Am adu-1 cara pop, si-1' fa-25 (im aräzli ?-a lui, ca cristln \e easte.
  fi sud© di fafe Pitùll? Ncarcä gumariu cu simifl s*cu dol atri di vin si dufe noaptea, Tu lo-aveà bägätä domnu-su. A-càtà sä strigi:
  —   Simili, simìfì, cari Va simìfi!                             80
  Lo-av4Irà k'irutl'i to-avigl'à mortai si fuga tati s-acùmpri
simìtL
  —   Cum li dai? lu ntribarä.
  Eftine! gri nìs, la oamiiìl de-amirilul.
  Dupä simltl il' miscù s-cite un vin, s*spoea nicö cito un( 85
9-nicà ette un, pinä l'i mbitä, di-P feate cucuti, 4&dä. L'-acätä an sommi, cä nu puteàl, nifi cu tiinpiàle s-l'i disteptf.
  —     V-am tu mini, li 41so PifùlI. Si scoali, ncarcä mortai 9-acasä fuga cu nìs.
308
PER. N. PAPAHAG1
      Z-digteaptà dimineafa avigl'itorl'i, caftà raortu, caftà, no-are. U pàtirà ! §i a$ì, dupà fi feafe 9-alte multe, ul l'irtà a-miràlu Pfi(ùll se spuse, cari easte §i de atumtea nu feate alte furturl. Vah' are §-altu, ma mine pin aoà lu §tiu.
                                                                      (Spus de Gh. Delinu?e, din Tirnova, Macedonia.)
5                    97. Un mare mSISgàr.
     Erà, (e nu §-erà.
     §-erà unà oarfi un aù§. Auglu erà oarfin multu. Lùcurlu a lui erà furtul. Ti furà dintr-ocl'i, ahindu multu l'-acàtà mina. Te-l' vineà lui, cft no-aflà un sot cum prinde, cfi ^tie lOnis apoea (e s-facfi! Éj-aveà bftgatft ocl'ul s-furà amiràlu. K'irùt nu erà, e-aveà te s-furà de-aclò, ma criparea l'-erà, cà no-are sot- Acà(à s-alagà §i s-caftà, nacà-nacà da di un sot màlàgàr. §-alàgà furlu, alàgà, pinà deade di un màlà-gàr, fur viù, \e ti furà di ningà tine. Aestu il' dàdeà dat® i& tu furtu au§lul, ahit multu l'-agudeà mina.
     Au?lu lu ntribà:
     —   Vrel s-ti fac so( ?
     —   Voi ! dise màlàgarlu.
     —       Multu g'ine, ma z-ved, s-easte-cà h'il bun tu lucru ; de* soaestà prinde s-ti ncl'id trel d^e g-trel noptf n-casà agùn,
                                        Cara s-aravdi, h'il omlu te-1 caftu ; cara s-nu, sinàtate bunà !
     Marie màlàgàr stràxi. Lu ncl'ise n-casà fàrà pine, fàrà apfl g-lo-alàsà trel dii® 9*trel nopti. Aflàgl màlàgàr sà sta agùn i Nis, cara micà-micà, nàinte te s-intrà, de s-adrà fugek'i, §-um 25 piu sìnile di pine §i-$ lo nà k'ilità co-apà 9-tricù tre! dii®, ca di buàl'i.
     —     Acuite ti vream, il' dise au§lu. Torà ca trà te ti voi, s-ti spun ; minduìl, cà tivà no-acafà loc fùrturle di la oamiAI, te pine s-micà no-au. Cu nà oae §-cu un birbèc in duà, nu si scoate
                   30n-cap. §-apoea pinà cindu cu furtul ? Ma g'ine s-furl ni oarà j-bunà : de-afeà ndreadi-te, s-càlcàm astarà amiràlu.
                                      Marie màlàgàr, cindu ardi' cum vrea au§lu s-calcà hàznàit amiràlul, crufea §-feate. Au§lu vrea z-ducà co-apala nauntro tu pàlate. Nu s-mintueà corbul c-amiràlu easte avigl'àt De 86 afeà nis l'-u ?ufà mintea §i-l' dise, cà ma bunà easte, al'um
ÜN MARE MAlAGAR.
309
trea s-facft. Ea cuna: n!s §-u l'a prisuprft-1', s-l'i culcñ tufi avigl'itorl'i §i apoea s-lu calcft, fe necá s-l'a vìrà di hfibare. Au?lu nu diso : nu! o-aflft buná mintea luí.
   Marie mfildgàr lo niste simifí mul'ate tu dam& di erg'i di somnu si tricó pri la pálate s-acftfft si greascá :                     6
   —   AI simifí, simifí dulfi, simifí éftine!
   Ardi amirftlu d-lu §ideà pri p&lOire §i-l' gri 8-intrá naun-tru. Micá uná, lo-arisì, l'i si pfirú ca buná.
   —   Git li dal? lu ntreabà.
   —   Ahi'tl                                                           10
   L'i si pftrurfi ca éftine §i le-acumpftrft tute. Oámiñl'i dit pélate tut mutreà la simifí §i canda lft fftfeft cu ocl'u. Amirftlu, cari vidù cft li mutrescu cu dor, s-nu facft ntr-ocl'il mpftrfft la tufi cite unft. Erà searfi oarfi, cit aveá murditft. Nu tricó apoea nft oarft cu oara, citu ntunicft de-ag'inealul §-acáfarfi 15 sft si ncl'inft oámiñl'i di la palate. Amirftlu dl-unft cale 1-furft somnul, c-aveà micatft ma multe simifí. Apoea alanf! s-aru-cutirft 9-nÍQl, pr-Iu agundeft: altu la poartft, altu sun scarftt ca fivá cufurl
   Au$lu cu mftlftgarlu intrará ca la ni$I acasft tu hftznft.20 Loará gro$I, loará fluril cite nu puturft. To-apiritft acfifarft avigl'itorl'i si z-di§teaptà ca fivà viffi mbitftfl. S-mutrescu un co-alantu, se-aspàr, nu $tiü §-el' d-Iu l'-aveá apitrusitft ahi't somnu greu! Cindu z-di?teapt¿ §-amirálu, vru z-veadft hftználu. fe z-veadft ? Usile di^cl'ise, vólile arupte si flurille 2& mintite, canda aveá intraté fivá porfi nauntru. S-ñirft si s-du-disea$te, cari s-o-adrft aestfi, cari s-o-adrá ? Virnu nu 9tea fe, s-l'i dlcft.
   Cam si si scoatft caplu tu sofl tora? Un amirft aoft-nclo s-lu furá din casft ? Nu s-micft s-aestft ! Acafft di ntreabft cft- 90 pitie lígate dit amirftril'e, tra s-l'i da virfi minte, fe s-facñ Hum 8-adarft, s-acafà furlu. A virnól nu-1' tficineft, cft va s-erá simigilu furlu O-aflarft buná s-aveagl'e, cft luplu d-Iu mlcá nft oarft, pale s-toarnft s-micft.
   Tricurft ndoauft diio 9-nipóI mftlftgarlu cu auslu al la pft-36 late, s-fnrft avistearea. Tufi durñft la pftlate. T-abósala, t-abó-§aia, s-trap8irá pinft ningñ stizmft si bftturá niste pénure vif-testi. Apoea, pénurft di pénurá, s-alinarft pri pftlate, dizvft
310
PIS. H. PAPAHAGI
   lirà ôitia $i intrarà nauntru. Amirâlu durûà tu somnul di-ntl'ûü.
     Caflgilu amirâlul durûà ç-el arcàt cîtrà n-sus. Xe adarà mâlàgarlu ? Si mveaçte tu stràûile a caflgilu! ç-acatâ s-nàurâ 6ca nà càtuçe pri ningâ u§a ïu durûà amirâlu. Aestu z-di§-tiptâ çi gri a caflgilu! s-aguneaacà câtuça çi s-l'-adarâ un café. Mâlàgarlu aestâ açtiptà. L'-adute cafelu çi amirâlu pini s-lu beà, il bàgâ s-l'-aspunâ vîrft pàràmiô, s-treacâ oara, pînâ a-lo-aca(à somnul. Cu pâràmiôe, eu zboare, l'i ncl'ise ocl'il' ni-10 pòi amirâlu çi trapse tu lumea lantâ. Mâlàgarlu atumtea pus-puteaçte prit strade, il' furft d'elle di hàznâ, il' l'a nelu cu vamfindî, oara, §-u càleaçte de-aclô.
     Scoalâ dua lantâ amirâlu, caftà cl'eï, d'elle tu loc! caftfl nel ? §-nelu canda-1 mîcâ loclu ! Ntreabà, vârvaçte, da ôoarle, 16 (irà ! Vîrnu nu çtea te curâ. Mutreaçte hftznftlu, ngumitate se-aveà dusà.
     Nîpôl ad'amâ mftrl'i d çtiutl'i, s-l'i ntreabà. ma vîrà nu puteà s-l'i da virâ minte ligatâ. Tufi dàdeà din anumirl çi nu §tià, (e z-dîcâ.
20 Bînà tu hoara tea nu aù§ multu mintiòs $i multu §tiùt §i de-aùç t° erà, nu imnà, nu videà çi nifi g'ine av<}à.
     —     Si-1' grim §-a lui, dise amirâlu, cft nîscînte ori, d-ïu nu te-açteptî, de-aclô afli vitrll.
     Il' grirà §i lo-adùsirâ pata-lone. Cu mare greatà auçlu nvifi 26 di làeata te câdù pri caplu amirâlul §i lî dîee :
     —     Si ncl'idètl uça di hàznâ cu noaufi cl'eï çi z-bftgàfl nauntru un tàlare di cfttrane. Furlu, cari nu va s-poatà s-intrâ prit uçe, va s-mutreascâ s-intrâ prit pâlàôire çi va s-cadà tu talar. Ma§I acçite poate s-lo-acâtàtï, cà furlu aestu-ï çirèl
30 multu, cum se-aspune.
     S-u faeà ç-aestfi!
     Auçlu cu mfilâgarlu s-aveà nvitatà ca calu la ordu: ac§: tràdeà ndreptu la hàznâ. S-alnarà pr-ïu §i çtea §i isea la avisteare. Trag di uçe, nu z-diçcl'ide. Bagâ cl'ita tu d'ae, nu 36 8-uIdiseaçte ! S-fugâ fftrà flurll, nu là vineà. Adùc udàlu di hfiznâ divarliga, ved câ are nâ pâlôire. Se-apleacâ mfilâgarlu çi ncàlicà auçlu. Pinde ç-intrâ nauntru; ma te intratà feate câ pin di guçe vultusl tu càtrane.
     Il' greaçte pre-agalea, il' ¿ùôurâ mâlàgarlu sà se-aguni
UN MABB IIÀLÀOAB.
311
8eascfi, il' §üirä, au?lu necä bfiteà a viü. Aduk'ì mälägarlu, c& nu undea?te s-h'ibft lucra bun. Se-angärlimä ptnft di päl-6ire ?i-?l bagä caplu z-veadä. Pusputèagte cu mina, da di tàtare.
   —  More ! di86» u pàti' màratlu !                            5
   Trado apala ?i-l' l'a caplu, c-altà no-armase (e si-1' facfi.
Ahi't ?i fudi fftrtlc, cà di nu, corg'il' va 8-tragá di tine !
   Amiràlu a doaua-z s-härisi, cä se-acätä furlu tu pra?I, ma vidi'ndalul, cà-ì färä cap, aduk'ì, cä erà dol. .
   Lo-acl'amà ntpòl au?lu a tèi gtiutlu ?i lu ntreabä (e s-facä ? 10 Au?lu digtiptàt oro, lä dise s-lo-alagä prin hoarà ?i cari om va plingä mortui, atèi s-lo-aducà la pälate, cä prinde s-h'ibá virä cusurin, virä soe cu mortui ?i va §tibä cari fu furlu !
   U feäfirä ?-aestä, ma fu päzare färä häng), cä mälägarlu nu durñá. Nis u nvi(ä mul'area au?lul s-acümpärä cupe, villi 16 misure 9-cindu s-lu treacä mortui, sä s-facä taha, cä-l' cad di s-fringu §i acuite si-1 plingä cu boato, pinä s-l'-easä tut foclu. S-u ntribare oámiñl'i amirälul, trä te plindi ? trä vilille f-cùpile frimte, s-lä dici-
   §-ac?¡te feafe mul'area ?i nu z-duk'i, cä-? plinde bärbatlu. 30 Au?lu àfèl ?tiutlu l'i nvitä apoea s-facä ninga un lucra. S-lo. aducä mortui nafoarä tu livade 91 cari va s-treacä pre-aclò s-lu veadä, s-lo-acatä, cä atèi va s-h'ibä virnä sole : frate, cusurin, i altä soe.
   U feàtirft ?-aestä.                                          26
   Mälägarlu ncarcä un cal cu doi ufri di vin ?i s-fafe cä k>-acätä seara tu livade. Discárcá 9-apre ase foclu. Avigl'itorl'i a mòrtulul vxñirfi sä ntreabä, s-easte-cä vinlu lo-are trä ,vin-deare.
   —    Trä vindeare nu-1 vindu, ma mixteare cite un vin di om 30 vàme8cu! dise aestu.
   Afèl 9-erà vin faptu cu tutune, cu serum di cäprinä, t© nia-1 biurä ?-l'i ucälicä somnul pri urecl'i. Durñá ca di farà di morta! Mälägarlu atumtea furi mortul ?lo-aduse acasà la mul'ari-sa, s-l'i faeä aräzle.                               35
! Amiràlu minte n-cap no-aveà. Nu l'-erà lui di flurìì, cit 1'-I erà de arzinca lùmii'el. Cä t© vrea d*cä lumea? 'Je andrà I easte aestu ? Nis caplu nu poate sä-?I aveagl'e, va s-nà avea-gl e noi ?
312
PER. N. P* PAH AGI
     Agumse màratlu s-h'ibà peza sotlor.
     Altà nà guà triteà càmìlile ncàrcate cu grò?!. Màlàgarlu, clndu nu mutreà virnà, trapse 9-turnà nà càmilà la ni§I. Paragli l'i spàstrì $i càmila o-adrà pàstràmà. Misurà amiràlu 6 càmìlile, li scoate una cama ng'os. Ntreabà, Je s-feate càmila? Gàmilarl'i nu qì $tea. «Cari k'irù, (}i(eà ni§I, tu hoara ta k'irù Noi li bàgàm ntregl in hoarà ! »
     Grescu au§lul §-lu ntreabà, fé l'i nveatà ?
     —       S-alagà, .gise nis, tre! mul'èrl din casfi-casà §i z-gìcà, cà ìocaftà carne di càmilà trà vitrie. Tu casa lu va s-aflà, s-l'i
   bagà oara, c-aclò va s-h'ibà furlu.
     U feàtfrà 9-aestà. Alagà moà§ile di casà-casà $i ntreabà di om-om, agùmsirà §-la casa màlàgarlu!. Trà tih'a-amiràlu! s-nu-l h'ibà aclò màlàgarlu. Erà magi vèdua a?lul. Aestà, cari 15 vigù trel nicuk'ire, c-alagà s-aflà carne di càmilà trà vitrie, cà nu poate un tinir 9-cà trago di moarte, scoase 9-là deade nà fa§e di carne. Moàgile u loarà §-tu i?ità simnarà cu tibi-§irea poarta, tra s-u cunoascà. Fugì'ndalul eale, na lu vine màlàgarlu; cum veade el pri poartà semnu, ntreabà mul'area, 20 cari fu acasà. Aestà l'-aspuse tute. Nu k'are k'irò màlàgarlu g-acafà di seamnà tuti càsile cu tibigirea.
     Cindu vìnirà oàminl'i di 1-amiràlu, nu §tiurà di cari sà se-acafà, cà tute càsile erà simnate.
                                     Amiràlu, (e l'-aveà scoasà caplu m-pàzare a furlul, vigù, ?5cà nu fa(e tivà co-aràfllu. De afeà u turnà fringa §i bàgà zbor, cà-1' l'artà tute cite-1' feste, ma§! si se-aspunà cari caste.
     AmiràluI l'-erà cama multu di peza te §-fàteà sotl'i cu nis. Di tufi amiratl'i vicini,, trà un aveà picà §-l'-u h'irbeè el, cà nu-1' dàdeà banà di mpizuire fo §-fàteà.
30 Màlàgarlu, cara z-vigù l'irtàt, gro§! aveà, flurìl aveà, torà banà-1' lipseà. Duse $i s-aspuse amiràlu!, cà nis easte màsturlu, te l'-u gucà.
     —    L'irtate-t! sun tute, h'il'lu a mel, gise amiràlu. Ma§! un dor am tu ìnimà. Amiràlu-Lalu nu-AI da banà di ette trap§u.
35 Tine te featig! ahi nte a Aia, fà-1' §-alù! unà, cft trà ncl'ideare gura-1' !
     —    Zborlu a tàl, im pade nu cade. Va-1' fac unà, s-o-aducà aminte tutà-1' bana.
     fé $ade di sufsea^te màlàgarlu? Sà nviscù cu strane di
PEATA Cü MINTE.
313
ang'il, cu sute g-Ail'i di gfirg&liée, ig! tirnse coarda, bügfi peane gi apoea se-alná pri t&vanev událul, Iu durfiá amirftlu. Adrá ná guvá gi ciudu amirfilu erá tu protlu somnu, arsfirl ná oará tu udá g-aprease nñ luñinfi n-cap-l'i, te ocl'il' fp loa. Trapee coarda gi gri:                                             6
   —   Alde! amirá, seoalfi, cá pínfi ásándi ip fu scriatd.
   Gárgfilléile apa de-apa asuná. Amirálu-Lalu zgárli ocl'il' g-li
umplü zmeünile di fricS.
   Cari h'il tiñe! ntribá amirfilu.
   —     lo h'iü fing'ilu pitricüt di Dumni^á s-tfi l'aü süflitlu. In-10 trfi tu sinduk'e §-aíde, cá nu pot s-adastu cama multu.
   Amirftlu g-o-avefi cfi de! acgl va h'ibá.
   Ntreabfi nis:
   —   Am lo gtiü, cfi mag süflitlu s-l'a, trfi fe s-intru tu sinduk'e ?
   —     E! acgite vfi si pare a voaufi a oámiñlor! Nol vfi lom 15 cu tut trup g-atefi (e-armíne aoft, easte altfi mirge.
   Tficü g-amirfilu gi si nh'ipse tu sinduk'e, cfi poate acgl-I!
   II lo apoea mfilfigarlu din anümirea gi ñipó! pr-Iu vine, l'i lo-aduse viü amirfilu!.
   A tumbea lo-ascuk'é amirfilu gi-1' <Jiee:                      20
   — lo can, ñi si furfi paráp, am tiñe s-ti furft di viü, nu t-o-argine, s-tfi h'ibfi fatfi lae! Je furaré, g-pri te hale te-aduse: tu cfimeage goalfi!
   Ig! vi<Jü urbarea Amirfilu-Laíu gi-g cfiftfi l'irtare, cfi nu prinde omlu sfi-g! aridfi virnfi-oárfi di altu.                   26
   Mfilfigarlu apoea armase la pálate gi si nsurá cu feata de-amirfi gi dupá moartea amirfilu!, intrfi tu scamnu gi va-1 h'ibfi g-az (Jua tutfi, car! s-no-albfi moartfi.
                   (Spus de bátrlna Tal Manachea din Avela, Epir.)
                    98.  Feata cu minte.
  S-aspune, cfi t-unfi zfimane, g-easte multu d-atumtea, binfi 80 un amirá, car! erá multu sirsém gi multu pingi'n. Tri un lucro di tivà il' pidipseà ofimiñl'i, di-1' loa cutremlu. Ca va! di atèl', te-T cfideá tru minfi. No-ascfipfi di sirsimlik'a amirfilu! g-un lalu om analtu g-mugfit ca un ang'il. Care-gtie te-avefi faptfi el, cfi amirfilu lo-arucfi tru zindane gi-dimindfi, ca s-nu-1'35
814
PER. N. PAPAHAOI
   da s-micà iótyivà, agì, ca s-lo-alasà s-moarà di foame. Virnu, ni oaspe, ni dugmàn nu puteà s-Aargà si-l veadà. Magi nft h'il'e a lui vèdufi g-cu nat pri sin, aveà ndreptu si z-ducà daù ori in 4uà. Ma g-nisà nfiinte tra s-intrà la tatu-su, erà 5 mutrità g'ine, ca s-nupu albà #và di micare cu nisfi.
                                       Inima-1' si curmà a mftràtirel di featà, cindu videà, cà lailul' di tatà, di 4u&*4u& slàg'à g-dupà patru 4ile, cindu s-duse di-1 vidù liginàt di nimicare, l'i si fea(e ahità jale, cà-1' deade a tatu-sui si sugfi dit sinlu a l'el. Di oara tea 9-10 curmà natlu gi dauà ori-n <}uà g-aplicà [pri] tatu-su, ca pri un fiéurìc. Putù agì, ca s-nu-1 alasà s-moarà g-dupà multà minduire g-afià g-un trop, ca s-lo-ascapà. §tià festa c-ami-ràlu igeà la primnare unà oarà n-<Juà càlàr pri un cal, te fudeà ca un zmeü. S-feate nàsfi ca glarfi, g-la poartà pèlà-16 til'el, tu ìgirea g-tu intrarea amiràlul, g-cintà cìnteclu aestu:
                    AmirS, mugàt cà soare,
                    Ca 8-ascultt a meale zbòare,
                    Tine-fi calu atèi astimtu,
                    Gal fé fu(jle ca un vimtu,
20                 Cà di mumà-sa nu-i faptu,
                    Ma cu mumà-sa i-ndreptu. .
                    Ditu ponda di zundane,
                    Scoate-nì om, te-ì ca fidane Te-1 hrànescu ca pri-un nat,
25                 §-easte a dadà-meai bàrbàt.
     Tricurà niscinte ^ìle. Amiràlu avdà cì'nticlu g-tu igità din casà §-tu turnatà, ma-1' si pàreà, cà feata-I glarà g-nu-1' li bàgà zboàrile tru minte. Uufi 4ua ea cintà ahi't jil'òs, cà a-miràlu g-finù calu, ca s-ardfi g'ine zboàrile, cari nu-1' si pà-sorurà ca 4ise di glarà. U cl'imà ningà nis g-u ntribà, t® va 4icá: cal fe nu-i di mumà-sa faptu, ma cu mumà-sa i ndreptu fi om fe-l hràneafte ntsà ca pri-un nat, $-caste a dadà-sai bàrbàt?
                                       Feata l'-aspuse, cà calu, te lu ncàlicà, nu-I fitàt di eapà, ma 36 8-disicà eapa, care nu puteà si-l featà gi si scoase dit nisà mtndul g-cu k'alea eàpàl'el s-feafe gaoa, cu care si ndreade calu. Agì, aveà avdità nisà di la tatu-su. Apoea l'-dtse, cà un, pri care nis, amiràlu, dimindi s-lo-arucfi tu zindane gi lo-alasà fàrà di micare, l'-easte a l'el tatà g-ca s-nu-l alasà
AKXBlLtr CO DOA01 MOl/lRt.
315
s-moarà di foame, l-hrànea§te ntsé, ca pri un nat cu sinlu a l'eL
  Cindu av4ì amiràlu seste zboare, g-vidù digtiptàòunea feàtil'el §i vrearea l'èl citrfi tatu-BU, l'i si mul'd ahi't Inima, cà dl-unà oarà lu scosse dit hapse, earà a feàtil'el l'-deade 6 unà pungà cu parà<JI-
  Cu multa vreare te-aspuse tra tatu-su 9-cu di^tiptàóunea l'el, putù festa s-ascapa di la moarte sìgurà pri tatu-su.
  (Spas de Nicola« Buia (Magarova, Macedonia, public. in rev. «Lumina», (wg. 372, No. Il, An. 1903.)
             99.  Amir&lu cu doaüá mul'èri.
  Earà unoarà un amirà. Aestu si nsurá ?i amirároaña earà stearpà, no-amintà fumeal'e. Amiràlu calmò §-o-aveàio cà no-are, cari s-l'i poartà numa dipu nts §i cripà, cà va-1' k'ara numa. Gara vi<Jù, (e nu vi<}ù, ca nu s-fa|e al'umtrea, li bagá g'ine cu na dula a lui §i o-armase greaüá. A poca o agunì mul'area di la paiate ?i-§I finii dula.
  Mul'area lui, pimta, agunità di amiraiu, cari se-aflá sin-gura, aprease ná fearà la Statuària §i la Lufitlu §i cu là-críñle ntr-ocl'i si nd'iná ?i s-pàlàcàrsì, ai-l' da ?-a l'el un fl-¿òr i nà featà, s-nu h'ibà ca èrmile g-ca còrbile tu lume.
  Staffi' avurà Ailà di buna amiràroaiie $i bàgarà mina pri nteà. L'-ascultara ncl'inarea §i cu duhlu al Dumnidà amirà- 20 roaùa nk'isì greauà. Amiràlu hàbare no-aveà de aestà.
  Te-1' vine nà <Juà amiràlul §i z-duse avinare.
  AJagà-alagà, deade di un ferbu §i ferirai lo-aduse tro nà pàdure ndisatà ca Dablu de-A vela. Stràbàtù pàdurea cu zore mare gi deade di nà vuloagà mudata, ca Padea-mugatà 25 s-fem. Aclò earà un auQ-au? cu perl'i alg'i, va-1' di(I ca di 99 di añL Numa lui erà Pap-Auglu-Stie-Tute. peànile al Pap-Au$-§tie-Tute l'-aveà criscutà pin di gruñü gi tra z-veadà, li mutà cu mina nsus.
  Amiràlu s-apruk'è di nis §i-l' deade bunà-dua.             30
  —  Bunà-fl oara, pap! gri amiràlu.
  —  G'ine viAigl, h'il'u, l'-u turnà Pap-Au§lu-$tie-Tute.
  —  Nu ti ntreb, lalo, cum di te-afli tu vuloaga està, tu ir-
316
PEB. N. PAPAHAGI
   Àie ? Nu-fl easte fricà de-agrìnl ? Gum di t-alàsà?I loclu a tàù mu?àt ?i scumbu, s-ti tradì aoà ?
     Pap-Au?lu-Stie-Tute ij-mutó degnile cu mina, mutrì cìtrà h'il'lu de amirà cari easte §ì gri:
6   — H'il'u mu?àt, Io no-am loc, no-am pàrinti, no-am tfvà !
   Loclu a meu easte vuloaga din pàdurea està. Aoafe ÀI trec età pinà si*? facà di ìnimà atèl-de-analtu, z-bagà minà §i s-mi'l'a.
     —       Nu vini la mine, diae amiràlu. Tatà no-am ?i va-Àl telo am tu loc di tat&. Di bùnile tute va s-al, cà nu n-cot ìàI
   die amirà.
     —    Ni palmà nu pot s-mi bat de-aoafe, scumpe! UrsitS-I di Dumnidàù aoafe s-Àl-alàs oàsile.
     —       Bune aù$, nu-nl aspùÀl: de cindu al aoafe, cum te-acl'amà 15 ?i cari t-u lùcrulu ?
     —     Di cindu am aoa(e nu fin minte. Me-acl'amà Pap-Au?-iJtie-Tute ?i lùcrulu a meù easte aestu : Vedi pomlu aestu Àie tu mesea di vuloagà ? fri'ndile dipri el crescu di trai ori in duà ?i di trel ori si scùturà di vimtu. Gàdi'ndalul fri'ndile,
20 Io mutrescu ?i aspùn dupà eale tih'a oàmiÀlor.
     —    Nu-AI di^» Pap-Au?-§tie-Tute, macà-I acgtye, cari easte oàsmetea mea ?
     —  S-t-aspùn !
     S-amiràlu ?idù m-pade. Pomlu mbubuk'isì, di?cl'ise ?i frì'n-25dile deàdirà, nvirdirà ?i z-vi?tidirà. Apoeatrapse un vimtu li?or-li?òr, nà avrà mu?atà ?i unà cite unfi fri'ndile s-arupeà ?i c&deà dipre alumàk'I. Au?lu mutreà ?i aflà tih'a. 11' dise apoea nis amiràlul.
     —       Semnu mare s-fa(e tu lume. Mul'area ta agunità di sola pfilate armase sàrfinà cu grallu al Dumnidà ?i va s-a-
   mintà nà featà.
     Amiràlu ar8firì di harauà avdinda està. Gà nis lallu nu erà aràfi, ma (e s-facà ? Prindeà s-o-aguneascà mul'are-sa, cà-F se-astindeà numa.
35  — Semnu mare, h'il'u, dìse ma nclo Pap-Au?lu-§tie-Tute,
   dula ta va s-amintà un flòòr. Fióorlu aestu va creascà ?i va si nsoarà cu feata mul'ari-tal!
     Amiràlu s-aplicà, bà?è mina al Pap-Au?-StieTute ?i trapse calea nipòl. Galea tutà s-mindueà amiràlu, cum s-facà cum
AMIRlLC CV DOAÜA MUL'EHl.
817
s-adará, s-ascapá di flfiór, cum s-facá sá nk'ádicá dol frají sá s-l'a. Cari agumse acasft, greagte la ndol picurárl g-lá díte:
  —     S-u loafl dula cu tut fiébr §i 8-o-arucutltl dipre Oülu, din deaná, tra s-nu armínft óor di nísft.
  Picurarl'i ascultará. U loará mfirata di dulá cu fiéorlu tra 5 s-l'-arucuteascá din deaná, di la Oftlu. Picurarl'i o-arucutirá tu arüp márata di dulá, ma di fióór lá si fácü ñilá qí lo-alá-sará m-pádure, tra s-lu micá zlák'le.
  Cari fudirá ae$ti picurárl, trifeá pre-acl'6 un stirpár cu steárple. Avdi'ndalul boate di fléurlc, duse -s-veadá, te luplu to
8-lu micá val h'ibá aclb. Nis §-o-aveá s-aflá virá zuzul, vírá prióe §-cindu te si-1' veadá ocl'il' ? fliurlc carne g-oase. Aestu
lo-apreaduná, il' diñicá ná curatá di lapte s-mícá $i-l tínü pri nintrá stearpe, tr-agutbr.
  Fiéuriclu cri^teá duá cu duá. digtiptát foc, mu§át aleptu §i 16 gene, a draclul nu-1' tíneá di nís.
  Tricurá añl §i a vírnül nu-1' si duteá mintea si ntreabá, cari easte §i cari íl' suntu pftrintíl'. Numa luí erá Aflatlu, cá se-aflá aceite, di la k'irire.
  Agár^ll si aspün, cá amirálu, uná agunire a dülál'ei, s-lo ao nipól cu mul'are-sa.
  Tora vine oara s-máritá amirálu h'il'i-sa. Uná ieatá macá, tute k'eh'le l'i li fáfeá qí-1' feafe g-k'efea: s-u máritá cu cari nisá val va. S-urdinará pri la pálate sute 9-ñil'e di tinirl, unu g-un, goúl alepti, di soe mare, ma pri vírá nu g-arcá 25 ocl'ul feata. Tu márdine, te-1' vine a Aflatlu!, nvisá z-ducá g-el. Z-dufe gi-1' dít6 a délniclul, cá g-u bágá si-gl caftá tih'a, cá te val k'ará.
  —    §edí*tí pri bünile, fléór, cá nu ti lipsescu groase tiñe, 4íse óélniclu. Tiñe un aflát, un picurár, afía va u da feata 90 amirálu.
  —   Nu, cá va mi duc, nis.
  Cari u ligá tu greaua, va mi duc, du te, l'-díse gi éélni-clu, ma cít va-fl h'ibá k'irutá duca.
  Acáfá fidorlu un cal dit eape, at&l cama mugatlu g-cama 35 ¿dnile, lu ncálicá gi trapse. No-apucá s-l'a ná cale gi calu sta 9i-l' groante:
  —    Gone-aleptu, gone-aleptu, aduk'escu, cá trup di om mare portu. Spune-úl lu nk'islgl, cá poate s-tá daü g-Io vírá minte.
318
PER. N. PAPAHAGI
     —   Vedi, cft calu erá di cíntatl'i, nu erá cal de-aradá.
     Fiéorlu armase ca sk'irdüt, li si párü, c& draclu greagte,
   cindu av<}!' calu lu zbura§te. Aestu erá cal ak'icfi§6ñü.
     —        Iu 8-mi duc? (Jise §-fiéorlu, la amirálu si-1'caftu h'il'e-sa 5 nveastá.
     —     Em! macá trá h'il'a-amirálul tí dufl, va s-ti ndredi pull'-lu a meü, tra s-te-ariseascá h'il'a de amirá; bagá mina tu ocl'ul di gauá §i val afli ná cutíe de-asime. Tu cutía de a-sime sintu ni$te strañe hrisusite. Armátuseá-le $i aide s-te-
íoadüc la amirálu..
     Fiéorlu fea^e cum il' dice calu a|dl ak'icá§oñlu $i (e z-vedl? Luteá cama di soarle. Tutí cití il videá s-éuduseá di mu$uteata-r. Agumse la amirálu. Lume erá adunatá aoafe citó z-dití. merlu se-arcál nu cádeá m-pade. Cit trapse nls tu avlia lBamiráluí, cari di cari s-pindeá s-lu veadá gi virá nu §tea, cari easte: om i h'il'ü di diñe?
     Feata uná veádire te-1' fea(e §1-1' cádü tu inimá:
     —   Aestu, gri ea, s-h'ibá gbnile a meü.
     Nu dice «nu» amirálu §-l'-u deade, fárá sá §tibá, c-afél 80 easte h'il'*su di dula.
     Cara s-feate numta, numtá vásilk'ascá, §-tricü k'iró multu, carióte cum, cádurá pri zbor amirálu cu dinir-su, cari easte $i cari il' suntu párintil'.
     Fiéorlu aspuse te g-adufeá aminte ca prit vis, cum lo-alá> 26 sará nígte picurárl tu pádure, cum lo-aflá un stirpár §i cum criscü la ¿elnic §i tute cite §tea.
     Amirálu intrá tu ergu §i acátá di-1' strease picurarl'i s-aa-puná alih'a. Aegti, cari furá arcáfi tu §cop, aspüsirá, ci lft fu áilá di fiéór §i lo-alásará, si d't^m la Oúlu tu pádure, sotamám, lü fu aflát fiéorlu.
     Aduk'i atumtea amirálu c-aestu easte h'il'-su, ma tflcü §i vidü, cá spusa a Pap-Au§luI-§tie-Tute s-feate aceite cum dice.
     $-ac§ite, fiéorl'i a mei, te-I sá s-facá, va s-facá.
                                                                    (Spus de Hrista Gonatantín, Perivole, Bpir.)
HOSTBUL CU 12 DI OURl $1 H'IL'A DE-AKIbÌ.
319
       100. Mostrai cu 12 di gurí ?i h'il'a de-amirà.
    Nà oarà §-tu nà zfimane erà un amirà. Amiràlu aveà s-ami-riroañe. Amirároaña no-amintà fumeal'e. De-aestà nisl erà ca di ffirmàc dua tutà. Dorlu a lor cu gralu nu si spuneà, cu cundìl'à nu si scrià. S-culcà, apireà cu cuvenda n-gurà :
    — Dà-nà, doamne, un ñic, mare-^-u numa!
    Dà-nS azi, dà-nà mine, agumse boa(ea lor la' uread'a al Dumnidà si s-nu-l' alasà pri dor, là deade nà featà, mu§atà cum soafà no-aveà n-lume.
    A lor là si pàrù c-amintarà ningà nà amiràril'e, ahintà harauà l'-aflà, cindu vidurà fumeal'e n-casà. Trei diio s-frin-4eà tìmpinle di bàteare si lumea gucà, s-cintà si glindiseà cu càsula scoasà ! 'J'e s-l'-u fafl : nu tutà duo s-amintà h'il' de-amiràp. §-erà na gonà, aleaptà ca soarle s*cama bunà.
    Vine s*o trea-searà, cindu disile vin s-l'i bagà mira, sà-l serie ditru soarte pin tu moarte. N-dreàpsirà la amiràlu di ! tute bùnile si z-bàgarà s-aveagl'e, ta se-ascultà, fi va-1' serie dìnile a Aìcàl'eT.
    Una l'-bàgà : Musuteafa l'el pri lume altà s-nu o-albà.
    Alantà nòlgica gri: Mostrai cu dosprà-dàtf di guri s-h'ibà èònle a l'el.
    Ma ñica, nifl lo, nifi alàsà, ma diso: S-nu s-màritare pin tu unspràvìngitil' de añi, broascà sà s-facà!
    Amiràlu s-amirároaña avdi'ndalul aestà, h'èvrile l'-acà(arà. Ma ti mintueà nisi? Pinà tu 21 de añi, easte k'irò si poate sà s-mutà ursita si scriata diuilor. L'-arideà mintea.
    U criscurà cu tute bùnile, aflrità s-avigl'atà, s-nu u patà aràùlu, ca nà liliòe. §i cristeà feata s-mugi^à, albà ca neaoa, S-arose ca trandafirlu. Grallu a l'el erà dulfe ca ñarea, arislu ca spuma di lapte. A(eà nu s*orà featà, cà s-erà semnu!
    Gàlcà feata tru 16 añi. Erà nà duà di primà-rearà, cindu disclld àrburl'i si nvirdaste loclu, di ti l'a haraoa. Feata (àseà to-arìzbòlu. Aclò iu fàseà, na lu intrà n-casà un mostra, cu traplu di om s*cu caplu cu 12 di gurí. Ma-1 vidù ñica, acàfà si—1' treàmburà carnea di pri nisà ca nà frundà scu-turata di vimtu.
    Aistu erà omlu |i-l' bàgarà donile, si-1' h'ibà gone. Erà
&
io
i&
20
26
SO
86
320
PER. N. PAPAH AGI
   urüt ca loclu. Si-1 vedeáí ná oará nu micál trel <}ile pine, ?i lu nvisái tu somnu, ahintu lalu §-ahintu irá nivideare erá.
     Cindu-1' 4ísirá a feátil'eí de-amirá, c-aistu vine 8-u caftá nveastá, dise:
6    — Ma g'ine moartá, di cit cu harlu n-casá!
     Párintil' ca párinti, nu l'-aspársirá k'efea feátál'eí, gi-1' deádirá cale a móstruluí.
     —     Du-te, fléór, §i cari si-1' si toarn& mintea feátál'eí, va-(i pitri(ém hfibare nol tra z-viní, s-u l'ai.
10 'J’-aflágl featá, z-badl di cale. 8-1'a urátamea-loclul!
     Cu tut-aistá añl'i se-arucuteá afia de-a(ia §i 8-apruk'á oara lae, oara corbá, cindu feata vrea si ncl'idá ving'itil' añl, s-l'a unáspráving'itl gi párintil', t® 9teá, cá l'-a$teaptá ma laea, somnul nu-1' acáfá §i mintea n-cap nu g-aveá.
15 §-uná lae 9-alantá cama lae, 4¡te& máratl'i párinti. Ma, di cit broascfi, ma g'ine feata mártatá cu mostrul, macft agi-l' fu ursitá s-h'ibá. Agite dicara apuffisirá s-u máritá, g-met¡ cá nu vrea feata. Amirároaña nu gtea ti s-facá: g-ninte ariü, g-nipóí vale arauá.
20 Bágará s-acafá aloáturle gi sá ntreagá tá numtá, fi numtá g-ti cátrane ? candu erá mortu, mea nu nveastá. Amirálu cu lácriñle tru od'i, amirároaña g-nisá citrá n-al'urea: s-trapse dipu casá gi plindeá, plindeá, di se-arupeá di plingu! Mirá lae, mirá cátrane a l'ei, cá ná featá s-aibá, g-ateá s-nu u
25veadá la g'ine.
     Acl6 lu plindeá gi z-diñicá, oa lalle g-ca tih'ilaile. gi tut ma-g blástimá mira, na lu l'-ease ná moage-oamá, andrupatá di tueág gi-1' 4ite:
     —   Nu ti ntreb, mulata mea, cá \e t¡-aspar4¡ ocl'il' g-ti
SOusütí di plingu?
     —     Ti s-h'ibá, mae, cá dorlu a meü márdine no-are, vindicare no-are!
     —     pi-ñl, h'il'e, dl'ól> cá fi gtil, niscinte orí, d-Iu nu te-ag-tepti, de acló vedi luñiná: nu gtil d-Iu arsare l'épurle.
86   - Mi ntribágl, va ti spun, mae; ea g-ea ti pat cu feata
   mea, uná g-tutá: ateá featá, afeá fiéór la párinti g-tora cum s-u dám la mostrul cu 12 di gurí ?
     —     Greü lucru, h'il'e, ma ileaóe are. fine lillóile aiste h'arbe-le mugát-mugát gi apoea dá-ü doma s-u bea feata
HOSTRUL CU 12 DI GUBl §1 H'IL'A DE-AMIDA.
321
Uná beare ti va-1' fac& 91 di feata va s-facá puíl'u, tra s-o-al ningá tiñe totna. Aiste pot s-t& fac. Mintueá 9-fá.
  Píse oama gráile aiste çi nividutà s-feate. Aistfi nu erá om, ma erà mira amirároárul'el. II' fu ñilá di jalea $i di dorlu a Tel çi-1' si spuse, s-l'i ligureadá uih'ámázá durearea. 6
  Feafe amirároaña cum u nvitâ moaça. Feata, cum biú dama di lilióe, s-prifeafe din oar& un puíl'u muçàt §i hrisuslt çi azburá pin di amirâ ç-pîn di amirároañe. Agumse 9-oara di ncrunare. Vine mostrul cu taifa luí, cu cùscârl'i nCfilár, §i cafta feata s-u ncruná §i s-u da la cásmete-l'. Feata nu o-arelio Gafti n8us, caftâ ng'os, Il çutirà-aru^utirà loclu di uná parte ?i de-alantá, ma feata no-aflará. 'fi s-feate feata? strigá a-mirálu, zg'ileaçte, bate un, bate alantu, s-l'-aducá feata, feata lal, feata canda u míc& loclu. Amiroaña tá|eá ca ná càtuçe,
?i zbor nu scuteá di gura, 'j'i fàteà nísá ?—Di puíl'u palma 15 nu z-báteá. Cu pull'lu durñá, cu pull'lu si sculá.
  Doi meçï mârl-marï cáftará feata, cálcará cásile tute, ntri-bará pri la tu ti çi feata nu se-aflá. N-coadá mostrul s-nárál ni oará, umflá nárle ç-là pitricú 9tire, cá tr-uná stámíná, s-nu-1' dádeare feata nveasta, tufl prit dinte va-1' treacá. Cá 20 nîs nu çtie multe $i cá feata nu k'iru açite fárá çtirea pá-rintílor !
  Ngibará di fricá tufl di la pálate. fi ti fatl tora amirá-roañe? Cari u vidú streasá nísá, îl' gri ma nclo amirálul
§i-l' dise:                                                       25
  —   Ea 9-ea te curá. Feata noastrá easte puíl'u.
  Altu plíngu 9-altá Ailá la márata ç-nihàrsita amirároañe. Cari plímse-pllmse, di-1' aruçirà ocl'il', vine nipbl mira-1' $i-i dise :
  —    Ti-ñl al, scumpa, di-ñl ti dirlñl çi-AI ti deápirl pri un 30 plíngu ?
  —    fi s-h'ibá, mae buná, t¡-ñl pat lo, virá criçtinà s-nu §-u patá: uná featá ç-ateà s-nu u hárslm cum vrem! Ea ç-ea ti ni vine sti cap. Mostrul ná pitricù gtire, cá va s-ná micá tnti> s-nu 1' dádearim feata. La tiñe 9-la Dumnidá, fá-ü ná-35 pb! featá, s-u dám, Iu-1' fu scriata, ta s-nu pâtî'm nipátí'tile.
  —    Lucru ti s-fate liçôr, feata mea, ma çtearde-fl ocl'il' §i tíne-tl plíngul!
  Scoase maea çi-l' deade doauñ h'ire di erg'i çi-l' dise, cum
  ftpthagl, — Bosnie aromdne.
il
322
PZR. N. PAPA HA OI
   8-li facá 9-cum s-li l'a feata, ta si se-aspargá di puü'u. Agite feafe amirároaña gi h'il'a de-amirá na \í-o nípól featá! Apoea mintuirá s-u da la mostru dipri cá s-u veadá broascá.
     Aiste s-fáteá cindu Dumnidáü imná pri pade gi lumea lo-5 agundeá cu mina g-cindu pri lume nu erá váfl nica, (i s-lo-alingá gi-s-lu náráeascá, tra sá s-mutá ahi't in sus, (i s-nu poatá s-lo-agungá vtrnft ora. Vidé(I de-aestá pat mulfi as-tándi cñ Dumnidáü, cara-i sus multu, nu avde tute cite plinguri aü lumea. A tumbea, fidorl'i a ñel, biná diparte-di-10 parte, tru márdinea loclui un gone-aleptu, h'il'u de-amirá. A-gumse g-la ureacl'a luí, cá tru amiráril'a amirálui Albu se-aflá ná featá, mugatá ca steaua. Arc& tu steauá qí-1' se-aspuse, cá magl mugata tea foto ti nis. §-ag¡te, fléorl'i a ñel, tru ná 4uá g-timse apala, gi ncálicá calu azburátór gi nk'isl sá z-ífiducá, s-u caftá nveastá.
     Imná g-imná, imná g-imná, agumse ¿ónile-aleptu tamám eindu feata s-feate nipbl puil'u 91 sá ndrideá ti mostrul. Tuti citl il videá g-fricá ocl'il' di muguteafa luí gi d¡toá:
     —      Ma pri mugáteatá-1' 1 ma pri ¿one-aleptu ti g-easte 1 80 Aistu prindeá tá mulata h'il'e de amirá, mea nu mostrul cu
   12 di gurí!
     Cindu avtjirá, cá nis vine tá h'il'a de-amirá, tu|I il ñilueá gi 4Heá:
     —  Crima di muguteata g-ti ni reata, ti va s-k'ará!
85 Tufl gtea, cá are s-facá cu mostrul. Vedi, piná a tumbea virnu nu l'-u putü a móstrulul, s-erá g-uná ask'ere ntreagá. §-tora tufl lo-aveá gónile-aleptu ma multu cu mortil' dipri cá cu vill'i. Nu lá ncápeá mintea, cum un om, s-l'-u poatá al mostru, me|i gi ¿one-aleptu
30 Gbnile-aleptu nifi peana di ocl'u nu-1' si báteá. Nis nu gi gtea ti-I frica. Ndreptu-ndreptu trapse la amirá gi-1' d>se, cá nis viñe si-1' caftá feata.
     —    Bun g-mugát egti, gone-aleptu, ma h'im cu miñle lígate g-nu ná putém s-u dám.
36 $i amirálu l'i mbáirá uná cite uná, ti curá.
     —    Cum vedi, ¿one-aleptu, nu-I tu mina noastrá, cá-I tú miná xeaná luguria.
     —    ÑI-o-aveám altá s-nu h'ibá itia, dfae gonle-aleptu. Mine mintueám, cá poate feata nu va, i cá poate amirároaña nu
M08TRUL CU 12 DI GURÍ $1 tí'IL'A DE-AMIRÀ.
328
va 8& z-dispartà di h'il'e, ma cit tr-aistà, bàgap-u strimbà !
Nu di gaba ài <}ic a àia gone-aleptu. Cara snu l'-u pot a nnul mostra, mine p vàtàmàl lamàa cu nao càpite, p u voi di u míe pinea? Á Aia pugcl'a nu AI-u putù, mea un tih'i-lalu di mostra va s-albà nàti, sà se-acapi cu mine ?            6
  Feata, cindu lo-av<}à cà greagte asite, ticà-tic, ticà-tic, il' i&teà Inima si apa de-apa fàfeà crup si mitáñl la St&màrie p bàsà icoane, s-lo azvingà mostrai cu 12 di gurí.
  Nu tricù multu-pup'n si na p-1 mostrul tru ubòr, urùt ca {afa loclul. Fièorl'i, citu-1 vidurà, gùvile acàfarà di fricà si10 masi prit c&rpitùrl mutreà, s-lu veadà.
  —   Feata, gri el cu nà boafe ndàcinità, cà và mie tup.
  —   Nu va te-ariseaacà, l'*u a pnù gonle-aleptu, cà nàrle
a tale nu suntu trfi h'il'e de amirà ! Macà vrel featà, s-ti bap prota cu mine s-apoea va s-u Tal, ma s-me-azvindi.              16
  —    §-tine un gugu, nà palmà om, va z-gresti ! zgàrll mostrai nà oarà gùrile citrà gònile-aleptu si sàrgll s-lu ngl'ità, ca nà miscàturà.
  G'ine ma s*&fld om, s-l'-u poatà cu unà s-cu doauà. Aistu erà gònile-aleptu p nu se-aspàreà idi. Feafe doauà òape ni- 20 pòi si trapse co-apala, lo vimtu si cri§t ! il' lo caplu a mòs-tralui.
  —   Dà ninga nà oarà, gri cibile!
  —   Nà oarà mi fea^e mu-mea, gri gònile-aleptu.
  Ma z-dàdeà ningà nà oarà, mostrul anvià nipòl §i-l micà25 di di-nà-oarà; ma cari vrea 8-a ridà nis, cà gònile aleptu li pea tute aiste.
  fi sà spun apoea! Feata arsàreà, ca Ie<Jl'i primà-veara, di harauà ; amiràlu, amiràroaàa nu-s sàturà di bàsare p-1' fàteà a dbiirlul gone-aleptu, analtu s-musàt, pitricùt di Dum- 30 m<Jáú, 8-l'-a8capà di cama laea. §-lumea vineà di nvarliga di mostru si lo-ascuk'à ca la cine turbàt
  Arsirà apoea un éireàp di noauà ori s¡-l arcará di arse mostrai si cindu ardeà, plàscinì nà oarà ca vìrà topà bùum !
  Numta a gònilul-aleptu cu h'il'a de-amirà pnù mesi, si86 lumea avù p s-aspunà. Aclò eràm s*mine si biùl, màcàl cu càsula scoasà si astiptàl pinà dipuse amiràlu dipri scamnu
324
PBH. N. PAPAHAOI
   gi bàgà 4inir-su, $i loal nica nà pi'nticà §i apoea fudìl ?i virtù anale.
               Aistu pfirmìB §tiùl, aistu aspù§,
               cari §tie ma bun, s-lo-aspunà, s-lu nve^ 9-mine.
                                                               (Spus de Iancu cavasti! originar din Elbasan 1896.)
5              101. Amiràlu fàrà di fumeal’e.
     Ti~9 erà, (i nu §-erà.
     Erà nà oarà un amirà mare, care §-aveà di tute g'inetle di pisti loc; §-aveà 9-unà amiroaàe bunà §-mu§atà, care §-erà, laea, raultu nvirinatà, cà di cindu g-erà màrtatà, fumeal'e ìODumnidà nu-1' aveà datà. Ditr-aistà itie s-amiràlu multu ji-llt 9-erà. Dicara vidurà (i vidurà, amiràlu s-armàtusì g'ine-mugàt, §i n-càlàr, pi cale nk'isì sà s-ducà piati tut loclu, s-caftà tea s-da di Dumnidà §i s-lu pàlàcàrseascà, tea 8-là da macàr un flóurìc.
15 Imnà, imnà tre! dìi® ?i trel nopti fàrà (e s-da di vìrnu suflit di om. Tri?! a patra-di tu hàrg'ie, cum imnà minduìt, veade un aù$ cu barba albà ?i cu tlmbarea-1' arcatà pi umir §i cu un càrlìg lungu di cornu adàràt ; canda 9-erà un ve-cl'u picuràr. Amiràlu multu s-hàrisì, cà dupà ahità cale 20lungà, deade di un suflit di om; s-aproak'e ningà fintinà, s-dipune dipi cal §i greagte au§lui.
     —  Bunà-fl dimineata, pap.
     —  G'ine-nl vinili, nipoate. Iu calea mbar ? intribà au$lu.
     —       Mi due diparte, pap, multu diparte, tri$I tu màrdinea 25 loclul, tea s-aflù Dumnidà, dise amiràlu.
     —    §i ti va s-caffi di la Dumnidà, spune-AI $-a àia, dise earà auglu.
     —    S-(à spun, pap. Io Al-escu amirà mare, Al-am §-unà a-miroaàe multu mugatà, ma dol'i nà h'im jillt! $i nvirinàp,
80cà nu n-avdm $i noi fumeal'e: dicara avèm di tute g'inetle di piste loc, ma§I màrazea alea n-avèm, ti nà fumeal'e. Di afeà nk'isì! s-mi due trìgl tu màrdinea loclul, tea s-daù di Dumnidà.
     Dicara gri amiràlu aiste grae, si ndreapse, ncàlicà pi cal 86 6i lunda-gl mina cu au§lu, il' dise :
amirAlü fArA di fumeal'e.
325
   —  Ti las cu sinátate, pap 1 §i trapse tea s-fugá.
   Au§lu, cu barba albá, ?i cu timbarea-1' arcatá pi umir, ii mutrl §i dupá a(eá il' strigá :
   —  O, lal nipoate! la toarná-te nih'ám, vin aoá §-ascultá,
(i s-4ic lo: Mine tu hárg'ie, niapiritá soarle, s-ti afli aoá, 6 ningá aistá fintiná cu apá arate §i va z-vedl Dumnidá. Alde du-te. calea-mbar di tretl seara aistá, §i mine s-h'ií aoa(e.
   Dupá aiste grae auglul, amirálu sá ncl'iná §i s-turná pi calea d-íu aveá vinitá. Dupá fi sá ntunicá, amirálu, multu curmát §-erá, cá aveá imnatá tutá dua, vru tea s-discurmáio §i s-doarmá nih'ám. S-trapse di ná parte di cale, tu ná pade a§tirnutá cu earbá, gidü ningá un cupáóü mare, cari erá tu a(eá pade. Dicara finá nih'ám, (cá §-aveá tu disagá carne friptá di ñel §i ca§ di atél albul §i uná turtá, (e aveá fri-mitatá amiroaña ti pi cale ?i uná ploscá cu vin), sá nváliiB cu táláganea (mal'otlu) §i s-bágá s-doarmá.
   Tu loclu atél erá ná irúie, (i virnu pull'ü, ni virná prióe nu cálcá. Tu hárg'ie s-di$teaptá, si scoalá, ncálicá calu $i vine la fin tina di tu livade, lu l'-aveá dísá au$lu. Pi pidul'lu di virdeatá, ti erá ningá fintiná, $ideá au§lu cu barba albá. 80
   —  Buná-tl diminea^a, pap! strigá amirálu.
   —    G'ine-ñí viñigl, nipoate, d^se au§lu §i scoase ditu sin un mer ar69; il deade amirálul, dfci'ndalul:
   —    Na aistu mer aró?; du-te acasá la amiroaña §i mácáp doíl'i merlu aistu, §i sá §tií, cá amiroaña va s-facá un flóór. 26
   Dicara diso au§lu aiste zboare, s-fea(e nividut.
   Amirálu armase ca agudlt di k'lcutá, nu-$l §tiá, máratlu, disi nu videá virnu vis, ma erá di ca-de-alih'a tute cite l'i li zburá a^él aü? cu barbá albá §i cu timbarea-1' pisti umir $i cu cárliglu a luí di cornu ca di picurár di tu munte, §i cáSO atél aüíj erá Dumnidá. Dupá ateá amirálu lo-ascumse merlu n-sin §i ncálicá calu §i nki'si te-acasá. Amiroaña ma §-a§-típtá §i ma 8-mintueá la gonle a l'el, la amirálu, care s-duse tu márdinea loclu!, tea s-aflá Dumnidá. Tutá noaptea ocl'iT nu-f incl'ideá, mintea-l' erá la gonle, cindu va s-toarná? Tua& ná seará, ca tu ñada-noapte, s-avde cá la poartá tinivá bate; di ná oará amiroaña s-dufe s-veadá, disi easte ¿onle a l'el. Nu-ij puteé, laea, di haraüá, cindu vidü, cá agumse amirálu a l'el, ¿onle a l'el.
826
PIB. N. PAPAHAQt
     Nis scoase merlu ditu sin, spuse tute ette l'-aveà grità Dumnidà, di la fintina tea cu apà arate, fi cara fidurfi, si s-discurmà di pi cale, ifl l'a merlu, il curi gine-mufàt, fi-1 micfi cu amiroaita. Pèjile a merlu! le-arcarà pitu Arida. Unà & moage, cari fideà tu uborlu amiràlul, nu f-aveà vi<jut8, corba, tu banà-1' meare; lo dim pade pèjile fi li mioà.
     Dupà niscinte gite amiroana s-duk'l, cfi easte greauA, ma fi moafa armase greauà.
     Afì dicara, fea(e amiroana un Aóòr mufàt ca soarle, feafe lOf-moafa un Aèòr nicà cama mufàt Moafa, dicara nu f-lu puteà, tea s-lu mutreascà, il hftrzì amiràlul, tea s-lu creascà ca fumeal'e a lui. Amiràlu fi amiroana f-erà pliAI di haraùà, cà Dumnidà là deade fumeal'e ta s-creascà tu casa lor.
     Fiòorlu amiràlul s-cl'imà Iul'u fi a tèi |i-l feate moafa, s-16cl'imà Deli-Jorgu. Doll'i erà ca niscinti ang'il', crifteà cu dua, fi tufi cif! il'! videà, ascuk'à di trel ori fi dite&:
     — S-nu h'ibà di ocl'u... s-nu h'ibà di ocl'u, ahft mufàti erà.
     Doll'i 8-duteà la sculie fi nvifà. Al Deli-Iorgu mintea ma gomultu l'-acàtà, ma nis nu alàsà Iul'u, tute ette nis li ftià fi li tineà aminte, l'i li spuneà f-al Iul'ù. Ma tut cama s-videà, cà Iul'u nu easte ahàt difcl'ìs f-ahàt ftiùt ca Deli-Iorgu.
     Amiràlu videà aistà, ma d^^» va s-cama creascà fi va s-difd'idà. Niscinti oaspitl a amiràlul unà <juà, cindu 26 zburà ti AòòrI, cari easte ma mintimèn fi cama nvitàt, dlsirà, cà Iul'u nu ftie di itia al Deli-Iorgu* cari l'i li l'a tute ditu mintea al Iulu, fi cà ma s-nu h'ibà Deli-Iorgul deadùn cu Iul'u, Iul'u va ftibà cama multe.
     Amiràlu lo mintea oàspitlor fi cl'imà Deli-Iorgul unà duà, aosà-l' dicà s-ducà, s-fugà ditu casa lui, sà-f caftà altu loc. Màratlu di Doli-Iorgul nu puteà tea s-finà làcrióile di du-reare fi [araàràéune !?] ti-1' vineà, ma nu aveà ti s-facà,.lipseà s-ascultà dimindàéunea amiràlul. ^-adunà strànile tu disagà, f-l'a calu di càpestru fi fude ditu ateà pulitie fi s-dufe 1-36 amare. Aclò erà mare pàzare fi s-lucrà fi si nvità di tute ztnàturle fi si zburà tute Unibile. Deli-Iorgul intrà la un mastur fi di cìte ftià, aclò nvità nicà di d*t° °rI ma multe fi limbe multe nvità.
     Dicara fudì Deli-Iorgul din casà, Iul'u armase singur, f-
AMIRALU FÍlBÍ di fumkal'e.
327
aféate (i li §tiá, le-agír^l. Amirftlu vidü cit stepsu feate, c& azguni Deli-Iorgu! nu gtift cum s-facá, tea s-lo-aflá. Dicara alfigft tu mulfi cftsftbftfl, pin di pre apoca agumse §-la pulida di 1-amare. Dupft multá cftftare, lo-aflá fi-1' <jtee, cá me magl ti nis, s-lu l'a ti acasft. Deli-Iorgu s-hirisi multu; 5 na s-amínft multu, ma di ná oarft si ndreapse §i nk'isirft ti acasi.
   Gíndu agoimsirá acasft tutft hoara lft i$irfi ninte. tea s-lu veadfi Deli-Iorgul $i s-l'i dícft «g'ine vinlffi». Deli-Iorgul erft multu vrut Iul'u aveá agirgitá tute cite gtiá. Mu Deli-Iorgul 10 il lo §i-l' li nvifft tute cite $ti& §i Deli-Iorgul. Dupft niscíntu k’iró, cindu flCorl'i criscurft fi s-feáfirfi ti nsurare, vrea tea
8-<jicá amirftlul tea s-lft da izine, tea si-$ caftft nveaste, ma si ntirseá di amirftlu, te-afeft unft duft disirá a moftgil'el s-l'i spunft amirftlul mintuirea lor. Moaga il' spuse, §i amirftlu 15 lá deade izine.
   Dup-afeft ni§I 9-umplurá cite nft disagft di flurll, ncftlicarft cal'i gi s-düsirá tu alte pulitlí mftrl, tea s-caftft nveaste ca ti h'il' di amirá. Seara agümsirft tu nft pulitie §i trftpsirft.la hane, cl'imarft hftngilu 91 lu ntribarft, disi cunoagte nis tu 20 pulitia fea oamiñí multu nvifáfi?
   Hftngilu lft spuse, cá tu pulitia fea nu erft ahitu nvifáfi. Dupft afeft ntribarft, disi se-aflft feate ca ti h'il' de-amirft ? Hftn-¿ilu lft díse earft, cá tu pulitia lor nu s-aflfi ahtftrl feate.
   Alantft duft seara agümsirft tu altu cftsftbft nica cama mare 25 ma $i tu aisiu hftngilu lft spuse, cft nu s-aflft ni oamiñí nvi-fáfl, nifi feate ca ti h'il' de-amirft.
   A treazl agümsirft tu unft pulitie dip mare §i trftpsiri tu hsnea fea cama di protft. Durñirft seara §i dimneafa si scu-larft $i 8püsirft a hfingilul, s-l'i ducft la oftmiñl'i afél' cama 30 nvifáfi, cifl s-aflft tu afeft pulitie.
   Hftngilu lft dtee, cft tu pulitia lor s-aflft afél' cama nvifáfi di pisti duñaúft. Dicara s-düsirft 1-afel' anvifftfl, vidurfi, cft Deli-Iorgul §i Iul'u qtift multu cama multu di cit nigl. Dup-afeft cl'imarft hftngilu la nft parte i?i lu ntribarft, disi suntu35 feate bune §i muyate tu pulitia fea, ca ti h'il' de-amirft. Hftn-¿ilu lft dise, cft nu suntu dici't magi dao feate ca ti h'il' de-amirft, ma nu easte cu puteare, tea s-li poatft s-li veadft vírnu di cit ma$ cu izinea a dascftlftl'el la cari ged afeale feate.
328
PER. N. PAPAHAGI
     Deli-Iorgul gi Iul'u s-dùsirà acasà la tea dascalà. Poarta erà ncl'Ì8&. Bàturà la poartà gì igl dascala, unà mul'are raoage, là digcl'ise poarta gi l'-agtiptà n-casà. Dicara nvi^à ti ti 1& caste vinita, là gise:
6   — Feàtile suntu h'il'e di pràmàtefti ti-bl le-alàsarà a Aia,
   tea 8-li crescu ; nu easte tu puteare ta «-li veadà virnu gone. Ma voi, di cara h'itl h'il* de-amirà gi dicara vretl 8-li vi4èti, và fac aistà hàtire ; ma lipseagte magi un cite un gi tea s-nu h'itl cunugcùtl, cà h'itl fluòri, s-và nveagtitl tu strane mul'i-io regti. Altà turlie nu easte 6irè, tea 8-putètI, s-li vidètl.
     Dupà ti li (Jise aiste zboarà dascala, nigl si scularà, s-dùsirà la hane gi-g feàp'rà strabe mul'iregti mugate. Ma si nviscù Deli-Iogul gi s-duse la dascalà. Ahit g'ine erà adàràt, ti mizia puteà si-l cunoascà dascala, cà easte ftèòr. Il' deade ì&unà numà di featà gi-1 duse analtu, Iu erà ieàtile a pràmà tèft!lor;ul duse aclò g-là spuse, cà vine unà oàspità di nà hoarà gi cà va s-cama gadà niscfnte Feàtile s-hàrisirà, cà là vine unà oàspità; u loarà, u prim-narà pitu tute lòcurle, zburirà multe gi di tute; prtn^irà de-soadùn gi nu fu di-càile, tea s-u duk'ascà, cà atea oàspità nu erà featà, ma erà Deli-Iorgu. Dicara gidurà, s-dispàrtirà, gi Deli-Iorgu, mplin di haraùà, cà lo-arisirà feàtile, deade cu de-alagà la hane s-pitreacà Iul'u, tu strabe di featà, ca g-nis s-li veadà.
25 Dupà ti si nviscù gi Iul'u tu mul'iregti strabe, s-duse la dascala. Aistà il duse analtu la feate, ma nu gtiù cum feate Iul'u, cà nu putii tea si-s tinà ca featà, gi nise il duk'irà, cà nu easte featà, ma cà easte flóòr ; ditrà nis duk'irà gi ti Deli-Iorgul. Dicara-1 cunuscurà atumtea, l-streàsirà, tea s-là 30spunà, fi là fu itia tea sà si nveascà tu strabe mul'iregti, tea s-vinà s-li veadà? Iul'u nu gi steà multe, nis là spuse ndriptatea; là 4Ì8e cà: 'Noi h'im h'il' di amirà gi cà nk'isìm di acasà, s-càftàm feate, ta s-li lom ti nveaste. Dicara nvitàm, cà voi h'itl bune gi mugate gi dicara nu puteàm altà turlie 35 s-và vidèm, ni nviscùm tu strabe mul'iregti, tea s-putèm s-nà apruk'èm di voi gi s-và cunoagtim cama di aproape.
     Dupà ti spuse aiste grae Iul'u, nise lu ntribarà, dise le-arisirà gi ti aù dipri minte s-facà? Iul'u là 4ise, cà suntu
àMIRALU fArA di fumeàl'e.
329
arisite gi cà au multà efharìstise s-Ii l'a ti nveaste. Atumtea nise di'sirà:
  —  Macfi easte agite, mine dimineatà, nicà neapirità, a-trea-
tifi pi ningà Aridi) s-bàtèfl cito puti'n, gi noi va a-nà digtip-tàm gi va s-arsàrìm pi tu Aridi, 8-fudìm deadùn.               5
  Dupà (i là grirà aiate zboare, Iul'u di nà oarà alagà la Deli-Iorgu s-l'i spunà, cà ni8 bitisì lucrul.
  Cindu avdi Deli-Iorgul, a-éudu8ì, cum di ndreap8e Iul'u agite lucrile. A daoa-zi, di cu noapte, ai acoalà, ndreg patru cal'i bunl gi s-duc pi ningà ca8a dascàlàl'el. Bat nih'àm pi Aridà 10 di unà oarà arsàr feàtile, cà nise agtiptà ; digcl'ld Arida, a-arucà pi cal' gi fug tufi patru.
  Imnarà, imnarà dua ntreagà, aeara agùmaira la hane ; dicara micarà g'ine-mugàt, s-bàgarà a-doarmà, cà era vàtàmà|l di pi cale. Tu|i durnirà, magi Deli-Iorgu nu duràà, nìs nu-115 acàtà somnul. Tu Aadà-noapte avde nà boato, cari-1' vineà din 8U8 gi strigà:
  —   Deli-Iorgu, Deli-Iorgu!
  —   Cai mi cl'amà, di se nìs?
  —    Noi h'im, mirile, vinim s-(à spunim un lucru; ascultà 20 §i bagà tu minte : Tu oara fi va s-agunditl acasà, amiràlu, ca di g'ineafà, ca di glàreafà, va a-và bagà fàrmàc tu dui te,
tu apà gi tu aràk'ie. Ma tine, cara s-vrel tea s-l'i ascàk' tufi, s-ti fati ca zurlu gi s-li vergi tute. A doua oarà, ti va a-và da, 8-betI, cà nu aù tivà. Mutreà g'ine, s-nu spunl a virnùl,25 ti avdi'gi, cà ma sà spunl, k'atrà g-màrmurà s-ti fati pìn di dinucl'e.
  Dupà ti grirà agite, fudirà.
  A doaua-zl earà ncàlicarà cal'i gi seara agùmsirà earà tu ni hane, lu s-bàgarà a-doarmà. Tufi durnirà, mag Deli-Iorgul so nn durilà. Tu Aadà-noapte earà s-avde nà boato, caro strigà :
  —   Deli-Iorgu! Deli-Iorgu!
  —   Cai mi cl'amà ? ntribà earà Deli-Iorgul.
  —    Noi h'im, mirile, ascultà s-fà apunim. Prindul ti va s-và da amiràlu, cindu va s-agunditl acasà, easte cu fàrmàc. Ma 36 s-màcàtl, va s-murltl. Ma tine, cara s-vrel s-ascàk' pi tufi, s-ti fafl ca zurlu gi s-li ver§i tute g'èlile. A daoa-oarà ti va s-và da, s-mìcàtl, cà nu va s-albà tivà. Ma si spunl, a vir-nùl, k'atrà s-ti fati pin di mese.
830
rKR. M. PÀPAHJkOI
     Dupà aiste grae earft fudiri.
     Alantft d“8> seara, cindu duràà tu(I gi Deli-Iorgul gideà, s-avde eari ni boate:
     —  Deli-Iorgu! Deli-Iorgul
&   — Cari mi strigi? ntribi Deli-Iorgu.
     —     Noi h'im, mirile, vinim ta s-ti spunim nici un lucru. Tu seara di prota, cindu Iul'u va s-bagi cu nveasta, va s-vini ni lamie s-l'i ngl'iti. Tine ma s-vrel tea s-l’i ascàk', s-gedl pi cipitiilu a lor, cindu va s-1-acati somnuL S-h'il
io cu uni coardi n-mini gi cindu va s-avdi uni suflare ca vimtu, si gtil, ci tu oara tea vine lamia. Atumtea tine s-daì cu coarda piati ni gl di pi deasupra cu mare vtrtute gi va s-l'i ascàk'. Ma si spuftl a virnùl, k'atri g-m&rmuri s-ti fati Intrèg.
     Dupi ti disiri aiste zboare, mirile fudiri. Vlrnu no-aveà 15 avviti fi s-aveàspusi al Deli-Iorgu. Alanti 4ui si sculari, ncilicari cal'i gi nk'isiri gi dupi puti'n agùmsiri acasi.
     Tuti hoara li igiri n-cale, tea s-l'i agteapti, gi tufi si n-drì4eà ti numta, ti va s-faci h'il'i amirilul. Cindu agùmsiri acasi, amirilu ca di haraùi, ca di jale, bigi firmàc tu dulfe 20 gi tu arik'ie gi cindu vruri tea s-li da a gonlor, Deli-Iorgu s-fate zurlu, ahurh'ì si strigi, arik'agte arik'ia gi dùttile g-le-aruci di pi firl4I in cale. Tufi s-éudisiri ti piti' miratlu di Deli-Iorgu. Ma dupi putini oari, s-feate eara mintimèn, ci4ù n-4inucl'e la amirilu, tea s-lu l'arti gi-1' bigi mina. A-25mirilu il l'irti.
     Cindu bigari messi ti prtn4u, eari il' vine zurleafa al Deli-Iorgu, ci amirilu, cum aveà disi mirile, aveà bigati firmàc g-tu g'ele. Ma Deli-Iorgu s-feate ca zurlu, virai tute g'èlile gi asparse tute cifinile di pi measi. Ma dupi puti'n 30 eari s-feate mintimèn g-ciftà l'irtare di la amiri. Virnu nu duk'à, ti fi li fifeà Deli-Iorgu aiste glirìil.
     Dupi atei s-fe&tiri multe etimisìi, tea s-faci numta cama ninte al Iul'u gi tu stimini g-al Deli-Iorgu. Tu seara di prota etndu s-dùsiri si s-bagi Iul'u cu nveasta, intri tr-odi gi 36 Deli-Iorgu pe-ascumtà. Iul'u cu nveasta durià. Deli-Iorgu gi4ù pi ningi cftpitirtlu a lor gi cindu avdi uni suflare, trade coarda gi agudeagte pi vimtu pisti Iul'u cu nveasta, cu a-htti virtute, ti til'è lamia n doaui bucàtl. Tu agudirea ti s-fcafe, s-av4i uni éucutire di cari s-digtiptari gi Iul'u gi n-
ahibAlu fAbA DI FÜMEAL'E.                 381
   veasta, §i multu s-áudisirá, clndu vigurfi Deli-Iorgul cu co-arda sooasá pisti nt^I, canda vrea, tea s-l'i tal'e. S-aspáreará §i ahurh'irS s-l'i dicá, cá ti ti itie Deli-Iorgul va s-l'i vátámá, ti-1' aü faptftf
     Ma Deli-Iorgu nu §tiá, cum s-lá dicá, cfl nu puteá s-lá spuni cá ma s-lá spuneá, va s-fiteá k'atrá §i mármurá. Nis lá di* teá, cá nu vrea tea s-l'i vátámá nt§í, ma cá viñe, agite, tr-oda lor. Nigi nu vrea tea sá gtibá di aiste zboare. Dicara nu puteá s-l'i facá, tea s-pistipseascá, cá nis no-aveá vinitá ti a-ráülu a lor, lá di8e:
     —     Ascultáti, macá easte agite! lo va s-vá spun, ma sá gtití, cá vol va s-mi k'irdéfl.
     §i Deli-Iorgul lá spune, cá tu seara di prota, l'-aveá disá mirile, cá tu dulfe §i tu arák'ie amirálu va s-bagá iármác. Cindu spuse aiste zboare, Deli-Iorgu s-feafe pin di dinucl'e k'atrá g-mármurá.
     Iul'u gi nveasta ahurh'irá s-lu pálácárseascá, s-nu lá spuná alte, cá acák'isirá, ma Deli-Iorgul dise:
                          Ti ñi-u vol baña, cindu am íiéoarle di k'atrá?
     Dipr-apoea lá spuse ti measá gi di ná oará s-feate pin di mese k'atrá gi mármurá. Dupá a(eá lá spuse ti lamñe gi lá deade s-veadá gi daüle bucá^T di lamñe, ti o-aveá tál'atá* Cum lá spuse tute aiste, s-feate k'atrá gi mármurá ntreg gi nis gi nveasta luí, cu tute udáile tf-g aveá.
! Cindu nvifá duñaoa di afeá, ti s-aveá faptá, multu si jili,
| cá multá vreare aveá tutl ti Deli-Iorgu
     Tu noáül' raegl, erá du& di Pagte; tutl g-erá la biséricá. Noaptea, ca tu ñadá-noapte, nveasta al Iul'u feate un ñic nat, un fiíurlc multu mugát. Nisá erá slngurá, cindu avde ná boate, carM' strigá:
     —  Nveastá, nveastá!
     —  Cal mi strigá tu aistá oará ? ntribá nveasta.
     —    Nol h'im, mirile! diae boatea. Ascultá s-tá spunim un gralü. Vrei tine s-ascak' Deli-Iorgul gi soata-ti? Vrel tine, s-l'i fati eará cum g-erá, s-l'i nviédi?
     —    Avdi nu vol ? spunéti-ñi, ti s-fac, cá g-bana mea s-h'ibá di cáile, ñl-u daü ti nigí, <jise nveasta.
     —     Tal'e guga sármánitál'ei ti fitágb K'icá niscinte k'icute pi Deli-Iorgu gi pi nveastá, gi va sá nvladá.
5
10
15
20
25
80
35
332
PER. N. PAPABAOI
     Pi'sirà mirile si futjirà.
     Nveasta nu stàtù pi multft minduire, lo sàrmànita, il' tàl'è caplu, prusculcl cu sfrittile pi k'atra-1 Deli-Iorgu si pi a nveà-stil'el a lui si nigt di nà oarà s-distiptarà, nviarà. Dipri a-5 poea alik'ì caplu a fièorlui si fíóorlu a-feafe, canda no-aveà pàtità tivà.
                                        Deli-Iorgu, dupft (i s-di^típtá, §-lo nveasta §i s-duse ndreptu la bi8eàricft. Tu(l armàsirà èudisìti, cà nu §tià di òudia, fi s-aveà faptà. O-alàsarà si bisèrica §-tut, §-alàgarà cu amiràlu io cu tufl acasà, tea sà s-hàriseascà di nviarea-1 Deli-Iorgu (1).
                                    102. Gònile feata din fa$S.
     Erà nà oarà un Gòne-musàt s¡ gunàc. Multi aàl aveà bi-natà tu xeane §i cara lucrà <Juà §-noapte, amintà aveare multà. fi s-mintuì el atumtea? Sà s-toarnà earà acasà tu 16 hoara lui §i sà si nsoarà cu nà featà mudata, ti di multu o-aveà tu ocl'u. §i plicà troarà citrà n-hoarà-1'. Ñarse cit ñarse pinà te ntunicà. Iu sà s-ducà cuuak'e? Cum stàteà el asite, si s-mintueà, na Iu vi<Jù, cá nica ardeà lunina tu nà casà. S-duse Si asuná la poartà. OàmiAli din casà l'-discl'ìsirà, §i-l tràpsirà 20nuntru §i-l bàgarà pri measà. Erà tamàm tina di trimeare. Mincà gònile si biù §i s-hàrisì ^-apoea s-culcará tufl, s-culcá S-el. Afèl' din casà durnirà, masi nts nu puteà sà ncl'idà o-cl'il'. S-mindueà acasà la pàrinti, la frati, la suràrl si s-min-dueà $-la feata tea mu§atà, ti u bàgà tu ocl'u. Cindu na iu 05 gònile av<J' tu udàlu a feàtilel, gralu di gralu si nì§te boti dulti, ti canda nu erà a oàminlor di casà. fi erà ? Mirile ti bàgà bana feàtil'eì! Ascultà el, là bàgà oara g'ine, ma, te avde ? Mirile l'-bàgarà scriata, ca feata està din fasà s-h'ibà mul'area lui !
30   — Z-b!nè<JI, diteà mirile, s-ti fati musatà s-calòtihà, s-al
   ocl'i ca vioàrile din pàdure si s-ti màrìtl cu oàspile fi vide astà-8earà n-casa voastrà !
     — Val di mine! s-mi nsor cu feata està? mintui gònile.
      (1) I. Nenitescn : De la Romdnii din Turcia Europeanâ, Burureçti, 1895, p. 291. Aci basami a fost transcris curât foneticeçte.
GÓNILE 91 FEATA DIN FA§Á.
333
  S-o-agteptu piná s-creascá ea ? sá staü ío ah'it k'iró nin-surát? Nu...
  Troará si sculá, tricü tu oda di didinde, 3-u lo dit leagán. apufdslt s-u vátámá. I91 cu fitica tu ubór §i vuji'ndalul un par spirlungós di. gardul di grádiná, u nh'ipse agoña $i fu<Ji 5 citrá n-hoará-1', fárá sá-$I toarná caplu ñipó!.
  Cu cita haraüá (i-1 agtiptará párintil' ?i cum lu mbrá litará cu cáldurá! Gónile ?i ntribá di feata lea mugatá, pri cari g-aveá arcatft vrearea gi cu dureare nvilá, cá s-aveá mári-tatá. Cum apiri adoáoazl, cáftá el altá featá din hoará, ma 10 nu-1 vru. Cáftá g-altá, tot aceite. Cáftá nis nicá uná gi nicá uná, ma nili ná featá nu-1 vreá gi tute s-afireá gi fiujeá di nis ca di per di lup.
  Cu süflitlu nfármácát, s-dispárli eara di párinli, di frali, gi di surárl gi plicá, tra s-nu s-toarná nicá ná oará.        15
  —   Va mi nsor tu xeane, acló va s-armi'n mintueá el calea
  §i eara agumse tu un hásábá mare gi s-bágá nipól pri lucra, s-feate multu avüt. G'ine ma nili ná featá nu-1 vrea, cu tut cá erá tinir, g-mugát, g-avüt gi cu tute bünile. Tricü un an, tricurá tint¡, tricurá 4ate gi tut ninsurát g-armase.         20
  §-u bágá s-caftá ná véduá. Nu-1 vrea nili aestá. §-apoea cáftá altá, g-altá gi nu-1 vor. Aveá tricutá ca virá lisprádáll di-aúl g-cama. Si s-mintui el?
  —     Mine-pálmine me-agun<}e moartea... Ma g'ine s-mi tornu eará 1-a ñel acasá, ta s-l-arminá a lor avearea, te-adunál! 25
  Nipól ink'isl calea citrá n-hoará-1'. T¡ feale, li adrá el, cá nápól nuptá n-cale, tut tu hoara tu cari aveá vátámatá feata, li mlrile l'-ursirá a luí, gi fárá 9 tire a gi vrearea luí, lo-adüsirá óiéoarle ndreptu n-casa, lu cu 15 de-añl náinte, eará tina de trimeare. OamiñI buñl a cásil'el. aigtéí, lo-agtiptará 30 §i di calea está. Troará li gónile intrá n-casá, cunuscü g-casa g-oáminl'i gi h'ire-h'ire il' tricurá prit trup gi ma j-<Jileá cu mintea:
  —   Ti picát feéu cu márata featá! Torea vrea s-h'ibá már-
tátoare!                                                      35
  Ma 3-párinlir a feátil'el il cunuscurá gi acátará s-l'i spuná:
  —    Nu gtil, li ná s-tih'i8l noaptea li plicági di la nol, agite, fárá spümre, cari-gte di le fiujlgl agite! Virnu spin4urá fl-tica noastrá di un par spirlungós di gardul di grádiná. Di-
334
PEB. N. PAPAHAGI
   mineata aflàm màrata-nà featà tu oulupane aspinduratà di gardu. Vru Dumnid&ù di nu §-o-aflà aràùlu !
     Gònile arsàrì mprostu gi asudòrl aràfl il' curà pri frimte. Intribà :
&   — Cum feata bineadà ?
     — Bineadà, apìndisirà pàrintil', vru Dumnidàù! E aste màrtàtoare torà. Iea-ù !
     Feata tamàm intrà tu udae, ta s-aducà mincarea §i biu-tura tri oaspe. §i erà mugatà cum nu si spune, §i naltà $i ioarùminà ca cireaga coaptà. §i cindu mutrì la nis $¡-1 vi<Jù ahintu gone s-mu^àt, l'-aru^irà 9-cama multu fàtle.
     Atumjea oàspile aspuse tute unà cite unà, cum av<Ji’ mirile, cà-1' ursirà tri nveastà un nat dit fa$e, cum vru el s-u nh'igà tu parlu di gardu, tra se-aspargà scriata §i ursita mì-16 rilor §i tute alante. §i càftà feata. OàmiAl'i budl l'-u deàdirà cu haràuà $i feata 1-vru troarà §i trà niscinte d^e s-feate §i numta, §i plicà gònile hàriòs cu nveasta mudati di mini la casa pàrìnfilor a lui. Vedi cà a$i(e erà scriitura (1).
                                         103. Li'ndura.
20 Erà nà mul'are, cari, dupà (e s-màrità, nu scoa3e zbor din gurà, trel anT, an cu an, $i aestà u fàfeà tra sà s-pidip-seascà sìngurà-^I, de-ajeà cà, nàinte di màrtare, Ì9I càtigursì bàrbatlu. Dupu te tricurà trei ani di <Jìle mpliól, bàrbatlu si nsurà de-adoara, pistipsìndalul. cà mul'area lui di prota 25aveà amutità. Troarà te noaua mul'are intrà n-casà, acàtà z-bagà ang'ìdl $i s-facà tirààù a mul'àrU'el di prota §i niscinte ori u tirànseà de-adùn cu bàrbat-su. §i te nu-1' fàfeà ? L'i nh'i'deà scirpe di lemnu tu ungl'e $-là dàdeà foc.... L'i nfàpà truplu cu aclu §i-l' sindinà pinà §-limba. Mul'area di 80 prota aràvdà cu puteare tute làetle a mul'àril'el a doaua, ma tu màrdine, nu putù s-cama aravdà §i cu dureare di36 •'
     (1) Nenitesca : De la Romdnii din Turcia Europeand, Bucuregti, 1895, p. 288 aq. Poveatea eate aerisi in diaiectul Daeo-Romàn 91 asta tradnsà aci de noi in Arom&negte.
VIMTUL, PERLÜ gi 80ABLE.
335
             Ai! ai! Li'ndurá lae s-ti fa^í!
             §-pi tu cálpitura (carpiturá) di uge 3-fu<jH!
             Mine trei aúi ti un zbor nu grii___
             g-tine troará cu závonlu pi fa{á
             Nk'islgl sá zburágti gi agrá a-ti porfi?          &
  Cindu agite difeá gi. blástimá prota mul'are, na, di-ná-oará mulares lantá s-prifeate li'ndurá-lae gi zburi'ndulul prit cár-pitura di uge, acátá sá süsk'irá gi sá zg'ileascá ca un pull'u trá picatlu te-aveá faptá ca mul'are (1).
              104.   Vimtul, perlu gi Soarle.                  10
  Uná oará uná featá triteá pritu ná livade.
  Erá citre la már<Jinea primáveárál'el. Sum aumbrata unid nuc, fe s-aflá pri márdinea di cale pr-iu imná nisá, gideá trei nicunuscüti. Unlu erá vimtul, alantu <Jerlu g-alantu soarle, Feata treate pri ningá nigi gi lá da «buna-duá» cu aestei& zboare:
  —   Buná-duá a unüi di voi treil'i.
  §i-g imná calea.
  Vimtul, derlu gi soarle acáfará sá si ncaée, dicindalul tu tí, cá a luí l'-are datá feata buna-duá. Cama tru márdine, vi-so di'ndalul, cá nu pot s-u scoatá n-cale, s-mintuirá, cá at¿l cama bun lucru fe-aü trá fáfire easte s-alagá dupá nisá, s-o-agungá gi s-u ntreabá a cure di nigi l'-are datá buná-dua.
  Zborlu dio gi nk'isescu calea.
  —   A cure di no! treil'i l'-al datá buná-dua? untribará. 25
  —   A ma bunlul..., diee nisá.
  —   §-care-I ma bunlu?... u ntribará.
  —   Vimtul... lá turná nisá zborlu.
  —     Stál atumtea, lea piruganá, dise soarle, nu va s-viná reara? Am s-ti dugurescu ahintu, cá va tá si tuk'ascá car-30 nea dipri tiñe, cum s-tuk'agte umtul pri foc.
  —     Te-aridI, soare, l'-dise feata; potl s-me-ardi cít t-u vrea-rea, magl vimtul voi s-me-avreadá.
   (1) I. Nenifescn: De la Románii din Turcia Europeaná, 1895, p. 636 Textul este seria in limba románá literará —afará de versuri, cari sunt scrise pe Aroraáne$te — dupá care a fost tradus arománe^te.
336
PER. N. PAPAHAQI
     —     Am cindu va z-vinà earna, dise atum^ea derlu, va z-daù nà arcoare, cà, ^-k'ètrile va s-creapà.
     —     F& arcoare tine, aù$, cftà vrel, magi vimtul s-nu mi suflà.
5 Avdì'ndalul aeste mintuite zboare, $ami$dol'i s-aplicari §i-l* urarà : <}ua-bunà (1).
                          105.  Ursu-g'ani.
     Erà unà oarà §-un k'irò un preftu §i si nsur&, mutria tora, cu nà ursà. Aclò 1-bàgà §utlu dio vale. Cari u fea(e mu?u-lOteat* està, nu tricù multu psin g-amintà un fiéòr, gumitate om, ¿limitate ursu. Va-1' di$» °à ma multu pri ursu 9-0-a-dufeà ca di pri om. L-pàtidà ?i-l' bàg& numa G'anl. G'ine ma so^l'i 8-tup cip il videà, l'-bàgarà parasuma Ursu-g'ani. §-Ursu-g'anl l'-armase trà totna.
15 A tèi Ursu-g'ani erà semnu! Micà cite doàùà òireapurl di pine n-du& $i tut nu-s sàturà. Tatà-su erà avùt, ma pri micarea h'il'-sul, acàt& sà si scadà 4U& di duà. Vidù, c& n-cap nu si scoate cu h'il'lu aestu, mutrì s-lo-arug'adà iu-va, s-1-aflà vìrà lucru, ma cari il loa? Ma§I trà pine s-lu dàdeàl, 20 §i tut nu p*l apruk'à virnà; cà de, nu vreai poatà s-ul hàr-neascft. Mintuì, mintuì pfirìntile $i-l' dme nà duà di la Dumnidàù ;
     —     H'il'u, vedi, cà 8-nu-tI h'ibà di od'u, h'il sinàtòs, al òrixe trà micar.e, ma està nu va pnà multu. Noi paràdl noavèm,
25 s-mutre^ti s-te-acàp di virà lucru, cà h'il, vru Dumnidàu-cugàmite-flóòr.
     —     Tatà, ndreptu gretti. Paràdl no-ai tora, am di totna no-avù§I.
     —        De, h'il'u, §i atè! tc-I' avùl, ñi-1' loará tu k'irolu a cap-di SOciñlor, cindu càlcarà loclu aestu.
     Aeste erà minóùàl, ma vru di li d^e preftul, naca-1 pinde atèi c-un ¿or, sà z-ducà h'il'-su la cap-di-cìàl'i, tra s-nu s-toarnà a doara ?i cu aestà sà-l' si l'a furtia dipri sk'inare.
     Ahi't vrea Ursu-g'ani. N-tribà tatà-su, te erà atèl' cap-di-ciól?
      (1) Bagav, Cartea de Aligere, p. 121, Bucarest! 1887.
ÜR8Ü-0'ANI.
337
Tatà-su, T-<jise, cà erà ní$te agru-oamiñl, \e cálcará lócurle aeste, tàl'arà, vàtàmarà, aspàrsirà lume multa gì dispul'arà tu^I avutl'i, di plin<jeà h'il'i tu pi'ntica mumíñlor di jalea §-dipirarea, le s-iàfeà.
  Al Ursu-g'anI Tisi muta perludi turbare, avgi'ndalul aestà. 5
  —     Tata, <jise, va s-mi due s-ñi misùr boea cu cap-di-ciñl'i. Ma s-ñl-adárl nà veargà di h'er, groasa cit braflu $i s-ñi dal 50 di mule sínatoase, sa ncarcu avearea-là, cà ñl-u bagá! tu minte s-l'-astingu.
  Tatà-su aestà a§tiptà, sa se ascapa di nis, s-nu-l alba furtie io priste cap <jua tuta. L'i ndreapse 50 di mule §i-T adrà §-nà Cumagà di h'er groasa cit bratta. G'ine ma cit u lo òumaga tu mina Ursu-g'anI 9-0-anduplicànàflearaà, pac! feafe. Tatà-su 1-adrà altà groasà cit pulpa di ¿or. §-aestà cum o-an-duplicà Ursu-g'añI, s-frimse unà-$-unà. A tumbea l'-adàrà unaia di culik'e groasà cit truplu, (e s-anduplicà ma nu s-frin<jeà. Ahtare ¿umagà càftà §i Ursu-g'anI.
  §-ac$ite Ursu-g'anI §i ncàlicà nà mulà §i nk'isì cu càrvanea tu loclu a cap-di-ciñlor.
  Tricù la nà hoarà pri la un h'iràr.                             20
  —   Iu oarà bunà, gone, lu ntribà h'irarlu?
  —   Mi due la cap-di-ciñl s-là Taù pàrazl'i a tatà-nul.
  L'-(Jise h'irarlu:
  —   Cari si poti s-frin<ji h'erlu aestu, ac§i va là u poti a
cap-di-ciñlor.                                                    25
  H'erlu atèi erà nà gronda. Di trel ani o-aduse h'irarlu §i nu puteà s-u minà dit loc, tra s-u lucreatjà. Ursu-g'anI u muta c-una minà, o-andùplicà §i cumàtiée, cumàtiée t-u fate*
  L i zgàrll ocl'il' h'irarlu, vùji'ndalul aestà, di t-ampàreà cà va s-ti bea. H'irarlu vru s-lu tinà la nis, ma Ursu-g'anI §-30 aveà scupolu.
  Dupà te v<}i de-aclò, agumse la nà moage. Moa$a lu ntribà:
  —   Iu oarà bunà, gone?
  —   La cap-di-ciñl'i, mae!
  — Am te s-adàrl aclò?                                           35
  —   Va s-mi due s-l'aü parazl'i a tatá-ñul.
  Moa§a l'-<jise:
  —   Toarnà-te, h'il'ù, cà va-tì k'enjl iiàtile; ahi'tl vàsil'àtl,
                                                                                                              ,—Basme aromàne.
22
PER. N. PAPA HA 01
338
   §-ahi'tl amir&tí §i goñí-alepti, (e z-düsirá, nu puturá s-adará Jivá gi g-alásará oásile acloco tiñe un singur val adárl ?
     Ursu-g'anI no-ascultá di virnu, ma g-trapse calea.
     N-cale astál'é un fiiripár. Aestu lu ntribá, lu z-duje, gi nis 5 aspuse, te curá. II' dise ¿iriparlu:
     —     Cari s-potí s-rnitl gase ¿ireapurl di píne gi z-beal gase butf di vin, acgl val adárl lucru.
     L-u intrá a piúlor Ursu-g'anI ca un l'uftá, glap-glup, glap-glup! li glápul pin di uná gase ¿ireapurl di piúl. Li bagá íonáiute gi bu(le, cu un vin dulfe g-aróg, gi tuc-tuc! li fucui tute di 110-alSsá k'icutá trfi nigane!
     —   E! gri nis, pine altá easte ? Vin altu avátf ?
     —     Di mumá h'il faptu, gone, dise ¿iriparlu. Du-te, cá tiñe va lft viñí di hak'e a cap-di-ciñlor.
15 §-trapse nipól calea Ursu-g'anI g-agumse la pálatea cap-di-ciñlor. Aegti, cum il vidurá, acd{arñ s-arsarft gi z-goacá pri un ¿or, cá lá vine un mizé trñ micare. §i lu-ha, s-aurúirá pri nis, 8-lu bea di viü!
     —   Nip6I, ciñl! lá greagte Ursu-g'anI.
20 El' tivá! Z-duteá ca vimtul pri nís analtu. Cari vidii acgi Ursu-g'anI, discáücá gi cara sálg'agte ¿umaga di h'er, digl’i il' culcá m-pade. U sálg'agte ningá ná oará, no-alásá pulid di cap-di-cine.
     Intrá Ursu-g'anI apoea tu pálate, ma aoate erá magl augli ¿ógi fiñuritl'i. De aegti nu l'-erá fricá a luí. Cu ná ba(á date arucuteá m-pade. Cara-1' vátámá tu tí, lo cl'elle, digcl'ise gi ncárcá tutá avearea adunatá di cap-di-cineañl pri 50 di mulé 91 o-aduse acasá.
     Preftul, cindu-1 vidü, g-feate crufea: el nu se-agtiptá s-lu 30veadá altá oará cu ocl'il'. Ma cara-1 vidü ncárcát di grogl. acá(á a-goacá di harauá prl-un cor. La tufl citi vineá sá-1 veadá, lá dádeá cite un pulmu di flurll.
     Om di om, agumse numa-al Ursu-g'anI piná la vftsil'elu. Pitricü vásil'elu s-lo-acl'amá, s-cupáseascá piná la pálate. 3&G'ine ma Ursu-g'anI aveá cap di grij gi cindu u bágá tu greaoa, vrea a luí sá s-facá. De ateá-1' dise a pitricutlul di vásil'é:
     —     Du-te gi di-1' multe ncl'inácünl a domnu-tul, cá, ma doare s-mi veadá, casa mea di^cl'isá-i g-trá bun g-tr-aráú.
DR8ü-0'ANI.
339
  Vi(ji'ndaluí ac$i(e vásil'elu, s-feate cama ñic §i duse. Apoea cara s-cunuscurá ^-ligará uspitál'e, l'-dise vásil'elu:
  —     Ahtare om cu semnu prinde s-viná tu hoara mea, z-bineadá ningá vásil'é, tra s-da mina de-agutór la vásilie.
  Ursu-g'ani o-alásá spinduratá luguria $i dise:               .*>
  —   Cum val <Jicá tatá-úu, ac§i(e val adár.
  Preftul nu dise «nu» Ursu-g'anI trapse dadün cu vásil'elu. Tamám cit agümsirá tu hoara vásilk'ascá, lá vine hábare, cá Amirálu-Lalu lá cálcá loclu §-mutá polim.
  $i zburi' vásil'elu cu Ursu-g'ani, fe s-adará.               10
  —   Nu te-aspare, tfise Ursu-g'ani, alasá-1 lücrulu pri mine.
  Ac$i, Ursu-G'anI lá pitricü hábare, i sá s-tragá nipól i sá
s-pridá, i tu guvá di §arpe sá s-ascundá, cá loclu nu va l'i ncapá. Amirálu-Lalu 9-arise cu oámiñl'i al Ursu-G'anl. §i ni(¡ rrurá s-facá (ivá di cite lá dimindá Ursu-g'ani.               15
  Pitricü ninga ná oará s-lá <}icá s-tragá miná, cá Ursu-g'ani easte anámisa, di va z-goacá a(él c-un <5or. Ni§í ? §-mu-treá háválu §i k'efea. Atum(ea s-nárái Ursu-g'ani, di-1' si zbárli perlu gi cara s-aurñi; no-a?tiptá ni oaste, ni (ivá. No-aveá anang'e nis de-agutór. Amirálu-Lalu cindu vi<Jü, cá vine un 20 singur sá z-batá, nu puteá sá-§I (iná ll'ile de-ari'sute. G'ino ma, ari'sutle l'i si feáfirá pli'ngute ma napól. Nu k'are k'ij;ó Ursu-g'ani §i astrade vearga di h'er ná oará. Di$l'i di oa-miúi al Amirá-Lalu il' culcá m-pade ca (ivá sk'icurl, cindu tradl Sirpanea. O-astrade ningá ná oará, cor di om nu (1-25 armase mprostu. Fudeá Amirálu-Lalu ca andornic di fricá.
  Ac§l, trá náOeám di oará bi(l lumta §i Ursu-g'ani 9-I0 vearga din anümirea s-turná citrá acasá. N-cale, acló lu tri-leá prit pádure, aflá un om (e frindeá nera(i (?)
  —   Gone om, h'il, il' dise Ursu-g'ani.                      30
  —     fe gone! gunea(á §-aestá? Gunea(á z-<Ji(I al Ursu-g'ani, te s-alumtá cu cap-di-cineañl'i §-lá lo tu(I gro§l'i.
  —   Am lo h'iü Ursu-'ganl.
  —   Nu mi vrel g-mine cu tiñe?
  —   Ti vol! §i-l lo cu nis.                                  36
  Ma nclo aflá un om, (e s-agucá cu bizbil'ile di ná sutá dl-
ticátl una, cum te-agó(I tiñe cu abeálile. Le-arcá nsus di nu !i videái tu ni6r §i le-a^tiptá tu miná. Ursu-g'ani, ma-1 vi<Jü, zgárll ocl'il' di óudie §i dise:
340                    per. n. papahagi
     —   S-nu-p h'ibà di ocl'u, gone h'il!
     —     Te gone, cretine? guneatà maestà ? Guneatà z-4ì|I al Ursu-g'anl, (e s-alumtà cu cap-di-cì'neanl'i §-là lo tufi gro$li!
     —   Am Io h'iù Ursu-g'anl.
&   — Nu mi l'al $-mine cu tine?
     -- Ti l'aù. Numa ta?
     —   Ini 4ìc 9-ania Alumtà-K'etre.
     Pàdurea erà mare ?i greauà $i vrea zore s-u stràbatà. pua acàtarà ni§te agru-càpri, bàgarà càldarea pri foc gi-1' 4ì’sirà io al Alumtà-Ketre s-aveagl'e §i s-adarà micarea, s-o-afl& measa bàgatà tu turnatà. Ursu-ganl §i Frin4e-nerate tràpsirfi nipòi 1-avinare.
     Cum h'irbeà carnea tu càldare, na, vine un drac din vale, t )arnà càldarea §i glàp-glàp, mìcà carnea tutà, di nu t-alàsà 15 niti cumàtiée. Alumtà-K'etre l-vi4ù, ma l'-fu fricà, s-l'i greascà, te adàrl atia. Cari s-adrà fugek'i draclu, feate nà culutumbà §i nivi4ùt s-feate.
     Torà Alumtà-K'etre te s-facà ? Mutreagte càldarea, vilie ! O-alimse draclu, di nu vrea altà lare. Fuga nis tu pàdure, pre-20aoà, pre-aclò, aflà un terbu vàtàmàt, il lo $i-l bàgà tu càldare, tra 8-lu harbà. Nu tricù pufinà oarà §i 8-turnarà ?i sptl'i de-avinare. Scoàsirà micarea pri measà nih'artà, tà-làità, ca luplu s-u micà ! Micarà l'ùfteaàl'i, ma tut 4^eà, cà te anur4ea$te ac§ì, cà te-I lae, cà t©-i crudà, cà te-are voahà, ?ó cà t@ nu se-ascàpità. Cu 4ica 9-glàpuirea, u feàprà g'ine, ma nu-1' arisi.
     Pua lantà armase la càlivà s-adarà micarea Frin4e-nera-te. §-aestu pàti' tut ateale $i nu-1' tinù curdeaoa, sà se-acatà cu daraclu §i s-nu-1' da micarea. Tut acuite §-nis aflà un gu-30màr psoh'u, il bàgà tu càldare §i cindu s-turnarà ananti di 1-avinare micarà, ma-1' micà ma multu, ahtare micare trà ni-videare erà. pi-1', carne du gumàr, $-agun4e !
                                     Anantà 4uà armase Ursu-g'anl la càlivà. Dol'i ananti dù-sirà avinare. No-acàtà foclu g'ine §i nu bàgà s-h'arbà mi-35carea de-a mugàtalul §i hop! arsare draclu dit culcù§-l'i, fate nà culutumbà $i na-1, cà tra4e, cum §-erà nvifàt, la càldare.
     Cit lo z-bagà mina pri càldare, s-u toarnà $i vap! l'-are unà Ursu-g'anl cu vearga di h'er, di l'-u sicà.
     —   Iu te afli aoà, di ba4I mina, fàrà sà ntreg' ? §i lu nOupà
URSC-G'ANI.
341
di tufá, il §u(á ná oará tu vimtu §i si ndrideá s-lu plásci-neascá di pade, tra si-1' creapá h'area.
  Triscatáratlu li umplü zmeánile di fricá §i acá^á s-plingá §¡ s-lu párácálseascá pri Ursu-g'anT, sft-1 l'artá, cñ va l'-as-puná, lu se-aflá diíúta surárl, muyate, cum nu s-aflá alte 5 n-lume.
  Ursu-g'anI 1-gádilicá, cindu av<Ji', cá-í zborlu di feate. Aveá agumtá §-nis tu añl §i lo-ariseá ocl'il' lál. Nu-1 asparse. II ligá pravatós di un cupir §i arcá prisuprá timbarea. VI-ñirá §i sotl'i de-avinare §i mfcará §-tutI ^isirá, cá Ursu-g'anI i® easte cama mastur tu adrarea micáril'el. Ursu-g'anI nu dise tivá, ma-1' pitricü s-l'-aducá timbarea, cá l'-easte c-arcoare.‘ Ctt trápsirá timbarea §i deádirá cu ocl'il' di zarzavülí, acá-tará s-aurlá §i s-treámburá di fricá, ca pirpiruna.
  —     Tr-aestá nu se-adrá buná mfcare, oáspitl’i a mel', lá dise 15 Ursu-g'anI.
  Apoea lo draclu di ureacl'e, s-l'i spuná, lu suntu <Ji'nele. Erá la ná pigade (puf.) Arucará trell'i ^curtifa, a cul val cadá, z-dipuná nauntru si scoatá feátile. 11' cádü al Ursu-g'anI. Lu spindurará §i gir-glr, gir-gir, agumse Ursu-g'anI 20 ng'os. Aoá te s-tá veadá ocl'ir?
  Ná pálate tutá de-amálamá pr-Iu ti gutál. Erá casa dra-clu! §i feátile le-aveá arák'itá nis §i adusá aoá. Cltu-1 vidurá surárle lu ntribará:
  —     Cum cut¡dá$I, gone-aleptu, s-tá badl caplu tu tastru §i 25 s-intri aoate. Nu §til, cá aoafe dumnea$te draclu?
  —     Di drac nu ñl-u fricá añia, cá-AI di° Ursu-g'anI, ma drac di tutl dratl'i, ma ndridetl-vá s-i?im tu lume.
  Feátile avdá §i nu pistipseá. Nise di multu §-loará curátile, tra s-veadá lume. No-a§tiptará d¡c& adoará. Si sculará §i-§ 30 loará te-aveá trá loare §i uná cite uná li trápsirá nsus Frinde-nerate cu Alumtá-K'etre.
  Cindu vine oara s-arucá funea tra si scoatá §-pri Ursu-g'anI, ae§ti, aoá fac sotl'i- Lo-alásará acló, sá s-moal'e ca nis te nu va. Fucarálu di Ursu-g'anI nu Qtea, te s-adará. Alagá 35 t-un udá, alagá to-alantu, deade di ná glávánie. Mutá sci'n-dura §i cindu mutreaijte tu tüár veade dol birbétl: unlu laiu, alantu albu. $ade tora §i s-minduea?te: z-dipuná i s-nu dipuná? Dipuse.
342                    per. n. papahagi
     A^èl' birbèfl l'-aveà draclu trà lùcrulu aestu. Cindu vrea sà z-ducà tu lumea din sus, ncàlicà pri albul, §i, pinà s-ascùk, na t-ul lu vrea; 9-ma vrea sà z-ducà tu lumea lantà din g'os, ncàlicà birbeclu laiu.
5 Ursu-g'anI cum il' diznirdà, te-1' vine sà ncàlicà pri birbeclu atèi lallu $i di nà oarà, canda fudì loclu sum nis §i s-aflà tu lumea din g'os. Càdù tamàm pri casa unèl moa§e. Moa§a s-nàràì §-i§ì afoarà s-aurlà, cari l'-aspar<Je casa. Nisà §-o-aveà cà-I om aràu. Ma cara i§ì §i vi<Jù om dit altà lume, lu ntribà :
10   — fé cafti aoate, h'il'u ?
     Ursu-g'anI l'-aspuse tute unà cite unà, cite pàti”. Erà avur-sìt multu §i cripà di seate. Il’ càftà nà k'ìcutà de-apà, si-§ astingà seatea. L'-aduse moa$a tu nà scafà, §-ateà erà alà-cità, canda §-là draclu càmeaga nauntru.
15   — Altà apà no-avètl, ntribà fièorlu?
     —     De! lai h'il'u! Aoate tràdèm multu di apà. Cade prinde z-dàm cite un om la lamñe, tra-s sàlg'ascà àpile trà doaùà-trel ori, ma està nu fine multu. Cìt biteagte lamna di micarea omlul §-nipi>I li fine àpile. Aoa-I ni§ane de-apà.
20 Na ! àstàndi vine arada la h'il'a amiràlul, s-u mìcà. Cama mare nila t-easte di mu§uteata l'el, ma te s-adàrl ? Al'umtrea moaré plasea de-apà. Màratlu de-amirà, cindu ti mintue§ti, unà §-tutà are : ateà featà, ateà fiéòr, ateà s-l'i poartà noma,
     Ursu-G'anI §-lo vearga di h'er §i nk'isì troarà la guva di
25 lamñe. Aoà t*aflà feata de-amirà, lu §ideà pri un cutur §-a$tiptà z-vinà lamña, s-u micà. §-erà feata mugatà, cu perlu ca hrisafea. §-plindeà laea, plindeà, di §-k'ètrile di m-pade l'-plindeà iiila. Ursu-g'anI il loará g-nis lácriñle.
     —   Nu piinde, mudata loclul, il' gri nis, nu piinde !
30   — fe s-nu plingu, gone-aleptu §i te s-nu zg'ilescu cu boate:
   te bun me-a§teaptà, tra s-nu plingu?
     —     Nu te-aspare, musjatà, cà nu va s-patl t'ivà. §tiù halea loclul, ma fà-tl Inima, cà lamna va s-aìbà s-facà cu mine.
     Il' ca viñe nitìeamà ìnima la loc a feàtil'el. Ursu-g'anI i-
35 bàgà caplu pri «Jinucl'ul a feàtil'el, s-lu caftà puffo in cap §i-l' dis®. cum va z-veadà cà vine lamña, s-lu nfapà cu aclu, cara z-doarmà.
     Citu s-culcà Ursu-g'anI, na-ü §-lamña. Feata di fricà nu lu ntàpà, ma bàgà s-plingà. Nà làcrimà caldà càdì* tamàm
URSU-G'ANI.
343
pri frimtea-1 Ursu-g'anl. Ursu-g'anl si di$tiptá §-mutri di citrft iu vine lamña. Aestá acñfá sá-§ struxeascá din^ii', cindu viijü doi in loe di un.
   Uná vinitá lamña §i di§cl'ise gura, s-l'i ngl'itfi di nñ oará. T-aflá§í sft ngl'i^í! Vap! uná cu veargá l'-are Ursu-g'anl $i 5 tu loe o alásá.
   —  Dá ninga ná oará, gri cátaoa.
   —  Ná oará mi fea$e mu-mea, l'-u turná Ursu-g'anl.
   Cari s-o-agudeá ninga ná oará anviá ñipó! §i Ursu-g'anl nu erá di k'irutl'i, s-nu 1¡ §tibá aesti. Trapse apoea cupitiélu 10 §¡-1' tál'é timba iji Inima ?-li bágá tu pungár, sá s-aflá di bun i de-aráú. §-aláxi nelu cu nelu a feátil'el de-amirá §i-§ mu-tri di cale. Cíndu s-intrá citrá n-hoará, te si-1' veadá ocl'il'? Lumea s-pindeá, sá ncáñá cari di cari s-umplá cama-goña vásile. Ni§I 9-o-aveá, cá nipól val astrák'ascá ápile. Lá grea 15 el s-nu sá nca¿e, cá de aoá nculeá ápile va s-curá totna, ma cari lo-avdá.
   Na-ü §i feata 1-amirálu! Aestu, cum u vi(Jü, acátá s-u ncaée ?i s-u várg'ascü, cá §-o-aveá taha, cá vdi di la lamña.
   —    Nu mi ncaée, tatá, gri feata, cá ne v<Jií. ne tivá, ma-so lamña u l'irtá Dumnidálu.
   §i feata uná cite uná l'-aspuse anarga ^-mugát cum viñe un gone-aleptu, cum u vidü Tu plin<Jeá, cum il' dise s-nu plingá, cá nis va s-o-ápárá, cum tu coadá trapse §-u vátámá lamña §-cum tute alante.                                      25
   Amirálu di harauá, gucá §-arsáreá prl-un éor ca un fióu-ric, av<ji'ndalul aestá. Tu oará scoase zbor, s-lo-aflá §i s-lo-aducá, tra s-lu facá din¡re. Triij cindu gri aeste zboare, avdi' un viftu; fuga deade la lamñe, u bill §i-l' lo k'alea. Apoea viñe la amirálu $i-l' dise, cá nis u vátámá. Na! §-k'alea! so
   —  Macá tine, s-ti fac dinire, dise amirálu.
   Feata ca featá, nu dise tivá de-ar?ine, ma plindeá ca laea, ca corba.
   Ursu-g'anl s-turná di la lamñe nipól la moa$a gi-1' cáftá z-bea apá. Moaga, ca mul'are moa§e, nu putü sá z-ducá s-l'a 35 apá §i no-aveá te si-1' da. II' dise Ursu-g'anl, sá z-ducá s-l'a di la ariü, di la goput, d-Iu si-1' va hrisusita, cá gurleadá á-pile. Moa§a ca nu-1' vineá s-pistipseascá ahtare óudie. §-o-aveá, cá 9-arlde cu ea. Cu tut aestá lo poácile 9-uná bucl'itá
344
PEB. N. PAPAHAGI
   §i duse ntre-apá. Te si-1' veadá ocl'il'? Vázeá ápile di tl-aru-peá urécl'ile. Cu tut l'i augatic, acáfá §-ea s-arsará prí-un ñor di harauá. Di un de-alantu av<Ji' moa$a, cá un gone-aleptu ac§i §-ac$l, u vátámá lamña ^-amirálu bágá zhor, sá 5 z-ducá si-1' da h'il'e-sa nveastá.
   . Apoea nvi(á, cá a {él gone-aleptu se-aflá, cá duse la amirá §i cá la amirálu bágará s-acatá aloáturle trá numtá. Vine moa§a hárioasá §i-l' aspune te curá §-al Ursu-g'anl.
     —       Bre cum, feaje Ursu-g'anl, cum se-aflá gonle-aleptu, íocindu lo no-am hábare?
     —   Em, d-lu s-aí tiñe hábare, h'il'u? D-Iu s-li §til tiñe tute?
     —   Mae, lo u vátámál lamña s-fa(e s-nu §tiü ?
     —     Nu t-aride, h'il'ü, cu mine; cari s-u vátámál tiñe, tiñe vrea s-facá (Jlnire amirálu.
15 Aduk'i Ursu-g'anl, cá ni$te curá anámisa. S-duse §-el la pálate. La poartá, purtarl'i nu vrea s-lo-alasá. Nis atumtea il' l'a dí-un éor §i-l' zdupuneagte di pade, di lá creapá h'area.
     S-alná analtu §i feata de-amirá ma-1 vi(}ü, il cunuscü, ma cum z-greascá tu ahán(i oamiñl, cá-Inis? Vedi» atumtea lu-20 mea erá glará, aveá arpiñe, nu erá ca feátile $i nveástile de-a<Já.
     Viftul §ideá n-coh'e cu éubuk'a, mare-gros, ca nis altu virnu. Ursu-g'anl s-apruk'é $i-l' dise amirálul, cá nis easte gbnile-aleptu, te u vátámá lamña. Viftul acátá sá greascá, cá min-25 éüñl dite Ursu-g'anl, §i grea:
     —   Nu vedi k'alea aoá náparte!
     —     K'alea ca k'ale, gri Ursu-g'anl, am ea mutreá-ü are lamña limbá?
     Cindu disicá caplu a lámñil'el, ved cá limba-1' lipsea$te. 30  — Va u micará tivá verñi, diee viftul.
     Atumtea Ursu-g'anl scoase limba din pungaár $i dipu limbá scoase §i Inima gi-1' scoase ocl'il' a viftulul cu nise.
     Viftul, fucarálu, armase cu viftu mbitát, aru^nát, di nu gtea te z-greascá. Sárgl'a§te Ursu-g'anl, 1-1'a di éor lo-arucá 35 nafoará prit firidá, cumáfl cumátl il feate.
     Amirálu apoea il' dise s-lu facá d'mire. Ursu-g'anl lá dise, cá nis nu-I trát lumea está, ma cari vor s-l'i facá un bun, s—l'i spuná, cum poate s-easá tu lumea lantá.
     —   Nol vream s-te-avém aoafe, tra s-ti hárislm, cá bunlu
URSU-G’ANI.
345
te featiçï line, nu se-acùmpârâ çi nifi s-plâteaçte virnä oarâ. Ma cari tînt multu s-eçï lu lumea nantà, nveafä, ca la nâ dipärtare di loe, val vedi un minästir aspartu; aclò are ci é! vamande çi nu poate, tra s-li l'a vìrnu. Du-te aclò !
  Fiéorlu duse aclò çi tamàm dipuse un orñu, ca s-l'a (ivà carne. Atèi erà puìl'u di ornu çi uná vulpe vrea 1-mìcà, cara s-nu u vätämä fióorlu. Viñirá ç-ornil' alanti çi l-aspuse pull'-lu cum easte luguria. Aestâ vulpe caOe an, vedi, vineà ç-lâ niîcà puil'i. Lu ntribarâ orñil', te bun caftâ di la nîçï ?
  —  Z-me-adutètl tu lumea anantâ din sus, dise Ursu-g'anl.
  —    Greu lucru, nâ câftàçï, ma eu numa-1 Dumnidâü va s-facá di'sirá orñil'.
  Ç-apoea l'-cäftarä nu çtiü cîtâ carne çi nu gtiû. citä apâ $i eraù ! craü ! lo-adùsirâ tu lumea din sus. Calea lu içi, aflâ un aùç. Lu ntribá auçlu:
  —  lu ti dutl, h'il'u?
  —  lu si-nï veadâ ocl'il', dise Ursu-g'anl.
  —    Nu vreï z-vedl doauâ feate mutate, cum nu s-aflä alte s ti lume. Aü trel añí fe arueä tu semnu çi virä nu poate s-li l a. Ma vre! s-ti dutä ç-tine, prinde si-t! badi virä k'ale di om, cä ac§ì nu va ti vor.
  —    Nu-I ma g'ine, dise Ursu-g'anl, s-ti bilescu tine, te h'il pap çi sä-fl l'aü k'alea, di cit s-l'aü altu virä flcòr gone pri
guçe ?
  L-bilì dicara, bägä k'ale di om çi duse s-tragä tu semnu. Unä tràtjeare §-unä agudeare feate tu semnu. Apoea ç-lo doäule feate çi carl l'-acätä, Frînde-nerate çi Alumtä-K'etre, un di un ¿or ç-alantu de-anantu di-1' aduse unä oarä divarliga çi-1' astrapse näparte, unlu aeätä citrä tu aseäpitata §-alantu ci-trä tu data soarlul.
  Feàtile le-aduse acasä. Unä u lo el nveastä ç-alantâ u (ieade a tatu-suT, cä tut no-aveä.
  De-aclò vineàm çi fl-aduteàm unä päreacl'e di täriih', ma cum triteàm pri la unä barä, avdi'I niscintä broatifl te f&teà: baca-cà! baca-cà!
  A àia Ai si pàrù, cä suntu haldupean! çi die : braci braci bràc!
  Si di fricä le-alâsàl ç-aoate me-aflàl.
                          (Spus de G. Lagara din Bäeasä, Epir.)
6
10
15
20
25
30
35
346
PER. N. PAPAHAOI
                      106.  Alba FurlànT.
     Tu nà hoarà binà un om mult avìit. Nis erà cama marie din hoarà. Cpsa luì, gradina luT, poiil'i a lui, mu§utejle a lui, nu le-aveà vira. Na duà, tu misuhore, di zbor-zbor, acàtà 5 cu alti so^I a lui, aclò iu tai'à groase, si-; alavdà mul'area. Un dUeà, cà mul'area lui easte acuite ;-ac;i(e, cà nu ctea<Jà nintrà nis, altu, cà a lui i nicuk'irà, cum nu s-aflà n-lume: ca6e-un cum il' vineà §i cum ;i §tea. Tu coadà di;cl'ise gura ;-FurlànI, c-ac;ì-l' <Jiteà, ;i gri:
io — Tute ca tute, ma mul'are c-a meà nu s-afia, cu {eara s-alà(JI : mudata, nicuk'irà ;-mintioasà. A§tirnatà apoea, citu z-dip.
                                                Atumfea, un k'iriit, un ìnima lae, arsare ;i grea;te :
     —       Tute bùnile va le-alba Alba ta, ma;ì cà da pine a furlor. 15 Al FurlànI l'i dipuse tut si'ndile n-cap, cindu av(Ji' zborlu
   aestu. §i ;tea nis tutìputa, cit tinisita easte ;i z-vinà un mascàra, s-mìcà k'etre, il' vineà, s-plàscineascà.
     —   Nu pistipse;ti, lai Furlànì, cà-i acuite, cum 41° 1° •
     —       Nu ma;I, cà nu pistipsescu, ma h'im sigur, cà miti k'etre. 20 cà iil-u ;tiu tutìputa. Ma;i làeata ;i draclu dit ìnimà ti fate
                                                                s-u zburà§ti ;i si scoti foc din gurà!
     —     Io me-acàt stih'imà, cà mul'ari-ta se-aride, dise lallu ;-corbul.
     FurlànI se-acàtà stih'imà. fé là fu acàtàtura ? Macà poate 25màscàràlu a hoàràl'el, si-1' l'a oara ali Albi, g-amintà nà èu-flik'e ; cara s-nu poatà, sà-1' tal'e caplu.
     Dupà aestà màscàràlu si scoalà ;i z-dute la nà moa;e, de-ateale te t»n àpile. E1 il' d»t0 a moà;il'eI acàtàtura cu Furlànì ;i-l' caftà mintea, cum s-facà s-lu scoatà lùcurlu n-cap. 11 30 tàxì gro;I multi ali moa$e, cara s-adarà tivA.
                                      Ma naiutea duse moa;a, z-veadà te mintueagte Alba. Aestà. cit arcà virà zbor di diparte, te nu erà n-cale ;i acàtà s-ti mutreascà cu àgril', cà ;-erà mul'area di bùnile ;i de-a;tir-nàtile, nu-; erà di li;oàrile ;i di mul'erle nea;tirnate. §-erà 35 nicuk'irà di pròtile. Val dUf» cura prinde s-h'ibà nà mul'are.
     Cara vidù mugica, cà nu s-fate lucru, cu ariderle §-cu tur-narea mìntil'el, s-turnà ;i-l' diee a màscàràlul a hoàràl'el :
alba çi furlànJ.                       347
  —     Aestä-I mul'are cu mintea tu loe. Si-1' fati tivà nu poti virnä-oarä, nu mine s-pitrè(I, ma patru-sute ca mine. Magi unä putèm s-fS(èm: s-ti bag tu nä sinduk'e cu nä guvä, s-te-adùc aclote gi cara s-h'il digteptu, va l'-u furi oara.
  Mäscärälu a hoàrâl'eï arsäri pin di tävane, cîndu av<}î' drä- & curia moàgil'el, ahîntu s-hârisï. Il lo moaga, 1-bâgâ tu sinduk'e gi z-duse la Alba.
  —   H'il'a mea, l'-dîse, înï vine häbare di la h'il'i-mea, (s-Jem
dim Pirvole), cá nu poate gi viñü s-alàs pîn tu turnatä sindu-k'a eu asimcàdï la tine; nu ñl-u vreï?                         10
  —   Alas-u, mae, dise Alba.
  §i o-alâsâ moaga. Dipu prîndu, ca trä mirinde, Alba scoase oara di guge gi u bâgâ pri sinduk'e. Mäscärälu a hoàrâl'eï u trapse cu un cärllg gi- u lo tu sinduk'e, färä s-aduk'ascä nitf draclu. Adoàoazî viiïe moaga çi-g lo sinduk'a nîpôï. Mäscärälu 15 a hoàrâl'eï il' <Jîse a moàgil'el, cá u vi<Jù guliganâ, cîndu z-dizviçteà z-doarmä, ç-cum il' furâ oara. De-aclofe trapse tu misuhore, apoea cl'amä di nä màr<Jine pri Furlànï çi-1' <JîÇe :
  —   E, te <Jîtï ? tini ninga, câ mul'ari-ta easte apâ di liturgie
$-cà nu s-aride.                                               20
  —   Pînâ s-nu ved semnul, tin cum tin la mine, dise Furlànï.
  Atumfea mäscärälu a hoàrâl'eï scoate çi-1' aspune oara.
  —   Va u furàgï, gri Furlànï. Nu-ï semnu te s-mi umplä aestu.
  Atumfea mäscärälu a mäscäratlor l'-aspuse te seamne are
pri nisä. S-cl'amâ, cá taha u bàgè.                            25
  Märatlu di Furlànï, eu curguinea s-trâdeàï pri nîs, sîn<Je nu k'icâ, ahintu greü il' vine. Ma tâcù, no-avù te z-dîcà. Scoase çi-1' deade cuflik'a gi s-turnâ acasâ arugnàt, di lu ngrupà lochi. Cum agumse acasâ, il' <}îse a mu l'a ri-sal, sä se nveascä, cä va s-easá a priinmare. Mul'area troarä si n-30 dreapse. Ningä hoara lor avea nä baltä. iJU calea Furlànï il' <Ji'teà, câ va z-dueä nàparte di baltä. Intrarä tu varcä gi nk'i-sirä gi cîndu agiimsirä tu màrdinea anantä, dipuse ma nain-tea Alba g-cìndu lo z-dipunä g-Furlànï pinde nä oarä pra-vatòs cu lupata di màrdine gi l'-u deade citrä tu baltä, sä 35 6-toarnä nîpôï. A lui îl' fu nilä s-u neaeä, de-afeà o-aläsä singurä tu ir nie, s-aflä cum feate, cu tut cä nu g-aveà ni ti un stepsu, cu tut cä g-earà curata ca Stämäria.
  Strigâ, zg'ilì márata g-curbiçana di Albä : bàrbate, lu me-
348
PER. N. PAPAHAGI
   alà$I, barbate te-fl feéu, di nu-dl aspùdl ? Aestu necà 9-turnà caplu citrà nipòt.
     Erà to-ascàpitata soarlui. Ma nclò, tré dila l'el §i trà càs-metea l'el, astàl'è un picuràr.
5   — Picurare, picurare, gri nisà, la tine §-la Dumnidà, na
   flurille, di di gu§e $i stradile a meale, si-di dai stradile a tale $-unà cumatà di pine cit tr-astà-searà.
     Picurarlu, ìnimà bunà, u ascultà §i feafe cum vru nisà. Alba, faptà picuràr, trapse de-aclò, iu si-l' veadà ocl'il' §-Iu ìos-u scosta ioarle. Cara ntunicà g'ine, ea se-alnà pri un àr-bure fundutò3 s-treacà noaptea. A ciò, sum àrburle a(èl erà lujarlu a trellor dratf. Seara, citrà nadà-noptì, cindu acàtà s-cinta cucotl'i, vineà treil'i drafi aoate §i-§ aspuneà dràcurille. te-aveà faptà dua tuta. A tèi ma diclu dise :
15  — Andi Io fedu greauà lugurie : urgll amiràlu.
     —    fé mare lucru festini tine, il' dise marie. Aestà nu-I tivà. Urg'irea està z-vìndicà troarà; il' tradì tre! ori cu frinda ai§tùl àrbure §i videala l'-vine tu minùt No-adrà§I tivà, 1' dise §i-l' trapse nà bafà càrtinoasà, tra s-adarà alta oarà cani a
20 mare làeatà.
     Anantu di mese dise:
     —  Io aspar§u nà moarà, moara al L'ocà, s[di]tem.
     —    §-tine lucru mare nu feati$I. Cu nà minata di arinà, arucatà, vine zborlu, lingà cànale, se-astupà avlak'lu §i moara
2dlucreadà diznòù.
     §i vap! l'-are §-a lui nà bafà càrtinoasà.
     —     Am tine, am tine, $ute, te urbarea-ti festini, grirà dol i drati cama diti. Ea z-vidèm I
     —       E, fióri, ascultàti z-và d*e> te àm faptà Io: Avèti av-30 dità di Furlàni §i di curata Alba, mul'ari-sa? Na te feóu. §i
   bagà zarzavùll $i là aspune, cum il pimse pri Furlàni tu mi-suhore, sà se-acatà stih'imà cu un màscàrà a màscàratlor, cum aestu duse la moa$a, cum moa^a-l bàgà tu sinduk'e §i tute alante unà di unà.
35 Alba le-avdà tute dipri àrbure g-ni^i càrlidà, s-nu u l'a di hàbare dratl'i. Dimineata, cari fudirà dratl'i, adunà nisà fr in dà de-àrburle atèi, lo arina scoasà di drac di la avlak'lu di moarà §i nki'sl la moard. Aclò murarl'i tot s-pidipseà §i lucru no-adrà.
ALBA 91 FUBLÁNÍ.
349
     —    Xu vi pidipsip, cri^tíni, cá di gaba .MagI lo l'i §tiü afina.
|    — Cum ? potf, tiñe apiñe §i atal cu minie n-sin ? No-al úilá
I di nol cum ni pidipalm 9-ni vitámám de-aérl ahtare oari?
1    — Vi u ndreg moara, ma s-me-adutétl apoea la amirilu,
-  gri spinlu.                                                     b
     —    Nip zbor nu ncape, ci te-adutém. fe mare lucru easte,
I nol ni o-ave&m a-nu caf(i tivá gro§í mulfi, ma lucru li^ór, i  s-fate.
! Alba arcá arina tu loclu t® prindeá §i moara §i nk'isi ca di totna.                                                      10
     —      S-ñirari murarl'i di gtiutlu spin! Cu ni minati de arini a-u nk'iaeaaci moara. Tr-apurie!
     Apoea duae la amirilu. Acló erá adunitl vatri dit pitrule már<jml a loclul $i viri nu putei ai-1' da cale a lingoirirel. Xis acá(á ai greaaci pri aun ca8a amirálul:               15
     —    Ai vatru, vatru! vatru di ocl'i, vatru di ocl'i!
     Amirilu av<Ji” $i li 4ise s-lo-acl'ami z-veadi, fe ¡jtie. Ananti
   vatri, cu capélile pin di tivane, cindu-1 vi^uri, un picurir spin, acifari si-$I aridi di nis $i z-<jicá, te si tftibi k'irutlu aestu di la oí! La mandri 9-la citare el, nu la vitritil'e! 20
     G'ine ma k'irutlu ni?te gtea. Taha s-apruk'é di amiri, 1-mutrl tu ocl'i, cum fac vitirl'i, lu ntribá, 1-bigá si scoati limba §-alte multe. Tu coadi <Jise, ci el poate s-lu vlndici a-mirilu di ocl'i.
     —      Mutrei g'ine, griri vitirl'i ananti, s-nu-1 fafl cama laiu, 2b c-apoea nipirtici lae va ti mici. Amirá easte aestu.
     —    fe t-u cáftarea? gri amirilu.
[    — Xu vol tivi si-ñl dal, ma§I doaüi lucre: cari s-ti vin-
   dic, s-me-aliijl s-li ncaltu cite ni pétali la cur a vitirlor 1 ai$tór, cu capélile pini nsus, te 9-arid di mine, ?i a-mi fatí30 i pá§é tu atare hoari, — a-cl'ami: tu hoari l'el.
     Lucru te s-fate gri amirilu.
     Vitirl'i ananti s-li$ini de-arisute!
     Dí-uná oari, trapse fringa dit tastru. Tu|I vitirl'i <Jitea, ci va-1 urg'asci cam-aráü, ma no-apucari z-greasci §i cit il'35 trapse trel orí §i amirilu v¡4ü cama g'ine di prota.
     L'-acafi spinlu vitirl'i, fe 9-arisiri di nis §-un cite un li ncalfi pétala la cur, tra s-o-aduci aminte. Apoea §-lo sem-nul di pi§é, grogl cl|I vru §i oaste §i nk'isl n-hoari-1'.
350                    per. n. papahaoi
        Una agumtA aoa^e §i intrA tu pine-1', ntriba lumea, te §tiu di un om Furianl.
        —     De! l'-tfi'sirA oAminl'i, na hale greaua l'cA<Ju pri cap. Ac$l §-ac?l se-acAtA na <JuA stih'ima c-un altu, ca taha mu-
    6 l'ari-sa Alba nu poate s-o-arida virna. Cum o-aduse draclu, ca Eva tut Eva, aclb nu fum z-vidfcm, ma nu 9-era di mu-1'erle ligate la cap. Te-I alih'a di tute aeste, un Dumni^au §tie. G'ine ma Furianl 19 k'irh ¿uflik'a 9-mul'area 9-agumse s-tearA.
    10 Alba, adrat pAgA, diminda, si-1' greasca 9-al Furianl §-a mAscArAlu! a hoardl'ei, mare-gros tora, om co-aveare. Carl l'-adusirA dol'i 9H' grirA 9-ali moa9e 9! s-adunarA lume, di merlu s-arcAT, nu cAdeA m-pade, gri Alba:
        —       Ea spune, tine — cum il' <}iteA a mAscAraiu! — cum vA 15 fu acA{Atura?
        Aestu bAgA se-aspunA mincunl, cum 91* ?tea. Atumfea Alba ntribA 9-moa9a. §-aestA tut mincunA aspuneA. Trapse apoea Alba cAAula din cap 9i alAsA si-1' cadA perAa:
        —       Io h'iti, cine 9-cAtatiA, Alba, nveasta-1 FurlAnl. Tine te-20alav<Ji, cA mi bAgA9l tu minA? Tora si aspuiit alih'a, cA-ti
      tal'u caplu.
        MAscArAlu a hoArAl'ei acAfA s-adarA guvojdi di fricA gi trim-burA ca vearga. Moa9a cit nu ngl'itA di fricA.
        N-o avurA |e s-facA ?i aspusirA lAeafa, cum se-ascumse tu 25 sinduk'e, cum il' furA oara, cum-il' vi<Ju seAmnile, cindu z-diz-vi§teA, tute.
        —     Avdi, tine bArbate, te mi loa9i fArA s-mi guditl §i me-adusi§I la k'irire ?
        MAratlu di FurlAnl te z-<JicA ? TAJeA 9i ascultA 9i nu-1' vi-30 neA s-pistipseascA: vis easte ? alih'a easte ?
        Atumfea Alba lo-acatA pri mAscArAlu §i-l leagA di moa?a 9i carl 1A da nA arucutire ca di la Sutira, pinA s-agungA la ariu cumAtiAe di cumAtiAe no-armAsirA.
        §-apoea dipuse nisA di pri pinea di PA9A 9-intrA bArbatu-su, 36 ca cum erA cama un<}itA.
                                                                 (Spus de Culu§lu al Gealera, Avela, Epir.)
TERBUL DE-AMÀLAMÀ.
351
                    107. Terbul de-amàlamà.
     Unà oarà earà un amirà. Tu hoara (e §ideà amiràlu erà un avùt. Aestu erà ahi't avùt, s-(40tem ca di dat® or* ma avùt 5 di amiràlu. Nu acà(à virà lucru amiràlu, nu fàfeà tivà, fàrà ntribarea ai§tùl avùt. Vedi, cà-1' tàl'à §-caplu avutlul. Cite ori vrea paràdl, si mprumutà di la el. Nà <Juà amiràlu adrà un lucru §i nu lu ntribà. Avutlu s-nàirì §i nu §tea cum s-u scoatà. El si sculà §i z-duse la amiràlu §¡-1' dìse :         io
     —  Cà-te nu mi n tribù §1 la lùcrulu aestu?
     —   C-ac§ì vrui, (Jìse amiràlu. Te pop si-nl fap ?
     —   Io §tiu, te va-p fac, l'-u turnà aestu.
     De-atumtea ni§I le-aspàrsirà aloàturle §i nu §-grea.
     Amiràlu aveà nà featà. Nis u pneà feata ncl'isà t-un castru. 15
    Castrul aestu era adràt tu mesea de-amare. Divariiga deamare avigl'à ask'ere, tra s-nu poatà sà se-aproak'e virnu de featà. Apoea amiràlu scoase zbor, c-aplùl va u da feata, cari va-1' aducà semnu di la h'il'i-sa. Vedi, cà pinà erà pri •limile cu avutlu, aestu l'-u càftà nveastà ^-amiràlu l'-dise20 torà, cà s-nu puteare s-l'-aducà semnu di la feata lui dit castru trà 99 di dii®) sà §tibà, cà va-1' bea curcubeta apà; «-cari s-adujeare, a lui s-h'ibà trà nveastà.
     —   G'ine, dis® avutlu §i s-duse acasà-1' §i stàteà mintuìt.
    Nis aveà un om (e lu ntribà §-trà bun §-trà slab, cà di ntri- 25 bare znie no-aveà. Il' dìse, t® curà §i-l' càftà s-l'i da virà minte.
     —    Aestà nu-I dip tivà, l'-dise §tiutlu. IVa-iii a nia 40 di ucàp di amàlamà §i dà-nl nà nil' di lire, tra s-fac un t®rbu.
     Peate avutlu cum lu nvifà omlu a lui §i aestu duse la un 30 hrisic §i feate un t®rbu, t® ncàpeà un om §-aveù loc s-pnà 5-micare trà ma multe dii®- T®rbul aveà doauà guviòe, d-Iu omlu puteà z-veadà di nauntru cìtrà nafoarà, ma nu z-videà din afoarà.
     Apoea, cara l'-plàtì iiil'a di lire a hrìsiclul, cà lo-adrà pri 35 dimindate, il lo §-lo-aduse acasà. Bàgà domnu-su nauntru» i-deade micare, beare trà ma multe dii® §i apoea lu scoase m-pàzare. S-adunarà tutà lumea s-lu veadà, ma virà nu puteà s-lu acùmpàrà, cà nis càftà trel-nil' di lire §i cari puteà
352
PER. K. PAPAHAOI
      z-da ahin(ì parèli' ? Ardi' §-amiràlu §i pitricù s-lo-aducà paiate, s-lu veada, \e tutìputà di terbu easte ? Cara-1 vi<Jù ! arisi, cà erà di mastur adràt! Lu ntribà cit caftà? Aestu turni §i d^se, cà nu lo-are tré vindeare, ma cari va andrà 6 poate s-lu tini ndoauà d^e la palate, s-lu veada pini s treacè sivdàlu.
        —   G'ine, d»se amiràlu, alasà-1, cà de aoà nu k'are.
                                       Xà huzmik'arè, te afeà pine a feàtil'el la castru tu var ligatà cu éoara, il' dìse, cà ac§ì ?-ac§ì, un terbu de-amàlan ìOlo-aduse un om la tatà-tu. Si vedi, fi si pare, cà viu easi
        Feata se-angricà multu a tatà-sul, si-1' lu pitreacà la casti tra si-§ treacè oara cu nis. Tatè-su, s-nu-1' asparga k'efea featè, l'il' lu pitricurè terbul cu liuzmik'ara. Feata, cara n aveà t® s-facà dua tuta sìngurà ca cuc, s-hèrisì multu nu 15 vidù §i dua tuta se-sgucà cu nis, il bà§à §- nu-1' vineà i z-dispartà di nis. Avutlu dit terbu o-aveà bititè micarea torà te s-facà? Cindu duràà feata, el muta susta §i i§à n; foarà. Apoea micà di mtcarea feàtil'el §i nipòl intrà tu terb §i se-acupireà cu susta.
    20 Aestè u fèteà nis duè-di-duè §i mirata di feata armine agunà. Atumtea nisà dimindà si-1' pitreacè micare cam multa, cè mici §-terbul. Mà-sa-1' pitriteà cita càftà.
                                       Nè dui, cindu feata erà teasà pri pat §i tut se-agucà c terbul, avutlu, di nè oarà calci susta §i ease afoari. Feal 25 s-aspirè prota, ma el u lo cu bunlu §-cu dulteamea §i-l’ <Jù|
        —     Xu te aspare, cè Io h'ifl. §til cit ti voi §i prinde l nvefl, ci tatà-tu no-are tu minte s-ti miriti, ci di la tufi <1 ti vor, caftà semnu di la tine, §i cari nu-1 adufe, lu §eulj k'adà. Tut ac^ite-nl càftà §-a aia §i-ml deade 99 di <Jile. Cl
                                        30 s-nu-1 adùc, analtu pri 99 di dìle, va-nl bea curcubeta a|
        —   Ba ! dfee feata, macà-1, acuite, s-ti daù cite seamne vrl
        Cari se a^tirnuri apoea dol'i pri bani, tricuri 15 di <H
      pri micare, beare éimbuze. Dadùn micà, dadùn bea, « dùn durnà. Dupà 15 di dile vine huzmik'ara §i càftà terb 35 nipòl. Ea l'-lu deade.
        Feata l'-aveà dati a gònilul nelu a l'el, oara §i peri 4 cap §-unà carte t® cìntà, cà binà cu nis 15 di dile.
        Omlu avutlul era-1 la amiràlu vinìt, si-§ l a terbul nipl
gugü-gAgJL
353
Cite-1' feate amirálu d-lo-alasá, nu vru $-nu vru cu virá trop. Cara lo-aduse acasá, l'-4íse:
   —   E, doamne, adrá^I ^ivá, i düsirá gro^l'i k'iril(l?
   —   Adrál §-adráí! gro§l'i acidará loe.
   Tricurft 99 di 4*1© apoea, ca 99 di orí $i-l acl'amá amirálu. 5 s-lu ntreabá, s-easte-cá feate            Avutlu aspuse, efi are
semnu. Scoase prota nelu.
   Amirálu lo nelu tu míná, 1-mutrl di ná parte, de-alantá, aduk'i, cá easte a h'il'e-sal, ma (}ise cu tut aeste:
   —      Aestu nu-I semnu sigur. Hrisitl'i de-ástán^i te-adará 9-10 tine'viü, nu un nel. Va-1 al adratá la virá hrisic. Semnul aestu nu-I bun. Altu al ?
   Avutlu scoase oara cu vula h'il'e-sal.
   Amirálu nfpól u mutrl, vi<}ü cá-I oara h'il'e-sal, ma tut 4ise:
   —     Niti aestu nu-I semnu. Multe orí sun tu lume ná soe.15 Altu semnu §tií ?
   Avutlu scoase ¡j-aspuse perl'i.
   —      S-aestu nu-I semnu sinátós, gri amirálu. Multe feate aü perl c-a h'il'e-meal.
   Ma ñapó! scoase cartea. Nu putü z-<Jicá amirálu, cá nu-120 di mina h'il'e-sal. Scoase ¡ji-1' deade h'il'e-sa nveastá $i feate ná numtá amiráreascá, te pinñ adl se-aspune.
   La lumtá erám 9-I0 §i-ñí deádirá ná misurá cu ariz. Cum mi dufeám acasá s-lu míe, tricurá ni§te orñi ¡ji mi mutará nsusu, nsus, ca 4&te gimll $i me-alásará dapoea tra-s cad85 ?¡ lo di fricá arcál misura §i s-frea4e §i se-adrá tivale. Cá-4ul ?-Io §i-ñl mo-agudií $i di goadá vrea-ñl crep. Acló lu cri-pám, vine un §oaric §i apárni s-mi batá cu coada ¡ji aceite ascápál di mosrte. Cu tut aestá, suntu ¡japte sute de-añl de-atumtea §i dorlu tut mi doare.                                     30
             (Spus de Toma al Bu$a din Veria (Doliani), Macedonia.)
                 108. Gugu-Gágá.
    Erá, te nu 9-erá.
    Erá uná oará un om avüt, avüt cá nu $tiá lu l'-are groijl'i. C'ine ma stres §-erá nipbl cum no-aveá faptá fisea altu. Un
Papahagi, —Basme arománe.
23
354
PER. N. PAP AH AGÍ
                                      pará nu-1' vineà se-aspargà ?i groslu cum intrà tu punga lui, luninà nu ma yideà altà oarà. pi-1' stres ?i scoate-l' ocl'il'.
     Erà nà 4uà di pàreasinl. Dùsirà tufi se-acùmpàrà din pà-zare, c-aveà adusà ni?te pe?ti, duso ?-nis. Tufi acumpàrà, tutf 5sà ndrideà la platá, ma? nis, ma s-?utà, vineà di varliga, se-amvirteà ?i-l' pàreà cà suntu pentii' acung'i. Nu-1' si loa fucarSlu, cà s-nu h'irifeascà (ivà cu virà gros cama ng'os picul'lu. A?tiptà si scadà p&h&lu, tra s-acùmpàrà.
     Aproapea di casa avutlul ai?tùi stres binà un om fucariS. io cà óinu?e tu vatrà no-aveà. U micà pinea tu doàule 4>I° nà oarà. Ma, cu tut aestà, vìrnà oarà nu s-plin4eà ?i cindu agudeà cite virà pindarà, ?tea s-l'-aflà loclu : carnea cama buna, vinlu ca ma vecl'ul nis vrea lo-acùmpàrà. fe 4Ueà nis : unà banà avèm, un suflit are omlu, prinde s-lu lom cu lòbuniu. Uua, cariate cum fea te, scoase virà cartu di migìt ?i duse m-pàzare. Cum vi4ù un pescu mare ?-crehtu 1-1'a, il plàtea?te ?i-l du(e acasà.
     Avutlu armase cu gura càscatà. fé soe? aestu pine no-are s-micà ?-acùmpàrà pescul a tèi cama marie ? Nk'isì dipu 20 nis ?i lo-agumse:
     — Nu ti ntreb, vitine, fé soe di lucru easte aestu? Acum-pàràgl un pescu ma mare cit caplu-tì. D-iu ahinfi paràtì tine?
                                    - Vindùi leàmnile a4I ?i loal un cartu. Patru gro?I ded 25 trà pescu, un gros pinea ?-agun4e, s-o-ardu astà searà, sà-1' si ducà andará. Unà banà avèm, s-u binàm cindu putèm.
     —  Va z-vin 8-mi fllipse?ti ?-mine, macà-I ac$ì.
     —  Vinu, 4ise fucaràlu.
     Fucaràlu, cara vi4ù cà avutlu va-1' tiniseascà measa, s-nu 30 s-aru?nea4à, duse ?i si mprumutà la hane cu vinlu. Nu-1' lipseà tivà. Micarà tuti, biurà, o-àrsirà cu arideare, cu cintare ?-cu gucare.
     —    Nu ti ntreb, tine te-avù?I astà searà, l'-tuk ì?I ; mine te vai miti?
35  — Mine ? are Dumni4¿ü : 4uà noaùà, càsmete noaiià, 4i(e
  pàràvulia; va l'aü sapa, vai lucrè4 ?i vai binè4.
     Cara s-mindul, s-mindul avutlu, 4ise:
     —    Ma bunà banà tretl tine di mine. Di àstàn4i va mu-trescu s-me-adàr ?-Io ca tine. Nveatà, cà Io am gro?I ?-flurìI
GDGU-GÀGÀ.
355
cu saclu. Bana-nl tutà s-mic cu pulmul flurille §i nu z-bitescu. De-aestà va-tf fac 9-atia nà buneatà. Na d'elle fi du-te, umple un tastru di flurìì §-a tale s-h'ibà. Dure fui cl'aea draclul !
  Fucaràlu te agtiptà? Arape cl'aea fi trade tu |ildr la a-Tutlu. Aestu li tineà flurille t-un tàlare. Cit lo z-bagà mina s-l'a un pulmu, fi na, cà l'-ease un aràp cu nà màtucà tu minà fi-1' dlfe:
  —  Te cafti aoate?
  —   Ea, mi pitricù domnu-su s-l'aù un tastru di flurìì.
  —   Cari donami?
  —   Nicuk'irlu a càsil'el.
  Araplu arise fi-1' dìse :
  —     Màrate, màrate, t© te-aride mintea! Aeste flurìì nu suntu a lui. Nis le-adunà trà Gugu-Gàgà. AI avdità di Gugu-Gàgà? A lui suntu.
  Fucaràlu, cu nàrle spindurate, s-turnà acasà ca virà nel agùn fi-1' <JIse avutlul \e curà anàmisa.
  —     More cum, gri aestu? Nu pot s-fac Io te voi co-avearea. mea ?
  —   De! ftiu f-Io? Te-nl vidurà ocl'il', ateà t-aspùn.
  S-aprease avutlu foc, si scoalà, si dute acasà f-acl'amà
tlol masturl. E1 aveà to-avlie un àrbure mare, di virà patru-sute de-aAI. Il tàl'è. Apoea l'i scosse pinea di nauntru §ì-l gulì. Acàfà apoea fi-1 umplii cu flurille a lui din tilàr, fàrà z-veadà màsturl'i. Trif in coadà cu agutorlu a màsturlor,
lo-arucà to-amare fi dise:
  —   Na! 8-1'aìi f-Io, s-l'a fi Gugu-Gàgà!
  G'ine ma te-I scriatà sà s-facà, va s-facà ! Grenda, cara Io amarea-amarea, u scosse unda tu loclu al Gugu-Gàgà.
  Gugu-Gàgà f-erà un putrìd de-avùt. Aveà ahi'tl paréti, cà no-aveà lu s-l'i bagà. §-erà bun ca nà cumatà de amàlamà : nu erà om di la Dumnidàù, i avut, i oarfin \e s-no-albà tur-nàturà la nis. Tufi micà, beà fi fu<}eà cu pi'ntica adàratà tae. Aicunarl'i prima o-aduteà la nis. L-aveà udàfl trà micare, trà durnare, cà u duteà cu càcula scoasà.
  Nà duà SicuAarl'i s-priimnà pri buda de-amare. Grenda o-arcà unda nafoarà de-amare tamàm atumtea. T® vine a lor, lucru no-aveà, ai s-u l'a fi s-o-aducà acasà la Gugu-Gàgà s-o albà ca pidùl'ù trà fideare. pica f-fapta.
5
10
15
20
25
30
35
356
PER. N. PAPAHAOI
     Avutlu stres, cara o-arcà gronda mplinà di flurìl to-a-mare, vru z-veadà: gronda va z-vinà la Gugu-Gàgà i nu? Acuite, ncfilicà pri un cal $i ntreabà un, ntreabà alantu di Gugu-Gàgà — cari nu lu $tea ? — agumse la nis.
5 Unà agumse tu avlie §i protlu lucru te vi(Jù fu gronda. §.feate crufea di óudie. Ne cà nu-1' vineà sà-9 pistipseascà ocl'il'. Gugu-Gàgà lo-a§tiptà multu g'ine, cu tute bùnile t© deade Dumnidàù. Dupà t© mìcarà g'ine-mu$àtl §i dupà t© li cruirà làh'le g'ine, avutlu stres il' 41©© ©1 Gugu-Gàgà, z-ìodipunà pinà to-avlie.
     Ma dipùsirà, 4*©© pale avutlu stres citrà Gugu-Gàgà:
     —  Nu AÌ-aspùnl, gronda està, d-Iu se-aflà aoafe ?
     —  Aicunarl'i o-adùsirà di pri màr4inea de-amare.
     —       Adu nà tupatà s-u discàm, tra z-ve4i nà éudie, cum I5nu-tl vi4urà ocl'il' pinà àstàn4ì.
     Gugu-gàgà nu ca vrea se-aspargà gustul a Sicunarlor, ma trà k'efea oàspilul, s-nu-1' armìnà hàtirea, stràxì.
     Tac! tue! cu tupata, discarà gronda. Unà discare 91 flu-rille s-aruvirsarà m-pade.
20  — Na! càsmete t© nà viiìe n-casà, gri Gugu-Gàgà. Disile
   a tale sh'ibà, oaspe !
     —  Nu-p voi pindarà, oaspe, 4*©© avutlu.
     —  Ma cum s-fate aestà?
     —  Un lucru vru! z-ved; il vi4ùl 9-ahintu agunde.
26  — Ma cà va l'al, mà cà nu s-fate altà soe.
     'fivà! avutlu nu vrea s-avdà di loare. Atumtea Gugu-Gàgà il' dimindà a mul'are-sal §i-l' dite, se-adarà nà turtà cu alitare màsturil'e, cà s-u umplà ma§I cu fi urli. Nu va 4icà, cà mul'area o-adàrà pri dimindatà.
30 Apirì 9-oàspile nipòl $i ncàlicà calu 9-trapse. Cum easte adetea, l'-bàgarà unà altà trà cale, pulì', gài'ìnl, pità 9-turta cu flurìl 9Ì-9 trapse calea, oarà-1' bunà.
     Gugu-Gàgà aveà avine, §i cari triteà, aveà datà ahtare zbor, cà poate s-micà $i s-l'a cità auà z-va. Virà nu-1' 4it©à: 35 stài ma nolo. Trici'ndalul 9-avutlu, s-turnà to-aviiie sà z-discurmà puti'n, pinà s-fringà càldura, cà erà nadà 4uà. Aclò erà 9-niscintà oaminl de-al Gugu-Gàgà. Ae$ti l'-adunarà di cama buna auà §i l'-u deàdirà avutlu!. Avutlu cu t© s-l'i meascà ? scoate 9-là da iurta.
picurAroçlu.
357
  Oamiñl'i u loará, ma cari erà sàturàtl pin di gurà, nu u fi î'msirà çi seara o-adùsirà acasà. CIt u vujù Gugu-Gàgà l'i-ntribâ :
  —   D-ïu o-aflàt turta está?
  —      D-Iu s-o-aflám? Nà u deade un càlàtôr, ma cari nu nà & fu foame, nu u mîcâm.
  —   Nacà l'-u furàt tivà ?
  —      Ba ! se-ascapà Dumni<Jáü ! Tr-ahtárl oamiñl nà çtiï, di cîndu-tl mîcâm pînea?
  Atum(ea vùjù Gugu-Gágá, cà nu-ï di la Dumni<Jâü s-fugà 10 fluriîle di la nîs.
  Ç-acçite nîçï armàsirà eu fluriîle ç-cu groçl'i §-eràm ç-ïo aclô §i-nï deàdirâ un tastru di fluril, ma cari nu fu s-h'ibà a m6ale, nîpôl fàrfi pindarà armàç.
                Pàrmîô çteam, pârmIB aspùç,                      15
                cît putùï, ahî't v-arî'ç.
  (Spue de Ghtyi al Muzi din Selia (Càlive-Badralexi), Veria, Macedonia.)
                   109. Picuràruçlu.
  Erà, nu §-erà.
  Erà uná oarà un amirâ multu çtiùt çi multu bun. La tutà lumea fàfeà bunèfl çi s-l'-armînà numa trâ totna, bâgâ ç-adrâ 20 un scul'5, cum altu nu s-aflà pri lume. Aclô vineà di nvità fiéôrï ç-feate dit màr^inea loeluï.
  Ntrà ananfî flôôrl de avùtï, di domñi màrl çi de-amiràtï, mîcà nà mîçcàturà di pîne ç-un h'il'ü di picuràr. Tu taxea lui se-aflà çi doaûà feate de-amirâ, feata-1 amirâ Vearde çi feata-25 al amirâ Albu. Le-aveà pitricutà pârintîl' z-diçcl'idà ocl'i la , nvtyâturà.
  A h'il'lul di picuràr îl' dî(eà Picuràrùç. Numa lui val erà altâ soe, ma flôorl'i acçite-1' gréa, cà erà h'il'ü di picuràr. Picuràruçlu nvità foc, ç-ïu nu 9tea doàule feate, 1-aspuneà 30 nîs cà erà drac din vale, di tute-1' tâl'à. §-feàtile l-vrea multu tr-aestâ.
  Nà 4uâ, dàscalu là <Jîse, cari di nîçï val veadà vîrà vis astâ searâ, s-nu lo-aspunà a vîrnùi, maeà vor sà s-faeà vislu.
  Picuràruçlu vi(Jù tu vis, cà taha ningà patlu a lui vine 35
358                    PER. N. PAPAHAGI
   nà moa§e. Moa§a tineà t-una minà soarle §i to-alantà luna. Apoea 8-turnà cìtrà nis si-1' dise:
     —    Picuràrù? mu?àt, Picuràrùg mu$àt ! Soarle $-luna va-t¡ lunineadà calea, soarle $-luna va (à ndul(eascà bana !
5 Fiòorlu z-di§tiptà di nà oarà pri vislu \e vi<Jù, §-aduse aminte di zboàrile a dàscalul $i stàteà mintuìt §i cirtìt, a-dunàt tu nà màrgine di udà, cà t*erà óilà di nis.
     Tricù mà-sa, 1-vidù mvirinàt $i lu ntribà :
     —       fe-AI al, h'fl'tt, di stai mvirinàt ? Nu ñí-aspúAI §-a àia ? io §i cara nu vru z-di^cl'idà gura Picuràru^lu, s-nàirl mà-sa
   §i lu scoase nafoarà. Picuràru$lu duse §i s-plimse la tatà-su, cà màsa lo-agunì din casà. §i cara nu vru s-l'-aspunà nifi a tatà-sul, s-nàirì §-aestu iji lo-agunì din casà, sà z-ducà sà §-aflà altà mumà §-altu tatà, macà no-ascultà.
15 Fiòorlu, ca ficòr, §-lo mintea la òoare §i l'-u deade citrà de-am pladea, lu si-1' veadà ocl'il'.
     Picuràru^lu erà mu$àt §i mintiòs 91 grama, {e u nvi(à, se-acà(à di nis. Acuite cà §-tu carte nu erà de-ajél' k'irutl'i. Calea-calea, agumse, tu amiràril'a amiràlul Vearde. Vizirlu a-20miràlul, cum zburi' cu nis §i vi<Jù, cà erà di grell'i §i nu erà virà di li^uratl'i, fumeal'e no-aveà, il lo trà h'il'u.
                                    Nà <}uà era-1' acl'imàtl la amiràlu Vearde la measà. Feata amiràlul, s-aveà turnatà di la scul'ò, cà loará pafse §i aveà adusà cu nisà §i soafà-sa, h'il'a àmiràlui Albu. Nise 1-cunus-25curà di nà cale, cari easte, §i lu ntribarà, cà (e lo-agunirà parinoli' de-acasà ? Picuràru§lu dise, cum sta lucrulu ma cum u bàgà tu greaoa, di nu vru se-aspunà vislu necà amiràlui,
   lo-acafà aestu §i-l bagà tu pudrume.
     Feata-1 amirà Vearde l'i si fea {e iiilfi di nis §i di mu$u-soteafa lui §i pe-ascumta l'-adu(eà hranà al Picuràrù^, fàrà zborlu a tatà-sui. Adu adì, adu mine, feata, acàfà sà-1' batà ìnima trà nis 9Ì pinà s-nu-l videà doauà ori in duà, mureà. Ahintà vreare bàgà trà Picuràru^lu a l'el.
     Tora, feata-1 amirà-Vearde $-pitriteà càr(i dipriunà cu 35 feata-1 amirà-Albu. Nise di multe ori s-òucuteà tu càr(i §i-§ bàgà ntribàrl. Feata-1 amirà Vearde erà cama groasà vedi tu minte, nu-1' tàl'à caplu ahintu, ^-ajea-l amirà Albu erà cama dràcuroasà g-ma pirà.
PICURÀRUgLU.
359
   Xà <juà l'i scriè feata-1 amirà Àlbu gi-1' <j*se, cara poate s-anguèascà §i z-disleagà traile aeste ntribàri:
   1. Cu (e si zicsea§te peaja di où? 2. Apoea-1' pitricù do! cal' azburàtòrl, s-aleagà cari i bunlu $i sà-1' pitreacà slablu nipòl ; 3. §i cum va s-facà, fé, cindu s-arujascà eapa l'ei s- 5 avdà mintjul di 1-amiràlu-Vearde ?
   Feata-1 amirà Vearde cripà §i pl&scineà, cà nu ^tià, te apàn-dise z-da. S-feate ca di fàrmàc; tutà noaptea nu o-acàtà somnul mintuìndalul-se la ntribàri §i tut vnu putù s-là da cale. Dimineata vine cirtità la Picuràru^lu a l'el, s-l'-aducàio micarea tu pudrume Aestu, ma u vi<Jù loatd la fatà, u ntribà te pàti', di easte cirtità, canda-1' si nicarà càràvle?
   Feata-aspuse, na §-na te curà.
   —    Tr-ahi't crek', lai màratà? Am na! l'a peaja di où bag-u tu pàlan<jà ; l'a $-tarà dila mortu, un h'ir, cu trelle deàdite, 15 bag-u de-alantà parte di pàlamjà, §i btyeà co-aestà.
   —  Aestà g'ine, am alanti ntribare cu cal'i?
   —  Xo-are lucru cama li§òr. Adarà doauà hindàk' $i bagà-1'
se-ansarà dol'i cal'. Atei ma inimoslu ;-ma bunlu vai ansarà ; fricoslu va se-asparà §i va s-tragà nipòl.                   20
   —  E ! g-aestà g'ine, am anantà ?
   —  Tr-anantà nu me-acàt, cà prinde s-h'iù §-Io aclò.
   Feata feate cum u nvità fléorlu, zicsì peaja di où cu tara
di mortu, tinù calu atèi bunlu §i-l' pitricù nipòl atèi slablu. Apoea feate cum feate, lu scoase Picuràru§lu din pudrume 25 §-l pitricù la feata-1 amirà Albu, si-1' da apàndisea §-la ntri-barea din coadà.
   Unà agumtà tu amiràril'a al amirà Albu, Picuràru$lu là dimindà a oàmiùlor a lui $i là <}ise : Iu vai vidèfl cine, sà-1 vàtàmàtl ! Agunginda nis la pàlate to-avlie, scoate cumbura ?i 30 o-aprinde pri un cine amiràrescu. Ask'erea di nà oarà sàr-gl'irà $i lo-acàtarà. Apoea lo-adùsirà la feata-1 amirà-Albu
8-lu gùdioà, cà nisà tati no-aveà §i dumneà sìngurà. Lu ntribà, cà te arcà pri cine cu cumbura.
   —    Cum s-no-arùc ?i cum s-nu-1 vatàm, cà luk'l'i agùmsirà 35 tu munti s-micà picurarl'i di vii $i a lor nu li si bate urea-cl'a dip aoate?
   —    Xu ti mintue§ti tine, d-Iu vrel s-avdà cinl'i, ni§I de-aoà §i luk'l'i din pàdure?
PER. R. PAPAHAGI
360
     —Ttfa^á ciñl'i de-aoá no-avdu te s-fate tu pádure, nu ti ntreb, cunT caff! tiñe s-avdá min<Jul di 1-amirálu Vearde, clndu arujagte eapa ta de-aoafe ?
     H'il'a-1 amirá Alba nu s-aijtiptá s-o-acatá; vidü cá-1' featá 5mintea §i-l (inü aclofe trá bárbát G'ine ma feata-1 amirá Vearde 1-vrea §-cama multu $i cara nu puteá s-facá fftrá nis, si sculá 9-apirl la soafá-sa.
     Tra s-nu l-aspargá k'efea, li lo doáuli nveaste.
     Uná dimineafá, cindu-1' turná sá a-la una cu ibriclu de 10 amálamá §-alantá cu Henea de asime:
     — Na! <}ise nis, aestu fu vislu te nvisál; luna cu soarle h'ifl voi doáule.
     §-ac§ite armase nis pri scamnu le-adrá doáule amirfi-ril' uná slngurá §i biná ná etá ntreagá, cu tute bünile 9-cu 15 tute mu^utefle dipri loe. Cindu igá a priimnare tu carotá, una di ná parte $i alantá de anantá parte, ij-nis tu mese, tup éoñl'i 1-zilipseá §i tute feátile li susk'irá.
     Aclb erám §-Io §i-l vidül cum di un picurár agumse mare amirá. Me-apruk'áí di nis pre-agalea-galea §i de-aoá do-acló, 20 cu zborlu 1-feéu si-ñl da §a ñia niscinte fluril. Nás, om bun, nu dise «nu-tf daib, ma bigá mina n-gepe §i scoase un pulmu §i-ñi li deade. Troará ded fuga m-pázare $i acumpárál acüí ná óileah'e, a cul ná cáóulá noauá, a cui un brin, a cul ná flueará, mal di mu§utétí. Tu soné acumpárál §-un cal §i li 2&ncárcái pri nis, ncálicál §i trap$u z-vin in hoará. Agum§u piná la BarberI §i cari acátará ciñl'i sá s-aurñascá pri mine, vrea mi bea. Tra<Je unlu di cáéule, trade alantu di brine, — a|él' 9-0-aveá cá suntu h'icate, — ñi le-arápurá tute §-ío di fricá, cu de-avia putül s-me-apár cu máfuca §i z-vin aoate, 30 gol ca tufek'a.
                                                                       (Auzit de la mama mea, Avela, Epir.)
                   110. Ficorlu de la ari'ü.
     Erá ná oará, te nu §-erá.
                                   Ná oará, tu vecl'ul k'iró, va h'ibá adl carióte cite sute de añl, biná tu márdinea loclul un cri§tin cu mul'area luí. Ni§I 35 aveá noauá fléórí. Dupá noául' fléórí, mul'area armase greauá nápóí §i cara s-umplurá dl'lile, il' viñe s-amintá. Cara §-a-
FICOBLU DE LA ARÌ'0.
361
                                         mintà criatina, tu traile seri vìnirà mirile sà-1' bagà càs-metea.
   Mul'area, cari aveà un jar di fumeal'e, lo-aatiptà aestu cu alàsare mare. Acuite, a treea searà, ne turtà cu nare, ntyi m icàri, ni(i vin, ni ti measà nu ndreapse trà dine. Aoste, cara yìnirà a-aflarà measà nibàgatà, s-nàràirà multu ai acàfarà s-l'-u toarcà dua àiclul ma§I pri h'irlu a tèi lallu. §i t®-l' bà-garà ?
   Sà-1' moarà tatà-su, sà-1' moarà fratl'i, noàul', §i s-armìnà nìa coblu 9-lallu, 9-cindu va-1' vinà oara sà si nsoarà, sà-a l'a mà-sa nveasta.
   Muma curbiaana, cindu av<Jì' scriata mìrilor, càrnea aa di-pri nisà l'i si cutrimburà §i somnul nu §-u acàtà pinà tu apirità. Mindul, minduì t® s-adarà, ai pin tu coadà apufàsì sà se-ascapà de atèi, te s-nu se-aflà cama g'ine. Si sculà mà-rata §i-l lo tu poalà ai duse màrdinea de-ariÙ, s-lo-arucà to-apà §i s-lu neacà. G'ine ma, muma tut mumà : u durù §i nu cutidà s-lo-arucà to-ariù. De aestà lo-alàsà pri buda a-riùlui, 8-k'arà di singur.
   Cìt fude làita de mumà $i na Tu treate pre-aclò un om. Avdìndalul zg'ic di fiòurìc, il lo $i-l duse acasà-1'. Atèi om erà dit altà hoarà ?-cà lo-aflà 1-ariù, l'-bàgà numa: Fiéorlu di l-ariu.
   Tu casa ai§tùl om, Fiéorlu di 1-ari'ù, criscù duà di duà ?i s-feate gone. Cari agumse omlu cu mintea coaptà, nà duà §i ntribà tatà-su §i-l' disa:
   — Nu AI-aspùAI, di t® nl-u numa Fiéorlu di 1-ariÙ?
   Tatà-su nu vru s-l'-aspunà ma naintea, tra s-nu-l cirteascà. ma cara l'i se-angricà multu, multu: * va Ai-aspùni, va Al-aspùni», l'-aspuse tute, cà nis easte aflàt, cupiléu arcàt 1-arì'ù.
   S-cirtì fiéorlu $i si mvirinà, afli'ndalui cum sta lùcurlu, ma no-avù t® s-facà. Si sculà, igl bàgà nà cumatà di pine tu tastru ai nk'isì sà-? aflà pàrintil'. Agumse tu hoara tatà-sul. Aoate, di sàrminità loat, nip* cunu§teà virnà. Trapse §-nis la nà mul'are moa$e.
   Moa§a està no-aveà fumeal'e. Lu ntribà de-aoà de-aclò ai nvità, cà a-nis nu a-are pàrinfi ai apoea, l'-deade di nà parte, l'-deade de-anantà, sà-1 facà h'il'u ai s-lu nsoarà cu nà vèduà muaatà. Il' dise moaaa, vèdua està easte avutà, cà avii noauà
&
10
15
20
25
30
35
362
TER. N. PAPAHAGI
   fluòri §i-l' murirà màratl'i ?-apoea-l' muri §-bàrbatlu §-ar-niase sìngurà ca vai di ea. Cà nu-1' intra òor di om in casà §i cara z-va nts, ea poate s-l'-o adarà nveastà.
     Fiòorlu, minte di fiòòr, cara-1 cinta §i-l discinta mugica 5 cari §te cite <Jile, l'i si gufi' mintea §i si nsura cu vèdua. Aveà tricutà ani multi $i marata di vèduà, te §-o-aveà, ca fiòorlu a l'ei din coadà easte nicàt, agirai di scriata mì-rilor. Cara s-marità, di zbor-zbor, lu ntribà nisà, d*Iu l'-easte vina? Fiòorlu dil-ari'ù §-aspuse tute cite §i §tea di la omlu io te-1 criscù, cum torà §-ahi'ti aói lo-aflà 1-ari'ù, cum il lo, cum il criscù §i cum, cara §-agumse cu mintea coapta, vru sà §tibà, cà-te-1' bàgarà ahtare numd 9-tu te cite §i §tea.
     Mdrata di mul'are, cu cìt aspuneà §i grea Fiòorlu dil-ari'u cu ahintu ngàlbineà, §i-l' aràfeà gl'et single tu vine-1'. Fin 15 tu sone, cindu z-biteascà fiòorlu de-aspuneare, il' vine aràu $i cà(Jù stog im pade, strigi'ndalui : Tine h'il fiòorlu a mel.
     $i acuite, te fu bagata di mire, s-feafe.
                                                                                   (Cules din Turia, Epir.)
             111.  Somnul, $oàriclu $i bubuliclu.
                                    Erà unà oarà un Arumi'n. Nìs, cari no-aveà aveare, cari 20 no-avea oi, se-arugà la un òelnic fji s-feate picuràr. Trei ani di <}tte il' pùscù olle a òèlnicului, fàrà sa z-disparta di nise
   9-fara ca s-avda zboare di la domnu-su. Aestu no-aveà ìu s-lu bagà, ca erà multu mbistimèn. Dupà trei ani di <Jile, il vine dor di casà §i di soe-1' $i vru sa z-ducà n-hoarà-1'.
25 Domnu-su, 1' vine greù, cà z-dispartà de ahtare gone picuràr, ma cu zorea s-lu tinù tut nu puteà. Vine fiòorlu sà-§i cafta aruga. Calniclu bàgà di na parte tre! nil' di gro$i, cite na àile to-an §i de anantà parte bagà trei oi, cite nà oae to-an §i-l' <Jise a picurarlui :
30  — Fiòorlu a mel ; no-am vira plìngu di tine, ca-ài lucrà§i
   cu trup §-cu suflit di primansus ninga. Io vream si stai ninga, ma cara nu vrei, cu zorea s-ti tin nu pot. Aruga ta aestà i: vrei treile nil' di gro?l, vrei trelle oi l'ai.
     Picurarlu cà<jù tru òudie mare.
35  — fé 8oe, domnu-nu ni-<Jite voi treile itti' di gro§I, voi
80MNÜL, 90ARICLC ?I BtJBULICLD.                  303
treíle oí s-l'aü ? Nis va §tibá tivá, ma cft li tiñiseagte olle cit treíle ñil' di gro^T.
   Picurarlu, vre! minte gcurtá, cura vrel aleapse olle. Li bágá náinte cu cárliglu gi nk'isl citrá n-hoará-1'. Calca cum z-duteá astal'e un aü§. Au§lu aestu s-h'ibá Somnul. & li' deade buna-1' du& picurarlu, (e tut cíntinda z-duteá, ca-n <Juá di Pagte.
   —    Buná duá, fártate, l'-u turná Somnul. Iu oará buná cu olle.
   —  Acasá, lalo! Eale suntu aruga mea di trel añl di M
   —    Nu tal' uná s-u fridám, s-u mícám, tra s-ná fá(ém fár-táfí, cá 9-I0 va-p fac virá bunáteatá, cari s-o-aducá oara.
   —  Cari d’tl tiñe, lalo, s-tal'ü, u tal'ü.
   í?-picurarlu u tál'é ná oae, u fripse, u micará dol'i cu cintife §i cu vreare $i s-feátirá fártátl.                      i&
   Apoca z-dispártirá nipóí, Somnul l'-u deade citrá di ná parte ^-picurarlu g-lo calea citrá n-hoará-1'. Ma nclo, cari erá tu avia cáloáril'el, li bágá doáule oí to-amiri4 §i s-tease $-el sun aumbratá. Aclb iu durñá, ease un §oaric $i cara-1 di§-tiptá dit somnu, acátá sá-1' 4^cá:                              20
   —    Nu tal' ná oae s-u micám, s-ná fá(ém fártáp, cá §-ío, cari s-o-aducá oara, va s-tá fac virá g'ineafá.
   Picurarlu, vrel inimá buná «Jíl', vrel ahi't l'-agundeá, a-cá^á $-tál'é ná oae trá hátirea goáriclul. U fripsirá, u micará §i s-feátirá fártátl.                                           25
   Apoea §-lo oae fe-1' armase, o-aduná náinte cu cárliglu §i agumse t-un loe, Iu astál'é un bubullc de-ajél' (e-adará g'ilandrá di bálldl-
   Cara s-cunuscurá, l'-acá^á vaca bubuliclu, si-1' tal'e oaea, s-l'-u facá uspét, cá 9-nís va-1' facá virá bunea^á. Picurarlu 30 8-raindul, cá g-co-ateá $-fárá de-ateá. O-acátá, u fripse, u micará $i s-feátirá fártátl.
   ^-armase picurarlu ma§I cu cárliglu. Calea-calea, cinti'n-dalul 9-imni'ndaluI, agumse tu ná hoará. Tu hoara tea s-fá-teá ná sárbátoare mare. fe erá sárbátoarea tea ?                35
   Feata de-amirá agumse to-añl §i tatá-su il' di00 s-u máritá*
   —    S-mi márlt, di00 feata, ma nu va l'aü di cit at&l t0 val poatá s-mi facá, s-arid. §i cari va se-acafá ?i nu va mi facá s-arid, sá-1 ?curtik'éd ná palmá.
364
PEB. N. PAPAHAGI
     Di tu mártjinea loclul se-adunará h'il' de-amirátí, goñl-a-leptí, goñl mu^átí, unu g-unu, di^tepti, drácurógl, ma virá nu putü 8-u facá 8-aridá. §-tora báteá tiínpina di trundueá loclu, sá se-aduná lumea.
& Picurarlu, te lucrá trel añí di <}ile s-amintá ma§ trel oí, te, §-ateale li micá luplu, vine grallu, av<Ji'ndaluí cum báteá dául'a, ntribá, te s-h'ibá ? II' apindisí virnu, c& h'il'a amirá-lul va mártare cu ligfttura s-u facá s-aridá, cá di nu, sá-1' tal'e caplu a gbniluí te va s-acaffi.
10 Picurarlu s-mindul, sá-§ caftá ?-nis cásmetea, cá poate s-easá tivá. fe §tií? lépurle arsare d-lu nu te-agtepti. Duse zburi' §-nÍ8 co-amirálu, cá se-acatá. Citu-1 simnará tu tiftere §i susk'irá grámáticlu ná oará:
                                        — L'a-tl curátile g-tine gone. Ma§í, cá nu k'are lumea cu I5ahtárí ca tine, cá k'irurá aoá náparte goñT, nu gucáreale.
     Picurarlu trapse de-acló tu grádina feátil'eí. Feata §idea pri balcone §-nis tora prindeá s-u facá s-aridá. G'ine ma picurarlu nifi §i ?teá tivá drácurií. Fea te nis ndoí gicáti cu mina, l'i scoase limba, s-$utá, ma íu vrea sá §tibft feata di 20 §icáti di la hane. Nis ma multu nu §i §tea $i cari erá putin curmát, s-tease. Atumtea somnul di ná oará vine $i-l aplu-cusea§te. Durñá val ca dipri lumea lantá.
     Tr-oará agun<}e §i goáriclu cu bubuliclu acló. Tora \e fac ae^ti? §oáriclu se-aliná pri mer §i arupeá cite un mer §i-i 25lo-arucá di ¿ba a bubulicluí. Aestu, lo-acátá merlu §i aru-cutindaluí, arucutlndaluí, l'i lo-aduteá-n gurá $i picurarlu 1-micá tu 8omnu.
     Feata amiráluf s-tinü citu s-finu di arideare, ma tu soné, cara deade di pláscini ná oará, s-li§iná, di nu-1' si tineá 30 il'Ile. Aride feata, di feata amirálu, di la amirá acfifará s-aridá oámiñl'i a pálátil'eí, $i di la ae^ti lumea din afoará^ cá ma; aris §i li^inare erá tu hoara tutá. Atumtea troarij trapse somnul miná di la picurár ?-aestu uná§uná z-di§tipU|
   9-u vidü cum feata arídeá di s-cáhteá.                               I
35 Tutá lumea bágá sá greascá: a luí s-h'ibá, cu nk'erdui G'ine ma tut atumtea tricü pre-aclo un gone aleptu §i cudl amirálul il vineá greú, cum s-u da la picurár, scoase zboi) cá taha feata o-arise gónile-aleptu.
SOMNUL, 90ABICLU 91 BCBULICLtT.
365
   Dupà multà ncàòare cu picurarlu, «ba, cà io o-arifc» unlu, *ba, cà Io» alantu, amirftlu angricà trà gònile-aleptu.
   U lo §-u ncrunfi cu el gi màratlu di picuràr armase ca Sulta cu ucnàlu, nveastà adratà g-nibàgatà.
   G'ine ma picurarlu §-erà di mumà faptu. Nis nu li bàgà àrmatle m-pade di nfi cale. Acuite, cara §-feate zbor cu Somnul, $oàriclu $i Bubuliclu, o-aflarà g'ine s-a$teaptà ndoauà <Jile ninga.
   —     Tafl, Somnul, nu t-u mlcà ìnima, cà feata tut a ta va s-h'ibà.
   Cindu gonle-aleptu viAe oara sà s-culcà cu h'il'a de-amirà, na-t-ul somnul! Il lo pri gone di gu^e $i tì-1 tinù pa-spràving'ifl di ori pri somnu, di (Jiteàl, cà (arà di mortu 1' bàgarà. L-minà feata, l-pruscuk'ì cu apà sà z-di^teaptà, nis budum! Feata, |e s-adarà, s-culcà g-nisà ningà nis $i durtìì.
   Soàriclu z-dufe ningà làitlu gone §i gri|! grifi l'-arupe zmeana, càmeaga §i strèpile. Apoea deadùn cu bubuliclu il' bàgarà peàtifle n-gurà, tu fafà lo-aùmsirà §i-l feàfirà trà ni-videare.
   To-apirità, cindu-1 veade nveasta-1' pri fé hale easte, §-acàfà narea.
   —     Nu t-o-aru$ine, l'-fafe, va ti mìcà ^oàrifl'i di viù §i nu te-aduk'e§ti dip ! Fatà-lae !
   Anantà «juà màratlu, §-udà ocl'il' cu apà arate, lo ergi di ninsumnare, feafe omlu fé nu cama putù, §-bàgà càmea§e §i zmeane di minine, ma n-cot ! Cu §oàriclu §-cu somnul va te-acàfl. Pàfi' 9-cama laea, te ni tr-aspuneare nu easte.
   Ac^ife pàfà màratlu dipriunà, cà pin tu sone s-nàràì ami-ràlu §-aduk'ì c-aestà va h'ibà blàstèm di Dumni4à, cà-1 lo pri gu§e pri màratlu picuràr. De afeà l'-deade bàrdeòca a gònilul-aleptu §i u ncrunà cu picurarlu.
   Atumfea feàfirà numtà di vàsil'àtl §i de-amiràfl, 9-micarà $i blurà lumea cu càéula scoasà.
          (Spus de Martul al Clonga, Càlivele-Badralexi, Macedonia.)
5
10
15
20
25
30
PER. N. PAPAHAGI
36f»
                         112.  Lin&voslu.
     Te vi<}ùt $i Je avdi't:
     Erà nà oarà te nu §-erà, vah' erà di se aspuneà.
     Erà nà oarà un om linàvòs. Di leane multà te-veà, niti 5 s-micà nu micà. Agtiptà tute n-gurà ca vìrà pull'u orbu. cum ninga? S-h'ibà micareà de-ateà te alùnicà pri gàrgàlàn, cà l'-angricà acàmatlul §i s-o-aroàmigà. Val diti: greata-lo-clul.
     Avdi' amiràlu cà tu amiràril'a lui bineadà un om di pri ìomansus, cà te bun aveà lumea di nis? dimindà s-lu spìn-durà, z-da ibrete la duàauà, s-nu l'a §-alti calea lui.
                                     Lu ntribarà ninga nà oarà oàmiàl'i amiràlul, cindu lo-adufeà la spindurare, s-easte cà se-acatà di lucru, s-nu lu spìndurà. G'ine ma nls, minà caplu §-là feate semnu, cà nu! 15 Z-digcl'idà gura sà zburascà, il' fu leane §-atumtea. Lo-anèu-parà oàminl'i, 1-bàgarà pri nà sazmà §i hai! s-lu spìndurà.
     Aclò Iu-1 duteà s-lu spìndurà tricurà pri su casa unèi a-vute. Aestà tamàm §-erà pri balcone. Cara vidù, cà adùc un om tra s-lu spìndurà, u curmà riila. Stàtù $-là gri a oàminlor : 20  — Te-adrà oàrfìnlu di-1 adutèfl la spindurare?
     —     Te s-albà adratà, crigtinà, cà-I linàvòs, cum no-are faptà flsea, disirà oàmiàl'i. L'-u leane gi s-micà. Tute n-gurà le-a§-teaptà. Ma nclo nu s-minà trà nà §il'e-lucru.
     —  §-trà leanea lui s-lu spindaràtl, easte amàrtie.
25  — E ! cri^tinà, nu §tii te soe di om linàvòs easte, de-ateà
   gretti acuite. Aestu §i s-micà l'-easte leane. Cari s-l'i poartà ?i cari s-lu màtricà, cà a^teaptà n-gurà?
     Ali avutà l'i si feate ni là di nis §i dise :
     —       AdutètI-lu la mine. Am nà ambare di nutl §i di puximàzi, 30las micà dua tutà, cà de-aclò, nu va scad Io. Las h'ibà trà
                                                           sùflitlu a tatà-nul, l'irtatlu, buneata està.
                                        11' di'sirà oàminl'i a timbelul te urbare deade sti nis, cum avuta lo-ascàpà ca di pri h'ir di la spindurare. §-lu ntribarà :
     —       AI, t© dit1 ! Ti dutl, s-binèdl ca virà càtèl orbu, tU9 n-35 gurà ?
     Timbelu §-mutà ocl'il' citrà la balcone §i ntribà:
     —   Nutle-s frimte? puximàzle-s mul'ate?
STATU §1 VÜLPEA.                     367
   Avuta nu c-av<Ji g'ine Qi nlribä {e 4Ue:
   —   - f e z-(Jicä, nicuk'irä ? Aestu nu Q-easte om ; aestu Q-easte greafa-loclul. AcqI Q-acQl, ntreabä, s-easte-cä nu{le suntu frimto §i puximäzle mul'ate. Nu vedf, c-al s-fafl c-un mamä n-gurä ?
   Oärfinä de-avutä, te mutreä s-l'i facä un bun, cru(ea q-feate, avdindalul Q-aestä:
   —     Am nis nu poate s-li fringä nu(le §i s-li rnoale puximäzle? n tri bä avuta.
   Avdi, te dite nicuk'irä estä, il' <}isird oäminl'i nipöl. Linä-voslu, necä diQcl'ise gura z-greascä, ma lä feate semnu s-lo-tragä la spin<Jurare.
   —     E! dise §-avuta, amirälu te ursl s-lu spindurä, ni§to minte ma multä vai albä ca nol mul'erle.
   Las sä-Qi aflä, cumu Q-fate. Vah' acQtye l'-fu scriata.
   S-nipöi oäminl'i lo-arcarä din anümirea Qi ndreptu-la spin-durare lo-adüsirä. Trä näh'ämätä di oarä, Q-lä draclu curlu cu nis.
   §-ac§ite 3-curä lumea di un timbel.
           PärämiO Qteam, pärämlö v-aspÜQ Nu Qtiü cum feöü, ma na v-ari'Q.
           (Spas de Mia-al Adam, din Avela, märitatä la Vlaho-Clisura.)
                     113.  Statu Qi vulpea.
   Erä, to nu Q-erä.
   Erä nä oarä §-nä zämane, tu eta cindu püriclu s-aplicä sä ncälicä cämila, un om cu numa Statu. Tutä-1' avearea te-aveä, erä nä avine. Casä no-aveä, durriä pr-Iu agundeä. Cindu s-cuteä aüäle, märatlu Q-o-avea dor, cä nu triteä dnä di la Dumnidäü, to s-nu-1' se-arucä to-avine, ba om, ba pravdä, ba zlape. Arucä-te äständi, arucä-te mine, nu Q-adunä la avidmare nifi gärnut. §-cum s-fäteä, cu tutä a lul avigl'are nu puteä s-acatä virä.
   Je 8-facä, to s-adarä, acafä di bagä nä princä (pävidä), cä nacft pin tu sone creapä luplu Qi se-acatä furlu di pä-trule doare.
   Noaptea tea, cari-Qte cum, nä vulpe cum vine noaptea s-micä aüä, ca cum Q-erä nvitatä, se-acätä tu princä. Si scoalä
5
10
16
20
25
30
35
368
PER. K. PAPAHAOI
                                        Statu dimineata çi |-u veade cumbara, lu s-uhtà nicurmàt.
     —   Ha ! l'-fafe Statu, tine h'iï furlu !
                                      §i l'-u intrà cu parlu na! cà-nl mìcàp aùa, na cà-AI mi-cà§I a viña! Dàdeà ca dipri gumàr. Márata di vulpe apàniì 6 s-lu pàlàcàrseascà, s-nu da acuite, cà §-nisà va-1' facà vìrà bun.
     —     A bre, om-om, al ài) A di mine §i nu-ñl me-agudeà acuite cà doare, cà §-Io va-tt fac vìrà g'ine.
     —   Ca (e g'ine, va-ñl fap tine, nà vulpe?
     —       Nu dì acuite, cà d-Iu nu tea^tepp nìscìnte ori, de-aclote 10 arsare lèpurle.
     —   E, spune, te bun pop sá-ñl fap tine a àia?
     —   Cara 8-mi l'erp, Io va s-ti fac finire di vàsil'è.
     —   Mare lucru tàxlçl, di me-aspàr, cà nu va-1 adàrl.
     —   Ba, cà va-1 adàr, maçl s-mi l'erti.
15 Te-ac§ì u l'irtâ Statu.
     Vulpea lu nvità te s-facà tora. L-bàgà di vindù a viña, ?-apoea parap'i l'-adrà ndol lire, ndol, migìp $i ndol carturi di migli. Apoea Mara si scoalà §i z-dute la vàsil'elu, s-là caftà tàgarea, tra s-misurà groçl'i afèl' mùlpl' al Statu. Nìsà 20§tea multe. Cìndu s-u toarnà tàgarea, alàk'ì di fundul di tàgare tute lìrile cite aveà.
     —     More, (Jise vàsil'elu cu mintea-1', aestu cariate cìtà a-veare va s-aibà ! Aestu va s-h'ibà cam-avùt di mine I
     Cara tricurà nìscìnte dile, nipòl viñe cumbara s-caftà tà-25garea, tra s-misurà migip'i al Statu. L'-u deàdirà çi cìndu s-o-aducà nìpòi, alàk'ì ndol migìp di tàgare.
     —   More, mindul vàsil'elu, aestu mplin di groçï caste !
     S-tut acpfe feafe ç-cu càrturle di mìgli Vàsil'elu 1-bàgil
   tu ocl'u, s-l'i da feata nveastà, cà ç-o-avù, cà easte miliu-3onistru, §i vru s-nu z-ducà avearea al'urea. Tr-aestà nis acl'imà vulpea çi u ntribà, te soe di om val h'ibà Statu, Mara noastrà çtip, ca te-1' dice. Lo-alàvdà, 1-mutà pìnà la Du-mni(}âü. Tu minuta tea ncllsirà lucru çi armase ca vulpea s-l'i 4ìcà al Statu, s-easte ca va sà si nsoarà, Aeste tute erà 35murafèp, cà Statu aestà ç-avinà. Vine vulpea çi-1' dise, cà bip lucru. Tora cum s-facà di te*I lipsità trà gambrò al Statu. Nis n-o aveà di cìt stráñile dipri nis çi te strañe? Arupte, citrà nal'urea; l'-erà fricà, s-nu l'a hàbare vàsil'elu, cà easte partàl, ç-carl s-lo-acàtà tu praçl, cà no-are pindarâ ç-cà tute
STATO 91 VULPEA.
369
sunta curcubete, i atiutà te-1 a?tiptà. Bunà ma vulpea erà ningà nis $i-l' fàfeà ìnimà, s-nu-1' si batà dip peana di ocl'u, cà niBfi va li da tute cu h'erlu.
   Nk'isirà dol'i s-l'a nveasta. Agùmsirà tri§ ningà hoara và-silk'ascà. Aclò, ningà un ari'fi si zburirà s-arminà Statu 1- 5 ari'ù $i vulpea sà z-ducà nàinte, s-l'-aducà straàe di gambrò di la vàsirelu. Apoea vulpea, cara s-mul'è to-arìu, di s-feate amol'fi: pàpùl'fi, trapse la casa vàsil'elul. Nisà frindeà coaste
9-fàteà nàjl sà s-alinà analtu la vàsil'elu:
   —     Cum s-me-alìn pri halea (e h'ifi io ? Nu mi ntribàfi z-và 10 aspfin, (e pà^mV
   §i vulpea, ne unà, ne doauà, là cruì nà minóunà gurgul'u-toasà. Acuite taha vineà virà optu-sute di cuscrì §i aclò iu vineà. cintinda $i aurlinda, là i§irà furl'i n-cale; 1-acàtarà calea, il' dispul'arà, alft-l' tàl'arà $i gòni le vi<Jù $-pàti', pinà 15 s-ascapà, faptu tiptile, cu ni§te straàe arupte, ca partàl.
   Vàsil'elu, cari av<Ji, te-aru§ine patirà tu vàsilia lui, il' viàe greù §i se-aspàreà s-nu s-nàràeascà «jiniraclu de-aspar<je numta, g-aigtèi cum il' fati apoea? De-ateà l'-pàrigursì 9-là <Jise, cà nu-i (ivà, cà aeste suntu lucre (e s-fac, ma s-nu §-u- 30 micà ìnima.
   Apoea scosse nà pàread'e di straàe vàsilk'egti, li deade a vfilpil'el ai le-aduse la Statu.
   —  Moree ! gri Statu, mare màlàgarà fu§I ? Cum fea(i$I di-1'
ligàti ocl'il'?                                                 25
   —    Nu-ì lùcrulu a tàfi, ma mutreà torà s-mi scoti cu fata curata.
   Tùpàtà-tùpàtà agùmsirà la vàsil'elu. Là bàgarà measa s-micfi, cà era-1' curmàti ai nimincàti. Tut micà gònile, §i s-mutreà la straàe, ca om t® nu §-aveà vi<Jutà altà oarà ah- 30 tare armata. Vulpea pri su measà ma-l' fàfeà semnu, s-nu s-mutreascà, ma nis nu g-aduk'à, cu tutà càlcàtura, te~I càlcà pri éor.
   Vàsiloaàa, te-1' bàgà oara, il' éuéurà pre-agalea tu ureacl'e a bàrbatu-sui:                                                  35
   —    Omlu aestu nu-ài lu l'a ocl'ul trà avùt §-trà criscùt tu muautèti. Nu-1 mutrenti, cum nu $i-l' mutà ocl'il' dipri straàe, canda prota oarà si nviscfi tu hrisàh'. S-nu h'ibà virà viftu ?
   Pipihagl, —Battne aromdng.
84
PER. N. PAPAHAQI
370
     Mara aduk'ì di n& oarft, \e curò $i cara Statu tut s-mutreà, eu tut seàmnile (e-l' fâjeà, dise:
     —     Cuscrâ, s-nu u loatï cariate cum, cft «Jiniraclu. 9-mu-treaçte strànile. Am (e s-nu s-mutreascâ? Ahtârl strade nis
6 nu li purtà necâ <Juâ lâlâtoare, necfi de-aradâ, ç-tora curbiçanlu-çl se-adarâ gambrò eu nlse!
     Vâsil'elu §i vâsiloarta s-mîçcarà de-arçine ç-tàcurà. Aveà 8-facfi aoà nàparte eu vulpea, nu §icâ ! Aestâ aflà câpak'e la tute.
10 E, nelse! loarâ nveasta §i k'insirâ la pftl&fle a gôniluï, te no-aveà necâ nfi câlivuçcâ. Statu tut o-aveà aspàreatâ huz-raetea, câ çi çtea mâratlu, câ no-are nifi lu s-l'i tragfi, ni t6 8-lâ da s-mîcâ, ma tutà ilpiSa l'-erà la vulpe. Nftsft nacft-1' featà fivà mintea, câ el nu-1' tâl'à caplu trà tivà.
16 Vulpea s-prifeate, câ z-dute sâ ndreagâ §i trapse nâinte. Calea cite cupll di oT, cite turme di irg'ilàtl, cite vâcâril as-tâl'à, s-turnà 9-lâ dîteà :
     —     Mâratl'i ç-corg'ii', mu trìti g'ine, cari z-vâ ntreabâ oastea amirâlul a cul suntu olle, eàpile, vâfle aeste, se-aspunètl, câ
8°suntu al Statu, fièlniclu, câ di nu, va vâ li l'a çi caplu va vâ-1 tal'e.
     Pieu rari'i, vâlmatl'i çi vücarl'i, oamidï din afoarâ, te prota oarà videà tu loclu a lor ahîtà oaste, te vrea k'arâ, câ vrea (Jîcâ, cum l'i nvifâ vulpea ?
36 Cùscârl'i s-éudiseà di ahîntà avutame al Statu, éèlniclu.
     Tu coadâ 8-apruk'arâ di nîçte pülStï. Pâlâtle aeste erà ali lamàe. Tute erà di amàlamâ çi de-asime.
     Vulpea vide ç-aoate. Cît av<)î' lamna, câ ¿or xen calcâ tu loclu a l'eï, strigâ :
30  — Cari are doaûâ càpite, di cuteadâ si-dï calcâ loclu?
     —     Loclu vîrnâ nu t-ul calcâ, gri vulpea, ma Io vitina ta, te mîc nâ cumatâ di pine tu loclu a tâû, vidù s-tâ daü tu gtire, câ ask'ere greauâ vine s-te-astingâ.
     Lamda li umplù di fricâ di minâuna vùlpil'el, cît di ini-
36 moasà erà nîsâ.
     —   Am te s-mi fac torà?
     —     7e s-ti fati? Intrà tu put pînâ s-treaeâ furtuna està, c-aestà ask'ere no-are tu minte si sta ; ea val treaeâ çi cari nu val veadâ vîrnu, va ç-mutreascà calea.
STATO 91 VOLPEA.
871
   Lamàa, aspfireatfi, fea(e cum u nvi(à vulpea. Cìt intr& nìsfi, na-1' fi cùscfirl'i, cft vìóirfi.
   —     Torà, là <Jìse vulpea pre-agalea, adetea loclul u va, s-arcfim tufi cite nfi k'atrâ tu put f-apoea s-n-alnfim la pfilate.
   §-cu arcarea (e feàfirfi cùscfirl'i cite nfi k'atrâ tu puf, mfi- & rata di lamAe deade d'elle fi nu dise gth!
   §i acuite Statu a tèi partalu, armase cu pfilfitl cama mudate fi di cìt pfilàtle a vftsil'elul. Ç-tote aeste magi cu firitlik'a vùlpil'eï.
   Ni dui, cara tricurfi ndol adï, H' dise vulpea al Statu. 10
   —     E gone, vidùçï cite bunètï ifl feéü ? Tine, cara sft ncl'id ocl'il' nfi dui, cìt va mi plìndi?
   —   Trei dû® f-treï noptì, di®® Stato, pri un plìngu va stati,
fi tre! arti di dii® va ti jilescu, efi tine-rt! fuf! : ma di mumfi, f-ma di aorfi.                                                       16
   Mara vru z-veadfi, s-easte-efi aeste sun gràire dit Inimfi. i mafì din gurfi. Tr-afeà nfi du& s-tease fi s-feate moartfi. Bàrbatlu du a tea erà-1 svinare. Oìndu s-toarnfi l'-dìt® mu-l'are-sa.
   —     Birbate, birbate, duse mfirata di vulpe, il' deade dol'i 20 a prèftuluì.
   —     Q-carl il' deade, la daràtl sfi z-ducà, gri Stato. G'ine efi n-ascâpâm di nlsfi.
   9-apoea u lo di un ¿or s-o-aruefi priste gardu, m-vale.
   —     Ba, dise vulpea, aestfi-tì fu plingul fi aestfi-tl fu j alea 25 di tre! adì t® vrea-ól fati ? Afteaptfi z-vedi, cum te-aspùn la mul'are-ta, di t® pal'u soe h'iì.
   —   Macfi cu mintea tea ti dup, na ! l'-dìse Stato §i-l' aprease
aï cumburfi dupfi cap. Mirata vulpe atumtea l'i ncl'ise ocl'il' tri tona fi feafe laea tic!                                          so
   Ç-acçite vulpea muri de-aglnealuì fi-armase Stato cu pfi-lòtl© a làmàil'el f-eu h'il'a di vfisil'è nveastfi. Aeste 9-tute, f-«ràm f-Io aclò etc.
                       (Spus de Starnuta al Cealera din Avela, Epir.)
372
PER. N PAPAHAOl
            114. Grádina cu meárile de-amálamá:
     'fe vidüt §i (e avdit? Ascultáfl, si v-aspün un párámiO bun.
     Erá uná oará un amirá multu avdit ?i multu avüt Bü-nile a luí, márdine no-aveá. Afoará de-aestá, f-aveá ná grá-6 dina, cum pufino suntu tu lume, cit veade albui soare. fe no-aveá aclofe ? Di ife s-cáftái. Poní di tute soíle. ^-aveá citrá tu fundul di grádiná un mer, semnu mare! ma§I meare de-amálamá §-fáfeá. Care li videá, li zilipseá, ca mu Tare greauá. Ahtare mer §-erá.
10 Cu tuta aesta, amirálu tamám di merlu aestu erá fármác, ca di cindu criscü merlu, no-apucá s-micá un nu-r. Le-aveá §-nu li harseá mdratlu, ca tri$ cindu s-cufeá meárile, vinea un zmeü §i-l' ¿uná meárile, mer cu mer dipri mer. Merlu afél nu fáfeá nifi ma multu nifi ma pufiü di noáua meaie. IB Meárile aféalo s-cufeá, cindu lá vineá k'irolu, adi un, mine anantu, pálmine anantu, di ca6e duá cite un.
     Tamám acáfá un mer s-arugascá §i sá s-hrisuseascá, cindu amirálu s-priimná prit gradina §i-l vi(Jü. S-Jtií, acatará s-l'i cura bálile amirálul. Canda l'-fdfeá cu ocl'ul merlu, ac$ife 20 pareá. Atumfea l'-curará doauá lácriñl amirálul, di sum de-ana luí, ca doaüá prune. Apoea uhtá dit fri'ndile dit h'icate. Fióorl'i a luí, ma-1 vidurá, cá lácrimeadá §i uhteadá, l'-tál'á prit inimá canda ná coardá.
     —       Párinte, disira ni§í, fe-I afeá di tino ? Te dureare f-arde 25 §i-fl fride Inimá, tra s-ver§i lácriñl §i s-uhdéd* ? No-ai loe cit
   prinde ? nu te-ascultá lumea ? te angurá virá ? fe-fl Jipsea§te ? No-ai tute bünile di sti loe? T® tí fafe, s-nu f-aridá budaV
     —    Vru Dumnidáü di tute bünile di sti loe le-am, ma cama g'ine nu mi ntribáfl. Durearea mea, pénura di sti inimá nu
SOpoate virá s-ñl-u scoatá.
        Bal tatá, dise fl¿orlu cama mare, ahintá dureare gi s-nu o-aspüñl. Val aspbñl, cá fe ñl-u vol baña, macá s-nu pot 8 ti vindic.
     Apoea tot ac^i l'i s-angricará amirálul ij-alanfi dol h'il', se-SB aspuná, cá de! citu s-h'ibá, ¡i$ureadá omlu, cindu lu scoate foclu, cindu nu-1 fine s-h'arbá tu el nauntru!
gradina cd xeAbile de amAlamA.
378
   Cari vi<Jù amirfilu, cà fléorl'i tin s-l-aspunfi, tra 8-nu-l' cir-teascà cama multu, là «jtse :
   —     De, h'il' ! vidèfl merlu aestu ? di clndu deade, nu s-are avdità om di fumeal'a noastrà s-albà micatà mer diprì nis. Ni ti gustui nu-1' cunoagtim. No-apucà sà s-coacfi 91* noaptea 5 càipe s-fate merlu di pri pom. 'fe curà, un Dumnidàù §tie.
   —     Tr-ahi't madè, t-u miti ìnima, màràt tatà, §i nu aspùàl ? Val avegl'u astà searà s-lo-acàt furlu tu pra§I.
   Acuite gri flòorlu atèi mare, apoea, di cu duà g-timse èrma tle, 9*a§tearse apala, a^tirnù sun mer §i z-bàgfi B-aveagl'e, 10 fràtile a-iieù. Tamàm erà oara, cindu un mer tu noaptea tea $i 8-cuteà dip di g'ine.
   Aveagl'e flòorlu noaptea niduniìt, ninsumnàt cu apala scoasà, agteaptà z-veadà vìrà om, vtrà priée, virfi pull'ù cà vine, tivà! Ascàpirà z-veadà merlu, merlu pri pom. Loa s-i& àpirà. Cìtrà tah'inà, cit l'a screapà duà, ea, tl-acafà nà ploae minutà, dulte §i suptire, cu un ca niòr, ca nègurà, cà nu vi-deàl ntrà tine. §i te ploae $i fé nègurà vai diti? Magi tin-deare, càscare §i somnu aduteà. Fiòorlu-de-amirfi di nà oarà agirai iji duriti, canda biù earbà di somnu I Unà duràità nis, 20 na-1 zmefilu azbulràtòr, arupe merlu atèi coptul §i o-agtearde de-aclò.
   Clt fudl zmeulu, s-trapse gi ploaea 9-nègura $i flòorlu de-amirà z-digtiptà. Cum z-digtiptfi, mintea lui la mer il' fu. Li misurà, li scoate optu.                                           25
   S-cirtì nis §i si mvirinfi, ma n-cot, cà nu putù s-aduk'ascà tivà.
   —     Nu ti-aspuneàm Io, h'il'lu-iti, il' dfse amirfilu, cà n-cot tl-u dai !
   Atumtea viAe mi§acfi (nolgicanlu) §i-l' dise :                 30
   —     Tatà, bunu §-mare h'il, di zborlu a tàù virà oarà nu ìqìI, tivà putè nu-p càftàl, Q-tora vine oara s-tà caftu ni§te : s-me-alàgl s-avegl'u §-Io nà searà.
   —     Del h'il'u, nu putù frate-tu cama mare s-adarà tivà, tine cum vai fati? Ma s-nu-tl aspargu k'efea, datfi-I di mine,36 s-tà vedi càsmetea, vidèm te pulì' vai acàfl!
   §-nolgicanlu pàti' ca fràtile ma-mare. Avigl'è clt avigl'è $i n-coadà, to-apirità, pàti' ca frate-su.
   Atumtea vine arada Aiclul.
374
PER. N. PAPAHAOI
     Cara-1' cá4ü multu a tatá-suí, «va me-alágí, va- me-alá§I, s-ñi ved 9-I0 cásmetea», lo-alásá amirálu.
     Aestu erá foc. Ñic, ma drac. Aduk'i nis, cft ni^te curá aoate, macft fratl'i citrá to-apiritá u pat. Durñi 4ua di si 6 sáturá di somnu 9-apoea duae s-aveagl'e. Acft(á loclu §i agtiptá. Piná citrá de-adoará, ne éipit di om i di prióe nu z-vidü. Citrá n-4are, na c-apirúagte ná ca ploae ?-ca négurá. Aduk'i fitorlu c-aeatá nu-I buná g-acátá aá-$ facá crutea a-aacuk'e n-sin, tra s-nu se-acafá amaea di nía. Co-aeatá nis lOputü s-aviná somnul, te tut lo-ateá divarliga. Trí§ atumtea, ea-1 $i zmeülu a-aurñi ca orñul pri merlu afél de*amálámá. G'ine ma 9-u páti', cá gonle-aleptu, ni uná, ni doauá, il lo la ocl'u $i-l aáditá pri diditlc, cindu lo z-bagá mina pri merlu coptu de-amálamá. Uná goadá 9-aoá fao sotl'i zmeülu; fu4i 16 a niórihta.
     Cari apiri g'ine, misurá ¿onle-aleptu meárile, veade, cá nu lipseagte virnu. Arupe merlu coptu, 1-bagá tu na tavlá de-aaime 9-lo-adute la tatá-au.
     Aestu no-aveá lu a-lu bagá h'il'-su tr-ahtare ¿unea{á. II 20bá$é, il hársl, lo-alávdá ahintu 9-altu ahintu. Apoea lo amirálu un cu|üt de-amálamá, tál'é merlu, lo-adr& ahité filll, cifl iniji erá §i micará tuti cite ná filie. Dulteamea merlui. muacuvulsirea luí nu se-aspune. Tutá pálatea armase cu añürizma di mer trá totna.
26  — Tatá, dtae ñiclu, lücrulu adrát di mine, nu i ntreg. Va
   mi l'aü dipá torlu a furlul z-ved, lu duse, di se-ascumse.
     Tatál, ca tatá, nu vrea a-lo-alasá, s-nu patá tivá, ms cari s-angricá multu, lo-alás&. Cu nis düsirá $i dol'i cama márl'i.
     S-loará ni?l si'ndile-si'ndile g-agümsirá ningá un put ahin-30 dóa. Piná acló aspuneá torlu, ma ndo nu. Aoá va h'ibá min-duirá el'. G'ine ma cari s-intrá nauntru? Arucará ^curtita, il' cádü s-intrá marle. L-bágará tu ná cugorá, il ligará cu ná fuñe 91-I' deádirá cale tu put- Cum agumse citrá tu mese di put, acátá s-u miná funea 91 z-greascá s-lu scoatá. Anani¡ 86 trápsirá $i lu scoásirá, cá-1 vi<Jurá, cá nu-1' tiñe id curdeaua. Sá-1 videál, cindu igi tu 4u^i galbin ca toara erá-1.
     Arucará nápbl gcurtita, il' cá4ü, s-intrá nolgicanlu.
     — Stafl, 4ise el, z-vidétl a cul 4¡c gone! lo nu h'ifi ca frate-ñu ma mare.
875
qrAdina cu me A rile de amAlamA.
     G'ine ma, alávdárle ma?I furfi di nis. Cit il bágará ?i bagá sá zg'ileascá ?i s-miná funea, s-lu scoatá nafoará, cá k'are, cá moaré! Seos afoard ?-aestu erá galbin, mortu ca din sun loe.
     Ñiclu ne se-alávdá, ne (ivá, ma?I cit lá dise:               5
     —    Sárglip-me nauntru ?i cindu val min funea, atumfea cama muítu s-me-alásátl citrá ng'os ?i cindu va u trag, a-tum(ea 8-trñ<Jóti cfltrfi nafoará.
     Aestu ?-erá gone, nu ?icá.
     Gir-gir-gir! gir-gfr-gir! fárá sá-1' si batfi peana di ool'u, 10 aguame ñiclu pin tu fundul di puf. Acl6(e (e s-l'i veadfi ocl'il' ? PálátI*pñlá(T! II' vine süflitlu la loe, ?-feate Inimá ?-intrá nauntru. $-páscü ocl'il' divarliga ná oará ?i-l' si loará ocHl' di ahintá mu?uteatá, (e videá! Difcl'ise ?i intrá t-un udá.
     fe z-veadá? Ná featá mu?atá ca luna, cuseá cu k'inare 15 dipriuná, s-fá fugá mintea. fá si páreá, cá nu-I di miná, ma pímjá di pangu. Ahintu minüt lucru!
     —  Buná p oara, feata mea, gri gónile-aleptu!
     —  G'ine viñi?I, góne-aleptu, ma nu ti ntreb, cura di viñi?I,
   aoate?                                                         20
     —    Cum viñü, cuni nu viñü, feata mea, lücrulu a mel! Ma? aceite s-ñi bínédi, nu-ñl aspüñl: aoafe easte un zuzul, — om, drac, (e val h'ibfi nu ?tiü,—te vine di furá meárile de-amá-lamft dit grádina a amirálul? Voi si-1' ved náOeamá fafa,
, tra s-ñi misür boea cu nis!                                     25
     —    Aestu-I zmeú, gone-aleptu, ma trefl tu událu di didinde la sor-mea, s-t-aspuná.
     Tu událu di didinde te sá-1' veadá ocl'il'? Ná featá ca soarle ?-ma mu?atá. §ideá ?i mpláteá terlu cu steálile, s-lu vedi ?i s-nu pistipse?ti. cá-I di miñl di om.                  30
     Tut ac?¡te ?-aoá, ?i sora nolgicaná ul pitricu tu událu a-lantu, la sor-sa cama ñicá.
     Ñica tamám táseá to-arázb5Iü, cá nu se av<Ji', cindu di?-cl'ise u?a gónile-aleptu. Mintea omlul k'are mutrlndalul, cum | táseá ñica, cu sufil suflí, loclu cu floare, (erlu cu soarle, 35 cu luna ?-cu steale, ?-amarea cu márgáritare, cum ma? nisá ?tea s-fasá.
                                      i U ntribá, lu l'a pine zmeülu. Aestá acáfá s-lácrimeadá, cindu-1 vidü ahtare gone, cum val k'ará. Ma naintea mutri
376
PER. N. PAPAHAGI
     8-íu facá sfi 8-toarná, ma cari nu vrea luvasluvá gónile, 1'-aspuse, cfi zmefilu doarme didinde Q-easte multu uáráit, cá s-turná lávuit ástándá di 1-avinare.
       Cit digcl'ise usa §i z-distiptá zmeülu.
   5 Cindu se-anóupará, frátlc, unlu cu gura, cu üngl ile s-alantu cu coarda, aá z-diñicá ^-altñ nu! Nu §tiü, cum il' viúe di minft a h'il'lul-de-amirá §i cindu l'-are uná, críst! l'i lu scoase caplu.
       —   Dá ninga ná oarfi, gri caplu di zmefi.
   10  — Ná oará mi feate mu-mea, l'-u turná gónile-aleptu.
       Cari z-dSdeá doauá orí, anviá nipbl zmeülu. Vedi ac$i easte la el'.
       Cara bi(l cu zmeülu, tricü la feate si li ntribá, cum di s-aflá aoate! Aspüsirá feátile, cum nise s*erá trel feate de-íóamirá, cum le-arák'i ^ami^trelle zmeülu $i cum nu s-astiptá puté s-le-ascapá virnó. Apoea 1-básará §i-l' <Jisird, cá sclave a luí 8-h'ibá, macá va, cá nise bunlu aestu va-1' lo-albá trá cunusteare piná z-bineadá.
       Fidorlu lá d¡se, s-l'a cade uná, te va dit pálate §i al s-l¡ 20scoatá nafoará. Le-aduse la gura di ifundul a pupul. Bágá uná tu cusorá $i trapse funea. Trápsirá fratl'i 5-11 sco&sirá §i cindu brescu, featá! Erá cama marea.
       —     Aestá, dfee ñiclu, marea a-h'ibá nveasta cama marlui frate.
   26 Apoea arcará nipbl cu§ora §i i§i feata nolgicaná.
       —   Aestá, nolgicana, dise ñiclu, s-h'ibá nveasta nolgicanlui.
       Nip6I arcará cu^ora si scoásirá si feata tea ñica. Aestá erá
     semnu: cu soarle tu frimte $-cu luna tu k'eptu.
       —   Aestá, ñica, gri nis, s-h'ibá nveasta mea.
   30 Ma márl'í fratí, vrel di ergu, vrel de-argine, vrel di te ñiclu s-l'a ma mulata feata, te zburirá, te feáprá, cá lo-alásará tu put Si z-düsirá acasá z-dicá, cá nisl il vátámará zmeülu, cá nísi le-ascápará feátile. S-nu p’vá di feátile aspün amirálul, li bá-gará pri gurát, s-no-aspuná, piná nu va s-toarná ñiclu dit 85lumea lantá.
       Asteaptá ñiclu, trade funea, pvá. Cu cit trádeá funea, 00-ahintu si sárgl'á, cá pin tu soné, u trapse tutá. Aduk'i nis, cá l'-u gucará fratl'i. S-turná tu pálate cirtit, canda-1' fudirá cápárle.
gradina cu xeArile de amAlahA.
377
   —  Frafl apoea, difeá nis! ma iál di du^máñí!
   Te z-dic? Si mvirná ahintu multu, cit nu plíndeá. Ma omlu cindu-1' vine g'iderea, va s-u tragá. §-aduná süflitlu cu nis 9-feate Inimá $i s-alñsá tu mina-l Dumnidáü.
   Cum alágá prit udá|í, udá di udá, deade t-un loe, lu erá 5 dol birbétí, unlu lalu §-alantu albu. Te erá birbefl'i ae^f!? Cari sfi ncálicál pre-ajél elbul, píná s-t-agterdi ocl'il', ti scu-teá tu lume; ma cari s-ti pindeá draclu sá ncalifl pre-afél Iallu, te-ahinduseá tu lumea lantá di sum loe. Cu birbetl'i a(él' erá $i-un cal cu perlu ca mátasea. Calu ma§I oase aveá 10 ntrft nts, tra s-micá. A góniluí aleptu l'i si fea(e ñilá di el, §i-l' lo oásile gi-1' bágá earbá. DI-unñ oará di§cl'ise gura $i gri calu, cá erá cal cintát, cal cu gurá:
   —     Si-ñl binédl, gone-aleptu, di bunlu te-ñí fea(i§I; cfndu va h'il vira á-oará to-angusá mare, na un per di peréa mea, 10 s-lo-aprindí §i di ná oará acló va me-aflu.
   Apoea l'-aspuse calu a(él cintát, cu gurá, cá ma va s-easá tu lume, sft ncálicá pri birbeclu afél albul, cá si ncálicare pre-afél Iallu va s-aflá tu lumea din g'os. Ac^i pfifá j-draclu.
   Aestá a^tiptá §i gónile-aleptu. Birbetl'i §ideá un ningá a- 20 nantu. Gónile-aleptu lo sá ncálicá pri afél albul, ma cum feafe cum adrá, cá l'-ascdpá ¿orlu §i s-aflá n-calár pre-a|ól Iallu. Piná 8-t& frefl ocl'il', s-aflá tu lumea anantá ! L'-u deade cttrfi nelo 9-nis s-easá tu virá hoará. Calea-calea cum z-du(eá, as-tal'e ná featá. Aestá $ideá singurá pri un cufur, susk'irá §- 2b plindeá, cá ti curmá ñilá mare. A luí l'i si fea(e ñilá, cindu u v¡4ü, featá to-añl, mártátoare, di fumeal'e buná, ca cum z-videá dipri stráñile a l'el angl'igate tu hrisáh', ?i u ntribá, te are? Te plinde trá ñilá?
   —     Am te s-h'ibá, gone-aleptu ? Ac^l §-ac§i, dupá niscindá, 30 oará, ná lamñe va viná s-mi mícá. Apile li tiñe lamña §i nu
li sárgl'aQte, piná te nu-§ mícá táinea n-4uá, cite un om. Astándi viñe arada mea.
   —   Nu te-aspare, feata mea, diee gónile-aleptu, piná binéd
lo g-aQtearde-tf lácriñle.                                      35
   A feátil'el il' viñe Inima puti'n la loe.
   Piná z-viná lamña, gónile §-bágá caplu pri dinucl'ul a feátil'el, 8-lu caftá. Curmát erá, ninsumnát erá, 1-furá somnul di ná cale. Na tu oara tea, lu deade cap §-lamña. Ea s-hárisi
378
PER. N. PAPAHAOI
   cá tu loe di un val micá do!. Ali featá apirñi sfi-1' batá inima tio-tic! di fricfi $i lácriñle acáfarfi sá-1' curft ca dit doauá fin-tineale dintr-ocl'i. Nfi l&crimá cá<Jü pri frimtea gónilui-aleptu gi di nfi oarS z-di^tiptá §i vidu lamña, cft vine. O-al&sfi di 5 s-apruk'é, ma cit lo z-di^cl'idá gura, unft l'-are oo-apala n-cap gi nfiparte l'il' lu scoase.
     —   Dft ninga nfi oarfi, gri pingtna.
     —   Nfi oarfi mi fea(e mu-mea, l'u turnfi fióorlu.
     Feáta 9-mul'ó mina tu sinde §i-§ alfisfi urmfi pri pfiltfirle 10 a gónilul aleptu, tra sfi-1 cunoasefi tu oarfi anang'e. Citu §-lá draolu curlu di lamñe, plfiscinirfi cl'eile, z-di^cl'isirfi gürile di ape 9-acfitarfi fipile s-arupft, scurfi $i z-gurleadfi, di-p vfizefi urfecl'ile.
     Gónile-aleptu de-aclote trapse n-hoarft la nfi moa§e gi-1' i&efiftá nfi scafá co-apfi, cfi-1' erfi seate.
     —      Apfi ^ k'etre, dise música. Noí trfi apa fea, ná k'irém fumeal'a g-tine caffí apfi. Macfi Vu seate, du-te j-beá, macfi t-u (ine curdeaoa, di la lamñe.
     II' 4ise fióorlu, efi lamña murl, efi ariurle si zgrumfi di 20 apfi multfi, nisfi a l'el! A tumbea flóorlu l'a poólu cu zorea §i-l bea pin tu fundu. Aurífi moaga, vfirvl, blfistimá, ma cari o-avdfi ?
     Moaga si duse s-lu scoalfi 1-amirfilu, efi (e si-l' bea apa. A tumbea avefi g'izá mare, cari furfi apa di la virnfi. Vine 26moa§a, ma (e z-veadá? Feata amirfilu! vie. Avde $-nisfi efi de-alih'a lamña u vfitftmfi un gone-aleptu ?i cft fipile de-aoá nculefi uu va h'ibfi (inute tu cl'ae. S-hfirisi maea §i-l' pfirü arátt di blfistefimile te deade. §-tora singurfi si nefiófi.
     La amirfilu se-aveá adunatfi lume, efi merlu se-arcál nu aocfidefi m-pade. T® erá ? Bigfi zbor amirfilu, c-afél t® fea(e bunlu aestu, z-vinfi sfi-1' da h'il'i-sa nveastfi $i tufl aleptil', tu(í goñl'i 9-tu(I mu$atl'i prindeá s-treacá pri la pfilate, tra si-l' veadfi h'il'i-sa, s-cunoascfi, cari easte gónile-aleptu. Tri-curfi tufi gi feata nu cunuscü virnfi. Atumfea música, (ii-36 pfitfi-tüpfitfi gri, efi ij-la nisfi acasfi easte un gone, un a-leptu, te-1' biü apa cu zorea. Sfi-1' greasefi 9-alüI, ursl amirfilu tu minutfi. Cindu viñirfi sfi-1' greasefi di 1-amirfilu, il' cufefi aestu un somnu adincós, cum nu po(T s-t-u badl cu mintea. Ma naintea nu vrea sfi z-duefi, ma cari se-angricará
379
OBÀDINA CD li ERRILE PE AMÀI.AMÀ.
multa, cà va vini, nu 8-fate, duse. Feata, unà vidutà §i-l cu-nuscù. L-turnfi cu plàtàrle gi-1’ vidù §-urma di palmfi t®-l' feate cu si'ndile ali lamne.
    —  Aesta-ll gri ea.
    —   Maca-I aeatu, a lui s-h'il, feata mea! gri andrai u. 5
    Cindu-1' die a lui, tri nsurare, la dHei el,cà-I ligàt cu alta.
L-aspuse apoea (e curà, d-Iu Anne, a cui fidòr caste ?i tute ette are fapta 9-rìte are patita.
    —     Ma§I un lucru voi di la voi : si-nl dati tre! u(rà mplinl cu apa §i trel birbèp man, tra s-mi scoatà vùlturl'i din de-10 anà pri lumea nantà.
    —   Aestà-I tivà, dip, dìse amiràlu gi-l' deade.
    Agirgli s-aspùn. Cindu iiéorlu s-turnà di la lamòe, tricù prin deana. Aclò erà un pom analtu §i pri pom un culbàr di vulturi. Tu culbàr erà pull'i di vulturi. Pull'i dit culbàr 16 tiurà ?i z-dipirà, canda j-viaeà moartea cu ocl'ir. fé erà ? una nipirtica lae s-angàrlimà pri pom, sà-1' micà. Gònile-alepta nu k'are oarà, ma trade apala §i-l' l a caplu a nipirticai'el Muma pull'lor din niòr, cum azbuirà, cit vidù om la culbar-l'i, s-aurùì ca cur^umea s-lu diòica. G'ine ma, di na oarà pull'i 90 Quirarà §i-l' di'sirà, s-nu-1' facà tivà, ca el l-ascàpà bana.
    —     Bre! dise vùlturlu, tine te-ùl adrà$I bunlu aeatu, caftà te vrel, cà va p-u fac. Di cindu h'iù nu vidùl fumeal'e ntr-ocl'i, nu haraìl Aiti di ponda di nipirtica aestà.
    —     S-potI s-mi scuteari pri lumea nanta, easte slngurlu lu- 26 cru te caftu, gri fiéorlu.
    —   Greù luoru, ma s-fate.
    Apoea l'-càftà tre! utri cu apa §i trel birbètl mari, s-alba micare §i biuturà pri cale. L'-aduse fiéorlu ?i li ncàrcà pri vultur. Il' dise vulturlu :                                        30
    —     Cindu vai die «era!», sà-nl dal carne, cindu vai die «pi», sa-òl da! apa.
    Zbuiri'ndalul, zbuiri'ndalul, agùmsirà aproape di loc. Ar-■ mase pufi'n di tot. Carnea s-aveà bitita. «Cra» fate vulturlu. Fiéorlu tal'e nà buca di la nis ?i-l' da. Fate pufi'n ma nclo 35 «cra!» nipòl vùlturlu. Tal'e nà buca $i di la òorlu.anantu §i l'-u da. Óumulinda, óumulinda vulturlu, agùmsirà pri loc, tu lume. L-dipune vùlturlu pri gone-aleptu $i cindu mutreagte, te 8Ì-1' veada ocl'ir? Tut sinde. L'-aspune aleptul te cura.
380
PER. N. PAPAHAGI
   A vulturluí 11 si feafe ñilá. Tra s-l'i (iná si'ndile, lo-aunde c-o ascuk'át, §-tu oará single státü §i fléorlu zvindicá.
     Apoea z-dispárfirá, vulturlu s-ahindusl tu lumea nantfi fiéorlu-de-amirá armase prí lume.
6 Calea-calea agumse la ni fucuriuá. La fucurinfi nu erá virnu. Virá picurár val aproase foclu §-apoea va g-trapse cu turma to-altu loe. Acl6 9-aduse aminte nis di láea(a frat-lor, cum lo-alásará tu puf. §-aduse aminte §i di perlu di cal Lu scoase $i-l aproase pu(i'n §i di ná oará 8-av(Ji nfi trun-íoduire §i un troput di cal. Erá calu cu perlu ca mátasea, cintát §-cu gurá:
     —  Doamne, te urse$ti, gri calu.
     Fiéorlu, 9-freacá ocl'il', z-veadá: vis easte ? nu-1 ari'd ocl'il'? Vidii, cá-í cal ca tufl cal'i; vi<Jü cá nu-1 arideá ocl'il'. II' <}fse: 16  — Tu minuta está s-me-adüff ín hoará-ñl.
     Uná 4icá, ncálicá ?i calu toase peánile tu vimtu $i di ná cale n-hoará-1' se-aflá.
     Tamám erá 4U& cindu prindeá sá s-máritá feata tea ñica cu soarle tu frimte 9-cu luna tu k'eptu. Ea vrea s-máritá cu sofrátile afél marle a gónilul-aleptu. S-feate ncrunarea 9Í cum easte data loclul, scoásirá nveasta n-cor, s-tragá corlu. Gara gucá nisá, lo s-tragá caplu di cor 91' gambrolu. Ñiclu vi<Jü §i nu putü s-cam-aravdá:
     —       Tute ca tute, cjíse nis, ma está nu s-micá! S-arsá scafa! 26 pín aoá §-ma nelo nu!
     Troará aprinde perlu di cal, §i ncálicá arolbul, u zmulde apala §i ca vimtul si nh'umuseagte $i-l' l'a caplu a fratí-sul. Apoea nividüt s-feafe.
     Tutá lumea s-durtui [dirtul] di ná cale. §i^timará mare s-30 fea te §i virnu nu 9 tea (e z-4icá. Plimse amirálu, z-dipirá a-miroaña, ca ni§l te nu vrea!
     S-agir^ascá foclu a flóorluí mare, vrurá sá nsoará nolgi-canlu. Ma $-aestu li plintá, cá: i-1' da ñica nveastá, i nu sá nsoará dip.
36 Tatá-su, s-nu-1' fringá Inima. c-armase unu §-tut la párinfi, nu dlee: nu! U vrea §-el ñica cama di márle trá norá. Loará 8-acatá aloáturle, ndreápsirá trá numtá, §i nipól viñe oara li ncrunare qí scoátirea nveástál'el in cor. Trapee corlu nveasta qí-1' viñe arada §-a gambrolul. Cit lo z-viná
GRADINA CU MBARILE DE AMADAMA.            381
n& oarfi divarliga ?i na (-ul àiclu, cu calu azbulrfitòr, il' feate cum 9-a frati-suì ma mare. Te z-và jalea dipirarea pàrìntilor mànjine no-aveà. Sà ncl'ise amiràlu, tu strane di jale, n-ca8fi, sàrgl'ì barba pin di brìn ?i cu megli nu igà. Nu vrea el z-da ocl'i cu lochi, iu s-fea(e semnul ?-ni§anea di la 5 Dumnidfiù. Sìngura lui pfirigurie erà magi feata tea ñica, trfi can s-feàfird tute seàmnile aeste. Cari agirai putìn foclu a fiéorlor, acd(¿ sfi s-mintueascfi la g'inea feàtil'el. 11' zburì' trfi mfiritare ?i nisfi laea nu vrea s-avdfi :
   —      Un vrul Io, tatfi amirfi, ?-atèl, macft nu s-turnfi pinfiio tora ?i de-aoate ?i nclo nu va s-toarnfi. Apoea nu ñl-u vi(jùl cfismetea mea di cfitrane j-di milane di doaufi ori cu goñl ca soarle?
   G'ine ma amirfiiu l'-intrfi aridà, ca sfi s-mfiritfi. sfi-g facfi arada, cum easte umjità. S-nu-1' aspargà hrisusita [inimà]i6 a amiràlu! d>*se feata:
   — Magi atumtea va s-mi mfirìt mine, cindu va s-aflfi un ¿one, te s-ñi facfi nfi armatfi cu terlu mplin di steale, cu loclu mplin di lloare g-co-amarea cu mfirgfiritare, te s-poatfi sfi ncapfi tu nfi alunfi.                                            20
   Val diti» cfi fé bfigfi ahtare k'àdicfi feata? Se-aspùn, cfi te. E a, cindu z-dispfirtt', di ñiclu h'il'u de-amirfi, nu lo tivà di la zmeùlu, di cit mag aluna co-armata di <jinfi. fé erà aestfi armatfi ? nfi fustane minutfi ca pinda di pangu. Pri fustane erà lucratfi cu aclu g-cu cundil'lu di mina Tei terlu cu steale, loclu mplin cu 26 floare g-amarea cu mfirgfiritare. Aluna estfi, feata, tu oara cari vrea s-intrfi tu cugorà, l'-u deade a ñiclul gi-1' d>ee s-u tinfi g'ine, ci va-1' lipseascfi viri dufi. §-tora cara murirfi dol'i h'il' de-amirfi, te-? d^se nisfi : Altu gone trfi mine nu fate ! Bfigfi k'àdica estfi ma multu s-arminfi nimàrtatà.                   30
   Amirfiiu scoase zbor, cfi ñica cu soarle tu frinite g-cu luna tu k'eptu easte trfi mfirtare. Cari vai poatfi s-l'-aducfi nfi armatfi, te sfi ncapfi tu nfi alunfi gi s-aibà terlu mplin cu steale, loclu mplin cu floare g-amarea cu mfirgfiritare, atèi va u nk'ir-dfiseascfi.                                                          35
   S-urdinarfi goñl, h'il' de-amiràti, goñl-alepti, cu ñil'ile, ma viri nu putù s-aducfi te cfiftà feata. Tri? in coadfi g-aduse aminte gi gònile-aleptu de-aluna dati di featfi. S-pusputeagte n-sin, lucru trfi òudie! O-aflfi aluna. Fuga pri calu azbulrfi-
382
PER. N. PAPAHAOI
   tór s-ameásticá $-nis prit h'il'i di domñi mftrl $i di amiráfl. Nis aveá strata de-aradá $i calu páreá vírá pal'u-cal ariúós §i cindu-1 vi^urfi márl'i s-afireá di nis, ca di leprá. II gupárá §i-l'      el':
6   — Tutf z-duc, si dufe g-aritaslu la feata cu soarle tu frimte
   ?i cu luna tu k'eptu. Si §t¡tl, cá feata, cum va-1 veadá, ral k'ará trá nis!
   . Aeste trá §upér §-trá pezá li ^ifeá.
     G'ine ma cít agumse ?i feata-1 cunuscü.
10  — Po(T tine s-ñl adári dimíndata, díse ea.
     —     Stiü $-ío? díse gónile, s-rautrescu, z-ved, poate cá u ti-h'isescu.
     Scoate apoea luna §i l'-u da. Oindu trade armata, te z* veadá ? TMoa ocl'il'.
16  — A ta 8-h'ibá, gri §-amirálu.
     Apoea, cara s-feate numta, dupá numtá s-a^tirnü measá a-miráreascá La measá bágará s-aspuná tufl cite un párámlO. Cari aspüsirá tu^I, vita arada ij-a gónilul aleptu. Aestu pá-rámiOe nu $tea g-acáfá di g-aspuse baña luí, cum erá un h'il'ü 20de-amirá, cum avigl'é merlu cu meárile de-amálamá, cum s-lo dupá zmeü, cum vátámá zmeülu, cum armase tu puf, cum cádü tu lumea lantfl §i tute pin tu coadá, fárá se-alasá \ivk gi tú soné dtse:
     —       §-tora, macá vrefl sá ^titf, care easte atál gbne aleptu, 25 nvitátl, cá h'iü lo §-amirálu ñT-easte tatá.
     Sárgl'irá apoea, z-bágará cu amirálu $i s-argir§irá tute fár-mátile. Apoea dipuse amirálu dipri scamnu $i se-alná h'il'-su.
     —     Acló erám 9-I0 91 cindu amirálu afél nofllu mpártá doare, agunginda la mine, mi ntribá:
so — Tine, crigtine, nu parí dit loclu aestu.
     —     De, d¡9 lo, lo h'iü dit Turk'ie, de-Avelá, ma avdit, cá s-fafe numtá mare $i viñü z-ved, tra s-am se-aspün la cusurlúl 9-la soe.
     Mi ntribá amirálu, t® s-ñi da s-adüc a voauá, trá adufeare 86 aminte ?
     —     De! dl?ü lo, cite ná páreacl'e di tárüh' aroge, cari si-AI dal, aráü nu val fatf.
     §i el máratlu, te nu-ñl deade ? fáruh', brine, cáltávete, cá-
GONK-ALEPTÜ ABÀMÒ8.
388
¿ule, di tute bùnile. G'ine ma, cit agumgula Barbérí, luhar sàrgl'irà ciñl'i gi arape unlu una, arape alantu alantá, armág cu miñle goale.
                                (Spus de Filpa al Beza, Avela, Epir.)
                  115.  Gone-aleptu aràrtòs.
   Erà, ti nu g-erá.                                               &
   Erà un-oarà un amir&ù, cari erà muí tu av<ját tu k'iroülu atèi. El aveà trel flòòrl. Dol'i ma raàrl erà multu mugàtl, ma ñiclu erà arfiñós.
   Fióorl'i, ca fiéòrl de-amiràti, g-aveà událu ca8e-un, lu g-dur-ñá. Amirftlu vrea cama multu pi a tèi' dol'i cama mfiri gi-1' 10 mutreá multu g'ine: là dideá mineare cama bunà, l'i nvigteá cu straúe ma mudate gi udàlle a lor erà cama nviscute g-cama muyate. A ñiclul il' dideà tut ti erà cama ur&t gi udaea lui erà murdarñ. Noaptea tu udàlle aplòr mfirlor ardeà gaz, eard tu udaea ñiclul ardeà nft cindilá ñicñ, ti cu de-ag'ia l£> [mizia] luñiná ca dipi mortu.
   Aist amiráft g-aveà n-grfidinfi un mer, care fà|eà niscinte mere multu mudate de-amàlamà Di la un k'iròù gi coa ami* ráülu nu aveà mincatà nifi un mer, cà tamàm cit crigteà nh'amà gi vineà un puìl'fi, di li mincà.                         20
   Nà <Juà fléorlu a tèi ñiclu duse la tatà-su gi-1' efiftà izàne, ca s*lu vàtfimS, ma tatfi*su l'-tjìse:
   — Arupe-p-u, arftñoase! ahtare ca tine va-1 vàtàmà!
   Alantu an càftà izàne marie flóòr, ca 8-lu vàtàmà gi ami* ràttlu fl' dede. Cít s-duse el tru gràdinà, nu trioù multu 20 k'iròù gi-1 acàt& somnul. Agì, puil'lu vine, mincà mèrile gi futjì- El nu dukl pvà.
   Tut agì fete gi atèi ñijlucanlu gi tut agì, ca frate*su pàté.
   Anlu alantu càftfi earà izàne a tèi ñiclu gi dupà multe ari* gèl, il' dede. Fiéorlu g*lo nà tufek'e, nà turtà caldà gi nà30 ploscà cu vin gi si duse-n gràdinà. Dupà te mincà gi biù vinlu ah'urb'ì s-l-o acafà somnul. El, ca s-nu doarmà, lo un iug, gi 8-culcà pi el, agì cà ma loà 8-doarmà, lu sk'inà ruglu gi s-digtiptà.
   Nu tricù oarà multà gi vine g-pull'lu. Fiéorlu av<}à vreavà 36
384
PEB. K. PAPA MAGI
   pi poin $i mutrìndalul, andari pull'lu. Il lo la ocl'u cu tu-fek'a, ca 8-lu vàtàinà, ma cara-1 vi4ù ahflt mu§àt, il' fu nili De-afeà se-alnà anarga pe-anarga sti pom $i-l acàfà di coadà Pull'lu si zbàtù cu putere, ascàpà, azburà §i flóorlu armase 6 cu coada tu minà.
     Ti aestà el erà nàràit §i foc, cà nu putù s-lo-acafà.
     Amiràulu duse n-gràdinà gi vi4ù, cà mèrile suntu tute $i s-hàrisì multu. Seara, arditosi u scoase coada pull'lui §i u puse pi measà, §-afeà-l' luninà tutà oda. io Fragri alili, vi4indalul aistà luninà, s-dùsirà la tatfil a lor ?i s-pli'msirà, cn m a lor là da gaz cama puffo s-arànoslul ma multu. Tatà-su hàbare no-aveà. Nàs 9-tora-l' dede ca tute | 4flile. Vru g-amiràùlu s-veadà sibepea. Mutrì $i ca de-alih a, i oda lufeà di luninà.                                                1
15 ir gri dimneafa tatà-su, lu ntribS sibepea §i fiéorlu spuse tot. ,
     Amiràulu, cari av4à a§ì, 4ise, cà pull'lu aistu oste al alitare amiràù §i nà este multu du§màn.
     —     Fur-cà-ì a$ì, 4>se arààoslu, va s-mi due la amirà&lu du$màn $i nu va s-mi tornu pinà nu va s-adùc pull'lu viù
20 Dupà nà lungà cale, astàl'è un om mult aù$. S-cunuscìi de-aproape cu au§Iu §i-l' spuse fi aveà dipi minte s-facà. Au§lu lu nvifà, cum lipsegte ta s-facà §i-l' 4ìse, cà va s-l'i da minà de-agutòr §i nu va s-dispartà di nàs, pinà cindu nu va-§ bitiseascà, fi-§ bàgà cu mintea.
25 Seara agùmsirà tu càsàbàùlu, lu gideà amiràùlu du§màn Nà$I durnirà là nà hane aproape di casa amiràùlu!. Noaptea lu nvifà au§lu pi gòne, cum s-facà. Il' 4*86, cà pull'lu este t-unà oàfase §-càfasea-I spin4uratà di dureclu ditu k'o^e.
     —        Tine, l'-4ise auglu, s-nu Tal pull'lu cu tutà càfase, ma 30 8-aràk' ma§! pull'lu singur §i s-fu4I.
     Fidorlu intrà p-Iu lu nvifà au§lu, ma vru s-lu l'a cu tutà oàfase, de-afeà cà erà càfasea multu ma mugatà ca pull'lu. O'ine ma, cft bàgà minà pi càfase §-aìstà ah'urh'ì sà strigà, cà $-erà càfase cfotatà. I^àrà huzmik'arl'i, f-ul acàfarà §-Aftf-ul dùsirà 1-amiràù.
     Lu ntribà amiràùlu, fi vru s-facà? Pise nàs:
     —     Mine gone mi cl'amà fji frica nu §tiù fi turile este. Tri-cftl pe-nfia 91 cum vi4ùl pull'lu aistu cu càfasea ahintu mu-
GONE-ALEPTD ARÀNÒS.
385
?atá, vrul s-li l'aü ?i de-atia nu va s-fug piná s-nu-óí dafl pull'lu aistu.
   Amiráülu ?-o-avù, cá vah' glar este. De-ateà sá scapá di nás ál' 4>se:
   —     A táü 8-h'ibfc pull'lu, fur-cá va s-pofl s-l'al ciñl'í al a- 5 miráü Lalu.
   Aestu amiráü aveà ni?te di'ti, no-apruk'á virnu ?i ?tea, cá nu va 8-poatfi s-l'-aducá.
   Fiéorlu s-ligá s-l'-aducá ciól'i. Apoea s-duse la au?lu ?i-l' apuse, ti curfi. Au?lu 11' dis© s-h'ibà cu initná, ?i s-nu easá 10 di zborlu a luí, cá nfts va s-u facá.
   Imnarà, imnará ?i agümsirá tu cásñbñulu afilúl amiráü. Au?lu lu nvi|á pi fiéòr s-l'a magi ciól'i ?i pi fingiré mtná s-nu bagá, cá va s-patá cum pátá cu pull'lu. G'ine ma nás minte di flòòr: Ma vi<Jù, cá ciól'i pàreà aràóò?! ?i ?ingìrilei5 erà ma?I mftrgflrit&rl, vru s-l'i l'a cu tut ?ingire ?i fefe vreavà mare, a?ì cá avdárá ?i lo-acàfarà.
   Lo-adüsirá n-fata amiráülul Lalu ?-aistu lu ntribá :
   —   Cum putù 8-facà ahtare lucra?
   —     A Aia gone-ól dio, fricà di virnu no-am, tricùl pe-afia 20 §i cum vidùl ciñl'i ai?tl, bàgàl mirak'e ?i vrul sà-1' l'aü ?i nu fug de-aoate piná s-nu-1' l'aü.
   Amiráülu Lalu mintui, cá k'irùt este, macá grette a?ite. Se-ascapà di nàs ài' diso :
   —     Fur-cá tiñe e?tl ahtare gòne, du-te la amiráülu Arò? 25 sà-1' l'al calu afèl azburàtorlu ?i atumtea ?-ciól'i a tàl s-h'ibà.
   Fióorlu vine l'-aü?, cu nárle frimte ?i-l' spuse, ti curà.. Au?lu, om cu mintea ntreagà, nu lo-aspàrè ?i nu lu ncàòè, ma lu nvifà 8-ascultà. G'ine ma ?i l'-amiráülu aistu fióorlu s-purtà tut ca ftéòr ?i pá|á cum pàt& ?i la alantà amiràfl.           30
   Se-ascapá di nàs amiráülu Arò? ài' diso :
   —     Ma? atumtea va t*ul daü calu, cindu va s-adùfl Mu-?ata-Loclul.
   Fiéorlu mvirinàt ài' spuse au?lul, t® tih'isì.
   Au?lu nàpòl lu nvità cum s-facà, ?i-l' spuse sà s-ducà la 35 ná ñntiná, lu vìneà Mu?ata-LocluI di sà scàldà. Lu nvità sà sta ascumtu pinà cindu va s-acatá sà se-aspealà ?-atumtea 8-aràk', dise au?lu, dl-unà-oarà taslu, sàpunea ?i k'èptinle.
    Papahagl, — Borni* aromàne.

386
PER. N. PAPA HAGI
   Ea va z-g'iná dupá tiñe ca minár gi va ti plftc&rseasc& multu sá-1' li dal, ma tiñe 8-nu fafl agite.
     Agite fete ficorlu gi Mugata-LocluI s-fineá di nis ca mi-narlu. O-aduse 1-amiráülu Aró? gi cara vidü, c-aestu este 6 gone-aleptu, ti faje, (i apune, íl' dede calu cu tut frin dit tutá inima.
     Tut agite Ti si dédirfi gi ciñl'i di amirñ&lu Lalu gi tut agite gi puil'lu.
     Apoea nás, cu tut cá-1 tineá amiráratl'i la nágl, nu vru filo arminá gi trapee acasá-1':
     —     §-Io escu h'il'ü de-amiráü, gise nis, gi lipsegte si-ñl ved párinfil'.
     Imnará cfit imnará gi agümsirá la loclu lu s-aveá adunatñ cu auglu. Atumfea <}ise auglu:
16  — E! h'il'ü, pin-atia fum de-adün. Ti nvi|ál gi te-ascdpál
   di multe, de-aoá nculeá s-ti avegl'i singur s-nu pafl tiyá i digcl'ide-ti ocl'il' g-fá.
     Fiéorlu s-aplicft di-1' bágé mina, pümse náh'amtd gi u-dispárfá de-auglu afóL
20 Imná, imná g-agumse tu loclu a luí. II lo somnul gi s-culcá s-doarmá pufin. Náinte sá s-culcá, puse sápunea, frlnlu, gin-¿irlu gi cáfasea t-uná groapfi gi s-culcá pi ele. Cá lücrile aiste erá agite fapte, cá ma ascápá, s-turná la loclu a lor g-cu nise fuijeá gi Mugata-LocluI, calu, ciñl'i gi puil'lu.
26 Nu tricü oará multá gi tricurá pe-acló fratl'i a luí cu oaste. El' s-turná di 1-avinare. Cit ul vhjurá, lá vine multá náráire; ma multu cindu vidurá c-aveá ningá nis gi puil'lu, calu, ciñl'i gi Mugata-LocluI. El' bágará gi-1 tál'ará bucátl-bucátí.
     Ti tih'a luí, tricü pe-acló auglu. Aistu nu-1' erá calea pi 80atia, ma vru s-veadá, s-nu-1' si tih'iseascá tfvá a ¿ónilul-a-leptu. Cit il vi<Jü, d*se:
     —  Di ti mindueám, no-ascápá.
     Dup-ateá aduná bucátle, bucatá cu bucatá, lá turná apá-vie gi lu ang'iá. Cit ang'iá, gri:
86  — Multu durñll! greü somnu durñll!
     —     fi durñlgí, márate, cá tiñe erál tál'át bucáfl-bucátl! Am iu-fl sintu puil'lu, calu, ciñl'i g-Mugata-LocluI ?
     Mutregte fiéorlu, no-aflá tivá.
h’il'lu di oarfìn 91 pArhAteftul.
387
   —     CAfasea, gingirlu, frinlu, sfipunea cu taslu gi k'àpti-nle le-ai?
   Mutregte flòorlu tu groapA, le-aflA acupirite cu timbarea-1'. Timbarea, cara erà vlek'e [vecl'e] nu u minà virnu din loc gi lùcrile armà8irà aclofe.                                  &
   —     Aide, auglu, s-lA igám ninte gi eum va s-lA spunl lùcrile aiste, pull'lu, cíñl'i, calu g-Mugata-Locluì va sñ g'iná ñipó! la tiñe.
   Agì gi fefe gi earfi s-turnarA lùcrile ia nAs. §i ncálicá apoea pi cal gi troarfi si duse acasA.                       10
   Tut tu afeà duA l'i mpAr(à pArinfil' tA suflit, cA nAgl pi-8tip8eà, c-are moartA, ma nu s-turnA finti arti di dite* Gindu l-vi<JurA, n-loc sA mpartA tA suflit, acAfarA s-facA numta lui cu Mugata-Loclul.
   S-apoea gònile l'i spuse a tatA-suI tute cite-l' si fèfirA, cum 16 fefe cu .pull'lu, cu cìtìl'i, cu calu, cu Mugata-Loclul, cum s-turnà aca8A, cum il fèfirA bucáfl-bucáp gi cum earA ang'ift gi-g vine acasA.
   TatA-su atumfea s-dipuse dipi scamnu gi-1 bAgA nAs s-dumneascA g-fur-cA. nu muri, bineadA nica.                   so
   Fratl'i a lui atumfea fe s-facA, cA 1A erà fricà, s-nu là facA cum il' fèfirà. G'ine-ma el fu om cu suflit bun, il' l'irtA gi-1' finù pi ningà nAs.
                   (Spua de Spira Dimoane, din Ohrida, Albania.)
           116. H'il'lu di oarfln gi pàrmàteftul.
   Ti g-irà, ma nu g-irà.                                    26
   Irà unoarA un bArbàt gi unA mul'are, oarfiñl g-cu multA fumeal'e. Cu mizia puteà s-l'i hàrneascA, cindo, na, DumnidA 1A da nica un flòòr.
   A treea searA, cindo s-fafe puguniclu, vine la nigl un pàr-mAteftu. Nu cunusdà virnu tu hoara fea, cA atumfea z-dufeàso ti prota oarà, ma oaspe vecl'u aveà pri tatAl a flòorlu!. Te-afeà trapse la nis cit ti nA searA. Seara micarA gi-1 fllipsirA g'ine, apoaea tufi din casà z-bAgarA z-doarmA. L'-acàfA somnui tuff, magi pArmAteftul nu vru ta z-doarmA gi.vru s-avdA, (i tih'e va-1 scrià mirile a flòorlu!, cA atumfea irà a trea searA.36
388                    pER. N. PAPAHAGI
   §i<)ù pfirmfiteftul diséiptàt pinft ca tu gàsile di noapte, cindo, ea-le §i traile mire. Nise torà ac&tarà si zburascfi ti tih'a fléorlul.
     Cama marea dia© :
6    — Ioù <}ìc, cfi aistu fléòr z-bineadà ^aI-4S(I di ani §i 8-
   h'ibfi oarftn ca tatà-su.
     —     Nu-I g'ine a§ì, ^ise nolgicana, ma g'ine z-bineadfi trei-4&|T §i 8-h'ibà avùt.
     —        Nu s-fate, ni un&, ne-alantfi, strigà Aica, Aistu om va io z-bineadfi multu §i va sfi nk'irdfiseascfi tutfi avearea aiséùi,
   pfirmfiteftu.
     A§ì armase, cum gri Aica, cfi tòtina, cum dite nica, a(eà s-fate.
     Fudirfi mirile g-pàrmfiteftul cfidù pri mare minduire.
16   — Cum, i§I dise nis cu mintea, un ahtare flóòr di oarfin,
   un om fi no-are s-micfi pine, si-AI si facfi nicukìr pi avearea mea, ti o-am amintatfi ahi'tl adì cu ocl'i cripàti? Stài, cfi ti va-1' fac mine.
     Si scoalfi tah'inà §-là dito a pfirìntilor a fléorlul :
20   — Va và caftu tivà, ma s-nu-AI turnàfl zborlu anàpuda.
     —   fi*! ateà ? grea !
     —     Ea ti : Aistu fléòr ti ni-i deade Dumnid&fl. cara s-h'ibà cu puteare, si-AI lu dati a Aia ti h'il'u.
     —        S-t-ul dftm, dìsirfi pàrintil'. Vru Dumnidfi. de-avèm noi 26 un jar di fumeal'e.
     Il lo pfirmfiteftul $i fudl cu nis. Ingì din hoarfi $i agumse dupà nih'àm di oarfi tu nfi pfidure. Git intrfi tu p&dure §i-l dise a fléorlul:
     —        Aséaptfi torà, h'il'u di cine, z-vedl cum va ni nk'ird fiso seséi tine avearea mea.
     Il lo apoaea iji-1 spindurfi di un àrbure §-lo-alfisfi aclò. Naclu, car-armase singur, acfiffi s-plingfi, s-plingfi, sfi z-disicà. Ti tih'a lui treate pe-aclò nfi ursfi. Aistfi aveà fltatfi §i-l' tineà pull'i tu pfidurea tea. Ursa cit ul vidù fléorlu, il' fu 36 Ailfi di nis, — cfi a§ì irà scriatfi, ta s-nu k'arfi fléorlu —, il lo cu nisfi, iji-l hfirneà deadùn cu pull'i di ursfi.
     Agumse fléorlu mare, ca di 12 de-afil ?i dit guva li ursà nu aveà in^itfi. Unfi du&, niscinti avinfitòrl di urse, nu séiù oum feàtirfi, ?-u duk'irfi guva, lu doarme. Te-ateà ni$I avi-
h'il'lu di oarpìn §i pàrmàteftul.
389
   gl'arà, cindo nu irà ursa aclò, apoaea intrarà tu guvfi 9-loarà puil'i di ursfi cu tut flóòr. Ma cìndo-1 vitjurà aistuom gol $i z-bineatjà deadùn cu pulii di ursà, multu s-óudusirà.
     Lu ntribarfi.
     —   Cum ti cl'amà tine, bre flóòr?                           6
     —   Ursopl'u.
     —   Am d-iu esói?
     —   Di la ursa.
     Alte zboarà nu §i sóià. Ti tute alte fi lu ntribà nis dl(eà : di la urea. Il loarà apoaea, lu nviscurà cu strabe gi-1 dùsirà 10 la un minàstìr di pi mùntile de-aproape de-aclò. CSlùgàrl'i il criscurfi ca fumeal'e a lor.
     Nu trea|e multu k'irò §i tut a^elu-^I pfirmàteftu, (e-aveà làsatfi fióorlu im pàdure tricù pi 1-afèl jminàstìr §i 9i<}ù z-doarmà unà noapte aclò. Nis ul vi<Jù fióorlu, ma d-Iu sà-116 cunoascà §i nifi cà-1' triteà pit minte vimàoarà c-atèl flóòr ■ va s-ascàpà dim pàdure. Videà ma§I, cà tufi càlùgàrl'i il' grea Ursopl'u.
     —   No-are altà numà aistu flóòr, ntribà pàrmàteftul ? Cà-fe
iji. tutf il' diteU Ursopl'u?                                     20
     —        Aistu flóòr, il' gioirà càlùgàrl'i, no-are altà numà. Nis-¡-r cin^i avinàtòri lo-aflarà im pàdure tu guva ali urse, 9-I0-
   adùsirà la noi. Te-ateà l'-ditem Ursopl'u.
■m1 Pàrmàteftul il pàli peana. Torà nis acàk'isì, cà aistu irà naclu fi lo-alàsà spinguràt tu pàdure.                            25
biit — Lele, nipìrticà ti mi micà, i§ (Jise nis cu mintea; dere ? alih'a cà aistu flòòr va nk'irdàseascà tutìputa mea ; ma stài, cà earà nu va lo-alàs arihate. t'ire pua lantà pàrmàteftul là <Jise a càlùgàrlor:
     —       Nu-iii lu dati a àia aistu flóòr, ta si-Ai lu fac h'il'u? 30 at — T-ul dàm, (Jì'sirà nì§!.
disi* Il l'a pàrmàteftul §i fu4e di la minàstire. Cit feàtirà ndao à ióióoare ma nclo, pàrmàteftul il' 4ise a flóorlul: il ' — Torà va s-adàr unà carte §i va t-u daù, s-u duti acasà,
. ta sà sóibà, cà vin, cà mine va s-armin nica puti'n.            35
     §ade apoaea pàrmàteftul, adarà nà carte §i serie nauntru i u^a mul'are-sai : citu z-vinà fióorlu cu cartea s-lu vàtàmàp, n si^s-lu fatiti bucàti, ti s-no-arminà nifi un os di nis. fi
390
PER. N. PAPAHAGI
     L'-u da cartea la fiòòr ?i-l pitreate acasá. Fiòorlu aclò Tu imnà, aflá un càlug&r multu nvi|àt
     —   Iu ti dutf a?ì fiòòr?
     —       Ea, mi pitricù domnu-ùu c-unà carte, ta z-daü hàbare 6 acasá cá vine.
     —   Nu-ñl dai cartea, s-u ved?
     U lo cálúgárlu cartea, u digcl'ise ?-o-aleapse tutfi. Apoaea 8-toarnà citrfi fiòòr ?i-l' 4it®:
     —       Ti-T cartea istá ? Tine fi porti moartea n-sin, corbe ! Ea 109-ea ti serie to-aistà carte. Ma st&I, cft nu va te-alàs a§ì.
     Arupe càlùgftrlu cartea fea ?i serie altà carte ?i d't® : «Aistu fiòòr s-lo-apruk'àtl multu g'ine ?i s-l'i dati h'il'i-mea ti nveastà.»
     U bagá fiòorlu cartea n-¿epe ?i z-dufe acasá la pármáteftul 15 ?i mul'are-sa, cum scrià bàrba-su—al'el il' si páreá cà bftrba-su scrià—feste. Lo h'il'i-sa ?-u ncurunà cu fiòorlu. Pàrmàtef-tul ?ideà tora cu Inima arihate, cà-1' si páreá, cá ascápá di fiòòr. §¡4ú nica cit $i<}ù tu xeane ?i z-duse acasá hàriòs. Indirà s-lo-asòaptà mul'are-sa, h'il'a cu tutà soe. Dupft t¡ 20z-bá?ará ?i z-g'inuirà, pármáteftul l'i ntribá:
     —   E ! cum tritati aoà ?
     —     Multu g'ine, multu g'ine, ma virtòs cu finirle, te-aflà?I ti featá.
     —       fi finire? cal 41nire? strigá pármáteftul 91 arsárl ca 26mu?càt di virnu ?arpe
     —   Cum cal finire ? finirle ti-1 pitricù?! cu cartea.
     §i-l' spùsirà ?i cartea scríatá di cálugru. Pármáteftul duk'ì, cá l'-o-aláxirá ?i focu s-feate di inate, ma nu aveá ti s-facá. Nu lá 4¡se tivà atilòr de-acasá, nifi a cjlnirlul, ma dupá aondao 4Ü« dise, cá va s-facá ná mare beare. Ñarse la oi taha 8-aleagá vírá birbèc gras, ta s-tal'e §i lá 4ise a picu-rarlor :
     —     Atèi ti va z-viná mine dimneata, ta z-vá caftá virnu birbèc, 8-lu vàtàmàti fárá altu zbor.
86 S-turná acasá ?i-l' 4ise a dinirlul :
     —     Mine s-ti dutl cama di dimneatá s-l'al di la oí birbeclu, ti lá 4¡9Ü loü a picurarlor, s-lo-adùtl ti beare.
     —     Mi due, 4¡se fiòorlu, fárá s-l'i treacá prit minte virá láeatá. Vine s-àpirà §i fiòorlu no-aveà sá si scoalá Ñarse
FIOORLU CD PBRL'I DE-AMALARA.             391
soacàr-sa s-lu digéaptà gi-1 vidù lu durnà cu nveasta di ¿¡ruge ahî't g'ine, câ-1' fu aràù, s-1-aspargä dulfeamea sòmnulul.
    —   Al, dise nîsâ, 8*nu-l digéeptu gi s-pitrèc h'il'ü-Au.
    Agì fea(e. Z-du(e h'il'lu a pârmàtèftulul la ol gi picurarl'i cîtu-1 vidurä, cum 1-aveà dîsâ pärmäteftul, îl vàtâmarâ.
    Si 8culä gi pärmäteftul ditu somnu gi ntribá mul'are-8a :
    —   Z-duse (Jinirle la ol?
    —     Nu! dise mul'area, câ durnà, te-ateà nu vruï s-lu dig-ôeptu, ma pitricùl h'il'-nu.
    —     Je-al faptâ, vàtâmatà di Dumnidâ ? Duse! Ai-1 vätämarft fiôorlu.
    —   Cumu, ntribá mul'area?
    Cum si-1' spunä pärmäteftul ? Ma cum s-nu-1' spunä earä ? Stâtù gi-1' spuse unä cite unà tute, cum avdî' mirile, cum vru s-lu k'arä iiiclu, cum nipòl lo-aflä g-tute pe-aradá.
    A tumbea mul'are-sa s-toarná gi-1' dUe:
    —     E ! bärbate, (i-I scriatä, afeà va s-faeä. Citu z-da omlu, nu poate, s-u scoatä n-cap. Agì fu tih'a, agì va s-armînâ. Ma, tora (e armasim firä flòòr, al s-nà-l avèm d'mirle ca fiôorlu a no8tru gi 8-nu nâ bàgârn contrá cu Dumnidá, ta s-nu nä k'arä!
    Cum d>se mul'area, agì g-feate.
                                                      (Spus de Sia ali Hareme In etate de 64 ani, Crugova.)
                               117. Ficorlu cu perl'i de-amàlamà.
    Irà, (i nu g-irà. Irà nä oarä un flòòr, tinir g-mugàt, ma färä pàrintî gi ahîntu oarfìn, cà no-aveà pine s-mìcà. T-unä duà, cum imnè pit nä pädure greao, veade un Aràp, anviscùt cu k'el', agru gi care mìcà carne di om. Araplu vidi'ndalul fiôorlu, Î1' vine foamea gi si ndrideà s-lu mìcà. Ma ninte vru sa sôibâ, cari irà gi d-Iu vineà.
    Fiôorlu !1' spuse tute dèrturle gi pàfìrle a lui, ca cum g-mureà di foame di marea lui urfañe.
    Ca ti òudie Araplu nu-1 mìcà, il' vine nilä gi-1 l'irtá pi fi-¿òr. Apoaea-1 lo la pälatea lui gi-1 feate huzmik'àr gi-1' deade s-mìcà pine firmintatà cu öinuge.
    Fiôorlu irà multu lucràtòr, ti ateà dupà niscinte dii0 di
5
io
15
20
25
30
35
392                    PER- N- PAPAHAGI
   la vinirea lui, Araplu l'-deade tute cl'eile di daù-spà-datle di udài a pàlàttt'ei a lui 9Ì-I' dise, ca s-li digcl'idà tute udàlie, ma§ ateà di dauspràdate 6-nu-o digcl'idà. Fióorlu, dupft ti I digcl'ise 11, §-bàteà caplu, s-aflà, cà-te ateà di 12 8-n-o di§- ;
5 cl'idfi §-pi nìsfi. Fióorlu nu cama putù 8-aravdà, gutà cl'aea §-u digcl'ise; cfndo fi z-veadà.? Nòlgica di udae irà nft fin*, tinà, pr-Iu curà apà de-amàlamà. Dicara fióorlu no-aveà hà-bare de-aistà, bftgà deaditlu n-apà, mea di-nà-oarà doàditlu l'i si nveasóe cu amàlamfi. fi §-cum s-facfi s-nu-l veadà A-
10 raplu ? Dupà multà mintuire §-leagà deàditlu §i dite cà-1 doare.
     Araplu lu ntreabà :
     —   Cai te*agudì?
     —   Measa, <Jìse fióorlu.
15  — Cà-te lo*agudl§I fióorlu, measà, ntribà Araplu?
     —   Nu-1 agudìi mine, gri aistà, ma-1 agudl u$a.
     Araplu u§e di uge, pin agumse la u§a di udaea daùsprà-
   <Jate. Aistà-1' dise, cum caste luguria. Fióorlu aspftreàt spuse §i el driptatea, di fricà. Araplu di foc, tu minuta tea, lo-
20 aràk'asóe pi fióòr §i-l h'ide cu caplu n-apa de-amàlamà, cà-V si feàvirà tu^i perl'i hrisusìti, de-amàlamà.
     —     Altà oarà, cara s-e$l di zborlu a netì, gri araplu, sà sóii, cà ti mie.
     Fióorlu §apte-optu l i si dufeà.
25 T-unà duà Araplu fudì di la pàlate §i alàsà a ficorlui cl'eile. Fióorlu earà, canda-1 pindeà virnu, cara di^cl'ise tute udàlle digcl'i^e §i ateà di dafi-spràdafe. Ma torà nu minti apa. Mutrì aclò §i aflà un cal. Calu micà oase. Fióorlu lo oàsile gi-1' bàgà earhà s-micà.
30  — Ti bunlu aistu, fióor-mu§àt, caftà-ni (i vrel, cà va s-fl
   daù, gri calu.
     —     Ti s*tà caftu? S-putearii s-mi du(I la pàrinti, cà am aAI di cindo nu-1' vidùt.
     —   Bagà-Ai §aoa §i scàrìtile $i aide ncàlicà, dise calu, cà
35 nu-I oarà ti asóiptare. S-vineari Araplu di viù va s-ti mici.
     Lo fióorlu ti putii, ncàlicà pi calu-cu-peane §i fudì, 8-nu n-agungà.
     Araplu di diparte iu 9-irà, avdi', §i cu mare-alàgare vine acasà. Caftà fióòr, — no-are ! caftS cal, — no-are ! Si nh'umusì
F1CORMJ CU FERL'I DE-AìiALAMA.
893
dup& nigl. Cit-cit s-l'-agungà. S-turnà fiéorlu gi mutrl citrft nàpòl. Vidù, cà irà multu aproape gi-1' (Jìse a calul, cà greù o-aü.
   Araplu se-aproak'e.
   —      Ñu te-aspase, gri calu, ma bagá mina tu ureacl'a di & ndreapta gi scoate taslu cu untulemnul gi arucà-1 dupà tino.
   Fidorlu feaagl gi cìt cfidù m-pade untu-lemnul, s-feafe nà baltà dip mare. Araplu cu tut-aistà, cara irà virtòs gone, u tricù cu ligureatà gi earà alágá gi s-apruk'è s-l'-agungà-
   —      Nu te-aspare, gri calu, ma bagá mina tu ureacl'a mea 10 stingñ gi scoate nigte k'eaptiñl g-arucà-1' dupà tine.
   Fiéorlu arucá kàptìAl'i gi s-feate tu ìninutà nà pàdure ahi't stufoasà, |i ni# un pull'ù nu puteà B-azboarà pit nisà. Araplu cu guneafa lui u tricù gi earà dupà nigl s-l'-agungà-Cit lo s-tindà mina Araplu pi fléòr, aistu arucà din oarà 15 din coadà sarea, care s-feate nigte sk'iñl dip k'ipitògl gi ntàpàtògl.
   Araplu, cu tut cà-1' si feà(irà éiéoarle magi sinde, tricù gi avinà-avinà, l'-agunde nipòl gi tinde mina s-J'-acatà. Ma din noarà loclu z-digcl'ise gi fiéorlu cu tut cal 8-h'ìpsirà nuntru. 20 Patrudàtf di dile gi patru-dàfl di nopti nu z-bàtù Araplu dit afèl loc, aséipti'ndalul, s-easà, ma n-cot Di aistà, vidù, (i nu vidù gi tru màrdine, g-o-arupse Araplu de-aclofe.
   Citu z-vidurà ascàpàp di Aràp, ingirà tu lume. Atumtea calu diee a fiéorlul:                                           26
   —   Pinà tora fum de-adùn. Tora lipseasòe s-nà dispàrti'm ;
Ca s-nu ti séibà lumea cal eséi, alasà-tl stràiiile de-amàlamà pi mine gi cfndo va s-mi vrel mine gi strànile, tine perlu aistu di coadà gi s-lo-ahuleséi, cà mine di-nà-oarà va s-me-aflu tu loclu atèi.                                             30
   Fiéorlu z-dispàrti'. Ma cari aveà perl'i di amàlamà, gi ni-vri'ndalul s-lu cunoascà virnu, bàgà un pintic in cap gi cal il videà, il' strigà : k'eleg, k'eleg !
   Dupà multà alàgare, aoà gi aclò, fiéorlu a nostru deade di un preftu ùilàòs gi intrà ca huzmik'àr, s-pascà pàtile.36 Aistu preftu aveà nà gràdinà mare multu gi-n vitinatà cu pàlatea unùl amir&. Cindo-1' si pàreà a fiéorlul, cà nu-1 veade virnu, ahuleà perlu di coadà, acl'imà calu, si nviséà cu strànie de-amàlamà, ncàlicà gi u priimnà tutà gràdina.
394
PKR. N. PAPA HA Gl
     Feata $ea ma ñica amiràlul il vi<)ti di pit firida di pàlatf ?i dupà (i s-óudusì di ahit& mu?uteatà, l? bàgà tu minte $ lu l'a ti bàrbàt.
     Vine oara ti amiràlu si-? màrità trelle feate. Ti a$eà <Jìs« 6 cà tufi oàmiùl'i din amiràril'a lui, s-treacà pi ningS pàlate $j pi atèi |i va s-agudea8cà feata cu un mer, si-l l'a bàrbàt
     Tup tricurà ?i datile feate cama màrl ?-aleàpsir& cite un h'il'ti de-amirà, ma tea ma ñica no-aleapse virnu, cà nu tricu fióorlu cu perl'i de-amàlamà, ti-1 vrea nisà.
10 Amiràlu tjise s-treacá nica nà oara, ta s-aleagà 91 ñica. Tricurà, ma di aistà oard irà ?i fióorlu a nostra, ti-1' striga tufi k'ele?. Nica nitricùt g'ine ?i feata ñicá amiràlul anjiná merlu ?-lo-agudì n-cap.
     — Oh! dise fióorlu, ti mi doare! ti*ñl t& feóu Io, un om i5oarfìn ?i k'ele?.
     Il' 4ise feata cà agì lo-aleapse ti bàrbàt.
     Amiràlu s-nàràì multu ti ahtare aleàdire, ti ateà o-azgunì di la pàlate.
     Nu tricù multu ?i amiràlu lin4¡4!' ?i urg7!. Tufi etti vatri 20 ntribà, il' disirà, cà, ma? cari s-micà carne di cal fi azboarà. va z-vìndicà.
     Amiràlu cl'imà doll'i màrl ?i-l' pitricù s-l'-aducà carne di cal azburàtòr. El', dupà alàgare multà, nu puturà s-aflft ?i s-turnarà acasà cu míñle goale.
26 finirle a tèi ma ñiclu av4i' ?-nis ti lingoarea socru-sul, ti ateà ?-cl'imà calu ?i-l' spuse ti curà. Calu aistu fàrft multà greatà, l'-aflá. Fióorlu aduse carnea acasà, apoaea lo altà bucata di tar ?i acàtà sà strigà prit hoarà:
    .— Carne di ocl'i, carne di ocl'i .di cal azburàtòr!
SO (Hnirl'i, cari avdirà, z-dùsirà s-acùmpàrà, ma el là 4ise, cà n-o vinde cu pra4I> ma cara z-vor s-l'i da calu a lor atèi cama bunlu.
     Vrurà nu vrurà, feàtirà cum gri ?i cu alàvdare ñárairá 1-amiràlu cu carne, t> là si pàreà, cà-I di cal azburàtòr. A-35 mirálu micá ?-tu loc sà z-vìndicà, s-feafe cam-aráü.
     finirle ma ñic pitricù mul'are-sa la pàlate cu carnea di cal azburàtòr. Ma nintea, huzmik'arl'i nu vrea ta s-o-alasà ?i s-o-aproak'e, cà a?ì aveà zbor di la amiràlu, ma dupà multà arigae, o-apruk'arà ?i z-duse analtu. Il' deade a tatù-
ARAPLU.
395
x\ s-micá carne di cal azbur&tór §i di nnoará iT viñirá cl'il', digcl'ise ?i vi<}ü luñiná.
  Amirálu, óuduslt multu, ntribá feata, si-i' spund, d-Iu aflá isá carnea, cindu dol <}iniri goñl §i av<Ji'(I multu nu puturá -afifi? A tumbea h'il'i-sa spuse tute, cá bfirba-su o-aduse §i 5 poea spuse, carl easte aistu gi (i gone av<ji't $i putüt easte.
  Amirálu vi<}ü nidriptatea §i duk'i, cá ñica fu cama §tiuta> fi nu mutrl omlu tu muguteafá, ma tu gunea^á §-tu minte fi de-ateá u l'irtá ,§i dipuse dipi scamnu $i bágá <}inir-su tama ñiclu gi pe-alanft dol cama márl, ti-1' deádirá di micáio same di tar, íl' bágá s-pascá pátile, cá a§i lá lipseá.
                  Párml'j s¿iám, pármi'iu spu§ nu séiü disi lo v-ari'§.
                        (Cules de d. N. Ba)aria, Crugova, Macedonia.)
                                              118 Araplu.
    Tu vecl'ul k'iró irá un amirá §i-uná amirároañe. El' aveá 15 ma$I un ftéór-mu^át. Aistu amirá erá mult gone §i av<ji’t ín tute párple, ma §i nu pufió! nioaspip aveá. El' muntreá cum di cum s-lu k'ará. Ma Dumni<}á nu lo-alásá, ca s-k'ará di miná di om, cá-1' pitricü ná lingoare greao §i dupá (i (Jícu puti'n, trapse tu lumea lantá. '                                 80
    Nioáspitíl' l'-aflará oara, ca s-aliná el' pi scamnu. Dupá moartea luí, azgunirá dit pálate amiroaña cu tut fi¿6r ?i s-féprá el' am irá ti. Amiroaña lo flóorlu di miná 9Í acáfá s-fugá citrá iu-1' loa ocl'ir! Seara agümsirá t-uná pádure ndi-satá. Avea ntunicatá §i el' nu séiá, lu z-ducá.                  85
    —     Ti s-íafim ? lu s-ná du(im, <Jíse amiroaña nvirinatá, cum z-durúlm to-aistá pádure, noi nvi^áp cu tute bünile 9-cu tute mu§ute(le? Va ná mícá agriñle. AI s-imnám nica pu(i'n gi Dumnicjáü s-ná h'ibá agutór.
    Ah'urh'irá s-imná co-ahulirea pit pádure. Nu sóiá citrá lu 30 z-ducá, calea nu z-videá; di multe orí 9-éucuteá virtós cá-pitle tu ntunearic di arburl. Ma, dupá p imnará multá oará, amiroaña vede dináinte uná luñiná.
    —  Este virná casá i cálivá, strigá nisá cu harao. Nu va
s-k'irém.                                                      35
396
PER. N. PAPAHAGI
     Viderea istà là dede ìnimà. Cu tute cà irà càpàìtl, cur mà|!, el' agùmsirà ti oarà la loclu di lu in§à luñina. A.eY irà unà pàlate multu mare $i mu§atà. Amiroaña §i Sfori, acàtarà sñ strigà §i s-asunà, ca s-easà vlrnu om di nuntru. & ma virnà boate nu s-av4à.
     —  Bre ! disirà el', to-ahtare mare pàlate s-no-aibft oamiól'
     Intrarfi nuntru, tàtare mare. Di^cllsirà cu arada tute ò-
   dile, ma om nu z-videà. fi videà ? Ma$i lucre scumpe, tute de-amàlamà $i di vamande, ma virnu suflit viù nu bàteà. io Z-dipùsirà n-tilàr. Cindo imnà pitu ntunearic, avdìrà, cà dit un loc ascumtòs in^à ca zg'icur! §i plfngurl di om. Z-dùsirà dupà boate $i vi<Jurà un aràp ligàt
     —  Ti eséi afia, il' gri amiroana ?
     —  Mi ligà Si-l'-creapà-numa, <Jise el.
15 II dizligarà gi indirà nafoarà. Putin cite puti'n acàtarà sà z-vor amiroaña cu Araplu. §i zburirà sà s-l'a doll'i. Ma cum s-ascapà di fléòr ? §-u bàgarà, s-facà i|e s-facá, $i s-lu k'arà. Aflarà unà minéunà. Amirároaña s-fete cà-ì li'ndità greao §i-l' dìse a h'il'-sul, cà ma§I a tumbea va z-vìndicà, cari s-1'-20aducà apà dit paradis.
     Fiéorlu, cari u vrea multu màsa, ascultá $i duse s-aducà, cà el nu séià, cà tùie suntu, ta s-lu k'arà.
     Pi cale aflà nà dinà. A està erà Nèrcurea.
     —  Iu ti du|I fléòr, ntreabà ea?
25  — Tu paradis, ta s-1'aü apà ti mamà-mea, cà nu poate.
     —    Ti dufl la moarte, fléòr, c-aclò §-este nà lamñe, (i duà §-noapte §ade cu gura di^cl'iaà.
     —  Nu-ñí dal nà minte, ti s-fac?
     —      Du-te ma nclo la sor-mea Viñirea, cà ea va ti spunà, 30 ti s-fatl.
     Fiéorlu ñarse la lantà dinà §i-l' spuse, cà-l pitricù sor-sa, si-l' da nà minte, ti s-facà.
     Viñirea l'-deade dol fléòr! de-a l'el §i-l pitricù s-l'a apà cu nìs dit paradis.
35 Agùmsirà dupà multà alàgare §i intrarà tu paradis. Pa-ràdislu ca paradis, cu tute mugutetle, ma fiéorlu nu l'-imnà mintea la mu^utètl; el $-càftà cum di cum s-furà ndao kflcute di apà. Ningà gura di fintinà gideà lamña cu gura di^cl'isá, di ti loa frica, cindu mutreàl. Atumtea fléòrl'i di din* loará
ARAPLÜ.                          397
a rucará pi nisá Jará di moarte §i lamña durñi tu minutá
   nu putü 8-1'i duk'ascá. Loará ?i nividütí s-fét¡rá de-a-b, cá lá erá s-nupo z-diséaptá 9Í-I' micá.
Cíndu vidü araplu cu amiroaña, cá ascápá cu bauá fiéorlu, n&irirá nica ma multu §i-§ zburirá, ca s-lu pitreacá a daoa oará. 5 A?l, dupá (i amiroaña biü apa dit paradis, dito cá-I cama ine, ma tut nu va sá scoalá, nu va sá a-facá sinátoasá, ara snu micá dao mere dit paradis.
  —   S-tá adüc §i mere, d>se fléorlu.
  Tut agi ca ma ninte, ñarse cu fiéorl'i di diná tu paradis. 10 iamña durñá sum aumbra merlui. H'il'i di diná l'-arucará ará. apá di moarte gi ea durñi. S*alinará apoaea, adunará ite mere vrurá gi fuga. Cu alagá multá. Z-diséaptá lamña, lümirá mérile gi aflá cá lipsescu. S-h'umuseasée dupá nigil', na el' aveá tricutá semnul ali lamñe, cá nu putü s-l'-acatá. 15
  Z-du8e fiéorlu cu mérile la má-sa. Di aistá, Araplu nu 3utü s-aravdá cit il vidü cá vine viü, ma scoate coarda, sá-V tal'e caplu. Fiéorlu l'-dise:
  —     Tal'e-mi, fure-cá vrel s-mi tal', ma dupá t¡ mi tal', bu-cáfle s-le-adüñl t-un sac, saclu aistu s-lu ncarti pi un cal gi 20 3-1 u sálág'eséi calu, iu z-va, sá ñargá. MagI aistu bun vol di tiñe.
  —     Gr'ine, dise Araplu, agí s-h'ibá gi di'ndalul uná cu coarda, náparte arsárl caplu a fiéorlu!.
   Lo apoaea truplu, il diñicá bucátl-bucáti, aduná bucátle 25 t-un sac gi lu ncftrcá saclu pi cal. Fete ca cum l'-aveá disá fiéorlu.
   Calu lo calea náinte gi imná-imná, l'-u dede citrá la diñe. Aiste, cum vidurá, cunuscurá, cá este truplu a fiéorlu!. Loará tute bucátle g-li ndrépsirá bucatá ningá bucatá, cum lá erá 30 loclu. Apoaea nisele aruvinará [pruacuk'irá] bucátle cu apá-di-baná gi s-alák'irá, cum g-irá ma ninte. Dupá ti bágará un mer cintát gi diacintát, tu gura fiéorlul, aistu nvié. Lá spuse nis cum páti' gi cum il' tál'é caplu ci'nile de-Aráp; tutá mintuirea luí erá cum si scoatá ahtea pi Araplu gi pi35 má-sa. Aistá l'-ardeá Inima; foclu aistu g-aveá.
   11' dede buna diná ná flueará gi lu nvit& agi:
   —    Na! aistá flueará di la maea Vlñirea. Ea scoate ahtare boate, cá tutl cit! avdu, liginá g-cad im pade.Fá-te tiptile gi
398
PER. N. PAPAHAOI
   du-te 16 pàlatea lor s-u bafl flueara. El' atum(ea va s-li§inà va s-cadà ca morti §i tino va 16 fati, ti va z-vret
     Fiòorlu a§ì fefe. Si nviscù tu strade di orbu §i z-duse lai pàlate, fu lo-asòiptarà nuntru. Ac6t6 z-batà cu flueara. Di 6 boafea l'el, Araplu $-mà-sa li§inar6 gi c6dur6 m-pade ca morti. Di un-oar6 fiòorlu, l'a hoarda [coarda] gi-l' tal'e caplu al Aràp. Di vreav6 amiroada z-disèiptà.
     — Mi vedi» dise fiòorlu, loù escu h'il'lu a tàù, fi vreal s-mi k'erl §-mi pitriteàl la k'irire. Vinti, ca s-t6 discumpur tute locite dl-al faptà.
     Vru z-dicà tivà mé-sa, ma fiòorlu hirgtl! un6 cu coarda ?i l-i'mp6rtì' caplu di trup.
     Apoaea, vor z-dicà lumea, c6 fiòorlu s-turn6 earà tu loclu a latà-sul §i-l' azgunì tutl amiratl'i alanti dipi scamnu cu 16 gunàticlu a lui, nipòl s-alinà pi scamnul dumnescu de-a-mirà §i dumnì tu loclu a tatà-aul, ma aistà cal u sòie, s-u spunà.
     Ioù ahi't sòiùl, ahi't spu§.
                                                                                (Gules din Bitolia, Macedonia.)
                        119.  Peata di ¿einic. 80 * * * * 85
80 Erà, te nu §-erà, cari s-nu erà nu se-aspuneà.
                                             Erà nà oarà un òelnic multu avùt; no-aveà lu s-l'i bagà
   parazl'i. El aveà un h'il'fi. g-unà h'il'e. Cara tricù di vristà,
   il' vide s6 s-facà hagì. De-aestà nk'isì cu mul'are-sa §-cu h'il'-su
   trà la hàgilik'e. Feata o-alàaà acas6 cu n6 moa§e §i nsàr-
85 tinà un preftu, tra sl'-aducé unà §-altà, di te va-1' lipseascà.
     Tu plicare il' dimindà a h'il'e-sal s-h'ibà cu minte §i s-aacultà.
     Cara fudl òèlniclu, di sinur-sinur, di amiràril'e-amiràril'e §i di c6rave-c6rave, agumse dupft noaùà me$I la h&gilik'e. 30 Preftul aduteà acasà la feata di tute cite lipseà. puà cu du6 preftul cu cit u videà feata, cu ahintu cama multu u vrea. Tu nfi du& §-u bàgS s-u l'a nveast6, cu tut cà nomlu nu u dàdeà. El il' dise a moàgil'el, s-aspunà la featà, tra s-fac& cum va preftul. Moa^a-l' dise. Ma feata cum avdi' aeste 36gràire, gri cétre moa$e :
PEATA DI ÓELNIC.
399
                                           — S-nu te-avdu, cà gretti ahtSrl k'irtùri ninga nà oarà,
:à ti pingu dipri scarà, s-mifti loclu.
   Moaga ascàpità nodlu gi-1' 4ìse a prèftului, cà lùcrulu a* >stu nu s-fa(e. Preftul u bftgà sà-1' greascà ninga nà oarà fi sfi-l' dicà, z-va, cà di nu, moartea va s-o-aleagà.              6
   II' dise moaga, ma feata s-nàirì f-u pimse dipri scarà n-g'os, u scoase nafoarà f-l'i ncl'ise Ufa. §i, cara ncl'ise u$a, nu difcl'ideà la virnà. Trà micare $i trà beare pàràcàlsl nà vitinà s-l'-aducà fi-1' dice, cà tu turnata tatà-sul, va-1' u plà-teascà di primansus.                                                là
   Preftul cripà tu k'ale. Sà-? scoatà ahtea, adrà nà carte fi u pitricù la tatà-su a feàtil'el ; tu cartea està grea, cà feata lui easte neaftirnatà fi alte multe minòùAT.
   Òèlniclu, ne unà, ne doaùà, li lo trà bune cite l'i ngràpseà preftul fi multu s-aprease. Tu oarà pitricù h'il'-su fi-l' dice 15 s-u vàtàmà, cà 1-arufnà casa fi s-l'-aducà fi semnul.
   Fiòorlu ascultà fi duse. Cit agumse acasà, da s-intrà, poarta ncl'isà ! Asunà sà-1' difcl'idà, feata nu va.
   —   Stài s-ti ved prota, cari h'il f-apoea s-|à difcl'ìd, dice ea.
   Ma-1 vidù, cà l'-u fràtile, ìl' difcl'ise.                       20
                                          . Dupà (e z-vidurà. ntribà feata aspàreatà, cà-1 vidù singur :
   —   Di bun viàifl, frate, singur ? Iu-I tata f-muma ?
   —   Di bun, dice fiòorlu.
    Apoea, cara z-dùsirà analtu, ntribà feata pale, fure-cà vino di bun. Fràtile l'-aspuse cu (e nsàrtfnare vine.               25
    —      De ! frate, tu miAle atale h'iù, macà vrel tal'e-mi, moare-mi, fà cum vrel. Io-AI h'iù curata ca Stàmària.
    Fràtile ca frate, avù Ailà di sorà fi u sindinà mafi putf'n la deadit, s-l'a pufi'n sinde trà semnu. Apoea fiòorlu il' dice a sor-sai, ca va u l'a la hàgilik'e. Mintea lui erà s-u k'arà,80 s-o alasà tu virà pàdure. Ncàlicarà do! cal' fi tràpsirà. Agùm-sirà tu nà irùie. §idurà sà z-discurmà, cà multu erà vàtà-màfl. Feata fidù to-aumbratà fi fiòorlu duse sà sàrgl'ascà taha s-pascà cal'i, ma fudi f-o-alfisà tu pàdurea fricoasà f-ermà.
    Màrata di featà arma se sìngurà ca laea, sìngurà ca corba. 35 Virà ndoaùà dii® avù t6 s-micà, ma de-apoea li bi|l tute fi 8-hàrneà co-amure di pri arùg. Ma nclo, ma nclo l'i se-arùp-airà fi strànile f-armase dip aruptà-aruptà.
                                             T-unà duà un h'il'ù-de-amirà de-a loclul ifì avinare tu pà-
*400                    PER. K. PAPAHAGI
   durea, lu a-aflà feata. Ciftl'i, cum deàdirà di urma feàtilr. acàfarà s-alatrà ham ! ham ! S-loarà avinàtorl'i cu tufek 1-mpline dupà avinatic, cà nl^I nu s-a§tiptà s-aflfi om aclop H'il'lu-de-amirà bàgà mina pri óarcu 8-tragà, ma t« z-veadà' * A$eà g-erà featà. Prota li umplù s-nis, cu tutà a lui ¿lineati, cà 9-0-avù s-nu h'ibà virà aumbrà, cà feata, 4Isim, era goalà-guli^anà. Feata-1' gri, s-nu u vàt&mà, cà easte om sk'irdùt tu irnie. H'il'lu de-amirà il' deade capotlu sà 8-anvàleascS §i o aduse la sotl.                                                     1
io Feata, cu tutà-1' pàtirea, cu tutà nimicarea §-nidurnirea-i. erà ahìntà mu$atà, cà df^eàl :
     —     Dà-àl, Doamne, ninga dol ocl'i s-u mutrescu ! Nu di gaba preftul 9-aveà k'irutà mintea trà nisà. H'il'lu de-amiri unà vicjutà te-1' fea(e de-aproape $i 4ise: aestà va h'ibi
lónveasta mea, cu tutà c-alan(i il' 4i(eà:
     —   Aumbra està va l'ai mul'are, tine h'il'ù di domnu ?
     —   Aumbrà, ni aumbrà, aestà-hl fu càsmetea, 4fee nis.
     O-aduse a casà. Pàrintil' tut acuite: »Cum s-u l'ai mul'are, |
   cà nu prinde trà h'il'ù-de-amirà, cà nu fate, ca nu narde, soma cari l'-av4à?                                                !
     Feà(irà numtà §i pàrintil' tut cu gl'etlu tu inimà erà, s-nu ; h'ibà virà aumbrà. Nu tricù anlu $i feata feafe un fióòr. Magi atumtea vi4urà pàrintil', cà-I om feata $i s-hàrisirà multu §i di marea haraùà murirà dol'i. Erà §-aù§I multu. Se-alinà 26 pri scamnu h'il'lu-de-amirà.                                   1
     Aiutili il' vine sà z-batà c-un nioaspe vitìn, te-1' càlcà loc-lu totna. Plicà la polim §i l'-alàsà zbor a mul'are sal, s-aibà aràvdare. Tu polim nis l'-u putù a du§manlul §i di marea harafià pitricù s-aducà ij-mul'area cu fiàorlu.                |
SO Càpitanlu \e vine s-u l'a, cum u vidù ahintu mu?atà, 1'-cà4ù tu inimà $i-l' 4ise:                                         1
     —     S-alàijI amiràlu s-mi l'ai mine bàrbàt, cà di nu, ti tal'ù deadùn cu h'il'-tu.
     —       Aestu lucru nu s-fate putè, 4ise nisà, si $ti&, cà lumea Sòk'are. Io h'iù arminà!
     Càpitanlu s-nàirl $i-l' tàl'è fióorlu. Apoea l'-4ise diznòù, 8-ul l'a bàrbàt, cà di nu, calea fióorlul va l'a. Nisà, nu-1' si turnà mintea.
     Càpitanlu o-alàsà sà s-mintueascà, nacà dipune minte cum
PEATA DI ÓELNIC.
401
va.  nís. Ma, tra s-nu fugá, u ligá di 6or cu ná fuñe. Muí'area s-feafe, cá ease sá-gí facft apa. Aclé nafoará z-dizligS gi ligá tunea di un cu(ur gi ea fea(e náparte gi igl la nft turugte. La turugte erá un picurár aüg. Ea l'-cjlse, cfi s-k'irü tu loclu aestu, gi-1 párácálsl s-o-apreaduná trft ná searft, z-doarmá. 5
    —      Nu mag ná seará, ma g-totna cara z-vreí gi cara 8-te-ariseascá, l'-<jise auglu.
    Nísá gi<jü mag piná dimneáfa gi to-apiritá si nviscü cu strañe di picurár gi trapse. Di om-om, agurase tu loclu a tatá-sul. Aoá intrá picurár la türmile afendu-sul gi vtrá nu lo u cunuscü. Tup u vrea, cá nísá fáfeá di tute, pneá cágarea -curatá, arneá, anisk'irseá, cá-p digcl'ideá Inima s-intri tu cágare.
    Ná duá u bágará s-l-adará micare. O-adrá, (e s-t-alin<ji §i <}eáditle, ahintu nóstimá. Tr-aestá éélniclu o-acl'imá acasá 16 s-lft adará mícárí. Cum micá di mina l'el micare, <jise:
    —   Acgi le-adrá micárle gi feata mea, l'irtata!
    Tora s-o-alásám feata la tatá-su s-adará mícárí gi s-tri^ém 1-amirálu.
    Cápitanlu, cari il' fu<Ji amiroaña, s-turná gi-1' <Jise amirá-SO luí, c-ajeá g-erá aumbrá, fántazmá gi-1' fu<}i dintr-ocl'i cu fi-¿orlu de-adün.
    Di jalea l'eí amirálu j-bágá láile, gi tute cite erá divarliga, eastru, pálate, le-adrá tu láí, ca lnima-1'i ncl'isá, lae g-cátrane.
    Tricü pup'n k'iró g-amirálu vru s-acümpárá liná, tra s-26 facá strañe la oaste. S-nu-1 aridá, duse singur z-veadá cu ocl'il* tutiputa. Oara-1 pimse la Éélniclu, tatál a feátil'eí.
    Dupá (e-acumpárá, óólniclu-1' deade ná measá, cum easte adetea la acumpárárl. Acl'imá pe-amirálu cu tutá taifa luí. Erá tu talfá g-cápitanlu a(él laílu. Di partea Éélnicluí erá laso measá moaga, preftul g-alp cunuscüp g-oaspip.
    Cit lo 8-micá amirálu g-uná lácrimá gurgul'utoasá l'-curá tu fafá.
    —   Ahtare micare fájeá g-l'irtatá-mea mul'are, uhtá nis.
    —     Am g-a ñia, <Jíse Éélniclu, ná featá (e-aveám acgite-ñí 35 máviripseá.
    Tra s-treacá oara, cari micará gi biurá, bágará s-aspuná ca8e-un cite un párámlO.
                                                            <6
     Papahigi,— Botmt mromdne.
402
PER. N. PAPAHAGI
        Vine arada z-dicá §i spinlu. Ac^ite-l' <JHe& tu ti a feátilei te-adrá micárle, cá no-aveá ne h'ir di musta(S.
        Spinlu lá apuse:
        — PárámiGlu a mel eaate ca mare, de-ateá, cari va sái 5 facá apa, s-easá tora, c-apoea nu va h'ibá l'irtatá la virs
      s-easá.
        Dupá totl i§irá §i viñirá nipül, spinlu (Jise, sá ncl'idi ü§ile §i virá s-nu s-miná dit loe. §-acátá apoea, anarga $-mu§át se-aspuná, cum §-erá un ¿elnic, cum vru sá z-duci 10 tu hágilik'e §-alásá feata acasá §i tute cáte-1' si tih'isirá s¡ cindu agumse sá zburascá di preftu, preftul di ná cale gri: «iñl vine s-es nafoará!». G'ine ma spinlu il' tál'é grallu ?i <Jise:
        —      Nu va s-easá virnu nafoará, cum piná s-ascáp di 16 párámiG.
        Apoea 4lse cum preftul pitricü ná carte minóunoasá ia tatá-su §-tute alante. Cindu vine s-aspuná, cum viñe fióorlu dit hágilik'e s-u vátámá §-nu u vátámá, frati-su acátá sá si zgrimá n-cap, acló lu nu-1 micá.
    20 Cindu lo s-aspuná cum o-aflá amirálu m-pádure, gri aestu:
        —    Am tiñe, spine, d-iu li §til tute aeste ahíntü g'ine, canda erái acló? Ea 4b 4b cá mu§át párámiG easte.
        Apoea 4ise, cum o-aduse acasá, cum feate un fiéór, cura duse amirálu tu polim, cum pitricü un cápitán s-o-aducá §■ 25 cum aestu il' vátámá fióorlu §i vrea s-u l'a nveastá.
        Amirálu tora ascultá di ma§ urecl'i erá. Vi<Jü c-aoá n!§te curá. Cindu agumse párávulia la cápitanlu, aestu s-feate, cá-1' vine s-easá nafoará, ma spinlu nu lo-alásá, cum lá fu zborlu di ma naintea.
    30 Aspuse ma nelo, cit u plimse amirálu, cindu-1' crui rain-duna cápitanlu, cum j-bágá lálle §-tute. Apoea u ntribará, te s-fate feata?
        —    Feata, 4ise spinlu, de-aclb duse la un aü?, di l-aü§, duse la stina-al éelnic $i de-aclote viñe aoate. Apoea d,sft
    36 cum bágá s-adará micárl §i cum uhtá amirálu §-¿élniclu tu coadá gri cu plingul intr-ocl'i :
        — §i tora, macá vretl sá §titl, cari easte ateá featá bá-tutá §i pimtá di oámiñl'i aráí, nvitátl, cá h'iü lo.
DI§TIPTATLU CURULÌ.                    4()3
     Ma multu nu putii z-aspunà §i s-arcà m-bràtile a tatà-sul i-§ lo di guge amiràlu.
     Amiràlu tru oarà acafà moa$a, preftul §-càpitanlu §i-l' eagà pi ca0e un di dol cal' agri §i cari là da cite unà tristi càpul'e, fà$T-fà§I l'i scoàsirà.
     Apoea §-u lo nìpòl amiràlu nveastà iji feà(irà altà fumeal'e fi bineadà ninga, cara s-nu murirà.
     (Spus de Nicea Nicolae, elev in cl. I. comercialà din Salonic, din Ve* *ia. Macedonia.)
                      120.  Di^tiptatlu Curulì.
     Erà un-oarà un aù§ oarfin, aruptu, care aveà 12 di fiòòrf. E1 nu puteà s-l'i hàrneascà, a§ì cà nu §tià, (e s-facà cu el'.
     — E ! <)ise el pinà ma napòl, altà nu me-aleade I va-1' a-làs §i va s-fug, va-àl l'aù perl'i, lu s-ni veadà ocl'ir. Nu s-poartà, nu si scoate n-cap. Fumeal'e l'-am 9Ì-1U si diàicà ìnima, cindu mintuescu aestà te va s-fac, ma nu s-fafe al'umtrea ; ma g'ine s-nu h'iù, di per-cà s-là ved Aila dua tutà.
       Au§lu feate cum dise. Unà dimneatà ti si scoalà, nidatà soarle, §i aoà fac sotl'i! cìtrà iu l'-u deade, Dumnidàù §tie. Ateà t@ ?tiu, easte, cà fiòorl'i, dupu te-1 càftarà tu tute gù-vile §i nu-1 aflarà. càtjurà pri mare $i greauà minduire. Viàe oara s-prin<Jà. Te s-micà, cà no-aveà tivà n-casà ; cu pàl'urlu s-tràdeàl nu se-acàtà di tivà n-casà. Tu càpisteare nifi mi§-càturà di pine, niti un h'ir di fàrinà; s-càdeà ?oàritl'i §-a-rupeà zverca. Te s-facà, te s-adarà, minte n-cap no-aveà. Tu màrdine, s-no-arucà pètalle di foame, trà semnu, di'sirà
    8-lugà §i z-ducà sà s-arug'adà trà pine, nu trà altu tivà. Si scularà tufi, al Dumnidà sà s-facà, §-loarà calea. Imnarà cit inrnarà $i na Iu astal'e un om t-un agru. Aestu $-erà atèi-din-vaie, §utlu, pri numa tea marea Draclu. Fiòorl'i d-iu s-lu cunoascà ?
       —    Bunà dua-tl, lalo ! grirà ni§I cìtrà drac. Nu nà l'al ar-gàp, cit trà nà pine? nu-tl vrem altu tivà.
       —  Và voi, là dise §utlu, m-aspunetl-Ai: carte stip ?
       —    Vru Dumnidàù, di §tim, h'im ocl'i di§cl'ì§I tr-ac§ite, no-armasim org'i, di'sirà unspràdatl'i di nì§I.
            L
6
IO
15
20
25
30
404
PER. N. PAPAHAGI
     Ma§i niclu cu numa Curulì, cu tute cá §tea ca apa, 4M cà n!s hàbare no-are, te-I cartea. Aestu erà §irèt, drac sum punte.
     —       G'ine, <}ìse ZarzavùlI, voi 11 stafl aoafe §i tino Curi 6 na cartea està, va s-l'-u dal a murare-meal. Mutreà s-no->
   miài, s-ti torni ma troarà, av<}i ?
     -- Multu g'ine, 4¡se Curulì. Val fac dupà vreare-tl
     Lo cartea si §-o-arupse cu nisà. Cit feafe [niscìnte capi ma nclo, discl'ise cartea, z-voadà fé cìntà? Cindu alea4&t* lOz-veadá? «Nveastà, scrià draclu, arsare $i goacft nh'aoi cà bunà k'ilipure nà cà(}ù : 12 di fiéòrl tinirusk'i f-adùc, mt bagà càldarea pri foc s-h'arbà apa, tra s-l'i h'irbèm astati Si s-l'i glàpuìm.
     —       Ahi't s-arminà di tine, cit va s-apùtl, corbe, s-nà gli-16 puesti, 4ise Curulì. §-tine drac din vale, ma s-mine nu cad
   cama ng'os.                                                  <
     Tu oarà o-arupse buc&(I-bucà(I cartea draclul si $¡4^ ài-P cruì nà carte, cum masi Curulì stea. Scriè si 4ise :
     «Mul'are, omlu (e vino easte un oaspe bun a mefi ? 20ùl-are faptà multe bunè(I. Tal'e-1' un birbòc si dà-1' s-miei, z-bea, s-uu s-plingà di (ivà.»
     §-ea-lea ! (I-agun4e ca un oft arò? la dràcoaAa. Aestà di zborlu a draclul nu isì ; feafe cum cintà cartea. 11' deade s-micà (e vru si z-bea di vinlu atèi cama vecl'ul. A(eà vrea 86 s-Curulì. Apoea, cari o-adrS k'efea, si scoalà si z-du(e, tri sà se-adunà cu fra(l'i.
     —     Fra(I, la sùpturà ascumtìsalul nis, ea t» pàtim cu omlu aestu. Aestu s-fu si-l'-creapà-numa, carne s*oa8e i EI z-du|i cu mintea s-nà micà, ma s-o-anginàm càfaoa de-aoa(e, uni
80 oarà cama n-vie!
     Ea-1' lu-tl fug tutl, agii AI, tàlàìtl ca lall'i s-tih'ilaTl'i I Im-ninda-imninda ^-agùrnsirà la casa amiràlul.
     —     Nu nà vretl trà nà cumatà di pine, z-và lucràm ? ntri-barà el' la poartà.
86  — Purtarlu \e s-là 4icà ? Z-duse s-l'a mina amiràlul. Ami-
   ràlu dipuse pinà m-pade, s-l'i veadà, te tutìputà di oamitó suntu s-cu trà te fac? Unàsprà4atl'i vi4ù, cà nu faeparàdi §i-l' bàgà s-pascà pàtile. Pri Curulì il' lu lo ocl'ul trà distip-
DI9TIPTATLÜ CÜRÜLI.
406
; §1-1 tínü la el, s-lo-aíbá trá ncoa §-trá nclo la lucre. Lo-ruk'á tu odá-1', 1-bágá pri measá, cá 9-0-aflá ca g'ine Curull. Fratl'i, cindu vidurá, cá ni?í pascu pátile iji b!nea<Já ca (l'i ali lae, eará Curull mícá j-bea cu cáéula scoasá, deadün -amirálu, somnul nu r>acá{á di ergu. L<1 intrá draclu tru 6 imá §i dua tutñ nu lá erá mintea la altu (ivá, ma cum s-cá, cum s-adará, s-lu k'ará. L'-aveá seate mare.
Tri§ a tundea il' psusl (supsl) calu a{él cama mu$atlu a-irálul. Altu ahtare cal nu se-aflá li?ór-li§ór. Frafl'i al Culi! §tiá, cá lamña aveá un cal 9-caraa bun de-a(él. I9I <}Í8Írá to l'. L'-aflám oara-1 Curull, s-lu k'irém.
  Fuga 1-amirálu sá-1' l'a sihárik'e, canda vrea-1' meascá. A-lirálu lo-acl amá pe Curull §i-l' fafe :
  —    Avdi% cá h'I gone, cum altu nu-í. Va ti dují §i val url calu a^él bunlu di la lamña. cá di nu va ti spindur. Avdt? tó. <avdu> d»!
  Li umplü Curull, cá §tea nls: nu-I §icá a-ti dufl s-furl calu ii la lamña, ma fe darác s-adará? 3-nu z-ducá, lo-astiptá jpindurarea. Cum po(I s-te-acatl co-amirálu.
  —   Va mi duc, dise, iji tingár-míngár! Iu s-easá, z-beasá¡20 Agumse la lamñe $-intrá n-tilár iu g-erá ligát calu. Pre-
anarga-narga, apárúl s-l'i dizleagá cá péstrulu, ma calu, cft vidü om xen, acáfá s-arujascá. Avdi'n dalul arujirea di cal, agumse lamña n-(ilár. Mutreasjte ncoa, mutre agte nclo, z-veadá cari intrá tu tflár, din cot! Iu erá Curull nh'iptu tru guvá, 25 nu puteá ni(i ná sutá di lámñi s-lo aflá. Dupá te sfrimae §i s-mi§cáturá lamña de-aclb, op! (T ease ^-Curull, d-Iu eará h'iptu, dizleagá calu di cápestru. Aestu, cá 9-0-aflá de la Dumnidáü §-o-aflá, diznóü aruja$te §i diznóá (I-agunde lamña adoará. Veade, mutrea^te, caftá, ma nu 9-aflñ tivá. Curull canda z-30 di§cl'ise loclu di 1-ascumse.
   O-acáfará drafl'i ná oará di urecl'i lamña §i-l' d>te 8 calul:
   — Pü?tane §i ca-di-cine, tiñe (I-ari'dl cu mine! No-aí (e s-iaff dua tutá, ma tut aruje^ti! S-amutá§ti, cá t-u deade amu-lal'lu, §i z-bafí ná k'atrá n-gurft, cá di nu, oásile, va fi li misürs& os di os!
   §-lo zverca de acló §1 z-duse n-casá, sá-9 mutreascá lü-crulu. Aestá vrea §-Curuli. No-aminá, ma dizleagá cápestrul..
406
PER. N. PAPAHAGI
   Calu di frica làmnil'ei, tàcù mutus-òitus, nu càrlidà ne gir. Curulì f-ul l'a, lu ncàlicà ¡ji-1' strigà a làmnil'el :
     —          cu sinàtate, lamne, Curulì fl-furà calu. Lamna se astrapse dipu nis s-bagà minà, ma Curulì azburà ca vimtu
                                     6 $i dupà nà minuta agumse la pàlate §i lamiìa l'-lo fumin.
                                         Agurnse sìnàtòs. Tora-1' 4ite el amiràlu! dupu (e diseàlie--
     —     Tine, Doamne, calu di la lamna. Calu-n! càftà§T, cal ti-adù§. Ma nclo te urse§ti?
                                     Amiràlu criscù di haraftà $i loclu nu lu ncàpeà vi^ì'ndalui lOsemnu di cal. Ma§I a fratlor là vineà criparea $i nu §-aflà loclu di ergu c-ascàpà Curulì cu banà dit ungl'a li lamiie. Ea s lu pitritèm niuga nà oarà, (Ji'sirà ni§I, vidèm, ascapà ?
     —     §i-l' «ji'sirà amiràluì, cà lamàa are nà ¿ergà ahàrzità? tutà mu$utità cu màrgàritàrl, guvaire §i mu^utètì, t® mintea
15 omlui k'are !
     Il' grea§te amiràlu al Curulì $i-l' 4Ue:
     —     Óerga làmàil'eì s-AT-adùti, cà di nu, o-aspàr4èm uspifàl « $i §tii t® te-agteaptà! Funea §i sàpunes!
     'Te s-facà Curulì? goacà preftul di bil'è. §-fate crutea, l'a 20 un càrlìg §i ndreptu la lamna, cu numa-1 Dumnidàù. S-alinò pri casà §i tinde càrliglu. Lamna durAà cu mul'are-sa. Curulì acafà ¿erga cu càrliglu §-u tra4e citrà nsus. A làmni-l'e! l'i si pàrù, cà mul'are-sa u tra4e citrà nisà. Trapse §-lamna doauà-trei ori, ma eara vi4ù, cà nu o-alasà. Na ! 4>se' 26l'a-u, sàturà-te! !ji apoea s-$utà pri mina stingà s-acafà s-hàr-buleascà $i s-h'arbà fàsul'e.
     Curulì te altà a^tiptà ? U l'a ¿erga §i ea-lea, cu nisà din-anùmirea, vine 1-amiràlu.
     —       Bravo! Curulì, 4>se amiràlu. Tine fusi drac di sun 30 punte, bre, s-Io nu ti steam. Acsite-nl ti voi.
     Amiràlu 3-cama 1-mutreà s-cama-1 vrea de atumtea.
     Fratl'i a lui h'àrile micà di foc $i di vinate.
     —    Ascàpà ci'nìle §i di oara està di gurà di moarte, ma pin tu treile, vai creapà oara!
35 II' 4i'sir& nipòl amiràluì, si-1 pitreacà s-furà àrmatle a làmnil'el. Vru, nu vru Curulì, duse, macà amiràlu 1-pitricù, ma •d-aestà cale, l'i se-aspàrsirà amàlle §-u pàti' muguteata, s-nu-l' 4ic pri nuraa mare : làeafa. Citu-1' càlcà ¿orlu n-casà §i na, Iu-ti-1 ancupà lamna di tufà :
DI9TIPTATMJ CURUI.}.
407
  —    Tine h'ii, Curuli, te-nl fura§I calu, tine h'il Curuli te-ni
                                        ¿erga! Cu teara s-ti cSftftm §i nu te-afiam. Tora va-p, spun io, cum s-furft calu §i ¿erga di la lamfte, cine §-pingine!
   Cindu l'i scSrdicfi nft oarft dinpl' §i-l' zgftrli nft oar a ocl'ir ttrft Curuli, ?apte-optu l'i si dilsirfi ai^tui. Nu cfirli<JS nip 5 tail J Li K’iru di fricfi lailu. II leagS virtds g'ine cu nfi fune it forapu §i-l da mul'are-sai, sfi-1 frigfi tu ¿¡reap di viO.
   —    Fri4e-1, il' 4ise lamna, §i pini s-mi tornu a-h'ibfi ndreptu.
/ a-1' trag nS micare, cum di anl no-am micatS. Ac§l s& §tiba Curuli!                                                          10
   Mul'area lo-arse di §apte-ori direaplu ?-apoea vru s-lo-arucft pri Curuli nauntru.
   —     Nu mi dizl&4* pup'n, il' <}ise Curuli, cu boatea plingu-roasd, cfi ve<Ji ac§ite nu mi ncape.
   Mul'area, poale lun^e §-minte §curtS, u pimse si-l'-creapfi 15 numa, s ul dizleaga.
   —     Aoa ti vream, il' <Jlse Curuli, §i cara l'-da unft pin<Jire, o-arucS pinft tu buriclu di ¿ire&p, di s-arse §i s-fripse, cum lipseagte.
   T-u scoate apoea di nuntru, t-u spin<)ur& n-casS di un 20 c&rlig di pulitS, l'a arm a tie ali lamne, §i vine di li da tu mind amirdlul.
   Seara, na-u, iu vine lamna hfirioasS, harioasa, cfi va s-mica came di Curuli.
   —   Il fripsigi Curuli, mul'are? grea§te.                     25
   Grea$te, ma carl s-l'i toarna grailu ? Mul'area dipri carliglu
di pulifa?
   —    Ma, t© va s-feate mul'area? 4ise lamna. fe u pate? Iu la drap sa z-duse? Ea nu ca i$a din casa?
   Ma cindu se-aproak'e di puli^a, u veade nh'ipta di carlig,30 fripta, scrum.
    —     Ah! striga ea, tut tine cine, tut tine biastimate di Curuli ni-u feap§I aesta, ma s-nu-61 4i°a lamiie, cara s-nu-p beau si'ndilo!
    Amiraiui multu l-p8ru g'ine de-aesta guneafa al Curuli, ma 35 irap'i, cum l'i §tip, ma lai di cum era ma nainte s-feapra §i multu la paru arfiu.
    —     Bre! 4U®k ©1', nu are moarte aestu om ? Cum fate, cum adara, §-lucru bun scoate §i sinatbs vine. Ma, s-creapa draclu
408
PER. N. PAPAHAOI
   §i viü nu lo-alásám. Ea s-l'i dítbm amirálul, s-lu pitre acá s-aducá lamña, s-lu vidém cum vu s-ascapá?
     Feáprá, cum u cruirá.
     Amirálu pitreate cara Curull, ca a-l'-aducá lamña, nisi 6 ntreagá.
     —     U p&ti'í de-aestá oará, mintueagte Curull; cum va s-o-adüc lamña ? Aestá, cum va s-mi veadá, (ivá nu va s-alasá di miñe trá cite-1' feéü.
     Z-bágá pri mintuire mare. Acata di si nveagte cu ni§te 10 strañe mpiticate, se-afumñ tu fatá ca corbul, §-apoaea l'a uu tápór, ^-fafe crutea §i d'te:
     —   Dumnidá s-ñl agutá!
     Trapse tu g&rdina lámñirel. Acñtá s-tal'e un k'ipari§.
     —   Te tal' atia, pri nintribatñ ? groante lamña.
15  — Tal'ü nñ scí'ndurá, s-adár uná k'ivure trá Curuli.
     —   Cum? ul cuno^ti tiñe, cari easte Curull?
     —     Cum s-nu-1 cunoscu, cindu ñl-are faptá ahíte §-ah!te a-rale? Ñl-are arsá casa, vñtámatñ fumoal'a §-cite alte nu ?
     §i taha Curull sculá cámea^a, sá-§ a§teargá ocl'il' di lácriñi» 20cá-l' vineá taha s-plihgñ 9-atél arídeá pri sum mustáti.
     —     E? dite lamña, §-a ñia nu ma putine ñl-are faptá I Ñí-are furatá ahíte lucre scumpe, ñl-are muritá mul'are-mea, cá §-ío íl' portu multá seate ai$tül. Ma, s-lo-aflarim luvá, va-1 beau ntreg di viü.
26 Apoea, l'-agutá §i lamña-al Curull §-u feátirfi k'ivurea troará. Dupá te u bitisirá, Curull d¡se:
     —     Nu §tim, va l' viná g'ine? ea intrá pufí'n nauntru, z-vi-dém, cumu-tl vine a fia, cá ahi't cit tiñe erá $i Curull.
     Lamña intrá, fárá z-duk'ascá, lu báteá §i tc-1' si crueá. DI-aoun-oará Curull trac! cápak'a, doaüápénure sin&toase §i-l'dite:
     —     §-tá facá g'ine, lamñe, cá mine h'iü Curull. Va mi beal g'ine tora.
     Deade lamña, pimse di uná parte, de-alantñ, ca s-fringá k'ivurea, ma Tu s-u fringá, cá Curuli o-avea adratá, te há-36bare s-no-albá scí'ndurá.
     Ma vidü, cá u páti', acátá s-lu l'a cu bunlu.
     —     Ascapá-mi, scoate-ñl-mi, cá va-tl fac mare buneatá, va ti fac amirá pri lumea tutá!
FEATA DIT CURCUBETÀ.
409
  Tute k'irute! co-aeste nu-1 arideál tiñe Curali, digtiptatlu Uurulì. U l'a de-anúmirea gi t-o-adufe la amirfilu.
  — E! doamne! <)ise nis. Calu-ál cfiftátí, cal t-adúg ; éergfi /rugí, éergfi ft-adiig ; ármate disàgi, ármate t-adúg. Tora, pfi-.ácárie mare tl-am, s-ñl-aspúñí d-Iu vin tute aeste, cari ti bag& 5 pri ¿oclu aestu? A oate prinde s-h'ibà vìrà n^àpàturà.
    L/-a apuse amirfilu, cfi fratl'i.
    Nis s-cSrtl multu, cfi tamàm d-Iu nu s-agtiptà, de-aclò s-u patd. Ma cari l'-erà frati gi cari l'-erá ñilfi de el', il' l'irtá.
    Cind o vi<Jú a¡8td guneaffi amirfilu, s-éudusì. De-afeà ello ingì dipri scaranu gi tu loclu a luí intrá Curull, cfi deade seamne, cfi gtie cum s-ti nfi cfipéstrulu g'ine gi cá nu k'are uná amirfiril'e, cindu u dal to-ahtárl mini.
    Fratl'i a luí pin fi tu 4ua di adfi pascu pàtile, cfi trfi ma bun lucra, nu furfi buñl.                                           15
    PfirfimiO vrut, pàrfimìO v-aspùg, cari gtie carne bun, s-as-punft.
                   121.  Feata dit curcubetá.
    T© vidút, t© avdi't?
    Erá nfi oarfi, va h'ibfi tora virft ñil'e d e-añí, nft védufi. Ea 20 fumeal'e no-aveà. Bìnà slngurfi ca laea g-ca corba, mfirata. Cari cripà dua tutfi, cfi nomare g-ea un h'il'ü, sfi-1' digcl'idfi casa gi s-nü h'ibfi slngurfi ca cuclu, s-culcfi, si sculfi, cu zborlu n-gurfi :
    —    Dfi-Ai, Doamne! dfi-ñl un suflit ín casfi, sfi-ñi digcl'idfi25 casa gi s-am cu cari s-ñi treacfi oara !
    Dumniíjáü, de ! cum si-1' da la mul'are vèdufi ! Ma cari l'i 8e-auri' g-el multu di ea, o-avdi' nfi dufi, cfi-1' <Jite :
    —  Dfi-ñl, Doamne, nfi feata gi las h'ibfi g-curcubetfi ! Dumniíjfiü il' deade nfi curcubetfi ! fe-cfi, vèdua no-aveà, 30
  lu s-u bagá di haraüfi, ahítfi vreare-1' purtá.
    Nfi dufi feàtile dit vitiname nk'isiffi ntre-apfi la ariti. Cur-cubeta, c-acgite-1' bágarfi numfi, il' <Jtse a mfi-sál, cfi va z-ducfi g-nisfi cu feàtile.
    —  Am, cum s-ti dutl, h'il'a mea, cfi tiñe nu poti s-imñi? 35
    —  Nu, cfi pot, mamo!
410
PER. N. PAPAHAGI
     Cari vi<Jù mà-sa, c-al'umtrea nu s-faje, tra s-nu l'-aspargl k'efea, u pitricù.
     Arucutìndalul-si, arucutìndalul-si agumse Curcubeta cama troarà di anante feate. Nisà acàtà, 1-ari'ü, un loe cama nolo fi di anante feate. Feàtile, cari la, cari aspilà, cari alg'à pintja, caGe-unà cu lùcrulu-1'. Curcubeta §i scosse fata ?i t© z-ve<Ji ? Ateà nu $-erà curcubetà, cà erà <Jinà §-ma mudata! Fata i' albà ca spuma, perlu-1' hrisuslt ca fluria §i ocl'ii’ làt ca masna' Sp-aro^e, aro§e ca trandafla, tra semnu-mare. Apàrriì Curcu-io beta sà-§l misura neàlile dit (Jeàdite §i z-4?cà :
     —   Un nilù§, doauà nilu§e, trei niluije...
     Cit ascàpà di misurare, s-turnà eara di la cap : «un nilù?’ doauà nilu§e...» Neàlile aeste erà tute guvaire scumpe cum s-agucà cu eale, l'-cà4ù un nel to-arìu. Festa sa nh ipse j i5to-apà §i pusputeà s-lo-aflà prit k'itriteàlile artülul.
     Tu oara tea. na iu vine h'il'lu-de-amirá, sá-?I adapà calu. O-aduse oara s-lo-adapa Iu s-agucà Curcubeta. Feata, cit av<Ji\ cà om vine, nu i?ì dit apa aríülul, ma z-deade de-a fundu §-armase aclò, tra s-nu u veadà h'il'lu de-amirà.
20 Da h'il'lu de-amirà s-lo-adapà calu, da, nu-í cu puteare ; aestu cit 9-aplicà caplu §i s-trd4©à nipòl aspàreàt
     —   Bre ! ti-are calu ? grea§te h'il'lu de-amirà, di se-aspare ?
   Da nàpòl s-lo-adapa, luva-^-Tuvà ! Calu s-trà(Jeà nàpòl.            I
     —   Bre ! si-l micà luplu, si-l mica ! t©-nl are calu ?
25 Vru amiràlu z-bea nis ma nainte, naca l'-aúur4ea§te apa tivà $i cindu s-aplicà, ni$ane mare! Nviléà fata li Curcubeta cama di soarle! A lui il' si loará ocl'ii', ahintu lutei Curcubeta !
     Il' greagte nis s-easa dit ari'ü, u ntreabà t© caftà aclò,
30cum l'-u numa, tute. Te s-aflà feata? 4ìse, cà-1' cà4ù nelu ?i | intrà s-lo-aflà.
     —     E^I, gri h'il'lu de-amirà, cà di neale nu mi plingu, ini deade Dumn¡4áü cite nu vrul !
     T-aflà§I s-easà! Cite-1' feate, cite l'-adrá tivà.
36 Atumtea h'il'iu-de-amirà dute §i acl'amà nà moa^e, naca poate s-o-aridà gi s-u scoatà. Vìiie moaga la bu4a de-ariù §i taha bagà s-la. Ma t© lare? Cupaña u bàgà pri dinfi §i caftà z-bagà apà nauntru, tra s-la.
     —   Nu acuite, mae, gri Curcubeta, nu s-la acuite!
                                                                                              J
FEATA DIT CURCUBETÀ.
411
    ---- Am cum s-la, feata mea, cà nu ni §tiù? grea maea.
  •Curcubeta u nvi(à, ma moa^a dràcuroasà fàteà tut anà-puda.
    —    Nu acuite, mae, nu s-la acuite! grea nipòl Curcubeta.
    —    De ! feata mea, cari nu iii §tiù ! Nu vini s-nì-aspunl pup'n. 5 Feata tut s-apruk'à s-l'-aspunà §-pin tu coadà i?ì dip dit
ari'ù. Atumfeà h'il'lu de-amirà arsàrì d-Iu erà ascumtu §-o-acStà. Apoea o-aduse acasà §i-l' <Jise a mà-sal, cà va u l'a nveastà.
    —       Ba ! h'il'u, gri mà-sa, dl-unà hoarà mplinà di feate no-a- io tlà§I altà featà s-alè<JI, ma vrel s-ti nsorl cu Curcubeta!
    Strigà mà-sa, gri, vàrg'ì, ma fióorlul nu-1' si §utà mintea «$tea nis, te nu §tea vfrnu ij-aht't aguntjeà!
    Vru, nu vru màsa, dupà t© z-dipirà iji-§ frimse minle cit nu ma putù, fàrà s-poatl s-l'i §utà mintea, ncl'ise ocl'i, §-lo-i5 alàsà s-facà, cum il' tal'e capili!
    Lumea s-moarà §i sà s-li§inà de-arideare, cindu av<Jirà di glàrimea h'il'lul-de-amirà, cà si nsoarà cu cari? cu nà Cur--cubetà ! Tup dH0à> cà vai k'irù de minte. Al'umtrea cum s-u l'af luguria ?                                                  20
    S-feat© numta. fé numtà vai d*P? di k'isà §-di càtrane, n-loc di gucàrl §-cintàrI, pli'ngutle §i dipiràrle ali mumà !
     Seara viiie sà s-culcà nveasta cu gònile §i Curcubeta gi •scoase càmea^a di curcubetà §i mutreà torea! Ahintà ma--§uteatà di featà §-ahintà prindeare, nu se-aspune ne cu grallu, 25 <ne cu cundil'lu, ne aoà, ne luvà !
     Atumfea feata l'-dise:
     —      Mutreà g'ine, s-nu ti ctrte^ti di càmea§a mea, cà va s-plìniji cu làcrinl làl.
     Ac§it© ni?I binerà ani mulp. Nisà aveà ngàtàn s-o-ascundà 30 càmea$a di curcubetà sun nà bondà. Nà du^ furà acl'imàp la nà numtà dumneascà. Amiràlu co-amiràroaiia sà ndreàp-sirà sà z-ducà.
     —     De ! (Jìse amiràroana citrà h'il'ù, tute cu nuràrl la numtà, ma§l Io fàrà norà, cà cum s-mi due cu nà curcubetà dipu35 mine.
     Fiéorlu nu d*s© pvà. Cari dùsirà tup la numtà, Curcubeta $i scoase càmea§a, si ndreapse §i duse §-nisà §i s-acàfà n-cor ningà nveastà.
412
PER. N. PAPAHAOI
                                       Lumea tutà smistisi, cari s-h'ibà feata tea? Om easte? 4inà easte ? fé easte ? Ma§I un singur §tea, cari easte §i nu
   lo-acStà loclu di haraùà.
     Amirároaña l'-u deade cu cotlu amiràlut $i-l' 4ise :
6   — Mutreà torea muguteatà di fatá¡! Ateà prindeà trà h'il'lu
   a nostru! §i-§ altearse cu mintila nà làcrimà dintr-ocl'i.
     H'il'lu o-avde iji-1' 4ìte :
     —   Nu tl-u micà inima, mumà, c-ateà i nveasta mea !
     —        Cum di-I ateà? Am curcubeta te u feate? io — Curcubeta-I sun bon<Jà!
     Fuga muma acasfi, caftà sum bon4à §-aflá càmea$a di cur-cubetà. Aprinde apoea un foc mare 9-0-arucà n-£oc.
     Feata dit Curcubetà, de-aclò Tu gucà n-cor, l'-añur<}i serum §i di nà oarà azbuirà citrà a casà, grindalul, zg'ilìndalul :
15                Cámeaga-ñi, cámi?ita-ñl,
                   Gà te ñí-o-arsiijl mfinita-ñi!
     Di cripare mare, Curcubeta plimse-plimse pfnà s-feafe un pull'u. G'ina-ma h'il'lu-de-amirà lo-acàtà 9-apoea cu cintare §-discintare 9-cu amàl, 1-feate nipòl om §i armase cu nis pfnà 2omurirà, s-fure-cà nu binea4à ninga.
              Pàràmìft ?team, paràmìo aspù?,
              Cari §tie cama mu§àt, s-aspunà $-nis.
                                  (Spus de Ceama al Mitre al Tole.)
                   122.  Mu^ata-LocluI-dit-mer.
     Erà, te nu §-erà.
26 Erà unà oarà un gone-aleptu, h'il'u-de-amirà. Nis urseà loc cit trade earba. Cara-1' vine oara sà si nsoarà, gònile-aleptu arcà tu steauà §i-l' se-aspusi, cà nveasta lui va s-h'ibà Mu-§ata-Loclux dit mer.
     Tu màr4inea loclul erà nà gràdinà. Tu gràdiua tea cri$-30 teà un mer. Merlu atèi fàteà ma§I trel meari §-tu unlu di meare se-aflà mu§ata-locluI.
                                      Av4ì gònile-aleptu citu nclo se-aflà Mu§ata-LocluI ?i nu-1' se-aspàrè ocl'ul a lui. Aveà nis cal' azbulràtòrl, te micà loclu §i bea niorl'i, s-lo-aducà aclò. Criparea l'-erà cura s-facà, 36 cà aclò erà un amirà-aràp, amiràlu Lalu, te o-avigl'à gràdina.
MUÇATA-LOCLUI- DIT-MER.
413
    Di cripari §i di-nvirinari gènile-aleptu pîni nu-1' si mîcà. •Oarï îl vidurá párintíl', cà slàg'açti du à di duà, lu ntribarà, •te-ari di-ï ca di fàrmàc?
    El prota s-aruçnâ z-dîcà, ma cama nápól 1& u tàl'è, cà nîs va nsurari.                                                     &
    —       Macà vrei nsurari, il' ^îsirô párintíl', ahîntu cama g'ini •Carï nu va s-aïbà nâ norâ to-auçatic. Aestá s-h'ibà lîngoarea.
    Ç-acàfarà párintíl' s-l'-aducà feati, íeata al Amirà-Albu, al Aie, al mari ç-al nu çtiü cari. Fiôorlu minà caplu, nu ! câ, vîrà nu lu ncàldà. Tu coadá lá d¡si :                               10
    —      Te li vretï ç-ateali ç-ateali : Tuti feàtili sun buni, nu li •cfitigursescu, ma mintea mea azboàirà largu multu. Io vol Muçata-Locluï dit mer. Na, aestá vol Io nveastâ.
    Çtea párintíl' te-ï eu Muçata-Locluï dit mer çi vrurà si-1' toarnà mintea, cá di cífl z-dùsirà, vîrà nu s-turnâ, ma n-coti& tuti lá furâ.
    —      Nu bune, nu slabe, mutà-ü mintea, cà s-nu pafl ca multî altî, te dùserâ §i nu s-ma turnará.
    Tivà? Loe no-aôafarà.
    Cari vidurà, te nu vidùrâ ç-pàrintîl', il' deàdirà uràôunea 20 ç-lo-alàsarà z-ducà. Ma g'ine z-ducà, di per-cà sà s-tuk'ascà ca teara?j
    Gônile-aleptu trapsi to-ahuri, s-aleagà un cal. Aclô naun-tru erà cal' sute, cari di cari ma muçàt ç-ma pirà. Nîs il' tricù tuti §i s-apruk'è la un cal arîüès, te mîcà oasi n-loc25 di earbà. Gonle-aleptu îl hárisi eu mîna, îl' lo oàsili çi-1' bàgâ earbà ç-apoea lu nçiuà çi acàtâ si-1' dîcà:
    —   I ! Murgu, i ! cà lungà cale-avèm §i cum va u scutèm ?
    Calu s-turnâ §i-l' <}îsi :
    —      Si-AI bînèdï, èone-aleptu ! Suntu anï, te nu bîgâ mînâ30 vàsilk'ascà pri mine vîrnu. Tini nu te-aruçnàgï s-mi dal di mîneàr, ma ç-tine-arâü nu val vedi di la mini.
    Di nà oarà si scuturâ arîàoslu §i cîndu scoasi nîçti peani, ocl'il' ifl loa.
    —      Ncàlicà, dîsi calu! cà lungà-1 calea, greauâ easti, ma eu35 muna-1 Dumnidâü, va u scutèm în cap. Multi AI-ari traptà k'alea, ma ç-multi-AI poati oslu !
    Azbuirà calu-cu-peane ca vimtul, ca mintea. Dupâ dile 9* megï di pri.cale, agùmsirà, vru Dumnidâü, tu gràdina ArapluI, tu gràdina Lallul-amirâ.
414
PER. N. PAPAHAGI
     §i<Jurá prota §i z-discurmará di cali $-apoea gónile-alepto I i§l |imsi ármatli, ncálicá §i-§ fea(i crutea, s-l'i-agutá atel 1 de-analtu. Se-arcá di ná oará tu grddiná $i mutri afuri§alu¡ I s-arupá merlu cu Mu^ata-Locluí. Aestu mer erá pri pomlu dit I 5 mesea grádinál'ei. Virnu nu puteá sá s-aproak'e nividüt de- I Araplu, cá de-avarliga di pom erá loclu gol. §-fáteá merlu I ma§I trel meari, §-tu unlu di eale erá Mugata-Locluí.             I
     Cit lo sá s-aproak'e gónile-aleptu, z-di§tiptá Araplu §i s-a- I urñi s-lu bea di viü. §i s-acátará, frátile a meú, di tufá; g<>- I 10 nile-aleptu co-apala tu miná §-n calár pri calu-cu-peani, trá-4eá tu carni. Ma §-Araplu nu s-alásá pri padi, cá nh'ideá | üngl'il'i cit ma puteá adancá, ca lalu, ca corbu, te erá.
     Dá un, dá alantu, nu ?tiü cum fea(i gónile-aleptu §i lo 1 vimtu cu calu-cu-peani §i cindu se-astradi pre-Aráp lu n- 1 lóh'idi pin di dinud'e tu loe. Araplu tora z-báteá, ma nu | puteá sá s-miná. Scoase atumtea coarda gónile-aleptu §i-l' i tál'é cáráfeta. Curá, frátile-a mel, atumtea, curá sindi lalu ca | mura, di t-ugundeá pin di cál(ávetá.                              i
     S-aliná apoea gónile-aleptu pri mer, aduná trelli meari,
20 ncálicá diznóü pri calu-cu-peani §i nk'isea§ti citrá-acasá. Cit agumsi márdinea di un ariü scoati meárili din sin. Tal'e unlu, no-ari t¡vá; tal'e alantu, nipól (ivá. *
     Acáfá sá-1' batá inima di fricá a gónilul-aleptu; §-o-avü, cá n-cot il' fu zahmetea. Ma calu-cu-peani, te li $tea aeste, arideá 25 pri sun nárl; calu cu poani sfea, cá merlu te-armasi, o-are Mugata-Locluí.
     Tal'e §-trellu mer, te sá-1' veadá ocl'ü' ? Mu§ata-Locluí nvil-<$á ca soarli. G'ine ma cum feat¡, cá tu tál'area merluí, il', sindiná diditiclu. Tr-oará acá{á si-1' curá sindi §i fidorlu §-u sodeade alaga s-aflá tivá erg'i, si-1' bagá la diditic, s-nu-1' curá. Cit fud'i nis de-acló §i viñirá ni§ti g'ifti. Ma u vidurá, o-acáfará cu zorea, §i h'ide-1' at¡ §i zahuráh' prin cap, miñl, éoari, se-aduná Mu^ata-Locluí §i s-feafi ñicá cit un pescu. Pescul aestu erá tut hrisusit. Ningft ariülu afél erá un bu-35duvál, sterná, nu fin g'ine-aminte. Lo-arcará g'lftile pescul tu buduvái, tu sterná, te erá! Apoea nviscurá co-armata li Mu§ate-a-LocluI uná di nisi §-o-alasárá §-fudirá. Cindu s-turná gónile-aleptu §-u vidu ahindu lae, se aspáró. Ea s-h'ibá Mu-gata-Locluí? §-fricá ocl'ü'!
. MUÇATA-LOCUJI-DIT-MER.
415
    ---- Aestä s-h'ibá Mugata-LocluI ? Nu undeagte dip.
    rfe mintui nîs?
    — Poate acgtye-ï Mugata-Loeluï gi va s-afumá s-mi câtâpà-^eascâ, s-fure câ (in la nîsâ.
    XJ lo! Ma, nàinti (e sä ncàlicâ gi s-tragâ, après di seati 5 cum g-erà, s-aplicä z-bea apâ din buduvàT, z-^î(èm. Cum s-aplicâ, vi<jù pescul hrisusit gi vru s-lo-acatà. Inträ dicara tu buduvàl gi, dupä nîscîntâ oarä, lo-aca^á gi-1 l'a cu nîs acasä.
    Párintíl', cari vidurä ñora ahintu lae, sä nfärmäcarä gi si néimirará [nöumirarä]. Nu s-agtiptá, s h'ibà Mugata-Loeluï 10 ahî'ntu lae trä nividoari, ca nä viftä. Lâ disi g-fióorlu, câ nu erà ma naintea lae, ma cum s-feati di nä cali, nîs nu gtie-
      —   Ma cara-ñl £u cäsmetea s-u l'aü, va u tîn.
      Seara fiéorlu scoati pescul gi-1 da s-lu tigänseascä. L-cu-rarä mul'erli gi sk'iñl'i l'-arcarâ n-cuprie. Aclò criscù un k'i-15 parig mugàt-mugàt, mag eu frîndâ di flurie trä semnu ! Cîndu triteà amirâlu, amiroaña gi h'il'lu-de-amirä, s-aplicà k'ipariglu pînà di padi gi-1' h'iriteà, gi-1' bâgà, trä nigani. Ma cîndu triteà g'ifta, s-mutà cîtrâ«n-sus gi s-cutrimurà tut
      Aduk'i g'ifta, câ Mugata-Loclu vaî criscù aclote gi-1' diss a 20 bàrbatu-suï, si-1 tal'e k'ipariglu, cä lâ tin© aumbrâ.
      —     Cum sâ-1 tâl'èm, crigtinä, ahtari muguteafâ di k'iparig, te noi lo-avèm gi lumea nà-1 zilipsescu?
      Nîsâ a l'eî: i vâ-1 tal', i nu s-fafi.
      Se-ascapá di ngríña mul'àril'eì, cá-1 mîcà dua tutä, îl tâl'è 25 Cum tâl'à argatl'i, cädu nä scîrpâ tu ¿ôariclu a unùî argàt aùg. Aestu no-aduk'ì tu oare tea, ma cîndu vine acasä gi z-di-ziviscù, câdù scîrpa gi muscuvulsi udälu tut. Moaga o-adunà scîrpa gi u bagá tu dulape sä s-aflä. fe era está ? Ç-erà Mu-gata-Loclui. Cîndu augiu eu moaga durnà, si sculà ea gi ndri- 30 4eà tuti lucrili din casá gi to-apiritä g-intrà tu dulapi.
      Auglu cu moaga, éudie mari, s-mutreà dol'i gi nu gtea cari li ndreadi tute aesti. Moaga g-o-aveà e-auglu li fate, auglu g-o-aveà, câ moaga, ma câ nu va s-l'-aspunâ. Moaga difeà:
      —     Multu prindi s-mi va auglu, maeâ si scoalä de-adarâ35 ahîti lucri noaptea. L'-u Ailà di mini.
      Auglu nìpòl:
      —     Mare lucra di moagi ! U gteam al'umtrea, ma, arì's fui. Nu vedi, cum li ndreadi mugica tuti?
416
PER. N. PAPAHAG!
        P-agalea-agalea s-apruk'arà Pàgtili. Mugata-LocluI fé fot' j Acafà di ooasi strade tr-auglu, trà moaga ca de-amiràp. > I èuduseà g-nigl d-Iu ahiti lucri g-ahtti mugutètl!
        —  Tine va le-adàri, moage, aesti, ntribà nà duft augla*
   5    — Ba, ni si pari, cà tini le-adàrl aùg, ma nu n-aspùni.
        G'ine ma vidurà, c-aoate nigte curà, ma nu là si dufeà min-tea la sctrpà.
        El', s-li bagà strànile, s-nu li bagà, gideà gi s-mintueà, ci là erà, s-nu l'i ntreabà amiràlu la bàsearcà, d-lu le-aflarl ioni?! oàminl scàdùtl, oarfidl, fàrà bubotà tu càpistearI, strànile aesti de-amiràtl ? Nu li bàgarà gi z-dùsirà 1 -anasiasi cu fu-càràrègtile a lor strade.
        Unà fudirà din casà g-Mugata-LocluI agtirnà casa cu ri-lentà g-cu k'ilìdl s-fà fugà mintea di muguteata lor. Apoe* 15 adrà micàrl, pite, pulì' fripti, dulfèdl, gàdàlh' § alti, te s-t-alin# deàditle, cindu s-mitl, ahintu bune, ahintu nòstime.
        Augl'i, tu turnatà, là vide s-nu intrà n-casà:
        —    Aoà vai goacà virà daràc, dine auglu. A àia-di vine s-nu intru. Tine cum tf-u va mintea ? *
   20   — De! aùg! Omlu aràù nu-tl fati lucri buni g-aoati nu
      ved slàbinfà, ma cum ursegti ! bàrbàt h'il !
        ^-feàtirà ìnimà g-intrarà ! Feata no-aveà anàsk'irsità di tuti gi tutu ndrideà tu udàlu a(èl bunlu. Ma u vidurà augl'i grirà:
        —  Cari h'il tino, h'il'e?
   25 Feata, cari o-apcarà, gadi gi là mbàirà unà etti unà, ci nisà-i Mugata-LocluI. Apoea spusi cum h'il'lu de-amirà o-ascàpà dit mtdle ArapluI, cum nigti g'ifti co-amàl g-cu a^ u feàfirà pescu g-tuti ananti ette aspùg ptnà aoati. Au§l'i, haraoa n-casà! Arsàreà pri unlu òor, di g'ini \e là pàreà. 8011' dtsirà s-gadà la ni gì, cà el' fiéòr no-aft g-cà va u vor ras multu di ocl'il' din cap. Mugata-LocluI armasi.
        H'il'lu-de-amirà, cara ndisl cu g'ifta, lo-arcà tu lingoari greauà gi nu micà, nu beà, nu-1' si bàgà tivà n-gurà. L'-a-duteà piti di feati virvinadi, màcàrl soe-soe, ma n-cot, cà 25 nu-1' si digcl'ideà orixea.
        Atumfea avdi Mugata-LocluI gi bagà di adarà nà pità cum gtea nisà, bunà gi dulte, s-t-alasà gura apà, gi l'-u pitrea(i cu moaga. Vidi moaga la pàlati, ma cari u dàdeà di mini?
OARFÍN $1 H'IL'Ü-DI-DOMNÜ-MARE.
417
       cá o-alásá s-intrá la poartfi. H'il'lu-de-amirá avdi de-inaltu 9Í greagti, s-o-alasá s-intrá.
    Gum vi(}ü pita está, 11' si di^cl'isi orixea 9-micá. Apoea 1' JIse a moágil'el, s-l'-adará ninga uná. Gum mfcá $i de-aestá, s-f eafl cama g'inl. Moa$a l'-aduteá caOe-duá §i duá di duá 6' h'il'lu de-amirá lo trá náinti $i s-fea(i dip sínátós.
    U-ntreabá nis moa§a:
    —      Nu ál-aspüñl, tini li fafl pltile aesti, i al vírá norá, virá featá.
    —   Del h'il'u, le-adará feata-ñl.                          10
    Atumjea h'il'lu de-amirá u ntreabá, lu ?adi, cá va z-viná
•s-u veadá, s-l'i facá ná vlzitá. G'ini ma música, pliná di bu-bullfl, il' cá casa l'el taha easti pliná di verñi §-pliná ■di bálidl. Las h'ibá, dit® amirálu, cá io va! vin. Acgifi si scoalá §i z-dufi s-l'-aducá ná Soará a feátil'e! trá pltile a l'el. Aoa(i i& te z-veadá? Casa li mae, lámbriseá ca parádislu. Tu loe di verñi, magl k'etri $i k'itriteali di vamándí- Tu loe di bálidl: vasilcáfl, trandafli $i garoafli. Muscuvulseá tutá cásica li mae. §-nauntru te sá-l'i veadá ocl'il'? Mu^ata-Loclul, cum ti ved ?i cum mi vedi- Sárgl'i di u bá$é $i u bágá, s-aspuná *0 ■cum il' k'irü dintr-ocl'i. Ea nu disi «nu» §i-l' aspusi tuti.
    H'il'lu de-amirá o-aduti la pálati $i cindu t!-o-c®tá g'iftá, tl-o-aundi cu cátrani 9Í-I' da foc, no-armasi éor di ea!
    Apoea el si nsurá diznbü cu Mugata-LocluI dit mer §i feafi numtá dumneascá, di ¿oí píná ¿oí.                             *5
    Erám 9-I0 aclofi, ¿ucál, ansáril, ptná di?ü dure. Tu fugá fe
  8- 1'aü ? AI z-v-acumpár cite ná cáóulá 9-cíte n ¿ileah'e aroge. G'ine ma cum triteám pri la Gárávinátl, sárgl'irá ciñl'i gi-ñ.1 le-arápurá. Cari va s-li l'a, s-facá ná turtá, uná gál'iná friptá
  9- uná cofá cu vin $i si z-ducá s-li l'a.                     90
                                (Spus de mamá-mea, Avela, Epir.)
            123.  Oarfln h'il'u-di-domnu-mare.
    Erá un amirá 91 z-duse a priimnare pitu horl. Vrea sá §tibá cum bineazá lumea. Nu $tiü cum s-fefe, cá armase nás tu ná hoará, ta s-ápirá aelb. Amiráülu nu ^tea, Tu s-tragá. Di aistá asuná la ná u$e, la ná casá oárfiná $-<cu multá fumel'e. 35
    Pipahag!, — Basme aromdne.
27
418
PER. N. PAPAHAG1
        Amiráülu, dupft (i apiri, zburì' cu p(à)rintil', sà-1' da fióor'ii a|ál, ti este ma digcl'ìs. P(à)rintil' a fióorlul il' zásirá amiráülu;
        —  Tuta fumel'a, Doamne, a ta este. Maca y reí, l'a-ü.
        —      Nu ! nu ! eü va s-l'aü aistu fióór ma;I, ca ñi-ul lo ocI'jí 5 ti di^cl'is muí tu.
        L'-ul dédira.
        Amiráülu l'a fióorlu aistu §i-l dute cu nis a casá. A ti a ni: ul pitrete la sculie sà nveatà carte. Fióorlu, di^cl'is, nviti multu ¡ji erá durüt di amiráülu §i di amirároaña.
   10 Dupa ti bitisi sculia, amiráülu vru s-lu usoará §i sá-1' da feata luí ti nveastá, cá nis muntreà omlu, nu soea omitid Mini, agalea z-vidém, záse, fi va s-zácá §i amirároaña, cá §-a l'eí este feata.
        Ntreabá amirároaña, aistá cu alta minte. Cum s-u máriti 15 pi om di aradá ! Nu s-fate cábule, cá-i a rubine.
        —    Eü voi s-u daü feata mea ti h'il'ü de domnu-inare, záse ea, nu pi om de-aradá.
        Amiráülu záte «eü nu voi», amirároaña «§-eü nu voi, vi-zurá doil'i, cá nu pot sà s-acák'iseascá, ti s-facá? Záse ami-soráülu aiste zboará:
        —    Ta s-nu s-facá k'efea nifi a ñia, nifi a tía, atumtea s-fa-t¡m a§i : Si-1' pitretim doil'i fióórl §i h'il'lu di domnu-mare §i oàrfinlu a nostru pi amare. S-lá dám cáte uná pampore §i pradi cite dao ñil' di napulióñl pi insù §i avigl'itòri di
   25 oaste $i cari va z-g'iná di ná§I doil'i cama cu ma multi pradi* atulüi va s-l'-u dám feata. Amirároaña záse: g'ine-I a§i.
        Atumtea amirároaña, §ireatá, ti s-facá? Ta sá-1' si facá a l'eí k'efe, cl'amá h'il'lu di domnu-mare §i-l' da ascumtá nicá alte dao ñil'e di napulióñi, ta s-h'ibá nis cama mult-amintát, 30 ta s-l'u da feata luí.
        L'i cl'imará §i dupá t> Id spüsirá, ti ?-cum, unlu fete n-dreapta, lantu la stinga.
        H'il'lu di domnu mare erà hrao mare, cá aveà pradi ma multi. Nàs fuzì diparte, ta s-agungà ma aguña §i s-toarnà 35 cu cama multi pradi a casà.
        Ma nu ?tiù, fi ñi-ul a§tiptà màratull
        Gum fuzeà nàs aguña, dupá nàscinte zàle, ajunse t-unà altà amiràril'e, la hoarà-amiràlui. Ga h'il'ü di domnu-mare, nàs trapse ndreptu la vásiloaña, cà vàsil'è no-aveà.
OARFÎN ÇI H'IL'U-DI-DOMNU-MARE.
419
     Aistà vâsiloane erà di a (ele ti mutreà s-ti furà dintr-»cl'i. Cum màcarâ, biurà, àl' zàse a fiôorluï di domnu-mare:
     —   §tiï tivà ?
     —   fi sà çtiü?
     —   Va 8-tâ 8pun tivà, (i no-al vizutà.                      5
     —   Spune-nï, sà-nï bànèzl! fiôorlu.
     Am unâ càtuçe, care sta pasprig'ing'itï di sâhâtï pri ôiôoare ii joacà ç-aràsare çi tîne doa luminârï tru ôiôoarle a l'el di îinte. E ! ti zàfl di semnul aistu ?
     —     fi s-zàc, cà tine mi l'aï ti om fàrà minte : poate s-h'ibà 10 listà vîrnà-oarà?
     —     Mine zàc, câ poate çi fure-cà vreï s-nà-acà^âm cu baste [stàh'imà].
     —   Me-acàt, zâte fiôorlu.
      - Pi ti? ntreabâ vásiloaña.                                 15
     —   Pi ti aï vrere, flôorlu.
     —   lu voï pi toatà-tï averea.
     —   §-ïo voï tôt açi, zâte fiôorlu.
     Ma, ta s-h'ibâ doïl'i sigurï un de-alantu, ç-fètirà càrtî çi li-gàtùrï, ta 8-no-aïbft zboarà ma nîpôï.                         20
     Fiôorlu s-hâriseà, cà dï-unâ-oarà, fàrà alâgare mare, va s-faeà avùt. Màratul nu çtià eu tine are s-faeà!
     U cl'imarà càtuça çi cl'amà çi un tîmpînàr çi-1' li da doale teri tu mînà aprese çi acáfará si-1' cîntà. Nàçï àl' cîntà çi pusta di càtuçe iucà ca om! Jucâ, jucâ tamàm pasprig'ing'itï25 di sàhâtï, cum là fu zborlu. Vi<Jù fiôorlu, cà k'ere.
     Vásiloaña, dupà bastea ti aveà, l'-amintà tutà averea fi-ôorluï çi màratul arámase gol ca tufek'a. fi s-faeâ nàs màratul di fiôôr, si zburâ la unà furnà, s-poartà apâ eu tàlarlu çi arâmase aclô.                                               30
      Tura s-acàtâm, ta si spunim çi ti alantu fiôôr, care fu pi-tricùt çi nàs pi amare, ti avéré ta s-faeà. Nàs, cum fuzl, li k'irù plànurle, ti l'-aveà datà amirâülu çi l'-u dede, ïu s-easà, las easà! Cum fuzeà nàs açl ajumse, dupu niscînte zàle, ningà nà pàdure, nôlgica di amare. Nàs armase ôudusît di35 aistu loc. Zàse la oaste.
      —  Statï fiôôrï, sà zàptàslm aoate pamporea.
                                             U zàptâsirâ. Daporpoea inçî fiôorlu amiràüluï, s-duse pi locul atâl, sà s-priimnà. Dede di unà k'atrà mare eu patru
420
PER. N. PAPAHAQI
   cártel'e. Cl'imá oastea diznóü §i 1S záfe, s-acatá di cártel'ü, si I scoalá amindoll'i ploaóa. Acáfará $-u scularñ (i z-veadá ? uni 1 odae nuntu-n-loc. Intrará nuntru, vizurñ un aü$ cu barba albá §i-l vizitará. Au$lu l'i ntreabá, c& di lu vinití §i lu
6 nerzi^I. Fióorlu l'i spuse pi arad4 tóate, cum aveá ?i plánurle-ti-1' aveá datá tatu-su, di li k'irü.
     —      Nu-Í (ivá záfe augul, §i-l' spune ti cale s-l'a gi pi lu s-l'-u da. Dupá (i fióorlu l'i apuse, cum este pitricüt di tatá-su ti avere, au§ul l'i záfe aiste zboarñ:
10   — Na! istu §i§ cu g'itrlí. A ció lu va s-nerzi diparte, va
   s-afli amiráülu a loclul linzit di noa añí. Várnfi g'atru, v&rni «noage nu-1 ari vindicatá. Tiñe, cindu va s-ti aprók' acl5, va si scoll flámbura §i va si strizl, cfi g'oá, g'aturlu atál mare g'ine. Va si-1' dal amiráluí cite trel icá cite patru-tinfl k'lcute
I5s-bea §i el va s-vindicá.
     Daporpoea fióorlu il' ba$e mina §i fuze, s-dute la-at¿l a-mirá $i fa|e cum lu nvifá augul Lu ntribá prota, cum fac g'átárl'i, di fi l'*este lingoarea, daporpoea il' dede, s-bea. A-miráülu dupá niscinte zále s-fefe sinátós, h'er.
20 II' záfe amiráülu:
     —   fi vrei, caftá, cá tute a tale-s.
     —   fi al vrere, afeá dá-ñí, záte fióorlu.
     —   S*t*u daü pi h'il'a-mea, s-ti fac pi tiñe n-locul a Aeü.
     —- Aistá nu pot s-u fac, fárá ntribarea tatá-ñuí.
26 Atumtea amiráülu, l'i ncárcá pamporea de-amálamá $i g'a-mante §i di tute bünile §i l'i nviscü oastea g'ine-mu^át $i-l pitircü a casá-1'.
     G'ine ma au?ul ál' záse a fióorlul:
     —   Cindu va s-ti torni, s-dal pi aoate, ta sá mpártí'm a-
SOverea. Au?ul vru ta s-ul veadá, di-si este om, ti s-fine di {
   zbor, cá nu-1' erá a luí di avere. Fióorlu dede tu turnatá pi l-aüij, si-1' da partea di avere.
     —      Nu-ti vol tivá, h'il'u, záse au?ul; vrul magl sá-tí ved mintea.
36 La fugá il' dede au§ul cu barba-albá uná cutie Aicázá $i-l záse:                                                              '
     —      Na cutía istá §i cindu va s-vezl nal cama marea zore, s-u di§cl'lzí cutia.
     —   Fióorlu u lo $i u bágá n-sin.
ficorlu-de-amirA, amintAt cu coarda n-mínA.
421
    Tura l'-u dede nás, s-ul caftá pi sofu-su, h'il'lu di domnu mare, cfitrá lu s-aflá. Ajumse tisi acló, lu erá nás. Trapse $-nfis ndreptu la vásiloaña si nu §tiá di a tele ti páfá h'il'lu. di domnu.
    Tut asi cum cu h'il'lu di domnu, vásiloaña ál' záfe dupá 5 measá, cá are ná cátuse asi s*asi-
    Fióorlu nu vru s-pistipseascá si s-acáfará, icá sá-1' da tutft-1' averea; icá nás s-l'a averea vásiloáñil'eí tutá.
    Acatá cátusa, cá l'-o-aduse Stámária, s-joacá cu ferie tu miná pi doale óiéoare, s-muntréstl si 8-tá fafí crute!          10
    Tricurá aproape tresprig'ing'itl di sáhátl si timpínarlu 1' cintá si cátusa jucá. S-apruk'á s-treacá si sáhatea armasá si fiéorlu minte n-cap no-aveá. Ti? atumtea s-adufe aminte di pisk'esea ti-1' aveá datá ausul, s-u discl'idá tu zore mare.
    Bagá mina n-sin si disfafe cutía si case di nuntru un soa-16 ric ñicuz. Dl-uná oará cátusa da di pade ferie si apoea s*u da alaga dupá soaric, ta s-ul acafá.
    Vizii atura fea vásiloaña, cá k'irü si fiéorlu amintá.
    Dupá fi lo s*averea di la vásiloaña, cum lá fu ligátura, alSgá s-aflá h'il'lu di domnu-mare, cari purtá apá la ná furná. 20 Lu scoase di acló, ul bágá di s-lá, s-k'iptiná gi-1 lo cu nás si-i' dede nipól pamporea si oámiñl'i fi aveá k'irutá,
    Ajümsirá acasá; pamporea oárfinlul fiéór erá mas cu a-málamá si musutófl si oastea-1' anviscutá ca dit oü, si pamporea h'il'lul di domnu mare vecl'e si goalá si oastea-1' tutá 26 aruptá.
    Vi<Jü atumtea s-amiroaña, cá nu lipseste s-caftá fumel'e, ma va s-h'ibá s-omul cu cap, cá dupá cum záfe zborlu: di sk'in trandafir si di trandafir arásare sk'in. L'-u dódirá feata ti nveastá a oárfinlul si apoea s-dipuse amirálu s-ul 30 bágá pi scamnu pi (Jinir-su.
                 (Spus de Nastas Papa-Goga din Gope?!, Macedonia.)
     124. Ficorlu-de amirá, amintát cu coarda n-miná.
     Erá, fe s-eará.
                 Uná oará s-un k'iró erá un amirá. Amirálu nu fáfeá fu-meal'e. Púa tutá sá ncl'iná la Dumnidá §i-l' difeá s-l'i da 35
422
PER. N. PAPAHAGI
   9*a luí un fiéór $i la s-h'ibá aráü cum no-are faptá fisea, a | nás va-1 a§teaptá cu brátile di^cl'ise.
     Dumnidáü il' deade un h'il'u. Aestu cindu s-amintá, s-afl-cu coarda tu miná §i cri^teá, 6amá! <jua §-anlu. Apánii fifi éorlu sá z-ducá la scul'ó §i di cip fiéórl aflá n-cale, trád« coarda 9-lá loa caplu. Cavál, cari il bágá draclu s-1 i dk* tivá, i s-l'i toarná zborlu, i s-mutreascá citrft nis cari-§te cum, cá tu minutá trádeá coarda iji-1' tál'á.
     Máratlu de-amirá nu $i §tea te s-facá! Di tute párale vinea lOplingurI, trá fióorlu amintát cu coarda n-míná.
     S-ascapá di nis, il lo cu bunlu §i-l' dise sé z-ducá s-afli Mu^ata-Loclul. Fióorlu ahi't vrea iji nk'isl catea nclo.
                                   Calea cum z-dufeá aflá un om, semnu mare! Aveá ahintá puteare, cé loa un munte tu na miná §-un to-alantá 9Í-I' íu-I5cuteá §i-l' si páreá, canda no-aveá tivá. Ahi't gone ¡j-ahi't putüf.1
     Lu ntribá fióorlu-amintát cu coarda tu miná, citrá lu z-dute.
     —     Mi duc, díse, c-avdi'í, cá s-aflá un gone multu §i voi sá-1 ved. Numa luí easte: Fióorlu amintát cu coarda tu miná.
20  — Am lo h'iü alél.
     —   Macé tiñe h'il, mi vrel §-mine sot?
     —   Ti voi; cum t-u numa ?
     —   Iñí dic s-a nia ná pal'u-numá Mutá-Munti.
     —   Mu^atá numá.
25 Ma-nclo deádirá di un gal'amán di om, di un 6¡riü.
     Lu ntreabá fióorlu de-amirá. lu oará-1' buná?
     —     Avdi'I di fióorlu de-amirá amintát cu coarda n-miná $i mi duc s-lu ved, te soe di om i!
     —   Am lo h'iü afél fióór.
30  — Macá h'il tiñe, mi l'al trá sot!
     —   Ti l'aü! Numa-JI?
     —   Soarbe-Amare!
     —   Am te numá-I aestá, crimine? Cá te ti pátidará aceite?
     —       fe s-h'ibá! Lücurlu a mel easte sá sorbu amarea cu ná Sfisurg'ire; cindu voi: o-astrák'escu, cindu voi: u umplu.
     §i cum era aclb uná vale mare, s-apleacá Soarbe-Amare, bagá caplu tu vale §i tuc-tuc, u surg'i tutá valea.
     —■ Ea cum mi pátidará, gri nis.
     H'il'lu de-amirá: apurie mare.
FICORLU-DE-AMIRÀ, AMIMTÀT CO COARDA N-MInA.
423
   XI lo §-aestu §i calea-calea, cu cuvendà, cu gicàti, a|ùmsirà a pfilatea unùl amirà. La poarta pàlàtil'el erà un stur di t'er, cariati cite áü' di ucàfl. Amiràlu aveà bSgatft zbor, cà cari val poatá s-lu mutà, va-1' da h'il'i-sa nveastà.
   A tundea fiòorlu de-amirà il' fate al Mutà-Munti :          &
   —    S-ti ved, |one! Cara s-nu poti, ti*a|ùt s-Io cu coarda!
   A cui s-a|ùtl ? Mutà-Munti s-aplicà nà oarà $-lu mutà mas
ìu tjiditiclu, canda mutà vìrà fil'e, vàrfi pal'u.
   Amiràlu scoase §i-l' deade h'il'e-sa nveasta.
   Fiòorlu de-amir& si Soarbe-Amare §idurà pfnà s-asparseio numta, mìcarà, biurà 9-apoea vrurà s-fugà. Mutà-Munti vrea z-ducà s-el cu ni?I, cà l'-erà greü si-1' vineà aráú sà z-dispartà di sotl. G'ine ma l'-umplù caplu fiòorlu de amirà, cà prinde 8-armÌnà la nveasta, cà si nsurà $i easte gambrò noti.
   Mutà-Munti, ma vidù acuite, armase, cà 9-a lui il' vineà 15 ca g'ine ningà nivistica. Tu dispàrtire s-alàxì nelu cu fiòorlu di amirà si dise aestu:
   —      Ma z-ve<JI, cà nelu va sin<Jinea<}à, s-alàdl s-mi cafti, cà aráü va-ñl h'ibà.
   Calea-calea cum z-duteà, a|ùmsirà dol'i sotl la pàlatea unùl 20 alt amirà. Amiràlu aestu aveà altà. Scoase zbor, c-atèl fé vai poatft s-astràk'ascà nà baltà di ningà pàlate, s-l'a h'il'e-sa nveastà. Vedi, cà balta està vai aduteà zñie mare.
   Atumtea fiòorlu de-amirà dHe a sotu-sul:
   —   S-ti ved, Soarbe-Amare! Aoà t-u fana.                 25
   Soarbe-Amare no-apucà sà soarbà g'ine-g'ine si o-astràkl
  balta di nà cale.
   Vru, nu vru amiràlu, l'-u deade nveastà feata.
   Dupà te s-feate numta, fiòorlu de-amirà 9-I0 duà-bunà di la Soarbe-Amare, tra s-fugà. G'ine ma aestu cum sà z-dis-90 partà di nis? il' vineà zore. L'-umplù caplu §-aigtù! fiòorlu òe-amirà, cà prinde s-arminà cu niveasta, s-u hàrseascà. Armase, ma tu dispirtire tut acuite, scoàsirà si alàxirà neàlile Si diae fiòorlu de-amirà:
   —     Cindu nelu va sìndineadà, s-alàdi s-mi cafti, cà va s-35 o-am greü.
   Calea 9-càrarea fiòorlu de-amirà a|ùmse tu màrdinea di loc, tris aclò Iu 8-aflà Musata-Loclul. Amiràlu, tatàl a feàtil'el nu vrea s-u da si-1' difeà, tra s-facà, ma naintea, cum I-adetea,
424
PER. N. PAPAHAOI
   carióte cite lucre greaile. A fiöorlu! de-aeste l'-ardeà ? Stàtù §i-l' dise amirälu!:
     —  Ñl-u dal Muijata-LocluI nveastä, unä oarft !
     —  Nu t-u daù! amirälu.
     —  ÑI-u dai di doaufi or! ?
     —   Nu t-u daù!
     —   ÑI-u da! pin tu trelle?
     Amirälu tut «nu t-u daù.»
     —       Macä nu u dal, na ij-tine dHe ftéorlu $i cara scoate 10 coarda $i acafä a-tal'e prit pälate, pri nafoarä, cari videà §-
   cari astàl'à. Co-andreapta tàl'à §-co-astinga adunà. Apoea z-dute 1-amirälu pali §i-l' dite :
     —  E ! tora te mintuegti ? u dal, nä oarä ?
     Amirälu no-agtiptä altä di°ä §i l'-u deade.
15 Feäfirä numta armase ninga virä ndoauä dile fiöorlu di amirä aclote.
     Aclö prit vätämätl erä §i fiöorlu a unèl moa§e. Aestä nu-1' se-a§tindeà foolu a fiöorlul §i nu durnä, nu nvisä cum di cum s-l'i l'a sí'ndile a h'il'-sul. Z-deade pri ningä Mu§ata-Lo-aoclul §i cum §tiù moàgile, cu zboare dulfi §i cu minéùùl, il' deade de-aoà, il' deade de-aclò ?-aflä cä aùflitlu $i vlrtutea a fiöorlul-de-amirä sta, mutreà tora, n-coardá-1'.
                                    fe fate moa^a ? Noaptea, cum durnà fiöorlu di-amirà, l'-u furä §i l'-u arucä to-amare. Tu oarä cädü gònile greù lindit. 26 Tu oara §i neàlile si sindinarä §i dol'i goù! Mutä-Munti §i Soarbe-Amare §-u deàdirà vie-mare, z-veadä, te pàti' sotlu V
     Lo-agiimsirä cu gurä, ma galbin cu teara. Cìt-cit il' bäteä ìnima §i puteà z-greascä cite virä zbor. Lu ntribarä, di te-1' vine lingoarea? Nis 1-aspuse di coardä.
30 De aoate, de-aclote nvitará, cä coarda o-arcä moa§a to a-mare. U soarbe amarea gònile Soarbe-Amare $i Mutä-munti inträ gi apärnagte s-caftä coarda. Aoà s-o-aflä, aclö s-o-aflä, nu z-videà luvaijiuvà. Tu sone veade ma§I caplu, k'ipita di coardä sun nä guvä tu fundul amäril'el. Ninga k'ipita fea 36 sä s-acupireä §i fiöorlu de-amirä vrea-1' da dol'i a prèftu-lul. Trade Mutä-Munfi di k'ipita di coardä, coarda nu s-minä dit loe! fe vrel tine? Un munte ntregerà de-asupra-1'.
     —     More, te staü di k'er oara, dite el, ij-nu-1 mut mùntile ntreg ?
MA?! MINFUNA FATE PRApf.
425
    §i cara g-bàgi plàtftrle l'ufti ni oari de alanti parte lo-a ristorni. Lo coarda de-apoea gi o-aduse la fiéorlu-de-amiri ma l'-u bigi tu mini, anviè unà-g-unà.
    O-acifari apoea moaga gi u bigari prl-un arùg gi cari il' deàdiri foc, ninga arde, tra sà gtibà mugica cu cari are s-faci. & Apoea trell'i sofl se-adunari la un loc cu nveàstile a lor gi bigari amiri fiéorlu amintàt cu coarda n-mini gi binari §-binea<Jà ninga, cari s-nu muriri.
                         (Spus de mamà-mea Despa, Avela, Epir.)
                125. Magi mincuna fafe prat|I-
    Eri tu età cindu Dumnidilu iranà pri pade gi zburà culo oàminl'i. Bini atumfea un om multu oarfin, un dirvi?. Aestu narse ni dui tu ni hoari crigtineasci gi vi(Jù ni casi ca pilatea g-cama mudati: tuti cu stururl g-cu porfi de-amà-lami, g-uborlu agtirnàt tut cu rauzaìc. Gridina cu tute mu-gutufle ali lume ! Oamiól, huzmik'àrl ca viri ving'ifi g-cama? i& cari adipi lilìéile, cari arneà, care ndrideà prin casi, spul-birà, curi, di fifeà s-ti ¿udisegti. §i tufi aigfì oaminl, tufi aigfì huzmik'irl magi ti un lucri, magi ti un s-pidipsei, ti : dispòlt! A fei eri mitròpulea lui.
    —     fi turbe, mintuì dirviglu ? noi pine s-mincàm no-avèm, 20 gi nis muntreà fi mugutèfl are ? Va s-mi due s-lu ntreb, cum adari de-aminti ahàfl pradl ?
    Cum dàse, agì fefe. Intri gi lu ntreabi:
    —   Ti turbe, dispotl-afendi? cum li fafifl voi ahite mugu-
  tèfl? Aiste toate tal'e pradl mulfi?                         25
    Dispòtif arìse gi-1' d&se:
    —     Cu ari'dere g-cu minòùnl, fiéorlu a neù; cu ndriptate mori di foame tu lumea isti.
    —   Nu cu tih'a?
    —     T‘ tih'e ? cu tih'a agundi s-no-al pine s-minfi cu ari'- 30 derea, om, g-cu minéuna, no-avdi tine?.!
    Dirviglu u bigi n-gepe spusa-1 Dispoti gi acifi s-faci min-éùnl gi s-aridi lumea, ta z-veadi: nu va s-Aargi ma g'ine tih'a lui?
    Agumse t-uni hoari mare g-dipirtoasà. Aclò tamim avei 35
426
FER. N. PAPAHAOI
   moartâ cumnatlu a unuï domnu-mare. fi fea(e dirvi^k Scosse zbor, cft vine din paradis çi tricù pi la firida a pii domnu-mare §i strigâ :
     —        Dit paradis vinil. Adùc §i duc hâbârl di la morti la i.. 5 çi di la vil la morti.
     Avde mul'area a cul frate aveà moartâ çi cari l'-erà îninii jilitâ çi friptà $i lo-acl'amà, s-lu ntreabâ, di-se-1 cunoaçte pi frate-su.
     —        Cum s-nu-1 cunoscu, greaçte dirviçlu: frate-tu nï east* 10 oaspe. S-nu-al gailee, câ treate g'ine ; mâncâ, beà tu paradis
   di tute bùnile. Maçï di unà l'-angusâ, câ no-are pra<JI sâ-ç: acùmpârâ cite tfvà çi-AÏ dâse, cara s-trec pr-aoate s-^I-adù.’ aminte, câ multâ vreare v-aveàtï.
     —        Vreare câtâ ma multu ! çi mul'area acafâ sâ-§ açteargi 16 ocl'il' çi s-plîngâ $i s-l'-aducà aminte tute bùnile çi tute mn-
   çutetle a frate-sul. Scoate apoea §i-l' da nâ pungâ mplinâ eu fluril s-l'-o aducâ a frate-sul tu paradis.
     Vi<Jù dirviçlu un tigôrèt di k'ihlibare, $ pâreà câ-1' fate eu ocl'ul. Il' d^t® a uiul'àril'el :
20   — S-no-agîrçescu, ncl'inâéùnl multò di la frate-tu, d&se si-ni
   dal çi tigâretlu, câ-1' vine dor di nàs.
     Il l'a mul'area §i-l da.
     Cum s-toarnâ câtr-agi, veade dirviglu nâ oarâ de-amàlamâ;
     —   9-oara-ùï, d^se sâ-1' pitrèpï.
25 U l'a ç-oara ç-u da a dirviçluî.
     Li lo tute dirviçlu §i sâ ndreapse s-fugâ. La uçe vicjù nâ pâreacl'e di ôijme, tute lucrate, çi tute afumate cu amàlamà:
     —   §i óìjmile, criçtinà, sâ-1' li pitrètï idi d^se.
     Il' li deade mul'area $i éìjmile §i apoea l'-bâgâ tu trastu 30 nâ pitâ, dultènl, poame $i-I' d&s® s-li da tu mina frate-sui. Ti vrea cama g'ine dirviçlu? Li lo $i fudl. s-fudlm pânâ nu nâ loarâ di hâbare.
     Nu treate multâ oarâ §i vine acasâ bârbatlu a mul'àrireî:
     —        Bârbate, bârbate, te-arâü, câ nu fugï acasâ, s-avdî 36 z-vedi! Vine un om dit paradis §i-nl aduse s tire di la arsui
   çi friptul a neü frate çi-nl spuse, câ treate g'ine ç-câ easte tu gràdinâ muçatâ. Il' pitricùl ç-mine punga lui eu flurîi, tigàretlu, oara, ôijmile, câ vedi, lallu, li caftâ, l'-u dor di eaie!
     —   Cum, mul'arei câ tl-o-aduse Hristolu, câ fl-o-aduse Stâ-
MA?f MINCUNA FATE FRApÌ.              427
Sri a. fe-al faptft? Te-arise! Dft-nl àrmatle, $i spune-nl cfttrft f-eafe !
—     ^-àrmatle li lo s-le-aducft la l'irtatlu.
—     Cura a?ì, cft ti tàlè' lingoarel Dft-nl atunfea calu! "Ncàlicft calu ?i fuga ampàturlà dupà dirvi?. Dirvi?lu, cum toarnft ocl'ir n&pòl, veade cft vino un càlftrèf cu avuseald
   mintuea?te, cft ti nfts va s-h'ibft.
—     Fu<JI, 4&se, aspealft-l'i, dirvi?, cama troarft, cft nu z-ved jamne bune. Vft-ùl me-aduk'irft.
Fu«}e dirvi?lu ?i agunde la nft moarft. Murarlu ?ideà la oartft.
—     'fi fa^I, il' dftfe, dirvi?lu a murarlul ? aacùndi-te, cft vine in k'i?igì cu àrmatle s-ti vàtftnft.
   —      Iu a-rae-ascundu, iu s-mi nh'ig, strigi murarlu mortu li fricft.
   —     Avu, alinft-ti sti plup, c-al'umtrea fi si bitisirft dolile, jànà a<}I i(I fu scriatft.
   Pftnft z-dàti finti murarlu s-angftrlimft sti plup ?i dirviglu 3-aumse cu fftrinft pi fafft, tu mftfìi, pi strabe ?i i?ì la poartft. Agumse ?-omlu cu calu :
   —   Iu z-duse omlu, fi tricù pe-aoafe. Iu ntribft.
   Dirvi?lu s-fftteà, cft no-avde ?i-l' dàfa:
   —   Grea ma sftnfitòs, cft trade moara di nu s-avde.
   —   Omlu, omlu! fi tricù pe aoafe, Iu z-duse?
   —   Napa caffi omlu, fi s-alinft pi plup, dàse dirvi?lu? Omlu apoea discàlicft ?i narde tu grftdinft z-veadft. Mu-
treagte pi plup, il veade ?i 1' grea?te z-dipunft. Ma, cu cit aistu grea z-dipunft, cu ahftt cama multu murarlu s-alinà ma tu klpita pluplul.
   Cara vidù, cft nu z-dipune cu bunlu, s-alinà nfts pi piup, ta s-lu dipunft cu zorea. Dirvi?lu fi alti vrea? Lo-alasft di s-alinà ca pin tu mesea pluplul ?-apoea l'i ncàlicft calu ?i-l' dàfa :
   —     Nu ti pidipseà n-cot, mfirato, cft Io escu a tèi ti caffi. Afèl di pi plup ?-easte fucarftlu di muràr. Ca sft nvefl minte va-fl l'aù ?i calu torà, s-ti tonti pi pade.
   Nigritft g'ine, dirvi?lu il' da unft ampaturlare (ampftturare) a calul ?i fude acasft.
&
io
15
20
25
30
36
428
PER. M. PAPAHAGI
     §-armase omlu §-fàrà cal, ca (el dit ploae, cu gura càs-catà di nu §tià ti s-facà,
     Cindu s-turnà acasà nis, lo-agtiptà mul'area la u§e.
     —   Lo-acàtàgi bàrbate, (i fi|è?I? Calu iu lo-ai?
& De-argine bàrbatlu fé z-dicà :
     —     §tii t© mul'are? MintuìI, cà poate omlu de-alih'a vine dit paradis §i de-ateà cà-I calea lungà pànà aclò, il' ded §-calu z-ducà n-calàr.
     Mul'area o-aflà bunà, c-ahi't il' tàl'à mintea. io $-a?ì dirvi§lu, cu minduna §-co-ari'direa, putù de-atumtea s-adunà aveare, ma tut pi DispòtI s-lo-agungà nu putù, cà nifi ahàte mindùni nu §tie.
                                                                 (Spus de loan al Babà din Vlaho-Glisura.)
            126.  Gucàtorlu di càr^ì $i Hristolu.
    Erà nà oarà un hartupèxi, un agucàtòr-car(i cu numa Salò cola. Aestu di cindu digsl'ise ocl'i, dit fidureatà, s-aflà cu càrdie. Gucà multu §-cu tut-aestà ma multu k'ireà de cit a-mintà. Ac^ì nis tuk'ì avearea tatà-sui, mìcà càsili la c&rti, là deadi sti z-vercà a ollor, va dift nu l'-armasi pindarà trà scuteari ocl'i. Armasi cu càmea^a dipri nis ?-tu pungà ma$ 20 cu nà càràntanà!
    Tu k'irolu atèi imnà Hristolu pri padi.
    Bacola. cara k'irdù tutà-1' avearea, disi:
    —     Nu mi due s-mi ntreb la Hristolu, te va-AI si facà hala mea ? Pinà cindu tut va k'er la càrti. Io om aràù nu-nt h'iù,
25slàbintà la oamitìl no-am adratà, cà-te mi pidipsea^ti, Dum-nidàu ? §i nifi mincùnl la goc nu fac.
    Arondu-arondu dusi la Hristolu.
    —     Doamne, mare §i bun ! nu-nl aspùni, cà-te nu-à! agutà Dumnidàlu putè la càrti ? Io om slab nu h'iù, aràù no-am
sofaptà la virnà, cà-te no-amintu ? Nu-nl da nà vluvie s-nu k'er ?
    Hristolu multe-aveà vidutà 9-multe avea-avdità pinà a-tumtea, ma nu-1' si tih'isì virnà-oarà ca un gucàtòr di càrti sà s-plingà, cà no-amintà. L-mutrì di la cap la doari $i-l' lu lo ocl'ul trà om bun.
GOCÀTORLO DI C&RTI gl HRI8TOLU.
429
    —       Du-ti acasà, cretine, gi ndreade measa, cà va s-tin la bine astarà. Atumtea va s-tà dati g-unà vluvie.
    Bacola fuga-acasft t-un suflit gi-1' d^e a mul'ari-sal sà n-dreagà gi s-anisk'irseascà, cà Hristolu va là vinà la (inà.
    Mul'ari-aa g-nisà suflet bun, agtiptà oaspifl, ma cindu av4i' 5 numa HristoluT, arugì tu fafà, cà de ! cum s-lo-a$teaptà gi •^e si-1' bagà pri measà?El' erà fàrà di tivà.
    —    Nu t*u micà 'mima, murare, cà nu va n-arugneadà Dum-
ni<Jàù. §i scoasi càràntana dit pungà-1', l'-u deadi a-acùm-pàrà te-1' tal'e càràfeta.                                       10
    Mul'area, om cu dràól, cu nà càràntanà acumpàrà ndoaùà oaùà, g-un pescu §i cu ^e-aveà n-casà, ndreapsi mtcari cit trà trei ingi, tra s-easà cu fafà curatà.
    Càtrà searà, cttu ntunicà, na-1 $i Hristolu cu dospràdàtf -di apòstal' dipu nis.                                         16
    «fé ti fa(I gramenà, lu t& scoti capiutora?» minduì murare a, ca ngrupatà tu loc de-aru§ine. Apoea l'-u da cu cotlu a bàrbatluì gi-1' c^ife :
    —    S-ti ved fu va là dal torà, cà tino dHeàl, cà magi trei
  va h'im pri measà: Hristolu, tini g-mini.                      so
    Bàrbatlu ni l'a, ne alasà gi-1' greagte a HristoluI:
    —      Doamne, nu nà fu zborlu, cà va vini gi cu apòstal'i. Noi magi trà trei ingi ndreapsim m àcari.
    —    Nu càrteagti, d^i Hristolu, lu vai mfcà trei, vai micà
  g-ninga dospràdafi: Nu di gaba-AI die Hristò.                  26
    O-adusi mul'area micarea pri measà, u vluisì Hristolu: s-creascà pri leamni g-pri k'etri ! gi agumsi la tutl, s-erà g-ninga alfi ahinti ingi. Micarà, biurà, zburirà gi s-culcarà, di-1' coàp. sirà un somnu, mari lucru! Z-videà cà duhlu a HristoluI mplàteà n-casà.                                                80
    To-apirità Hristolu l'-dite-al Bacola:
    —    Torà caftà te vrel, ma nu ma nsus di trei lucri.
    —      Doamne, l-ve4I merlu dit avlie? Fati nigti meari s-^I-alindi deàtitle. Cu tut aestà nigti dratl di fióòrl Ai le-adunà noaptea,'cindu acafà sà s-coacà. Fà, doamne, car-ti sà s-alinà35 analtu gi vai die: alàk'à-ti ! sà s-alàk'ascà.
    Hristolu sum-arisi gi disi:
    —   Bacola, cum gretti acgifi s-h'ibà !
430
PEB. N. PAPAHAGI
     —     Fá, doamne, s-amintu, di cñti orí goc cu cárfili, cá pin a<JI totna k'erdu.
     —     §-aestá ac§ifi s-h'ibá, grea^ti Hristolu. S-e§T totna la cárfi.
5   — Ñinga uná va-fi caftu! Dipu moarti s-intru tu paradis.
     —   Intrát s-h'i!, fafi Hristolu.
     S-aplicá Bacola, l'-bá§é mina §i ma fu4irá oáspifl'i acátü z-goacá pri-unlu óor. De-acl6 ndreptu la goclu di cárfi. Cu cifí gucá, totna i§á. Goacá a<JI, goacá mine, guleá dipriuná,
íotrá niscinfi añl agumse avüt de-avufl'i.
     Nu erá gucátbr dit már<Jinea loclul, fe s-no-aibá vrutft z-goacá cu Bacola §i s-nu cadá! II furá dintr-ocl'i niscinfi, a-lñxeá cárfi, scuteá uná, bágá altá, mutreá patnilu, ma Bacola ncl'ideá ocl'i la tuti, cá nis §tea cá tu sonea sónil'ei val easá.
15 Tufi 4ifeá, cá Bacola ari draclu tu cárfi, c-al'umtrea cum! Ma§I Bacola grea ndreptu, cindu 4Ue&:
     —     ^e drac §i fe darác! cit k'iró mi du§ cu nis, totna k'i-rüí de-agum^u tiflu-pendar. Aoa-I harea HristoluI, nu fana draclui.
20 Cara tricurá añl cari-§ti cifí, viñe oara-1 Basóla s-li tindá. §ideá ná 4U& cu éorlu un s-ti alantu pri pidül'ü, cu <5ubu-k'a n-gurá, fárá cripárí, fárá g'idérl, di-1' dufeá baná! Je anang'i aveá? aveá n-casá di tuti bünili §-Tnu§utefli.
     Aclí> na vini un aü§ §i-l' greagti:
25  — Buná-fí oará, Bacola.
     —   G'ini viñigi, ma nu ti cunoscu.
     —   lo h'iú harlu.
     Bacola av4i'ndalui numa está, acafá sá seáminá arbv di fricá. ¡jtea el, cá ma^I trá bun nu vini moartea.
30  — Nu ti ntreb, fafi Bácola, fe f-u viñita?
     —   Mi pitricü Dumni4áü s-ti l'aü.
     Bacola fáfi-fáfl scuteá.
     —     De 1 4tyi nás, car! va mi l'al, l'a-mi, ma uná arigae fi-am. Aliná-ti §-aduná ndoaüá meari dipri mer, s-le-avém pri
35 cali, cá nu $tii fe dulfi suntu: s-fi-alin4i 4c&ditli.
     Harlu sá-1' facá dorlu dit soné a omlui, se-aliná ca un hahá §-acafá s-aduná meari.
     —   Tora, grea§ti Bacola cindu va 4ic s-ti dizlák'e^ti, a-
GUCÁTORLD DI CÁRfi HRI8TOLU.
4ai
tumbea val dipüñT dipri mer! Vedi, a luí nu-1' ardeá di meari ai harlu a-alák'l tu minutó. Apoea (e fa(i?
   —       Acaite ti vream! il' dfyi Bacola §i cara-tl l'a un §cop, 11' crueaati un aumár, cum nu vidü puté harlu.
   —       3-tora a^teaptá! eindu va dipüúl de-aclofe a-ñi spunl 5 §-a nía.
   Plindi, zg'ilea^ti harlu, ma Bacola: tradi moara, di nu-ál, avdu! surdu-úl dic! §-apoea caOe tah'na il' crueá cíti un $cop.
   —    More, te-ñí-o*afiai, atrigá máratlu har, aeatu va me-as-
tingá trá semnu!                                                 10
   II párácálseaati nta sá-1' da cali, cá nu va-1' facá fivá, ma Bacola, co-alul: tradi moara, di nu a-avdi I U1 l'a cu bunlu, ul l'a co-aráülu, avdi k'atra, s-avdá a-B acola ?
   E, tu coadá vidü Bacola cá ?-fárá moarti nu-I g'ini.
   Lumea a-multi', cá loclu n-o ncápeá. Z-báteá oámiñl'i trá 16-ná cumatá di pine cavál di nial. Tr-ateá ná duá, dupá t® bágá harlu z-gurá, cá nu va-1 l'a, il' crueaati ninga un $cop,
§i cara sárg'aati ciñl'i dipu el, nu vidü cum fudi de-acló.
   Arádeá di s-li^iná Bacola di páfirea harlul.
   Agundi moartea la Dumnidáü §-u ntreabá Hriatolu:              20
   —    Iu lo-al Bacola?
   —       Tafí, Doamne, nu mi ntreabá, cá {e-ñl trapsi k'alea cu Bacola, magl lo ái §tiü.
   §i-l' spuni pá^irea tutá.
   Dupá (e tricurá añí cari-ati cití, l'i ae-aduná 9-óoara-l Ba- 2& cola ai prindeá aá a-l'artá di lumi. Viñi nipól harlu pitricüt maxus di Hriatolu trá nis $¡-1' dH¡, sá ai ndreagá. Aeatu ñipó!, cu tut auaatíclu-1', nu-1' vineá a-alaaá lumea. Nipól cu boa{i dulti, párácálseaati harlu aá 8-aliná a-aduná níscinti meari dipri mer.                                                 30
   — E, cap-cap! ditf harlu. Ná oará trec minéuñl'i, ma £á-tl caldi paaaportea ai alde! Pin aoati fl-fu.
   Vru nu vru máratlu di Bacola aplicá caplu.
   Apoea nia alaaá sinátate a mul'ari-aaí §*fudi dadun cu harlu. Tu fugá no-agáraeaati Bacola s-l'a ai cártili di goc,30 hárták'li.
   Lipaeaati aá atitl, s-agundi n-fer, va a-tretl ná punti di per. Maal afél' te pot di trec priati puntea está, vor z-dicá, cá z-duc tu paradia. Cari cadi di pri puntea di per, a-aflá tu
432
PER. N. PAPAHAGI
   k'isà §-tu càtrani, tu còlasi. Di ufi parti ?i de-anantà di punti sun cariati citi drap, ca spruna 9-c-arina. Ae$ti no-aù alta lucru, ma cìt ved citi un suflit, acafà 9-trag cari di òor, cari di minà $i strigi :
8    — AI la noi ! E asti de-a nostru ! §i cara s-h'ibà omiu ncàr-
   càt cu amfirtìi, 1-trag darap'i tu k'isà.
     Unà agundi Bacola, acafà zarzavùleaiil'i s-lu tragà di ¿or di minà $i sà strigi.
     —   Alasà-1, har, cà-I de-ano$tri ! Alasà-1 cà-I tri la noi. Nu-I
10 gucàtòr di càrp? Cari hartupèxl ari intratà tu paradis pini
   torà, s-intrà §-nIs?
     G'ini-ma harlu pneà sinàtòs §i nu vrea s l-ul da, cà lo-aveà numàptà Hristolu trit paradis. Vrea-1' scoatà màdulà-rile al Bacola di tràdeari. Pin tu soni dip Bacola :
16   — E a stati, gùteaAl'i, putta! tri te h'iu de-a vostri?
     —     Cum s-nu h'il ? gri un k'iràtà, bana-p tutà te alti fea-p§I di goclu cu hàrtàk'le. Avearea nu tu càrp o-amintàp?
     —     E! grea^ti Bacola §-carI agucàl pri ndriptati, nu pri strimbu, cu agutorlu a vostru.
20 Acàtarà nàpòl s-aurlà, si si ncaéi $i z-dicà, ba co-anostru agutòr. Nu vrea cà viri trop s-lo-alasà s-treacà puntea. L i se-aveà ngàrlimàtà ca g'ini cariate cip si-l'-creapà-numa di mini, di doari, di gu§i.
     Là dtp Bacola tu màrdini :
25   — Te li vrep Rateali Rateali, macà và da mina, ea lu-I
   padea, s-l'-arcàm un goc §i cara sà $tip voi ma g'ini di mini, va z-veadà. Cari s-es io, s-ni dap dospràdàp di sùflitì dit k'isà, s-le-adùc tu paradis, 13-cara s-i§ìp voi, a vostru s-h'iù tu càtrani.
20 Drap'i s-acàtarà. Tac-tuc ! tac-tuc, cu tati aspunerli, cu tati seàmuili, te fàteà aclò-s-là-h'ibà, i§l Bacola. A drapor tic! là vineà, s-facà.
     Intrà Bacola tu còlasi §-aleadi 12 di in§i, cusurlAI, frati pàrinp, soe di cam-aproapea §i hai cu ni§I tu paradis.
86 Agundi la poartà. Asunà $i apòstata Petru icà Pavlu, l'-di§-cl'idi poartà 9-lu ntreabà, te va ?
     —     Te ? nu $til tini te cafta ? S-intru tu gràdina-1 DuminidA-. — Cari h'il tini?
PATRU-pÁTÍ DI FRAfí.
433
   —       Bacola, gucàtorlu di càrfì. Nu mi cuno?ti? No-aï mi-catfl la mini?
   Tu oara tea na-1 ?i Hriatolu acloti :
   —    Alasà-1 8-intrà, grea?ti Hristolu, cà l'-u ded Io !
   Intrà Bacola ?i cît loarâ s-intrà ?-alanti, pòrtili sft ncl'ì- & sirà di ni cali. Bacola ntreabà:
   —    Câ-te, Hriste-nl, nu-nï alà?ï soea s-intrâ ?
   —       Ci ïo ma?! afia <Jì? s-viàï tu paradis, nu gîç, s-adùtï s-alfà ?
   —       Ma te zbor easte aestu? Ç-ïo ma?ï ajîa dîç> tra z-vinï 10 la fini acasi, ma tini adusi?! ?i 12 di apòstal' ?-cu tute-aesti nu là ncl'i? u?a.
   L'-acitâ gura Hristoluï eu aesti, no-avù te z-dîcà ?i l'-a-lisâ s-intrâ.
                  PirmiO çteam, pirmi6 aspù?,                      ' 15
                  cît putùi, ahî't v-arî'ç.
   <Spus de Lu ça {al-Sterie Papahagi, în vîrstâ de 30 ani, Avela, Epir.)
                   127.  Patru-íjátl di frati.
   Erà ni oari, te nu ?-erà, cari s-nu eri, nu se-aspuneà.
   Erà un-oarà un vàsil'è. E1 aveà 40 di h'il'. Tu ti il' vrea ca tati, tufi il' dureà, ma cama multu dor ?-cama multi vreare 20 aveà pri óiclu. A lui mindueà, dupi moarte-1', s-l'-alasi scamnul
   Di aesti frati i alanti nu putei s-lu veadi ?i mutreà cum di cum s-lu k'arà, s-ascapi di nis. Ni dui di'sirà a tatàlul lor:
   — Tati! di-ni partea, te ni cade ?i s-fudim.               25
   Tatàl aesti a?tiptà. Scoate, li da partea de-aveare la ca0e-un ?i li dite s-fugà, maci vor. Ni?! si ndrideà tri fugi. Ñiclu, cara erà nvitàt cu multi ?i cara nu puteà z-bineadà fàri di frati, cafti ?-el di la tati-su sà-1' da partea, cà va z-ducà cu fratl'i.                                            30
   Avdi'ndalui aesti tati-su, firmàc s-feafe, ci di nis sibepe fudeà fiéorl'i.
   Il' grea?te di ni parte s-l'-umplà caplu, ma nis no-ascultà ?i u ligi, ci va z-ducà, lu z-duc ?i fratl'i.
                                                                                                                     Papthagi, — Boeme aromàne.
28
434
PER. N. PAPAHAGI
     Màratlu di tatà, cari vi<}ù, cà nu poati s-l'i toarnà mintet là grea?ti a tutlòr ?i là <Jìte :
     —     Oarà-bunà, fléorl'i a mel! Duranidà z-v-aducà g^ine n:-pòl ?i z-v-atbà angàtàn. Doaùà lucro va và dimìndu s-no-
5 agirai ti: Tu i?ita din hoarà, vai agundèfl t-un loe, lu si mpartà càl'urle n-doauà. Una cale apucà a ndreapta, alanti acafà a-stinga.
     Macà va l'-u dà ti a ndreapta, vai aguntjètl sinàtò?I tu pu-litia, lu vrefl ; se-apucaritl la stinga, de-aràìì vai dati. Ma nain-io tea vai astàl'àtl un platan. S-nu durnìtl sun platan, ma s-misuràfi trel strèmate di la nis diparte ?-aclò z-và culcàp. Cara s-nu fatiti ac?ì, làeatà mare va pàfi'tl. De-aclò, haide. halde, vai dati di nà guvà. Tut ac?ì: s-misuràfl nipòl trei strèmate diparte di guvà ?i aclò z-và culcàtl. S-nu me-ascul-15 tariti, làeafà mare va pàfi'tl. Dup-aestà, vai dati di nà palate, lu s-aflà un dirvi?. Aestu dirvi? are putearea z-v-arapà lunina dintr-ocl'i; ma voi, s-easte cà nàs va tindà minà, s uu l'-u tindètl dip.
     Ac?l grea?te nvirinatlu tatà, l'-ba?e tufi co-arada, là da 20 uràéunea ?i-l' pitreate: oarà-là bunà!
     Agungu flóorl'i la loclu, lu z-dispartu càl'urle n-doauà. S'i-clu frate là d?te:
     —   Frati, s-nu i?lm di grallu a tàtàlul ?i s-apucàm a ndreapta.
     Virà nu vru s-lo-ascultà.
25  — O, lai ?-tine! va lom sirmaè gràile au?lul! <jite marie.
   §i loarà a stinga. Seara agungu la platan, un platan cu a-lumàk'le tease ?apte urg'ìl largu. Ncàpeà sun nis citi oa-iuinl s-cafti. Fràtile atèi niclu là s-nu doarmà sum nis, ma tutl tu nà boato l'-grirà.
30  — §til tine, pr-Iu s-k'i?e gàl'ina!?
     Tàcù fràtile atèu nic, ma scoase coarda ?i bàgà s-aveagl'e, cà ?tià el, cum cà tatà-su ni?te-ni?te ?tià, cìndu là dimìnda s-nu s-culcà sum platan.
     Tufi frafl'i acàtarà s-h'arbà fàsul'e, cum erà vàtàmàtl di 35cale, ma?, niclu nu! Dupà niscindà oarà scoate caplu un stih'ò gal'amàn dit nà guvà di platan. Unà scuteare caplu ?i indù trade apala ?i-l' lu tal'e ! Unà tàl'are, ?i loclu z-di?* cl'ide ?i tu guvà erà nà pàlate cu nà sutà di udàf, piine de-avutame. Aestà avutine erà adunatà di la làitl'i di càlàtòrl te
PATRÜ-pÀTÎ DI FRATI.
435
rì^eà pre-aclò çi-1' pin<}eà atèl-din-vale z-doarmà aclote seara. iiclu arcà caplu a stih'olul tu guvâ, çi o-astupà.
  Dimneata si scoalà alanti frati çi-l' <Jìc :
  —   E ! vedi tine cu mintea tea multa, câ nu ni micâ vàrn?
T e<JT, câ drac no-avùm V                                      5
  —     Drac no-avùm, dît© niclu, ma tut cama g'ine s-ascultàm li grallu a tàiàlui.
  Plicarà pale. Imnà-imnâ, agungu la guvâ. fticlu là sta a-ùdfi ç-là dìte:
  —     AI s-ascultàm grallu a pârlntilul çi s-nâ culcâm trei io ¡tremate diparte, câ nu cîrteaçte.
  Nìpòl fratl'i:
  —     Urbarea-tï ! Acçite pistipseàl ç-asearâ, ma nu deade draclu di noi.
  S-culcarâ ningà guvâ. fticlu nìpòl nu vru z-doarmà. Scoate 15 coarda ç-aveagl'e. Citrâ tu cintarea cucòtlor di c-searà, na vino nâ mae. Cum u veade niclu, aduk'açte, câ nu vine maea Irà oaüâ aroçe. U ntreabâ :
  —    D-ïu h'il, mae?
  —     De-aoate, h'il'u; çed aclò ng'03 çi vinü s-l'aü apâ dit 20 guvâ.
  Afeà erà moaça draclul. Nâsâ vine z-veadà, nu vine ntre-apà. Ma ng'os di guvâ erà nâ pâlate eu 49 di drap. Maea erà malca lor. Tu turnatà muma draclul lâ dît6 a drapor ;
  —     La guvâ suntu 40 di fîôôrï, tup tiniri, nilùçï. Dutèp-và 25 s-l'-atèp aoàte s-l'i scutèin fâçï-fâçï, ma ùiclu s-Ai-1 pnèp trà mine, câ no-am dinp.
  Niclu s-aveà loatâ dupâ mpuçcl'ata di mae ç-avdî' tute di dupâ uçe. Scoate apala çi l-acafâ calea la poarta di pâlate P cum loa s-easâ un, crîçt! eu apala il' tâl'à caplu. Crîçt! 30 a unùï, crîçt ! anîntùî, tâ-1' feate tup pâparâ. N-coadâ, puç-cl'a di moaçe, muma-dracluï, scoase caplu prit poartâ z-greascâ a drapor s-l'-aducâ cama agona. Crîçt! ç-a l'eï unâ, u pitricù s-aflâ h'il'i!
  Niclu intrâ apoea tu pâlate ç-umple gek'le di pâràp. Tu 35 nâ udae aflâ 40 di muçate aràk'ite di drap. Tute erà, s-lâ l'ai caplu. Nîs, dupâ t© li ntribâ cum là-ï numa, li isuseaçte eu frap'i a lui ç-lâ dît6 s-açteaptà pin tu turnatâ. Ateà cama nica ç-cama muçata di tute, o-adrâ nîs.
436
PER. K. PAPAHAGI
     Tute aeste li fàfeà niclu noaptea, farà s-l'a di h&bare frati, (e durdà ca dipri lumea nantà.
     Si scoalà dimineata §i-l' die a diclui fratl'i:            ,
     —       E ! iiic ! vedi, cà nu pàtì'm tivà ! Vedi, cà drac nu deaù 6 di noi ! Nu diti ti ne, cari cutèadà sà s-aproak'e di 40 di goti’
     liiclu tàcù, nu 1-aspuse tivà.                             1
     §i nk'isirà calea §i cìtrà di searà eatà-1' la dirvìg ! Dir-vi§lu l'-a§tiptà tu pàlate ca màri-gro§I iji-1' bàgà tu nà udae. Apoea là tease mina, tra s-là l'a videala, ma nu putù sà-jì io agungà scupolu, cà diclu frate 1-trapse pri dinàpòl cu ah in ti puteare, cà frati! armàsirà cu mìnle tease.
     —    Mare t-u putearea, gone ! grea^te dirvi§lu. Avù§I tiht di mi trapsi^i pri dinàpòi, c-al'umtrea draclu din vale vrea và Va! Torà sà §tii, cà h'im oaspip budì. Cara s-pofi s-ni-
ìsadàrl un lucru, va te-am cama di frate.                       I
     —  Aspune, dite gònile, te lucru caffi di la mine ?
     —     S-nl-adùti mu§ata-mu§àtilor, fé vrul s-o-aràp di dii' di ori §i nu putùl. S-lu fàfeari aestu lucru, va-ti dau, fé ìnima ti vai caftà.
20  — Lucru fé s-fafe! Ma§i di frati s-nu cirte§ti, dise niclu.
     S-ligà dirvi§lu, cà nu là fate aràu §-cà va-1' finà pri palme. ma§i mu§ata-mu§àtilor s-l'-aducà.
     Fiéorlu l'a di fe-I lipsità, un cal §-unà giscà, date di dir-vì§ §i pleacà! Agunde tu loclu ali mudate. Aclò z-dufe la 25 un favru $i dimindà s-l'i facà trei armate di strade ; una s-aibà : loclu cu làlùdi; anantà: ferlu cu steale; §-alantà: amarea cu pentii'.
     Dupà ndoauà dite vineà Pùntile. Tutà lumea erà la bà-searcà, cu vàsil'elu, vàsiloada §i h'il'a lor, mu$ata-mu§àtilor. 30 Sà nviscù gònile tu nvi$mintul cu loclu cu làlùdi §i dufe la bàsearcà §i §ade n-fafa mugàtil'el.
     Tutà lumea mintea k'ireà pri nis, cindu-1 vidurà alri't adràt Tufi s-intribà, cari s-h'ibà? d-Iu vide? §i virà nu pu-tea z-da cale. Mudata, nà videare §i apàrdì s-u mi§cà bu-36 riclu ! Ahtare gone-aleptu §i nvisà màrata tu somnu. Il' fate ] a mà-sai §-a tatà-sui, cà vreare mare are pri gònile-aleptu. ma s-facà cum s-facà, sà-1' lu da.
     A doaoa-zà nviscù armata ferlu cu steale $i duse la bàsearcà. A trea-zi, anantà armatà : amarea cu pentii'. Mudata
BIRBICU§A.
437
)cluT loclu nu o-aveá. Nu durñá, nu micá, cá tilintea l'-erá i gdnile-aleptu. Ma vi<}ü vásil'elu, cá feata micá h'árile trá is pitricü s-lo-acl'amft la pálate. II' <jite vásil'elu:
  —    Gone-aleptu! feata multu ti va. lo k'ádicá nu bag, ma a párinte prinde sá §tiü a cul u daü. De-ateá vol sá §tm, um te-afli ? AI aveare, no-aí, !
  —    Macá vrel sá §tií, ca {e-aveare am, dáñl 40 di cámile i s-tí-adüc (ivá, <}ite gonile-aleptu.
  II' deade amirálu $i gírnile duse §i ncárcá di sum platan ute cámilile magl cu flurie! Apoea le-aduse la vásil'elu gi-1' Jise: l'a-le doará din partea mea! Vásil'elu $-fricá ocl'il'. Di :indu erá vásil'é nis ahtare avutil'e nu 1' vitjurá ocl'il'.
  (Sfárgilul pierdut.)
                       128.  Birbicu^a.
  8-erá fe nu §-erá, cara s-nu erá, nu se-aspuneá.
  Erá un-oará uná amirároañe c-un amirá. Dumni^áü 1-aveá datá tóate mu$utetle §i bunefle a loclul: aveare, máril'e §i sinátate; ma§í di un lucru s-plindeá, ma§I un lucru lá nviriná süflitlu iti-do oará. Aistu lucru erá, cá Dumni<}áü nu lá deade fumeal'e §-a lor. Cite pálScárslrl, cite ncl'inári la Dumnidá« la biseritl, cite bunétl nu fáteá pi la máratl'i oarfiñl §i ni-putütl, nacá al Dumnitjáü l'i si fate ñilá §-lá da fumeal'e, tóate n-cot lá furá!
   Fiéorlu a§tiptát cu ahát dor nu vineá!
   Tra s-nu se-agir§ascá numa lor dupá moarte, cá no-alásá virnu di (Jinucl'ul a lor, adárará tru multe locurl, n-hoará, n-titate, pitru cál'urí, lu tri^eá cálátbrí, finti'ñl multe §i seriará numa lor. Nblgicá di n-titate adárará ná biseáricá multu mare §-multu mu§atá, (i u cl'imará Stámária. Di nvarliga di Stámárie dosprá-<}ate di finti'ñl virsá apá arate cu gá-leata.
   Tofl cití trifeá pr-aclb §i bea cite ná apá arate ca gl'etlu, urá cu miñí §i gurá: s-lá da Dumnidá g'inetle a loclu!, ati-l&r te feátirá buneata está.
                                         Fn anu ntreg tricü, §-al Dumni<Jáü l'i si feafe ñilá di pá-reacl'a arairáreascá. Pitricü ná <Juá Stámária, nviscultá ca
5
10
15
20
25
30
35
438
PER. N. PAPAHAGI
     murare, z-bea apá la fintiná. Di cara intrá n-biseáric^ si ncl'iná, in?l la fintiná, ?i spilá minie ?i biü apá.     |
     —     Oh! Dum-l'artá-1' párintil', gri Stámária, afilül fe-adán fintina istá mu?atá!
5 Uná moa?e, fe umpleá g'umáéile ?i poáéile cu apá s-toarnj citre Stamária ?i grea§te:
     —     Amiroaña cu amirálu a nostru, — s-ul finá afél din suá li feafe tute cite vedi, s-nu-1' k'ará numa virn-oará I Ma q el' ?-aü un nod la inimá: no-aü fumeal'e márafl'i.
10 Atumfea Stámária scoate din sin un mer arí>?, ul da 1 moa?e ?i-l' dU©:                                               1
     —    Du-te, mae, dá-1 aistu mer amirároáñil'el ?i spune-1 cá easte di la Stámária. Gumitate s-micá násá ?i gumitati amiráülu ?i sigurá s-h'ibá, cá va s-arminá sárfiná.
15 Cum dU© aiste grae, ca vimtul s-feafe ?i k'irü din vidutá
     Moa?a ñarde cu merlu arí>? §i fafe dupá dimindáéune Dicara mincá amiroaña ?i amiráülu, arámase di ná cal< sárfiná. Dupá noaüá me?I di dH©> íeafe un mu?át          albi
   ca neaoa, cu soarle tru k'eptu ?-cu luna tru frimte, cun 20 vine grallu ?i-l pátidará ?i-l cl'imará:
                                             Birbicu?a!
     Fiéorlu dizñirdát, crisjteá ca floarea, nvifá ca foclu, §i a fáfeá gone-mu§át Cindu márl ?i umplü ving'ifl aút, vrurí párintil', náinte di moarte, z-veadá ná harauá di gonle-mu§á 25 ?i mutrirá s-lu nsoará. Aleápsirá feata ma mu?atá fe s-afli atumfea, h'il'e de-amirá avdi't ?i putüt, cu numa Bélica, eari feata-1' u cl'imá Levina. Deádirá semnul, aláxirá neálile $ dupu trel me?! feáfirá numta.
     Seara di numtá vinirá, s-adunará oaspifl dit pátrule párf 30 a lümil'el. Micará, biurá, ca la numtá amiráreascá. Urá lu mea de-astiptarea buná, cu daole miñl:
     —     Dumnidáü s-lá da baná, sinátate ?-fumeal'e, tra z-gucám ?-la pátigune!
     Dupá micare [mineare], mutará meásile ?i acáfará corlu 35 Feátile himártate feáfirá un cor ?i goñl'i ninsuráfl feáfirá altu cor de-anvárliga di corlu fitescu, cama mare. Cindu feátile cintá cu gura, goñl'i trádeá corlu ?i cindu goñl'i cinta cu flueara, feátile gucá ca párumbe, s-ti l'a haraoa!
BIRBICUSA.
439
  Vine oara s-alik'ascá nveasta nao cu gonle n-cor. Feátile ica no-aveá loatá g'ine ci'nticlu, cindu, ca furtuna, z-dipuse in ter un nidr lalu ca k'isa. Ditru niorlu laíu in§irá* nao ine, albe i}-mu§ate ca neaoa, arák'irñ gónile ?i azburará ca imtul!                                                       &
  To|I cüscárl'i si nvirinará muí tu; párintil', canda l'-agudl fulgul, §-márata di nveastñ nao, adáratá §i nibá^atá, cu lingul tru ocl'i, ca mármura-armase.
  Cu jale, cu nvirinare §-cu plingul tricurá §ase me§I di lile. Párintil', cari cama ninte tóate g'inefle le-aveá §i nulo tea, (i s-cl'amá nvirinare, dup-aistá pliscutá ti 1& vine, s-eafirá ca loclu. Nveasta loclu nu §-af)á; somnul l'i si lo §i' luá-noapte pri plingu greü erá.
  —    TaJÍ, lea h'il'e, nu plinde, nu lácármeadá, nu fl-aspar^e nu$uteata! il' dite& soacra. Tóate sun tru mina-l Dumnidá ;Í5 10I oámiñl'i (i putém s-fa(im ? El deade, el lo, §i poate eará raibá ñilá di noí, s-ná-1 pitreacá nápóí, sá ncl'idem od'il' iársi(I, §i s-nu murlm cu Inima arsá §-friptá!
  —    Mamá! <Jíse nveasta cátrá soacrá, mine ñl-u bágáí, s-iergu s-caftu gbnile a ñeü! Va s-mi duc di hoará-hoará, va 20 ¡á ntreb di casá-casá §i va s-lu caftu tru párale tóate. Cara i-nu-1 aflu, mor, ma nu jilescu. Tr-ateá, dimindátl uná pá-eacl'e di tárüh' §-un tueág di b'er §i dao párecl'i di strañe.
  Cite nu feáfirá socril' sá-1' toarná mintea, tute n-cot lá lurá. II' disirá sá-1' h'ibá ñilá di el', oamiñi aü§T, cá nisá aü25 i¿br, nisá featá, nu vru s-arminá, nu vru!
  Dicara nu puturá s-u Jiná, l'i ndreápsirá cite cáftá §i dupá i §-lo oará buná, nk'isi.
  Acá{á s-cutrivirá loclu ntreg, iji sá ntreabá tá gone, virnu iu putü s-l'i da gralu, s-u scoatá n-cale, tra sá-^T aflá Birbi- 30 m§a. Agumse cu ntribarea in márdinea loclul. Acló erá hoara iin coadá §i cara ntribá di casá-casá, di om om, agumse tu ¡álivu^ca dit márdinea hoárál'el. Acló erá ná moa^á, agír-fitá vah' di moarte. Cara 1' si fea(e ñilá di tinireafa, mu§u-iea(a §i plingul a nveástál'ei dipiratá, il' dH©:            35
  —    H'il'e 1 me-avdi tiñe, (i va Ji spun io? Virnoará cu cáf-¡area ta din cot, nu va s-afli Birbicu?a. Tr-ateá, du-ti la Dum-aicjálu Soare. El luñineadá loclu tot, el li veade tóate, el lipsea^te s-lo-aibá vidutá, Iu-1 düsirá dinile.
440
i
PER. N. PAPABAGI
     —    Ma, ìu s-lo-aflu Dumni<JSùlu a SoàriluI? ntreabà làit: $i jilita nveasti cu plingul tru ocl'i.
     —  *Casa luì easte pri Peana-Aripidina.
     Nveasta ba?e mina moà?il'ei ?i-?I l'a oari bunfi.
5 Cu ntribarea ?-cu imnarea, (Jeana, aripidina, dupfi trd me?I di <J>le, agunde la poarta di pilate a soàriluì. A suni di trel ori la poarti ?i-l' di?cl'ide unà moa?e. Aisti, cari mutrì nveasta tr-ocl'i u ntribá:
     —      fi mirà-arao te-aduse aoate, mirati feati, tro-aiste lelo curi, ìu puìl'u nu azboari, ìu éiòòr di om viù nu calci?
     —    Vah' amirtiìle a meale, buni munii, 4't® nveasta, co làcrima tru ocl'i.
     Il' spune nveasta tóate piarle ?i scupolu tri cari vine.
     A moà?il'ei il' fu ñili di gràile areale nvirinate ?i di pi-15 tirle ali nveaste, Ji-l' aruk'u?urà din guri ca mirgiritir! ?i-i fate n-coadi:
     —■ Intri! scumpi, ?i tine perlu aistu tu mini. Cìndu astari va s-av4i c-asuni h'il'lu pri poarti, tine ahuleà periu. s-ti fafì mèturi ascumti dupi u?e, ci el cum vine seara 20curmàt ?-agun, cu foame mare, va s-ti mici, cara s-ti aflà ca om.
     Seara, aminàt tru murdi?, Dumn¡4iülu a SoàriluI agumje asprimtu ?i di nioarà, cum il' di?cl'ide mi-sa, strigi cu boafe sinitoasi, di bumbuni4à muntil' tofl:
25  — Marni, marni, t¡-ñl añurdea?te a om!
     —    H'il'u, cari lai om, cari lai puìl'u tru aiste locuri, ìu òióòr di om nu calci?
     Apoea ca un lup, arucutì, un dup-alantu, trei ¿ireapurí di pine ?i biù trei cu pini di api arate. Di cara ?-umplù 30 piritica, §i4ù si zburasci cu mi-sa. Niinte di culcare, moa?a suflà perlu ?i scoase niveasta nintea h'il'ù-sul. Ea l'i spuse mirata, tute cite piti'. Soarle o-asculti cu multi jale §M' 4ise cu Inimi nfirmicati :
     —      H'il'e, nu-iil cunoscu di lùcrulu aistu, ci Io ma? 4ua 35 luùinèd ?i Birbicu?a fu loat noaptea. Ma? \i pot s-fac, easte
   s-ti daù un anvèf. S-ti scoli s-ti dutl la 4ina Luni, sor-mea Nisi ?ade to-alanti màrdine di loc, pi mùntile Mare.
     Niveasta ?-lo oari-buni ?i de-aoate ?i Aarse-Aarse, ca ma ninte, pini agumse aclò, la mùntile «Mare». Tut a?i(e
BIRBICU$A.
44!
a la Dumnidáülu a Soáriluí asuná, ingl ná moage, il' dig-L'ise gi feafe g-alante ea la casa Soárilul. Apoea dina Luná -<Jise:
   — Scutnpa mea, gtiü gi vi<Jüt cíndu t-ul furará <Jinilet na citrá lu-1 düsirü nu-ñí vi<jül. Tr-ateá, cá bátügí calea 5 >iná la mine va-fl daü ná minte: du-ti la Dumnidáülu a -imtuluí. El, nu va vlrná <Jtcá, va {i spuná Tu se-aflá gbnile-nug&t Birbicuga.
   Plimtá gi nvirinatá apucá citrá la Vimtu márata niveástá! dupá multá gi lungá cale, deade Dumnidáü gi agumse laio poarta di pálaíe a Vlmtuluí. II' digcl'isirá gi tl-o-agtiptará ca la luná. Ca la soare, vine Vimtul agün seara, micá trel éi-reapurl di pine, biü trel cupáñi di apá, apoea gidü cu má-sa s-fringá alune. Moaga suflá perlu gi scoase niveasta di dupá uge L'i spuno lácármata gi plimta tute pin la gil'e. Vimtul 15 cu arislu n-gurá, íl' dizñirdá peréa, o-avrá nih'ám gi-l' cintá:
                Nu-ñí ti nvirinea^á, gi nu-ñí lácármeaijá, niveástá mugatá, .
                adratá g-nibágatá;                             20
                t*ul gtiü gónile-a táú
                g-cu numa-1 Dumnidáü,
                curundu va si-l vedi!
                nu plin<¿le, agi z-blné<¡li!
   Feata fá(I*fá(l aroge acáfá sá scoatá la gráile aiste. I/-25 arideá truplu cu tute strañe márata.
   U nvifá Vimtul gi-l' spuse:
   — Armine, feata-ñl, la mine 40 di díle. Di cite orí va {inám, arupe cite uná mugcáturá di pinea mea gi bag-o tr-uná oalá; di cite orí va z-beaü vin, mpartá cite ná k'icutá gi di cite30 orí va-ñl k'aptin mustaca, arupe cite un per. Cindu va s-adüñl patrudStl di mugcátürl, patrudátí di k'icute di vin gi patrudátl di perl di mustacá, sá gtií, cá mugatlu-gone Birbicuga easte-aflát!
   Livina li feate tóate aiste pin tu per!                     35
   •— Tora, (Jite Vimtul, leagá-tí táruh'le gaduno citrá a roare. Dupá trel d’le cale de-aoa(e, va s-afli patrudá$I di cácale márl túrbate, moarte di foame. Náse va s-arucá pri
442
PER. N. PAPAHAGI
     tiñe s-t¡ disicá, ma tiñe s-nu te-aspárí §i s-arüti citei.4 cáturá la ca6e-uná. Ele va sá-fl fac& cale §i tiñe va 4 Cama nclo va s-afli patrutjátl di ariurl márl c-amar?il rucá cite ná k'icutá di vin de-ariü §i ariürle va strit*
   5 s-trefl. Aide-aide, ma nclo va s-agun<Ji la pálatea naltá pin tru nií>r, cu 40 di udá!, cu u§T di amálame ■ firiíjl di g'amande. Cu perlu di muatacá vá s-di§cn4- 4 ü^ile §i tru oda din coadá easte mu§atlu-gone Birbicta Livina, cu inima di^cl'isá di tóate cite-1' spuse §-u ^
   10 Vimtul, di cara bá§é miná, §-lo oará-buná §i nk'isi. T» di cá^álile túrbate, tricü di ariurl §i agumse la pálatea <4 lor. Doamne! Doamne! {i vi<Jü?                             j
       Toatá pálatea erá di fildi§, cu k'etre di g'amande, til« ca soarle.                                              I
   15 Cu perl'i di$cl'ise ü$ile, uná cite uná, tóate. Se-aflá aciá tóate mu§utetle di sti loe, (i cu spünirea nu si spun, cu >4 dil'lu, nu si scriü. Tru oda ditru márdine erá Birbicui Cum z-vi<Jurá, s-cunuscurá, s-loará di gu$e §i plimsirí I harao! Státurá ori ntretji ca mutl'i, fárá gralu, z-videi * 20ahuleá, z-bá$á §i nu 4¡teá cá suntu de-adün.
       N-coadá, n-coadá scoate gralu Birbicu§a, u ntreabá oc vine, u ntreabá trá mamá, trá tatá, tóate. Tru már<Jine-l' 4'V — Te-ñi vini§T. lea vrutá, tru aiste locurí, Iu areápitá 4 puil'u nu zboará, iu éiéor di om nu calcá? Astará 25 cindu va s-toarná, citrá iia<Já-noapte, pülbire §i sare prind s-ná facá doll'i, cara s-te-aflá aoate. Ma cu tute-ais te, nu-plinto, párumbá, nu-ñl ti nviriná, dudie! Dumnidáü i mar El |¡i*ñT te-aduse pin-aoate, s-n-aflám ca dipri lumea alan! va s-ná spuná calea tra s-in§im §i s-ascápám di tru lócui 30 aiste, $i s-ná ñardim eará la párinfi, Iu s-ná binám ca 1 mea, cu tute bünile $-mu$utetle.
       Di cara <Jise aiste zboare, ahuli punga, suflá nuntru mulata Liviná k'irü ditru videare. U feafe un aspru $ bágá tru pungá.
   35 ipi'nile, ca tbtuna, la iiadá-noapte, vinirá §¡ dupá ti m trirá pitru firidá, cá $ade la loe Birbicu§a, §-loará perl'i, c §tie citrá iu!
       Curundu dup-a|eá, Birbicu§a scoase punga, suflá di ti orí §i ásprulu s-fea(e om, cum §-erá.
BIRBICUgA.
443
P.lP.lf, ! •
e-asf.';::.3-fu4im, s-fu^ìm ! gri Birbicu§a. S-fugìm ditru lòcurle f f3,.j. blàstimate !
diarie* 8™ a‘ste grae> asunà pri loc tre! ori c-unfi tueagà rlicintata §i s-aflarà n-càlàr pri do! cal’-co-areàpile, (e i ca sfulgul. Neapirità s-aflarà la vatra pàrinteascà. 5 visura pàrintil', cà la s-toarnà fiòorl'i, ti-1' aveà ca . ti trà tòtunà, l'-bà§arà, l'-dizAirdarà cu làcìrAI tr-ocl'i. ''ir\ )oea gri Birbicu$a:
      S-nu k'arim oarà, ma piireaiiti tru toate pàr^ile a loc-’¿y »-caftà, dit unà màrgine pin. tu alantà, nao suràr! culo »a Marie §i s-le-aducà aoa(e pinà astarà, s-cintà cintic ter §i s-Jasà nà pìruja di l'in, tra s-faca nà càmea§e §i j., à-noapte s-AT-u nveascà nòlgica di ubòr. §i ea di ti: »ile, ma va z-ducà tru oda, lu eràm ascumtu §i nu va te-afia, va mi caftà cu teara tru loclu tot! Ne-afli'ndalul-15 " pìn tro-apirità, va s-cada ca moarte nvàrliga di mine,
^ s-creapà di greafà §i va sà s-facà sinde §i proni. Atum-1 mine va s-escu ascàpàt §i va s-nà binàm de-adùn pina moarte. Di nu, s-me-aflare donile ni nviscùt tru càmeaga - sutà di nàole suràrl, Ail'e di buc&tl va s-mi facà.               20
    Amiràlu tel'u bàtù troarà §i suràrle cu numa Marie s-a-arà, dupa multa ntribare §-càftare §i fura aduse avu cu " ìl’i co-areàpite al Birbicu^a. Bàgarà aràzhòlu, tàsurà, cu-'.nrà càmea§a cu h'ir ninudàt §i nviscurà Birbicu§a cu cin-area (i là dimindà.                                                 25
    binile, dupà (i nu-1 aflarà acasà, sun k'ìcute, càftarà tru :ot loclu §i trì§ tro-apirità criparà di grea^à §-angusà nvàr-liga di Birbicu§a.
    A$ite Birbicuga ascàpà di binile areale blàstimate §i binà unà banà de-amirà cu toate mugutetle §i bunefle a loclul §i30 cara s-no-albà moartà, nica binea<Jà de-adùn cu mudata lui Livinà.
            Pàrmì?> ijteam, pàrmPiu spu§,
            Nu erà de-alih'a, ma vrul di v-ari'§.
    Và aduteàm di la dine cite nà pàreacl'e di strabe nell-35 gate tru hrisafe, cite nà càéulà cu òilengà di peri, ma Ai le-arSkirà cà(àlile turbate. Cari va s-là aduca unà turtà §-unà ploscà di vin, va li l'a nipòl.
                   (Auzit de la Màràcine M. din Pàrleap, Macedonia.)
444
PER. N. PAPAHAGI
         129.   Me-arde, mi pàlea$te, featà tu sifere.
     Erà nà oarà un om aù§. Aestu aveà trei teate, §ami§treiie màrtàtoare. Nà 4uà tatàl §ideà pri nà k'atrà dipu casà. cir-titu, nvirnàt, ca di fàrmàc. Aclò Tu $ideà, tricù feata tea ma 5 marea §i-l' 4* so :
     —   Nu nl-aspùnl, tatà! te crek'?
     —   fivà, h'il'e!
     §i nu vru tatàl s-l'i spunà. Ma, cara se-angricà multu h’i-l'a «va ni spuri!, va Ai spuhi, trà t® me-ai feata, trà bun. io §i trà aràu», 4?®® au^lu:
     —      fé poti s-fatl tine nà featà? niputearea mea easte scu-turà bàrbàteascà.
     —   Va ài spuri!, va-ni, spuni nfpòl feata, l'i spuse.
     —       la |e*I: me-acl'imarà tu sifere 9-I0 om aù§, cum s-mi 15 due ? s-aveàm un gone, nu vai cripàm acuite.
     —     Ba ! gumare, !u nt-o aveàm, cà mintue^ti s-mi màrìti
   9-tine crek', cà te-acl'imarà tu sifere?
     Au§lu spin4urà caplu ng'os §-acàtarà s-l'i curà làcàrnile.
     Treate dupà niscintà oarà §-feata $ea di mese. Lu ntreabà : 20 , — Nu rii diti, tatà, t® crek' §i piindi ?
     —   . Alasà-mi, feata mea, nu micreapà, cà nu-I fltescu lucru!
     —     Nu, tatà, va ril-aspùnl, nu s-fat® ! Featà me-al : trà bun $-aràu. T-atà-su s-aspàreà s-nu-1' 4icà m aestà, te-1' dia® §-ma marea. Nu vrea z-4ìcà. Ma tu sone, cara l'i se-angricà multu,
25 multu, s-ascapà di nisà l'-dit®:
     —   De, h'il'e, t® s-h'ibà ? — me-acl'imarà tu sifere.
     —     Ba, gumàr mare, Io nt-o aveàm cà crek', cum s-mi màrìti §i tine crek', cà te-acl'imarà tu sifere ?
     Di t® s-aspàreà, nu ascàpà !
30 O-ascàpità 9-aestà màratlu di tatà, 9-aplicà caplu tu k'eptu §i armase minduìt
     Dupà putinà oarà, tricù pre-aclot® §i feata te® Aicà. Lu ntreabà :
     —   Nu-AI spunt, tata, t® crek' ac§ì?
35 Tatàl, friptu di doàule suràrl ma màrT, niti gralu nu scu-teà. Pàreà cà are gura cusutà.
ME-ARDE, MI PALEANTE, FEATÁ TU BIFE RE.
445
    —       Tatá, tatá, aspune a h'il'il'el criparea ta, cá tecá-ñí h'iü featá, tu oará greaüá fióór mi fac.
    Tatál mut! cu cleagtea nu-1' scuteál gralu din gurS.
    G'ine ma ñica l'i státü n-cap, piná (e tatá-su gri:
    —   Alasñ-mi, h'il'e, cñ dure ñi-u criparea te-am!
    —       Nu te-alás, tatá, si $tiü, cá k'iametea s-fate, piná va ñi spuñl criparea.
    —      Aspü§ §-a surárlor a tale, ma mi bágará cu caplu tu loe.
    —      Nu! tatá va ñi spuñl, cá nu s-fate. la nu h'il c-alante, 10 te-cá le-am surárl.
    S-ascapá ma multu di nísá, di cit sá-1' veadá háirea, dise au$lu:
    —      Te s-h'ibá, h'il'e, ac§i §-ac§i, me-acl'imará tu sifere. §-Io om aü? cum s-mi due ? Fióór .s-pitréc tu loc-ñi no-am, cum td s-nu crep?
    —      Tr-ahítá lugurie, tatá, (-u mi(I inima §i crek' ? Nu creapá §i nu ti nviriná, cá mi due lo!
    —   Am cum va ti du{I tine, h'il'e cá h'il featá !
    —      Las h'iü! Adará-ñl ná páreacl'e di strañe gune$ti, dá-ñí20 un cal s-nu s-tiná, ármate, apala, ná cáóulá §i s-trag.
    Au?lu, l'-arideá barba §-urécl'ile di guvairlu di featá! L'-adará ná páreacl'e di strañe pri trup, s-u vedi $i z-ditb «ma pri gone te easte! gone trá ideare apala!» L'-acatá un cal dit eape, cama gónile, te mícáloclu §i bea niorl'i, íl' k'icá 25 ármatle, apala, tufek'a, di gu?e §i-l' dite:
    —      H'il'e! di§cl'ide-tl ocl'il' s-mi scoti cu fata curatá. Mutreá g'ine s-nu ti dal di pade, cá h'il featá, cá s-ti loare di há-bare, arsine mare! Acló lu va s-ti dufl tu virá apulitie, mutreá s-tradi lu cutitárl $-la tuficóátf, ma nu la neale $-la bil-30 gék', la veri §i la guvaricale. Di§cl'ide-tl ocl'il', feata mea, la numfi! s-nu ti bad! la mul'órl, ma s-ti amvírte§ti prit goñl!
    §-u nvitá au?lu uná oará cu oara §i feata ascultá §-li bágá tu curcubetá, cá tute cite grea au§lu, zboare cu Oimeal'e erá §i tute trá bunlu a l'ei. §i cara u nvitá, u nvitá, íl' deade 35 uráóunea ma napól §i-l' dise:
    —     Du-ñT te, feata-ñl, oará buná, Dumnidáü s-te-aibá tu mina luí §i s-jjl-avdim bunlu!
446
PBR. N. PAPAHAGI
     Feata s-aplicft di-1' bfi§ft mina au^lui, cu lftcrihle ntr-o s-alipidft apoea cftvalfi.                                         V:
     —    Stfil 8-tfi tin, gri tatfil, stfil s-tft (in sft ncaliti, ma .
   z-4icfi nis, ea §-aveft ncfilicatfi.                                 .. r,,
5 Paplu, vi(}i'ndalul o ahintft goanfi, (Jise cu mintea-1': A §tiu, eft nu me-aru$nea4&! Aestft-I cama di fl66r.                  ^
     S-loarft ninga nft oarft mina Qi z-dispirtirft.                    ■
     Agumse feata dupu multu la pftlatea amirftlu!. II' gri a . rftlu §i u ntribft:
10   — Tine fiftftr, tine gone, d-Iu nft cupfisl§l?
     Gri feata :
     —      Io, Doamne, h'iu h'il'lu al Me§cl'a, domnul a m until Tatft-nu di au$atic nu putu z-vinft §-mi pi tried mine tu fere. Gofil'i cama s-lipsescu de au?I tu polim:
15 Amirftlu o-arisi unft §-unft! «Aestu va h'ibft gftnile a go ‘ lor», mintui nis. <Z-veade dipri cuvendft.»
     —      Priimnfi-te, fldorlu a meu, ve4i*nfi hoara §i la meas s-cupftse$ti, 4ise amirftlu.
     I§i figorlu deadim cu h'il'lu de-amirfi. Dipusirft di g’os $
20 feata acftfft sft s-poartft cama di fl66r. Unft dipusirft cu h’il'lv " de-amirft, il' fate ai§tdi:
     —    Nu-ftT 4*U, cal' avo§tri, iu-1' tinftti.
     —    Ai s-te-adiic s-l'i ve4i, 4ise h'il'lu de-amirft.
     Cum z-duc aclft, feata drftcuroasft ! s-apruk'ft di atftl' cama
25 vi tear til', s-nu da §ubee dip! §tea nisft, eft ma$ gonl'i a gorilor lft tine s-intrft la cal' arSJ.
     H'il'lu de-amirft, dupft boatea fefttil'eY, dupft duhlu a l'ei, dupft mul'iru§ca-l' fatft, nu-1' vineft s-pistipseaseft Iuva-§-Iuvft cfi-I fiftftr.
30 Seara duse la mft-sa §i-l' 4Ue:
     —      Mumft! aestu fl66r nu-fti lu va ocl'ul s-h'ibft fiftftr.'Aestu featft pare eft easte.
     —      Nu ni spun!, cum vine, ntreabft mft-sa, iu trapse, di te ntribft ?
35   — Di cal'i ntribft, di cal'i atftl' ma arftll'i s-apruk'ft, ma cu
   tute-aeste: me-arde, mi pftlea§te, featft-I tu sifere.
     Mft-sa lu nvitft s-u cfttftpftteascft, cindu va z-dueft tu virft pftzare, lu va s-tragft ? la lucre mul'ire^ti i la bftrbftte§ti, si-1' adueft zbor.
XE-ABDE, mi paleante, peatA td sifere.
447
     flalde-halde, tutá ask'erea duse tu polim. Feata totna mu-fe s-h'ibá n-caplu ask'éril'el! Iu cádeá tufek'le ca grlndi-k, acfó g¿ nb'ideá nisá §i zg'ileá, dádeá InimS la gonT, s-nu ma sá si nh'igá tu foc. Guneata l'e!, Inima l'eí, nu se fimneá.                                                      &
   ¡I>¡ nísá sibepe, azvimsirá.
   iL-faje h'il'lu de-amirá, (i nu sá mpár(á di nisá.
   I— Fártate, trá guneata ta, al s-|á fac ná pisk'ese. i — Ai, dite feata.
   i H il'lu de-amirá u trádeá la mágázille cu lucre mul'ire§ti 10 k neale, cu veri, cu mintil', ma nisá nu §-turná ocl'il' citrá
1 — Ateale-s buná trá feate, nu trá noi goní. f ¡í-isea nisá la tufék', la pintóle, cumbure, apál', cordi, tut • lacre di gonl te prindu.                                      15
t S-toarná h'il'lu de-amirá §i-l' aspune a má-sal te curá.
   — De! h'il'u, feátile nu trag ca oarbe tu polim, cá lá bate inima tic-tic! apoea citu s-h'ibá, feata cindu veade liicrulu mul'irescu, cara s-nu-1 acümpárá, va-1 mutreascá, s-aestu, cum spuní, nu §-arucá ne ocl'il'. Va h'ibá fiébr gónile.            20
G'ine ma h'il'lu de-amirá, tut ac§i:
—   Me-arde, mumá, mi pálea$te, featá-I tu sifere.
—    Sá-1 cátápáte^ti ¡j-cu altá, dite muma, z-vá fát<HÍ apa mi-utá dipri punte $-acló va z-veadá.
eata li §tea tute aeste di cama naintea. Ea purtá ná cá-25 une, cá atumtea cindu ij-feátirá apa minutá, lo-antreapse ri h'il'lu de-amirá cu trei pálúi.
L'-aspuse nipól a má-sal, §-aestá l'-dise, cá fiébr easte. Di t h'il'lu de-amirá a luí.
—   Acá! me-arde, mi pálea§te, featá tu sifere.                 30
Lu nvítá §-altá má-sa. Z-doarmá doll'i de-adün, t-un ud& z-bagá sun cápitüñü cite ná tufá di vasilcb §i s-mutreascá mneata: s-fure vasilcolu ma ud la nisá, de alih'a-I featá. Q-aestá o-aveá loatá di hábare feata.
^e adará nisá ? L'a vilia cu apá §i vearsá apa sum cápi- 3ó úlu a h'il'luí de-amirá. Si scoalá dimneata h'il'lu de-amirá ' utrea^te, la el ma udá tufa ca la nisá.
II' d‘te pele má-sa:
—   De, h'il'u, va h'ibá fiéór, dupá seamne!
448
PER. N. PAPAHAGI
1
     —     Mamá, te vreï, gì? Me-arde, mi pâleaçte, ma featä-I ti sifere.
     Fiöorlu nu sä mpärtä palmä di nisä, cä l'-intrâ vreare Nä guä, cara scärk'i pòlimlu, di cu tot, tutl èoól'i, tufi h ih 5 di domñi te-1' vinirä agutòr amirälul, furä särgl'ip sä s-toarni la vaträ-lä.
     Feata çi ndreapse calu çi açtiptà sâ-ç i'a minä cu amiräiu çi 8-tragä. A h'illuí de-amirâ 11' vineà foc, cä ahintu k'iri s-no-aibä semnul, s-fur-cä-I featä i fióòr. A ciò lu l'-deade mìni io il' dise :
     —   Muçatâ, featä, h'il!
     —     Aestä armase ca upäritä, ma di nä oarä l'-vine tu minte s-nu z-da di pade çi sum-arîse. Tu arldearea (e feate. trapse h'il'lu-de amirä cu nelu de amälamä ç-o-agudi pri dinte
löUnä goadä, ç-dintile s-hrisusl.
     Feata de-aruçine, il' bagá mähmuzea calui, §i nivigutà s-feate de aclò :
                    S-imñi çi s-alàgi Ç-nitràptile s-li tragï.
20                  S-mi cafti tut loclu,
                    S-nu tî se-astingà foclu,
                    Pin nu va-nl me-aflv mine,
                    Cu dintile de asime !
     Il' gri nisä tu fugâ a h'il'lul de-amirâ çi fugi ca vimtul.
■25 H'il'lu de amirâ câ<Jù lîngit îm pade !
     —      No-aspuneàm, mumä, cä me-arde, mi pâleaçte, featâ-i tu sifere?
     Nu puteà di vrearea l'eï. fe s-1'ifacá a vreàril'eï tora, ci sivdaea cu vitrie nu z-vindicä?
30 Si scoalâ, s-fa te un fusàr, l'a un cal ç-lu ncarcâ cu fuse, cu prisiúí, furte ç-alte ç-apoea l'a hoàrile azvarna, nacâ âs di feata-al Meçcl'a, domnul a mùntilor.
     Di hoarä hoarâ gréa nîs : cari l'a fuse I cari l'a fuse, ci val fugä! AI featä cu dinte noü, cu dinte hrisusit!
35 Agumse n-coadâ §-tu hoara-al Meçcl'a. G'ine ma aeçti fu-meal'e mare. Gumitate di hoarä purtà numa lor. Cum s-o-aflä? Acäfä di poartä, poartä :
     —    AI la fusel fuse! Carl l'a fuse? Fuse, cä val fugä! AI
ME-ARDE, MI PÀLEA§TE, FEATÀ TU SIFERE.
449
ate mudate, ai feate alàvdate! AI feata cu din te nou, cu nte hrisusìt! AI la mine, ieatà cu dìntile de-asime!
Cara tricù pri ningà casa feàtai'el, aestà alasà scamnul, acùmpàrà ndoauà fuse:
---- Fusare, fusare, cum dal fùsile?                               5
Aestu il' vidù dìntile hrisusìt si aduk'ì, cà nisà-I feata tea uruta, càftatà si noaflatà.
—     Cu |e s-h'ibà feata mea! Cu fàrinà, cu grin, cu mel'u, i $e và deade Dumnidàu.
  A lui nu l'-erà di a minta tic, cit l'-erà di alta.              10
  Feata s-turnà din casa cu nà misura di mel'u. Vedi, mel'lu veà triteare mare atumtea.
  Cit lo s-lu toarna tu tastru §-aestu 1-trapse citrà ncoa, cà ut mel'lu z-virsà m-pade.
  —    Nu-I tivà, dise feata, stai ca tl-adùc altu.                15
  —    Altu nu voi, c-aestu hi fu casmetea, feata mea.
  §i z-bagà s-adunà gàrnùt cu gamùt mel'lu.
  S-adunà mel'lu cu garnutlu? Ac§ì ca ntunicà aclote §i-l' iàdù a feàtil'el sà-^I facà di ìnimà si s-lo-aproak'e noaptea [ea, ca nu va la mica casa. Feata cu ntribarea tatà-suì, lo- 20 apruk'è.
  Una intrata, stea pàrìntile ca fusarl'i aù adetea di furà feate. S-nu-1' goacà vira hunere fusarlu u bagà tu na sin-duk'e z-doarmà. Fusarlu te alta vrea. A stip t& di s-culcarà tutl si cara |i ncarcà pri plàtàrì sinduk'a, pri cal si aoà fac25 sotl'i. Fudeà di micà loclu!
    Citrà tu cintarea cucotlor a ginn sirà pri ningà nà hoarà. Acàtarà cucotl'i s-cintà: cicà-càl si feata dit sinduk'e s*o* aveà cà-s cucotl'i din hoarà si acàtà z-dicà.
            Tati! no-avdì pon<jtil' di cuccai,                     30
            'l'e-nl mi tih! di nu-rìi mi scoti !
    Cariate cum, va-1' ascSpà a feàtilel virà gralu uri't si trà amiràlu. Atumtea h'il'lu de-amirà o-avdì §i-l' gri:
            — G'ine h'il, Iu*tì h'il, gumarà !
    Feata nipòl, nu putea s-aleagà, cari-ste, cari il' greaste si85 dUeà:
            Tati, no-avdì pondil' di cucotl,
            'fe-tì mi titìl» di nu-nì mi scoti?
    Papahagi, —Ikumé aromàne.
89
450                    PER. N. PAPAHAQI
     $i tu coadá-l'-trádeá ná angurare amirálul. H'il'lu de-amiri o-avdá ?i-l' grea nfpol:
             — G'ine h'il, lu h'il, gumarS!
     Cari o-aduse a casá-1' h'il'lu de amirá, u scoase dit sir-6 duk'e. Feata de-arugine loclu u ngrupá. Gregti tiñe k'atrá, z-greascá g-nisá ? Cite-1' gri, cíte-1' dise gónile, soacra, socru-su, nísñ mutá s-fea|e.
     U loará g-u ncrunará cu h'il'lu de-amirá, ma nisft g-u bág.1 s-nu 1' greascá cu gura trel aúl di düe, tr-aruginea t® páp 10 cu gráile ni n-cale.
     TutI din casá cripá, cá nu greagte nveasta, ma te si-1' facá* II' disirá ná oará! doauá! ma nclo ? ■
   Trefl an g-arucutea-ti, trepí an g-arucutea-ti, aproape sá s-umplá 3 añí in cap! Erá, vá-1' dift ni ma nsus, ni ma ogos 15 trel añí fárá 3 düe. Cari il disirá ninga ná oará ali nveaste Mute, cá mutá {'-grea tora, «va zburágti, i nu?» gi ea nu Já gri, fiéorlu ncl'ise ocl'i, 8-adará altá. Erá gol seará g-acátará sá ndreagá trá numtá.
     U cl'amá Muta gi-1' di°:
20  — S-ti du(I s-l'al aloatlu di la lamña, tra s-acát&m aloá-
   turle di numtá.
     NigI vrea tora s-ascapá di nísá, g-u pitriteá la lamña.
     Márata di featá igl dipá casá, di ná márdine g-acápá s-plingá, s-plingá gi sá g-aduná süflitlu: ñilá mare. Uná moa$e 25 — erá mira l'el — l'-ease atumpea gi-1' dite:
     —  Te-ñl plindi, featá, gi-ñl ti diriñl?
     —     Am te s-nu plingu, crigtiná, gi te s-nu mi dirln ? Ea g-ea, te-ñl si toarte.
     —       Agtearde-tí, feata-ñl, ocl'il' gi l'a calea-calea gi du-te, el 30dip tivá nu val patl! S-nu-tí h'ibá dip fricá.
     Feata ascultá, cum il' dite moaga. Fricoasá nu g-erá.
     Si scoalá gi calea-calea z-dute s-l'a aloatlu.
     Calea lu ñirdeá astal'e un gardu cádüt im pade. Ea, featá cu minte, 1-mutá g-apoea treafe. Ma nclo astal'e un gumár 35 gi un cine. Ci'nele micá earbá g-gumarlu micá oase. Feata l'a earba di la cine g-o-arucá la gumár g-oásile di la gumár le-arucá la cine. Hal ma nclo, ma nclo aflá ná fintinfi m-pliná di gil'e gi di cuprie. Feata u la, o-aspealá gi bea.
ME-ARDE, MI PALEANTE, FEATA Tü 8IFERE.
461
  Apoea § agunde la lamñe. Lamña nu §-erá acasá. §-aflá i ata li lamñe gi-1'     :
  —    Da-úl aloaltu,
  Cá si nsoará bárbatlu!
  Feata, neagurotá, l'-lu da. Clt fude Muta cu aloatlu §i 5 a-ü §i mpugcl'ata di lamñe.
  —     fe-ñí feafi^l, §arpe cñ ñí ti mu§cá! l'i zgárli ná oarñ itrá h'il'e-sa ocl'il'^i fuga dipu featñ.
  Gri lamña:
  —    Fintiná, fintiná, acaf-u !                               10
  —      Am cum, d^e fintina, cá tiñe mi umpleál di cuprie, mi ilácál 9-apoea beáT, ma feata, ñ! mi lá, me-aspilá, 9-apoea biü
  —    Cine-cine! acaj-u!
  —    Am cum! cá tiñe ñí-arucál earbá, §-ea ñí arucá oase!
   —   Gumár-gumár, bagá mina pri featá.                        15
  —     Altu lucru no-am! Cá tiñe ñí arcál oase §-ea ñí-arcá earbá, s-mic.
  Agumse feata la gardu ¡j-cara s-triteá di gardu erá ascá-patá, cá ma nclo lamña nu puteá s-treacá.
  —   Gardu, gardu! gri lamña, acat-u feata, cá l'-o-aduse araoa! 20
   —     Pre-afeá miná s-ti ba<JI, gri gardu!, cá tiñe mi calfi §i tre|í, ma feata mi sculá §-mi tricü.
   Aceite ascápá feata 9-aduse aloatlu.
   Uná (e feata-aduse aloatlu, s-éudisirá cum de-ascápá. Ma§ h'il'lu de-amirá te o-aveá vidutá tu polim nu s-éudusl. II'25 4ise ninga ná oará sá zburascá, tra s-aspargá numta, nisá tivá. S-náirl h'il'lu de-amirá §i-l' díso:
   —     S-porti apá cu tirlu §i s-pruscuk'egti calea di la gam-brolu piná la nveasta!
   Feata nipól ease dupá casá §i o-arupe un plingu $-uná30 susk'irare, ?-tá si bagá Inima m-pade.
   L'-ease maea — mira l'el — §-u ntreabá palé:
   —   fe-ñl plindi, feata-ñl, cari ti bátü ?
     —   Pumniíjáü, mae ? Ac§l §-ac$l ñl-di'sirá s-fac!
     —    Nu ti plinde, feata-ñl, cá Dumnidáü ti va §-aestu lucru 35 va-1 fatl.
     Anganá maea ná oará pull'i di la Dumnidáü, z-gl'inará tu V*r §i astupará tute guvléile.
     Purtá feata apa §i pruscuki tutá calea.
452
PER. N. PAPAHAOI
     —   Tora s-o-arne§ti, gri h'il'lu de-amiràl
     Nipòl feata pri plingu §-nipòI il' vine mira.
     —     Fà-tl cru^ea, feata-ñl ?i (}i : Dà, Doamne, un vimtu. te tu> sucàk'le s-li facà ca vili a arnite.
B Ni-scos grailu §i cara tra<Je un vimtu, ti le-arnì càl'urle ca di pri palmà !
     Agumse Dumi'nica §i nveasta noauà fu adusi tu bàseàricà Muta tut nu vrea s-l'i greascà cu gura a h'il'lul de-amirà. IntrarJ tu bàseàricà 9-acatà preftul s-l'i ncrunà. A tutlòr là deàdiri 10 feri s-tinà tu mini, ma$I ali Mute l'-bigarà 4&dà tu ungi e. Si cari arse, arse 4&da, acàtà s-l'-ardà §i 4eàditle. A tumbea oàminl'i l'-grirà:
                        Te arsici muti,
                        Mutà §i k'irutà!
15 Vai 4U* erà ninga virà minùt pinà s-umplà treil'i ani. Ce: tricù §-minutlu atèi, aclò Iu-1' grea tutl ali mute, il' grea§te §i nveasta di sum zvon:
                        Te-arsiiji, mutà,
                        Mutà $i k'irutà!
20   — Ba! lae, fati lae!» grea§te muta, Io trà un zbor nu grii
   trel añl cu gura §-tine ninga di sum curunà gretti ?
     H'il'lu de-amirà, cindu o-av4i' cu gurà, o-alàsà t©a noaua iji tinù ateà di prota, trà cari §-aveà arcati tutà vrearea.
     Si feàtirà numtà mare, gucarà, ansàrirà 9-adùsirà apoea 25§-auglu, tatàl a feàtil'el si s-hàriseascà §i tute tricùtile s-a-gir^irà.
                                                                    (Spus de mamà-mea Despa, Avela, Epir.)
           130.   Omlu te vrea sà z-ducà tu paradis.
     Erà ni oarà un om !
     Omiu aestu vrea z-ducà tu paradis!
30 Cum sà z-ducà, cà nu gi §tea calea ? Si ntribà la càlugri. Il' dìsfrè càlùgàrl'i :
     — Fiéorlu a nostru, macà vreï s-agun4i la paradis, s-imni a càlil'el, s-imñi calea ndreptu.
El §-0 avù, ca s-imnà calea, calea cum z-duteà ndreptu. 35 S-lo dicara calea-calea, ç-arupse munti, stràbàtù vàl'url, pi-
OULU TE VRE 8k Z-DÜCÄ TU PARADIS.
4Ô3
•umse arlurf, discä pâdùrï greale çi nu strîmbâ calea dip! xi m àrdine deade di un mînâstir çi ntribâ :
  —    lu east© paràdislu?
  Càlùgârl'i, cara-1 vidurä câ faje ahtare ntribare, mintuirâ, -aestu va h'ibâ vîrft k'irùt gi-1' (Jî'sirâ :                   5
   —    Aoaje easte!
   —    Mi vretï 9-mine tu paradis?
   —    Ti vrem !
   —    T® lucru va mi bâgàjï s-fac?.
   —      Em fe vrel ? Na ! s-arneçti, s-anisk'irseçti mînâstirlu di io xafoarâ çi din nauntru.
   —    G'ine, dise flôorlu.
   Nauntru tu mìnàstìr erà Hristolu aspinduràtpri cruje. Omlu aestu nu çi çtea cari easte çi ntribâ câlùgârl'i ;
   —    T® om easte aestu?                                      15
   Aestu-I Hristolu! no-aï av<Jîtâ tine? Mutreà s-arneçti g'ine,
cà s-nu arneari cum prinde, ti spindurâm §-pri tine.
   Mâratlu di fióòr di fricâ arneà g'ine.
   Näs l'-erà ñilá di Hristolu §i-l' [adu]tea pine §-mîcare §i-l' dijeà :                                                        20
   —   Vinu-ñT, Hristè frate, s-mîcâm pine!
   Ma Hristolu fi' grea dipri cruje:
   —   Nu vin, mîcâ tine, câ §-!o va-ñl ti filipsescu ná duâ.
    Uná duä, doauä dii®« tute di'lil® zburà nis cu Histolu çi-l
  avdi un cälugru cum zbura^te §i-l' dit® :                     25
    —   Tine cu cari zburâçti ?
    —      Cu Hristolu, fràtile a mel, îl* die z-viná s-mîcâm pine §i nis ini dît®: Micâ tine, câ ç-io va ti fllipsescu nâ duâ.
    —   Ea ntreabâ-1 trâ io, dis® câlùgârlu, mine va mi fi lip-
  seascâ nâ duâ?                                               30
    Omlu ndreptu, t® nu §i §tea drâcuriï §i bubulitl, lu ntribâ dua lantä trâ cälugru.
    —   Si-1' dip. dis® Hristolu, câ niji measa nu-I aeçu si-iiï
  veadâ, nu sâ-1 filipsescu. Maç trâ hâtîrea ta va u veadâ, poate, measa. Maçl ahitu,   ma multu nu!                     3ô
    Omlu l'-dÎ8e nîpôï a câlùgârlu!, ca na ! Je-nï gri Hristolu. Câlùgârlu lu nsârjinâ sâ-1' dîcâ,. s-lo-a§teaptâ tu paradis trâ hâtîrea omlul ndreptu, a càlil'el. Omlu a càlil'eï, t® vrea k'arâ ? il' dise pale.
454
PER. N. PAPAHAOI
     — De ! tri hàttrea ta, s-nu (í-aspargu k'efea, va-1 a§etptc Trà optu apoea, fldorlu acà(& sà-1 doari òorlu, mini ocl'il', ci muri ?i trapse ndreptu la paradis. Cilùgàrlu h ngrupà ca lumea §i tu òptule, li tease ?-el ?i tri hi ti rea, si-i 5 d>tèm : a k'irutlui, duse tu paradis.
     (Spus de Sterghia al Giorgia Duli, elev in clasa III primará, Xirolivade. Macedonia, 1892.)
                131. Sanlu, gumarlu mal'lu.
    Eri ni oari, \e nu ?-eri.
    Eri un-oari un pap-aii?. Om aflit, ma firi cismete. Avea un jar di fumeal'e: ?apte-feate, tute nimiritate. §-eri, ca ni> 101© nu vrei. No-avei dinu§e tu vatri di multe or!, ah ltd ne-aveare ?-ahitS urfane! Mici tu trelle dil0 ni oari §-13 gur-lid& mi^ile di foame tri semnu!
    Au$lu aestu eri limnir. §-l'a ni dni (upata, tiporlu, §tiu lo? §i z-dute m-pidure s-aduci ni sir(ini di leamne. Acl<> 15 lu bitei s-afli viri lemnu cama bun, s-tini foe, il' lo ocl'ul un fag. S-aproak'e di nis si muti (upata. Uni goadi, §-fag-lu susk'iri ni oari dit fri'ndil© dit h'icate:
    —     La tine §-la Dumnid&, ad§, nu mi tal'e, ma di-n! Jo bun vrei, 8-Ji-l fac!
20 Au?lu li ca umplii puji'n di frici, ma troari ?-viAe tu ori c-ac?i-i omlu oarfin: no-are frici, ci no-are t© s-k'ari. pise au?lu:
    —   T© bun si-lil fafl? Si-AT da! un san, ling'ir de-asime
    Pini s-ti frep ocl'il', cidd un san de-asime.
25  — T® s-fac cu nis? ntribi au§lu.
    —     Pap-au§, cite ori va! vrei pine, micare, pite, te s-|i ti-cineasci, gro?I, flurie, strafte, agudei sanlu $i di*i' si scoata.
    Au?lu haraui mare! §i-l bigi la suflit ?i nk'isi si s-toarni acasi. Calea vru z-veadi: easte cum dit© irburle i s-nu-1' 80 trapse viri minduni?
    Agudea?te sanlu §i grea?te: Di-fit micare, di-fit flurie dfi-AI atei, di-AI ananti, ?i cide&d lucrile ciftate, canda leaved dimindati au§lu!
    —       E ! dit© au$lu, fAI vine ?-a ilia apa la moari! pite&m 35 ci nu va u scot urfafia din casi, ma co-aesti, mi-sa-1'!
SANLU, OÜMARLU §1 MAL'LU.
455
  Vrea sfi stibfi au^lu tora? Angurà §i vfisil'elu.
  Da nà alagfi si aguale acasfi.
  Feàtile, ca feate ! Cum ul vidurfi t-unfi gurfi :
  —    Ne-adùtI Jivà, tra s-nfi lom sùflitlu cu bunlu, tatfi, cfi
loarte h'im di foame ! Canda nfi sùpsirà cfitùsile !               5
  —      Bfigàtl-o strimbfi, fate au$lu. De-aoà s-n&inte di tute »ùuile vai avèm !
  —    Te lucru aflà§I, tatfi?
  —      Ea te lucru aflàl! §i scoate sanlu, lo-agudeast© si cadi ùtà di lapte, cadi .gfidfiife, cadi flurie, cadi fustane, cadile ii tute!
  Feàtile, nimicate s-nibiute di dii®» cum efideà viri micare }i s-auràà s-o-arapà cari di cari !
  —    More, nu vfi ncfiéàtl, fumeal'e al pamfi, cà am trfi tute,
greast© au?lu.                                                     15
  Moasa de-aclò:
  —    Ala8à-li, aùs,cà nu-s micate de-aoàltari h'ìl'ile ali mume,
  —    Cari lfi u fine, ma va lfi faefi aráü ahitfi micare.
  T© miefiri vai diti? S-tfi curfi bàlile. §-t© biutùri va ntreg'I? S-t-alasfi limba apà n-gurfi !                                     20
  E-aproape de mintea omlul, cfi moasa, pap-auslu s*cu sfip* tile teate dut©à tora nfi banfi vfisilk'ascfi. D-Iuprota nu-1' dfideà virfi di mineàr, tora cari di cari sfi s-faefi di cama aproapea-Di cit apa doarme si dusmanlu nu doarme. E1 no-alasà omlu s-treaefi g'ine, s-albfi dnfi albfi. Aclò, tu hoara aus-25 lui binà s*un vfisil'è. Di gralu-gralu, di gurfi-gurfi, agumse la ureacl'e-1', cfi se*aflfi un aùs acsì S‘acSl> t©~tl &TQ nn san, lucru mare! Vfisil'elu-1 hfirzfieà s-nis un ahtare san. Cum, s-faefi, cum s-adarfi sà-1 l'a di 1-aùs. Acatfi de-adarfi un san la un favru, di no-alid©à di sanlu auslul. Apoea avigl'è cindu 30 auslu nu erà acasfi, s*lo sanlu sun timbare si z-duse la moasa.
   Moasa, ca moas©, di*l'> ca mul'are, s-o-avù cfi viAe vfisil'elu s-l'ì veadà, nu st©a t© lfi crueaste pri dinàpòl. Cfiftfi vfisil'elu z-veadà sanlu atèi cintàt s-aP°ea*l bagfi tu mi'nica di tim-35 bare si-1' da cfifinlu calpu ! Mutreà tora tine, un vfisil'è pin fi iu dipuse?
                                           Vine seara paplu dit misuhore si caftfi measfi. Agudeaste sanlu, tivà ! Groaste sfi scoatfi miefiri, ni apà vie nu scuteà !
456
PER. N. PAPAHAGI
     —   More Je soe ? grea$te nfs ali moa§e. fe-l' featit a sanio!'
     Moaga s-páll di ná cale.
     —     Va ná ugucá, bárbate, vásil'elu hunerea! Ma?I nás L ástándí la no! §-cáftá sanlu ! Sá §tií, cá n-are gucatá hunerea'.
.5  — More, Ji adár! tine, mul'area-al bil'á, lo mi bat se-adár
   §i tine ti batí s-aspardi casá? Tora te s-mícám? A Aia ñí-eas» süfiitlu prit nare ?-tine, moa$e, s te-aridá pal'u cadiciheanlu ‘
     —     De! aü§ ! Car! s-a§tiptá di la om vásil'á ahtare lucm-> Macá vásil'át! agümsirá fur!, sá §ti!, cá va k'ará lumea.
10 Tut! seara tea s-culcará agüiíí, ca di fármác! S-no-aridi omlu tu lume!
     Púa lantá pap-au$lu §-lo nipóí pipata §i a! la árbure. Diz-nóü acatá s-tal'e §i diznóü ancinl dit frirwjfle dit h'icate ár-burle gi dlse:
15  — Te-®* cu mine, omlu al Dumnidáü? Nu-tí fu dure bunlu
   te-t! ded ? Caftá-ñ! te vre!, ma nu ñí-astinde baña!
     —   Dá-ñ! tine te §tií, cá tut ma g'ine va mintue^ti ca mine.
     Scoate árburle §i-l' da un gumár. Au§lu §-o-avü, cfl maride cu nis.
20  — Am cu gumarlu te s-fac? Tine canda tí-ari'dí, 1$ batí
   pezá cu mine?
     —      Nu grea zboare tu cacu, om aü§! Di cite orí va lu nták', va! báligá, te va-1' cafti.
     $-lu ncálicá au$lu §i ha! acasá. Tut aceite cum g-cu sanlu.
25 Lu nfápá gi gumarlu clit! clit! te-1' cáftá.
     Co-aestá s-agirgl uriana gi luguria cu sanlu!
     Tricurá carióte cit k'iró nigí cu bunétl g-arihátí gi nu scu-teá gralu d-Iu l'-aü ahi't! grogl g-ahite mugutátL cá lá era fricá s-nu patá g-cu gumarlu, cum páfirá cu sanlu. G'ine ma,
30cum disim, apa doarme, dugmanlu nu!
     Cum o-aduse oara, auglu págteá gumarlu buda de-amare. Acló erá un piscár. Aestu aveá g-nis un gumár te no-alideá di gumarlu auglul: Afál státitt, afeá bueáüá, atél capu, ntreg ca gumarlu auglul. Piscar]u aveá avditá cá gumarlu a pap-
35 luí báligá fluril g-mugutétí. Erá virá te-1' gucá ocl’ul multu gi-1' agudeá mina, pr-Iu triteá. Acgi, il' lu cápsálsl gumarlu auglul gi citrá aoá feátirá alanti!
     Auglu nu lo dip di hábare. Vine acasá, nfapá gumarlu. aestu tu loe di flurie, il' trádeá clutátl gi bálidi-

SANLU, GUMARLU §1 MAL'LÜ.
457
  —     Lele! màratlu-AT, gri au§lu, nipárticá lae fe-AÍ mi mi§cá! ra-ñí lu aláxi piscarlu!
   —   De 1 aù$, 4ite moa§a, nu creapà ac§ì! Duse..., duse ! Ac$i fu 4ua! Nu ve<JI cum Je Dumnidálu aestu? C-una miná
e-ápárá $-co-alantà ti deápirá ! Cu nis nu putèm s-n acátám.
   Si scoalá au$lu, z-dufe la piscàr sá-$I caftà gumarlu, ma nscarlu l'-aspuneá cotlu.
   Nipòi Ja àrbure. Màratlu di árbure g-acáfá bil'elu.
   —   Te-ai cu mine, pap? Nuti sàturàgl di cite bune-fí fe6u?
   —      Am te s-h'ibà, àrbure, cá saniu ñi-1 furá vásil'elu, a-nu j-apucá, §i gumarlu piscarlu, Stàmària s-l'-o-aducà. Va-ñi dal ninga un lucru §i sá ^tií, cá va-tí daü baná trá totna!
   Scoate árburle §i-l' da u mal'ü.
   —   Am cum s-facu, ntreabá au§lu, sá scot pàràti.
   —   Si-1' grallu aestu: Fá, mal'u, cum §til!
   Au§lu l'-grea§te ac$ì, ma cara t-ul a§tearne tu §cop, il vá-támá. Aduk'i au§lu c-aestu mal'u va-1' aducá cama multi gro§I ca saniu §-ca gumarlu, cá mal'lü fàteà, cum ü' 4Ueái-Agunginda-acasá, lu ntreabá moa¡ja, te-adufe?
   —   ^e s-adúc? un mal'u.
    —   Am, fe fafe mal'lü, 4He moa§a.
   —   J?i-1' s-facá, cum §tie!
    O-arise mintea §i gri moa^a, cum u nvifá auglu. Cara o-a§-tirnú tu §cop, l'-adrá oásile ca urdi'ti k'isate, piná-1' 4ise au^lu dure 1 a gande !
    —     Acgife-tt lipsea^te, mugicá, cá s-fure cá di§cl'ideáí ocl'il' patru, no-aveám anang'e di mal'ú.
    —     Am tiñe, foc to-aùg, adrà^i càtare cu gumarlu? Nu t-ul turará dintr-ocl'i ?
    —     Canda To pàfiT bunlu, ñila mea ! gri au§lu. Nu vini s-mu-tre$ti, cá-ñi suntu láite, táiáite plñtárle. Cum feáfim, aflám.
    —     Tora fe-ai dipri minte s-fafi? ntribá moa§a. Nacá ti dufi cu mintea s-lu finí in casá ? Nu ná-I dure neavearea §-ur-faña, ninga §coplu ná lipsea^te.
    —     Nu te-aspare, moa§e, nu te-aspare ! Nu-AÍ lo min tea Dumnidálu ! A està fu cit trá minte. De-aoà $i nclo mal'lü va ná h'ibá trá bun, nu tr-aráü.
    Si scoalá au§lu cu mal'lü tu miná §i z-dufe la vásil'elu. Vásil'elu di uná de-alantá lu ntreabá, fe l'-u vinita.
5
10
15
20
25
30
35
458
PER. N. PAPAHAGI
                                                                                                        1
     —      De ! Doamne ! gcl'imurá g-acátá s-fringá gi s-mutS ana-mirl auglu s-freacá míñí, cu l'irtare s-ñi h'ibá, viúü s-cafr: sanlu!
     —       Ñira-Já ntr-ocl i! san ? No-am virá san! <JH© ami-5 rálu gi gri s-lu scoatá nafoará. Cit il loará di limáreaüá s-lo'
   astragá nafoará, auglu gri a mal'lut:
     —   Mal'ü, te stal, di nu l'-u intri pri zvercá a vásiTelui*
     Mal'lu no-agtiptá gritá doaúá orí gi dá-1', dá-1' a vásil'elu;
   piná sá-1 viná mintea.
10 Apáriii vásil'elu sá zg'ileascá, s-aurlá, trá nilá.
     —      Ali! oh! nu gtiü, cji^e auglu, scoate sanlu, cá di nu, va ti li fac oásile ca pi'ntica!
     Acáfá vásil'elu 8-1'i cjicá:
     —   Amán ! cá t-ul daü !
15 Aestá vrea g-auglu gi-1' gri tu fugá:
     —      Cari nu nvifágl minte, nip5I s-te-acátl cu mine ! §-tine vásü é, ma g-ío nprnát h'iü cu sitá di mátase, pull'lu ali dade!
     De-acló g-lo zverca cu tut mádulár auglu gi ea-1 ca oúlu aró? la piscár. Aigtüí 1-u hránl g-cama pufin. §-cara lo-ag-20tirnüpri gcop, l'-ascápirará ocl'il'. Nu un gumár, ma <Jale s-aveá, dat® dádeá.
     Cara g-lo ahtea pap-auglu, s-turná acasá gi feafe flurie gi pindólire cite nu ma putü. §apoea g-mártá feátile cu goúi-alepfi unu g-un, lá deade di featá cite ná pálate s-tá k'erl 25 mintea g-armase nis cu moaga tu altá pálate cu sanlu, gu-niarlu g-mal'lu gi binará, gi bineadá ninga, cara s-nu mu-rirá.
     Viñü g-Io de-acló g-adüg trel meare; unlu tr-atél te-aspune pármifilu *-g!ip!», (1) alantu trá Luga «ham!» (2) g-aJantu 30 trá mine (3)!
                                                            (Spus de Luga {al-Sterie Papahagi, Arela Epir.)
     (1)   Cánd pronunfá glip! etimuleazá ca gi cum ar pune la gurd un már gi l’ar inghip.
     (2) Tot aga se preface, cá>l mánáncá gi pe al doilea.
     (3) Amestecé din gurá, pareé ar máncé un már.
                                                                                                                                  J
K'ALEA DI PUBIC.
459
                    132.  K'alea di puric.
Sarà, (e nu §-erà.
   Erà un amirà §-avea ma$ nà featà. U vrea ca ocl'il' din ap. Luna s-càftà, luna-1' dàdeà. Va-1' di|l, tutà vrearea, tut islu, tutà bana-amiràlul feata tea ?-erà,                      &
   Feata g-aveà nà cutie de-asime. Càri-^te cum, nà duà cum i-k'iptinà perlu-1' hrisusìt cu k'àptinle de amàlamà, aflà un »urie. Nàsà-1 bàgà tu cutia de-asime §i-l hràneà tut cu zàhare. ?uà cu 4u&> pùriclu, s-nu-1' h'ibà di ocl'u! cri§teà, ngru§à i-agurnse s-nu lu ncapà cutia de-asime. Feata-1 bàgà tu sin-10 ìuk'a-l' de-asime $i aclò lu-ntricà §i-l astupà ma§I cu zàhare. 5-feate pùriclu, an di an, ca virà porcu!
   Tamàm atumtea feata $-aveà-agumtà tu aói. Acàtarà sà mbàirà goAi alepti, ¿ohi mu§àtl dit pàtrule màrdìAI ali lume. Feata l'-dise a tatà-sul:                                      15
   —    Tatà, atèi va mi l'a, cari vai aduk'ascà, di te pride easte k'alea està!
   D-Iu s-là si ducà mintea goàlor, cà easte k'ale di puric ! CaQe un, cindu-1' vineà oara, dHeà ac§ì, pri càsmete, altu, cà-I di porcu, altu cà-I di t&p, te là vineà tu oara tea! 20 Cari tricurà tufi, na cà vine n-coadà 9-un gone, un luplu s-lu micà gi dite :
   —  K'alea-I di puric!
Feata, l'i si ncl'ise gura! no-avù fé z-dicà §i prindea s-lu Va bàrbàt. Il lo ! Si ncrunarà. Apoea gònile, aclò si-1' h'ibà, 25 §-lo niveasta sà z-ducà tu loclu a lui. Aestu erà §utlu viù ! Feata tu fugà §-lo $i pilisterl'i [purung'il'] cu paea lantà. Cara z-dipàrtà draclu di pàlatea amiràlul, dupà dHe di imnatic prit lòcurle ateale cama greale, agumse cu nveasta tu nà pàdure. H'il'a de-amirà, nvitatà dipri bumbacurl $i di-30 pri màtàsurl, cindu vidù, cà o-adute citrà tu pàdure, lu ntribà cu plingul la ocl'i:
   —  Am lu me-adùtl, bàrbate? Tu pàdure tl*easte casa?
   —  Tap, 11' fate draclu, — cà drac 9-erà, — cà s-nu ti mìe. §uti ocl'il' citrà nisà, ocl'i di drac, l'-aspuse ùngl'ile, minà 35
coada nà oarà si-1' creapà numa, §i feata di fricà tàcù ca katra 9-trimurà ca vearga.
1
460
PER. N. PAPAHAQI
     Draclu, pri numa tea marea, o-aduse tu mesea di ná p£-dure. Aoa^e ahuli un per, il h'ipse tu cl'ae gi digcl'ise u$a. Acló erá páláfle a luí, nauntru tu loe. Pálátí de-amálamá!
     U ncl'ise márata featá nauntru gi n-o-alásá s-easá putr.
6 Seara, cindu s-culcá, s-nu-1' fugá, di nu l'a di h&bare, s-fá(eá nipi'rticá, s-amvirteá dugmanlu di guga feátil'eí gi caplu 1-bágá pri sinlu a l'eí gi su<jeá. §i supse-supse si-1' creapi numa, cá slSg'i feata ca cartea. Ti videál prit nlsá, cu deavia s-tineá mproastá!
10 Acl5 erá Drácoaña dracluí. Aestá nu s-miná dip din casá; o-alásá draclu s-aveagl'e casa. Aigtél, cari no-aveá suflit di om altu, g-plin<jeá laea-1' mirá h'il'a de-amirá.
     §-feátirá gralu s-l'i pitreacá ná carte amirálul gi s-l'-as-puná tu te miñl u deade gi te om measte astimtul di Dum-
I5nidá. Pri cari s-u pitreacá cartea? pri pilistér.
     Cit lo s-azboáirá pilisterlu priste páláti gi hap! il' faje draclu, tease peánile, lo-acátá gi-1 micá.
     Pitreafe ninga un pilistér cu cartea ligatá di guge, tul acgl: lu ncrupul'é dugmanlu.
20 Atumtea Drácoaña l'-deade miná de-agutér. fe-adará nis?
     Draclu aveá adete, cá nu igá nincáltát cu pápütile-1' de-asime, sá-1 tál'ál. Drácoaña l'-ascumse ná páputá gi cindu feata deade cale a trelluí pilistér, piná sá-g aflá si-1-creapá numa pápufa, aestu azbuirá g-agumse la tatál a
25feátil'el. Cit intrá tu pálate, na-1 gi gutlu dipu nis ca un sfrinteál'ü vru s-lo-acatá. G'ine ma arsárirá huzmik'arl'i cu gcoápile gi dá-1' in cap, dá-1' pri éoc, lo-agunirá.
     Cindu bagá de-aleade cartea-amirálu, il' curá lácriñle ca grindina. Plingul a luí, jalea luí gi susk'irarea luí, márdine
30 noaveá! D-iu erá ma naintea gucárl gi cintáií tu amiráril'a luí, magi jale gi mvirnare era tora! Tutá lumea sá mviscü tu lái. Scoase zbor amirálu:
     — Cari va o-ascapá dit mina antihristulu!, nveasta luí si-1' h'ibá!
35 Multi goñí val erá tu k'irolu atél, ma ca t¡nti fiéérí a uncí moage védue, nu s-aflá. Aegti erá cama goñl'i avinátérl di-pri loe! Cite gunétí, cite Oámate nu feátirá nágl? fe lámúi gi te stih'átl no-aveá vátámatá? Aigtér lá viñe la ureacl'e hábarea amirálul sá mveascá lálle, ma u bágará, s-l'irtátí
K'ALEA DI PURIC.
461
ìinàpòl dimtndarea amiràreascà! Nu vrurà 8-ascultS. Tuta luà cu avg'ilìl', cintàri §i gucàri, cà $-erà hàràcòk' oamiAI.
   Avde amiràlu §i-l' adu(e la nàs :
  —   Gum s-fa(e aestà, cà ma§I voi sà-AI càlcàti zborlu, s-lo-
ircàtl nàparte?                                             5
   Grea$te marie:
   —     T© s-nu-l arcàm, Doamne ! Trà un pal'u-drac z-jilìm :c>tl? Te amirà h'il tino, macà cu un drac nu poti s-u scoti in cap !
   Atniràlu! il' vide greatà di gratlu aestu §i l'-arcà tu branga. io
   Amirdlu mintueà sl'-aspargà, cìndu satrazamlu a lui II' <JHe :
   S-easte-cà §-ae§ti frati nu vai poata s-tt-ascapà dit miAle a harlul feata-ti, s-ta l'al curatile ! Cama goni oamiAI tu a* iniràril'a està nu s-afia.                                  15
   —   Bre! cum acuite §i tati di nu gretti?
   L'-acl'amà amirdlu §-là cade ^-pricade la el' §-la Dum-m<Jà, s-aìbà nilà di nis, cà ma$I nà festa are, ateà featà, ateà fióòr $i s-u scoatà dit k'isa, lu c8<Jù.
   Fiéorl'i, cara-1 visura ahìntu mvirinàt, o-agìr$irà alinea 20 te là feste §i-l' <}isira, s-nu $-u micà ìnima, cà nì§I, cum va s-fàcà, cum va se-adarà, va-1' aducà feata.
   Fratl'i ae§ti era semnu ! Ca8e un aveà ette nà hare di la Dumnigà.
   Unlu imnà ca vini tu 1 §-las erà ncàrcàt cu nà Ai! di ucàtf. 25 De ateà 1' grea tufi Vimtu-Fu<j,e.
   Doìlu erà ahtare fur, cà-tl furà ìnima dit lèpure §i oàule di sum cloée, fàrà s-aduk'ascà. Numa aiutili erà: Furà-oauà-di sum-cloòe.
   Terlu av<Jà, cindu j-bàgà ureacl'a n-loc, cum imnà fumica, SO cale di noauà me$i diparte. Numa lui era Avde-Tute.
   Pàturlu, cìndu dàdeà cu nà veargà de-asime n-cìmpu, s-fàteà nà balta, cà prindea me$ì s-treacà pinà s-u strabati. De-ateà tutl II' grea pri parasumea Zvonme-Apà.
   Tìntirlu 9-aveà g-nis harea lui : cindu l'-u càrtìneà a mùn- 35 tilul cu buzduganlu, 1-discà tu doàùà §i cìndu grea sà si ncl'idà munttl', nìpòl sà ncl'ideà. Numa lui erà Muta-Munii.
   Spàsile arcà tu ni^ane, cà u triteà prit nel ! De-afea-l' dUeà Nifanleàt.
462
PER. N PAPAHAOI
     §i gàptile §-a?tiptà avinatlu dit niòrl Im poalà, canda cèdei pri bumbàc. Numa lui erà Fiteài.
     Il' lo càvalà Vimtu-Fude ?i fugà ca vimtul. Fudeà, ore fàr-tlc, di ^I-ampSreà, cà micà loclu ?i bea niorl'i ! Cari imnara-5 imnarà, agùmsirà virà trel me?i diparte di pàlatea draclui. J-bagà ureacl'a Avde-Tute tu loc, duleasfe!
     —   E ! av<Jì t*v& ? ntreabà alanti.
     —     A goda, f èrti ti, ca torà l'-u oara s-u furàm. Draclu doarme amvàrligàt di gu?a feàtil'el, màrata : nu, lo-uvdu cum adite.
io Ncàlicarà tu(I diznòu ?i trel me?! cale, u fea{e Vimtu-Fude ca tre! ori !
     —     S-ti vidèm torà, Furà-oauà di sum-cloce, te furi ìnima dit lèpure ?i oàule di sum cloée ?i nu s-aduk'a?te !
     Pinà s-ti torni cìtrà ac?iea, l'-u furà a ci'nilul di drac §-u 15 scoase nafoarà !
     Fuga nipòT, cà no-aveà k'irò tr-aminare !
     Cariate cum, cindu si streàsirà aleptil'-goAI tu fugà, s-trun-duirà pàlàfle ?i draclu, te-are somnu di pull'ù, s-aflà di?tiptàt L'-tricù prit minte, cà-1' éunarà h'il'a de-amirà. Pinà s-{& aofretl ocl'il' ask'erea dratlor fudeà dipu frati s-l'-agungà ca ploaea azvimturatà I
     Fu<JI aleptil'-èonl, fu<JT dratl'i dim vale, s-apruk'arà vai 4*1' trel patru èoare diparte di el'.
     —       Zvoame-Apà ! fà-tl harea, gri atumtea Vimtu-Fude, cà 25n-astease cupia di dratt.
     —     Tac ! tue ! cu vearga n-cfmpu Zvoame-Apà ?i tl-ease nà baltà, lu tufi dratl'i s-nicarà ?i armase ma? ma marie a lor.
     Aestu, cine ! nu s-alàsà. Alàgà di vinate ca sfulgul dipu ni?! ?i trà psinà oarà l'-agumse, cindu aleptil' godi s-loarà sodi munte.
     —     festa! Mutà-Munti, grea?te nipòl Vimtu-Fude ? Nu ve<Ji-ca va nà micà cumata !
     —   Nu v-aspàreàtl fàrtìti, fate Mutà-Munti.
     ¡J-mutà un munte, intrà sum nàs ?i stàturà ascumti tuli 36 aclò. Draclu z-bàgà la gurà ?-a?tiptà. Vidù nis cit vidù, cà no-aù dipri minte s-easà ?i 40 di <}fle s-umpleà, — cà pin tu 40 puteà 8-aveagl'e — là dise :
     —     AlàsàtI sà-1' ved ma?! diditiclu a h'ìl'il'e! de-amirà 5i va-ól l'aù zverca de-aoate cu tut màdulàr!
8ÙFLITD AMIRÀLUl T0 CRÜTEA DIPRI CURDNA-L'.
463
Aleptil'^oñí se-ari'sirá §-o-alásará. Draclu aestft vrea: l'i-1 ipse cu gura §i u mutá-mutá tu vimtu cit nu ma vedi cu :l'il'!
— Bobo! máratli (e-adrám, grirá goñl'i-aleptl. Ni^anleáí! i§anleál! grirá tu^T, Niganleál sá-§í aspuná harea!           &•
Nu k'are oará Ni^anleáí gi cara l'-aminá uná n-cap al An-hristu, 1-várll §i-l' cádü feata dim bratá. S-u videál cum cádeá a vTrá <5irea?e. Hop! o-a§tiptá Fiteái im poalá, ca dipri urabác, di nu u durü ni cap ñicufa.
Apoea o adüsirá la tatá*su. Aestu nu lu ncápeá stráñile 10 i harauS. Apoea u máritá cu frátile cama mare a goñlor-lopti, 1-aflá §-ai?t5r cite ná featá de-amirá, feá^irá num(SI
i gucará, ansárirá gi micará la casá amiráreascá noauá me?,
ii <Jile. Dupft noauá me§l gucará uinga ná oará la pugunic-
cum prinde, loará ninga ná pi'nticá la pátigune, si scuio turará ninga ná oará $i*s sáturará di goc. Cari nu vru, atél nu micá, cari nu putü, atél nu gucá la numtá, la pugunlc 5-la pátigune! Citrá to-aspár<Jirea beáril'el tí-amintá un puil'u, un éuéu nveasta noauá, ca un pilistér, s-lu sorg'i tu ná k'l-cutá de-apá! Aestu apoea agumse cama di tatá-su.              20
   Erám ?-Io acló etc.
                              (Spus de Filpa Beza, Avela, Epir.)
    133.  Sùflitlu amiràlul tu cru^ea dipri curunà-r.
   Earà nà oarà, te nu §-erà.
   Erà nà oarà un amirà. Sùflitlu ai§tùl amirà era-1 ascumtu tu crufea dipri curunà-1'. Nà duà, cum s-priimnà prit gàrdinà,25-z-dipune un corbu, l'-arape crufea dipri curunà §i fate nà-parte. Tu oarà càtjù greu lìndit amiràlu.
   Tutù lumea : more te-are amiràlu, te are amiràlu ? cà nis pinà torà erà sinàtòs ca h'erlu ?
   Amiràlu aveà trel flòòrl, dol'i ca dol, ma trellu a tèi Aiclu : 30 h ala ne pri pinea te-9 micà §i calòtihà di muma te-1 feate ! Vitji'ndalul ae^tù cà pàrìntile a lor trade s-moarà, lu ntri-barà s-l-aspunà lingoarea.
   — Nu vrea vfrà dìcà, grea^te amiràlu, cà lìngoarea-ól ®aste cu moarte, ma s-nu v-arminà pènurà tu ìnima, va và 35-die : Sùflitlu a mel slàteà tu crutea dipri curunà-AI. Adi, ca
464
PER. N. PAPAHAGI
   cum mi priimnám tu gárdiná, un corbu ñí-o-arák'i [saü: u o-arápü] §i fea(e náparte. Piná te crutea-ñl nu va-§ Viná n. loe, ni mortu, ni viü nu va-ñl h'iü, ma va-ñl 4ac §i nitráptñt va-ñl trag.
5    — Tatd, (}ise ñiclu, macá aestá tí-u lingoarea, nu creapi
   cá mi duc s-alág loclu tut pina s-aflu corbul §i s-(I-adüc crufea.
     Avdi'ndalul aestá fra^l'i ma márl, s-nu |iyá di tatál l'a idee, cá nu-1 vor §i alasá amiráril'a la cama ñiclu, 4»'sirá, cá §-ei 10 val álaga trá crute.
     Nk'isirá §ami§treil'i calea-calea pin-agümsirá t-un loe lu z-dispárfá cál'urle. A ció erá trivá: uná cale igá tu ná mare-apulitie, anantá tu apulitie §-cama mare §i calca treea ti scutei tu ná pádure greaüá.
16 Mario §i frátile di mese loará cál'urle te to-apulitii Ñiclu l'-u deade cárarea citrá tu pádure.
     Náinte sá si mpartá lá 4íse ñiclu, sá-§ alasá neálile sun ná bizbil'e te erá aclote, ca tu turnatá sá-§I aducá aminte, cari va treacá ma naintea, §i di fratí. Acgi feátirá.
20   Cara z-bá§ará n-gurá, sá mpárfirá §i trápsirá: fióorlu §-calea.
     Ñiclu l'-u deade tu pádurea ndisatá §-greáüá. Agungi'nda-luí tu buriclu a pádüril'eí, da di ná cásicá, ascumtá tu cu-paée. D-iu sá §tibá nis te easte ? Nu tricurá virá ndoauá mi- I ñute §i cindu da di s-trunduea^te loclu ná oará, ntreaga cá-25 sicá cártini. Aduk'i nis, cá virá 4¡n> virá stih'ó i virá lamñe val h'ibá §i troará se-ascumse tu cupááñ.
     De-alih'a cá eará lamñe. Cum viñe, aproase foclu §i fri-4eá carnea. Ea nu §i §tea pin atumfea cá §-leámnile ardu ma fáteá foc di perl'i-1' din cap, ná oará to-an, cindu-L .30 cri§teá. Ñiclu, ascumtu cum erá, li videá tute ¡}i cit SI vineá sá-1' 4icá: fe fatí, k'irutá, di-ti ar4i perl'i, ma nu fatí foc di leamne? fe si-1' fatí a frlcál'ei ma§I, cá s-nu-1 micá.
                                       Dupá te s-adrá fu§ek'e lamña, si scoalá §i fu4e 1-avinare-Atumfea fidorlu tal'e niscínti buóuñl, cufuri fji adará foc, 35 te bumbuni4á. Lamña, tu turnatá, §-fricá ocl'U' di te videá
     —     Bre! cari íñi lo-adrá bunlu aestu, bre! cari ñí-ul feaje aestu bun? si-ñl caftare ferlu cu steálile §i va-1' li daü!
     Gónile te-ascultá dit cupáéü, arsare §i groante:
     —   lo t*ul feóü.
                                                                   J
SÚFLITLU AMIRALüI TU CRUTEA DIPRI CURüNA-L'.
465
—     Te bun caf{í di la' mine, tiñe goúe, t©-ñl fea(i§l aestá uneatd.
—     Si-ñl dal erufea dipri curuna tatá-ñulr t© o-arák'l un jrbu.
  —      Lucru greü íñl cñf(i, groante lamñe, ma cu numa-1 Du-ini<}áü, va s-facñ.
  Acaté lamúa, 11' da ná carte citrá sor-sa piná dit pádu-ea Oarbé.
  —      Na 1 l'-díse, cartea está va u dal a sor-meal piná dit >&durea Oarbé. Nisé va ti nveafá t© prinde, s-fafi.
  Apoea lu uvitá cum s-facá, cindu va! agungñ aclot©, tra i-nu-1 mícé sor-sa Feafe fiéorlu cum lu nvitá lamña.
  Tu vésilia aigtéí lamñe se-aflé corbul t© arápü crufea dipri curuna amiráluf.
  —      De I dfe© Pina dit pédurea-Oarbé, greü lucru, ma cu muma al Dumnidáu, va-1 fátém.
  Apoea lámña.lu nvifá:
  —      Fióorlu a mel, corbul aestu easte tu pélatea di la patru-sute di daráfi. S-ti duti féré fricá, ma s-asculti gralu cu gralu di cite va ti nvef: s-intri tu gérdiné dimnea|a, tu cintata-cucotlor, Cindu tu|í dratl'i dormu cu curlu nsus, vétñmétí cum suntu dipri noapte. Tiñe s-noarük' nifi uñé fríndé dipri poñí, cá tup suntu cu guré. Ma nclo, val agundi n-fatá cu ná vilie di viléire. Tu ducá s-nu ti vilée^ti dip. Apoea puti'n cama nclo §-easte corbul pri ná alumak'e uscatá, cu cru|ea tú éoc [dintaná]. Tinde m!na,l'a-u §i tu turnaté, pofí s-ti vilée§ti $Ls-arük' cite poame vreí, féré fricá. Ma fine minte uná: s-l'i videari dratl'i cu ocl'il' di§cl'i§! sá 9til cá dormu; s-fure cu ocFil'i- n-cl'i^I, mutrea-tt lücurlu, cá suntu di^tiptátt.
    Gónile aleptu agunde, cu vrearea-1 Dumnidá, sinátós la pálatea atilór patru sute di daráti. O-adute ná oará divar-liga $i veade, cá totl erá-1' tu lumea nantá. Apoea, dupá nvet, intrá prit gárdiná. Poame di tute soile: meare, gutu-ñe, aireare coapte láí, gáláitá, aüá t©-tl fát©á cu ocl'ul, h'ár-h'ire, gortí gálbine ca fluria, va l'-u d?tf: nu. s-aflá pom s-no-albá! Páreá cá-1' di© © gbnilul:
    — L'a-ti; máráte, s-tá tréacá dorlu, cá va ná caffi.
    A luí bálile l'-curá. Nu putü s-aravdá §i cum tríteá pri
    Papahag!, — Batme arománe.
5
10
15
20
25.
30
35
80
466
PER. N. PAPAHAGI
   sun n!§te meri, gcur^i, di-1' agundeà meàrile pinà la gurl mu§cà di un mer. No-apucà s-facà cri(! nà oarà §i tufi dra{iì se-aflarà sti ¿òr. Di fricà nis, ascuk'è tre! ori In sin $i si nh'ipse t-un gibjèù. Di cari vrea s-ascundà ? Il' tràpsirà un 5 §cop sinàtòs §i-l' deàdirà cale de-aclote §-carI va, il' <Ji'sirà. s-cupàseascà §-altà oarà.
     Plìmtu, bàtùt s-toarnà la pina dit pàdurea-Oarbà $i l'-as-pune te-1' trapse k'alea.
     Lamóa se-aprease §-nisà foc, cà no-ascultà di nveju §i tornaci trà hàtirea sor-sai nu-1 feafe nà migcàturà.
     —    Di oara està, <Jìse, ti l'ertu, ma s-fl-adunl mintea cu tine, cà ti mie altà-oarà, s-i§are di zbor-ài !
     Ea lu nvi{à tut cama naintea.
     Gònile intrà disznòù tu gàrdinà §i cu tute-cà aràpuiili I5de-aùà l'-triteà pri la bu<Jà, cu tute-cà meàrile, górbie, òi-reà§ile gàlàifà 1-gàdilà, el, canda l'-erà gura cusutà, nu s-càrtì di virà pom. Agumse la vilie. Nis hàbare no-aveà di vilie di vilòire §i ca un k'irùt ?i<)ù sà z-vilòascà. Nipòl z-di§tip-tarà dara(l'i §i cara-1' tràpsirà un geop, aproapea mortu lo-20alàsarà m-pade. Apoea lo-adunarà cu cuprìile s-lo-arucà n-cuprie, cà el' §-o-aveà, cà de-alih'a-I mortu.
     Gònile nu §tea (e s-facà. Sà z-ducà la pina dit pàdurea Oarbà, fricà l'-erà; s-nu z-ducà? fé fa|ecucrufea? §-nàinte arili §-nipò! furtunà. Cu tut-aestà s-turnà nipòl la lamna.
                                    26 Aestà «al ! <)ise, pin tu treile ti l'ertu ! Ma sà §til, cà §-tatà-àu sà s-toarnà di la groapà, altà oarà l'irtare nu ncape.»
     Apoea lu nvtyà s-l'a apala càpitanlul di drafl, cindu ae$U es dit pàlate.
     —       Apala-1 zgurg'isità, plinà de-aru<Jinà, ma tine s-fa^I cura 30 ti nvet- S-nu u scoti dip dit teacà, cà macà va u scoti, va
   te-acatà dratl'i §i va (-u l'a. Ma?I cindu va u (ini tu teacà, se-aspàr dratl'i de apala tea*
     Fiòorlu §-u bàgà di calea està s-ascultà, cà s-nu micà §-altà pàparà. Apoea pre-afurì$alul, afurì§alul lo apala cu aru-35 dinà. Unà loare ?i tufi dratl'i ?-carcàn4al'i c-arina $i ca spruna agùmsirà aclò. Ease fiòorlu to-avlie, te z-veadà? Drafl ca perlu din cap!
                                        G'ine ma tu|I drafi'i fucjeà di nis, ca di fiimAamà. Ateà vrea §-el. Nàs, taha s-l'-asparà §-cama multa, s-fàfeà cà scoate
S&FLITLÜ AMIRALüI TU CRO^EA DIPRI CDRCNÁ-L'.
467
Apala. G'ine-ma dratl'i atumfea s-aurñá ma multu la nía. Te-l' riñe, minte di fliéór, s-u tragá apalá s-tal'e virfi ndol, s-l'a fried alanfí.
   Uná scuteare te u fea|e §i lu néupará dratl'i, cari di rniná, car! di ¿Sor, cari s-lu ncálicá pri urecl'i.              &
   —       Alásátt-lu, gri Sátinálu, aestu va §tibá limba mul'are-meal, va-1 bag huzmik'ár la nisá.
   §i cum dise sátinálu, ac$i feate. Lu nviscurá cu ni?te pár-tál' arupte, cu tárühl di porcu n-éor, lo-adrará val dift ca virá g'iftu §i-l bágará 8-facá huzmete.                          10
   Ná <)uá intrá el la Drácoaña, mul'area-1 sátiná $i u veade lu plinde. Plingul a l'el lo-arupse ñila §i u ntreabá:
   —    Te-aí, doamná, di plindi ?
   Drácoaña tea, nu erá di soe dráfeascá, §i-l' dite, cá nisá-I h'il'e de-amirá §i cá draclu u cáftá la tatá-su s-l'-u da nveastá, 16 cá di nu, va-1' micá tu#. §i tatál di fricá l'-u deade. Ma cum s-facft s-fugá de-aoá?
   —       Tatf, scumpá, dít® flíorlu, cá 9-Í0 at&l lucru pat §til te ? cara vrel s-ascápám de-aoafe s-lu ntreg' lallu astará, cum $titl vol mul'erl'i, tu te-1' sta aüflitlu ? Discoase-1 cum §til! 20
   —   G'ine, dít® feata, va lu ntreb.
   Seara feata s-feafe linditá $i plimtá fárá acumtin. U ntreabá sátinálu:
   —   Te-tí lipsea?te di plindi ? Nacá fidorlu te-angurá tivá-
   —     Ba ! ba! d?t® feata, dorlu a mel easte, cá de-ahltá etá 25 te bínám de-adün §i un co-alantu nu ná $tim, lu ná-I süflitlu.
     Draclu z-veadá, fure-cá-l cátárgáril'e aestá, il' dit® n& m*n* ¿uná :
     —   Tr-aestá crek'? Süflitlu a mel lo-am tu méturá.
     Alantá duS» dupá t® i?l avinare draclu, u l'a méturá nisá,30
  u bagá n-coh'e §i-l' aprinde t®rl, luminárl, il' bagá lálüdl, 1'-aspindurá asimeátí, s-alte multe. Aeste tute s-l'a ocl'i, cá §-feata 9-erá Evá. Ea adukl, cá draclu vru s-u bagá pri somnu-S-toarná sátinálu de-avinare, veade méturá tu mare tiñie. S-li$iná 8i-l'-creapá-numa de arideare.                        85
     —    Te-ari'§, morí mul'are! nu ditf tine, cum va sta süflitlu tu méturá? S-tí-aspunu ndreptu, süfiitlu-ñl easte tu cufurlu dit avlie.
     Mul'area aduk'l cá 9-aestá-l minéuná, ma s-feafe cá no-
468
PER. N. PAPAHAGI
     aduk'a§te. púa lantá, cum trapse sátinálu avinare, tut ac^i:
   10 cüturlu §i-l bágá tu událu bun §i cu tute mu§ute(le lo-an-várligá: t©rí, íaiíujf, asimcátl, fluril $i alte multe.
     Sátinálu diznóü s-creapá de-arísute §-altá nu!
6    — Mul'are, 4>te ©1> Aí-o-aveám, cá vreí s-ái go(I virá teh-
   ne. Tora ved, mi umplüt cá multu mi vreí de-ateá ndreptu va (i aspün: süflitlu a mel easte tu trel pilistérí dit pintica a agru-pórculuí dit pádurea-1 Futu-ñi-l' má-sa.
     Aestá vrea g-feata. Acl'amá gónile §i-l' 4it©: ©© §-ea. Maci .10 tíAí s-ascak' tatá-tu 9-mine de-acate, nu stál minutá, ma an gáná-le §i du-te tu pádurea-1 Futu-ñi-1' má-sa.
     Gónile nu erá de-atál' tñ lá se-aspare ocl'ul. Si scoalá si z-dute.
     Acló t© erá?
.15 §-erá un preftu, ?-aveá ná cupie di oí. Oile a luí s-li suflái. cádeá m-pade: ahintu slabe erá. Di t© vaí 410* Cá tu pá-durea §-tu loclu lu s-aflá porcul nu puteá s-li pascá olle, cá-í
   11 vátámá porcul. Eale pá§teá ma§í earbá uscatá §i tará di varliga di hoará. Loclu irbós dit pádurea pórculul nu cti4$
20 virá picurár s-lu pascá. Divarliga di pádurea pórculul era ariü §i nu s-antrisáreá li§ór.
                                    Gónile-aleptu viñe §i se-arugá picurár la preftul. Apoea cara vi4ü, cá olle suntu alák'ite, tal'e un k'in, lo-arucá priste ari’ü §-li treate olle didinde, tu pádurea pórculu!. Ea-le §-por-25 cul cu perlu zbárlit $i car! se-acafá dol'i sá se-alumtá, din <Jare piná n-prin4ul-mare. §-unlu putüt 9-alantu harame nu-1' si micá. S-alásará puti'n ni§í, cá erá-1' curmátí doíl'i; porcul intrá tu bará sá s-avrea4á §i gónile aleptu l'-trapse ná raleare si-1' viná puterle. Apoea eará s-loará di eá§ingic, dim S0prin4ul-mare piná to-a soarlul ascápitare, ma virá nu cádü.
     Olle pá§leá dipriuná, ca tu gárdina tatá-ñui. Seara, car! ' nu cádeá niti un, niti alantu, se-alásá tr-a doa-zí §i fióorlu le-aduná oíle §i le-adut©á gónile a casá, la preftul, micate sáturate. S-úirá $1 preftul cum si ngra§e tutiputa-1' 4uá di S5 4uá. Ná 4uá preftul vru z-veadá cum sá ngra§e olle? S-lo dipu picurár §i t© si-1' veadá ocl'il'? S-alumtá picurarlu cu porcul ca doí 0iril.
     — Ah! 4is© porcul, s-aveám ná mudirlá, s-me-antáválescu,
8&FLITLÜ AMIRALOÍ TO CBOJEA DIPRI-CDRDNÁ-L'.
 469
anduk'ilescu ná oard g-un sac di cálámbük'ü s-l'-andoapir, 2umátl-cumátl ti ffiteám.
  —   §-Io, dlse génile aleptu, s-aveám ná pitá di lapte, ná cofá
di vin gi feata préftulul s-u bag ná oará, z-videál cum ti discám fágl-fágí.                                                6
    §i de-astá oará virá nu putü. G'ine-ma preftul vitjü gi avcji'te curá aoate. Vidü nis, cá picurarlu aestu-I géne-aleptu Alantá duá adará pita di lapte, umple cofa di vin gi-1' li. da a feátil'ei s-le-aducá a picurarlul gi u nvitá, s-nu se-as-pará dip.                                                        10
    Erá tris pri prindu. Nipél uhtá porcul si dise» fe vrea s-albá, s-l'-u poatá al gone-aleptu Ñipó! suskirá gi génile a-leptu gi d>se:
    —     §-Io s-aveám nfi pitá di lapte, ná cofá di vin gi feata préftulul s-u bag ná oará, z-videál cum ti discám fágl-fágí. la
    Niscés grállu gi ea-ü feata cu pita, cu cofa. U micá génile ca un l'uftá, biü vinlu, ill trapse ná bágare cártinoasá a feá-til'el gi cari da di-1 mutá porcul gi-1 zdupuneagte di pade pláscinl h'area dit nis. L-mutá gi ningá ná oará, 1-da di pade, s-curmá di mesi porcul. L-mutá g-ningá ná óará, 1-da 20 di pade, l'-igl mádularlu si gih! nu feafe.
    L-disicá apoea gi-1' scoate trell'i pilistérl gi-1' alasá sínátate a préftulul. Gri aestu, pfilácársl s-arminá, cá magí ná featá are, s-l'-u da nveastá, tivá! Fióorlu nu l'-ardeá trá aclé.
    Calea génile zgrumá un pilistér. Draclu uná-g-uná cádÜ25 greú lindit:
    —   Ah! mul'are, mul'are, va ñí-u gucágl! va-ñl adrágí groapa !
    —    6a! bárbate! zbor e-a(él ? Nu dit1 tiñe: altu pri lume am di tiñe ?
    $-ateá nu puteá sá-l veadá!                                  30
    Agunginda fléorlu la poarta di pálate, arupe g-caplu di ninga un pilistér. Draclu s-k'irü tu lingoare: necá s-jniná, necá zburá, val dfyl: ma multu mortu di viü erá.
    S-aliná analtu gi cu pilisterlu tu minfi. II' dU6 a feátil'ei: Iu-I apala ?                                                   3&
    Ea-ü, dipu use, dit6 feata.
    Cara timse apala, erigí! g-alantu pilistér gi draclu cripá, si-i' creapá soea. Fuga fidorlu la cruje, u l'a, gi trade de-adün cu feata. Sárgl'irá guteañl'i g-tora, ma génile nvifá
470
PER. N. PAPAHAOI
   minte ; $tea cum s-poartà ; nu erà k'irùt s& scoatà apala di; teacà. Cindu tricù pri la vilie, te z-veadà ? De-aclò videi; tuta lumea, ca di pri palmà. Tute hoàrile, tute apulitiile. tufi oàmiàl'i, pràvdile, vai dUl» di ette sun pri loc. Fiòorla 5 veade frate-su cama marie, cum vindeà simlfl tu nà hoarà §i tu alta hoarà §-frati-su di mese cum vindeà màrcàt.
     —     Ptlù! l'-ascuk'è nis na oarà, nu và easte ardine, h il de-amirà s-càtindisìtl pri hala està, cu poaia dinàinte !
     U l'a vilia, u bagà tu supane, sà se-aflà tra bun, tr-aràù. 10 Ncarcà avearea draflor pri patru-datl di cSmile §i trade deadùn cu feata de-amirà.
     Agùmsirà, cariate, dipu ette <Jìle, la loclu lu sa mpàrti di fra|I. Muta k'atra $-aflà trelle neale. Pltmse lallu §-corbul, ca frati sun, gi frati! z-dor.
16   — Va mi due s-l'-aflu, dtse nts, ma tine s-a^tepti.
     Nu fu greù s-l'-aflà, cà nis cu vilia l'-videà, citrà tu la pine §i cara l'-aflà §i l'-ascuk'è nàOeamà, apoea il' lo §i s-turnà cu ni§I.
     Ai§tòr foc là vineà : Cum ? ni$I cama mari, Aiclu s-l'a namea ? 20 Si zburirà s-l'-u goacà. Noaptea cum duràà lo-acàtarà tu somnu §i l'i scoàsira ocl'il'. Apoea lo-alàsarà m-pàdure §i bàgarà feata z-gurà, cà nu vai aspunà pinà s-nu-1' vini ocl'il' a gònilul urg'ìt Ni§I pistipseà, cà no-are vindicare.
     Fiéorlu-aleptu, cara z-vidù fàrà od'i, alàsàt, s-trapse de-26 abbiala, de-abù§ala pina 1-aràdàtina unùl pom §i se-angàr-limà pri pomlu atèi.
     Sum pom erà .vatra lu s-anà drafll seara §i aspuneà ca0e-un dràourìlle te-aveà faptà dua. L'i ntreabà draclu atèi cama marie, te lup si-' m!cà feàtirà due? Dupu te tufi §• 30 aspùsirà fapta, un zarzavùll, un ang'udà di dràcù§, i§ìt dua tea dupà ang'ìdl $i ntàpàtùrl dtse :
     —   lo bdgàl dol frati di scoàsira ocl'il' a fràtilul a lor.
     —     Na! oarbe! l'-are draclu atèi mare gi-1' trade nà batà. di l'-ascàpirara Ocl'il'. Aestà nu-I fivà! cu puttnà éinu§e dii
36 vatra està s-l'i fricare ocl'il' §i s-vindicarà. Acsite apàrne$ti tehnea-ti tine ? §i-l' plàscinea§te ninga vtrà ndoauà bap, di pulì' videà ntr-ocl’i.
     Fiéorlu de-amirà le-avde tute §i citu s-frimsirà daratl'i de-aclote, §-fricà ocl'il' cu éinu§a dit vatra tea §i-l' viiie videala.
                                                             J
8ÙFLITLU AMIRÀLUÌ TO CRUJEA DIPRI CCRUNÀ-L'.
471
  Apoea se-adarà cu strane vecl'i, tiptile, §i trade la tatà-su. Frati'!, ni§T, clt aveà agumtà.
  —    Nu mi vre(I 9-mine huzmik'àr aoafe, ma^I trà nà pine !
  —    Ti vrem, il' (Jìsirà a tèi'.
  Di mare haraufi, amir&lu, cà-1' vide sìnàtatea §i-l' si tur- 5 narà doll'i fiòòrl g'ine, feate beare-mare.
    Cari micarà, biurà tuli, al se-aspunà omlu §-pàràmi01u. Aspùsirà tufl cum il' tàl'à càràfeta, vide 9-arada-l huzmik'àr, z-4icà §-el pàràmitìlu a lui.
    Aestu (e z-dicft, apàrdì s-aspunà cum erà un amirà, cum 10 aveà trel fiòòrl, cum dùsirà s-l'a crutea dit òoclu a còrbulul, cum si dispàrtirà, cum diclu l'-u deade tu pàdurea greauà $i tute anante cite vidù, 9-cite pàti' làitlu !
    Cu cit intrà nis tu pàràmiO, cu ahintu ananti dol frati ngàlbineà tu fatà.                                              15
    Agàr§ìl s-aspùn, eà diclu, tra s-no-albà gurà fratl'i, cindu l'-aflà, là dise:
    —      Và l'aù cu mine, ma z-và bag vula, damca dinàpòi, tra s-nu-dl gucàfl virà murafete. §i ni§I vrurà.
    Cara vide di lo-aspuse tut pàràmiOlu, cum l'i scoàsirà ocl'l' 20 fratl'i, ananti do! acàfarà z-greascà:
    —   Scutefl-lu nafoarà, cà-i k'irùt aestu huzmik'àr!
    —     Ba, nu, dfae amiràlu, k'irùt, nik'irùt, sà-§I biteascà pà-ràvulia, cà mu§àt aspune.
    N-coadà lu ntreabà amiràlu :                                25
    —   Tine omlu atèi, gònile-atèl aleptul, ul cunuscù§I?
    —   Cum s-nu-1 cunuscùl?
    —   Am cari easte?
    —   Io h'iù!
    Tufi armàsirà cu gura càscatà.                              30
    —     Cari nu pistipsìti, na nelu-ni, na feata z-greascà, na fratl'i-dl: mutrìtl-l'i ?i va là vidèp dàmtile dinàpòi.
    Mutrescu nelu, — a lui ; ntreabà feata, — ac^ì-I ; mutrescu fratl'i,—cu damcà.
    Atumtea amiràlu dipuse dipri scamnu §i bàgà diclu §i-l' dì": 35
    —   Torà, amirà h'il, fà-le a fratlor, \e ti nveatà ìnima.
    fé s-là facà g-nis, te ocl'il' s-là scoatà, dure fu arginea te là feate.
    Apoea si nsurà cu feata di amirà §i feàtirà numtà mare.
                                (Spus de Filpa Beza, Avela, Epir.)
\
1
472                    PER. N PAPAHAOI
                         134.  Corbul cffibì.
     fe ç-erà, te nu ç-erà
     Erà un vàsil'è ç-aveà nâ featâ. A feàtil'eï îl' viAe oara sà s-màrità. Pitreafe amiràlu hàbare tu tute amirâril'le çi dit^
5 goAÏ aleptî çi h'il' de-amirâfl çi di vâsil'àtï, cari vor sà-ç veadà càsmetea, sà si scoalâ çi z-ducà.
     Çi mb&irarà goAI-muçàtï, goAÏ-aleptî, h'il' de-amiràÇÎ çi di vâsil'àtï bluk'-bluk', tra se-aleagà feata. Çi h'il'a vàsil'elu! çi-deà pri firidà eu merlu tu mînâ. cari s-lo-ariseascà, s-lo-agu-lOdeascà eu merlu.
     Tricurà goni scriàtï cu cundil'lu, goAÏ aleptî, goAÏ angl'igàp tu àmàlamâ ç-tu hrisâh', pri cal' azburâtôrï, pri pade, tu cà-'■ rute, nà ask'ere ntreagà. Feata no-arisl vîrnu. No-aveà ar-masâ tinir, te s-no-aveà tricutà. Cîtrà searà, n-coadà, na treafe 15 ç-un corbu. Feata ne lo, ne-alftsâ, çi-1' cârtînl unâ eu merlu dupâ cap.
     Amiràlu de-aclò lu mutreà, gri di nà oarà :
     —     Nu se-acatà, nu se acafâ, cà-1' cftdù merlu a feàtil'eï, câ ea nu vru.
20 Çi diznôü mbàirà goAl'i pri dinàintea feàtil'eï. Tut acçH© s-urdinarà gone di gone pîn di un, çi tu sone feata tra<Je ç-agudeaçte tut Corbul-ôilibi.
     —     Ñinga nâ oarà, greaçte vàsil'elu, cà-1' càdù merlu ali featâ, fàrà z-va!
25 Pîn tu trelle, feata ç-aveà bàgatà ocl'ul pri Corbul-ôilibi, çi tut pri corbu aminâ eu merlu.
     No-avù te z-<Jîcâ vàsil'elu çi u deade, cu tute-câ l'i se a-mârî' mima fârmàc.
     Aestu nu erà puïl'ü ca tufi pull'i, câ erà corbu di mumà sofaptu! Noaptea ç-alipidà peànile çi-tï içà un gone-aleptu, eu nîçte straAe muçate, sirmâ ç-amàlamà maçl. fl-erà haraùà sà-1 mutreçti, ahîntu scriàt ç-erà. Nâs îl' <}Î8e a feàtil'eï:
     —     Mutreà g'ine, durutâ, s-nu ti bagà daraclu di minteçti | peànile, câ multu ar&ü ç-multu greû va tï-amparà.
85 Vàsil'elu nu vrea s-avdâ di feata lui, ç-ea cà te: nîs li trundul tute amirâriïle, tute vàsilille ç-tut loclu,. çi feate di
CORBUL CILIBÍ.
473
i sculará goñl'i, aleptil' §i scriátil'i z-viná dit márdinea loclul rá nisá, §i ea, tr-ar§ine mare, aleapse un corbu trfi gone!
    O'ine ma nísá §tea, te $tea.
    Ná duá r-acl'imará la ná numtá di amirá. Düsirá tutl, dase ti nveasta-l Corbu-óilibl. Cindu corlu se-acátá, na-1 §i Cor- 5 >ul-éil¡bl, tu strañe noáuá, ca seos dit oü! Mu§át: sil' l'al ;aplu ! Gone: si-1' tintji apala.
    Cum íl vitjurá tu0 sá ntribará un co-alantu, cari s-h'ibá aestu >one-aleptu? Virá nu §tea; ma§I uná nu o-aveá loclu di ha-rauá, §i di cámará te-1' vineá. Aesta erá tal-Corbu-éilibi. 10
    Muma li nveastá al dilibl íl' dite :
    —   Vedli feata-ñl? Aestu prindea s-h'ibft gónile a tftl.
    Feata, canda u micá limba, nu putü sá s-finá §i-l' dise a
má-saí:
    —   Am aestu ñl-u gónile, mumá!                                1$
    —   Macá-I gónile-fl aestu, Iu-1' suntu peánile?
    —   Peánile le-are acasá aura tápsie.
    Muma s-furá de-acló §i fuga la dinir-su acasá. Nifi uná, nifi doaüá, li l'a §i li pláscinea$te tu direáp. Al Corbu-áilibl, di la numtá lu §-eará, l'-u deadé voaha §i gri:                    20
    —      Mul'are, mul'are, minte §curtá 9-perl'i lund¡, va ti pimse at&l c-un fior, s-adárí láeafa, cá serum ñl-aáurzea§te.
    Z-duc a casá agoña-goña, peánile arse tute 13-fapte serum :
    —      Mul'are fárá minte, greaste Corbul-dilibl, s-aládl dupu mine §i s-plindi cu lácriñle ca pruna, cá-tl lo mintea vimtu 25 §i ti mícá limba a-aspüñl misticolu a nostru, g-atumtea s-me-afl'i, cindu di imnare va se-arupá pápütile-tl di h'er.
    Git gri aeste gráire $i s-feafe ná limbá di foc §i prit u§e azbuirá citrá tu data soarlul §i nividüt s-feafe.
    Márata di mul'are armase ca di totna singurá §-cu dorlu 30 tu inimá. Minte ncap no-aveá §i cindu mindueá t© mu^át góne k'irü, loclu n-o-acáfá di glárimea t© feafe. Plindeá, §i zmuldeá perlu ca ná zurlá, z-dipirá ma tute n-vimtu. Boafea §i plingul no-acátá loe §i tr-aestá z-vulipsl, sá z-ducá s-lo-aflá.
    §-adará ná páreacl'e di pápu|i di h'er, §-l'a ná tueagá di 35 h'er 9Í nk'isea^te lu Corbul-éilibl.
    Imná 9-imná, virá an §-cama, agumse tu ná irñie greauá* Acló 9-erá ná cásicá. Asuná la poartá sá-1' digcl'idá. Acló biná Ñércurea. Ñércurea o-a§teaptá §-u ntreabá:
474
PER. N. PAPAHAGI
        —    Nu-ñ! 4U*> feata-ñl te scuturä greauä, te-amärtie ti pte-sirä tu pädurea estä, lu nifi puïl'ü nu azboàirâ?
        —  De ! mae, te s-h'ibâ, acçi, ç-acçi, alàg s-aflu Corbul-iilM
                                      Ñércurea I' dHe> eâ tu loclu a l'eï numa estä nu are affi ditä, tr-aestä u pitreafe la sor-sa Viñirea, cä nîsâ poate si
     çtibâ tivà.
                                      G'ine ma ç-Viñirea nu çtea, cfi nifi tu amirârü'a l'ei nu se-aveà av^itä s-treacä vírá oarä vírnu cu numa Corbul-cilibi. Cari mîcâ ç-biù níscinte díle märata ç-curbiçana di 10 featö, Viñirea u pitricù la sor-sa Dumihicä. Aestâ hârneà di tut! pull'i cîtï suntu pri duñauá. Cari u curmâ ñila feàtilei l'-anganâ pull'i tutl çi dupft te lä da s-micä, z-bea l'i ntreabâ.
                     Pull' muçàtï, vo pull' durici, pr-Iu azburàt çi pr-iu tricùt,
   15                nu viçlùt, nu cunuscùt
                     èone-aleptu, èone-avçlît,
                                              Corbul-ôilibi ?
        Puïl'ü di puïl'ü tricù çi deade gralü «nu çtiü», «nu çtiü! Carl tricurâ tufi çi vîrà nu çtiù, dise nîpôl Dumî'nica : ao — Nu s-fate, val lipseascâ vîrâ puïl'ü, cà de! cum s-nu çtibâ nifi un, cä pull'i loc ne-alägät no-alasâ.
        Cara s-misurarä, se-aflä, cä nä orñe moaçe lipseà. O-aflari ç-o-adùsirâ ç-aestâ. De-alih'a estä çteà, cä Corbul-cilibì east« la pälatea draflor di mul'are-sa itie.
   25 Cîndu avdî' ç-aestâ mârata-çï, lácírñile ca pruna-1' curà.
        Nelse ! cu agutorlu al Dumnidá ç-ali Dumihicä nvifá di ¿one §i agumse aclote. Erà nä duä albä, cä tutl dratl i lipseà di la pâlate. Maçï Corbul-óilibi aveà armasà. Cum inträ nisi to-avlie çi-ç mutreaçte päpütile, li yeade arupte. Adukl c-a-so gumse. S-alinä analtu çi cîndu z-vidurâ, s-loará m-bratà, z-bà-çarà çi s-härisirä.
        —    Am cum viniçï muçatâ, pin aoate? nu-ñl ti cuma? calea, nu-ñl ti k'irùçï tu irñiile pr-iu tricùçï?
        —       Dorlu trä tine, vrute, ñl deade inimä s-li strâbàt tute, 35 ma hai s-nä fudim, pinä nu s-turnarä drafl'i, §i s-nä dutètc
     tu loclu a noRtru, tu avisitlu nostru loc, aclò lu-çl bate pulì b veara ç-pitrunicl'a ñadá-veara.
CAPRA-9UTÀ.
475
  Suflà nà oarà Corbul-òilibì §-u l'a vruta m-bratà 91 az->oàirà ca vimtul.
  Dratl'i, de-aclò Iu §-erà, aduk'irà, cà là ftuje Corbul-òilibì :i s-loarà dipu nis. Aoà s-lo-agungà, aclò s-lo-agungà, s-toarnà Mlibì citrà nàpòl, fé z-veadà ? uà urdìe ntreagà di drafl, 6 ài ca càrbùnile, s-tineà dipu ni§I am-pàturlea. Óilibl, cu tutà-1' [uneafa, o-aspàre huzmetea §i dis© :
  —   Va n-acatà, scumpà.
  —     Nu t-u fricà, cjìse ea, §i cura cintà ndoauà zboare ti u ività Nèrcurea, s-prifeate fintinà §i Corbul-òilibì s-feate apà 10 irate. Tricurà dratl'i, biurà $i no-aduk'irà.
  FudI ni§I nipòl, fudl dratl'i dipu ni§I, cit-cit s-l'-acatà pale. Gì'ine ma feata murmurà ndoàùà gràire nvitate di la maea Viñirl §i s-prifeate guvà §i Corbul-òilibì pangu.
  Tricurà dratl'i uu-1' duk'irà.                                  16
  Nipòl gònile Corbu-òilibì cu nveasta-1' alàgà cit puteà, se-ascapà. Dratl'i cu limba scoasà dipu el'. Fuga dratl'i, fuga, se-apruk'arà s-l'-agungà $i s-l'-auòupà di peròe. Feata diznóü mùrmurà ndoauà gràire nvitate di Dumihica §i ea s-feate aiòr §i Corbul-òilibì un vimtu turbàt §i fudeà-fudeà, minuta 30 §i dua, cà nu puturà s-l'-aproak'e dratl’i.
  Cari ascàparà, si dùsirà nipòl la feata, 9-aflarà vàsil'elu ninga viü, ma mvirnàt, cà pine nu-1' si micà, ditrà featà. Nàs di multu o-aveà agtearsà dit tifterea a villor §i cindu u vidù turnatà de-adùn cu gònile Corbul-òilibì, l'-pàrù c-altu ahintu 25 creante. Apoea, co-amàl, cu unà cu altà, armase òilibì om.
  Dipuse nis atumtea dipri soamnu §i se-alnà Corbul-òilibì §i cari s-nu murirà, bineadà ninga.
                              (Spns de Filpa al Beza, Avela, Epir.)
                      135.  Capra-$utà.
  fi §-irà, ti nu §-irà.                                      SO
- §-irà unoarà un vàsilà t-unà vilaeti mult diparti. El aveà trel fiòòrì mu§àtl, ma atèi cama ñicu irà cama mu§àt §-cama vrut di mà-sa j-di tatà-su.
  Aistu vàsilà z-duteà tòtàna pitpàdùrili dit amiràril'à s-avinà, singur icà cu oàminl'i a lui. A§à z-dusi nà duà singur tu 35
476
PER. N. PAPAHAGI
   nà pàduri, Iu s-aflà luvìl di Invìi di priòà $-earI nu z-vàtàmì li§òr-li§òr, cà pl'umbu arucàt pi nàsi s-tur(n)à nàpòl. Z-dusi singur $*cínd agumsi acò, vi<Jù unà priòà, unfi caprà §uti cari aveà nà càrabi tu friniti. Aìstà irà di nisci'ntili priòà, p 6 zburSsc. Cura u vidù el, l'-trapsi cu tufek'a §i pl'umbu toi loc tea 8-o-agudeascà la, s-turà nàpòl §i s-pliguì singur và-sil'àlu.
     Atum(ea §-ligà rana, s-turà acasà §i z-bàgà tu pat §i nu cama puteà s-easà avinari. Nàs multu 1-aràseà s-màcà cari iodi avinatic. Ti ateà fiòorl'i a lui igarà z-vàtàmà (ivà l'epuri terg'i icà ì^ido ti s-h'ibà.
     Là dàsi tatàl s-nu ñagá pit pàdurea cu caprà §utà, d s-nu patà, dot, §-el', ti pàtà §-el. Fiòorl'i gurarà s-nu tread pi acò.
15 ^àmintrel'à fiòòrl loará ti loará, sà nviscuaà §i ñásirá cu oamiñ! de-a lor. Acò vàtàmarà niscinti l'epurl, pulì' §i l'-adù sirà la tatà-su.
     A?à z-dùsirà ningà unoarà dupà niscinti dili §i a treea oarà vrurà 9-el' si z-ducà to-ateà pàduri cu capra §utà. pi|eà el’ 20  — Cà-(e nà disi tati ca s-nu nidèm tu ateà pàduri ? U pà^
   el cà §-fu singur, ma noi h'im trel in§I ! AI s-ñidém §-ma s-nu fàfèm tivà, sà-l' spunèm, cà nu nà dusim pi acò, ma tu alti parti.
     A§S dSc 91 ñeg trel'à. Cum agungu, là easi priòà. Trag el 25 cu tufek'li, ma n-o-agudirà §i capra $utà là fudl pi dinintei lor, tricù pi ningà nà firidà a càsilor di vàsil'à, ti stàteà a tumbea la firidà, l'-feafi semnu §i trapsi tu màrdinea loca lui $i de-acò tu lumea lantà, ma-1' dàsi a vàsil'àlul, cà ma z-va s-o-aflà, z-vinà dupà la pit guva dit màrdinea ai§tùl loc 30 Uhtá mult vásil'álu §i dàsi:
     — Ah! cáñl'i di flòòrl, ti-d feàtirà! Grurarà, cà s-nu ñagi pit pàdurea cu capra §utà §i i§arà din zbor! Va si-1' pitrèa s-ñ-o-aducá dit lumea tea lantà, sà nveafà minti.
     L'i a§tiptà cu nirávdari. E a Iu vin fiòorl'i. Là dàsi tati: 86 — Fiòòrl làìtl! z-và ved nu voi! dàsit, cà nu ñidé(l tu pàdurea tea §i voi me-aràsit §i ñasit Torà, nu và l'ertu pini s-nu ñidéfl s-adutètl ateà priòà, cal vrut s-u vàtàmàtl.
     Là dàsi tati tuti càti l'i spusi capra-§utà. Atumtea trel'à fiòòrl loará funi, cufìAI cu pini, li bàgarà t-unfi k'erà §i tràp-
CAPRA-9ÜTÁ.
477
irà cfità lu da soarà. Fu(}I, fu<JI <Jili $-noptt mizie agùmsirà i màr<}inea lòculul. Acó aflarà gura p-Iu z-dipunà. Bàgarà rèttili ma mará tu cufinà, ligará g'ini cufina cu funea §-lu pin jurará tu guvd. G'ini ma el là spusi, cìndu va z-batà uflna cu funea, s-ul scoatfi nafoarà. Nasi c&t nasi §i di fricà hurh'ì (aYurhì) z-batà funea cu cufinà. Seos nafoarà 9-irà ;albin ca feara.
  Intrà fràtili dit measi, ma §-nàs, càt ul dipunarà pinà la ;umitati, li umplù zmeànile di fricà. Seos ij-el nafoarà ma nult mortu §-irà di viü, cà mizie lu nviarà.
  Vine g-la cama ñicu, sà z-dipunà. Il' feà^irà 9-a lui hàrà. 31 <Jàsi di ma ninte.
  —   Cìndu z-bat funea cu cufina,s-mi sàlig'itl cama nh'ima
  S-óudirà fra (il' di aistà apufuseari. Aistu §-o-aveà bàgatà
iot, s-nu easà dit guvà fàrà caprà-§utà. Càpsirà fra til', ma ricjurà a§à $-1 sàlig'irà tu groapà. Sàlig'à, sàlig'à, z-dipunà u alantà lumi (duñalá). Acò cà(}ù t-unà padi mu§atà ca pa-ràdis.
  Agàr§àl si spun, cà dimìndà la frati s-tibà (si §tibà) dupu un semnu, cìndu va s-agungà acò §i tot dupà semnu, cìndu
3-ul tragà nafoarà.
  Fratil' dol a§tiptà sus, pìnà z-vinà aistu cama ñicu.
  Ñicu ligá cufina di un àrburi §i lo calea càtà lu da soarà* Fue}!, fu4I, agumsi la niscìnti pàlàfl (sàràvl) di bàcàrà toati. Tóate aisti li dumnoà nà mul'ari, fi aveà huzmik'àrl §i huz-mik'ari §i ciñl càt spur(n)a; ma ciñl'i atumtea irà ligàfl cà 9-irà 4ua. Gl s-apruk'à di poartà §i bàtù. Doamna pàlàflor (a sàràvlor) 4àsi:
  —     Vii! ti anur4ea$ti a om dit alantà lumi! Ma s-furi om bun, s-intrà! s-furi ráü, s-nu cuteadà s-intrà n-casà, cà sà-lig'escu cíñl'i §-ul fac bucátl-bucátí*
  —   Bun esc (escu), amiràril'a ta!
  Macà-1' gri a$à, la lo-apruk'à.
  Doama (doamna) càsàl'el ul tinà, ul bàgà z-doarmà $i noaptea vini ningà nis §i càftà goc. G'ini ma nìs §-irà cur-màt ráü §i n-nu-T si gucà.
  Tu apirità, tah'inà, lu ntreabà doam(n)a:
  —   Cà-te nu vru§I, tea z-dorñl cu mini?
  —■ Cà nu mi sculàl dit lumea lantà ti aisti lucri, fi ti altu-
6
10
15
20
25
30
35
478
PER. N. PAPAHAGI
   tivá, ?i-l' spusi ti te. Ma? cindu va s-aflu capra-?utá, va s-fs'\ a?á cum va s-cafti tini.
     —     Greü lucru caftí, ma cu jávdari tuti s-fac. \fini s\i daü n8 veargá di bácará ?i acó Iu va s-mácá, íu va sá í-
5 roada dip, va z-daí di ná pálate (sáravó) tutá di asimi; ac> sta sor-mea tea dit me asi, ia va s-ta spuná íu va s-ñe«Ji. Dupa ti va s-ascak' lucru, s-vinl pir oafi, tea s-mi scofl ta eta lantá.
     —   Ma? s-u faca Dumni<Jáü, s-ul fac ?-apoea li?ór lucru-:
íos-ti scot.
     Imná fléoru aúl di dib. pina pul'anu di bacará s-mñcá, s-roasi dip. Na ?i sárava di asimi!
     Batü la poarta. I?S doam(n)a cásál'ei nafoará ?i fea ti:
     —   Vii! ti añur<}ea?ti a om dit lumea lantá?
15 S-aproak'i ?i ntreabá ?i fati ?i ía ca sor-sa ma mará, fur-cá-I bun, icá ma nu? 1-bagá n-casá ?i fa|i tut a?á.
     Atumtea l'-dáti ia:
     —     Na pul'anu alst de-asimi; cu nis va s-ñe<)í pir cali ?i acó íu va s-maca pul'anu, va s-afli niscínti sáráví di flu-
20 ria; acó bineadá sor-mea tea cama ñica. la va s-ti veata ti s-fatí, ma s-nu agár?é?tí s-mi l'aí, s-mi scotí tu eta lantá.
     —   Nu t-u frica, cá va s-am angátán.
     El ñi<Jeá ?-cintá pir cali, ca dáto&:
     —   Pri ningá capra-?utá, ñ-afláí ?i nveasti ti frafí ?i ti mini.
2& Agumsi tu niscinti <Jeñí mu?ati §-av<Já puíl'i cum cintá. ca
   tu paradis. Acó ?-irá ?-pálatea di fluria. Irá ma? harao, cá doam(n)a i?tór casi va si-1' spuná íu s-aflá capra ?utá.
     —   Vii! gri sora ñica, ti añurdea?ti a om dit lumea lantá!
     Tut a?á ca la surárí ma márí, lu ntribá fur-cá-I bun, icá
30ráü. §-feati tut ca lanti. §i lu ntribá dimneata ia, cá-te nu s-apruk'á z-doarmá dol'á. El l'i spusi ?-ai?téí cum ?-alántór. Atumtea l'-cjási ia:
     —     - Nu ti nveará, ma tír.-i pul'anu alst di fluria ?-Iu va s-mácá el, acó va s-afli ná casá mari, pliná di drati. Tini
35 cindu va s-agunt}?, el' tuti va s-K'ibá pi misali. Tini s-intri nuntru, s-fafl cárutea ?i s-ti tindí m-padi ca mort Drafil' va s-ráminá cu gura cáscatá, di fricá nu va z-batá dit loe, cá va z-(Jácá, cá virá ang'il vini. Dratil' va ?adá s-mácá pini. Atumtea va z-viná un puíl'ü ?i va s-ti k'ipurá di éióór, ma
CAPRA §UTA.
47»
ni s-nu-l acà^T. Apoea va z-vinà ningà un $i va s-ti k'ìpurà i fa^S. Aìst s-lo-acàtl §i s-lu \iùì, pinà cfndu va z-vinà mà-a. Ai§tùl raumà easti capra-§utà, ca(r)I u caffl tini Fà atumtea um iti tal'fi capu, ma? s-nu-agàr?è?tl s-mi scoti tu età lantà.
  Fiòoru fu<JI, fu<JI, cindu s-roase pul'anu di flurià, vidù 0 •casa dra|lor. Apoea ?à<Jù di z-discurmà ?i feati cum lu vità dea. Dratil' nu cu ti darà s-easà ?-ràmàsirà pi misali di fricà.
_.à pàrù cà-I angli, cà fiòoru irà mu§àt, gone, cama di angli. Sà?I nu z-bàturà dit loc, di fricà.
  Vinirà puil'à pi aradà, cum l'-aveà spusà feata tea carnaio iica gi-ul k'ipurarà di òiòòr un, di pi'nticà alànt ?i nu-1' acàtà. Vini 9-alànt t-ul k'ipurà di fafà, ?i fiòoru lo-acàtà. Pull'u a-hurh'ì s-tìurà, si strigà, si zg'ileascà ahàntu mult, cà àrburà ?i muntil' càdeà §i càsili di pe-acò. Avtfà §i capra-§utà, mà-sa puTl'luf, cari u càftà fiòoru, §i vini zg'ilùndalul ti pull'u aio l'ei.
  —   Lasà-à h'il'u, goni marà ?-mu?àt.
  —   Yinu cama ncoa, vinu cama ncoa, spuneà fiòoru.
  §i s-apruk'à capra $utà, pinà ti fiòoru o-acàtà §-a?S alàsà pull'u. S-nu-l' fugà, il' ligà di un àrburà cusìtàli di dodi §i 20 la u ncàrfusì di àrburà. Apoea z-dipàrtà nih'amà ?i cum 8-mindueà, ti s-facà §i cum sà adarà, tut ràmà cu pul'anu curpàea di àingà nàs. Da, da $i ea veadi, cà s-k'àdicà pul'anu di un prag di u?à Ràmà ma mult ?i aflà nà u?à. Pimsi u?a §i se-aflà tu nà ahuri, cu trai cal' ca luteafirl, 20 unu irà Vimtul, alantu irà Mintea ?-atèl din coadà ?-irà Bana. Cal'i irà cu gurà, ca oàminl'i. Il'i dàsirà :
   —     Tini fi uà feati?I g'inea istà, cà ncl'i?I iràm ?i nu pu-teàm s-i?àm, cà nà irà u?a ustupatà, va s-ti avèm domn a no8t(r)u. fini citi trel h'iri di per di*pi noi, bagà-li n-sin ?i30 tu zorà, icà cindu vrel s-vinìm ningà tini, scoati perl'i ?i
  di unàoarà vinìm noi.
   Fiòoru aistà càftà. Acò calu Minti lu vità s-l'a un càngìc ti s-facà ìfido cu el. A§à. puteà s-adunà nà casà ntreagà, cu nà dari, t-un top àie. Apoea i?à cu calu Vimtu ?i àasi la 30 capra-gutà. Aistà-1' dàsi :
   —     H'il'u di vàsil'à §i de-amirà, dizleagà-mi ?-min; di oafi §i tal'à niscintl peri di cap ?i cindu va si-1' scoti din sin, ftn mini di unoarà.
480
PEB. N. PAPAHAGI
     L'-fu ñilá a gònilul §-u dizligS, dupà ti lo peri din cap Ncálicá calu Vimtu §i piná s-mutré$tl, agumsi la feata tea cu càsili di fluriá. Dipuná dipi cal, l-sálig'i §i intrá n-pálati:
   . — AI 8-fu<}im, d^si nás.
     —   Al I d&si feata.
     Càsili, là deadi unà cu cángicu §i le-aduná tu top, cu tut: neali, cu tot asimicali, cu fluriili §i li bágá n-sin. Tot a§¿ feàtirà la tea di measi §i la fea ma marea. Li lo ¡jamintreili surári i}-fudl, fudí, agùmsirà tu padea tea mugatá, lu s-aveá 10 dipunatñ el. §-afla cufina ligatfi, cá virà nu vini 8-u diz-leagfi.
     Oati bagá nis treíli surári tu cufíná, tra<Ji funea dao bfirtati, cum §-aveà semn §i zbor cu fratil' §i là dápi a fea-tilor s-no-albá fricá tu guvá. Nás rámasi, cá nu l'i ncápeá 15 cufina §aminpàtrul'à.
     Cindu fratil' vidurà aisti trel feati s-hàrisirà mult, dot ni§T §i huzmik'aru trel. D-apoea sálig'irá cufina nàpòl z-veadà, pi va 8-h'ibá, ti va s-aducá.
     Frátili cama ñicu vru cama ninte z-veadá, fin fratil' la 20 nis icà ma nu. Te-apeá bágá ná §cámbá mará tu cufinft j-di suprá táláganu §-cáéula luí. Ahurh'irá s-lu analfá §i cindu agumsi aproapea di gura gúvál'el, unñ vi^urá cá nu easti altá featá, ma frátili a lor cama ñicu, — cfi-1 cunuscurá dipri .tálágán cáóulá, — tál'ará funea §i cufina cà<jù ng'os.
26 G'ini ñl-u feafit, frati ciñl, ma §-mini vá u coc ! d&si ñicu, cindu vidü pi vrea s-l'i facá fratil'.
     '{'i ti fapl tora? Cum ñ¡4eá mindult §i cripát, ca lalu §i cor bu, veadi lu s-alumtà tá vátámari un pull'ü di tálándá c-un §arpi. §àrpili scuteà Unibili s-mu§cñ pull'u, ma §-puIl'u 20 l'-u dádeá cu c&ràntanea. Atumtea gemili s-apruk'á c-un par gros §i dá-1', dá-1', il' k'isá capu a gárpilul.
     Pul'lu ma$ harao §-irá, cá ascápá di nipárticá. A§á, lo fi-¿oru eum soará pi sum peani §-ul dusi la mà-sa, cari irà mará cát ná casá.
26   — Dado! 4&si pull'u, vinu z-ve4I.?árpili cari-tl màcà h'il'á
   a tál tótáná, cindu tirteà, p-Iu tricül g-mini ; s-nu me-ascápá un gone §-mini mort irám.
     —   la z-vidém, 4&si muma.
CAPRA-SGTA.
481
   Nàsirà acò lu irà psoh' ?àrpili. S-hàrisì mult inuma di >ull'ù §i ntribà di goni, lu easti.
   —   Pe-aroà-I ascùrat, dàsi pull'u, ma gurà, cà nu-1 màtl.
   — Cum sà-1 màc, ma t-ascàpà bana, pull'u ?
   la z-gurà ?i pull'u lu scoasi di sum soarà.                   5
   Ea-1 bàgà di un-oarà n-gurà §-ul scàpiti ?-ul scoasi nàpòl, 1-apoea ul scàpiti nàpòl ?-ul scoasi nàpòl di harao. Lu n-ribi sà-1' caftà ti va, ti buneata, cà-1' ascàpi pull'u.
   —    fivà nu voi, ma? s-mi scoti pit guvà tu lumea dipri-
suprà.                                                           10
   —      Greu lucru, ma va sà-1 fac. S-i adùtf un éiràp di pini, dao vàtàlah'i di vin, j-dol boi s-am calea ti màcari.
   E1 il' disi« ca va z-ducà s-aflà d-Iuva, cà no-ari.
   Fu4I, fudl, deadi t-unà pàduri. Tu pàduri astàl'à un aù? orb, |i aveà k'irutà calea ?i nu ?tea nifi lu s-aflà, niti càtàló lu s-u l'a.
   Di zbor-zbor, aflà calmolu au§lul. Aìst alàgà tà funtina ti da ocl'i. Ul lo fiéoru ?-ul dusi acò la taa funtinà ?i unà ti si spili, ahurh'ì z-veadà ca pit nègurà. Si spili adoara, viijù ca pit darò ; si spili ?-a treea oarà, vidù ca pit duA 20
   —      £, h'il'ù, tini ti-ó feati?l buneata isti, caftà ti vrel, cà mini esc avùt cit nu poti sminduè?tl. Citi perì in cap, ahità aveari am. Am ?-unà featà, a ta s-h'ibà.
   Fiéoru l'i spusi atumtea, Iu-1 doari ?-au?(l)u nu vru sà-1' cadi pi zvercà ?i-l' deadi, ti càftà tàlànda. Li lo pull'u tàlànda, 25 li bàgi toati pi peani ?-pi suprà fiéoru ?-feati càrutea $i trapsi pit guvà tu lumea lantà.
   Agumsi aproapi di gura gùvàl'ei §i cara z-bitisì. Car! pull'u, sà-1' da carà, cari no-ari! §-adusi aminti di h'ìrili di perì di cal', li scoasi din sin, ?i di un-oarà vinirà cal'i $iso lu scoàsirà pi lume. Tàlàuda, pinà s-adìl', s-tur(n)à tu lumea di gos.
   Cu Yimtul cal fiéoru agumse pinà s-ascùk' tu hoara tatà-sul. Acò fratil' irà si-s soarà cu ateali feati. E1 intrà viscùt tu stradi reék'i, ca un g'ift, la un hrisìc tà nà pini. Hrisicu 35 dàsi:
   —   Tea s-nu imni pe-aroà pe-arcò, vinu sà sufli la foali.
   Irà Simbàta, cindu ea lu vini h'il'u al vàsil'à, atèi cama
marà §i-l' dimindà:
   Papahagi,—Basnu aromdne.
81
482
PER. N. PAPAHAGI
     —     Plnà n-<Jua de-adà sà-AI fati nà preacl'à di veri di tu-càrà, cum li va mul'ari'mea, — vini zboru : feata cama mará -§-nà biligucà §-un nel; ma s-nu-1 fati, mintueà-ti, cà va ti: tal'tì.
6 II' dàsi s-tibà (8$ gtibà), cà nis li vrea.
     —   G'ine, s-tà ba§ mina, <Jfisi hrisicu, va s-mi daü s-li fa-'
     H'il'u di amirà nu cunuscù frati-su, c-aìst irà ca g'ift, ma
   nicu frati ul cunuscù.
     Bagà hrisicu s-lucrea<Jà, aspardi calati cità bàcàrà. ma (ivi io nu fà(eà. Lucrà <Jua 9-noaptea, ma din cot! §i duà cu <Jui s-adunà d' bb $i a§S cum li vrea h'il'u di vàsil'à, nis nu pu-teà s-adarà. Di curmàt, cripàt §i nisumnàt, càtà ViñirI sean z-deadi pi minà §i durnì. Fiòoru atumtea scoasi dit top ci càngicu neàlili §i alanti lugrìi di bàcàrà ali featà mari 15 §i bàgà n-sin areali fapti di hrisìc g-apoea ahurh'ì z-batà ni òocu ¿ac ! òuc ! Màsturu z-di§tiptà ¡ji vidùndalul a§à lucri mudati, <Jàsi :
     —     Oa ! mini ti esc mastur bun §i nu putùt s-adàr tfvà tini òiracu mi ntricù§I, si-AI binè<}I ! Si gtii, cà va s-ti l'aù li
sonumtà §-tini.
     Ma òiracu <)&si, cà nis nu poati s-Aagà la numtà.
     H'il'u di vàsil'à li lo lugriìli dimindati §i li dusi la isti sità. Aistà ma li vi<Jù, dàsi cu mintea-1':
     —   Oa ! cà-1' vini uruteata ! Aisti-s a meali lùcàrà !
25 la nu pistipseà, cà s-le-aibà faptà minà di hrisìc, ma f-tìneà caimolu tu ìnimà.
     A dao duà irà numta. Hrisicu dusi §i òiracu nu vru i ducà, cà g'oea irà viscùt reòcamàn. Cum fudì hrisicu, scoas perl'i di calu atèi di vimtu §i na ! dl-unàoarà viAi calu cu 30 strani ca di soarà, ncàlicà calàr §i zburà tu vimt Tamàit s-tur(n)à cuscril' cu nveasta. pàsi el a calui:
     —     Mutreà g'ini, s-ti anvirtègti di avàrìgàra a grambolui fi s-lu agudè?tì piati càèulà n-cap.
     Calu nu vrea dàcà adoarà, ak'icàsl cum s-facà §i 1-a 35 deadi pi càòulà ?i-l lo nih'amà j-di peri, §-apoea fudì ca rim-tul cu gònili. Aìst vini, discàlicà, z-dizviscù §i s-feati ca c-• ràc nàpòl. §àdù la duk'ani pinà vini hrisicu, cari acàtàs-U -spunà numta cu òudia, cum l'-u deadi calu cu sclota grambolui dupà cap.
capra-§ütA.
483
    —      S-h'im g'ini, n*<Jua de-a<Jà va s> ti l'aü la numta (ilú! dit measi, <Jàsi hrisicu a ¿iracluf.
    Púa lantá, luní, vini h'ilu di measi §i dimindá veri bili-gú(t §-neali di asimi.
    —      Bagá oara, <JSsi nis la hrisìc, s-le-adárl ti Simbátá, cá elusi bana-tl.
    Ti s-adará hrisicu? Iu-1' tàl'à capu, cum li càftà h'il'u di vñsál'á. Ma ¿iracu avu ñilá §i di càtà Viñirí searà scoasi lu-grilli din gapi, cindu durñá hrisicu §i bágá n gapi areali a-lanti. Domnu-su, sculàt dit somn, §-a§tir<}eá ocl'il' z-veadá tehnea éiraclul,
    Li deadi §-aiste la foata di measi §-aistà mult s-éudi, cá §tea ia, cà nu puteà s-li facà vir om dit aistà lumi, ma tácú, nu u feafi zbor.
    La numtà tot nu vru z-ducá ficoru, cà d^teá, cum z-ducá cu strañ reék'i ca g'ift. §-nàpòI ncàlicà calu di vimt §i-l' trapsi cu sclota §-a frati-sul unfi §¡-l' surpá càòula §i-l' discá pu|ih capu.
    §-tot a§á, z-dizviscú, §-a§tiptá dom(n)u-su. Alst l'i spusi :
    —     fivà! K'irù§I mult, cá §-a<Já i§á mu§atlu gone cu calu §-ea (i s-feati. Sá §til cñ Dumihica |i vini, sà soará huzmi-k'aru cu feata tea ñica. Va s-ti l'aü cu mini z-ve<Jí §-tini ¡ji càt ti strani, nu creapà, ma na parátí, fá noao.
    —     Oa, huh'e! <J8si óiracu, z-binám pin atumfea §i va z-vidém.
    Luní tah'inà vini huzmik'aru §i-l' 4Ssi:
    —     Mutreá g'ini sá-ñ fati cama goña veri, neali §i alanti cá ma nu, tl-tal'ü capu ca di un pra§, av<Já?I icà ma nu?
    —   Va s-li fac, va s-lifac, <Jüsi hrisicu.
    Aisti lugril vrea f áte ari di fluriá, c-a§á purtá ñica. Lucrá lucrá hrisicu, ma tot nu fàteà lùcàrà dimindati, a§á cum 1 càftà feata.
    Oiracu l'-fu ñilá di nis §i-l' gri :
    —   Culcà ti nih'amá, cá va s-lucrè<J mini.
    Hrisicu z-bágá §i éiracu scoasi dit gapi lùcàrà ali featà di fiurià §i óoc! bàteà cu <5ocu, z-4àcà cà el le-adarà.
    Le-adùsirà la feata tea ñica $i mult s-éudì, cà vi<}ù lugrilli a Tei, neàlili, verá, biligutü a l'el dit alantà lumi. Ñasi to-alantu udà 9-acàtà s-plingà, cà §-adusi aminti di fiioru atèi
  &
10
15
20
25
30
35
484
PER. N. PAPAHAOI
   ñic a vàsil'àlul §i §-a§tirdeà ocl'il' cu §amia, cà mult ul vrei Di fricà tàcù §i nu d^si tivà
                                       Dumi'nicà irà numta. Hrisicu sà viscù si nasi la numti. Cfiti l'-feati al éiràc s-ñagá deadùn, aìst nu vru s-ñagá. Mj 5 càt fu(jì nàs, fuga §-el, òiracu cu calu di vimt. Il' dàsi a calu::
     —     Cai, amvirtea-ti g'ini, §-atum|ea cindu va s-apruk'àm di casà, dà-1' unà sclotà dupà cap a grambolui, s-cadà mort-avd&§! i ma no-avdà§ì?
     —       G'ini, d^si calu, las-ul, cà va s-l'i daü unà s-nu ràminà io nifi nà bucatà di el.
     §-a§à feati. Cara-1' deadi unà cu diéoru, §-ul feaji dip bucati. Apoea calu cu flòoru s-amvirtirà ninga di dao, di trei ori §i intrarà tu casa vàsil'àlul, ca un soarà (i da §i dàsi
     —       Mini esc Nisa, h'il'u a vosi, cal mi pitricùt s-adùc ca I6pra-§utà §i di unoarà càdù pi dinucl'à §-là bà§à mina.
     Ul bà§arà pàrintil', ma frágil' nu cutidà s-intrà di fricà n-casà. Ma fiàoru ñic là gri:
     —   Vinìp, frati, cà mini nu esc ca voi z-và fac ràO.
     Apoea scoasi un per §i adusi §-capra-§utà.
20  — Aistà-I ti tati.
     Il' bàgarà curuñli cu feata ñica §i cumnàtili di multà ha-rao s-frindeà di ¿oc.
     Iràm §-mini acò §i gucàl, §i-ñí deàdirà pultarea di la ni-màl'ù, cari il' du§ di numtà. Acumpàràl §-niscinti dori ti voi. 25 cal me-ascultàtl §i g'ivàsìtl, ma ñ-i§ará furl'i n-cali §i-ñ li fu-rarà toati, te-a(ea ràmasit cu gura di§cl'isà.
                                                          (Spus de d. Fotiu S. Balamaci, din Pleasa, Albania.)
                        136.  Nivduk'aoa.
     Earà, (i nu-$ earà. Erà un tatà §-nà manà. El' aveà noauù fléòrì §i unà featà. Feata earà mu?atà, cum i soarli, ?-u SOcl'imà Nivduk'aoa.
                                     Viñe oara trà màrtare a feàtil'el. Cari nu u càftà §i cari nu u vru Nivduk'aoa s-u l'a mul'are! Ma pàrintil' §i frati; nu vrurà s-u da, cà mutreà s-l'-aflà un gone aleptu, cum s-no-albà altu sum soare. G'ine ma tu hoara ;lor gone alepti: 36 trà Nivduk'aoa nu s-aflà. Ma napòl, ma napòl frafl'i tuli-
NIVDUK'ÄOA.
485
                                      —färä Custandin—?i muma vrurä s-u märitä c-un gone din îoarâ.
    Cari-?ti cum, s-avdî' di mu?uteata li Nivdiik'aoá tu pàturl'i k'u§àdï a locluï §-nä duä, na lu virie un gone aleptu, un soare ç-u cäftä nveastâ. Tuji frati! ?-muma nu vrurä s-u da, 5 ma Custandin a|èl ma ñiclu z-bâgâ s-u da ?-u deàdirà a gôniluï.
    Márata featá fu märtatä tu màrdinea locluï.
    Vine oara aràul'eï ?i deade língoare greauä n-hoarâ firaoar-tea la tufi fléorl'i ali märatä manä ?-armase singurä, ca nisä 10 ti nu vrea, ma? moa?a. Ncl'isä ca lalle n-casä jileä ?i bläs-timà çi din gurä ac?i «Jî^eà.;
    —  Io cu-ahitä fumeal'e, Aï-armà? singurä ca cuclu, ca laea
?-ca corba. Nu-Ï un suflit s-inträ n-casâ-AÏ, nu-ï un suflit s-Ai da nä k'icutä de-apä, trä semnu!                             15
    Apoea z-g'ileà ?i mirulg'iseà çi eu gralu susk'iràt dit inimä 4îteà:
    —     A tutlòr s-lä mpärti'ti terï, a tutlòr s-lá datï ?-a tutlòr s-lá fâtèfï trisàl'ü, ma? al Custandin nu! AnaOimà-1' ?-ana-6imà-l', cà-A deade Nivduk'aoa tu màrdinea locluï, di nu-ï carï 20 s-iiï-o-aducâ, di nu-ï carï si-1' dîcâ aráülu, Ji-AI me-aflâ. Iu-AÏ h'iï, lea h'ile, tra s-mi vedï. cum armà? ermà, cum armà? pondâ.
    De-ahîtâ blästimare, Custandin, din groapä ïu ?-earà, loclu nu lo-acâtà, ma n-doauä z-disfäteä ?i din groapä corbul si sculà ?-la Nizduk'aoa, sor-sa, trâdeà.                        25
    Agumsi Constandin ?i-l' disi:
    —     Sorä-suricä, ntreadi-ti di fugä, cä-nt te-a?teaptä muma cu dor cum nu se-aspune.
    —  S-fure trä bun, fârtic, dî-nï si-Aï bag nivistè?tile §î s-
  fure tr-arâü, dî*Aï si-ñí bag läili.                          30
    Custandin, de, cum sil' aspunä?
    —  Trä bun, suricá, trá bun, ma ndreadi*te ma agoAa.
    Pua lantä, umplurä tàstrulu cu pine, ca?, carne ?i imnä
  §-fudï, agùmsirâ la un çoput, ningâ umbra di un gugastru. Çidurà 8-mîcâ pine. Aclò ïu mîcà sora cu fràtile, azboarà un 35 pul'û pre-almak'a di gugastru çi apîrAi tra s-cîntâ un laï cîn-tic, ca dipre-altâ lumi:
                  «Fik', fik-, fik' çi flk', flk', fik'! ïu se-avdî' fi ïu se-aspuse, mort cu viù s-micä dadùn ? »
486
PER N. PAPAHAGI
     —     Av(Ji, lai frate, $-1' viñe urvia di-1' viñe, ti-§ micá capii di-? micá pull'lu ? ti cintá ac?i aestu puil'ü? (i cintá ac?i di ?-o-aflá di la Dumnidáü !
     —       Nu-1' bagá oara, sorà, c-a?ì là-I cintarea pull'lor pre-5 aoate.
     Dupá ti micará. Custandin <Jise:
     —   Nu-ñí mi cafti, sorà, ndOeamá n-cap?
     —   Cá*te nu, fártic? Apleacá-ti caplu!
     §-apleacá Custandin caplu pri d¡nucl'ul a sor-sai.
1°  — UI! lai frate, t-añurzescu perl'i ca di mortu !
     —   Am di càloare, di azdare (asudare), sora mea de-azdare. Puil'lú nìpòi ah'ursi s-cintá :
                   «Fik', fik', fik' ?i fik', fik', fik' ! iu se-av^i ?i iu se-aspusi,
15                Viülu s-caftä mortui ?
     —   Av(}i lai frate, pondul di puil'ù ti bate ?
     —   Nu-1' bagá oara, sorà, cu bätearea là easte ac?ì !
     Imnà, imnä, du& dupu duà agùmsirà màrdinea di hoara
   lor, la murmintìl', iu eara groapa-1 Custandin. S-toarnà Cus-20 tandìn ?i-l' <JHe a sor-sai :
     . — Sora-ñi, surica-ñi, du-te tine acasä ma naintea, cä va mi tornu psin (putì'n) si-iil l'aü cälämarlu, cà lo-agàr?ìi acloea n-deanä. Du-ti, sora-AI, cà vin ?-mine.
     —        Cum s-mi due fàrtìc, sìngurà, cà nifi casa nu-ñí adùc 25 aminte de-ahì't k'irò fugata ? Aoafe tute par al'umtrea.
     —     Du-ti, sorà, calea ndreptu, tri? la casa noastrà e?I ! Na-ndreapta s-tiñi dipriunà, s-nu strìng'i dip ?-agundi acasà. M-poartà-s erg'i màri, ?i nicàlcate, stìzmile-s vàpsite lài, c-ac?ì vru muma ma g'ine, di cindu ti màrtàm tine.
30 pise aiste zboare ?i trapse Custandin in doanà la murrain^ ?i di?cl'ise groapa ?i intrà nauntru pali si-? aflà ari-hate, cà màratlu, di blàsteàmile ali mume, loclu nu lo-acàtà-loclu lo-arcà.
     Màrata Nivduk'aoà armase ca di k'ìcutà agudità. Ca de-35 angùrie agumse làita acasà. Erg'ile màri, casa làità u pà-lirà ?i h'er arsu-1' tricù prit ìnimà, cà lucre màri, lucre fri-coase s-tih'isirà ?-ea laea hàbare nu ?-aveà !
     Poarta erà ncl'isà ?i Nivduk'aoa bàgà z-greascà :
H'IL'O M09ÀT DE-AVIKÀTÒR.
487
—     Manfi, infinità ! n-casfi h'il lea munii, lea durutfi ?
—     Cari iM grea^te mumfi, susk'irfi moa§a di nauntru ? Io >am h'il'ù si-M greascfi mumfi ! TutI astemi dac tu laea rfi, Iu-1' mtcfi pondìl' verni. Unfi h'il'e §-ateà tu màrdinea •dui, di sibcpea-1 Custandìn, te s-nu da loclu di el, anà- & ma-1', anàOima-l'!
  —      Di$cl'ide, mumfi, di§cl'ide durutfi, cfi Io-M h'iù h'il'a ta, >-ii h'iù Nivduk'aoa §i-n vinu de-adùn cu Custandìn, tra s-ti ed §i 8-mi vedi, durutfi mumfi. Di§cl'ide §i nu blàstimfi !
  —    T® gretti tine ? Custandìn mortu-I di aM ?                    10
  —      Nu mumfi, ac§ì z-binèdl, cfi nis me-aduse pinfi n-Co-Iru (1) §i s-turnà si-§ l'a càlfimarlu. §-ca s-nu pistipse§ti, nutrea-M neiu di la deadit.
  Corba di mumfi, arsa di mumfi, fripta 9-lfiita dipuse scfirle ìu zore mare, agumse la poartà §-mutrì prit càrpi tur fi nelu 15 ili h'il'e. Di§cl'ise u§a 9-una cfidù moartfi di nfiuntru, alantfi lin afoarfi di prag.
                          (Spus de elevul Hagi Hroni Steriu — Cuflu—, din Bieasfi, Epir.)
               137.  H'il'Q mu$àt de-avinàtòr.
  Erà un-oarfi un avinfitòr multu mare. Oarfin-cfipfiìt, ma cu tute-aeste nu s-alfisà de-avinare: de-an dare pin& seara 20 il videàl ma^ cu tufek'a tu minà prit pfidùrl §i prit munti. Tu semnu trfideà, lucru mare. Gugoglu pri vimtu nu z-duteà, cit diparte s-erà priéa. U bfigà pri semnu §-o-agudeà ffirfi zbor.
  Mul'are-sa, cfi erà nsuràt, aveà un ficòr. Il' dUeà dipriunfi : 25
  — Bfirbate, alasfi-te de-avinare §i mutreà de-acatfi virnu lucru, cfi nu vedi pri te cale agumsim ?
  Iu-1' si bfigà minfi, Iu-1' intrà a lui tu cornu afeale zboare ? Ma§I cindu cfidù lindit greti §i s-apruk'è s-li tindfi §i s-tragfi dìt lumea està, adukl, cfi no-aveà lucratfi tivà tu banfi-l'.30 Vidù atumtea, cfi avinarea no-are virà prucuk'ie §i tr-aestà vru, barim, ca fiéorlu a lui, cari erà àie atumtea, s-no-apuefi 1
   (1) A?a se nume?te cimitirul, fiind alt-datfi codru aci.
488
PER. N. PAPAHAGI
   calea lui. Nîs dicara, cìndu aduk'ì, cä ncarcä dit lumea está cá l'i se-apruk'è oara, acl'imâ muFarea çi-1' «J'se :
     —     Avdî, mul'are! mine feéü cum feéü ç-o-arucutiï bana-eu sînde, cu proñl, ma vetjï, fiéorlu s-nu faefi ca mine, s-no*
5 apueä calea mea. Ma va z-mor, s-li l'ai àrmatle çi tu patru-sute di guve s-le-ascundî, tra s-nu tivà di le-aflä fiéorlu çi-i1 tâcîneaçte sä s-faeä avinâtôr.
     Dupä aeste zboare, ncl'ise ocl'il' çi trapse trä totna.
     Lu ngruparä cum puturä, ca oarfìn te-çl erà. io Mul area, cara-1 plîmse te-1 plîmse, li bägä g'ine tu cornu gràirle a bärbatu-su! çi mutreà tora s-lu bagâ fiéorlu pri virä tehne bunâ. « $-ma ndol groçï, mindueà nîsâ, ma? s-nu moarâ di foame çi ma; s-nu-1 ved dua tutâ eu tufek'a tu mînà. Cu tehnea omlu ç-u scoate pînea totna.»
15 A fiéorlu! nu l' erà bun lùcurlu, nu-1' se-açtirneà curlu pri tehne. L'-aun4eà a tatâ-sul. De ! gor(ul nu cade diparte di gortu. Acçi ç-el, lu l'-alâgà mintea tutä dua ? S-aibâ 0và tutek'I, tivà cordi» s-ampàturlà pâdurle çi muntîl' ; cä no-aveà fáriná to-ambare, nu-s sicli(eà dip-çi-dip.
20 Unä 4uä, lucru no-aveà, acafâ çi ntreabâ mà-sa:
     —   Malcà, te lucru adrà tatâ-nu ?
     Mà-sa prota nu vru s-l'-aspunà, cä nu videà seamne bune la nîs, ma, cari il' bägä sula tu coaste çi nu-1' dâdeà banâ dip, l'i se-aurî' cu nîs çi-1' dise :
25   — Avinâtôr erà.
     —     Afeà vream ç-mine ; tora s-ñi spuàl lu le-are àrmatle, cä vol s-mi duc svinare.
     Mutreà mä-sa cum di cum s-l'-u sufä mintea, cä nu-s bune aeste, fiéorlu o-aeätä ca gumarlu pri punte : àrmatle ç-altâ nu ! 80 fe ocl'il' s-l'i scoatä muma ? Ndisi greü cu el. Se-ascapä nä oarä ma naintea, l'i li deade çi s-faeä cum va. Lì lo fiéorlu, le-açtearse, le-aumse g'ine ç-muçàt, li kr'icâ de-anù-mirea çi ea-t-lu svinare.
     Nu z-dipärtä multu de-acasâ çi ea, lu veade un puïl'ü muçàt 85 pri un àrbure. Fiéorlu M'a la ocl'u, trade çi-1 agudeaçte. Canda fu avinâtôr di totna! De-atumtea ç-u bägä s-nu tragâ mînà de-avinare.
     Nä duä, cu sop multi, içirâ svinare. Imnarä-imnarä tutä dua, bäturä väl'url, pädürl, munti grel çi nu puturä s-aflá
H'IL'O MU$ÀT DE-AVINÀTÒR.
489
avinàt. Seara agùmsirà la Pàdurea-Lae. Di cindu tfneà minte au§àticlu, vìrnu no-aveà càlcatà Pàdurea-Lae. Nu cuticjà virnu s-intrà, cà nà lamne §ideà aclò ma avdà, cà-1' calcà virnà om loclu, s-aurnà dit pàlatea l'el si-1 mìcà di viù.
    Ma fióorlu nu erà om sà s-toarnà acasà cu tufek'a goalà. 5 Tr-ajeà là «Jise altntòr :
    — Io va mi due, va intru m-pàditre, nacà aflu tivà $i i|e z-va s-easà. Cu tufek'a goalà nu me-am turnatà putè §i necà am dipri minte s-mi tornu.
    Mutrirà sotl'i s-l'u toarnà mintea, s-nu intrà tu Pàdurea-10 Lae, cà va-$ k'arà bana; el, prit unà ureacl'e l'-intrà, prit alantà l'-i$à.
    Sotl'i, cara vidurà, cà nu-1' si §utà mintea cu virà trop, cà s e-apufàsì s-moarà, lo-alàsarà §i s-turnarà acasà.
    H'il'ù-mugàt de-avinàtòr, fàrà fricà si nh'ipse tu Pàdurea-15 Lae §i te s-easà, z-beasà ! Cìt feate ndoauà drà$cl'el §i na lu veade ma nsus unà ursà cit un buval, mare 9-fricoasà, te vineà citrà nìs. H'il'u-mu§àt-de-avinàtòr l'-u tine tu k'eptu 3-0-arucuteaste m-pade.
    Ma cripà tufek'a bum ! si se-avdi' pinà la lanute tu pàlate. 20 Se-astrapse nafoarà z-veadà, cari e-atèl cu doauà càpite, te vine s-l i calcà loclu ? Aurlà ea :
      —  E ! cari h'il tine, te cu tèdi s-ni calti loclu ?
      —  Ea cari! d*se h'il'ù-musàt de-avinàtòr, umple tufek'a
   3-aminà pri lamne.                                           25
      G'ine ma n-cot, tu cacu k'ireà milànle : cur?umlu deade di lanute s-càdù m-pade. No-acàtà pl'umbul, cà làmàile, vedi, no-au k'alea moale. Nifi cu topa nu le-arùk'.
      Trade fiéorlu ninga unà, §-ninga unà, s-ninga unà, pinà li gulì tute fusek'le si lanute, cu tutà goada te-l' fàteà, nu30 càdeà.
      —  Torà, greaste lamna, t® vrel s-ti fac?
      —  Torà, micà-mi, dite flèorlu.
      —    Pinà torà virnu nu cutidà sà-ni calcà loclu. Tine h'il sìngurlu fióòr §i-nl ti pari ca gone, ma nu-nl aspunl : a cui 35 h'il'fi h'il, tine \e cutidà$I s-arùtl pri mine?
      —  Eù h'iù h'il'ù de-avinàtòr avdi't.
      —    Macà h'il a lui, dite lamna, na, ti l'ertu, nu ti mie. Lu §tiu tatà-tu, l'irtatlu, erà multu gone, Duml'artà-1. De-aoà
490
PER. N. PAPAHAGI
   §-nàinte datà-I di la mine s-avìAI tu pàdurea mea di ette ori vai vrel.
     Fiòorlu, ca vinìt dit lumea nantà ! S-hàrisì di zboàrile ali lamiie. Bili apoea ursa vàtàmatà, il' lo k'alea §i s-turnà acasà. 6 Virà nu se-a$tiptà s-lu veadà turnàt §i cindu s-turnà, nu §tea cum s-lu oama hàrseascà §i s-lo-alavdà trà guneata te-aspuse. Lu nvitarà s-o-aducà k'alea ùrsàl'el la vàsil'elu, cà v-a-1' da doarà mare trà nisà. E1 nu feafe altà soe. Lo k’alea §-o-aduse ndreptu la pàlatea vàsil'elul. io Là poartà lo-aflà vizirlu. Aestu, care veade cà k'alea easte di multile, vru s-o-aducà nis doarà la vàsil'è. Tr-afeà 4Ue a fiòorlu! :
     —   E ! lif-u vindi k'alea està ?
     —   Nu u vindu, dite fiòorlu. O-adùc pisk'ese la vàsil'è.
15 Ac§ì feate. Vàsil'elu di haraùà, l'-umplù gek'le di paràd’i a flòorlui. Apoea aci'amà vizirlu §i-l' dite :
     —     Mutreà, tine de-ahi'ti aàl te am tu pine $i pinà tu minuta està nifi nà §il'e nu n-ai adusà trà aduteare-aminte, §-a-estu fiéòr di putè nicunuscùt §i vedi te pisk'ese mu$atà aduse ?
20 Sà nvirnà multu vizirlu di cuvenda està §i di oara tea micà vinate multu pri fiòòr, cà lo-aru^nà ntrà vàsil'elu. Mutreà cum di cum s-lu k'arà di oarà tea. Acàfà sà nfapà, z-bagà ntàpàturl, fitil'e la vàsil'elu §i sà-1' dicà :
     —        Doamne, s-aveàl pull'lu hrisusìt, ca tine altu nu vai era 25 tu lume.
     —   A m d-lu s-lo-aflu ? grea§te amiràlu.
     —   H'il'lu mu§àt de-avinàtòr poate s-lo-aducà.
     Il' gri la pàlate. Il dimindà vàsil'elu :
     —        Avdi ncoa ; tine te-adusi§I k'alea di ursà, s-nt-adùti §i 30 pull'lu hrisusìt, cà di nu, te-aspindur ; multe nu §tiù Io.
     Fude ficorlu acasà, nvirnàt, §i cu caplu pri k'eptu. D-Iu s-lu scoatà pull'lu? Cara s-minduì, te s-minduì ^ji-§ frìmse mintea, te-1' treate prin cap ?
     —        AI s-mi due la lamne; ea poate ijtie, lu bineadà pull'i 35 hrisusitl.
     Calea-calea duse h'il'ù-mu§àt-de-avinàtòr la lamhe. §-a§-puse a l'eì calmolu $i plìngul te-1 aveà. E a $-ea te paté di vàsil'elu; cara s-nu adùcà pull'lu hrisusìt, il spìndurà.
     -- De-aestà te aspàrl? Bag-u strimbà! Cama li§òr lucru
H'IL'Ú MU§ÀT DE-AVINÀTÒR.
491
lc-aestu no-are. Ea te vai fati : L'a doauà bufi ; una s-u impl'i cu óinuse $-alantà cu apà. Du-te apoea mànjinea de-imare. To-ateà cu óinuse s-te ascundi ti°e Pull'i vai vinà sà ie-adapà §-apoea va intrà tu butea cu óinuse sà se-antàvà-eascà. Tinde mina §-acatà un puìl'u. §i sìnàtate bunà.         &
   H'ii'u-mu§àt-de-avinàtòr feate cum lu nvitá lamña. Z-duse ni butti màr<Jinea de-amare. Nu treate nlscintà parà si na u azboàirà nà urdie di pull' hrisusìtl. Biurà, te biurà dit butea cu apà si vrurà sà se-antàvàleascà tu ¿inuse. Trac 1 fi ¿ori u mina si t& lo-acatà unlu di el'.                     io
   Lo-aduse la vàsil'elu si*? lo bàhóise §i numà mare. Vizirlu, avtji'ndalul si vidì'ndalul aestà, fàtl-fàtl alàxeà di nàràire si cripare te-1' vineà.
   —   Stài, minduì vizirlu, tine nu va-ñí ascàk' dit mini. X-u
h'erbu Io, t*u eoe!                                            15
   Vine si*l' dHe a vàsil'elul :
   —     Doamne, mare h'il, avùt h'il, s-ca tine altu nu vai erà, se-avuril tine Musata-Loclul.
   —   Cunosti virà, te s-poatà s-o-aducà, groaste amiràlu ?
   —   Cari altu, ca h'il'ù-musàt-de-avinàtòr !                20
   Eara pitreafe vàsil'elu si-1 acl'amà §i-l' greaste :
   —     S-fatl, cum s-fatl, Musata-Loclul s-ftl-adùtl, cà s-nu, te-aspindur. Zboare multe nu sti& !
   Fióorlu fuga nàpòl la lamña. Lamña, cari si zdrudeà cu nis, lu nvitá tute cum s-facà si cum s-adarà, tra s-aflà Mu- 25 Sata-Loclul. §-adrà fióorlu uuà pàreacl'e di curdel'e di h'er, lo unà veargà di h'er tu minà sà se-andrupascà, secate nà crute la icoanà si lo catea citrà la Musata-Loclul.
   Imnà s*imnà tutà dua> ca to-ascàpitata soarlul veade sum un àrbure dol buval' fripti tu sulà. Pinà ca se-aproak'e fi-30 ¿orlu, atèi om scoase friptal'lu si tu nà minutà doauà mis-càtùrl il feate.
   —     Bre ! sà-l mìcà luplu, dise cu mintea fióorlu, te om s-h'ibà aestu. Ea s-lu ved di cam-aproape.
   S-apruk'è si*l' gri :                                       35
   —   Bunà-fl oarà, lalo.
   —   G'ine vinìsl, nipoate.
   Apoea s-tease óoarle si bràtile nà oarà si dise :
   —   Ah, s-avearim ninga virà ndol, poate vrea mi satur.
492
PER. N. PAPAHAGI
     —   Multu gone va h'ií tiñe s-mip ahí't multu ?
     —      f ivá nu h'iü lo ningá h'il'lu de-avinátbr, te acá^á pull'la hrisusit.
     —   AJél ío h'im!
&   — Mi vreí s-mine.
     —   Cum s-nu ti vol ?
     S-feáprá fártáp dol'i 9-loará calea citrá la Mu§ata-Loclui.
     Imnará, imnará s¡ ea lu ved di larga multu, un om an-cárcát cu aroacute di moará §-cu tut-aestá, un ¿ór b&gá pri
10 un munte 9-alantu pre-altu. pénurle §-oáhtile trá nís era pvá dip. Le-antrisáreá cu ma marea ligureatá ca un pull ú azbuírátbr. Piná sá-1 veadá g'ine, l'-agumse.
     —      S-nu-p h'ibá di ocl'u, gone h'ií tiñe, «Jise h'il'ü musát-de-avinátbr. Ncárcát co-ahíte aroácute s-pop s-alá<JI ac§l r
I5necá s-are vi<Jutá, necá s-are av<Jitá puté.
     —      fe vi^ü^I tiñe ? S-eü h'iü gono, ma s¡ h'il'lu-musát de-avinátór, |e acátá pull'lu hrisusit di viü, nu-1' si mxcá goalá. Ateu-I gone, te-í.
     —   Sá-1 ve<JÍ ti dup cu nís?
20  — Av<JÍ nu mi duc? Ncape zbor?
     —   lo h'iü; ai cu noí.
     S-feáprá fártáp trell'i: h'il'lu de-avinát6r, Micá-Multá §i Alumtá-Cál'uri si palé l'-u deádirá nclo. G'ine ma Alumtá-Cál'urí nu erá nviplt s-imná pre-agalea, ca virá státüt; el il'
25 lo ngriéca dol'i sop s-acá|á s-imná imnaticca de-a luí, cum $tea. T-uná <Juá feáprá cale de-un an.
     Cum tricurá prit un lac, ved el' un om timtu (tes) uná cu loclu, canda duráá. II' greagte fiéorlu:
     —   E, oaspe, t©*adári apa?
30  — fe s-adár? Ascultu s-avdu te fac morpl' s-oáminl'i (e
   dormu.
     —   Mare lucru ? Tiñe no-al páreacl'e atumtea tu guneatá ?
     —      Gone, gri Avde-Tute, c-ac§l-l' «Jiteá pri numá, nu <Jic cá nu h'iü, ma si h'il'lu-musát-de-avinátbr m-pade nu cade.
35  — Sá-1 ve<JT, ti dup cu nís ?
     —   Cum s-nu ti dup cu ahtare om av<Ji't.
     —   lo h'iü atél fidbr.
     II lo s*&estu, s-feáprá fártáp tup páturl'i, patru oamiúi cu semnu, cum nu se-aspune si trápsirá calea.
H'IL'Ü mü?Xt de-avinAtór.
493
    Cítrá di seará agümsirá la un art'ü. Acló |e s-tá veadá ocl'il'? Un lucru trá ñirare: Un om ^ideá de anantá parte a.riülul §i surg'á tutá apa 9-apoea u sálg'á pale. Erá Soarbe-A rlülu.
    —   fe fají acló, oaspe? ntreabá h'il'lu-mu§át de-avinátór. 5
    —   Ea, me-agóc, sá-ñl treacá oara, cá no-am fe s-fac.
    Feafe fiéorlu $-co-aestu, cum adrá §-co-alanti. II lo tu su-
tatá §i-l feátirá fártát. Apoea tin|¡r trápsirá la Mu^ata-Lo-cluí. L-aveá armasá ninga ná (Juá cale. Seara -discálicará z-doarmá ningá ná pádure, íu ntunicará. Cum $ideá tes fiéorlu, 10 avde ná vreavá mare. Z-dute la loclu d-Iu i§á vreava, z-veadá. fe curá? Era un vultur, uná vaspe 9-uná furnigá íu sá ncáéá z-dipirá. Aveá aflatáná le$e §i nu §tea cum s-u rnpartá. Fiéorlu lá u mpárti', cum prindeá: a vülturulul 1'-deade cama multa, a vaspil'eí pufi'n sinde, a furnigál'el tut 15 aceite, cá tuft armásirá mbunáfi.
    Tr-aestá vulturlu, fumiga §i vaspea vrurá s-l'-u discüm-párá. Arupse vülturlu ná peaná, l'-u deade a fiéorlu! §i-l' 4ise:
    —      Di cite orí va-ñ! a! anang'a, di cite orí va te-afli tu strimturá, aprinde peana ?-eü tu minutá va vin la tine. 20
    Tut ac$tye cu vaspea $i-cu fumiga.
    El li bágá n-sin ?i z-duse di z-bágá la so(I. púa nantá na-1' la Mu^atá-Loclul.
    Vine la má-sa ali Mu?ate-a-Locluí $i-l' 4U©> cum ©8 vine .sá-1' caftá feata nveastá la vásil'elu dit hoara lor.        25
    —     Buná, lá 4U© má-sa, v-u daü, ma prinde, sá ^tií, cá h il'e-mea nu s-l'a li?or, li§ór. Vol prota z-vedu ndoauá gu-netl di la pitricufl'i a vásil'eluí dit hoara ta §-apoea, cara s-aspunétí gunetli, z-v-u daü.
    Ntreabá fiéorlu nápóí:                                      30
    —   Ca fe gunea^á cafti di la nol ?
    —     Ea te: lo am un 0iriü te vivintl éireapurl di pine micá, fárá s-acümtiná; afli tine un om din hoará-fl s-micá cama multu ?
    —   Gine, 4ite fiéorlu, s-mi minduescu §i t-©düc gueapea. 35
    A luí l'-erá sá si ntreabá cu Micá-Multá, te micá, micá di-
  priuná §i viráoará nu-s sáturá. II' 4¡t©:
    —     Av4i t© ©aftá de la nol muma feátál'el ? Potl sá-1' fatl éor di l'epre? Vmntí éireapurl di pine-1' 4>c aoá, nu ?icá*
494
PER. N. PAPAHAGI
     —  Ma§ vivinfí, grea§te Micá-Multá; cá te nu patru-cjáji' Lo-aduse dicara la muma li featá. Cara li bágá náinte,
                                         tac-tuc! tac-tucl li dipiná tute t-uná oará §i nu-s sáturá.
     —  No-avép §-altá pine? ntribá el cari li feate g'ine.
5 . Vi<Jü mfi-sa Mu§átil'eI-a-LocluI cá nu u scoate náparte co-aestá, s-mindui la altá. Tr-at©á <Jise:
     —     E, gine, aestá u feafit; tora ea te-I luguria: De aoá ca un mes cale easte ná fintiná cu apa de-amálamá. Oiriúlu a mel dute-vine t-uná <Juá. Cara s-afli un om t© z-ducá-z-viná
10 isea cu nis, t-u daü feata, cara nu, sinátate buná.
     —  Lucru t© s-fate, grea^te fióorlu.
     —  Na-1 Alumtá-Cál'uri, t© fu<}eá ca vimtul §-cam-agoúa. Nk'isirá dol'i cu Oiriülu §i piná s*tá fretl ocl'il', piná s-
   ascúk', Alumtá-Cárurí duse la fintiná. Va l'-u <Jift nu feate 15 ná oará cu oara. Umplü vaslu cu apa de-amálamá, fea^ doauá drá§cl'ál §i agumse piná tu mesea di cale. Aclb, t© mindui nis? AI si-1' trag un somn, fártic, cá piná z-viná eiriülu al vásil'é, am k'irb. §-apoea s-me-antriteare ninga. tut lo-agungu §-lo-alas. S-culcá dicara $i lo-acátá somnul $i 20 durñl.
                                         A§teaptá fidorlu-de-avinátór sá-1' viná Alumtá-Cál'uri, nu
   lo-are. Acatá fiéorlu s-intrá tu minduire greauá, cá t© páti aestu om ? Iu k'are, de-aminá ahintu, oá nis lu §tea, cum cá tu ná oará cu oara puteá z-ducá §i z-viná? S-toarná citrá 25 Avde-Tute,t©-av<Já cum zburá mortil' §i durñitl'i §i-l'dite:
     —  Bagá ureacl'a tu loe, vidém te fat© Alumtá-Cál'uri. Avde-Tute te-av<Já cum zburáscu mortil' §i durñtl'i, s-tease
                                         m-pade, éuli ureacl'a §-av<Ji cum hárbuleá Alumtá-Cárurí.
     —       Doamne, Doamne, doarme, aestu l'-coate somnu di greülu. 30 S-toarná h'ilü-mu§át-de-avinátór citrá Soarbe-AriÜ, te $-
   agucá cu apa, di ngl'itá surg'indalul ariülu §-apoea-l vumeá §i-l grea§te:
     —  E, fártate, potí sá-1 di§tepti?
     —  Stáí, tine, cá-1 fac lo sá z-di$teaptá ca upárit.
                                     35 Tu oará soarbse un ariu ntreg §i-l sárgl'i tut priste Alumtá-Cál'uri, di t-ul feate ambl'ü-pirpiruná. Alumtá-Cál'uri, cara
                                      lo-aráti apa, s-astrapse mprostu ca upárit. Caftá vas, vaslu se-aveá virsatá, cá tricü 6¡riülu alánt §i-l' lu virsá tut, cindu . z-dut©á s-umplá. 'fe ti fatl tora ? Nipbl la fintiná. Cindu a-
H'IL'Ü mu$At de-avinAt6r.
495
                                       gunde aoá Siriülu cít aveá agumtá §i erá avursít: üilá mare.
II' curá asudorli cap de-ariü. Nu k'are oará Alumtá-Cál'urI ma c-un éor pri un munte, co-alantu pre-alantu §i na-1 la hoara Mu$átil el-a-Locluí, cu virá 4—5 orí ma nainíea di 6iriü, te nu se-aveá acumtinatá luvá. Óor di l'epre 1-feate. o
   §-co-aestá h'il'ü-muíját-de-avinátór, u scoase n-cap. Vi<Jü má-sa Mu§átil'eI-a-Locluí, c-aoá nu-I gucáreale, §-cá aestu fl-cór nu-I om de-arad á. Prindeá tora, dupá ligáturá, s-l'i da feata, ma l'-vineá greu, cum sá si mpartá di ea §i s-u da tu loe ahintu dipártós. §i tut s-mindueá si sufseascá tivá, 10 te s-nu poatá s-u facá fléorlu 9-acgl s-l'-arminá feata. Nipbl II' táclni pvá.
   —   H'il'ü mu§át-de-avinátbr, am un puíl'ü te poate s-ú-a-
ducá n-gurá apá-vie, aBánatá; vedi de-afiá $-tine. Al'umtrea nu ve<JI featá ntr-ocl'i.                                      16-
   Fiéorlu ntreabá Alumtá-Cál'urI, fur-cá §tie di apá-vie, a8á-natá. Aestu hábare no-aveá de-ahtare apá. Sta fléorlu §i-^ éucutea§te caplu, cari sá ntreabá.
   —   Ha! l'-tácinl di ná oará, vulturlu poate, cá §ti, ca puíl'ü
te-azboáirá prit tute lócurle.                                  80
   Aprinde fléorlu peana di vultur §i piná s- ti scoli mprostu na-1 vulturlu.
   —   Te mi vrel, Doamne?
   II' dU® fléorlu, te curé, s-fure-cá poate s-l'-aducá apá-vie, fárá moarte.                                                    so
   Niti aestu no-aveá hábare de-ahtare apá.
   —   Nu §tiü, Doamne, §¡ no-am avditá; nu-l ná siptáminá
di cindu-ní muri un puíl'ü. Cara sá §team i cara s-aveám avditá, cá easte pri loo ahtare apá, de-anantá parte vrea-1 tornu $i poate-poate, cá nu-ñí si duteá scumpul.             30
   —   Caftá tora trá mine, dit® fléorlu.
   Se-aleápidá vulturlu tu niór pa§te ocl'il' divarliga. Di* parte-diparte, largu multu, andárea§te un puíl'ü cu un puéic in gurá. S-aurña$te pri nis, lo-acatá cu éoclu $i-l' l'a pu-éiclu mplin cu apá-vie, aOánatá, §-o-a-dute la fiébr.          35-
   Atál puíl'ü erá a mümálel ali Mugate a-Locluí. Cara sá s-turná acasá, u pátá fiéorlu, c-armineá cádüt. G'ine ma vul-tnrlu, to-acátarea te-1' feate, l'-arupse ná peaná §i pul'lu va s-turná imninda, val dU*» dipu plicarea a h'il'lul-mu?át-de-
496
PER. N. PAPAHAGI
   avinätör. A màlcâl'el ali Mudate il' vineà s-creapâ. Je si scoatä tora, cä nu putù s-lo-acatä tu tivà fióorlu? L'-gri nàpòi
     —    Ma s-potl s-fa^T ningà un lucru, nu (jic altu fivà : la-C h'il'e-mea di la mine çi s*(î bineadä.
5   — Cu numa-1 Dumnidàù va-1 fac. Ca (e lucru easte?
     —    Am nä ambare cu grin, gòngale, mel'û, ortju çi di tuie vìpturle. Caftu, tu nä duä ç-tu nä noapte s-lo-alèdb ahorva grinlu, ahorva mel'lu, ordul ç-alante tute.
     Fiöorlu nu dise: nu. Ease de-aclò, aprinde peana di furio nigá çi ea-ü fumiga n-fatä-1'.
     —    Te mi vreï. Doamne ! Agumse oara s-tä discumpär bunlu te-n! featiçï ?
     L'i spuse fiöorlu t© curä.
     —       Aestä nu-I tivà dip. No-are lucru cama liçôr trà noi I6c-aestu, greaçte fumiga.
     §-aduse fumiga tute soàtile, tutâ furnigamea çi ca6e unà çi mpârtî' lùcrulu, ç-pînà de-adoarä vìpturle erà curate çi aleapto dupä siminfä.
     —       9-aestä u feôü, dise fiöorlu, tora te altä vai dty ? Sá-ñi sodai feata-tì!
     —    G'ine, gri mul'area, du-te çi l'a-ü h'il'i-mea, ma ea te easte luguria : La mine suntu 40 di feate. Tute-s muçate çi tute ç-o-adùc unä co-alantä. Muçata-LocluI cu nise easte. S-pu-tearil s-u cunoçti, a ta s-h'ibä.
S5 Fiöorlu arîdeà pri sum mustáti di murafetle ali mul'are. Ease ç-aprinde peana di vaspe çi vin inda, il' dite ç*aiçtèi trá te u va.
     —    U çtiü Io, cari easte Muçata-LocluI, ma s-no-ai dip gaile. Sä çtil, cä ma va s-intri tu udâlu atilôr 40 di feate, Io va u
SOntap la ureacl'a ndreapta pri Muçata-LocluI. Tine s-tá dis-fàtl ocl'il' g'ine çi z-vedl, cari va-ç aducâ mina la ureacl'e afea-i Muçata-LocluI. L'a-t-u di mînâ.çi du-t-u acasà-fl.
     Fiôorlu li bägä tu mäduä tute çi duse tu udâlu eu 40-li di feate. Mutreaçte fiôorlu tute feàtile, cari di cari cama mu--Sôçatà. lu z-duk'ascâ, cari easte Muçata-LocluI? Tute erà ca luna ç-ca steàlile, cä d-iu da soarle ç-pîn to-aseäpitata lui ahtârl feate nu se-aflà. Çamiç-patrudâtle erà luteafirl vil.
     S-ta fiôorlu ç-li mutreaçte çi cît-cît s-k'arà di minte. Veade
                                                                                           MU9XT DE-AVINÀTÒR.
497
■1, cä nä featä si tul zgrimà la ureacl'e. Aduk'l, cä ea-I Mu-ata-LocluT. §-o-acatä di minä §i u l'a.
    Mä-sa feàtàl'el nu cam-aveà te z-greascä. Ac§ì l'-erà scriata ili Muijate-a-LocluI, sä s-märitfi tu loc dipärtös. Tr-ateä §-mä-;a u bà§è tu doaule fä|I feata, bä§0 §-fiöorlu tu frtmte §-lä JTse cu graiu dutye ?-cu plingul la ocl'i:
    —      AI, dutèfl-và oarä bunä, sä-ül binàri §i z-y-avdu totna 5’inea.
    Mu§ata-Loclui, tu fugä, s-toarnä §i-l' caftä a mä-sal öiriülu =i-apa-vie, färä moarte. Mä-sa, cu tut cä fineà la lùcrile aeste ahärzite, s-nu-1' fringä inima featäl'el, l'i li deade.
    Agümslrä cu numa-1 Dumni(}ä n-hoarä la h'fi'ü-mu§ät-de-avinätör. Fièorlu, cari vi<Jù cit multu-1 va Mu§ata-LocluI, §-u t?nii trä nis §i nu vru s-l'-o-aducä a väsil'elul. L'-aprease limba perl pinä s-u l'a 9-tora s-l'-u da a väsil'elul öirea^e n-gurä? Nifi mindueà la estä.
    Avde väsil'elu, cä h'il'lu-mu^àt-de-avinàtòr ?-u ncrunä Mü-§ata-LocluI §i foc s-aprinde. Pitreate niscintl oaminl di la pä-late s-lu vätämä. A tèi' oamini t-ul acatä §i ti-i fac filil-filil. Mu?ata-Loclui, avdi'ndalul ni^anea te s-feate, cä-1 vätämarä bärbatlu, l'a apä-vie, lu pruscuk'agte §i lu anviafiä tu minutä A poea-1' 4U® "•
    —      e stai §i-l' mutregti ae§ti oamiäl ? Tine Oiriü, a§tepti tjicä di doauä ori?
    Särgl'agte h'il'lu-mu^ät-de-avinätör pri di nä parte, öiriülu, pri de-anantä, $-car!lä u inträ, tal'e §-micä öiriülu, tal'e 9-micä, ü' micä tufi cu tute strane §-cu tute ärmate. Apoea öiriülu, trapse la pälate. §-aclò tut acuite : tal'e §-micä, tal'e §-micä, !l' micä tu|I cu tut vàsil'è.
    Armase väsilia färä domnu. Atumfea fièorlu, ca teü cama gònfie, s-alnä pri scamnu §i s-feate nis amirä §-Mu§ata-LocluI amiroane §i binarä nä banä di domüi.
    §-eràm §-Io aclò $i ateàm(aduteàm) a cui brin, a cui fus-tanelä, a cui färüh' noauä di tal'atinä. Ma cum triteàm pri la ari'ü särgl'irä cinl'i §i gap-gup, gap-gup, là si pärü cä täruh'le sun h'icate, brinlu matä, fustanel'a plästurä §i trade un de-aoà, trade anantu de-aclò, ài le arùpsirà §i li micarä.
                        (Spus de Papa Costa din Samarina, Epir.)
5
10
15
20
25
30
35
                                                                                                                  Papahagi, Banne arom&ne.
32
498
PER. N. PAPAHAGI
                                        1B8. Vanì Tastrul'a.
                                        /
     Erà ná oarä un om, cu numa Van Tastrul'a. Aestu V:. i 5 feate trei ani tu xeane. Aclò, lucrà cît lucrà cri§tinlu, rei prucuk'ie mare no-adrä. Tut amintàticlu al Van Taslrula cìndu fu sä s-toarná tu loclu a lui, fu tre! cärintänT.
     Tre!, tre!, mintuì Van. Acçi-nî fu scriata.
     §-bágá tret cárvel'i di pine tu tastru §-l-alâsâ sin átate ;i 10 sotjor. O-adunâ citrä n-hoará-1'.
     Van Tastrul'a, {e cä nu s-turnà amintät, cä nu ç-u mìci inima. Ç-erà näöeamä haï-hulù. Imnà ç-cîntà calea, di vâzf t pädurle çi s-bâteà muntîl' dit Oimeal'e.
     Imni'ndalul ç-cîntî'ndaluT, deade tu nä pädure greau.. î&N-cale l' ease un orbu (un pitàéü). L'-acaJá calea, cu min: teasâ ç-apîriia§te s-tearâ :
     —   Dä-ül ß-a nia un parâ, Dum-1'artä-tl pärintil' ?
     Van ca Van, ma inima l'-erà bunä. Scoate §i-l' da nä cà-rintanä §-unä cärveal'e. Apoea §-mutri calea, cum $i §to°. 2o Ma nelo näpöl altu orbu, cu alte strane, l'-tine calea, c.. mina teasä.
     —   Dä-nl ç-a üia, te te-alasá inima, Dum-l'artä-tl pärintil
     Van, suflit bun, üiläös pin tu mädua di os, te mintueaçte ?
     —   Poate märatlu no-are mäcatä cariate di cìndu?
25 Scoate, l'-da nä cärintanä §-ai§tùï ç-unâ cärveal'e. A est . orbu s-h'ibä Hristolu !
                        f
     Hristolu §tea cä Vani Tastrul'a-ï om a càlil'eï, ma vrea i-veadä, sä s-umplä s-eastä-cä buneata lui are màcine. Vidi:, cä Vani no-are màrdine tu bunäteafä. Tora te sä-1' faeä ? Ai 30 sä-l' caftä ninga unä oarä.
     L'-ease näpöl in cale, tu pädurea ntunicoasä, c-aù§ vecl'u. eu perl'i pin de-anùmire, tut cu mina teasä.
     Vani, cu tut cä-1' gurlidä mäfäle di foame, nu s-mindueaçu-multu : scoate §i-l' da cärintana ç-pînea te-1' avea armasâ : f6 — Na, díte, io a tía §i Dumnidäü añia!
     Hristolu nu putù sä s-tinä çi-1' d>te :
     —     Sâ-nl bînèdl, Van, tine h'ii criçtin bun §i Dumnidäü va ti veadä. Nveatä, cä Io h'iü Hristolu, te-1 agutàçl cu tut te avù§ï. Caftä-iil te vreï, s-tä daü cu doàule mini.
VANI TASTRUL'A.
499
         f
    Al Vanì l i si lo videala. ¡J-fricà ocl'il' di òudie ; vis easte, alih'a easte, nu §i §tea. Sta §i s-freacà in cap §i fé s-caftà r»ti-l' tàcineà. Cum g-aveà Tàstrulu de-anùrairea, greagte:
    —       Doamne, Doamne ! s-easte-cà dealih'a tine h'il Hristolu, t>agà minà pre-aestu tastru §i vluiseà-1' §i <Ji : it© s-caftu, 6 s-intrà nauntrn §-adoara s-nu easà pinà s-nu <Jtc lo trà i^ire.
    Al Hristò te mare lucru erà. Bàgà mina §i-l' fea(e k'efea al Vani Tastrul'a.
           f
    Ahi't Vani Tastrul'a §i imninda, imninda, aguame tu nà vuloagà. Aclò tu vuloagà §-erà un nuc. S-tease Vani sum io nuc ,si-l' tragà un somnu. G'ine-ma te-alasà dratl'i z-dorñi ?
    Cit-cit agirai laìlu Vani §i na t-ul draclu dipri nuc: loa nutl §i lo-agudeà cu nise. Ve<JI, cà nutl'i-s aumbrò§ì!
    Mutrea^te Vani citrà nsus nà oarà, tivà; mutrea§te doauà ori, nipòl tjvà. Tu treìle ori an(Jirea§te un si-1' creapà-numa ir>
    Grea§te Vani :
    —   Cari h'il tine, t© nu-ni dal arihate ?
    —   Io cari h'iù? T© t-u ntribarea? 4it© ?utlu de-aclò!
    —     'fé iil-u ntribarea? Na te nl-u ntribarea: Tu tastru, cine, grea§te Vani Tastrul'a, §i ea-l ?utlu tu tastru, cu coarne cu tut. 20
    Ti lo-acatà apoea Vani §i dà-1', dà-1', 4UeàI, cà k'isea4à al'ù tu hàvane §-altà nu. Il frimse di §cop; il tàlàì!
    Màratlu di drac zg'ileà, di ti cutrimburàl §i s-pàlàcàrseà s-lu l'artà, cà nu vai facà altà-oarà.
    E ! al Vani nàpòl il si feafe ñilá. Lu scoase dit tastru. Te 25 s-tà veadà ocl'il' ? canda nu erà drac, ma virà tiripùl'ù zmulsu : cu oàsile mol'I ca pì'ntica, cu coàrnile ca cumbuloea, zmu-ticàt ca laìlu a li lae!
    Unà scuteare §i nivi4ùt s-feate. Fu4i aniòrihta §i dusc la Eusforlu, sàtinàlu atèi ma marie §i acàjà sà-§I plingà mira 30 tea laea : t© pàti' di Van Tastrul'a.
    Eusforlu se-aprease. Cum poate s-h'ibà aestà, ca unVan-halvàn sà se-acatà cu un drac §i s-l'-u poatà? Ardine mare. Fuga dupà Vani.
    Nk'isea§te Eusforlu cu nà ask'ere dipu nis. §utl, curnùtl,36 si-1' creapà-numa, làl ca corbul, cu dintil' ca sàk', cari cu sulà, cari cu furculità, carl cu pènure, cu t© puteà, s-lu ti-ginseascà pri màratlu di Vani di viu, ca Hristolu §-cama lalü.
500
PER. N. PAPAHAGI
     VanI TastruJi'a vidoá cum vin, ma necá peana di ocl'u dm si báteá. Nu-1' se-aspáreá ocl'ul a luí, pin-aveá tástrulu. L>! amvirligará acló s-lá h'ibá §-arsáreá pri unlu óor, cari '.ii furculi(a, cari cu sula, cá vrea-1 frigá, cá vrea-1 micál!
Ó Van! ni ti ti uná, n¡ti doauá :
     —   Tu tastru, cíñí!
     § i, nu ti-r, un di un, acátará sá si nh'igá tu tastru.
     Aoá z-ve<JÍ apoea §cop, fártic, nu gucáreale 1 Ti l'-adrá Ya. al'ü k'isát, cá-1 dureá mina di dare.
     Cara-? sáturá minie Van! di báteare, §-cara nu puteá s-> avdá ngriúa 9-ñila, l'i scoate, lá trade ninga cite un §cop ;í lá dite:
     —   Cara vretf, cupásití nápbl!
     Fudeá máratl'i, cu ni ascápá dit mina al VanI Tastrul'a. iii
lómicá loclu. S-frindeá di fugá, §-altá nu!
     Ac§i YanI biná tu lume citu-1' vru inima, piná l'i s-aur‘. di baná tu lumea está.
     —     Va mi due, dise el, s-mi priimnu tu paradis, vidém, cum e-acl'ó. ?
20 Di tine di mine, agumse la poarta di paradis. G'ine ma ate« §-erá poartá, nu erá §icá. Tutá h'er, apoea mare cit (-acati ocl'ul, §i ncl'isá de-ag'inealul.
     ^e ti fa^I Vaní, t© ti fa^I Tastrul'a tora?
     Asunfi Vaní la poartá:
23 Ntreabá Sim-K'etrul^i didinde:
     —   Cari e-aclo?
         /
     —   Vaní Tastrul'a.
     —   Te vreí, di ma tut asüñl?
     —   Vol s-mi priimnu tu paradis.
30   — Nu ti ntreb, adrá§I virá buneatá tu lume, tra s-iutri tu
   paradis ?
     Tastrul'a, t© hábare nu §-aveá de-aeste, sta §i-l' d*t©:
     —   De aeste nu $tiü, ma: di$cl'idl i nu di§cl'idl?
     Sim-Ketrul necá-1' si báteá ureacl'a. Iu avdá nís fuvirsirl.'?
3:> G'ine ma $i Tastrul'a nu §tea multe §i di ná cale:
     —   AI tu tastru, macá-I aceite 1
     §i na ti-1 Sim-K'etrul, cu tut au§atic tu tastru.
     Dumnidáü necá hábare no-aveá di tute-aeste.
     Cari armase parádislu fárá avigl'itor acátará s-intrá na-
501
VANI TASTRDL'A.
ntru tutf tüi-pàeanl'i, tufl furl'i ç-tutï làll'i çi slag'l'i oaminï. ^eçti sâ nh'i<Jeà eu scârl, prit pâlàôlrï, prit guve, câ vîrâ no-veà s-lâ $înâ calea. Agumse paràdislu: mandrâ mplin di nk', cupie fârâ cîAI !
   S-priimnà ae$(î ca la nîçï acasâ tu paradis.                 5
   Ease nâ <Juâ Dumnidâü tu gârdinà-1' z-veadâ te curâ, te ià-1' veadâ ocl'il'i ? Mutre çubeîlàtite cite s-caftî. Acl'amâ Dum-ii<Jâü :
   —   Sîm-K'etru, Sîm-K'etru, ïu h'iï?
   —   Tu tàstrulu al Vanï Tastrul'a, greaçte aestu.            10
   Vine Dumnidâ la poartâ çi ntreabâ:
   —   Te-l t*éï aclote tine ? ç-carï t-u deade aestâ puteare ? Aspuse Vanï te çtea: Hristolu nï-u deade!
   11' grescu acl5 ç-al Hristô. Aestu bàgâ s-arîdâ di muçu-teata-1 Vanï Tastrul'a. /                                       i->
   —   Cum acuité, tine Vanï?
   —   Am carï nu vrea s-ni diçcl'idâ, te vreaï adàr?
   —     S-tâ diçcl'idà? Am featiçï tine tivà buneatâ tu lume? Aoà maçï carï fafe lucre bune tu lume, maçï afèl intrâ. De-ateà du-te, h'il'ü, nîpôï çi bagâ s-aspùnï la lume, s-faeà bu-20 nètï, s-ascultâ graïlu al Dumnidâü, s-easte-câ vor s-o aflâ poarta di paradis diçcl'isâ.
    Te z-dîcà Vanï Tastrul'a? vidù câ si ngruçè luguria:
    —   Vâ mi duc, Doamne, gri nîs, ma eu tut tastru.
    —   E ! L'a-1 çi tastrul, îl' dî'sirà di la Dumnidâlu.      -•">
    —     Nu-1' lo*alasâ, Doamne, gri Sîm-K'etrul, câ cari-çte, carï vaï bagâ nüpôï.
   , L'-erà al Sîm-K'etru s-nu l'-o-adarâ eara muçuteata k'ir Vanï Tastrul'a ?
    §-acçite s-turnâ Vanï nâpèï çi feate cum cum lu nvitâ30 Hristolu pînà auçi, auçi di nu cama puteà. Sàturàt di banâ, ncl'ise ocl'il', çi sculâ mînlo cîtrâ atèl de-analtu çi dise:
    —   L'a-me, Doamne, nsus!
    Di-unâ-oarà z-virsâ m-pade çi un purumbu albu ca neaoa azburâ dit trup-l'i çi s-alinâ nsusu-nsus ç-ascâpitâ dupâ niôrï 35 §i nu z-vidù adoara sà s-toarnâ. Aestu purumbu albu erà sù-îlitlu al Vanï Tastrul'a.
                                     (Spus de Stame, Mâlâcaçï, Tesalia.)
502
PER. N. PAPAHAGI
                                  Amirálu cu urécl'ile di caprá.
     Te vújüt §i t© av<Ji't?
     Erá ná oará §-uná zámane un anuirá.
     Aestu amirá, cum §-erá amira|l'i tu eta fea, nu si spunei 5 la vírft. G'ine ma nis aveá §-uá halá s-nu se-aspuná, cá nu erá om ca tutá lumea.
     T© erá hala lui?
     Urécl'ile ai§tüi amirá erá urecl'i di caprá. Trá ní§ane §-semnu mare, ma lücurlu ac§i erá, urécl'ile de-alih'a, cfi era 10 di caprá.
     Cari aveá urecl'i di caprá, amirálu li tineá ascumte tute 41'lile, amvirtite cu pin<}á di sirmá, \e 9-0-arucá ac§iea pri dipu cap.
     G'ine ma, ná oará tu siptárainá prindeá z-viná barberlu 10 s-lo-aradá §i s-lu ndreagá. Barberlu nu erá trop s-nu-1' veadá urécl'ile di caprá, uná t© le-arádeá.
     Pin aoat© tute bune. Un lucru ma; nu vrea amirálu sá se-aflá: virá om, virá suflit nu $tea, cá nis ar6 urecl'i di caprá. Tra s-nu (ivá barberlu di spune §-la altá lume, na-aofoará, amirálu §ideá §-lu ntribá pri barbér:
      - E, tora fine s-cl'amá me-arasi^I, mi ndreapsi$í di bun cama bun.
     —   Ac§i, Doamne, barberlu.
     —       Mu$át! Tora spune al lala, t© vidual, macá-1 xursi§i ? Ai 25 spune amiralui!
     —   Em, de! te z-ved Doamne? grea barberlu.
     §-apoea s-aplicá §i-l' §upturá la urecl e amiráluí, cum cá vi<}ü urecl'i, di caprá. Cu zborlu aestu bárberlu §-micá caplu. §-ea cum. Amirálu, cum disim, nu vrea sá nveafá, nu 30 vrea sá gtibá virnu, cá nis are urecl'i di caprá. Tr-aestá tineá un gil'át ascumtu tu udá §-uná máratlu di barbér d'teá cá amirálu are urecl'i di caprá, fá|eá un semnu fi intrá ¿il'altu. Aestu 1-duteá barberlu tu tilár §i aclé §-alásá oásile.
     Tuti barberl'i dit lloara t©a nu l'-acátá somnul, cindu s-35 apruk'á Dumi'nicá, cá lá erá fricá, s-nu l'-acl'amá amirálu la pálate, s-lu xurseascá. §tea máratl'i cá nu-1' a^teaptá buna aclé! Di ci(i intrará tu pálate, adoara nu i§irá.
AMIRÁLU en URÉCL'ILE DI CAPRÁ.
503
     Biná tu hoara tea ?-un om aü§, barbér vecl'u cu un jar :lí fumeal'e. Pin atumfea <jise Dumnidá §i lo-ascápá, trá ñila fvuneálH'ei, di ducala amirálu. Cum o-aduse oara, cá Dumi'-nica te vineá, s-l'i cadá a luí §curt¡ta, tra-s xurseascá ami-i-aiu. Loclu nu lo-ac&tá máratlu di fricá. Nu l'-erá a luí ahi't trá baña luí, c-aü§ erá, ma s-mindueá la fumeal'e, tu ti ñifl nicriscütl.
     Trá cásmetea luí, aveá un cálfá multu pirá.
     Aestu, cara-1 vidü círtitu, néimirát, lu ntreabá:
     —       Nu-ñl aspüñí, máature, t© h'il ahitu nvirinát, canda-tl fuijirá cápárle dit cápárleadá?
     —   Nu mi ntreabá, nipoate, cá ma laea me-agteaptá.
     Fiéorlu se-angricá multu au§luT, s-l'-aspuná $i au§lu no-
  as cum se tivá, ma §-aspuse hala. Ul curmá ñila fiéorlu. Apoea l'-<Jite a domnu-auí:
     —      Nu creapá, másture, cá va mi due lo tu loclu a táü. í~>-cara a-mi tal'e §i a-me-aapargá, lo un cap h'iü, un suflit va z-ducá; fumeal'a no-am, s-plingñ dinápül.
     Al aü? il' párü g'ine. II' deade uráéunea, s-lo-albá Dumnidá sum áripa luí, il bá$é tu doáule fátl §i-l pitricü la amirálu •cu urécl'ile di caprá.
     Fiéorlu vine la amirálu, il lá, il tumse, lo-arase pri la fatá, la urecl'i, ul k'iptiná, lo-adrá, val <Jith ca gambro.
     Cum $i §tea amirálu, lu ntreabá n-coadá:
     —     E, tora tine a-cl'amá: mi la?!, me-aspilágí di mu$át cama miigát me-adráijí. Spune tora, t© vidual ? AI, apune al lala!
     —   Nu vidüí tivá, dit© fiéorlu, dici't fata ta de amirá.
     Apoea-1 lo amirálu pali, lu ntribá de-aoá, lu ntribá de-
  acld, il §uti' di tute párale, aduse zborlu di urecl'i, tivá! Fiéorlu nu cutidá z-dicá, cá vidü urécl'ile di caprá.
     —     E! ahtare fiéür tácüt mi lipsea$te, dise amirálu. Ved, cá di tup barberil di piná tora, tine singur al minte. De-aestá ti fac barberlu a meü.
     §-ac$l amirálu nu-1 cirti, nu lo-asparse, ma-1 bágá tu pine di barbár §-ul tinü la pálate.
     Tutí barberil, nu va zbor, s-umplurá di harauá, cá fiéorlu lá lo ná fricá mare dipri zvercá, cá di tora $i nelo, va bi-neadá ?-el' ca lumea, ma nu cu moartea n-sin.
     Fiéorlu aestu erá di^tiptát, cum disim, tácüt multu, ma cu
5
10
15
20
25
30
35
504
PER. N. PAPAHAGI
5
10
15
    tut-aestd, canda-1 mica limba; nu puted s-aravdS. §i vm s-aspund a virnul, eft amirdlu are urecl'i di caprd. Ma§ fric;-di moarte 1-fdted, 8-tacd, s-nu cdrlea<Jd iuvd.
      G'ine ma, cu cit s-mindued ma multu, co-ahintu cama multu aduk'd zorea li spuneare. De-aestd, nd <Jufi, ease pr: dudula uniii munte §i cara mutreagte divarliga §i veade, ci nu-I ¿¡pit di om, sapd nd groapd, se-apleacd pri groapd grea^te agalea, (e need §il'a di ningd tine s-no-avdd :
      —   Amirdlu are urecl'i di caprd.
      Apoea trade tara pri suprd cu vie §-umple groapa §i ac§i-l' pfiru, cS-1' l'a siiflitlu arihate.
      Tricurd apoea vird ndoaud <Jile de-atum(ea. Tu groapa tea criscu un arbure. Arburle deade frindd §i de caOe friruja. bdtutd di vimtu, av<)di cum grea§te:
      —   Fiu, fiu! amirdlu are urecl'i di caprd!
      Trd ndoaud <}il© s-umplii loclu di hdbarea estd §i atumtea nvifard odminl'i, cd trd-te l'i §curticd amirdlu pri mdratl'i dt barbdri.
                                                       (Spus de unchiul meu Ghifi Teja Papahagi, Avela, Epir.>
            GLOSAR.
     in glosarul de fa^ä sunt cuprinse tóate cuvintele din text. Vin fácut aceasta pentru cuväntul, cä textete nu sunt insorto de nici o traducere, qì färä glosarul de fa{ä lucrarea in-treagä n’ar fi fost utilizatä cu folos de cercetätorii graiului qì folklorului aromänesc.
       AcelaQ cuvänt se reproduce numai in expresiunile in cari sensul este diferit Traducerile din glosar urmeazä sensul ce reiese din cursul textului citat.
       Am cäutat in deosebi, ca graiul metaforic, expresiunile particulare graiului aromän sä fie reproduse qì traduse liber, qì, cänd s’a putut, cu expresiunea analoagä din limba romänä literarä, ca únele ce sunt mai anevoie de in^eles qì ca únele ce prezintä un deosebit interes pentru caracteri-zarea acestui graiu.
       ln acest mod socotesc cä se uQureazä munca cercetätorilor graiului qì folklorului aromän.
       Cuvintele din basmele publícate cu ortografia aplicatä dia-leotului aromän de d l Weigand, in ¿Die Aromunen» H, au fost culese pentru glosar cu ortografia fonetica adoptatä do noi.
       Cuvintele neaccentuate cu accentui grav ', so intoneazä pe penultima.
       Primele cifre mari aratá pagina ; cifrele mici urmätoare aratä ràndul paginei.
       Verbele se dau la pers. I a indie, prezinte qì sunt traduse cu timpul respectiv. Cänd am crezut necesar, am arä-tat ^i únele forme ale verbului.
       Observ, cä infinitivele conj. II, III, qì IV sunt in douä fe-luri : idfeàre qì tàfire, adufeàre qí aduciré, fuQìre, futfeàrc qì fngàre. Conjugärile sunt arätate prin I, II, III, IV, tinändu-
506
PER. N. PAPAHAOI
      se seamà, pentru deosebirea lor, nu de infiniti v, care aremai mult func[iunea de subsantiv, ci de perfectul simple
      in injghebarea glosarului s’a avut in vedere, in generai gruparea materialului in a§a mod ca sà poatà servì la aì-càtuirea unei gramatici aromàne.
      Ordinea alfabetului este cea urmàtoarfe:
      a, Ü, b, c [ca, cà, ci, co, cu], 6 [éa = cla, cea; cc = ce; ci= ci; óo —• cío ; èn = clu], d (8), (=• dz), e [dift. ea — Ij», ea] f.
    g [ga, g3, gì, go, gu], g [= gh], g lèa = gì» sau gea; gè = ge; gi — gi ; go = gio; gu = giu], h [ha, hà, hi, ho, hu], h [li'a = hia; li'e = he; h'i = hi; h'o = hío; h'u = htu], i (l), i, j, J, 1', m, n, ñ, o, p, r, s, ?, t (6), t, u (0), v, v, x, z.
      ìntre alfabetul acesta, pur fonetic, §i cele intrebuin(ate in lucràrile mele «Din Literatura Poporanà a Aromànilor voi. I, (1) §i « Mcgleno-Romànii,* partea 1 li (2), dupà cum se poate vedeà, nu existà mari deosebiri, ca formà ; ca fond nu existà nici una. 1 2
      (1) Bucure$ti 1900, pag. 1059.
      (2) Partea I, Bucurc§ti 1902, pag. 9.
GLOSAS.
507
A
4 = 1* Prepozitie: apriim-nare=la plimbare 78,, etc.
   2n Interj. de mirare 25*, H(),0 etc. 3o apelativ: a vre om = máí oinule 32« ; 4" Prep. cu Dat. §i gen. (pre- j tutindenì) = citrá a mare l = spre mare 441 ,, ; añur-(¡ea$le a om = miroase ,a om 477, 478,440«; 5o íná-intea posesivelor: a beü, a táü, a nostra, etc.
A bèl sn.=pietriceà care ser- j ve§te la jocul íncinci pietre 138,B, 339,«.             j
Ahúmala (de-) = de-abu§ile ¡ 69, „ 114,9, 222, ; t-ab tifala 1 33„, 108«, 109„, 309,,. i
Ac sn.=ac 102,,, 334.,; strabi \ noaüá dit ac— haine noi 1 noute 115,,.
Acá adv. = ba! nu! 447,„.
A cas& loe. adv. = acasà 1, 5,6, 53, 56, 69 etc.
Acát vb.=l° prind; se-acáfd di un skin—se prinse de un spin 53,«, 2, 4, 11, 84, 23; cá l'-acáfd g'ine min-cuna = càci ii prinse bine minciuna 185„ ; se-avit a- \ cáfatá = se prinseso, in-cepuse 170,«, 2,„,« ; 2° a-puc: acáfará = apucará 4015; (i-aflàfi cu cari s-te-acáfi = afla§i cu cine sá te apuci 40,«; acáfará gtirile = (apucarà gáurele): aü fugit, care in cotro a putut 29«, 2,9, 12,„ 32,,; A7« lo-acáfá somnul — Xu§i gàsià astàmpàr 72,0.      ;
   *8 u ; f-citrá íu s-acafá ?
   = ?i in cotro sá apuce? J 57„ 27,,, 87« ; 3° se-acá- \
  farà = se prinserá, fácurá prinsoare 96«; 4o s-acáft prota = sá incepi in tai 101,4; acáfd s-murtfeascá = incepü sá se insereze 2,«, 4,, ; 5o $-acafd s-da coada = incepü sá dea din coadá, sá se gudure 2, ; 6o acáfd capa cu nis (cu calu)=a conceput iapa cu calul, ca sá fete 210,«; 7® Ta s-tne-acafá mine = Ca sá má violeze pe mine 5&,,; 8' muí'ari, fe l'-acáfámina di tute — femee, care se pricepeá la tóate (trebile casei) 162«; 9* V -acafá mina = se pricepe la lu-cru 294,, ; 10" ahintu multu l'-acàfà mina = a^á de mult se pricepeá la furt 308«; lll s-acáfdm pinea
  —   sá incepem a frámántá pánea (cánd se pune aloat) 108«; 12’ lo-acáfá ármatli = il prindeau, ii stau bine ármele 136« ; ac?i te-acafá
  —   a§á i (i stá bine, a§á te prinde 136,« ; 13° Cit V-acáfá ocl'ul = cát prindeá cu ochiul, cát vedeá cu o-chiul 274,o ; 14“ §i nu-l' pórti ca s-li aibá acáfatá zulapea -= §i nu-i párü sá le fi junghiat feara 17,7 ; 15® si-l' se-acafá = prin-de-i s’ar in gát, inecá-s’ar (niáncánd) 3,7.
Acilk'iscscn [de asemenea: a-kicásescu] vb. IV = in(á-ieg, pricep 164«, 209,210; ca s-ti acákisesci = ca sá in(álegi 76„; acákisi— pri-cepü 58„ ; cá acákisirá =
508                    PER. N. PAPAHAGI
  cà pricepurà 331,g; Aflàfi ... s-acàk'iseascà — fi-ai gàsit... sà infàleagà 29„ ; se-acák'ist agoña = se !n-tàlese curànd 11,.
Aeàrnàt adj. = tràndav 225,,, 366,; cv> à=tràndavà 124,
Acàtare sf. = prindere, apu-care, prinsoare.
AciitfitnrA sf. 1" prinsoareOG,, 104„ 34Gì4 ; 2’ tnotiv, pre-text: s-l'-afld nd acdfd-turà = sà-i afle un pretext
  139.7, 4,, 140„ 290,.
Acizinscscu = [sau : acàzin-
  sescu] vb. IV = cà§tig; Ira s-acìzinseascd—ca sà cà?-tige 1,.
Aclò adv., (acò Fàr?) = acolo (pretuti ndeni); ciò 79,, ; nu-l' si du(eà mintea pin-aclò= nu-i so duceà gàndul a§à , departe 54,4 ; a°à l'-are, aclò l'-are = aci-i atine, acolo ti atine 80,, ; l’-da de-aoà, l’-da de-aclò = ii dà de acì, ii dà de acolo (prin chip §i fel) 43,,; a-clò si-l' h'ibà (= acolo flre-i-ar) dracul, deavolul 42,,; acò 243,244, 245, 470—484; acloea — acolea 480.
Aclotc adv. — acolo, acolea
  IO,,, 53„ 222 ; G'ine ma feala de-amird f-erà a- ¡ clofe = Bino dar fata de impàrat erà acolo (= pre-zinte, ca sà-i dea ajutor).
Ad dili vb. 1 = 1° chiem 95,,
  10.7,  11„; 2J invit 70„; a-cl'amd—invità 45,g; tu a-cl'imarà = il invitará 45,„ cari no-acl'imarà ? = pe cine nu invitará ? 34,6,104. Vezi: cl'em.
                                                                   AeNmàtadj. cheinat, invitati , Acl'imatl'i — cei invitati ,
  90,,; acl'imàl, ne-ad itiv • invitai, neinvitat ( = fàri sà-i pese dacà-i invitati! nu) 51,,.
Acò — acolo, vezi : aclò.
Acoalà sf. = hàrtie de seri* 198,; pi. acòl' 165, §i acoalt.
A coapir vb. I V=acoper: se-n-cupireà=so acoperià 352: acupirìl cu sàvanlu=ac<> perit cu giulgiul 36,; (un-pivi = acoperì 275 etc.
Acni adj. = acru.
Ac?ò, vezi : acfi.
Ac$ì adv.=arà(pretutindeni. nveafd, c-acfi f-acfì eiv<>> lùcurlu = aflà cà a$à §i a? stà chestia 13,0; ac§c 24‘> 244. $acfì f-acfì = §i a$à. in orice caz 03* ; achica — a§à, agilea 55.0 ; ac fia 15i>. 407,4; vezi: afì.
Acuite adv.= a$à, astfel 2, (>•'. 07 ; ac$ifi 54 etc.
Ac$n adj. = demn 453,,.
Acumpàr §i acuii)pru §i /cani-par, cumpru] vb. I=cmn-pàr 02,148, 233,4, „ ; ea» feala fi acitmpárá = ie.se fata §i cuinpàrà 45,, ; I-a-cumpàràÌ=W-am cumpà-rat 14,0; acumpdrarà 7 ; ai s-lu cùmpànl = hai sà-1 cumpere 1G4U,„; l-o-acum-pani cìfi paràfi fafe = il pricepù cute parale face 232. Vezi: cumpàr.
Acumtln vb. I = contenose. adàpostesc ; se-acùmtinà— contenerteleopre^te 143 . : se-acumtinà=se opri, contení 21728 ; màvistra l'-acl i-m<ì sa sc-acùmlinà=\r&-jitoare ii invitò sà se adà-posteascà 52, ; nu se-a-cùmtind — nu se indes-tuleazà 493,.
J
OLOSAR.
509
Perniiti il sm.=preget; plimtà fârà acumtin—p\\ne>& fârà preget, fârà contenire 467„.
_A.<làin = Adam ; nu u veadi Adamlu de-aestâ oarâ = n’are parte de astâdatà ; sâse spelepebuzede astà-datâ 84SÎ.
-Adnncàadv.=adânc, profond 414„.
  Jldàp vb. I—adap, dau apà la 1 vite (cai, oi, etc.), 410; a-dâpà calti = adàpà calul 254, ; 9-adavâ gràdina = îçi adapâ, îçi stropeçte, îçi udà gràdina 0l8 ; 258.
  Adàr vb. I=fac 7,B, 44,„, 51 „; adrd=fâcù, durâ 25,,; 54, ; câ-i lucru fes-adarâ=càci e lucru, care se face 11„; poate s-lo-adarâ aestu lu- ' cru = poate sà-1 îndepli- i neascà acestlucru 11,9-,cum , s-facâ, cum s-arfarà=cum 1 sà facâ, cum sâ dreagà 1,5; j 1018; 32,„ 39, 40,; s-me-a- i dàr = sâ deviu 354,, ; adàr | nâ carti=8criu o scrisoare, 1 compun o scrisoare 47,8 ; j te adr&m — te gâtirâm, te | Imbrâcarâm (In haine fru- | moa8e) 5,; se adrâ tu hri- i s&h' =se gâtl numa (în haine) aurite 10,s-l'-adarâ und turtâ=sà le pregâtea-scà o turtâ 23,„ 29, ; va-l' adarâ Muta = o sâ-i gà-teascàMuta 73,,; ç-adr&. nâ sàrfinâ=i$i pregâti o po-varà (de lemne, etc.) 46,, ; fe-adarâ gradina = care culti vâ, care îngrijeçte gràdina 9,,; s-lo-adarâ—sàclà-deascâ (mânàstire) 58„ ; a-rfrâ caplu = se ame’ti, ■ se | îmbàtâ 90, ; cum lo-aveà | adratâ caplu = de oarece 1
  se cam cherchelise 34„; N-o-arfrâ—mi-a fâcut-o cât de bunà, mâ pàcàli 79,,. Inf. adrare (adârare).
Adastu vb. I=adast; s-adastâ = sà adeste, sà açtepte (mult) 528; nu pot s-adastu .cama multu = nu pot sà adàst mai mult 313,,. Inf. Adâstare.
Adargu vb. I=adaog; adapse =adaosel307; adapseam-i râlu = adaose, urmà (eu vorba) impàratul 208„ ; a-dapse Nottu=adaose, vor-bi mai departe vîntul delà Sud 170,,. Inf. adâvgare, adâvdeàre §i adàvÿire.
Adâràt adj.=fàcut, îndeplinit 324,g. Vezi : adàr.
Adcancavra adv.=adineaori; vezi : deaneavra.
Adete sn. = obiceiu, da tin à 49,„ 66,„ 244, 270, etc.; pl. adèturle=obiceiurile 166, çi adèfi.
Âdll'atic sm.= respirale 43,, 108, 221,5, 275„ ; tr-un adi-l'atic = intr’un suflet 39,„ 80|¡, 192,,.
Adii » vb. I = respir; cum. adii'è — cum respirà 462„ 158,„ ; necà adii'à = nid nu respirà ; tâceau mâle ! 275,9 ; l'-irà fricâ fi s-adi-l'e = îi erà fricà §i sà respire 74,7 ; s-l'i fafi s-adil'e = (sà-i faci sà respire) = sâ-i faci sà se odihneascà
  117,.
Adincà adv. = adânc 186,8.
Adincds adj.=adânc, profund 70„ 186, 188, 230, 378.
Adoara [a doua-oarà] adv.=a doua oarâ, 6; de-adoarâ 20b,, 108,6, 2<4,o, ,u 341.
Adoarà (de oj) adv.= în zori
510
PER. N. PAPAHAGI
   de zi, pe la cántatul coco-§ilor, spre cántátori 119S1; 120,„ 157t8, 496„.
Adoaua-z ad v.=a doua zi 53, t; 54,; adoa-zá, etc.
Adrát adj. = fácut 81,,; du-rat, gátit, 59„, 441,,; pre-gátit impodobit 46„; a-me(it, etc. Vezi: adár.
Adiic vb. [Inf. aduciré §i adu-feáre; adúe, adúfi, adufe, adu(ém ($i afem), adufefi §i afefí, adúe; adufeám afeám] = aduc 37; fi í'n-o-adusit = ce mi-o aduseráfi 257a; s-l'-afefí = sá-i adu-ceti 435,8; s-lo-aducá Dum-ni<$& w=sá-l aducá (cu bine) Dumnezeu; sá ajungá cu bine ; s-l'-o-aducd Stámd- ¡ ria = pedepsi-i’ar Sf. Ma-rie ; Vd s-o-adúfi = o sá oaduci536;i4í¿?//=adá! 66g; adu-iú 19„,2T ; adufefi-lu— aduce(i-l 13ia; ca s nu adu-fearim piná mine = dacá n’oiu aduce páná máne 3l6Í fu adús == a fost adus 23E; multu §-o-adufe = multu seamáná 244,ma multu pri ursu f-o-adufeá = mai mult a urs aduceá ( = se-máná) 336„;nu §-oadufeá ici cu alantá = nu semáná de loe cu cealaltá 174,,.
Adnk escu vb. IV. Inf.(aduki-re §i adule'are)—pricep 85, 96; una cá aduk'ádilimba lor= din momentul ce pri-cepeá limba lor 10„ 5,, ; a-dufcipi—pricepuiji 80,52,8, 24,4, 69,; lo s-adukascá= incepü sá priceapá, sü sim-tá 16„; i-dádeá s-aduka-sed= ii da sá priceapá 80. Am adule'ilá= am price-put. Vezi: duk'escu.
Aduk'lt adj. = priceput, ná;-drávan.
Adán vb. I [Inf. Adunarti anare, alnare ; adán, dúfií, aduna, adunám (■; anám saualndmj, adun< [ anàfi, (alnàfi), aduna; Imperi. adunám (anàm, al-nàm) ; Peri, (adunai ano>. alnàì)]— Io adun, strán,.'. culeg 44,58,8 ; s-adun 'i aúd = sá culeagá strugur 19lg; adund apoea ndoau '' trandafle = culese ap<<: cáteva roze 9,, ; 9-adunr coàrisii nipòi in si£s=ií¡ stránse cioarecii in sus 2¡ •. V-aduna — ii strán ge, ii chiamá 2,0; 2“ pornese : o-adunará earà — poni irá eará$i, se puserá iará$i p‘> umblet 9, ; o-adund cuco-tlu nipòi cilrá la pálalea amirálui= porne§te coco-ijul iará§i spre palatul im-páratului 31,,; cindu vrtirñ s-oaduná de-acló = cánd vroirá sá o tuleascá de a-colo 33,,, 3»),,, 8a,7 ; o ■ a -
  duna la daráfi = §i por-ne§te la dracul91„; adun-v cilrá a mare=porne§te-i> spre mare 441,„ 280,o-adunará coada ci'nile cu =pornirá (=se puserá pe mers) cánele §i pi-sica 69,9 ; 3“ sá se-adumi cu sora=sá se intálneascá cu sora 260,« ; 4o Se-adu-nará 14d,-añi= se impli-nirá 14 ani 1,. Tufi pentii se-anarà. = ioti pentii se strànserà 64,,; aoà se-anarà corg'il'=acì se strànserà corbii 32,, ; tu s-anù
  470,,; L'-and, l'-and láliují = ii adunà, ii adunà fiori
OLOSAR.
511
   182,*; l'-anà 136,. Part a-dunatá, anata, alnatá.
Adunare, sf. = adunare 131,g; ‘249*.
Atìnnàt,adj.=adunat, stráns 43?; adunafl'i=cei strániji, ce i ale^i 248„.
Adunàturà sf. = adunäturä.
Ad u toare sf.=aducere, adus, lrdc*o aminte= spre am intire 382,*.
Adufre sf.=aducere, adus; ti aminte = spre, pentru amintire 58,* 76,7.
Adsí, «dt adv. = azi 1„ 344,,. Vezi: áslánefi, azi.
Aèri adv.=ieri 5**,31,; de-acri = de ieri 5,„; de-acri alitare oarä = de ieri pe vre-xnea asta 349, ; de-aèri, de-aoaltari = de ieri, de a-laltàieri, de curánd 127,,; nu eará de-acri, de aoal-lari= nu erà de ieri, de alal-táeri (adicá: erà incercat de mult, nu erà nou) 119, Aèst pron.=acest, ást, 6, 12,0, fem. aestá. Vezi aestu. Aestan adv.=äst-an, in anul acesta 157„ 158,.
  Aestu pron.=acesta, ästa 2,7, 4*. 33, 84 ; guva ai fluí ár-bure—gaura acestui arbu-re 38, ; aiftuea (gen.)=ace-stuia 62, ; amird l'-tfifeá aiftúi— impárat i se ziceà acestuia 97,, ; pl. ae$(i == ace§tia 65,*, 107 t0;ae$ti 19*; fem .aestá 10,,; ai $ lèi featá (Dat.) = acestei fete 8ó„ ; aestá vásil'elu, fi dimindá ... asta (= atál) regele §i porunce§te .. . 31g; cu tut-.. aestá = cu tóate acestea, totu§i 12,0, 55,g, 131; voi aestu f-aestu lucru = voiu cutare $i cu tare lucru 11,*;
  lia collu aéstuea—la ca-tul acesta 135„.
Afendc=titlu de onoare cátre pàrinti; párinte 201,g; afen ■ du-suí'= tatàlui-sàu 40110.
Aflreseu vh. [afir ire §i aereare] IV=feresc, pázesc; s-a-ñreá=30 feriau 333„, 382,.
Aliritá s. adj. = ferire ; «-firitá f-avigl'atá = pàzità §iveghiatà(=càutatà cu in-grijire, cu pazà mare) 319,7.
Aflàt adj. = gásit, aflat 221, 222, 223; ficorlu añát = bàiatul gásit ; añal = gásit pe drumuri ; fárá càpà-tàiu 361,0 ; Aflallu—cel a-flat, fàrà pàrinti 317;]oma-flàt, ma fárá casinete—om de^tept, dar fárá noroc, 454*.
Aflu vb. I=aflu, gásesc 4, 5, 25,29,33,„ 49 ; nu sciti cum *ateá aflata uná guvá = nu §tiu cum aflase o ga-urá 41,* ; s-afl'i = sá afli 111,*; nu vrea s-aflá = n’ar fi aflat, nu erà sà afle
  121,, ; sá-l' se-aflá pri cale =sá i se gáseascá pe drum 12„ ; fi cara s-putèfi s-o-a-fláfí=$i dacá o sá puteti ghiel (=aflá) 40,*; o-aflará cu cale — gàsirà cu cale, crezurá de cuvintá 35,*.
Afoará adv. §i prep. = afarà (pretut.); la p. 238„ este gre§it tipàrit: afará.
Afiun vb. I=afum ; me-afúm = má afum, má fac de fum 408; s-l'-afumá ugaclu = (sá-i afume co§ul) sá-i per-petueze nu niele, sá-i ti0 casa mai departe 205; o-afumá de-aclò = o tul!, o §terse la fugá de acolo 108„. Inf. Afumare.
512
PER. N. PAPAHAGI
Afuinàt adj.=afumat; poleit: ! afumate cu amàlamà = ; poleite cu aur, aurite 426,7. ' Afundu vb. I = ìnfund ; i te- , afundu io-arVü = sau te ìnfund în ràu 64«. Inf. a- : fundare.                      |
Afìirì?alnì adv. = pe furi?, , 190t9 •, pre-a-furìpaluì=pe j furi?, pe ascuns 115*.      ¡
Agá sm = agà, titlu ce se dà Turcilor, cari nu ?tiu carte. ; Agaie adv. = agaie, ìncet ' 106,*, 61,,; pre-agalea-ga- j tea — ìncetul pe ìncetul
   A3jg, 60,,. 89,7-          i
Agàl'lsoscu [?i: afàl'isescu] vb. IV. = obosesc din istovire ! prin plàns; fe-agàl'isì di j plìngu = care obosì de ; plàns192,,.                 ¡
Agàr?cscu [Inf agàrpire ?i 1 agarbare], ?i               ¡
Agiteseli = Io uit; ed ríle- ¡ agârpii = càci uitai 20, ; si-§ agàrpascd = sà-?i uite 5; aveà agârpilâ = uitase ñ„ ; lo aveàm agîrpitâ = j il uitasem 103,,, 59*, ; a- I gxrpix 51*,, 12,*, 38e#, 39;
   2° adorm : s-agîrpascâ nâ-beamâ = sà adoarmà pu-(intel 119«; no-apucà s-agîrpascà — n’apucà sà a-doarmà 157,9, 49«; eît cil a<7Îrp*=abià adormì 499,,; ¡
   agirai s-l'a un oel'u di ! scmnu—adormì sà-i tragâ un puiu de somn 49«, 36«, 179«.                      i
Agir?it ad j.—uitat 87« ; subst. i uituc 103,,; adormit. Agnusescu (mi-) vb. IV =mà scârbesc.
Agnès [?i aynàs] = scârbà ;
   tr os = de scârbà 296*. Agnusès adj. = scârbos.
Agona [?i:ayono/ad v—repe<:-iute, curànd 11,, 56 ; ag>y?. agona = curiSnd-curàE'-6Ò„; 279 ; nd oara cam i-goiia = odatà mai curàik 300,0; vezi §i: aguna.
A grimo [recte: ayriine; mimai la Molovi?te, Gope.f ?i la Fàr?. se pronuntà a-grimej sf.=fiarà s&lbateci 50,; 141*9, 286, pi. agriu.
Agru sn.=ogor,tarinS, carni-lucrai, 54, 55,10), 116, 13f>. fae agru = cultiv pfiniàr.-tùl, ar 117; canda-V ma-carààgurlupuìli= par Va ii màncarà pàserlle og» rul (a?à de trist, a§à de amàrit este) G9;.
Agri [?i : ayrà] adj.=sàlba-tecà 335,.
Agru [?i: ayru] adj.=l® sàl-batec 87,124 g, 140,B, 244,,: cal' agri=rcn\ nedeprin?i. cai sàlbateci (cari trfles»’ in erghelii) 14,; 2' aedi« s-ti mutreaseà cu agni =(incepù sà te priveaseà cu sàlbatecii—ochi)incep» sà se uite ràu la tino 340,.
Agru-caprà sf. = càprioara 340.
Agru-cumban sm.=tràntorul la albine; agru-cùmbanà----tràndavà, tràntoare 124*,.
Agru-om sm. = om sàlbatéc
  337,.
Agudearcsf.-lov re,nimerire; una tramare p-und agu-deare feafe tu semnu = cum a tras, a ?i nimerit la tinta 345,,.
Agudescu vb. [Inf. agudeare ?i agudirej=1° lovesc 2(>f>; o-agudeaple — o love?te 203^ cari s-lo-agudeà = de i’ar fi lovit 159„ ; i
GLOSAR.
513
  nimeresc: tut diti vira (i-tòiiu agudeà = tot cftte vre-un |àr (pegtigor) nime-rià 84„; cum se-agudì = •cuna se nimerì 273,,; 3° nu jyuteà s-agudeascà vira jjindarà = nu pute à sà càgtige nici o lefcae 85,,; 4° s-le-agudeuscà tu sare —sft le potriveascà la sare, 180,•; 5° scoate càcula 8-me-agudefti = (scoate càcula sà mà izbegti) suntem la fel; a fi unulca $i àltul 79„ ; 6' \!-agudeà mina — se pricepeà la furt 456,s ;
  308,,; §-o-uù tu minte s-nà t'-agudeascà lucànifl'i = nu de gànd sà ne fure, sà ne §teargà càrnatii 80,,.
A gudlt adj.=lovit; agudìt ea di sfulgu=izbit ca de tràz-net; tràznit, uimit peste fire 25,,.
Agunescu [$i : a-(unescuj vb. IV = gonesc, alung, dau j afarà 46,,. 156,, 300,, ; a- ; gunìt — izgonit, alungat '273—276.
Agnnseseu vb. IV = agoni-sesc, muncesc din greu
  65,7, 225,,, 280,,.
Aglina adv.=curànd, repede, iute 418,,. Vezi: agona.
Agunisescu vb. IV=gràbesc; me-aguidsescu = mà grà- i besc 27,„ 310,».
Ag'la adv.=abià. Vezi : avia.
Agìnealui adv. = deabinele; de — cv» — deabinele 90„
291
16*
Agamit adj. = agiamiu, ne-vristnic 167.               |
Agòc vb. I = joc 8, 352 ; s- , agucà = se jucau 152, ; sà I se-agoacà = sà se joace | 252„; se-agucà cu nisi= i
   se jucà cu eie 62„; lucra omlu, nu se-agucà = lu-crà omul, nu se jucà; lu-crà omul, nu glumà 300,,
Agòc, pi. agocurí sn. = joc.
Agucà tòr sm. = jucàtor; o-gucàtòr cdr^i=jucàtor de càrti 428.
Aguintà sf. = ajungere ; una agumtà fumlu= indatà ce fumul ajunse 161„ 350,.
Agumtu adj.=ajuns, devenit 152, 153- 156.
Agii» vb. I = inflàmànzesc; agunàt — inflàmànzii ; sà-rflcii.
Agii» adj. = flàmànd 44,, ; 22l0;ooà 254,,; agùn, suptu di càtufi = flàmànd, supt (par’cà) de pisici 90,; 308,
   3o5,7.
Agunarcsf. = inflàmànzire.
Aguneajà sf. = inflàmànzire.
   902.
Agùmjlre §i agnmjeare sf. —
   ajungere.
Agungu vb. Ili = Io ajung,
   sosesc ; agumse sinàtòs = ajunse, sosl sànàtos 1„ ; agumse càravea = so sì nava 1„; agùmsirà = a-junserà, sosirà 4,,, 12,„ 15, 19, 20, 33, 68, 69, 87, 146, 146, 147, 237. 154 ; ma tut V - agumse Araplu = dar tot ii ajunse Harapul ; a-gunginda 85,,, 147, 359 ; 2" pina z-Qìc «agun(fe» = pànà sàzie, a j unge, destul!
   30,, ; no - aguntfeà = n’a-jungeà 35,7, 4, 26,0; 3° cu cit cama multu ie-agun-(f,eà nveasta tuli = cu càt mai mult le dovedià ne-vasta tóate (trebile) 303, ; 4° duriià pr-ìu aguntfeà = dormià pe unde apucà
Papahagi, Botine aromdne.
33
514
PER. H. PAPAHAOI
   367,»; 5° mutreà s-agungà lâh'le = càutà sà stea de vorbà, sâ caçte gura la palavre 283,0;
Agùt vb. I = ajui 257,8_„; care-agulâ afilôr îndrepfî — care ajutà celor drepti 21«»; 8-l'-agutâ=sà i ajute 49,ta 8-lo-agutà = sà-l ajute &7,0; fi lo-aveà agu-tatà = care 1-ajutase 58,,; nu l'-agutà f-sînâtate bu-nà = nu-i ajutà ( = nu-i mergeà) çi pace 90,g; unâ eu alla ?-a?tarâ di si aculará = una cu alta se aju-tará, de se scularS 257,,; nu-í a?tâ—nn-\ ajutà 258,; fi l'-aftà — çi-i ajutà 258„.
Agotare [çi : aftare) sf. = aj litare : agùt, agùfï, agutâ, agutdm (a?tdm), agulàft (aftàfi), agutâ ; agutàm (aftâm) ; agutàï (aftàï) ; agutatâ (oftatà).
Agutàr sn.=ajutor 60, „ 127,0, 188, 190, 192, 289.
Ah interj. = ah 4,,, 5,, 17», 81„ etc.
Aha adv. de afirmare = da, da! 191,,.
Ahàrzlt adj. = nestimat, ne-précuit; lucru ahârzît=\\x-cru de prêt 143,,; lucre ahârzitc — lucruri nesti-mate, neprefuite 281,, 406, 497.
Ahàt adv. = atâta 14, 16 ; a-hdfï disciptàfî h'ifï voï= açà de degtepti suntejl voi
   44,, ; vezi : akî'l, ahîntu.
Ahindà adv. =adânc ; cît ma es: = cât mai adânc 72,, ;
Ahîndàs adj.— adânc, pro-fund 374,,.
Ahindosescu vb. lV=!nfund, adâncesc.
Ahinto adv.=atât, atâta; Trà ahîntu crek ? = Pentru a-tâta te câineçti, te necà-jeçti 49,,; ahîntu là earà tih'a = atâta noroc aveau 65), ; ahîntu mu?atâ=a^k de frumoasà 2,, ; ahîntu analfi earà murl'i = a$à de nal te erau zidurile 35,,; ahinte lâèfï = atâtea ne-norociri 19„ 7,; ahînfi = atâtia ; ahîndâ=&tàta 155.
Ahl't adv.=atât 10, ahi'tfl'-u /'a=atât çi i-o ia 30,„ 35,,; ahtt vrea f-feata = atâta vrea çi fata 44,; ahíte = atâtea 6, ; ahíte f-tute—a-tâtea çi tóate 14«, 32,, ; du-pá fe vidii ahíte f-ahîle= dupà ce vàzù atâtea çi atâtea 74,„.
Ahorea adv. = afarà, a parte
  141,,; a parte ; separat 25,.
Ahorva adv. prep.=afarà de, a parte, separat, 496,.
Ahtare adj. = atare, astfel 3, 90,„ 242,o ; nâ greafâ ahtare = o astfel de greutate 4,; ahtare stih'ô=astfel de stafie 12,, 34,, „, „ 53,, ; ahidrî nu ftiù ïo = de al de astea nu çtiu eu 26,, ; Ç-tine-ahtare, f-ïo ahtare =§i tu açà çi eu açà, sun-tem la fel; unul ca altul 80,.
Ahte sf. = ràsbunare ; si-? scoatâ ahtea = sâ-çi ràs-bune 283,,, 399,,, 218,,; voï «-Ai 8cot ahtea — voi sâ-mi râsbun 75,. £-u bâgd sâ-? l'a ahtea=î$i propuse sd-$i ràsbune 190,„ 115,,; Cara f-lo ahtea = Dupà ce se rà8bunâ 458,,.
Akulmu vb. IV= 1* pipâiu 103», 143, 207, 393 ; ahuleà z-veadâ, s-easte-cà-i saclu
GLOSAR.
515
  = plpàià sñ vazà, dacà-i sacul 80,„ 442,0; /e tut pus-puteante fi ahuleafte ? = ce tot dibuie $i pipàio 83,, ; 2® aburez : ahuleà perlu= abureazà pàrul 440,8; ahu-leà-ìi — abureazà-o 224,, ; ahull = aburà 224,,. • .hulire sf. = pipàire ; aburare ; dibuire ; cu co = pe dibui te, cu pipàitul 395,v khundòs adj. = adànc 166,,; 17210> 265,
khunduscscn vb. IV = con-fund , infund ; adàncesc ; canda lu aveà ahundusità loclu=par’cà 11 infundase, il inghifise pàmàntul 143,,. Abure sf. = grajd 110, 213,
  258.. .
                                                                       Ahurh'escu [la Fàr§. §i : a*¡ur-h'escu 477,] vb. IV =incep
   14..  . 15, 24„ 64,,, 169, 237 ; vezi : ah'urh'escu.
Ahurh'ltft sf.= inceput ; dìtu cv'Apri7m=dela inceputul lui Aprilie 21,.
Ah'urh'escu §i ah'urseseu vb. IV=lncep5, ; f-ah'urh'irà 8-fugà= §i incepurà sà fu-gà 59„; f-ah'ursirà s-micà = $i incepurà sà mànànce
   23.. 383.
  »1 ! = haide ! 52,„ 116,,. ^
  «í conj. = au, sau ; ai cá licor. ai cà featd ture— sau cà bàiat, sau cà fata de ar fi 197,,.
  «1 =interi. de disperare, vai !
   335..
  aide ! = haide! 4„ 18„, 22,,, 313; aìde-aide=haida, hai-da (= aratà un mera con-tinuu) 442,.
  aironi sf. = privighitoare «st $i aistu pron.=acest 15,T,
   57., 70, 71, 383 ; Gen. Dat aistùï 177,; aiftùï 15,,; ai-scùï ficàr — acestui bàiat 212,„ 261, 388„, 478; pl. ai-fti, aisci — aceçti, aceçtia
   1411., Gen. Dat. aiscôr, ai-stôr; la avÿîreaaistôr zboa-rà=la auzul acestor vorbe
   14.,   ; fem. aistà 15„ ; pl. ai-sic; Gen. Dat. Sing, aiscèï, aisteï, aiflèï; pl. ca çi pen-tru masculin ; J'i-l' vine f-aiscèï — Ce-i vine §i ace-steia 73,6 ; vezi : aestu.
Ak'icàsescu vb. IV==pricep ; akicdsire = pricepere, in-(àlegere.
Ak'icSsit ad j.=priceput 166„.
Ak'icâçàiiu adj., sb.—nàzdrà-van, ghicitor 176, 177, 178; Aestu erà cal akicàfàim— Acesta erà cal nàzdràvan
   318.. ..,
Al art pentru fem. Gen. Dat sing. mase. ; muma-l Aràp = mama Harapului 5;, 6; ficorlu al Andrèïu = bà-iatul lui Andreiu 2„ ; al Ândrùf — lui Andruç 4, ; ficorlu al pap = flàcàul. bàiatul moÿului 5, ; feata tàxità al Dumniddü=îata. promisà lui Dumnezeu 149; fem. ali; ca laea ali lae = (nenorocita nenorocitei) ca o nenorocità mare 36,,.
Alàg vb. 1=1° alerg; ïu alàgà = unde alergau 4„ ; s-nï-alàg = sà alerg 24,» ; 7„ ; 18,„ 25,113„ ; 131,,. 2» um-blu ; lo-alâgd — il umblâ
   35., ; 8-alagd dol'i deadùn = sà umble ambii împre-unà 57„; alagâ prit hoard = umblâ prin sat 33, ; a-câfd 8-alagà bisèrifli=în-cepù sà umble pe la bise-
516                    PER. N. PAPAHAGI
  rici 149, „ ; alaga §i l'-as-pune amiràlu% = dà fuga §i spune impàratului 78, ; alàgi'ndalui = alergànd, ingrabà 23,« ; alàginda = alergànd 10,,.
Alagft sf. = fugà ; si-?ì u da alagà=sà alerge 49I7 ; §-u deadi alaga avù la fintino, — dede fuga repede lafàntànà 35,„ 15,, 285,,,
  ll,o, 28,,i 108,„ 109,, 110,; alaga-alaga =inlr’o fugà, alergànd, in fugà mare 54,; 69,8 ; 78,7 ; 180,.
alài=mài, ei \alài ficòr=mài bàete 28,„ 258. Vezi : lai.
Alantu pron. = celalalt, filali 5,„ 6, 49 ; ali'ntùi (gen.)= àluilaltl70e; alani 277,479; TJn-alanlu=\hi\ù pe altul, unul al tuia 81„ fem. -a-tanta 10, ; afeà lantà=cea-laltfi 168,7; alintèi = ce-leilalte 195,,; alantà searà =alaltàsearà 3,g; pi. alanti =ceilalti 7„; alanti avi = ceilalti sfinti 20» ; Cum a avlor alàntòr=cum coloríais sfinti 20,0; ca §-alintòr cibi = ca §i coloríais càni 38,„ 59,o ; un tr-alantu = unul pentru altul 497 ; cu tuia turnarea de - alantà parti, fe-V feafi a loclui= cu toatà cercetarea, càu-tarea cu deamànuntul ce ¡ fàcù 149,g ; l’a pri un, dà pre-alantu = ia pe unul, dà pe altul ; a fi de o po-trivà, a fi la fel (in senz i ràu) 81„.
Alàs vb. I. == las 4», 517, 69,e, 347; o-alàsàt/i greaüá = (o là§a§i insàrcinatà) o insàr-cina§i 1» ; V-alàsà zbor a ' ma-sai = ii làsà vorbà (ii I
  poruncì) mamei sale, 6, ni lo, ni alàsd = (niel luì, nici làsà) adicà: dintr'o-datà, numai decàt 80,,.
Alatru vb. I =latru ; ardiri c-alàtrà un cine — auzirà cà làtrà un càne 23„: bàg<\ 8-alatrà = incepeà sà latro 107,,.
Alavdà sf. = laudà.
Alardu vb. I = laúd 170 ; ti alanti = te lauzi 14»: s-h'ibà alàvdatà = sà fie làudatà 14».
Alàéescu vb. IV = turbur (apa); mi alàèài — mi turburai (de apà) 451,,; fi si alàcà mintea = fi se turburà mintea 102» :
Alàòarc §i Altòlre sf. = tur-burare.
Alàéìt adj.=turburat, turbu-re 280,8 ; apà alàcità=api turbure 280» ; erà (apa) alàcità, canda f-là draclu càmea^a nauntru = erà (apa) turbure, par’cà dra-cul i§i spàlase càma§a Inà-untru 342„; alàcìt di minte = zmintit.
Alàgarcsf.=alergare; umbla-re, fugà; de-ahità-alàgare =de atàta alergàturà 25», 81,g ; z-bigd pre - alàgari = se v puse sà umble 33, 394»; Ñarse ... co-alàgare •= Morse ... in fugà 256».
Alàgàt adj.=umblat; care §tie multe; oamiñi alàgàfì = oameni umblaS, cu ^tiinffi multà 45».
Alàgàturà sf. = alergàturà.
Alàk'escu vb. IV = lipesa: se-aveà alàkfità—se lipise 31»; 332,; l'i se-alàk'ì itti-ma di mufileafa l'ei= i se lipì ( = se indràgì) inima
O LOSAR.
517
   de frumuseteaei 159,.Vezi: alikescu.
AlákAre sf. = lipire.
AISk it. adj.=lipit89„; oarfxn, oarfin alákfit = sárac, li-pit 284,15 alákitá = slabá, lipitá 281tl; alák'ile=alabe de tot, lipite 464„. Alák'itnrá sf. =lipiturá ; per-soaná, care se lipe§te de ci-neva, incát se face nesu-
AISpt¿4 vb. I = láptez, dau lapte. Inf. aláptare=aláp-tare.
A lasare sf.=alásare; cu alA-sare = cu nepásare 361,; seara de-alásare preasihi — sara de lásat post 2337; Alásdri s. pl.= ziua de sf. Ion,22 August, cánd se lasá liber la vii.
  AISsatá adj. = lftsatá 257,0;
   párásitá 183,,.
  Alátrare sf. = látrare, látrat
   107.. .
  Alátrát sf. = látrat, látrare 107,
  Alátr&turá sf. = látrat, látrare.
  Alávdarc sf.=láudare,laudá; alávdárle ma$i fura di nis = numai lauda fu de dánsul 375,;
  Alárdát adj. = láudat 99,,
    183..
  Aláxescu vb. IV = schimb 144,199,; Ai s-alázescu calca = Ai sá schimb felul 65„ ; se-alázi tu fafá— se schimbá la fafá: o sfecli lu;me-álázescu=m& pre-menesc.
  Aláxire sf.=Schimbare; pre-menire. A/<m¿=schimbat; premenit.
   Alba, nume propriu: Alba (= candida) 346—350.
   Albastru adj.=albastru 137,7,
     182,,.
   Albá=nume propriu: candida, fig. záná.Vezi; art. urm.
   Albile s. pl.=l® Z&ne (pretut.); 2® parce, ursitori 199,,.
   Alba (amirá) = (impáratul) Alb 322, 357—359, 413.
   Albu adj. = alb; pl. altfi = albi 77,,; albu ?-mu§at ca soan=aíb (candid) §i fru-mos ca soarele 125,,; cxt ve-ade albul soare=cát vede (=cátlumineazá) candidul soare 206,„ 372,; fem. alba, pl. albe 76„; albe $-lái= albe §i negre 24,,; s-o-a-düfi alba ca neaua = s’o aduci albá ca neaua 21„. ¡   a álbál’ei Dafná = a can-
j   didei Daflná 179; trifeá ca
!   4ua tea alba=tr&\& (=tre-
|   ceá) in depliná fericire
     177,,; vrea s-easá cu fa(a i albá -— vroiá sá ieasá cu f afa cinstitá 142,,; lu scoase ;   cu fafa albá = nu-1 dádü
¡   de ru$ine 177 ; agumse ca
     s-nu z-veadá per albu=se |   ajunse sá nu se mai vazá
i   (-— sá nu mai fie) bátrán
|   166,,; albu, pl. alg'i—piesá
|   de argint de 20 pia§tri, nu-
j   mitá : megit ( == megidie);
I   fi-cupási cu un sac di al-
I   g'i = venl (= pofti) cu un
I   sac de megiti 39,,; l'-tukl
j   §-alg'H'=h cheltul, ti prá-
I   pádi §i pe megifi 39,,.
   Alcá = fá; alea doamná=i& i   stápáná 240n; a lea grea-ñi
\   = fá vorbeijte-mi 75„.
, Aleádire sf.=alegere 394,7; s-esci pi aleátfire = sá fii pe |   alegere, pe álese 286,.
518
PER. N. PAPAHAOI
Alcapid (mecv) vb.I=mà az- I vàri ; mà avànt ; sar cu ar- | doare, curaj ; mà reped ; i na-l ci'nile se-aleàpidà= eatà-1 cànele se azvàrle, se ! repede 39,, ; se-alipidarà 1 = sàrirà (cu curaj, cu ar- ¡ doare) 187,«; f-o-alipidà =o azvàrlià càt colo 206,7; f-o-alipidà coaja di curcu- ¡ betà=i$i azvàrlì la o parte ' scoarta de dovleac 132,8;     ¡
   fi s-aìipidd apoea cavala \ = §i se repezì apoi càlare
   146.,                       !
AU'g vb. Ili [Inf. aleàfore §i Í
   alineare]=Io aleg ; aleare \ — alege 32„ 85,,: s-le-a- i lè4ì = sà le alegi 11„; ¡ auflu s-aleapsi cu alàga-rea = mo^ul se alese cu a-lergarea ( = cu oboseala)
   28., ; allá nu me-alea^e = alta nu mà alege ( = n’am altceva de fàcut, decàt...) i 403n; 2’cítese: aleapse= ¡ citi 198,,,, i,, 24Dj, ) cum i o-aleapsi aesiu (cartea)— 1 cum o ceti acesta (scrisoa- ¡ rea) 47,#; 78,,; cindu a- ' leàpsirà carlea — cànd ci- ! tirà scrisoarea 194« ; 3" deo-sibesc, disting: no-ali^eà = nu dcosibià 455,,; no- j aleapse g'ine= nu distinse i bine 78«, 29G, 297; aleapse- ; aleapse pinà culeapse = j alese, alese pànà culese
   282., ; màr(J,inea alenai = !
   sfàrgitul alege, sfàr§itul ho- I tàra^te 96,
Aleptu adj. = ales, distins, ; frumos prin deosebire ; a- | leptul-gone ; ficorlu-aleplu ¡ = fàt-frumos; alepiul — \ fàt-frumosul 39 ; aleptul- ¡ alèpfitor = (alesul ale§i- |
   lor) §i gone-aleptu =fàt-frumos (pretutin denu Fem. aleaptà=cu acelea^i ìnt&lesuri ca §i masculinu!.
Alflc sf. alifie.
Alg'cscu vb. IV, [Inf. alg'irt $i alg'arej = albesc, inàì-besc ; pinà s-alg'ascd=pànà sà albeascà, pànà sà imbàtràneascà 303,, 126,,: farà ca lina s-alg’aseà = fàrà ca làna sà albeascà 2117 ; alg'ì = albi (la pàr.» 133,8 ; a/p'à=inalbià (=erà alb) 14 « ; Irà nifi ni al-g'escu ocl'il' = (pentru ei imi inàlbesc ochii) = de ei sufer, de ei due dorul 39„.
Alg'inamea sf.=albinàrie, tot neamul albinelor 138,9-
Alg'inà sf. = albinà 138, 295. 296; c-alg'ìnile vàzeà = ca albinele vuiau (bàzàiau)
   279,,.
Alg'lre sf. = albire; imbàtrà-nire; aZ</'i<=inàlbit; imbà-trànit.
Alili'a §i : [ali6kaj= adevàr : adevàrat 51,„ 135,, ; aliti a cwrató=ade vàrulcu ra 114,. 9,« ; (ca) de alih'a=in adevàr, adevàrat 53,„100,144,, 325,8; s-easà ca de-ali/t'(i= sà se implineascà ( = sà iasà cu adevàrat) 236,«.
Alik'escuvb. IV=lipesc 332„ etc. vezi: alàkescu.
Alln vb. I = urc, suiu; s a-linànis = se suie el 45,«; pinà s-lo alinà=pànà sà-1 uree, sà-1 suie 4„; s-alinà = se sui, se urcà 14«, 21„: 32, 33, 48,8 ; me-alinàt = mà suii, mà urcai 100, 102, 184, 256, 265 ; se-alnà = se sui 5„, 108„ ; s alnarà = se urcarà, se suirà 88,.
GLOSAR.
519
binare (§i ulnare) sf. = su-ire ; Indie, prezinte : me-ttl'm, te-aliAi, se-aliná. ne-alinám (ne-alnám), v-a-lináfí (v-alndfí), se-aliña; Imperi.: me-alinàm (me-ulnàm) ; Perf. simpiu : metí linài (me-alnài); Part. a-t inala (alnald).To-alinare =la suit, la suire 265,*, 23,7.
A lfn^u vb. lll=ling; di lo-a-l intfeà boil'i=de-1 lingeau boii 53, i ; f-alindeài (jeà-dttle di dulie fé era — iti lingeai degetele de duici ce erau 282,*. Inf. A tinnire ?i alintfeare; Prez, alingu, ttlintj,i, alinde, alindim (alindim), alindifi (alin-tlèfl), alingu. Pari, alimtu, alimtà.
AllsIvS sf. = le?ie 170,?.
Ali'ndnrA sf.=ràndunicà 9„, 205.
Alnài = Io adunai. Vezi : a-dùn ; 2° urcai. Vezi : alìn.
Aloàt,pl. aloaturì sn.=aluat 107, 165, 266, 168; le-acà-fard g'ine aloàturle = se imprietenirà bine 94* ; le-aspàrsirà aloàturle=sivi-carà prietenia ; rupserá re-latiunile 351,,.
Altu adj.=alt; pi. alfi 14„,667; fero, alta 21 pi. alte; cu alta 6 ; pri di alta parte = pe de alta parte 2„ ; di una, de-altà = de una, de alta 37t ; f-alta nu /=?i alta nu 3ti ; ni una, ni alia = nici una, nici alta ( = fard multa vorbd, fàrà multa gàndire) 56,» ; 78, „ ; alla fe vai caffi ? — ce alta o sà mai pretinzi? 11„.
  Altn-^lrà pron. = altcevà 16*.
  Altu vb. I [Inf. Alfar e] =
   inalt; 9-o.lfà pàlàfli = i?i inàlta, i?i dadi palaturile 70io.
Aldi = al lui ; di aluì-l’i de-acasà — de ai lui de acasA (=de cunoscntii, de rudele lui), 6,a; alùi-l'i nu viñird = ai lui (rude, cunoscuti) nu venira. Vezi : lui.
Alnuiak'a sf. = ramurà 50,*, 97„ t6, 98, 316,7.
Al aro tare sf. — lu piare; tre-a-lumtare = pentru luptare, de luptat 15.
AlumtA-Cai'url = Luptà-Dru-muri, personaj care merge ca un uria?, 492—495.
A Ininta-Mnnta = (LuptA-Mun(i) Sfarma-Pietre 138, 139.
Alnmtu vb. I =lupt, mà lupt ; me-alumtu — mà lupt 219 ; $i se-alumtard—^i se lup-tarà 12„ ; 15„ 10 ; va se-a-lumlà = se va luptà 12, ; sA se-alumtd = sA se lupte 15,„,g, 40,*, 126,,, 144; acaf s-lo-alumtu cuKètrili =in-cep sà dau cu pietrile in el
   102,, ; di se-alumtà = càt se luptà, càt se muncià 163; acàfd s-alumtà casa = in-cepù sà facA nebunii prin casA 164, ; cal' cu cari o-lumtà hdsàpafl'i = (cai cu cari luptà prin ora?e) = cai cu cari muncià (sà cà?-tige) prin ora?e din greu 300,7-
Alonarla sm. (articulat)= Iu-lie 302.
Aloni sf.=alunà 381,,,  441.
Alante [?i arunicj vb. I = a-lunec 366, ; Alunicare = a-lunecare, alunecu?.
Ala sn. = usturoiu 499„.
Al'ii-k'lsàt sm. = m u j deu i
520
PER. N. PAPAHAGI
  ( = ofet, usturoiu, sare, a-mestecate la un loc) 500,.
Al'amtrea adv.=altmintrelea 40*, 63**, 116,*, 127,*, 252»,, de ;v> = de altminteri 0*.
Al'nrea adv.=aiurea 54*,, 110.,
  119.0, 161, 368,«; extra n-a-Vurea—ca vai de lume320„.
Am vb. ajutátor [Int—aveare, avere, aeare ; Indie, prez. am, ax, are, avem (aém), a-vefxfaéfx), aü (ar); Imperf. aveám (aeám); Perf. avux; Perf. comp, am avutá, M. C. P. aveám $i avux avutá ;]= am, exist, zic, trag, soco tese, cred; ning-avém = mai a-vem, inca mai este 11„; Mul'area-tx are fiedr— Mu-ierea ta are (= a náscut) bAiat 1„; feata no-aveá s-easá — fata nu e§iá odatá, mi mai e$ia 86,,; fe-aveá, fe no-aveá—tot ce au avut 42,o; mxcd, mícA flurxx, di no - aveá xu 8-li bagá = mánca, mánca la galbeni de nu mai puteá 30,,; no-avú te s-facá=n’a avut íncotro 68*; no-avú k'irb = n’avü timp 2„; fe-avut ? = Ce a-vurá^i 51,; no-avú ie-s-cama (ficá=n’a mai avutincotro, n’a mai avut ce pretext sft gáseascá 12,*; vai axbá= o sá aibá ll7; nu vax avém xu 8-ná euledm = nu vom avea unde sá ne culcám 8„ ; ife s-ax= ori ce ai avea
  1.,   ; K’atra nis 8 o-aibá = (Piatra el sa o aibá)=el (a fost) acela la care e piatra,
  70., ; ax ñilá di mine—exhi mita de mine 24,; vrea s-le-aw=le-a§ fi avut 52,; trá-fe no-are g'iffx futí? = de ce nu-s Xiganii ho(i ? 22, 23;
   no-are nifi fealá, nifi fié-r = nu exista nici fatá, n;>.i báiat4,,; Iu lo-are ?= l'n’ de-i? 309,; are 300 de-a\.> = sunt trei sute de ar.l 25,o; nu-l are xuva = nu este nicáiri 29„; no-are >-viná vimu — (nu are sá viie nimeni) nu mai vin? nimeni 4,,; 78„; da se-n-eafá virá, da se-acafá, are= se Incearcá sá prinzá pe vreunul, se Incearcd sá prinzá cu neputin(á 83,,: l'-are uná — li trage una (bataie, palma) 135,,; l'-are draclu=iizicedracul47<» : =f-o-ax cá adu/c1 á di band ' = crezi, socote^ti, cá pri-cepea de viatá? 96,,; cá o-aveá, cá no-are tata = cáci credeá, ca n'are tatú 54in 67„, 53 ,, 81, Feata p-o-atm=Fata crezñ 37„ 10,„ Ñ-o-anii = cre-zui 42„, 81,*; Mea cttrn v-u avút = Í>e.T cum cre-zurá(i 248,,; cá p-o-avurá =fiindca crezuráJO,,; no.r te-am eitrá acasa = p’aci (i-e drumul spre casá; fuga acasa 81,; 181*; aoá te-am mula—$i catárul, p’aci (i-e drumul 186„; aoá l'-are. acló l'-are = aci-i atine, a-colo-i atine (cánd urmdrim pe cineva) 80,t; are Dum-ni<fdü = (n’a pierit Dum-nezeu), e sperantá la Dum-nezeu, exista Dumnezeu
   212,.
Am conj. = dará, ci, insá 1„,
   36,,, 32„, 56,*, 79,*, 2:)4,„ 313„; am nu mi fáfeáx un puxl'ü = ci nu má faceai o pasere 21»; am elf-mutrrá gustul = dar el í$i cauta
OLOSAR.
521
    de chief, de gust 19,. ; am j cari 8-iii da}i = ci, de mi-i ve(i da l52,0-,„ 153«; am cum / = ba bine cà nu ! pufin imi pasà 31„.
Ama conj. = darà, insà (pre-tutindeni.)
Am [prepozifia an inaintea lui p §i 6 devine am] = in; de-a ; am-pàtrulea — in treapàt, in fugà nebunà
    28., ; am pàturlea 48,, ;
    475..
Amae sf. = vraje; pi. amdi 52,3, 120,, ; 176,7; 374,; §i de-amdì = §i din pricina vràjilor 37,; l'i se-aspàr-strà amàile—i se stricarà farmecele 406,,.
Ainàlamà sf. = aur 30, 32, 57, 235, 236;. amàlamà s-a-càfà, katrà s-fàfeà = li mergeà foarte pe dos; ii mergeà prost de tot 90,,.
Aniàn=aman, grafie, iertare 70„ 148, 458.
Amare sf. = mare 2, 3,„, 5, 48 57,„ 58, 68, 69, 375, 381 ; cit tra<J.e amarea = càt trago (= càt se intinde) marea 261,; pi. amdrx.
Amàràscu vb. I V= amàràsc; l'i se-amàri' ìnima fàr-màc = i se amàri inima ca de otravà 472,,; Inf. a-màrare.
Ainàrtie sf.=pàcat 107, 165,; amàrtie greaud = pàcat mare 285.
Ambàr adv.=in bine, a bine, bine, priincios; cu noroc; 61,„ 166,, ; Tih'a-l' si du-feà ambàr = Norocul ii mergeà apre bine 98,,.
Ambàr vb. [din: an+par] = par, aràt; s-ambarà = sà parà 70,. Vezi : par.
Ainbare sf. = hambar 11,*
   140., 212„ 268,,, 296.
Ambàtnrln §i ambàturlè«}. vb.
   I = merg in treapât; am-bàlvrlu calu — merg cà-lare in treapàt, in fugâ nebunà; bâgâ s-ambàtur-lâ casa — începù sà facà nebunii prin casS, sâ um-ble prin casà prin toate pârtile 136,,. Vezi •: ampà-turlu.
Ambâturlare sf. = mers in treap&t, mers nebun ; [din: an+pàturle =în patru].
Ambâreafà sf. = bine, noro-cire; vira ambéreafâ no-aveà= vre-un bine, vre-o norocire nu aveà 57,7.
Ameàstic [§i : amèstic] vb. I. amestec ; s-amisticd = se amestecâ 220,; le-amisticà eu urtfî'fï = le amestecâ eu urzici 168,o ; se amès-ticâ=se amestecâ (în vor-bà), ia parte la vorbà
   236., ; cindu se-ameàsticà 4ua eu noaptea = când se îmbinâ ziua eu noaptea (= în amurg) 94,,.
Ami conj. = dar, ci, însâ ;
   248., ; 277 etc.
Amin = amin ; pin to-amin va te-avin = pânâ în pân-zele albe te voiu prigonî.
Amin vb. I. = 1° dau la fini à (eu puçca, eu piatra, eu sàgeata etc.) 292,, ; 2° impure: s-l'-u aminâ = sâ-l împuçte 158,; l'-u aminâ uttâ = împuçcà odatâ în-trânsul 158„ ; 3° arunc : l'-a-mind un mer=n aruncâ,îi azvârliun màr250„; 394„, cîndu va-l aminâ vîrâ câ-lâtàr eu 99 di k'etri = cànd va da vre-un câlfitor
PER. N. PAPAHAGI
22
   cu 99 de pietre intr’insul 282*; l'-aminài una = ìi trasei una 103,,.
Aminare sf. = Aruncare, impiccare, tragere la tinta.
Ainindol'i §i amindoil'i=am-bii, amàndoi 15, ¡, 420,. j
Auiintare sf. = na§tere 149,, ; caligare, càijtig.
Aiuiiitàtadj.= l° cucà§tig,im-bogatit ; Nifi mdrafl'i lo- \ aftiptà s-vinà amintàt =
   Ei bietii il a$teptau sa vie j cu ca^tig (=imbogàtit) 66«; 2ò nàscut 421, 422 etc.
Amintatlc sn. = cà§tig; folos.
Anilntc adv. = aminte; §-a-eluse aminte — i§i amintì, i?i aduse aminte 18„ 38,5, i§i reamintl 1-liii 761t,43„, !
   47..
Amintu vb. I. = 1“ cà?tig ; j azì s-aminlà, mine s-a-minlà — azi sà cà^tige, I màne sà cà?tige 1„ 57,!, !
   65.. , 162, 119j5 ; 2" nasc ; el' no-amintà — ei nu nà-¡jteau 116„ 13019,14917 ; ma§ì feate ajnintd—numai fete nascu 6,,, 25,7, 15,,, 101,,, 258; amintarà — nàscurà 49, ; 119,; s-easte-cd va s-a-minfi ficòr=dac3 vei na§te baiat 7«, 6m ; s-amintare fealà—dear na§te fatà 6„.
Amira, Aulirà«, pi. amiràfi amirà^i, = impàrat (pre-tutindeni) ; art amiràlu, amiràiilu.
Aniir&(u)-Albu = impàratul Alb 357—359; 413.
Amir&-Ar&i> = impàratul ne-gru 412.
Amiràii-Aròs =impàratul ro- ; §u 3$5.
AmirA-Gonc = impàratul vi* | teaz 10, 11, 12.              i
Amirà-Laiu = impSratul nt-gru 248„, 312, 305.
Amir&Vcarde = i m p ä ra tu! verde 357—359.
Amlrarcseu adj. = impàrà tese 55„, 85,5, 249, numia amirdreascà = nuntä im-pàràteasca 40,,; càmtli1' amiräre$ti = cämitele impara te^ti 54,;; el nu s-min-teà tru amirdrèfli/i—eì dii se amestecà, nu se bàgà in (afacerile) im pärä te§ti 4M.
Amirärü'e, AinirfirU'S, pi. n-mirdrW sf. = ìmpàràpe 14„ 42„ 57, 58, 177„, 27», 366, 476, 477.
Amirftroanc §i Amiroane si
   = impäräteasä ; (pretutu-tindeni); G. D. amiràroà-nil'et 6,„ pi. amiràroani. amiroane 70,0,138,,_„, 179. 225, 289, 396, 397 etc.
Amirìd sn.=locul de odihnà al oilor, caprelor pe la a-miazi vara 363,,.
Amirìi) vb. I = dau oile la odihnä pe la amiazi. Inf amiri<j,are.
Amisticare sf. = amestecare, amestec.
Amistieàt adj. = amestecat germ. gemischt 131,7 ; om amistieàt — om asociabil.
Ami'n vb. I = amin, intàr-ziu 78,,; nu amina = nu int&rzie 55,; no-ami né multa = nu int&rziè muli 56„; 42,,; 106,; 150,,; 190«, 227,7-,,.
A minare sf.=int&rziere 167«.
Aminàt adv. = t&rziu.
Amincte sf. = amanet, zàlog; 190„. „ etc. 276,.
Amòadv.=l# acum; 2" cuvànt apelativ p, temei: via« amò! vino fà!
GLOSAR.
:>23
Diol'fi m. f.=leorcá, ud peste tot ; amól'ü : pàpùl’à = ud : paparudá, udatá peste tot 369*; amól'ü-pirpi-rnná = ud ca o paparudá 494,« ; erá tut amól'ü = erá ud, udat peste tot, erà ud leorcá 162«. Bag amól'ü = bag sft se moaie.
iiiipàr [AmbàrJ, vb. II. = par; nu-ñí ampare dip aráü = nu-mi pare ráu de loe 146,,; nu-l' ampáreá = nu i se pàreà 188,,, 90,; le-ampàrii (fini = le pàrù bine 130,«. Inf. ampàreare, part trecut : ampàrutà.
Ainpatur $i ampàtarè«), Amputarla gi ampàturlfr) vb. I =màn in treapàt calul ; cà-làresc in fugà nebunà ; lo-ampàtuui calu ta s-fugà = goni in treapàt calul, ca sà fugà 217,,; ampàturlà dupá dzrvi? = gonegte in treapàt cu calul dupà der-vig 427« ; sà s-toamà cu calu ampàtur(l)àt = sà se intoarcà cu calul in treapàt (fran(. : à bride abbat-tue) 248,, ; s - ampàturlà pàdurle — (sà umble in treapàt prin pàduri) = sà umble in lung gi lat prin pàduri nebunegte 488,,.
Ampàtnrare gi Ampàturlare sf. = mers in treapàt, in fugà, in goanà (fr. à bride abbattile) 427.
Anipùt §i amputiseli vb. IV [Ini. ampu}ìre gi amputare] = put.
Ampn(ì't adj. = impu(it 213.
Ainurà sf. = 1“ murà; 2° zme-urà 23;.,„ 399„.
Amnr<Jìgsn.=amurg; citrà tu amur4 ì?=spre amurg 2„.
   A morditi sf. = amurg, in a-murg 55, ; citrà to tc- — spre amurg 260, „ 288,,.
   Amnrsu=Amurg ; nume pro-priu : Murgilà 242—246.
   Amarriseli [Inf. amur[ìre$ia-, murfarejyb IV amúrcese.
   Amnrtitnii si = amur[iturà, amurtire.
   Amatàl'fi sn. = mu[enie; ca (-u deade amufal'lu = lo-vì-te-ar amutenia 4053t.
   A inu (à se u vb. IV = [Inf. a-mufire gi amufare]=amúlese ; amufi’ ca katra =a-mutì ca piatra 194„; 204, ; aveà amufilà = ammise
     334,,.
   Amvirliga adv. = jur, impre-jur ; dipi cv> = de prin im-prejur 21«. Vezi: anvarli-ga, anvirliga.
   Amvirllg gi amvirlig'èd vb. I l   = impresor, inconjor 86„.
i Amvirligarc sf. = Impreju-rare, ¡«apresurare.
   Amvirligàt adj.= inconjurat, impresurat 114.
   Amrirtescu vb.IV=infàgur ; invelesc ; invàrtesc ; ca s-]   §u(ìrà, ca se-amvirtirà =
| se cam sucirà, se cam in-vàrtirà ( = A se cam codi, I a sta cam la indoialà) 67,«.; pre-aclò se-amvirteafli = pe acolo dà ocoale 94,, ; lu amv\rlea§te = il infàgurà I   87,;.
i An prep. = in ; devine am, inainte de b, p, v ; an trei-1 lea = in trei ; am-pàturlea — in patru, in treapàt 81« (pretutindeni); amrirtescu ¡   din : an -f- virtescu.
i Ali sm., pi. aiii=an ; 20,„ 21„ I   25,o, 65,„ 129,249 ; Irei aiñ
i   di 4%lc — trei ani de    zile
524
PER. N. PAPAHAQI
   78tg; an di an = an cu an, in fie-care an pe randl57,7; an man 1,; l'-aveá data; ¿o-an—ii dase cománd pe un an 253,, ; un an cale = i depártare de un an de drum 245«, ]9; alantu an = anuí viitor, anuí urmátor 158*; z-dumneascá anlu §-ficor-lu = sá domneascá anuí ¡ji báiatul (= pe fiecare an cáte un báiat) 106,, \unan j cu anlu—un an íntreg, un an in cap 96,8; Insoaráte, i h'il'ü, cá tu añ¿ esci = ín-soará-te, fiule, cá ai vársta (cuvenitá)7117; Erátamám tru añi — Erá tocmai la vSrsta (cuvenitá) 387,247,,, 261le; tu añl'i a lui — de vársta lui 7,, ; pri trei añi ¡ in cap=la trei ani impli-nifi 65,8.
Anál, anáin. Vezi: adun.
Analiná, in expresiunea: ñi-u i scoase analmá = mi-a seo- ! s-o prin ñas.                '
Aualtu adj. §i adr. = inalt, sus 7ia, 60„ ; analta ca k'i-pari$lu=ind\\ ca chiparo-sul 38#; analta pri k'efi — la chief, in timpul chiefului 145tg; fem. analta ; pl. a-nalfi, analte.
Analtu vb. I = inalt 143,,; $-análfá minie citre fer= i§i ináltá mánile spre cer 21„, 22„; se-análfá na púlate = Se ináltá un palat
   67,7. Inf. análfare.
Anámlsa adv. prep.= la mij-loc; printro 101,,, 248,,.
Anang'e sf. = nevoie, trebu-infá, necesítate 121,„210,,, 244,8, 295,9; fe-ai anang'e ?
   —ce-t¡ pasá ? 3,,; anang'a
   s-f-u da ! = bátu-te-ar ne-voia, sá te batá !
Anauta pron.=álalt, celalalt: fem. anantá; pl. ananfi.:-nante 2,. 31,, 37,, 49„ V;. 81„,,365; anintúi Gen.211. , fem. Gen. Dat aniniét §i p | m. fem.: aninldr. L-toar»ñ událu di anantá partí — (íntoarce odaea de coa-laltá parte) adicá: cauta cu deamánuntul 434, 39,:. Vezi: alantu.               |
Anapod adj. = sucit, pe dos
   23.. . Vezi:                J Anapud ($i anapaS) adj. = sucit, indárátnic, pe dos, anapoda 71,, o717, 90,9, 12o,..
   282.. ; lacre anápude= lu-cruri, treburi deandoasele 221„ ; 300,.
Anarga adv. = incet, agale. u$urel; anarga p-mu$át= agale §i frumos 13,,, 30ó: pe-anarga-anarga = ince-tul cu incetul 68,», 214,*
   343.. .
Anástast sf. = lnvierea 416. AnáOima! = blestemat (fie): <v> l'= fir’ar blestemat 487; anáQima-l' oara= fie bles-temat ceasul, momentul 146i8.
Anáh'imtV} (§i auáOIinéi)) vb.
   I = blestem, invoc bles-teme; 163,,. Inf. Anáh¡- i mare.                    i
Anápudil'e sf.=indáráinicie;
   ce va deandoasele. Anásk'lrsescu vb. IV = dere; J tec; no-aveá andsk'irsitd nu deretecase (prin casá)
   416..   . Vezi: anisk?irsescu-A acalle vb. I = incalec; an-
   cálicará = incálecarálo.,. vezi: ncalic.
Ancaltu vb 1 = incalt; pot-
GLOSAB.                          525
   covesc, ferec; cindu pu-riclu 8-ancàlfà = cànd se potcovià purecele 176,; vezi: ncalfu.
Ancìnescu vb. IV=gem, gà-fàiu ; a»ciwì=gemù 456„. Inf. Ancinire qiAncineare. \
Anéùp vb. I=inhat 83,,; fi lu ancupà = §i-l inha(à ;
   50.. , 70, ; lu ncupd=ìì in- \ hàfft 340,, ; sc-ancuparà= \ se inhà(ar& 3,,, 131,c ; vrea |
   lo-angupà di mi'nicà — j erà sà-1 inha^e de mànecà
   154., ; 105, ; 170„. Ancupa-re = Inh Stare.
Andari sf.=ciata; sà-l' si duca andava = sS-i meargà pontina ; sà-i meargà fulgi
   354.,
Andoapir vb. I=reazàm : in- I dop ; s-V-andoapir = sà-i ! indop 469,. Andupirare= i indopare, rezemare.       |
Andornie sm. = zvànturatec ;
   102., ; alàgà c andornic= alergà ca un zvànturatec 1 1147; Fu4eà . . . ca an-dornic = Fugià de zvàntà ! pàmàntul 339,,.
Andreapta adv.=la dreapta; i a dreapta; adj. dreapta ; , co-andreapta = cu cea j dreaptà (minà) 424„.      !
Andrèg [vezi: ndreg] vb. I = j dreg ; pregàtesc etc.; an- j dreafi-te tra moarte=pre- i gàte§te-te de moarte 50„.
Andrèlii n. pr. =Andreiu 1,2. ,
Andru pàsca vb. [Inf. andru--pare, andrupirej = ra-zàm ; mi andrupàscu—mà ! razàm 491 ; s-andrupd = se ràzimà 197„; 179„ ; part. j trec. andrupi'td $i andru- i paté; andrupàt ( in. text 1
                                                                                          I
                                                                                          I
  gre?it : antrupàt) — ràze-mat 187,,, 320,7.
Andrù§ n. pr.= diminutivul dela Andreiu 1 —6.
Anduk'ilescu vb. IV = tàvà-lesc 469, ; Inf. anduKilire gi anduk'ileare ; Part. an-dukfilitd.
Anduplic vb. 1 = 1' indoiu, indoiesc ; o-anduplicd nd-Oeamà = o indo) nifel
  337,,, u ; 2° induplec, con-ving; consimt; fi-l andù-plicà = $i-1 induplecà 43,, 46„ ; se-anduplicd=se induplecà, consimtl 117, ; l'-anduplicarà — ii induple-carà, ii convinserà 279,0 ; s-lo-andùplicà=s&-\ indù-piece 1227.
AndupUcare sf. = indupleca-re, convingere, indoire [a indo! cevà].
Ankare adv.=ìn zori, inzori de zi; vaierà citrà de-an-4are = o fi fost spre zori de zi 203,, ; citr-an4are= in zori de zi, in fapt de zi 221„.
Ankare n. pr.=Zorilà 243— 246 ; zare, orizont
An^àrescu An<Jirescu = zà-resc 44«, 532,, 80„ V-anidri = ii zàrì 260,4, 152* ; ciio-an<firird=càt, ìndatà ce o zàrirà 81*, 274*. Inf. Anitrire, an4dreare=zàrire.
Amji adv.= azi, astàzi 348„ [din : an — in-f- a^i=azi.]
Angàn vb. 1=1® chiem [càne, oi, pàsàri, vite] ; dupà te l'-angind ningà wis=dupà ce-i chiemà (pe càni) làngà sine 192* ; f-angind ci'nile = i§i chiemà cànele 25; f-anganà zlàkle = i§i chia-mà fiarele 52,, ; anganà..
526
PER. N. PAPÀRAG1
I
  j9utf't'=cheamà... pàsàrile
  451,7, 204; 2® o-angànarà càfaoa — o tulirà la fugà ; 8-o-anginàm cdfaua de-aoafe = s-o spàlàm putin a de acì 404» ; o-anganà extra aclò cdfaua — o por-ne$teintracolo52». Ini An-ginare $i Angànare = 1® Chiemare 223,,; 2® Fugà cam pe nesimtite, c&nd nu miroase a bine.
Angurie sf.=angareà; clacà; ca de-angàrie=\n silfi mare 486,,; cu angùrie gre-aud=cn mare chin, in silà mare 89„.
Angàrlìm. Vezi : angirlìm.
Angàtàn [an =càtan]=in càtare, in grije; s-aì angd-tàn—sà fii cu grije ; sà bagi de seamà 116», 191,,, 288, 289.
Angirlìm vb. I=catàr, agàt, fr. je grimpe 12228 ; lo-an-girlimd = se agàtà de el 90„ ; se-angdrlimd=se ca-tàrà 470», 379,7 ; angirli-minda = agà(àràndu - se 269», ».
Angirllmare §i Angàrlimare=
  agàfare, cà^arare 185.
Angirmare sf.=fig. bani 1622.
Angl'èg vb. 1 = inchieg ; augi' igate tu hrisdh'=inchie-gate in fir ; numai in fir de aur lucrate ; poleite 10» ; angl'igàt = inchegat 93,,, 132i7. Inf. angl'igare.
Angl'ìt vb. I=ìnghit 159» ; ari angl'ifàtà mima = inghi-|ise inima 238, ; s-u ngl'i-tdm = s-o inghitim 238. Angl'itare = in ghiere.
Angrèc vb. I = apàs ; impo-vàrez ; stàruiu, rog. 1® greti ca mùntile fe-angreacd =
   greu cu muntele ce apató 1 8,7 ; va ne-angreacà = n? vor impovorà, ne-or in-greuià 216, ; 2® 8-angrk' multu a tatd-suì=se ruga mult de tatàl sàu 352„; cu ahi't cama multu s angm cd — cu atà mai mult stà-ruie itine) 201», 37,, ; cara l'i se-angricarà=d acà-1 rugar à prea mult 224»; 3* an-gricd tra gònile-aleptu = inchinà spre Fàt-frumos 365,; 4 ’ l'-angricà = ii remò. greu, ii erà sili 12'y i 226,2. 1
Angricare sf. = impovàrare. i apàsare, stàruire, rugare. I inclinare.
Anguóescu vb. IV=ghicesc: noi angucìm = noi ghicim 40„ ; angucà = ghici ! 41, : i cara poate s-angucascà= dacà poate p ri ce p e 35'.'..1 Inf. Angucire = ghicire.
Anguóitoare sf. = ghicitoare 40,
ngusà sf.=silà, fr. angoisse.i stràmtorare, màlinire, si-tuatiesufleteascà grea 52.. 121» 426„, 443.
Ang’are sf. = invierò, reinvi* ere 36».
Ang'èiJ, Ang/iè(j vb. I=inviez 14„ 33„ ! va 8 - ang“è4 = voiu invià 36,; angfài = inviai 14, ; pina 8-ang'a(fó pànà sà invieze 363» 37: vreax ang'atfd = ar fi in-viat 1592o ; tu ang'id — il inviè 386„. Vezi : anvi7</, anvèrj,.
Ang'idà [§i annida] sf.=tii-pu§; intrigà, intepàturà 283„ 334», 470,,; fàràmà.
Ang'll sm. = inger 313, 478, 479.
GLOSAB.
527
tng'ilü?.sin. = íngera? 287u. Liig'udA sm.=drácu§or 11720; 470, „; dá-ñi ná ang'udá di ... /ñne=dá-mi o fárámá de páne.
Lngiip. Vezi: ancup.
                                    Lngur vb. I=injur 31t?, 296,: 455,; angurí'ndalui 101u. Ingara re sf. = injurare 203„. tniánhta adv.=zvántánd, neblineóte; Fufo aniórihta— Fugl rupánd pámántul 499. tnisk'irsescu vb. I V=deretec (prin casá),scutur,fac trea-ba casei 401,„ 429,. Inf. a-nisk'irsire = diretecare. Anoastrá = noastrá 3,0 etc.
  Vezi: nostru, noastrá. AnAt vb. I=innot, anutá = innotá 216.
Ansár [Inf. ansárire, ansa-reare] vb. IV=sar; s-an-sará=sá sará, sá joace sá-rind 53,,; ansárt = 8 á ri 113», 130,, 286,,. Part. an-sárit, ansáritá.
Ansár [Inf. ansárare] vb. 1= sár, puiu sare; feata i?i f-ansárd... micárle=fata e?i $i sárá máncárile 180,,; sá ansár mícarea= sá sar (= sá puiu sare in) mán-care 27,.
Aosárát adj. = sárat 180. AnsSráturá sf. = sáráturá. Ansáritnrá sf. = sáriturá. Antár&leseu vb. IV=táválesc 144a; 8-me-antáválescu= sá má táválesc 468,,, 491. IntáTálire sf. = táválire; an-taválit = táválit 144a. Antihristu = antechrist, care merge cu dracul; drac . 252„, 460,,.
                                     Antréc [Inf. Artreátire $i .4»-trifeáre] vb. III = intrec 98,; anlreafi^intrece 100„;
   mi ntricúfi— ma intrecu$i 48219 lo-antreapsi = il in-trecü 100„, 447*.
Antrisár vb. IV= sar in trei sárituri; sar peste 249,; nu 8-antrisáreá—nu se sá-riá 468,,; le-antrisáreá = sáriá peste ele 492.
Antrisárire §i antrisáreare sf. = 8árire in trei sárituri; sárire peste.....
Antrlsáturá sf. = sáriturá
   261,0.
An[ár(u adv. = an[árt.
Anninlr vb. I. = numár ; l'-anumirá = ii numárá 2,,,
Anümlre ¡ji anuuiirsm. = u-már; dádeá din anumiri = ridicá din umeri, (in semn, cá nu ?tie, cá n’are habar) 310,pinfo moa?a cu anumirle = impingo bátr&na cu umárul 29„; se-acáfará... de-anumiri= se prinserá... de umeri 897.
Anúmirea loe. adv. = pe u-már; din anümirea = pe umár 47,„ 87„ gre$it in text: anunirea; 91,,, 115,,, 150„_,„ 181„ 229; de-anu-mirea = pe umár 60„; 814.
Anválescu vb. IV=invelesc; Ínfá$or 221; anvtlU — in-velit 78,.
Anválire §i anváleare sf = ínválire, infágurare.
Anrftliturá sf. = inveliturá; invelire.
Anvilitoarc sf. = cuverturá micá servind la invelit.
Anvárlig'ád $i anvárllg §i an-virllg vb. I = Impresor, ínconjur 241,; anvirligará
   Í)tz/a¿ea=inconjurará pa-atul 269,,. Inf. anvárli-gare §i anvirligare.
528
PER. N. PAPAHAGI
Anverllga adv. prep. = în jur; din împrejur 16*. V ezi : anvirligâ.
Anvàrtescu,anvirtescn vb. IV. [Inf. anvârteàre §i anvâr-tire] — înfàçur, învelesc ; învârtesc 175,»; s-f-anvîr-teçti — sà-fi înfâçuri 193,».
Anvèf vb. I. = învâf ; va lo-anvèf—\\ voiu învâfà 212»6.
Anvèf sn.=sfat, consiliu 440,».
Anvescu vb. III = îmbrac; anviscùt = îmbràcat 276 ; anvifteare §i anveàstire= imbricare. Vezi : nvescu.
Anvirligâ adv. = jur, împrejur ; 16,*, 60,*, 71», anvîrlx-galux— din prejur 66„.
Anvèÿ 9» anvl«><J vb. I = în-viez anvaÿâ = învie, învieazà 102u ; va s-anviè# = sà reînviu 13,„ 18,,; a-anvieaÿâ = sà învieze 50,7 ; va s-anvadà=yaîn-vià 52,» ; l'-anxiè 52,„ 50,*,
   200,,, 284,,; anvè = învie 220,*. anviàt, anvàt = in-viat.
An vare, Aliviare sf.=înviere
   297.
Aúur^esen, Aúurzescu vb. IV = miros, mirosesc ; J’i-ûï aùurzeaçte pînea mortu = Ce-mi miroase pânea a mort 41, *, ,7,47s„ ,*, 58 ,*,
   71, 244, 440. Aûurzire, a-ixurzeare—TBÀvo&ire ; aûur-zït =lucru eu miros ; lucru mirosit
Anùrizinâ sf.=miros, 71,89,*.
Aoil adv. = 1* aci 49; 2° o-oàea = acilea 53,, 63,»; 3“ aoafe = acilea, aici 1, 2 etc ; 4° aoà l'-are, acid l’are — aci-i afine, acolo îi afine (aci sâ-i prinzà, a-colo sâ-i prinzà) 80,», 272,,;
  5 ■ aoà te-am = p’acì fre drumul 109,»; aoà te-a». fàrlìc =p-acì fi-e druoL fràfioare 83,a. 81», 186.. 272, ; 6’ extra aoà feàfiri alanfi=p’aci apucarà,p'a cì fi-e drumul: (fugi!), 186,..
  44., 67„; aoà fac soffi = p’acì fi-e drumul, §terge-o. rupe-o la sànàtoasa 78,-, 47,„ 81,», 449,*; 7° s-alduà aoà de-aoà = se schimbì din ce in ce 144„; 8* de-aoà f-nàinte = pe viitor, de acì in colo 22,„ 17,.. 9° Un amirà aoà nclo t-lu fura din casa ? = imparai colea gi sà fio ho£t din casi ? 309,, ; sorà aoà nàparte = sorà colea (nu glumà) 243; 10* cum càftà aoà §-aclò = cum eàutà intr-o parte gi alta 21,».
  33., ; 11® de-aoà, de-ael» = de acì, de acolo (adu-c&nd vorba de una, de alta) 36,*; 12® aoà s-le-aeafà, aclò s-le-aeafà = acì sà le prinzà, acolo sà le prinzà,
  26.,  ; l'-da de-aoà, V-da de-aelò = ii dà de aci, ii dà de acolo (prin chip gi fel)
  43..  , 13® aoà te-amu rapi-ticàtorlu = aci sà te vàd, càrpaciule, aci sà-fi vàd capacitatea, putinfa 177,,
Aoaltari adv.= alaltàeri 127„, 268,»; nu earà de aèri, de-aoaltari — nu erà de ieri de alaltàeri (adicà : nu erà nou, ci mai de demult)
  119.,  v [Etimol. vino din: alaltàeri, unde „1“ din „a-laltà“ se preface in „ou ¡u. ceea ce explicà, credem, $i trecerea lui II din stella, etc. in : o (u) = steaoàj.
GLOSAR.
529
imi te adv.-acì. Vezi : aoà. pai* sf. = un vai de lfinà ddràcità 300,„ 301,. palli sf.=pala, palo?, sabie, 2, 39„, 43,7, 59, 156, 202, etc. ; si slrìmsirà f-el' to-apalà=se puserfi pe fugà nebunà 4,g; sa nealfà fi apa.là se-alasà dipu min-cuno$Vi=ae incaltà ?i foga nebunegte dupà mincino?i 80S4 ; s-lu umplà t-unà a-pala = sà-1 umplà intr-o fugà nebunà 248, Lpàndisc si. = ràspuns 99,„
  168,.
Lpà, pi. ape, api sf.— 1® apà 4, 29, 35, 49, etc. ; ntre-apà — la apà, sà aducà apà dela fàntànà 55«; 2® apd-vie — apà nemuritoare 10, 13, 495; apà adànatà=apà nemuritoare 495; apà-di-banà= apà de viafà 397,, ; 3® ni apà vie nu scuieà =nici apà chioarà nu sco-teà 455,«; 4° si-fi facá apa = sà se urineze 80,«; 5® moafe, de-afeale fe fin à-pile = bàtrànà, din cele cari (in apele, cari tnchia-gà apele 346 «; f-àpile li doartne = adoarme ?i a-pele (= cu in?elàtorii, de dat dracului ce este) 234„; 61 limba apd-l' lasà n-gurà = limba apà-i lasà in gurà (a duce jind) 239,„ 455,0; 7" i6i vine f-a úia apa la moarà = imi veni ?i mie ràndul sà flu tare ?i mare 454,4 ; 8® easte apà di liturgie = a fi batistà curata, a fi cu totul curat, nevi-novat 283,«, 347„. 9’ li n-vifà eu Rngura, ca apa= inv&ià eevà de speriat
   P»P»h»gl, Basine aromàne.
■ 187,«; toc f-apà l'i si dufeà gura=idem 128,; 10® guvà ntro-apà = (a face) gaorà in apà, o nimica toatà 66,,; 11° Apa doarme, dufmantu nu doarme—Apa doarme, du?manul nu doarme 61,.
Apir vb. 1 = 1® apàr, pà-zesc ; apàrà — apàrà 14 ; sà-fì àpàrà loclu — sà-?i apere tara 289„, 51,*; 2® ea se-àpàrà DumniQáú = (Ca sà apere Dumnezeu) cum ferite-ar Dumnezeu 156,; 3® e-una minà te-à-pàrà f-co alantà ti deà-pirá=cu o mànà te apàrà ?i cu cealaltà i(i smulge pàrul 457«.
Apàrficseu. Vezi: apirAescu.
ApàrAita sf.=ínceputa, ince-pere; n. pr. 104.
Apàrvisescn vb. IV = pàrà-sesc ; apàrvisìt = pàràsit 8,„ 87,7, 81,,; Inf. Apàr-visire.
Apleà?ènu adj. = nàzdràvan, ghicitor 9„.
Apir vb. IV [lat. aperior] = ngr. ^yjpepóvo), germ. tagen ; a se luminà de zi, a se crà-pà de zi 10,«; 1® di cum api-reà=de indatà ce se luminà de zi 90,7 ; dupà fe-apirì g'i-dupà ce se luminà bine de zi 95,0; Apiri    lantà
  —  se luminà de zi ziua urmàtoare 9„; lo s-àpirà
  —  ìncepù sà se lumineze de zi 373]«, 120«, 161,,, 170,7; 2* Ai-apir = ngr. ^pspòvo», mi se lumineazàde zi301u; apiriràpri bu<fa de-ama* re = li s’a luminat de zi, cànd erau pe (àrmul mà-rii 69„ ; mine s-àpirà un ari'ü — infine in faptut zi-
                                                                                           s< •
530
PER. N. PAPAHAGI
   lei s& fie un ràu 4,, 3„ ; 8-apirì t-un cireàp arsu di gapti ori=sà stai (=sà petreci) o noaptea pànà in fapt de zi intr’un cup-tor incàlzit de gapte ori 139**; vrea s-apireà c-un trastu di flurìt la capitoni = s’ar fi aflat in fapt de zi cu otraistàde galbeni 235*; s-culcà, apireà cu envenda n-gurá=Se euleau, se sculau (in fapt de zi) cu vorba in gurà 319*. Inf. Apirire = luminare de zi, fapt de zi.
Apirltà sf. = fapt de zi, zori de zi 3**, 4,*, 5*|, 86**, 119, etc. etc.; dit apirita pin tu ascàpitata soarlui = din ràsàritul gi pànà in apu-sul soarelui 12**; ne-api-rità g'ine — in nefapt de-plin de zi 113**.
Apltruscscu vb. IV = cuple-gesc ; di o-apitrusì = de o eupleri 194,*; d-ìu l'-a-veà apitrusüá ahi't som-nu greü = de unde-i cu-plegise atàta somn greu 309**. Inf. Apitrmire gi a-apitruseàre ■= cuplegire.
Apìndisescu vb. IV = ràs-pund 47«.
Apindoahà Bf.=sprijin,agtep-tarea.ajutorul; Tuta apin-doaha lor era Mitri =Tot sprijinul lor erà Mitre 65u.
Apìrncscu vb. IV = incep (= pornesc) 3*„ 52*; 165, 424. Inf. apiridre, apirñare = (Pornire) incepere.
Aplàn sm.= pian, megtegug; cu aplàn = cu plan, cu gíreteme 95„ 122*.
Aplèc gi àplie vb. I = alàp-tez, aplec; g-aplied ùifl'i
   — igi aláptá, igi aplecá pruncii 193,*; f-aplicá la-tusu=igi aplecá (=aláptái pe tatál 8&u314,„.
Apl¿c(mi—) vb. I=má aplec. Tuft se-apleacá — To(i se apleac&58*«; 8-aplicá s-bea apa—se aplecá sfi bea api
   15.7, 133*; pina sá se-a-pleacá—páná sá se aple-ce 89, 173,.,, 233*«, 263. Inf Aplicare, part. aplicáis-a 25**; cu nárli aplicad = cu ruglne, injosit 155*«
Apláe vb. I = plec; pi cindu l'-o-aplicát — gi cánd ple-cai 45,*. Vezi: plec.
Aplucusescn vb. IV = euple-gesc, ap&s peste cevá; 278.,. 364„; s-nu i-aplucuseagcd }ivá ciát— sá nu dea peste ei cevá c&ni 184**; sla a-plucusít = stá pitit.
Apoaca, apoea, apóí adv.=a-poi 1, 5, 26, etc. etc.; pin a-poea = p&ná lu urmá 21,,. dipri apoea = mai apoi. apoi-apoi; la urmá de tot
   38.7, «•
Apostal sm.=apostol, ucenii 429, 433; pl. aposlol'.
Apreadün vb. I = adun bine sträng cu ingrijire, frumos, dau azil, primesc; 1* g-le-apreadund tuti = gi le stränse bine pe toate 53*,. 193*«, 276,,; 2' il’ pricäffä auglut 8-o - apreadunä n-casd=se rugä de mog s'o strängä in casä, sä o pri-meascä acasä la el 32,„
  26241 36,61 8O7, 94j0> 317„;tf-preadunare=stràngere bine, primirea, dare azil; fi-deà apreadunàt » gedeà 8tràns, retras 7,*.
Apreaveglu vb. I=pàzesc bi-
GLOSAR.
531
   lie; sâ se-apreaveagl'e di Goea—Bh se p&zeascâ bine de Joia, s& ne eu precau-tie fa^â de Joia 94,, ; A-preavigl'are=pâzire, precarie.
Après adj. = 1° aprine, eu doào ferï aprease = eu douâ lumânâri aprinse 247$c ; 2° après foc = înfu-riat [=aprins] foc 43,7 ; ne-câjit, furios 44,8; 3° încâlzit; cum erà cireaplu après— cuin erà cuptorul încâlzit 2 <9,j.
Aprii. Vezi: Aprir.
Aprfndu vb. 111= 1° aprind; 121„; aprindi-u = aprin-de-o 138,„ 16,„ etc.; 2° se-aprease = se înfuriè 43,„ 93„ ; se necàji 220„ 399,,; se-aprimsirâ = se-aprin-serà 219„ ; 3° V-aprease seatea = îi aprinse setea, nu mai puteau de sete 8,0 Inf. Aprïndire çi aprin-deare, part après, apre-asâ, çi aprimtu, aprimtd. Aprind» = în ajun de ; a-prindu di numtà = în ajunul zilei de nuntâ 255,». Vezi: pirindu.
Aprir çi Aprii sm.=Aprilie; ditu ahurh'ita Apriluï= din începutui lui Aprilie 21,4 : Aprirlu 302.
  Aproapea adv.=aproape 16„ 48,„ 50„ ; de-aproapea = * din apropiere 23,torà cari di cari sâ s- faeâ di camg aproapea = acuma care mai de care sâ se faeâ (rudâ) mai de aproape
    455,,.
  Aprôk'n [Aprukare = apropiere]; vb. I = l°àpropiu 1,12,24,66,89, 48,49,112,,;
  s-aveá apruKatá—se apropiase 50, etc.; lo-aprukará =(il apropiará), il a junserá 154,; 2° primesc, a§tept; aprukafi-mi = primi]i-má 141g, 366,0, 390„.
Apücvb. I [Indic. prez, apile, apuft, apucá, apuedm si apedm, apucáfi si apcáfi, apucá; Imperf. apuedm (apedm); Perf. apucái (ap-cái); Inf. apucare (apeare), Part apueat,-á (apedt,-á)J = apuc 12,,, 27,o, 44,,, 69,7, 86,„ 252,,, 280, 416,434,; fe 8-nu §-apucd — dare-ar sá n’apuce (sá nu tráeascá)
  283,, (blestem.)
Apufáscscu vb. IV=hotárásc, decid, imi propun 23„ 320, 361; apuf aseare si apufu-seari 477; apufáslt = ho-tárit 333,.
Apulitlc sf.—oras 217„ 445,,; mulfime: easte apulitie multá = este muí ti me mare. Vezi: pulitie.
Apiln (me—) vb. III=apun, depun; se-apúsirá to-aum-bratá=se abáturá (se adá-postirá) supt umbrá 117,; eit-eit se-apusi = abiá cát se puse (sá adoarmá) 301,,; 8-me-apuná tu miñle-atale = sá má incredinfeze ín mánile tale 151,,.
Apüs, apusá adj. = jos, joasá; easd apusá — casa joasá, neinaltá; cu tavanul jos.
Apurle sf. = mirare, aporie 109,„ 186,„ 349,,.
Apustusescu vb.IV=obosesc; di apustuslt ti era = de o-bosit ce erá 5,,.
Ar vb. I=ar, cultiv pámán-tul; s-ará — sá are 116,,; Inf. arare; Part aratá.
532
PER. N. PAPAHAGI
Aràd [Inf. aràdire çi ara-deáre] vb. Ili =raz, 502, 503; arasipì — ai ras.
Aradà (§i araSà) sf.=rànd 72«,
  298,,; 8-li màrifï $-tine, s-pd fapi arada = sä te märiti çi tu, sä-ti faci rândul (mi-siunea) 256, ; de-araòd — de rànd 109,0 ; eum l-adu-peà arada—ciupà conditi a lor 129,8 ; si-l' fapim aràzli —=sä-i facem datinole, obi-ceiurile 307,„ 220,, ; Curri lo-adupe arada -- cum ìi este potriva, condita 278,, ; nu-i pe-aradd 6w»ó=nu-i in bunà stare 244 ; otri de-aradà—om de rànd 141,,.
Aràbili! vb. I^-razäm 197„. Ardtfìmare — räzemare.
Araftn sm.=croitor 84«, 102,B, 135, 212.
Aràk'ìi vb.IV=räpescl43,n_,0, 196 ; arake = râpeçte (Imperativ) 237,# ; ardkasce 219, 392 ; arikapte 330,,. Vezi: aràp.
Arao sf.—räu, räutate, sufe-rintä.soartä rea; araoa ta ! (blestem)=soartä rea a ta (sä-ti fie !) ; aràlili—re\e\Q, suferintele 3321. Vezi: arâü.
Aràp sm. ~ harap, negru 68, 160, 294, 355 drac 1 - 6 ; nume propriu de drac (ìm-pärat) 1—6, 391—398, 414.
Aràp vb. IV=räpesc. [Indie, prez, aràp (aràkfù §i ard-k'escu), aràk' (aràk ep ti), arape (arale1 e), ardpèm (ardk'ìm), aràpèpi (ard-k'ìpi), aràp (ardk'escu). Peri, simplu: ardpùï çi a-rdkìi; Part, aràkità, ard-putd. Inf. ardkire, aràka-re, aràpire ?i ardpearej;a-ràpl02„ ; cari pi-o-arapi—
  cine fi-o râpeçte 150,„ 108», | 43,7 ; ardpù 43*s, 270, 271: | ardpurd=r&pir& 14,#, 118»; , aràkì = ràpì 258,, ; arape | de-aoà, arape de-aclò -rupe pe apucate 211,T ; 8-o- < arapd di mufà=s-o api»« de bot 186,7, 50«. 86,0; ara- ; pula = ràpità 10„. Vezi: ■ aràkù, ardkescu.           ,
Arapsfi sf. = arôpoaicâ, rea, turbatd 122,,.
Aràpune sm. = ciorchine de struguri 3„, 127;, 466,
Arasi sf.=rasà(càlugàreascà)
  184,.
Araste sf.—loc favorabil ; mo- | meut priincios; aptiptà a-rastea= açteptà momentul i oportun 184„.
Arate adj.-rece; pi. ardpi 15„.
  35,„48,; o-aflà vatra orafe —aflàvatra(càminul) rece, nu gâseçte pe nimeni 272,,-
Aràfià, arao adj. §i s. - rea. soartà rea 282, 283, 284, | 290; l'-o-adti8e araoa—Fire-i-ar (soarta rea) sâ-i fie 451,#; oara aràul'd(=ceas nefericit 483, ; pi. arale --rete, suferinfe, greutàp 147„, 303». Vezi: ardii.
Aravdu vb. I = rabd, sufer, , pàtimesc 17», 19,,, 52», 59,«. 72», 131, 334; me-aravdà = mà Bustine (mft rabdà) 107» ; cìte no-aravdd locla — Cète nu suferft p&mfin-tul 288,,.
Aràd. Vezi: arî'd.           I
Aràdàtinft (rdddpind) sf — rà-dàcinà, pi. ardddfìiii 15„, 23#,7, 53,8, 165,2, 240,».
arà^ì'm sn. = poala de deal, de munte.
arà^i'màt adj.=ràzemat, apri-
GLOSAR.
533
   jinit 251,,. Vezi: aratfim - - razem.
Arák'escn vb. IV rápese 72j7, *; fu arákflt=-fu rá-pit 2,o,l4, 46, 47, 48. Vezi: aráp.
Arák'ie sf.—rachiu, Ju¡cá de prá$tiná 262, 263, 329. 330.
Aráñbs adj.=ráios 185,8,219«, 220*. Vezi: ariñós.
Arápcare sf.—rápire ; da ná arápeari=$i-i dá o rápire, §i o rápente 44,.
Aráspindcscn, aráspin<ju vb. IV=rráspándesc 17„;o*Ze se-aráspin(firá=-OÍ\e se im-prá$tiará. Vezi: artspin-de8cu.
Arástoacá sf. (din lat. rostrum) sf. — gura staulului, gura mandrei.
Aristornu vb. I — rástorn 4252- Vezi: aristornu.
Arátcscu vb. IV—rácese 15,„ 362I4. Inf. Aráfire iji ará-feare, Part. aráfit,-á.
Arájinic sf. = rácealá.
Aráu adj —1# ráu, fem.arawd, arao 24„ 25; 2o adv. 6,„ 15«, 7224, 832,; foarte, prea: to earám un om a-rdii avút=eu eram un om foarte bogat, rupt de bo-gat 147,8; mu§atá-ardü=-grozav de frumoasá 492,; 4o sbst cu aráúlu—-cu rául, cu forja 94,, 95,; s-nu o-aflá aráülu=s&'\m dea neno-rocirea peste ea 40,; aráñ o-avém nu ni i bine, ráu o sá ne meargá 107«; trá bun, trá ardü — de bine, de ráu .12,,; s-nu u pata aráúlu dare-ar sá-i fie bine (feri-o-ar Dumnezeu de ráu) 319,8; 5® ráu 477, „; ardíi 2412,. Vezi: arauá.
ArSvdarc sf. = ràbdare 167, 400«.
Aràvoanà sf. = semnul de lo-godnfi 290«, 191,«.
Arftvtfnisescu vb. IV =-logo-desc 6,.
Aràzbòitì sn. = ràsboiu 161. Vezi: arizbòiù.
Arbinès, pi. A rbinèpi sm.=Al-banez 118,192; fem. Arbi-neasà=Albanezoaicà ;rea (ca o Albanezoaicà) 303«.
Arbinsescu adj.=albanezesc; arbin?a?te adv. = albane-ze$te.
Arbinsie sf. = Albania.
Arbure sm.—arbor 24«, 33,«, 47«, 87«, etc., etc.
Arcare sf. = aruncare ; arcar* nu vret nàparti ==■ nu e$ti de aruncat In colo, e^ti om de treabà 136«, 95«.
Arcàt adj. = aruncat, care
. merge pe jos (pe drumuri §i poteci, ca sà scurteze càt mai mult drumul) ; md-tìli arcati=majele asvàr-lite, aruncate 148,.
Arc6adv.--acolo481,7;derivat din: aclò — alcò, unde l a devenit r — arcò.
Arcoare sf.=frig 46»_,0,170, 124 ; trimurà de-arcoari = tremurà de frig 225« ; creapd k'èirili de-arcoari = crapà pietraie de frig 301 „ \ Arcoarea n. propriu = Gerilà 172.
Ardu vb. Ill = 1° ard 23„, 73, 74; ahurh'i sà-l arda tu ìnimà = lncepii sà-l arzà la inimioarà 15«; 2’ ardeà tra nà k'ìcutd di apà = ardeà pentru o picàturà de apà 35g; arsi di seali = i se fàcù sete grozavà 293«; 3° $-
534
PER. N. PAPAHAGI
   ardeà mdrafl'i tra nd fe~ atd = Ardeau sàrmanii pentru o fata (= doriau mult sà aibà o fata) 119,, 113,8; 40 8-o-arduastd-seard = 8-o arz asta seara (=sà petrec- in asta seara) 354 ; 5° lo-àrsirà mirile pri nare = il arserà ursi-toarele pe nas, ii menirà soarta 280,. 6° incàlzesc (cuptorul): Arsirà apòi un cireàp di noaud ori = Incàlzira apoi un cuptor, de nouà ori 53„ 30,«, 198,,,
  407,,.
Arè interj. = mai, (apelativ pentru barbaci) 42,„ 133«, 152,153, 296,.     *
Areà adv. = rar 299w.
AreàpitA sf. = aripà 143,„ pi. areàpitle 143,,, 267,, ; iu cv> di puil'u nu zboarà = unde nici aripà de pa-sere (=nici o pasàre) nu sboarà 442„; cal' co-areà-pite = cai inaripati 443. Vezi : àripa.
Argàt sm. = argat, muncitor cu ziua, salahor 403,„, 415.
Argastìr sn. = pràvàlie, du-ghianà 82,8, 188.
Arida sf. = fluerul (picioru-lui); stati arida, iniru a-ridà, mi due arrida = stà-ruiu din ràsputeri, stàruiu fàrà sà-1 siabesc càtufi de pu(in pe cinevà 258,,, 435«, 300«, 381,,, 91„ 277,.
Arigè sm. = rugàminte 189,,; arigac sf.: fd fafim arigae = rugàmu-te 41,«; f-am a-rigae mare = te rog fier-binte 289,8,383,,, 394,„430.
Arihate sf. = Uniate, odihnà; §-bea cubuka cu arihate (= i§i fumé ciubucul in
  linifte) = ifi càutà de linifte 40*, 74,, 85,,; adv doarme... arihàte==àotx-me... liniftit 219,„ 228.
Arind sf. - nisip 348*, 431 466 ; cupìi di oì cit tratti orina = tarme de oi càt nisipul (de multe) 279,,: s-atbd aveari... cit tradi frinita farina = sà aibà avere... càt frunza fi nisipul (de multa) 98,.
Aripà pi. àripite 210 , 216,,. fi: drik 210,,-,,, 267„, 246 fi àrpite; sum àripa luu-supt protectiunea lui 503,«.
Aripidlnà sf. = povàrnif, co-boràf 440.
Aripidinè^ vb. I = merg repede pe coboràf ; s-ari-pidinard tu campa = se coborirà (repede) la càmp
  246., ; Inf. aripidinare.
Ariscseu vb. IV = plac ; te-
  arisea?ti torà ? = i(i place acuma 64,,.
Arìz sm. = orez 353,,.
Ari'd, (ar&d), Inf. ari'dire fi ai ideare=ràd, facsà ràzà; insei, imi bat joc. 1° arideà pri su mustdfi = suràdeà
  185., ; 2° ahurh'ì s-arddd = incepù sa ràzà 14,,, 16u
  45.,  ^,o ; 3° cd lo-aridi = cà-1 ìnf aia 54,, ; ari'f un misuràr = infoiai pe un olar 542«, 95«, 98*; te-aride mintea=te i/ifalà mintea, te inf eli 355,,; nu-l arideà oel'iV = nu-l infelau ochii
  380., —1„ 29, 67,«, 79,, ; 4* s-ari'd = sa fac sa ràza 364; 5° Feata §-o-avù, cd Paridi cu nisà = Fata crezù, cà-fi bate joc de dànsa 37r, 105, 14„; h'ii arisà — efti infoiata 5„ 81*.
GLOSAR.
535
irideare, Arl'dire sf.=rádere, T&B\tr~arideare=áe rás8„, 54«, 96,„ 146,.
Ari'in vb. 1=1° scobesc; nu cutirá dintile si 9-arimá— nu indrázniá nici dintele sá-§i scobeascá, nu indrázniá cátu$i de pufin 195,,; 2® rftcáiu; arimá =rácáiá 3012, 32„ T; Arimare=sco-bire, rácáire.
Arintjá sf. = ránzá; Trá cu-coafi-i arinca luí ?=Pen-tru nuci íi este lui? Este el in stare sámánftncenuci? I02a.
Arine sf. = ráie.
Ariñescu vb. IV (Inf. AriAare, ariñirej—ráiesc, má apucá ráia.
Arinás adj. = ráios; aráñós 276, 383.
Aripft sf.=prápastie (termin pastoral.)
Aripto adj.—prápástios 4,,.
Ari's, pl. arVsute sn^=3392i, 22, 89«, 117it; cu arislu pri bu<jú= cu rásul pe buzo : surázánd 36,, 211,sá-s lifiná de-ari's=ai se prá-pádeascá de rás 452,.
  Arispindescu, Arispin<jáscu
   vb. IV = rásp&ndesc, im-prá^tiu, rátácesc 58, „ 71„„, 141„; nu-l’ alosa sá se-aris-pindascá=nu-i lásá sá se ráspándeascá, sá se ira-prá?tie 117,Inf. Arispin-dire si arispinQire, Part a-rÍ8pindit,-á, arispintfi'trá (= rátáeit) 185a.
  Aristornu vb. I = rá storn
   100*.
  Arisün vb. I==rásun; arísuná tnunfil' di strigarea luí= rásunau mun|ii de strigarea lui 25«.
Ari'ü, pl. ariuri sn. = riu 4,, 31, 50», 72,164, 360,362 etc.
Arizbóíu, pl. arizboae sn. = rásboiu (de tesut) 210,,,
  265.. , 266, 30120.
Armás adj. = rámas, uitat 102„, 57, = rámánánd 276.
Armatá sf. = costum frumos, ales (de mire, de voinic, de mireasá, etc.) 184„ 369,, 381,
  414.. , 436«.
Armá, pl. ármate si arme sf.= 1® armá 47«, 136, 156, 157, 158 ; 2® li deadi ármatli= (le dádú ármele) se sperié, ínghiefá de f r i c á 298« ; cedez : nu li bagá ármatle m-pade — nu cedá, nu se dádú biruit 365, ; Deadifí di muí'ari s-li bagá ár-matli m-padi—fi-ai gásit muiere sá se dea invinsá, sá cedeze 210,T.
Armátusescu vb. IV=1# inar-mez 324„; armàtusìt=ìn&T-mat 19, ; 2® gátesc(má) : or-mátuseá-ti=gáteste-te (im-bracá-te cu haine álese) 318,; -4rmá¿usire=inarma-re, gátire (in haine álese.)
Armi'n si rámán (Fárgerotii) vb. III=rámáiu ; $-armine tu xeane = si rámáne in stráinátate 82 ; va s-arminá =vor ràmàneà 17«; armase cudusit=rámase uimit 12,g, 21«, 28«, 31 ; armasi di la agru=nu merse la cámp, la tariná 55, ; fi-l' a-veá armasá=ce-i rámásese
  16.,  23« ; ramine cu gura cáscató=rámáne uimit243, 13a; no-armineá seará di la Dumni4dü = nu ràmàneà seará, nu treceá seará déla Dumnezeu 116«.
Armi'n, Arumi'n si Bum&n (la
536
PER. N. PAPAHAGI
  Fárgeroji, Muzichiari, Sà-màrnia(i gi to(i cà(i nu pun proteticul a inaintea lui r) = Arom&n 117.
Arminescu adj.=aromànesc, románese; ho ara armi-neascà = comunà romft-neascà 18,.
Arminamc sf. = Romànime.
Armìnìu sm. = Romànimea.
Armn sn.=arm, a patra parte din corp, ciovàrtà 50, ; or-muri-armurì u scoàsird= o rupserà (= osfàgiarà) in armuri 51,,.
Arnescu vb. IV = mfitur 29,g, 80u, 95,8.. 161, 204.«, 258,4,
  259., 286,2, 452, 453.
Arnire sf. = maturare, curà-
  Jire 17921; sum mèlura de-arnire casa=supt mdtura de màturat casa 29„.
Aroà adv. = acì ; pe-aroà — pe acì 481,, ,7.
Aroaraig vb. I=mestec, ru-meg 366, ; s-mearoamig— sà rumeg, sà omor timpul rumegànd 102,. Inf. Aru-migare, amestecare, rume-gare; fig. le-aroàmigà = pricepe, intelege.
Arocut — pi. aroàcute gi a-ròcute sn.=roata 492; prà-pastie.
Aròd vb. III=rod, roz 280,g ; s-aroadà = sà roazà 150,,; se aroasi = se roase 1512 ; va le-arò$i = ai sà mà-nànci o chelfànealà.
Aròg. Vezi: arug'ècj,.
Aroibu sm. = roib, cal roib
  3802.,
Arondu-arondu=tam-nesam
  91.,  428,,.
Arò? adj.=rogu 54,„ 23«, 29«, 69#, 177,2, 325 ; fem arose, pi. aro§e ; figurai: aro$lu=
   (rogul) vin. Ncàlicd pri ea-lu atèi aroflu — (ìncàlica pe calul cel rogu) = se im-bàtà.
Arò? (amiràlucv:) = impàra-tul Ro?u 385.
Aròr s.=fel de ovàz 11«; Mà-rafl'i dì nifi aròv simitv) dipri g'os = Sàrmanii de mititei o sfecliserà ràu, se speriaserà grozav 275«: acafà sà seàminà aròv di fricà = incepe sà dàrdàie de fricà 430,,.
Arpltà sf.=aripà 295,,. Vezi: àripà, areàpità.
Àrsàr vb. IV — ràsar 103,27, 298; arsare = ràsare 16-. 50„ ; arsàrì=sèri 2», 26,. 41 „ ; arsàrinda — sàrind 117, 54, 55; l'-arsdrirà doaùà coami = ii sàrirà (= crescuserà) douà coar-ne 44,g.
Arsi pérs. Ili dela Indie, prezinte a unipersonalului verb Arsare,- a se revàrsà: s-arsd scafa = se umplù paharul (incàt se revarsà peste buze) 3802,-
Arsare sf. = prelingere, re-vàrsare peste marginele unui vas.
Arsn adj. = 1® ars; 2® prà-pàditul (cànd e vorba de morti) 426; 3° ìncàlzit (despre cuptor) 139,,.
Argine sf. = rugine ; 1® l'-erà ardine — ii erà rugine 5„ ; nu l'-ardine, /e grea$te = nu-i (este) rugine, ce vor-begte 31,, 302„ 37,„ 83, 131, 133 ; 2® fàr-arsine = neru-ginatà, (fàrà rugine) 203« : 3® s-nu easà cu ardine = sà nu se deà de rugine 71«: 4® lu ngrupd loclu de-ar$i-
GLOSAR.
537
   ni— a intrat in pàmànt de rubine (=i-a fost o rubine • grozavà) 97e ; 5# o-aveà io• ardine 8-fuga dii polim= o considerà de rubine sà fugà de ràsboiu; s-fafe ardine ma mare=se face rubine mai mare 61l(); ma mare ar?inea=mai mare ru^inea 702.
Arùc vb. I [Inf. ArueareJ = 1# arunc, azvàrl ; arucà-m xam&nfò = arucà-mi diamante 332, 4,, ; o-arcd — o aruncà 47,„ 4; cari lo-ar-carà=dacà il aruncarà 30, 42», 15,5, 17,2; me-arcài = mà aruncai 21^ ; fi-l arucà = §i-l aruncà (=erà arun-cat 166,„ 7 ; vrea s-arcà — s’ar fi aruncat 33,7 ; vrea s-arcare n-foc = s’ar fi a-runcat in foc 179,; 2° Cum s-fafe, c-amiràlu s-o arucà tutù furliea pri mine — Cum este cu putin(à, ca im-pàratul sà dea toatà vina asuprà-mi 7» ; 3’ Iu o-arcà tufek'a, m-padi nu càdeà — Unde tràgeà cu pu$ca, jos nu càdeà ( = nimerià in totdeauna) 136M ;p-antcd oc/'i7'=prive§te, se uità 80«, 17,; 4" li se-arcd multa si-l' spunà irà fi-l va = starni (se rugà stàruitor) mult sà-i spuie pentru ce-1 vrea 3910 ; 5° $-arcd vrearea = o iubi, se indràgostì de ea 407; 6# z-veadd, s-easte-cà le-arcà pètalle — sà vazà, (dacà a lepàdat potcoave-le=) dacà a dat ortulpopii 30»; 7° arcd tu steauà = i?i càutà norociil 412^ ; 8° là se-arcd la cicoare = (li se aruncà la picioare) ii
   rugà, stàruì 57,; 9° Lo-arcd t-unà lingoare greauà = Se imbolnàvì de moarte
   64..
Arncutcscn vb. IV=rostogo-lesc 33„ 8822, 263; arucu-tirà aproape irei ahi = (rostogolirà aproape trei ani) tràirà aproape trei ani
   204..
Arucutlre sf. = rostogolire ; arucutìt adj. = rostogolit.
Arncutòs adj. = rotund, ro-tunjor 416.
Anìd adj. = moale (despre lànà) : lina arudà = lànà albà moale, màtàsoasà.
Arufiinà sf. = ruginà 466,,.
Anujlnà^ vb. I = ruginez ; se-aru^ind vaslu = vasul càpàtà ruginà. Inf. Aru4i-nare = ruginire.
Ararseli vb. IV = roesc. Inf. arueare §i aruire = roire.
Arufèc vb. I = tivesc; fel de cusàturà cu tiviturà. Inf. Aruficare — tiviturà.
Arùg sn. = màràcine, rug, spin 399,7, 425,.
Arugà sf. = simbrie, platà, leafà 36227- ,2t 363.
Ariignzlnàsf.=rogojinà 175,0-
Arng'èij $i Aròg vb. I =* toc-mesc, dau (pe cinevà) la stàpàn ; se-arugd se in-toemì, se bàgà (la stàpàn) 362-20 ? mulrì s-lo-arug'a4<i luvà — cà u t à sà-1 intoc-meascà (= sà-1 dea la stàpàn) undevà 336,8, 119-2,, 403„ ; lo-arugd a-pascd ca-¿'¿=il intoemì sà pascà caii 135„. Inf. arugarù~ intoc-mire, b à g a r e la stàpàn. Part arugàt,-à=dat la'stà-pàn. Etimologia vine dela rog—(lat : rogo-rogare).
538
PER. N. PAPAHAGI
  Arujescu vb. IV=nechezesc 109l2) U0„ 272,,, 359,.
  Arnjlre sf. = nechezire 405.
• Aruk'u$ur §i aruk'igur vb. 1 *= alunec 4829, ,„ 64a,, 440; subst. alunecu?. Vezi: a-runic, alunic.
  Aruk'u^urtfre sf.=alunecare, alunecu?.
  Aruk'islnVs §i [ aruk'ugurüs]
    adj. = alunecos 4,,.
                                                                     Aruiuig vb. I = rumeg; aru-■ migare = rumegare 189a,.
  Aruniln adj. = rumen; aru-mina (la fa(á) -- rumená
    334.0.
  Arumi'n [Armi'n, Rumi'n] = Román din Península Bal-canicá 210l8, 362.
  Arnnlc vb. I == alunec; o-runicá^alunecá 24,.Vezi: arukufur, alunic.
  Arüp sm. = rup, a 8-a parte din cot
  Arüp sn. = prápástie, loe prápástios 3177.
  Arüp vb. III = Io rup; [a-rup, ariik, arupe, arúpim §i arupém, arúpifi $i aru-péfi, arüp; arupfu; aruptá. Inf. arúpire $i arupeare] 5*„ 9, 1220, 14,, 32„, 50,7, 128 ; 2o s-me-arupá=8& má sf&?ie 14„; 3o l'-arupsiplin-gul — (ii rupse plánsul) se puserá pe pl&ns 352,, 121„; 4° arupeá loclu di min-cwiit — rupeau p&mántul de minciuni; 78», 5o f-o-a-rupse cu nxsá — se duse (dracului) cu dánsa 404,,
    393.. .
  Arupeare sf.--rupere 122*.
  Aruptu adj. = 1“ rupt; a-ruptu-partálr -rupt (ca un) zdrenpiros 238*; cu slrañe arupte = cu haine rupte
    52»; 2o curmáfx arupfi-(rupti-obosi(i) rup(i de 0-bosealá 872» ; avút-aruptu
    —     rupt de bogat 59,. Arabesca vb. IV = 1* royese:
    arufi = se inro$i (=se ruginü) 429, ; acáfd s-aru-fased loclu = incepü sá fnro^eascá pámántui 220, ; 2o plimsi pinà l'-arufirá ocl'il’ = piànse pànfi i se inro§irá ochii (= se istovl de plánsete) 111», 294«,. Amaine sf. — rubine 204: lu ngrupd loclu de-arufini
    —   nu mai puteà de rubine-98,»; nu se-aldsà s-u mica arufinea= nu se làsau sá sufere ru?inea 156*». Vezi: arfine.
  Arn?inè<) vb. I = dau de rubine. Vezi: arufnè#. Aru?inòs adj.=ru§ino8, care are rubine; arufinoasà
    142,.   Vezi: arufnòs. Arugnàt (aru^inàt) adj. = dat de rubine, f&cut de rubine, fàcut de r&s 344,,. Aru$nèitfarufunè4>arufinèij) vb. 1 = 1® ruginez (dau de rubine, fac de ràs); 2® me arufnè$=mà ru^inez, mi-e rubine ; 1® cà taha lu aru-fnd pri nidriptati — cà doar il fàcù de rubine pe nedrept 51»; s-nu-l' aruf-nea4à tehnea = sà nu-i dea de rubine me§te§ugu) 178,7 ; s-nu s-arufneatjà ntrà oaspi — sà nu se dea de rubine fa(à de oaspete 161„; 2® Ficorlu se-arufmi
    —   bàiatul se ru^inà (— i-a fost rubine) 3„ 77z>; 3" vru s-oarufnea(j.à = vroì s’o *necisteasc& 190,2; s-l'-aruf• neatfà feata amirdluì.
GLOSAR.
539
  sà necinsteascà (= sà vio-leze) pe fata impàratului
tra?nòs (aru§unòs) adj.=ru-$inos, cu rubine 182. Vezi : arufinòs.
Arabili, Ara^u(àscu vb. IV= ràsucesc, invàrtesc ; s-aru-su(d=se ràsucì, se invàrtl 272„ ; U?u}à arufufdpàla-tea = (il sucì-ràsucì pala-tul), umblá peste tot in pa-lat 361(, 321. Infin. Arufu-fire §i arufufare=ràsucire, invàrtire.
Aro?u(i't adj. = ràsucit ; cu muslafa... fupilà-arufufità = cu mustafa... sucità-rà-sucità 36, ; om arufufi't= om sucit, indàràtnic, cu care greu te po(i in(elege. Aruvinè«) vb. I=stropesc204, 284,».
  Aruvinare sf.=stropire; aru-vinàt = stropib Asàn^ì adv. = astàzi 313,. Asealdu vb. I=scald; se-as-càldà Irei (fine = se scàl-dautrei zàne332,; Ascalda-re=scàldare. Vezi: scalda. Ascalnu $i asealin vb. 1 = 1° aga( de ceva ; 2® lo-ascal-nà di gu$i=ì\ inhafà de gàt 108,7 ; 3® li se-ascalnd = i se prinse nod in gàt
    224., ; ascàlnàt = agàfat
    87..  , 102,7,
  Ascàp vb. 1=1° scap, salvez ; se-ascapà di Aràp = sà scape de Harap 1M, 1M, 2„„, 5«, 6,, 12„; vrea s-aveà ascàpatà = ar fi scfipat 23a, 26, 33, 42, 44, 51, etc. ; 2° pina s ascàp di pàrà-mib = p&nà sà m&ntuiu basmul 402„ ; 3® Mitlu nu-V ascàpà dintr-ocl'i saclu=
   Mitul nu scàpà din vedere sacul 80„. Inf. Ascàpare.
Ascapir vb. I = scapàr ; fulgora ; 1® s-ascàpirà = sà scapere (din amnar ?i cremane) 39,cit ascàpird = indatà ce scàpàrà 39„, 40 ; ascàpird ...cu mi-nearlu — scàpàrà ... din amnar 122,7; 2® se-ascà-pirà = sà fulgore 52, ; as-càpirà loclu cindu fu$eà = scàpàrà pàmàntul cànd fugià 272-3; 3° l'-ascàpird tu minte — ii tràsnì (=ii fulgerà) prin minte 122,„
   185., ; 4® V-ascapirara o-cl'W = (ii scàpàrarà oehii), vàzù stele verzi pe pereti
   92., 114,, 186„.
Ascapit vb. 1=1® apun ; 2® inghit ; 1° di cum apireà pina ascàpità — de cum se luminà de zi pànà apu-neà (soarele) 90,7 ; cit'as-càpitd dupà 4eanà Griva = indatà ce Griva dispàrù (= apuse) dupà col in à 196,„ 28,»,118„ 156,,; 2a Nu apucd s-ascàpità doauà= Nu apucà sà inghità douà 44,„ ,7, 45», ,0, 63,, 102,,, 178», 223,7, 340,g, 444,, ; as-càpili'ndalui fàrmaclu a lor — inghefànd veninul lor 99,
Ascàpare sf. = scàpare 35„,
   39,4, 168 etc.
Ascàpirarc sf. = scàpàrare ; fulger ; ascàpirdri = f ul-geràri 74.
Ascàpitare sf. = apunere, a-pus de soare, disparere din vedere, inghi(ire.
Ascàpitàt = nume de munte: Apus 224.
Ascàpitatà sf.=Apus; cosoar-
PER. N. PAPAHAGI
540
   lux = apusul soarelui 12a, 15522, 144, „ 199u, 345*,.
Asciik'u vb. I 1“ scuip; lo-a8cuk'é=\ 1 scuipá 9, „237,,; 2o pina s-ascúkf = (páná sá scuipi) = numai dec&t, páná ai da in palme 39os,
   64,7, 138, 152„; 3’ lo-as-cuic'é amxrálu—(il scuipá), il fácil de ru§ine impára-tul 313!0. Inf. Ascuk'are, Parí. ascuk'át,-á = scui-pat,-á, 193,o.
Aseuk'át sm. = scuipat.
Ascnlta vb. I = ascult, má supun 19s, 58,,, 237; cara s-nu ascultá dimxndácu-nea = de n’ar ímplini poruñea 21u; ascultá g'ine = ia bine seamá 12„ ; Inf. Ascultare.
Ascumbusescu vb. I V=suflec; s-ascumbusi = i$i suflecá mánecile (= se apucá de treabá) 259„. Ascumbu-sire.
Ascumtá (pre csj, pe cv>) adv. = pe ascuns, intr’ascuns 8622, 117, „ 171*, 3071S, 330,6,
   358.0. 418.
Ascüuitalni adv.=intr’ascuns
   243..  .
Aseumüsalui adv. = íir se-cret,intr’ascuns 126,„139>o, 238g, 273,2, 404.
Ascuintós adj = ascuns, retras, pitulat 22„ 396.
Ascumtu adj.=ascuns44,50,,; pideá ascumtu=§edeh ascuns 41,0; pideá ascumtá= $edeá ascunsá 17-28, 23a,, 22-
Ascundearo sf. = ascundere
   110..
Ascumlu vb. III = ascund; Perf. ascumpu, ascumsipx §iascumsépx, ascumse; Inf. ascündire $i ascundeare
   17.2, 22,„ 46,^ 74,,, 131„,17i 173; li a8cum8i tu patri sull di guvi = (le ascumse fn patru sute de gáurñ le ascunse ín gaurá de pi-mánt 557.
aséeptu. Vezi : apieptu.
Asóergu. Vezi: aptergu.
Aseará adv. = aseara (pretu-tindeni.)
Asimc sf. = argint 38,,, 68,.
Asimcò pl. asimeale §i asim-cáfx (asimcàdi) — argintá-rie 9l2g, 347i0.
Ask'erc sf. = oaste, armatá regulatá 23, 57, 250, 351.
Ask'erli sm. = soldat 23,,.
Aslán sm.=ltf leu 38, 59, 60, 61, 144; 2o nume propriu 249J,; 3“ piastru(leu vechiu) pre(uind 20 de bani 233,
   234,.
Aspàr vb. I = speriu ; me-as-páreái=m& speriai 63,, 42-: ; se-aspàrè = se sperie 4,. 612„ 357 ; se-aspàreà — se speriá 9,, ; nu-i se-aspàreà octul—avi se speriá, nu se temeá de loe 87e, 66, ; nu te-aspare dip=nu te teme, nu te speriá de loe 10uo, 12 ; o-aveá (a)spárealá huzinc-tea=o sfeclise ráu ; se spe-riase ráu de tot 9,; aspá-reáf=speriat 1547l392,17.,.
Asprà^ire §i [aspàref-eàre] sf. = spargere, stricare 463.
Aspargu vb. III = 1° strie, sparg: nlribarea noas-parde—intrebarea nu stri-cá 1117 ;s-aspargà Grámu-stea sá strice, sá dáránie Gramostea 14,„ 28, ; si nu fí-aspargu kefea=sá nu-(i strie placul, cheful 97,„ 52,1, 56,,; una lo-asparst= unai-astricat 136,,; 2* Cum
GLOSAR.
541
  s-l'-o-aspargd a Uvreülm=* Cum sà-i stri ce (placul) E vreului 235, ; 3° dimindk s-lo-aspargà =ordonà sà-1 «trice (=sà-l omoare, sà-1 pràpàdeascà) 10# ; aspàr-sirà lume = pràpàdirà lume 337,; 4° schitnb, chel-tuesc; l'-aspàrdeà curundu pra$ii=u cheltuià curànd banii 39,8,154, ; asparde-Ai nà lira — schimbà-mi o lirà.
Aspartd-gnra 8f. = gurà stri-catfi 205,.
Asparvu sm. = sperieturd; Feata, de-asparvu, di fri-càyl'i si bàtù ìnima=Fetei, de sperieturd, de fricà, i se bàtù (ii tresàrì) inima 42„.
Aspereare sf.=speriere, spe-rieturà 17,8,
AspSrgSéime si. = spargere, stricare 283,.
Aspèl vb. 1=1" spdl; casali spealà miAle=cti sà-^i spole mànile 168,,, etc. ; 2’ s-le aspealà di frica = sà o eteargà, sà o tuleascà la fugà de fricà 42,„ 95,„215,7, 216,g. 231,,, 259,„ 4278 : aa-pealà-li—^erge-o [in text gre?it: ('*.] Iniin. ospitare. Part. aspilàt, evi d=spàlat.
Aspin^ar vb. I=atàrn, spàn-zur ; se-aspindnrA = se a-tàrnà 73,,; aspiiufuràt pri crufe = ràstignit pe cruce
   453,,. Vezi: spindur.
Asprimtu adj.=aprins (de o-boseald) 440,,.
Aspra sm.=l° ban, para ve-chie 65,„ 60, 442 ; 2° solz de pe?te; aspril'apèscului =solzii pe$telui 164,,.
A spili faspunire §i aspu-nearej vb. lll=spuiu, a-
   ràt, povestesc.màrturisesc; l'-aspuse calea = ii aràtà drumul 27„ ; nu vru s-l'-as-punà=xm vroì sa-i spuie 7, 27,, 8,„ 10,, 9„ 54, ; si-ft aspunà picàlile = sà-§i màrturiseascà pacatele
   191., 14, ; pàràmìO v-aspùq = basm và povestii 55,„
   38.,  32,„ 13„ ; se-aspunea-rim = de a? spune 100,, ; si aspunearit=de ai spune 12; ni ir aspuneare nu ea-8tc = nici de spus nu este
   365,7.
Astàl'u vb. I = taiu drumul cuivà, intàmpin, intàlnesc ; l'-a8tal'e calea un pondu de-aràp — fi taie drumul, ii iese in drum un puatiu de harap lw, 81,„ 37», 47T;
   lo-aslàl'è = il intàmpina 107„ ; intàlnì 388, 27„ 30,„ 49, 66, ; se-astàl'è c-un aù? =se intàmpina (in drum) cu un bàtràn 208, 165,,; s-lo-astàl'are = de 1-ai in-tàmpinà 258,, ; 21 se-as-tàl'è — se supdrd ; 3" aestà era mul'ari s-nu o-aslài in cali = (aceasta erà mu-iere, ce sà n’o intàmpini in drum) adicà: gàlcivi-toare, ind àr àtnicà, rea, greu de infeles 300,. Inf. ostai'are; a8tàl'àt=supà-rat, cáruia ii sare (andàra la cel mai mie motiv.
Astard adv. = de seara 21„,
   227,4, 269,,, 304, 440 etc.
Astai'itard sf.=intàmpinare, fig.: om supàràcios.
Astazi adv. = astàzi 16, etc.
Astamatescn vb. IV=opresc, mà opresc 187„, 252,,.
Astanti adv.=azi, astàzi 49, „ 3237, 353. Aslindi 147
542
PER. N. PAPAHAOI
Astà-noaptc adv.=In noaptea trecutà 228,».
Astàrk'escu vb. IV=stàrpesc, sec; cà-l astàrk'ì = cà-l secà 15,*. Vezi: astratteseli.
Astà-searft ad v.=!n astà searà
   80,o, 348.
Astès adj.=stins, part, dela astingu.
Astimtu = neprefuit 314,t. Vezi: astingu.
Astingu vb. Ili [Perf. astim-fu §i astè$, astimsi§ì (as-timsèfi §i asteasipi), as-timse §i astease etc. Part astimtu, cv> d §i astès, coàj — sting, pràpàdesc, poto-lese ; 1° se-astimse foclu— se stinse focul 263; nu-ìl se-astin4eà foclu=nu i se stingeà focul (=supàrarea) 200», 120, ; 2° V-asteasi.., du$manl'i=ìi stinse... pe du§mani 156,7 ; s mi astin-gà—s& mà stingà (sà mà pràpàdeascà) 49,8, 138,» ; va l'-astingà oastea=o sà-i pràpàdeascà oastea 94,; cà-l' se-aslin4e c«sa=càci i se stinge ( = i se nimicete) casa 205, 68,T ; 3° sà-9 astingà seatea=sà-$i stingà (=sà-$i potoleascà) setea 15,,, 35,», 243,*, 342,,; 4° nu-V se-astin4eà = nu mai puteà de supàrare, de foc, de necaz mare 216,, ; 5° nu-l' se-astin4eà dorlu nu i se stingeà dorul 179 ; astimtul di Dumni4&=t‘*Ì stins, cel pràpàdit de Dum-nezeu I (=cel pràpàdì-l-ar Dumnezeu!) 460,4.
Astin^i. Vezi: àstàn4i.
Astìnga adv. = a st&nga, la stànga, stànga 424,
Astingu adj. = stàng. fert < astàngà.
Astràgvb. III=asvràrl, arunc. mà reped ; s-astratfe Uhi-ri'ñ = se asvàrle in ràu 202u, 203r, 138,; fe-asírá-4eà cu ttètrile = cari trà-geau cu pietrele 62,» ; as-tra4e vearga^ asvárle varga 339,, ; me-alrapsi nn-foarà = mà asvàrlì afarà
  95,7, 345,», 81,0 ; se-astràjt-8irà pricor=se ridicarà repede in picioare, se alarmará 42„ ; se-astra^e ài nà cale=se repede dintr'o-datà 88u, 30?J ; ?i asirarfi càmea§a=i§i leapSdà cimala 85,; om astrapin= om nebunatic, tràsnit
Astràk'cs'cu vb. IV=stàrpese; Io otle astràk' irà = oile stàrpirà, nu fatà ; 2® le-as-tratti tute àpile=le secará tóate apele 171„; vaiaslrá-ttascà àpile—vor secà a-pele 343,», 422,423 ; oae as-tràttità=oaie care a fàtat miei mort ; (ari'à) astràttìt (riu) secat 295,».
Astùp vb. I = astup 86.,. 158», 165,213, 451; fi-l as-tupà mafi cu zàhare=$i-1 indopà numai cu zahàr 459„.
Asùd vb.=asud, innàdu$esc 166, 228,» ; asudàt 5„ ; cu musíala asudatá=cu musíanle inijite 361». Inf. ^4sm-dare, azdare = asudare, innàdu$ire 486, 487.
Asudoare sf.=sudoare, nàdu-gealà 5,27„ 219; farà oj = tàrà muncà 118,, ; amintàfi ... cu asudòrt = cà gUgat»
  ... din gceu 188,,;oa«¿dn ar&fi il' curà pri frimti=
GLOSAR.
545
   sudori reci ìi curgeau pe frunte 334,.
isùn vb. I=sun 4,*, 122,133„
   4-40 ; fig. lo-asunarà — il bàturà.
Asonare sf. = simare.
Asurasen vb. IV=asurzesc; cil mi asurtfV di aurlarea lor = càtp’acì sà asurzea-scà de urletul lor 249,
A§à adv.=a§à 475—484.Vezi: a$ì, ac$ì.
Ajjì, a§è adv.=a§à ; a$ì s-}i-at Lutici = a?à sà-fi tràeascà (=sà ai parte de Luna 75u etc. ; a$è 195,196, 277, etc. Vezi: ac$ì.
  A$i^e adv.=a$à 16,, 23„ 196 etc. Vezi: ac§t, acsife, asì.
  Asteptu, aséeptn vb. 1=1® a§-tept ; d-iu nu te-aptepfi= de unde nu te a$tep(i 12,, ; me-a?ieaplà = sunt agtep-tat 31,7,19, 7, ; $-a?tiptà= ì§i a§teptà, tot a$teptà 6,,
     21,4, 47, 51„ 86 ; a?tipl& = a^teptà 7,#. 24, „; 2° te-a$tip-t&m = (te a§teptaràm)=te primiràm 134u ; ifirà s-lo-asteaptà = ie$irà sà-1 primeases 66,9, 9t, 161 s>; as-captà 388,9,72,,, 73l4, 263,„ etc. ; 3° astiptà... cu gura cascata = a$teptà ... cu gura cfiscatá ( = cu mare nerSbdare) 101,,; s-a$tiptà
     nis___= sà fi a$teptat el
     12„.
                                                                  Asterga, aséergu vb. 111=1° Sterg; $-a$tearse ocl'il' =
i i$i §terse ochii 3„ 33,„ 5„;
1 l'-ascarse asudorle = ii gterse sudorile 219,, ; 2° Mara le-aftearse=Mara o §terse, fugì 48s ; 3° pina s-f-after^i ocl'il' = (pànà sà-ti gtergi ochii) = numai
   decàt, intr’o clipà 377, ; 40-se-aßtearse dipri loc = se gterse, dispàrù de pe pà-mànt 68,8.
Alterna, asóernu vb. I, 111= 1® altera, a^ez, aran jez 30,0, 237; 8e-a§tirneà=se agezà 132,„ 133,, ; 2® pri lucra • sà s-aßtearnä, nu-l' se-a$-tirneà curlu=( la treabà sà se ageze, nu i se a$ezà curul) ii venià greu sà se apuce de treabà 221,„ ,4; 3° se-aßtimv, pri banà = se puse pe traiu 31,,. Ind. prez, aßtemu, astemi, altéame, aptirnèm §i aßtir-nàm, aptirnèfì §i aßtirnäß, aßtemu (§i astearnà); Imperi. aslirneàm §i aßtir-nàm: Perfect aßtirnm §i a$-tirnài; Infln. Aßtirneäre, (asteàmire) $i aßtimare; Part, aßtirnutä, aßtirnatä.
Agtiptare sf.=a$teptare 138,.
A§tlr<)eare (§i : aßtearfyire) sf. =!jftergere, §ters ; Ir-aßtir-$eari narea=àe §ters na-sul 148,.
A§tirnàt adj. = a$ezat, de treabà 290,0, 234, 346.
A$tirnùt sn. = a§terniit 15,,,.
   87,, 91,,; adj. aßtimuta maßt cu <mme=a§ternutä (=pavatä) numai cu argint 68,.
AOànatà adj. = nemuritoare 495.
Atare pron. = cutare, anume 1564, 349,,.
Atum(ea, atùm(ealuì, adv.= atunci, (pretutindeni).
A(eà pron.=acea. Vezi : aßl.
A(èl pron.=l° acel 5„; Gen. Dat aßlm (afiluea) ; pl. aßl' — acei 36g etc.; Gen. Dat aßlör ; aßü = acel
-544
PER. N. PAPAHAGI
. (Samarina) 434,: ; afàl = acel 419,,; G. Dat : afulùi 418*,; afela=acela 3U; a-felu-$i= acela? 3891S ; forme intensive : afèluea=acela; pi. afel'a; 2‘ fem. afeà (afe-dea) 19,„ pi. afeale, afea-lea, afele, (pretutindeni); Gen. Dat Sing. afil'èi (a-fil'eea), pi. afilòr ; 3° afèl din vale =• (acel din vale) dracul, diavolul 1„ ; 4” fe li vrefí g-afeale $-afeale= ce mai umblafi cu de alde astea 199,0.
A(ia adv.=l® acì 61,„ 76,0 ; 2° afia-fi pàreà, cà lo-a-càfi, afta f-ascàpàprit 4eà-dite— acì iti pàreà cà-1 a-puci, acì iti scàpà printre dogete 217 ; 3° ai! fu(fi de-afia=ai ! dute incoio 264, ; 4° afia de-afia=din ce in ce 205l6. 2,„ 92,e, 119„; 5° acolo (Gpir): stài afia — stài acolo!
Aùft [cítente: a-ù-à] sf.=stru-gure 3„, 19,8, is> 127, 251, 356 etc.; pi. idem.
Aumbratà sf. = umbrà (pro-dusà de un pom, casà, etc. §i servind de adàpostit pe timp de càldurà) 103s, 117«, 118i0, 335,,, 399„.
Aumbrà sf. = 1° umbrà 2,„ 7„ ; 2° fantomà 400, 401,, ; 3’ aparentà, vedere : av à ficorlu-aleptu aumbrd di h'il'ù di domnu mare = aveà Fàtfrumos aparentà de fiu de domn mare (=de fiu de neam impàràtesc) 10,*.
Anmbròs adj. = Io cu umbrà, care produce umbrà: arbitri slufòs-aumbrò8=sarbore stufos $i cu umbrà
    33.8 ; 2" necurat, stàpành \
' de spirite rele 499,,.      <
  Aunga, unga vb. Ili = un£ 123; f-aumse e-fa fa = unse $i fata 142,«. 90, : k umse = o unse 175,,; earà aumtd cu catrame = era un8à cu catran 31,7. Ini aùndire çi aun t/eà re= ungere.
  Auràscu vb. IV = urfisc; *• me-aurascd = sà nifi uras-cà 145, ; poati cà l'i s-a-uraçti = poate cfi i se u-râçte 841T_,8 ; il' se-aurò — se plictisià 136,v> 19..
    204,. Inf. aurîre; part a-urità.
  Aurlu vb. 1=1® uri, tip tare: bàgd 8-aurla = ìncepù si tipe 43„, 127,„ 155, 159. 489 ; L'-aurlà dàscalu = ii strigà tare, il chiamà puternic invàtàtorul 2„ : 2® l'-aurld Ittk tu pì'nticà =(ìi urlà lupi in pfintece) e grozav de flàmfind ; ii chioràie matele de foame
    290.8 > nu av4i cum n* a‘ urla màfili = n’auzi cum imi chioràie matele (de foame) 46,,.
  Aurlaresf. = urlare, tipare, strigare tare.
  Aurtìescu vb. IV=nàpustesc, dau nàvalà; se-aurùì= se nàpustì 11,, ; se-aurni-rd tu uddlu a l'ei = se nàpustirà (= dàdurà nàvalà) in odaia ei 42,, ; 50«, 63|„ 86,„ 104,,, 152,8, 338, 339. Inf. Aurhire çi a«r-ùare.
  Aùç sm. » bàtrftn 3,„ 26,27, 28, 34,133 etc, etc.; pi. aùfi =bâtrâni 65,,, 137,166,etc.
  Auçatlc sn.=l® bàtrànefe 27„,
GLOSAR.
545
   50, „ „, 133,8, 209, 212; 2° sfat bàtrânesc: cum sà zburascà di nintea auçà-ticlui=c\xm sà vorbeascà înaintea sfatului bâtrânesc 17g, „; 3* bâtrânime : armàs di la auçatic — rà-mas din bàtrâni57,„ 166,8,
   489,.
Ançcseu adj.=bâtrânesc; lucru auÿescu = lucru bà- ! trânesc.
Auçcsuu vb. IV = imbâtrâ-nesec; cari a«£u = dacâ îmbàtrânii 24„ 300,; auçà = îmbàtrànià 166,, ; aveà auÿ»ïà=îmbàtrânise 303,,. Ini aulire, ausare.
Ararliga adv. prep. = împre-jur; de — cnj = de jur îm-prejurl95„.
Arâriga adv. prep. = în jur, de jur îraprejur 482«,.
   Vezi: anvârliga.
Aydc Tnte sm. = Aude-Tot, personaj In basme 461, 462, 492—495.
Ardela [$i ArSclil], = nume de comunà în Pind. Vezi : | A veld.                     I
Ardu vb. IV=1® aud 35, 42,«, ; 88„ 107, 108; no-ard«= ! nu aud (ei) 4«, ; av4i'm,= auzim 21,«; av4i=auzi 54; av^i't=auzii 4«, av4î'çï= auziçi 5,« ; l'-av4îrà boafea = îî auzirà vocea 2«; av-4\-me = auzi-mà 56,, ; 2° sà-l' g-avdà mima = sà i se auzà numele (= sâ-i meargà faima) 14810; 3*
   • Avdi katrays-avdà ÿ-pis-carlu = (Aude piatra, sà auzà çi. pescarul), adicà: i
    peacarul fâceà pe n’aude 85,«; 4® neca s-avdâ nu vrea de-altu — nici sà-i pome-
    P«p»haglf Boeme aromàne.
                                                                     ne§ti nu vroià de altul 12,«, ,T; 5® fi av4i't ?-}i vi-4ùt ? = Ce auziràfi §i ce • vàzuràtf (Formula incepà-toare la basme) 285„, 366, 372, 409; av^ìnda §i av-4i'ndalui= auzind 7«, 1017,
   290,,.
Ardire sf. = auzire 14„.
Av^i't adj. = 1° auzit ; 2® re-renumit [auzit in lume] 10,g, 14,, ; avvita = renu-mità21, ;a»^i'/i=renumi(i 86, ; 93,8, 96,,, 140,,, 299«,, 438,«, 492««.
Arcare, Arere sf. = avere, bogàtfe 32,„ 93,108,,, 148«; avere 166s, etc.
Aregl'u vb. I = pàzesc, ve-ghez ; avigl'àm—p&ziam ; avigl'ài = pàzii, veghiai, avig l'inda, avigl'ìndalui= pàzind 9,«. 20«, 36,54««, 59,«, 61„, 69,„ 119, 126,127,158 età etc. Inf. avigVare—pà-zire, pazà.
Avclà ./Avdelà, Avdelà$i Ardelà] = este numele mai obicinuit al comunei romàne§ti din Pind, a?eza-tà intre comunele romàné Bàiasa, Samarina, Zmixe §i Perivole. La numeroa-sele numiri i s’a mai a-dàugat de càrturarii romàni gi numele de Abela.
Arg'ilie sf.=vioarà ; pi. làu-tari : cu avg'ilìi = cu làu-tari 294,, 461,.
                                                                     Arigl'itòr sm. = pàzitor 78,,, 127,241,291,309 ?i: avligfi-
. tòr.176„
Arìn vb; 1= vànez 59«, 104, „ 135«'; avini'ndalui — và-nànd 76,, ; 2® gonesc, pri-gonesc ; urmàresc ; lo-avi-nà == il prigonià. 68,,.; fi
                       k
546
PER. N. PAPAHAGI
  gore ti avinà =■ Ce zor, ce nevoie mare te prigo-negte (= te zoregte) 17,, ; atinará agoña — gràbirà repede 147,, ; s-aviná cama multa = sà goneascà mai mult 79,„„; me-avi-narà=mà urmàrirà 123,,,
  793.. . Inf. Atinare = và-nare.gonire, prigonire, etc.
Avinare sf. = vànare, vànà-toare 76., ; arsa earà (Irà) avinari = urea erà la và-nat (dupà vànat) 47„, „ ; viid di l-avinari = veni de lavànàtoare 133,., 104,,,
  140.. , 259.
Avinàt sn. = vànat 462,.
Arlnatic sn. = vànat 104,,, 179,„ 476, 489,.
Avinàtòr sm.=vànàtor 135 — 139, 185, 487—497.
Arlàk'ìi sn. = albie, zghiab, canal, prin care se abate apa spre a fi Indrumatà unde este trebuinfà 348,,.
Arile sf. = curte li0, 35, 54, 95, 122, 151 etc.
Avllg'itòrsm.=pàzitor. Vezi: avigl'itòr.
Arra re sf. = ràcorire.
Arrft sf. = 1® ràcoare, ràco-realà 12 ; 2® vànt rficori-tor, zefir 316,,.
Avrèiji vb. I = ràcoresc ; a-piriù s-avrea<fà = incepù sft se ràcoreascà (vremea) 117, ; o-avrd = o ràcorì 441 „ ; sa se-avrea<fà=sà se ràcoreascà 468,,, 335,, ; flg lo-avrd = 11 plesnl.
Arurscscn vb. IV = obosesc, mà obosesc ; avursìt — os-tenit, obosit 342,,. Ini. a-tureire.
Arùt adj. » avut, bogat 14, „ 18, 55»,; avùt aruptu =
   rupt de bogat59, arai, di nu §tiù nifi cità am-re am =... bogat, de na gtiu nici càtà avere am
   59., ; avùt, cà no-aveà ia 8-1'i bagá parafi'i =... bogat, de nu aveà unde sà tie banii90„ ; 161,350-354.
Ampline sf. = 1® avufie, bo-gàpe 88,„ 96,7,124 etc;i bogàtagii; bogàfimea.
ATUtil'c sf. = avu|ip, bogà{ie 437„.
Avia adv = abià ; cu-de-a-via= abià 22)8,70,,, 207, 224,; cu de-ag'ia 383,,.
Avia sf. = argina; pàreà, ed te-afli to-avia càloàriiei di vearà — pàreà, cà te afli In argina yarei 302,,,
   117.,
A vicinare sf. = culesul vii-lor 367,,.
A vicina vb. I — culeg ville.
Aviijmàóune sf. = culesul vii-lor ; luna Septemvrie, nu-mità $i: Avi4*nàcunle.
A vili© sf. = viie 18, 19, 356,,. 367.
Avlsescn vb. IV « sfin tese, devin sfànt; avisì = deven! sànt 58„ 5 A\isire= sfinire; devenire sfànt.
Avlsìt adj. — sfinjit, devenit sfànt 56, 58.
Avisteare sf.=comoarà ; vis-tierie 38, 53, 55, 276, 304, 305.
Avltà sf. = vijà 3,(.
Avii adv. = de grabé, repede 427,(, 443,, ; deadi a-
laga avù la fintinà^didù fuga repede (=» de grabé) la fàntànà 35,, ;«abià 84,,,
   146., 266.
Ava sm. = sfànt ; f-u fàfeà
GLOSAR.
547
  ov«= (sfánt o fàceà) o ru-gá ca pe un sfánt 72,, ; a-lanfi avi = cellari stinti 20*,; a avlor alàntòr = ce lori alti sfinti 20,0, 223u ; axrul-Nicola = Sfàntul Nicolao 20 ; Avu-ITil=Sfàntul Ahilé (bálciul ce se tiñe in 15 Maiu la Grebena),
   04,,.
Avnscscu vb. IV = grábese; me —cnj = mà grábese; Avusire = gràbire.
Avusenlft sf. = grabà 427,.
Axeane sf. pi. = stràinàtato 241.
Axlnlt adj. = stràin ; instrà-inat, 241,,.
Az, azá, azi adv. = azi, as-tàzi 20,„ 25,„ 51„ 86„, 313„.
Azboàir vb. I = sbor ; az-boair= sbor 120,, ; azboà-t'ra=sboarà 24,„48,,, 2167; le-azboàirà nato ara toar lie = le sboará ( = le svántá, le asv&rle) afarà In curte 95,,; azbuird = sburà 4717, 179,, ; azbui-rarà— sburarà 34,,, 100,,. Vezi: azbòr.
  Azbòr vb. I = sbor ; azboa-rà — sboarà 143,, ; pr-iu azburàt = pe unde sbura-raràti 474,,, etc., etc. Vezi: azboair.
  Azbnlrnrc §i azbarare sf. =
    aburare 223 etc. Azbniritòr §i azbnrfttòr adj.= sburàtor, care sboarà 10,7, 216, 217,218 ; puil'H azbux-ràtòr = pasere (= sburà-
Ba ! adv. = 1® ba ! ba cà s-fafe, ba cà nu s-fufe = ba' cà se face, ba cà nu sefa-
  toare) máiastrá 35„ 37,, ; cal azburàlòr=cal (=sbu-rátor) názdrávan 87l4, 153, ,394 etc.
Azdarc sf. = asudare [Etim. as(u)dare] 486. Vezi: asudare.
Azgnnescn vb. IV=izgonesc, alung 327, ; Azgunire — izgonire.
Azrarmi, azvàrnalui adv. = tári?, pe tári§, pe tárate 53,„ 98,„ 168,, 226,,.
Azvárunescu. Vezi : Azvir-nuescu.
Azvárñár adj. = táritor, tà-vàlitor, care se távále§to prin noroiu, praf; (se zice despre copii mai mult).
Azvcsti sf. = var 1097.
Azvimtur vb. I = svànt ; se-azvimturd=se avàntà, se nàpusti (in sbor) 1094 ; ca ploaea azvimturalà — ca ploae svàntatà 462.
Azvimturare sf. = svàntare.
Azvingu vb. Ili = mà lupt corp la corp (de copii); inving (prin luptà); cu lut cd lo-aveà azvimtà — cu tóate cá-1 invinsese 1997 ;
  lo-azvimse pi da§màn = il invinse pe inimic 2907, 323, 447,.
AzTÌrnuescu vb. IV = tárásc pe jos ; lo-azvirnueà prim padi = il tári pe jos 33„. Ini. Azvirnuire^i azvirnu-eare= tàrire ; tàvàlire pe jos in noroiu sau praf.
ce 83,„ 105,o ; ba cà spuixi, ba cd nu sputi « ba cà spui, ba cà nu spuiu 39,„
548
PER. N. PAPAHAGI
   134,., t707, 201, 202; 2°vai! ba ! ¡frise nisà = ba ! (vai !) zise dànsa 77 ; Ba ! <juntar mare, fase vàsil'elu = Ba! màgar mare, zise regele 30,0 ; 3° sau, fio. ba: ba om, ba pravdd, ba zlape = fie om, fle vità, fle flarà 367,4° ba! = nici-decum ! 187 0-
Babà 8f.=l# moa?e ; 2° mamá mare.
Bae ! = sunetul produs de o-ràcàitul broa$telor 4, 5, 6.
Baca-ca ! = sunetul produs de o r à c ü i tu 1 broa§telor 345,s.
Bacola n. propriu = N a e, Nicolae 428. 429.
Bacarli sf. = plàcintà din mà-laiu §i brànzà fàcutà §i coaptà in borirà.
Bag vb. I=bag: Io bag measà bag masa, puiu masa ; il' bàgd sà s-gurà = ii bàgà sà se jure 13,#; cindu bagará s-facá numta^cknà bàgarà sà facà nunta 34u; nu f-aveà bàgatà nifi nú sirmà in gurà = nu-§i hágase nici o fàrimiturà in gurà (= nu máncase de-loc) 2210 ; = ma s-u bàgài = dacà ai fi bàgat-o66,7; 2° ìncep: bàgd s-aridà= incepù sà ràzà 10, ; bàgd sà strigà = incepù sà strige 2514 ; bàgd nipòt = incepù iarà 31,#, 45 ; 3“ imi propun : fì-u bàgd = i§i propuse 40j ; f-u bàgd s-lo-aveagl'e = i§i propuse sà lpàzeascà 36„.33,8.49,9, 72,8, 86,9, 1558 ; fi z-bagà &.§i'propun (= hotàràsc), fac legàmànt 89,7 ; 4° s-và bag a treilor cite nà an-
   gucitoare=s& và propuiu ìa toji trei càte o ghici-citoare 40,, ; 5° Mitlu bàgd nà furtie di bdli4i= Mitul incàrcà (spre vàn-zare) o povarà de balegi 79#, „ ;6® bàgd boafea = tipà, incepù sà ppe 42,„ 307 ; 7° bàgà band = mà-nià 332i8 ; 8° muma-l bàgà di cale = marna il indu-plecà, il convinse 6„ 33,,. 9’ fì-bàgd mintea cu shfin-/m=ì§ì bàgà mintea cu spi-nul 53,7. 10’ Bagà-fi mintea = Bagá de seamà 46,,: 11° bagd-fi-u tine cu mtn-¿ea=iñchipuie§te-ti tu 91, „ 89, ; 12' vrea s-bagà mina — (erà sà bage rnànà) erà sà-i prinzà 4„; z bagà vìrà tu minà = sà apuce, sà prinzà pe cinevà 94,„ 305;, 108,# ; 13° nu putii si-V bagá minà = nu putù sà-1 doboare 120,«; 141 bag minà=ating42#,7 ; 15-' bag oara = observ 369,#.; cà nu-l' bagà oarà ~ cà nu-i atent, cà nu bagà de seamà 203, -, 33,« ; 16° bag nàinlc — urmàrese, alung, gonesc 28. 27,„ 89«#, 298; El cara bagà luplu di nà-pòi = Cànd incepo el sà-1 goneascà po lup 20, ; l?" il bàgd tu ocl'u = il bàgà la ochiu 117,#; f-aveà bà-gatà ocl'ul = i§i propuse
   308,0.
Bagu §i bnéu = baciu.
                                                                        Bab=cuvànt fàrà sens 177#.
                                                                       Bair sn.=colan, salbà ; bàire di /i?/rìi=salbe de galbeni
• 287„.
                                                                        Balài pi. baie (mai uzitat)sf.=
                                                                         ' balà, baie 16,9 ; s-fà cura
GLOSAR.
549
   bàlile=(&&-\\ curgá balele) sà-i duci jindul 455,», 223»; ba le-fi lásá <7ura=(bale-íi làsà gura) ii duceai jindul So»», 372,».
Balcone sf.=balcon 364)7,366. Balia; vb. I=baleg; z-báligá nd mulá=se báligá un catar 118, ; vai báligá -= va báligá, se va báligá 456„. Inf. báligare.
Báligá sf.=balegá ; pl. bálifó.
   79, 118,, 168, 169, 232, 291. Baltá -sf.=baltá. lac 4»a, 142, 171, 222, 223, 347.
Ital^u sn. — bal( (un fel de peschir cu care se infá-Qoarà bàtrànele la cap)
   305..  .
Bal'uadj.—breaz,vità neagrá san ro§ie, §i cu o patá alba in frunte.
                                     Bal'uca, nume propriu de cáne l,o, 25,„ 39, 107.
                                                                      Barn ! bum ! = sgomotul pro-dus de pccnituraunei pu?t¡
   88
                                                                      Baná*sf. = viatfi 19„ 49, 51,
   64.,   etc; baña-i dulie — viaja-i dulce 57»; Ac§i s-fi-ui baña = A?á sá tráe?ti 46,g ; Aoá-itrá bana=Aci-i de traili 179,» ; nu vrea-ñí mie baña = mi m’a?fi a-màrit 200n ; se-aftirnúpri baná = se puse pe traiu 31,4 » nu'U dádeá baná a ftàtil'eì=nu-i da pace fetei
    35.,  ; nu-ñida 6aná=nu-mi da pace 35,„ 47„ 68,*, 186,
    258.. . 301, 302, 457„.
   Barí sf. = mocirlá, mlà§tinà
    345,4, 468«.
   Barba sf.=barbá 222„ ; L'-a-I rideá barba di g'ineafá= ii ràdeà barba de fericire 114».
Barbft-Cot I>almll'Om=per-sonagiu) Statu-PaJmà-Bar-bà-Cot 268 -272, 286, 287.
Barbèrsin.=bàrbier502, 504.
Barbèri, nume de localitate la Avela 152, 360,„ 383,.
Barim adv.=barem, cel putir), incaltea 72,», 254,,, 487.
Bascft sf. = Ièna toatà de pe o oaie 128,g.
Basto sf. = prinsoare ; s-nà-acàfchn baste = s& facem prinsoare 419,,,
Ba? vb. 1 = 1° sàrut 5, 17,„ 66,„ 88,,; u bacava tu frinite = o sàrutarfi pe frunte 74,,. 181,,; 2#»r« s-u ba$e=\ro\ s-o necinsteascà (=s’o sàrute) 190,,; S-cl'a-md, cà taha u bàfè = A-dicà, cà doar o necinstì 347„.
Ba$àe sm.=vànzàtor defructe cu schimbul (pe lànà de o-biceiu) in satele romàne. E i sunt sàraci ?i vin din sàtu-letele grece?ti 45,„152,157.
Batvb. 111=1° bat; u bàteà inarata di featà—o bàteà pe sàrmanà de fatà 21e; u bàtù = o bàtù 54,,; lo-aveà bàtutà = il bàtuserà (ei) 57,8 ; ^ l'-viùi si z-batà amiràlu=ii venì(=trebuì) sà meargà la ràsboiu im-pàratul 210,, ; 3° cà bàlùfi calea pina la mine=fi.ind-cà bàtu?i druinul (= ti-ai dat osteneala sà vii) pànà la mine 441,, ; 4° bàtù loclu tilt = umblà tot pàm&n-tul 299„ ; 5° Vi si bàt ù ìnima = ii tresàri inima 42„; 6“ Ne-cà bàtù a viù = Nici nu dàdù semn do viatà 120u J 7° bati-te dit /oc=mi?cà-te din loc (ere-
650
PER. N. PAPAHAGI
  din(ä, ca sä nu (i se intäm-ple vreun rau; cänd ros-te§ti cevänepotrivit) 171,,; 8° nu z-bätü=nn se mi^cä 128,8; nu-V si bäteä di nin-gä vatra lalä-sui = nu se mi§cä de längä vatra pä-rinteascä 42,4,15,, 91»,501a; 9° aduk'x, tu bäte Pillu= pricepü, unde bäte (=face aluzie) Pitul 80,,, 408,*; 10° Ni(i cä-l' si bätü ocl'ul— nu se sinchisi (=nu se spe-rie cätu§i de putin) 210,8; 11° Cänt: a) lä bäteä tutä 4ua (puil'lu) = le cäntä toatä ziua (=intr’una) pa-särea 88,; acäfd z-batä ca di prilumea nantä = in-cepü sä cänte (pasärea) ca de pe celälalt täräm 37,0, 50,„ 28; b) s-batä cu ea (cu flueara)=B& cänte din ea (din fluer) 17,„ ,„ 44,„ 232,g. Inf. bätire §i bä-teare=batere, cäntare,etc.
                                                                     Bätire sf.=bätäe, batere 21g,.
                                                                     Ba(ä sf. = palmä 86,, 338,,; pl. 6ö/£=palme 348,,, 470.
                                                                     Bäcirc §i bäcärä sf. = aramä 111, 477, 478; bicäre 38sg.
Bäköisc sf. = bacci?, recom-pensä 176, 491,,.
Bän^c). Vezi: binetf.
Bär = cuvänt färä in(eles 177c.
Bärbät sm. = bärbat 21, 53, 54 etc., bärbalu-su = bär-batul säu 307 ¡ji bärba-su 72,4, 390,5; H lo earä ii bärbät = il luä iarä^i de bärbat 75M.
Bärbätescn adj. = bärbätesc, de bärbat; scuturä bärbä-teascä=bätaie de cap bär-bäteascä 201,4, 444„.
                                                                     Bärdeöcä sf. = o vcrgeä la
  ràsboiu, care se aninâ h partea urzelei când este pe ispràvite; V-deade bàr-decca = Î1 goni, Il alungâ
  365,o.
Bârnu sn.=Brâu38, 39. Vezi brin.
Bâr(àt sn. = bra(, lungimea dintre celo douâ bra(e. Intinse fiind ; cât încape în-tre bra(e 272,», 480,*.
Bâr(ire sf. = bolovan tare, piatrâ tare 100tM 171lt, 284.
Bâsearc& [bâseàricà, biseà-ricâ, bisearcà, bisèricàj sf. = bisericâ 34», 51, 56. 57, 89,«, 165, 188,190, 191. 416,436.
Bftgarc sf. = sàrutare 44,, 47,4, 181l8, 223,7 5 se-alâsh feata di fu bâçatâ=s’a lâ-sat fata a fl sârutatà 44,,.
Bâtane sf.=piua 301.
Bâtearc sf. = batere, bâtaie 17,»; càntaro (din instrument) ; cântatul paserilor 44,8—î*.
Beare sf.=l°bâuturà92„,321,: apâ trâ beare=apâ de bâut 134), ; 2* Serbare; ospât, banchet; vru s- facà nà beari mari = vroi sü facà un ospâ( mare, vroi si serbeze 156,,—,,, 194,»— 199», 390.
Beau vb. II = 1° beau; s-bea apâ = sà bea apâ 15,„ 8„: apa fi aveà biuta—apa ce bâuse 167; ¿>itti=bâui 45,,. 8,8, 264; s-nu ubiureline= de n’ai bea-o tu 262,»; 2’ ç-bea cubuk'a cu aritmie (îçi bea, fumà ciubucul in Uniate) î?i câutà de liniçte 40„ ; 3" sî'nÿile tut fi-l biù di fricâ=(\§\ bàù tot sân-gele de fricâ) înghetâ do
OLOSAR.
551
   fricà 185t7 ; 4* s-lu bea de xi& — sà-l pràpàdeascà iji alta nu (lit. sà-l bea de viu) 63„, 88 8, 360„, 250,.
Bélica n. propria de impà-rat 438.
Bes vb. IV = bàs 489„.
Betà sf.=chelie, cap chell312,.
Bilblóo sf. = nàut fiert sau pràjit 62„,.
Bi lealtà sf. = beleà 303.
Bilrscu vb. IV=jupoiu ; inàl-be8C pànza; si-l b itegli — sà-l jupoi 111,,, 298,t. 343,„ 4904i.
Biigek'c sf. = bràfarà 445.
Bilgncà sf =bràtarà 482, 483.
Bll'è, pi. bil'àfi = belea 8,7, 33„, 251,, ; mi deadtyi di bit'è = m’ai pus in beleà 26„.
Birbèc sm. = berbeco 88,„ 208,210, 341 ; lo-ar acuti ca birbeclu=U rostogolì ca pe un berbece 263 T.
Blrbèr sm. = bàrbier 77,7. Vezi : barbèr.
Birbleu?a nume propriu 428, 439. etc.
Birbieù$sm.=bcrbecel 127,„ birbictife = grasà ca un berbece 298,,.
Biseàrlcà. Vezi: bàseareà.
Bi$inà sf.= bà§inà 28,,.
Binici sf.=bà§icà ; oj di pesca = bàsica pe?telui 164,,.
  Bltisescn vb. IV = sfàr§esc, termin 23,, 39, 72„.
  Bitescu (din bi(t)isescu) vb. IV = sfàr$esc 183,,, 190; 6t/lt = ispràvii 103,,; bifì = ispràvl 7,„ 6,i, 83,339,:.
  BI(ltà sf. = sfàr§ità 126,,; nume propriu, cum am zice: Ispràvilà 105lo.
  Binturà sf. = bàuturà 45519.
  Bizbll'c sf. = bolovan, pie-troiu 171,, 275,,, 339,464,8). Blzlrsescn vb. IV = mà plic-tisesc, sufer de urit 116,,. Bìcàre. Vezi: bacare.
  Bieàl (gi bàcàlà) sm. = bà-can 84,.
                                                                          Binèi} vb. I=trfte8C, vietuesc; bànà - tràià 1417;pitia vai bineatfa = pànà va tràì 13„ 24,, 32„ 38,45,„ 47, etc. Blastim vb. 1=Western; blà-8iim& blestemà 5U, 18,,,
    168.. ., 406.,,.
  Blàstèm sn.=ble8tem; pi. blà-steatite, 302,„ 486,,. Blàstlmare sf. = blestemare. Boate sf. = 1* voce 14,„ 24,,, 35,7 ; pi- bofi — voci, gla-suri, etc.; 2° cu boafi = cu voce tare; puternic 114,,
    294., ; 31 fard sd scoalà nifi una boafe — fàrà sà scoatà nici un (ipàt 16,„
    286., ; 3® cu nd boafe=\n-tr’un glas 51„ 177,, ; 5“ bàg& boafea = ìncepù sà t'pe
    42,8, 190,,; 6® cu gumitàt di boafe=(cxi jumatate de voce) cu sìialà, fàrà curaj 206„ ; 7° cu una boafe fri-coasà = cuo voce inspài-màntàtoare 15,.
  Bobo! interj. •= vai, aoleo!
    54..  , 122,„ 153,*, 463i,.
  Boe sf. =• staturà, talie ; nà
    boe di om—o staturà de om 67,?, 117„, 222,7, 337; tra s-ùi misùr boea cu nis =sà-mi màsor talia (=pu-terile) cu dànsul 375,,. Boe sf. = culoare 276, 277.
    Vezi: bucàùà.
  Bolo adj. = biet, nenorocit; arc& s-acafà vira boxa pes-CM=aruncà sà prinzà vre-un biet de pe§te 84,«; boiu-
552
PEH. N. PAPAUAGI
    muma = neferic¡ta de mamá 128,,.
Bon^á sf.=tipsie de pámánt, In care se face plácintá de málaiu, numitá bacará, §i se coace pánea de málaiu, numitá bubotá 278,g, 411„,
Boú sm.=boü 37,4. 44lk, etc. to-a botlor = (tn a boilor) in inchisoare 146,„ 232,4.
Brac! cuvánt turcesc: lasá! 6im 253,,, 345,4.
Brangá sf.=fiare. cátu§i, lan-turi; pl. bránfó 146,„461l0.
Brat sn.=brat; pl. brafá, §i brafi 8e, 15,; bráftle= bra-tele 40,„ 68,, 170, 213, etc.
Bravo ! = bravo 406,,.
Bre! = mái 25,„ 51„ 60,,, 81, 103.
Bresca vb. IV [din: mu-trescuy> m trescu, > m br es-cu] = prívese, cat 79,„
   184,, 376,,. Inf. Brire §i Breare (Epir).
Brin $i[bárnu, birn,bár] sn.=» bráu, eingátoare 14,112,„ 127,147; pl. brine 383, bi'r-nile 265.
Broaseá sf. = broascá tes-toasá 319.
Broatic sm. = broascá, bro-tácel 6„, 128,, 253,,.
Brucscuvb.IV=privesc. Dez-voltat din: Brescu, (Epir).
Brum! = buf! 129,,.
Bromá sf.=brumá 170;nume propriu 172.
Brü?turá sf.= brusture 114,,.
Bubalr sm. = al doilea persona j din jucátorii ligu-gari, obiceiu ce se face la carnaval 231„.
Bnbaescn (mi cv.) vb. IV = má cutremur; má vaet (in-grozitor); acá(& sá z- bu-bueascá = incepü sá se
   vaete amarnic 303,* ; 2-bu-bueapti = se vaetá dure-ros, se cutremurñ 303,,.
Babullc sm. = 1° cárábuj 362—365; 2o pliná di bu-bultfi = pliná de drácii
   417,,; fe nu plea dráeurn pi bubulifi = care nu §tiá drácii §i gárgáuni 453,,.
Bubotá sf.=páne de málaiu 147„, 416j0.
Buburéc sm.=l4 rinichiu; 2’ pl. ciuperci: p-ti buburefi = §i pentru (a culege) ciuperci 21,g. Vezi: bureóle.
Bncál sn. = canatá de portelan frumoasá §i p’alocu-rea numitá: buján 248.
Bncatá sf.=bucatá 87,T, 92,,. etc.; bucafi-buc&fi=buc&-tele, bucátele 213,,; pi s-u faca di bucdfi=pi s’o facá bucátele 22„.
Bucá sf. = parte din pulpá, pulpá 379.
Buclá sf. = vas de lemn in care se aduce apá de la pipote 189„.
Bucl itá sf. = buclá micá, ul-cior de lemn 244„ 343,,.
Buéuui sm. = bucean 197,,, 228, 365,,.
Budarál sn.=locin care se stránge apá, numit §i ster-ná 414, 415.
Bn^á sf.=l° buzá; 127, 171; 2o buda l'-arádeá=erk bu-curos 132,«; co-aríslu pri 5u^d=rázánd (=cu rásul pe buze) bucuros 36,; s-nu f-aridá buda ?=ca sá nu fii voios 372,„ 286,4; 3* cu buda cripatá— amárit, !n-tristat din cale afará23,,, 201,„ 133,0; 4* strimbarñ burile = strámbará din buze (spre semn de bátae
GLOSAR.
55a
   de joc)98,g;5*mal,tárm: sá s-priimnü bu4a de-amare = sá se plimbe pe malul máni 249|}j 2nf 69$«i 361,,; butfa di <7um=marg¡nea gáurii 39,.
Baeáuft sf.=coIoare 174, 175,
   456.. ; tu 99 di buéí u mul'é = (o inmuié In 99 de colorí) a ocárit-o ca la u?a cortului 283i7.
Buf sra.=bufniiá; adj. bádá-ránesc: bufa di ursd=bá-dárana de ursá 47,,.
Bugaée sf.=fel de turtá §i de plácintá 299,.
Buharé sm. = co?ul casei 122 7, 224,0; nume propriu de impárat 25,,.
Buis(‘scu vb. IV = color ez, vopsesc; hg. mi oj = má nenorocesc; fe s-n.t piíngu §i s-nu mibuisescu?—Cam sá nu pláng §i sá nu má vaiet ca o nenorocitá ? 49?,.
Bujáu sn.=caná de por(elan frumoasá.
Bnm !=sgomotul produs de pocnirea pu?tii 489, 323,,.
Butnbác sn.=bumbac 76, 86, 285n ; nvifalá dipri bum-bacurt $i dipri mátásuri =invátatá sá tráeascá bine
   459.. ..
Bninbunáricá sf. = mácri?
   168.. . Vezi: burbunacá.
Bunibuiié«) vb. 1=1° a tuná;
   acátd z-bumbunea4á=in-cepü sá bubuie, sá tune
   102.. . 52,; apreásirá un foc mari di bumbuni4d = a-prinserá un foc mare, de par’cá tuná 162,; di bum-bunitfá mun(il'—áe se sgu-duiau mun^ii 440,,; u bum-buneatfá tu cireáp=(o tu-
   nd in cup tor) o asvArle In cuptor 110„.
Bumbunl^arc sf.=tunare, tu-net puternic 74; acafd nd bumbunitfaref-na fur tuna
• =!ncepe sA tune §i sA vis-coleasca odatA ... 52„.
Bnn,fem. bund, adj.=lu bun 2,„ 10 \multu bund—io&Tlo buna 18s; cama bund = mai bunft 70,„ 40, 283,; di bum ma bun = din ce in ce mai bun 250,,; ?tirt bu-ne = §tiri favorabile 9,; z-vi<J,u tu bune = se vAzii printre lucruri bune 9„; buna-fi 4ua — buna ziua 42,g; f-aista bund = buna §i aceasta 41 „; nu o-afld bund = nu o gAse$te bine (=nu gase^te de cuviinta) 238, 83,,; 2° sb. = binele; di bunili tuti d.adi Dum-ni4du—de bunAtAtile (=fe-ricirile) toate dete Dum-nezeu 34,g, 70,,, 68,g, 52,^ 123,7; tine [e ni-ul feafipi bunlu aestu = tu care tmi facu$i binele acesta 36,0, 20„, 63,,; 3J W 4He cm bun-lu=ii zice (ii vorbe§te) cu binele 74,7, 40,g; si-l t'au cu bunlu = sA m A iau cu binigorul pe lAngA el 94,, 3830; 4° nu l-u bund a fea-til'ei = (nu-i este a bunA) nu-i e bine fetei 151,; 5° omlu aistu, fi nu vine, nu va s-h'iba bun = omul a-cesta, care nu vine o fi pA-tit ceva, (=i s’o fl intam-plat cevA rAu) 78,,; 6* trd bun, tr-ardu=de bine, de rAu 12,,.
BunAtate sf. = bunAtate; fa bunatefi = fa binefaceri 19* etc.
554
PEE. K. PAFAHAGI
BanSteatá sf.=bine,bunátate 161.
Bulica^ sf.=binefacore, bine 20,„ 58s, 65, etc.
Bara ! = cuvánt de indemn pentru cáni, cánd se as-mut asupra cuivá 298,«.
Burbunacá sf. = mácrif (p’a-locurea : bumbunàried).
Barcate sm. = ciupercá 103.
Baric sn. = buric; Io acdfd sá-l doard buriclu — s’a índrágostit 18«; apàràì s-u
Ca = Io conj. ca; ca 8~h'ibd= ca sá fie (pretutindeni) ; ca sd; conj. comp.: laiü ca fucinile = negru ca táciu-nele 1„ etc. ; ca mastur = ca metter; 2° adv. cam: ca-l' párn pfin (j'ine= ii pàrù pujin cam bine 2„, 25«, 67s; ca nu-V vine icí g'ine = cain nu-i yeni de loe bine 217», 283,.
Caca (tu oj) adv.=in defert, ín zadar 207,„ 281,,, 456,,.
Cad vb. 111=1° cad: canda càdeà in foc=par’cà càdeà in foc 15,0; vaicad=\o\\i càdeà 12,«; cd<}ù in pade = càzù jos 22», 186„; cari cáded=cari atrágeau 10,«; 2o dd-nd partea, te ndcade =dá-ne partea ce ni se cu-vine 433,, ; aod-ñi cade a àia plata = aci mi se cu-vine mie plata ( = sá pístese) 83,, ; 3o Cum Id càdeà = dupà potrivà (afà cum se càdeà) 129I8 ; 4° cdi}ù a-riàlu—ia biruit ràul (=fu tr&ntit) 31,, ; 5° il' cd(j,ù a-rdù — ii veni ràu, lefinà
  151,,; càzùpi greao min-
  mipcà buriclu—incepù sà fie amorezatà 436,« ; 2* tu buriclu a pàdùril'eì = iri mijlocul pàdurii 301,, 192,«. 407, 464.
Basuròc fi Busti l'àc sn.=bu-suioc 173,«.
Buie sf. = butoiu 114,,, 227. 262, 491 etc.
Bural sm. = bivol 489.
Buzdugàn sm. fi bnzsadanc sf. 263, 265, 275, 46Í.
  duire=se mirà mnlt ce sà fie 174; 6“ pi-l' cdtfù tu ìninià = fi se indràgosti de el 205,, ; 7° Api càzurà iru pàzare=A$h incepurà sà se tàrgueascà(=au stai la tàrg) 236,0 ; cd4ùl=c&-zut; Inf. eddire, eddeare fi càdere—càdere, a càdeà.
Cadicinc, cadicincan=c...de c à n e ( injuràturà ) 158„, 159„, 405„, 556,.
eàfcalà sf.=scobitura, orbita ochiului 23,„ 172„.
Cafè sm. fi cafèc sf. = cafeà 76, 107„ 291„, 310.
Cafigì sm. = cafegiu 310.
Caftu vb. I=cer, caut, pre-tind, dórese; nicàftàpi= ne cerufi 5,, 8,„ 19,», etc. ; cum càftà aoà p-actò=pe c&nd càutà p’aci fi colo 21 ficorlu càftà nà 4uà trà minduire = bàiatul cerò (pretinse) un termin deo zi pentru a se g&ndl 11,; 8-caftà=se cere, merge pe cerute 27„ ; 8-là càftà = sà le fi cerut 33,« ; t/t s-cdf-lài=ori ce ai fi cerut 66,,. 87,; cit càftàfi ■=■ càt pre-
GLOSAS.
555
   tindefi 65,0; una càftà = una dorià 10,; sidufes-u enfia feata = se duce s’o cearà in càsàtorie pe fati 10sl,59,# ; fi l'caflà mintea =(§i-i cere gàndul), ii cere sfat, ii cere pàrerea 10,,,
   11.7. 98,,; si-l catta = sà-i caute (in cap) 49,, ; cattarne pufi'n in ca/)=cautà-mà pu(in in cap 266,,.
Cai pr. = care. 58,, V e z i : care, cari.
Caldi = vizi ; fd-fi caldi pa-saporlea = (vizeazà-fi pa-§aportul) fig. pregfitemete de moarte 431„.
                                                                         Calmò sn. = dor 199,,, 315,,. Calr sn. = caer 172,, ; cu pcrlu cair=s cu pàrul alb
   251.7.
Cal-sél, caisél =cine §tie (in senz adverbial intrebuin-tat) 234,,, 254».
Cai-(i-do pron. = oricare
    277..  . Vezi : cari-fi.
                                                                          Cai, pi. cal' = cal 19, 37, 40, 41, 57 etc. ; cal azbuìràtòr
    10.7.   87, 200,, cal co-areà-pite 443, cal cu peane
    392..  , = cal sburàtor, nàz-dràvan ; cal... fe micà lo-clu fi bea niorl'i = cal...
   . care fuge de rupe pàmàn-tul 445,,.
  Calàr (n-calàr) adv. = càtare 64», 71,, 116, 147, 272,, càlàr 314„, 321,, 324.
   Calca vb. 1 = 1°.cale 11410; • 2" s-nu-fi calca zborlu dal — (sà nu-§i calce cuvàn-tul dat) sà se (ie de cu* vànt 67„ ; 3° fi-ll cdlcA cu ocl'ul = §i-i fàcù semn din ochiu 117,, ; 4“ càlcd tu 21 afii — a fi in al 21 an al vfirstei 129, „ 127, ; 5°
  calcà dipriunà = stàruià intr’una 150,; 6° s-calcà casa = sà prade casa 81,,; aestu va s-aibà càlcatà vira avùt = acesta a prà-dat (= a ho(it) pe vreunul bogat 93», 308» ; 7° cà-l' càlcàfì lochi — càci ii incàica^ pàmàntul 47,„ 597; calcara lòcurle aeste =au invadat, pràdat aceste (àri
  337., 289 ; 8° calcará pà-dùri, munfi = càlcarà (= perchizi(ionarà, càutarà) pàduri, mun(i 87,„,, ; calduda, (càlcinda) = càl-cànd 80» ; tra càmila càl-ea¿á=pentru càmila prà-
Caldu adj.U== cald 29», 158.
Calo sf. = Io cale, drum : l-urd cali bunà = ii dori drum bun, sà meargà sà-nàtos 63i8 ; loará calea— apucarà drumul 1», 4,7, 87,0 ; iu s-lu scoatà calea = unde l-o duce drumul, unde o e§ì 33», 44» ; si-fi tragà calea = sà-§i vazà de drum 37» ; cari tràp-sirà vira duà cali = dacà merserà drum de o zi 146»; V-astai'e calea = intàmpinà, ii iese in drum 1» ; f-feafe ca/c=i§i fàcù drum 4» ; 2° (adverbial) : calea-calea cum z-dufeà = pe drum, (in drum) pe cànd mergeau 91,, ; calea-calea — mergànci, mer-gànd in drum 79,,. 30»,
  51.,  52» ; calea da di un preftu — in drum intàmpinà pe un preot 105» ; pri cata=pedrum 12,60, ; tuta calea = pe tot drumul 13; ; n-cale = in cale
556
PER. N. PAPAHAQI
8,0, 31, 35« ; cu gràìle -ni n-cale—cu vorbele necu-viincioase 450,„ ; 3° di ca-tea està=de astàdatà 44,«, 46,„ 80„ ; di nà cale — dintr’odatà 40,», 70,«, 88,«, 130«, 456«. 4° li bag di cale = conviu, intra, in relati-uni 190«; 5° l-bàgd di cale = il induplecà, il convinse 6«, 33,, ; 6° s-imhi a càlil'eì = sà umbli pe calea drea-ptà (= sà fii drept) 452,,; ori h-aspùiii a càlealuì— sau imi spui drept, ade-vSrat 135,« ; omlu... a cà-lil'ei—omul... drept 453,«; erà mul'ere... n-calea al Dumnizd = erà muiere... dreaptà, bunà 2387 ; dte-l' (fise feata mèturlui, irà cu cale — càte zise fata màturarului, toate erau a-devàrate 256,, ; 7° noi nu h'irn oarnini fe s-mutrìm 8um cale fi sirà cale = (noi nu suntem oameni, cari sà ne uitam supt drum §i peste drum) adica : iioi suntem oameni de treaba, cari 19Ì cauta de drum, ci nu niscaivà tàlhari saù ho(i 60,o ; 8° s-l'a calea tatà-sui= sà apuce pe dru-mul (= pe urmele) tata-lui sau 135,; 9° f io calea di gufi — pomi pe drum 125„; 10# vira nuputeàsi-i da cale a lingoàril'ei rr= nimeni nu puteà da de ros-tul boalei (— sà afle ros-tul boalei) 349,« ; (e cali s-l'i da = cum sa dispuie, cum sa a$eze 302,,; vira nu puteà si-l’ da cali = nimeni nu se pricepeà cum sà dispuie 46,« ; 11° a) là
   deadi calibe isprSvì 301. 152„ ; b) fi-l' daù cali to-ari'u = §i-i dau drumul io ràu 103,, 28,100«« ; c) dà-deà cali a calui = da drum calului, il slobozià 154,« ; d) fi li deàdirà cali de ae/ò = §i-i gonirà de acolo 55,«, 43,, ; e) vulpea V-deadi nà cali = vulpea ii arata un drum, fi aràtà un sfat 21,« ;JL2° o-aflu cu cale = gàsesc de cuviin(a 106«, 35„, 1», ^7„,58,«, 199,«: 13° ai s-alàxescu calea= • hai sà schimb felul 65,,; 14° fi-f multi calea nà-inte=$i-§ cauta de drum innainte 81, ; 15° cdl'urle tute si ncl'ìsirà = (se in-chiserd drumurile toate) devenisera foartenesigure drumurile din pricina fri-cei 86,, ; 16° arcò citi irei càl’uri tu siptàminà = fà-ceà càte trei transporturi pe saptamànà (dela locul linde cumpàrà pànà unde v i n d e à 300l7 ; s-arucà f-altà cali = sà facà §-alt transport 300,« ; 16* hcòr dipnt càl'uri — bàiat do pedrumuri, fàrà càpàtaiu; copil din fiori 8,„ 36,, ; pi. càl'uri §i càl' (laJFàrgeroti).
Calcala sf.=tràsurfi inchisà, cupeu 238„.
Calòtihà adj. — ferice, noro-cos 332,o, 463,,.
Cai pii adj. = calp, fal§ificnt 455,«.
Canta adv. = mai 2, 8«, 12, 34 ctc.
Can = 1* cel pu(in 34,„ 126,« 304,„ 260„; 2° nimeni 260t;.
Cànale sf. = zghiab (— làtor de lemn, servind la moii
GLOSAR.
557
    dàrste, vultoíi etc.) 295,
    348.. .
C'anda (din : ca-f- (cijndu = ca §i c&ndj =par’cá 77,15g, 3o, 84,1 etc.
Canim adv. = cel pujin 79,0. Vezi: can.
Cap, pi. càpite = cap 23, 24 etc ; capát 53,6 ; 10 cap — cap /=capule,capule 431, 2° cap di katrá=incápá-J&nat, indárátnic 263; cap di grij — tare do cap, in-cápájánat 204„ 338,,; 3o caplu a cásil'ei = capul, $ef ul casei 210,,; 4o ntreabd cápitle lígate = íntreabá pe cei cuminji 309 ; 5° cap di om nu easte — cap de om nu-i, nu-i nenorocire ireparabilá 202, „ 283„ ; 6° s-lá l'ai caplu fi s-fufó = sá le iei capul $i sá fugi <a§á de frumoase erau), 33,», 159, ; 7° cap de-ari'ü il' cura l&cráhle = íi cur-geau lacrímele ca o'sor-ginte de ráu, ca un izvor 25,„ 183,,; 81 lo-adrd caplu =se ameji (de báuturá), se chercheli 90», 34,,. 9' §i-l' l'a caplu = §i-i iea capul, §i-i taie capul 39„. 10817,
    120.. . 147, ; cum sá-l faca si-fi mica caplu = cum sá-lfacá sá piará, sá moará 9,„ 264; 10’ na bagá cu caplu n-loc = ne face, ne dà de rubine 106„, 4458; va ná faca s-no-avem tu s-nà scutém caplu = ne va face sá nu avem obraz de a né aràtà in lume 106,„
    317.309.. . 11° cari are doa-uá càpite ? = cine indráz-ne§te ? 370,0; cari è-afèl cu doauà càpite ? = cine-i
   nesocotitul, indráznejul ? 489, 43,; 12° deadi cap = se ivi, apárü 50„ 1477,266,0. 13° mut& cap=86 rásculá, se revoltá 196,. 289„. 14° cum ifí tal'e caplu — cum le taie capul, cum te pri-cepi 98,„ 124,5. 1377, 176; l'i li loa multu caplu = ínvájá grozav, prindeá cu maro u§urinjá 187,, ; cum di l'-acàfà ahi't caplu a ftcorlui—cxLTa de-i prindeá (de pricepeá) intr’atáta bá-iatul 215,, ; 15” cu aráülu, n-cap nu u scoi cu omlu aestu = cu rául, nu o scot la capát, nu reu§esc cu acest om 94„ 95„ 120,7)-162,», 187,„ 202,,, 274, 336,
   346., ; 16“ pri Irei ahi in cap = la trei ani in cap (= impliniji) 65„; Ná sutá di lire n-cap cuventa = tocmai o sutà de lire vorba 188,; 17" cu noaptea n cap = cu noaptea in cap, de cu noapte 287, ; 18® din cap pina n-coadà = de la in-ceput p&nà la sfàrijit 51,„ 134,4 5 19® fàrà s-lu doarà caplu=fárá sá ducá grij e, fárá bàtaie de cap 147,7)
   307., ; 20° cu caplu spin-4uràt = amàrit, intristat; 21° s-fà ba4i caplu tu tas-tru = sà te decizi la moar-te, cá te joci cu viaja ta 341,5-
Cap-di-cinc, pi. cap - di-ciùi §i cap di-cineahí = càp-càun, cap de càne 36-340.3.
Cap-dc-arìù=sorginte de ràu, izvor 193,,.
Capòt sn.=fel de màntàlujà, care se imbracá pe corp
   400.,
558
PER. N. FAFAHACI
Capri* sf.=pfilfirie 240«, 349 e. |
Caplàn n. propriu de leu 249. !
Capri, pi. cipri, art. caprile, cùpàrle §i capirle = capri
   26,,, 27„ 94„, 185,205—207,    !
   277 ; capra di laple = ca- | prete cari se (in pe l&ngi j casi fn tot timpul verii, | ca si beneficienti de lap- I tele lor 283* ; fi-vìnirà cdpàrle ?=(Ti-au venitca-prele?): ai venit acasi, te-ai dumerit? 91,7.
Capri-agri sf = (capri sfilzateci), ciprioari 22,.        !
Capri-goti sf. = ciprioari 475—484.
Capra adj. = biet; a capsu-
■ nveàstil' ei=a sirmanei de neveste 301,,.
Cara, cari [etimol. din: cà-erà=cara, scizut la : cari]
   = daci ; cara 8-feafe un munte = daci se ficù un munte 4 t, 9„, 20 etc.; cari av<]i'=daci auzì 717, 4,60, 145 etc. etc.
C&ramàn, nume propriu de cine 11.
Cari st=carne. Vezi: carne.
Carcalèt sm. = lficusti 41.
Carcan^al sm.=d r fi c u § o r ; dracii cari stip&nesc dela Criciun pini la sf. Bobo-teazi 91,„ 269,.
Cari conj. Vezi : cara.
Care qì cari pr. rei. == care, cine 5,11,14, 36 etc.; Gen. Dat.: a cui 55,, ; a cure (di nifi) cfiruia (dintre ei) 335„ ; cat => care 71,7, 73,„ 74, 264, 479; cari di cari 8-plàtea8cà^care mai de care si pliteasci 83,*,
   79, 177,„ 66,*.
Carl-(1 pr. nehot = ori care,
   ori cine 94,*, 147„ ; cari-fido = ori cine 242,*, 247».
Càri$te (adverbial) = cine §tie, poate 13, ; s-aftipt-i nis còriste cit = si fi a?-teptat doar ori càt de mulT 5, 59,*. 87, 146, 201, 442. Vezi §i : cai-sci.
Carne sf. = carne 12„„ 94.,. 267 etc.; cara = carne 47*-.
   481,,; pi. càrnurt 13„; carnea ca di puil'ti—carnea foarte frageti 111,; carni vai mtycu di tine= am si rup carne din tine 15su ; aestu f-erà draclu xiù, carne $-oase — acesta era dracul curat, fn carne ?» oase 2,8, 317,*, 404,*; car-nurli (i si cutrimburà di-pri lini = te cutremurai. te ingroziai 192,.
Caroli sf. = trfisuri 360.
Carte sf. = 1® calte 41,157if, 178 ; 2® hàrtie : slàg'ì feata ca cartea = slibì fata ca hirtia 460g, 193, ; 3® scri-soare 6, 36„ 47, 193, etc: 8i-l'pitrèc carte—si-i scriu 7, ; adarà nà carte — serie (= face) o scrisoare 113,,: 4° cirti de joc ; z-goacà a cèrti = si joace cirti (de joc) 211„ 429 ; 5® sà nveafà carti — si invefe carte 128* ; mafi di carti s no-armìnà ori» u=numai de carte si nu rimfiie lip-sit, neinvitat 187,* ; 6® lo-aveà tricuta tu cartea mòr-filor=i 1 trecuseri printre cei morti 268*.
Carta sn., pi. carluri (Epir)= 1° sfert de ceas; 2* a patra parte din megidie, vaio-rànd 5 pia?tri 162,,. „, 354;
QLOSAR.
55»
   in Macedonia se zice: curèc.
 Casa sf. = casà ; pi. case §i càsuri 25«, 22„ 30, 87 etc.; 1° featà di casa bunà (mari) — fata de familie bunà (mare) 37,0, 300,; 2° ausili ne casa nu lu ncà-peà di haraud = pe ino? nicl casa nu-1 incàpeà de bucurie (= nu mai puteà de bucurie) 30„, 34, ; 3® va Vi ncl'idd casa = o sà-i sirice, o sà-i pràpàdeascà casa 188,,; 4° di casà‘casd =din casà in casà 57,0. Vezi : acasà.
 Casca vb. I = case; vulpea lu ascullà cu gura càs-cafd—vulpea il ascultà cu mare aten(ie 50,,; armase cu gura càscatà=ràmase uimit 67,,.
 Caselà sf. = cassà de bani
                                                                                    210,4, 211.
 C&8Ìanò sm. Casianò 20,„to. Castra, pi. castre — tabàrà, lagàr 211,; celate, fortà-rea(à 351, 401.
 Caf, pL cafuri sn. = brànzà, ca§ 226, 258,,.
 Cala, nume propri u de femee 22, 224.,.
 Cali sm. = cadiu, judeeàtor (ture) 55.
 Ca6e pr. neh.=flecare ; cadi-wn=fiecare 15„, 143„ 194,,, 438 ; di cade Qua = in Secare zi 56„72„; cabe parte — fiecare parte 13,,; cade starà — fiecare searà 3#. CotìI! interj.=vai ! 56,,, 86,„
    224,.
   Cà conj. = cà, càci, fiindcà (pretutindeni).
   Cibale sf.—convenire ; nu s-fa{e càbule=nu convine;
   nu se injose§te a convenì 418«.
Càéuà sf.=càciulà 226, ;scoaie càcua 8 me-agudefti = (scoato càciula sà mà iz-be§ti), adicà : suntem la feL suntem unul ca §i altul 79 • Vezi i
C&énlà sf. = càciulà, fes 8 27,e, 42, 43,121 etc.; 1® binarne cu càcula scoasà*** tràià din bel$ug, in nepàsare 253, ; u dufeà cu càcula scoasà = petreceau in nepàsare 355,„ 405, ; glindi-seà cu càcula scoasà = se desfàtà nebune^te 319« 8-micà, s-bea cu càcula scoasà = sà mànànce, sà beà^la discrede 130,, ; 2<h cari vrea sà ftibà d-iu l'-e càcula=cine vreà sà $tie (= cine se interesà) cine este (ea) ? adicà: nimeni nu (o) bàgà in s e a m à 37, 3° Adu ette un vin di cd-culà = Adà càte un vin de persoanà.
Cideare. Vezi : càdire.
Càtjùt adj. = càzut; intrecuL Vezi: cad.
Càfase sf. = colivie (Macedonia) 175«, 384.
Càftare sf. = càutare, cerere pretindere, etc.Vezi: caftu~
Càhtescu (mi oo) vb. IV=mà pràpàdesc de ràs ; arideà-ai s-càhteà = ràdeà de se pràpàdià de ràs 364,«.
Càilc (di oc) adv.—In stard -r cu putin(à; nu fu di edile = nu fu cu putinfà 328,, ; cà f-bana mea s-h'ibà di edile, ni-u dau ti nifi = cà $i via(a mea de ar fi cu putin(à, o dau pentru ei
   331,,. Easte di edile s-facà
560
PER. K. PAPAHaGI
   fe s-eaffî=Este în stare sá facà tot ce vei pretinde. Cálame sf. = trestie 447,5. Càlàr=adv. cdlare 324. Vezi: calàr.
Càlàmàr sn « câlim&ri 54,,
   486.. .
Càlàmbùküsn.=porumb 11 „
   469..
Càlàrè(. sm. = cñláre( 427«. Câlàtèr sm. = câlàtor 88,, (greçit càlilàr) 133,„ 161, 162, 357, 434.
Caiâùz sm.= Io catârul care merge în capul caravanei; 2° sentinelâ ; 3° spion, gaz-dà de hoti; 4® conducâtor. Càlànzlik'e sf. = 1° conduce-rea 178; 2® spionarea. C&lcare sf. = câlcaiv, perchi-zi(ionare, etc. Vezi: calcu.: C&le&tnrà sf.=càlcàturâ, càl-care 369,,.
Càldarc sf. = càldare 29„, 87u, 268, 269; pl. càldàrï 139,7.
€8ldi$ôradj.=câldicel 158„ Caidurà sf.=câldurà 12, „208, 302.
Câlcscn vb.lV=încàlzesc(un obiect la foc); 1“ li càlï— - o tulî la fugâ, o çterse (cam pe ascuns) 82,„, 122„, 63,#, 310i, ; 2" §-màcarâ di s-cà-Hrà = Çi mâncarâ de se sâturarâ deabinele 73,, ; 3’ s-câlirà— se îmbâtarâ. C8lfâ, pl. cdlfàÿî, câlfàfï— calfâ 32„, 33g.
CSIi$oar& sf.=potecà, càrare
   81 88
Cfilirft sf. = colibâ 5, 8, 26,
  ' 28 etc.
Câllrnécâ çi ciHivuÿcà sf. = colibioarà 98,„ 124,#, 281, 370     439.
Cftloare [Epir] sf. = càldurà
   mare, prea cald 103#, 117,. 208, 293, 486„ ; fé s-eaffi= . este in stare sd facà, tot ee-i pretinde ; tu avia cd-loàril'ei = In ardita càl-durii, in caldura cea mai arzàtoare 302,,. In Macedonia sepronuntà: cdroart Vezi: eàroare.
Caipitnrà. Vezi: càrpilurà. Càltàrctà sf.=cal|avetà, jar-tierà 382. 414.
Cillngsir ?i calngur, c&lasn
   sm. = càlugàr 19,, 7, 1-V 389, 390, 452 453. Càlugàresca adj. = Càlugà-rese; strabile càluffàrcfti — strai eie càlugàre$ti
   183..
Calagli rùs sm.=càlugàrel 183. 184.
Càntari! sf.=l°gang; 2® fu-dulie : nu o-aveà loclu di càmarà = nu mai puteà... de fudulie, (=de màndrie)
   473.. ,
C&mftrnsescn (mi cv>) vb. IV
■ = mà fudulesc, mà màn-dresc 34,.
Càmere sf.= càma§à 33. 34. 8717,223, 224 ; 1“ f-fu cu cimenta di la nuna=fu sim-plu.cu mintea decopil 83,,: 2° $-cu càrnea^a dipri nixà si ncàèà — erà peste fire de rea 282,,; 3’ fi si cu-
■ ■ trimburà càrnea^a dipri - lineate ingroziai 274.361„. Càmllàr sm. = càmilar, oon-
                                    ducàtor de càrnile 312. Càmilà sf.=càmilà 54,55, 312.
. 437,
Càini?i(à sf.= càmà§ut§ 412. Càmpn. Vezi: citnpu.
Càne. Vezi: ¿ine.
Càn^lc sm. — ciocànel 479,,, 480.
GLOSAR.
561
Sñisescu (micv>) vb. IV = mà cáinesc 116,,. áñlnfi 8f.=cáinire, pás, máh-nire mare.
'Sp sm. = fig. rege, cap Incoronai.
'ápak'e sf. = capac 8,8, 112;
  1° aflá cápate e la tute = (allá eapac la tóate) le po-trivià bine pe tóate 370e ; va-V aflá cápate a f-aiftèi lugurìì=o va po trivi §i pe aceastà afacere, o va a-ranjá treaba aceasta 301,» ; 2° mulreà s-lá bagá cápaíd          sá le treacá
  cu vederea, sá nu le scor-moneascà ¡ji mai mult 195,*, Cipari sf. = arvuná 162,. 217„.
Cáp&escu (mi oo) vb. IV=má prápádesc ; s-cápáed de-a-ri'dire = se prápádiá de rás 307,,.
                                   Cápiit adj. = sleit de obo-sealá, prápádit 87,,; oar-fán càpàìt=sàr&c lipit 65„. Cápirlea^á sf.=staulul unde dorm caprele 27,„ 503,». Cápestra ?i cáprestu sn. =cá-pástru 54,,, 109,,, 136, 216, 252, 253 ; Io cu mùtili a-cáfati di cápestru=cu ca-tfirii inarati §i legaci unul de altul de cápástru 100„ ;
  2* Secasi di la deadi cá-péstrulu fi-fi mutri di lu- . cru = Le dede cápástrul j (=e$ì din slujba de pázi-tor al iepelor) §i-§i cáutá de drum 119„.              I
Capia sf. = càpetenia, §efia I
„ 64»-
Cápisteare sf.=cápistere 29,„ 107, 108, 259,7.
Càpitàn sm.=càpitan (=gef); capitanía di cárave= cá- |
   Papahagi, Boeme aromàne.
   pitanul (= geful) de cora-bie 1,,; §eful haiducilor 21, „ 59,,, 60, 61.
C&pltlñií iji eápitüñü sn.=pe-riná (cápátáiu) 173u, 202„, 235„ 283,„ 330, 447.
Cápr&r sm.—pázitor de capre.
Cáprestn sn. —cápástru 217. Vezi: cápestru.
Caprlná sf. =láná de caprá, pár de caprá 207„„ 300.
Cápsálsescu vb. IV == afum; ard (obiect de láná) la foc; flig. Is ti' lu cápsálsi gu-marlu—\-\ ijterse (ii furá) mágarul 456„; 2° (el') leaved cápsálsitá = (ei) o gterseserá, o tuliserá pe ascuns 83,„ 907.
CSpsSlsire sf.=afum are; una cápsálsiri fe feafi oáspili =índatá ce o fjterse (=ce plecase) oaspetele 162„.
Cápseseo vb. IV = consimt; cápsirá frafil' = consim-t¡rá, con venir á frajii 477,,.
Cápul'e sf.=partea dindárát a vitei, partea dintre coadá §i §olduri, fr. «la croupe*, germ. «Hinterteil des Pierdes» 14,; 37„, 103,,, 116,,; grasá-grasá: truplu una cu capul'a = de grasá ce erá: nu se deosebiá cor-pul de coadá 186,.
Girare sf.=potecá 35,0; mapí z-da cárare a lucurlui — numai sá dea o deslegare trebii 87„ 96,; cari nu putea vira sá-l' da vira cá-rari = dacá nimeni nu-i puteá spune ce a devenit 15016.
Cárave sf.=corabie, navá 1,„ 20,„ 252; invirináfi canda la si nicará carávle=ín-trista(i, par’cá li se inne-
                        86
I
562                    PER. N- PAPAHAOI                       i
   cará cor&biile 35,„ 359„, 201«.
CftráfetS sf. = cfipátfina; fig. cap 85,4141T; 1° a-l'i um-plú cáráfeta=sá-1 convin-gá, sfi-l lámureascfi ; 2* a-hi't il' tál'á eáráfeta =» a-tftta il táiá capul, atflt se pricepeá 187,,.
Cárántaná sf.—1° piastru de aramá, care nu mai are pret azi 428,„ 429,; 2° ca-rántanea — píiscul, ciocul pásárilor 480,o; cirindaná = piastru 39„.
Cfirávlntyí s. pr.=mahalaua familiei Cáráinafilor din Avela 417,8.
Cárbunc sm. = cñrbune 88,, 176, 296„, 476,
Cáróillfi sn.=vftrf, pise, crea* stá 174,T; círciliü 48,0.
Cárlnte sm. = cárinte, dinte canin; acáfá s-l'-aspuná cárinfW=íncepu sá-i aráte colpi 150,,.
Cárl¿4 vb. I = crácnesc; nu carlina, dip — nu crácniá de loe 43,; nu cárléd — nu zic nici pás, nu crác-nesc, tac málc 102,» ; 109„,
   306,0, 348,„ 406„ 504. Inf. cárli4are;P&rt. cárli4át,-á =■ crácnit.
Cárlibaná sf.= partea incár-ligatá, ce se pune la cafa ciobáneascá §i cu ajutorul cáreia se prind de picior oile, caprele. [Etim. din : cáríig'-l-suflxul ana.
Cárlig, pl. cárli4e—V cárlig, ca(á (ciobáneascá); 2* ace de impletit; 3o orice lucru incárligat 27,„ 347, 406.
Cftrnbs adj. = cárnos.
Cároare sf. = cáldurá mare,
   cároare (Mac cdloare.
Cárpitnrá §i eripltnri sf. =
   crápáturá; tá(ána u?ii 8,.. 54„ 114,0, 182; eripiturd
   172., 205,; cálpiturá 335,.
Cár^üt ad j.=f árá coarne, ciut:
   h'Hi cárfuti = smochine neincornorate (fárfi insu-$irea de a face sá creases coarne) 45,,; fem. eárfuíá.
Cftnjutá sf.=cáprioará (caprá ciutá, fárá coarne.)
Cártél' sn. = cátu^e, lanfuri
   420..
Cárteseu. Vezi: cirtescu.
Cftr^inescu vb. IV = 1* tros-nesc; cárfinl u^a=scártái u§a 147,,; 2° pies nesc 464,; 3° trántesc: cari lá cdrfáni eiti uná — cánd le trántl cáte una 37, „ 201,., 266„; cárfineafti ná min-cund = tránte§te o minciu-ná 100,8; 4* cárfint dinfii = scrágni dinfii 95,,; 5* L'-u cárfini ariülu ng'os =apucá de*alungul ráului in jos 132„; apucará 81,
Oárp'nós, cár(án6s adj.=tros-nitor, scár(áitor 26„, 223lg.
Cáru(á sf. = car, cáru(á, trá-surá 167,5, *•» 482.
Cárabe. Vezi: crufe.
t'ftrvane (cárávane) sf. = caravana 60 7, 117„, 135 ; Iu z-ducá n-cárvane ?=Unde sá meargá cu caravana (ca sá agoniseascá, sá cá$ti-ge) ? 100,; s-nu kfará di cárvani -sá nu piará, sá nu facá, ca sá aibá vre-o pierdere din comerciul cu caravana 300„.
Cárvánár sm. == conducátor de caravaná, ehirigiu, care
OLOSAR.
563
   se ocupa cu transportai pe uscatprin caravaná de catán, cai, etc. 100, 117. CUrveal'e sf.= o páne ínirea-g& 82,„ 124„, 254,T.
CSs&bá sm. = oraç 216, 217, 327, 384; Císibá. Vezi: há-sápé.
Ciscare sf. = cáscare, cascatura 373.
casiea sf.=casuta 67,T, 124,0.
   156.,  464.
caslstra sf. = cotet 108, 100, Cásmete sf. = noroc, soarte 42,„ 55,1, 100, 124,125, etc.; cásmeíeava 8-te-aviná, nu s-o-aviñí= norocul trebu-eçte sá umble el dupa tiñe, nu tu dupá el 282,,. Cacare sf=st&ná, canàrie 96,,, 152, 153,401 ; cu gumarlu adráfi cacare ? =ai fácut bráczá cu mágarul? 457,g. Cá^Ingic sn.—cerbice ; 8-loará di câfingïc— se Inhalará
   468..  ,
Cát. Vezi: cít.
Cata. Vezi: cîtrâ. Catâpatescu vb. IV =íncerc
   415.,  446,7.
Catarg&r [recte : cátárfár] adj.
   =viclean, çiret 8„. Catargárll'e (cátárfáril'e) sf.
   = viclenie 467,7.
Cattgurie sf. = acuzafie, calomnie 191.
  Catlgursescu (=catifursescu) vb. J V = acuz, calomniez, defaim 56„ 334,,.
  Catindie sf. = stare, tot avu-tul casei ; Casa f-cátindia tuta là eará gal'ina ç-cu-cotlu = casa çi cásnicia (= starea) toatá le erau gáina §i cocoçul 30,0. Catindiseseu vb. IV = ajung in stare de 470s.
  Cátrane sf. = catran 26,, 28, 31,175, 305 ; Fufo cátrane nvirinát = Pleca amdrlt foarte 234,; cásmetea mea di cátrane j-di milane (norocul meu de c&tran §i de cernealá) norocul meu nenorocit 381„; a-hintu cátrane l'i si pàreà = at&t de nesuferitá i se páreá 195,,.
  Càtrà. Vezi : citrá.
  Cátránit adj. = càtrànit, plin de catran 306„.
  Cfttt* n. propriu format din cátufe (= pisicá) = pisoiu
    324.. .
  Cátale sf. = pisicá 21, 22, 62—67, 168; táfeá ca ná cátufe = tàceà ca o pisicá 321 ; fideá ca nifte cátufe =§edeau (lini§tit¡) ca ni§te pisici 195,,.
  Cà^auà, càjao sf.= cà(eà 43,,, 44, 68,196, 198 ; pl. Cápale = cafele 441, 442 ; 1° o-an-ganá citrá acló cáfaúa =porne§te intr’acolo,mergo intr’acolo 52,» ; o-angá-nará cáfaoa = o tulirá la fuga 118»; s- o- angindm cáfaoa de-aoafe= sá spá-íam putina de aci 404,,.
  C&t&l* pl- cáfál' sm. = cátel Í4,» ; s-binèfo ca virá cáfál orbu (in text gre^it : cáfél) = sá tr&egti ca un cáfel orb ; sa mànànci, sá bei, sá ai total deagata 366,,.
  Càt&lìc §i c&t&lùf sm. = cà-telu§ 93,», 198, 249,,.
  Cà-(e ? pron. = cà-ce, do ce ? 18„, 20,», 32,», 75 etc.
  Càtì'n sn. = farfurie 330,„
    455.. .
  Càtùt sn. = cufit 175„. Vezi : cufùt.
664
PER. N. PAPAHAOI
1
Càvoli adv.=càlare ; cavali pri cal = càtare pe cal 1917 ; l'a-mi cavala = ia-raà càtare 208,», ,„ 201.
Civàlàrle sf.=cavalerie 146,», 147.
Càvolo sf. = condita 139u, 247u civaie 46,,.
Cieà-cà, cicà-cicà=cutcurigu 30, 31, 108, 109, 449.
citi !=càh ! cih $-mih=tura-vura ! 190, ; no-are cìh f-mih ! = nu incape scuzà!
Cimpu (cfimpu) sn. = càmp, càmpie, §es, ogor 8,*, 145, 171,,, 246,„ 293u ; munfil l'-adrd clrnpu — (fàcù din munti càmpie) càutà prin munii ca in palmà 2517.
Cìndilà sf. — candelà 62,„ 383 ; va V-ostinai eludila làmtiilei = (o sà-i stingi candela balaurului) osà-1 omori pe balaur 264,,.
Cindn (cindo) adv. conj. = cànd (pretutindeni).
Cine (cane) sm.=càne; 19,23, 30, 39, 62—64, etc.; in§ì càule = ie^ì cànele 175,, ; pi. citi, 1,T, 476 etc. 1# cine vecl'u = càne vechiu, cre-dincios 2, ; 2° voinic: ìni-mà, cine = curaj, voini-cule 154,, ; 3° ticàlos, ràu 2I7, 8,, ; 4# ca cine fdrà domnu = (ca càne fàrà stàpàn) : intr’o doarà 92,, ; 5° nifi citl'i nu li mlcà =(nici cànii nu le màncau) : ocarà grea, stra§nicà 43„ ; 6# citili 8-tragà di tini = màncà-te-ar cànii 33,.
Cinea$te adv. = càne^te.
Cinescu adj. = cànesc.
Cinestrà sf. = co$, coijulet 1277, 132-„ 291 -292.
Cintare sf. = càntaro ; citire:
   cintarca càrtilet—etàtfri scrisorii; cintarea cucof-lor = 1° c&ntatul cooo?iior (= miezul noptii) ; 2* zori de zi 95,9, 256,i.
Cintàt adj.=l° càntat; 2* vrà-jit, fermecat, nàzdr&van
   108.. , 180,„ 318„ 377, 455,,: 3° puil'ü cintàt — pasere màiastrà 47n, 50,«. 4* om cintàt = om cu carte, invàda!
Cintatà sf. : tu evi cucofior = la càntatul cocogilor. apre faptul zilei 465,,.
Cìntic vb. I =- c&nt càntece de leagàn ; afì là cìnticà = agà le càntà càntece de leagàn 242«,,.
Cintic sn. = càntec 21,« etc: plinrpeà un cintic jii'òs= plàngeà un càntec duios 88„ ; tut ci'nticlu, fé fri fica — tot càntecul vechiu, tot cu trucul sàu uzat 101„ : cintic di mortu — bocet
   193.. .
Cinto vb. 1 = 1* c&nt : acá fa 8-cintd — incepù sà cànte 67, 35, ; cintà jilòs—càntà duios, jalnic 26, ; 3* f-und carte fé cintà = §i o scri-soare care spuneà 352,, ; fé cintà firmanea=ce spuneà firmanul 103 ; cinta-ài carteancitegte-mi scrisoa-rea; 3° tut g’ineafà-l cintò = tot (= numai) fericire fi menià 127„ ; 4* cara-l cintà fi-l discinti—(dacà-i càntà §i-i descàntà), dacà-i indrugà cine §tie cète 362,: 5° fe-l cinfi fi fe fì dis-cintà = ce-i cànfi §i ce-(i descàntà ; ce-i zici, ce-1 sfà-tue^ti, §i ce-(i zice? 231,.
Ciàlsesco vb. IV=mà càinesc;
OLOSAB.
566
    JVá (¡.uà, cum ciùiseà sìn-giirà = lntr/o zi, pe cftnd se càinià singurà 47,,.
Ciròllìti, Vezi : càrcilìà.
Cìrindanà. Vezi : càràntanà.
Cimò» (càrnòs) adj —càrnos; 9-drnoasà f-làptoasà fi cu oara acasà = $i càr-noasà ?i làptoasà $i de vreme acasà, adicà : cu tóate inspirile frumoase
    208,,.
Cirtesen vb. IV = 1® intris-tez; mi cirtescu = raft in-tristez ; 8-nu-l cirteascà= = sà nu-1 intristeze 7,„
    133,7   ; 2° ating ; nu-l cirtì dip = nu-1 atinse deloc, nu se atinse deloc de el 9i»i 427, 46,,, 78,j, 162,g ! 3° nu cárteafte—cn stricà, nu face nimic, nu-i nimic Hit» 2478, 291,x, 435,,. Cirtire (carteare) sf. = 1® in-tristare, supàrare 70,„ 176; 2® atingere ; 3° nu-i cu dr-teare =• nu-i nimic.
  Cfrtìt adj.=l° intrista t, màh-mt 35,», 54,,, 128,9«
  Clsibà. Vezi: càsàbd.
  Clt adv.= 1° càt; cit li dai? = càt, cu ce pret le dai? 233 ; areoari earà cìlu z-dtfi=erà frig càt de mult 46, ; pratfi am eàtu 8-<}ifi = parale am càt de multe 40,; 3* numai ce, càt, in-datà ce : cit agumsi— in-datà ce ajunse, ce sosì 33„, 32, 51„ ; ciiu ntunicd = indatà ce se inoptfi 3,, 2, 42, „; cit vine=abià veni 58,} ; cit Tinca=cu càt tre-ceà, cu càt se scurgeà (= vremea) 21, ; 5 cit-cit 8-l'-acafà — càt p’acl sà-i prinzà 48, ; cit-cit = abià
   79t ; dt-dt sà se-ancupà de perce — càt de càt sà se inhate de pàr (= plete)
   83.. , 85 8, 301,„; càt p’acì
   475., ; dt-dt agirfì —abià càt adorml 499 ; càt 477 ; una ette una — una càte una 1„ etc.
Citrà ?i càtà (Fàr§erotii) adv., prep.=l® càtre, apre lu,„, 5, 8, ; 2° càia iu = in cotro 27,0,„: càlrà iu 8-aHà = in cotro se aflà
   245.,
Civaie. Vezi: càvule.
Cleafte sf. = elette 445,.
Giada sn. = lànà scàrmà-natà cu màna §i care tre-buie sà fie trasà la darac
   300.. , „.
Cittì = eliti 456,,.
Ciò adv. = acolo 79,,. Vezi : aclò.
Cloée sf. = clo§cà 218,,, 268,,,
   461.. ,
Clopat sn.=(clopot), talangà 115 », 231.
Clnóescn vb. IV = clocesc ; s-clucascd plingul — sà plàngà intr’una 150,,.
Clu^atà sf.=loviturà din pi-cior 31„, 186,,. 456,,«
Ciarle sf. = coli vie 37,
Cl'ae sf. = cheie, broascà, pi. cl'ei 40, 59,„ 153, 222 \ 1® dure fui cl'aea draclui = destul am fost sgàrcit peste fire 355,, 91, ; 2® 8- l'-a-Aà cl'aea lùcurluì = sà-i afle rostul trebii 307,,; s-l'-aspunà cl'aea =• sà-i a-rate chipul, modul, mijlo-cul 43,,.
Cl'em vb. I=chem, numesc; care 8-cl'am.à f-el mùntile Lacu — care se nume§te §i el muntele Lac 16,, 18„,
566
PER. N. PAPAHAGI
  23.0, 22 8, 41; 8-cl'amà — adicà : s-ol'amà dtp=adi-cà de loc 242,„ 349,t. Vezi: acl'èm.
CrifS sf.=cheità, cheie 310,,.
Coa adv.—incoace 38418; din coa=dincoace 251,,. Vezi: ncoa.
Coadà, pi. co<fì ?i coade sf.= coadà2 „37,69,„ 184,g,384; 1° dupà coada vìmtului= dupà urraa vàntului 158,0; hoara din eoadà = satul din urmà 439,, ; pìn tu eoadà no-ascàpd = pànà la urma urmei nu scàpà 9ir ! tu eoadà (n-coadd) — in sfàr$it, la urmà 5?,
  207.. , 258,7, 440,8 ; din eap pinà n-coadà=dela ince-put pànà la sfàript 51,„ 134,; 2° o-adund coada citrà acasà=o pomi apre casà 125„ ; 3# s-aflà vìrà ... eoadà—sà afle vre-un ... defect 296, ; 4° s-da coada =sà se gudure, sà dea din eoadà 2, ; 5° f-aoà j-bàgd draclu coada —$i acì i§i bàgà dracul coada 192,.
C'oaje, pi. cojì sf. = coaje, scoarfà 102,,, 132„, 172.
Coapsà sf.=coapsà 267, 268,.
Coardà §i hoardàsf—1° coarda dela cicric, f àcutà de pàr de caprà §i unsà, pentru a fi tare, cu catran ; 2° sabie, spadà 87,„ 167, 174, 219, 447u; va ascdpd ...di coardà fi fune = và scàpà... de sabie §i funie: de a fi tàia(i qì spànzura(i 168,,,
  167., Vezi: hoardà.
Coarnà sf. = coarnà, fructul
  pomului corn.
Coastà sf. = coastà ; 1° cari il' bàgà sula n-coasle —
  dacà-i bàgà sula in coaste. dacà-1 constrànse 488u; ì’ iii-u 8-nu frinii coasti = mi-e cà n’ai consimtì 206.. frintfeà coaste— se impo-trivià, fàceà pe dificilul 369s, 227,; fàrà z-da n-coasti = fàrà impotrivire 301„.
Cob adj.=orfan, lipsit de pà-rin^i, de rude 361,,; cobe. de ràu augur.
Coc vb. Ili = 1 " eoe ; s-cufen = se coceà 372, 373; s-eti-feà aùàle=secoceau (=se fàceau) strugurii 367.,. 8-coapse (pita) = s’a copt plàcinta 29,; 2° l'-cufeù somnu greu=\i coceà somn greu, dormià bu§tean 5„: si-l' coacà un oel'u di somnu — sà-i tragà un putu de somn 136,; greu somnu l'-copfu — greu somn ii copsei (= tràsei) 36,*, 87,. 117*, 180,,, 269, ; 3„ f-u co>-=ti-o coc, iti port sàm botole 491, 480 ,. Inf. coàfiif §i cubare; partic. coptu. coopta 27„ 30, età
Cocà sf. = fruct, màricel cu care se distrag copi!a$ii.
Cocà sf.=fig. cap. Din Alba-neze$te: «coca» = cap.
Codrn $i Codur sm. §i sn. = 1* codur dipilà=o bucati pàtratà de plàcintà, pi coQrì, codri; 2* pàdurtj pi. coduri; 3° piafà, locul din mijlocul satului, unde se stràng sàtenii 52,,, 164 :.
Cofà sf.—ploscà 89,,,90*. 22'.' 231, 469.
Coh'e sf. = 1° unghier; 2® loc de onoare làngà vatrà, rt-zervat celor mai bàtràni musafirilor ; 1® stàteà adu-
GLOSAR.
567
   nàt tu nà eoh'e = $edeà stràns, ghemuit intr’un ungher 43, ; 2° afèl din coh'e= acela care sta la lo-cul de onoare 195,, 101,», 187„ 305,5, 344,,.
Còk'ilà sf. = fecioarà, fatà mare (la Vlaho-Clisura). Còk'ul sm.=fiu din fiori, bas-tard 41,„     La Fàr§eroti:
   docù.
Cola n. pr. = Nae, Nicolae 24. 25.
Còla8e sf. = iad 432,.
Color adj. =Scnrt de còadà, bere, fàrà coadà 184, 185, 186
Contrà = in contrà, impotri-và ; s-nu nà bàgàm contrà cu Dumni4d = sii nu ne fmpotrivim lui Dum-nezeu 391,„.
Cor, pi. contri sn.=hor&206,,, 224, 278,, ; dupà fe tufi tràpsirà corlu = Dupà ce to(i jucarà in capul horei 54„ ; corlu-l tràtfeà nvea-sta noauà = in capul horei jucà mireasa 279,, 380. Corb, pi. corg'i = 1° corb
   32,,, ,„ 463 ; corg'il1 va 8-tragà di tine—corbii vor , trage (=vor rupe, se vor indràgì) de tine 3117 ; 2“ Corbul Òilibì = corbul ci-1 libiu 472—475 ; 3“ biet, sàr-:  man, nefericit: corbul —
                                                                      nefericitul 17 ; Nu fi fteà corèa/= Nu $tià neferici-’ tul, sàrmanul 13,„ 168,;
   corbe /=nenorocitule 13,, ; '■* corba = nefericita, sàrma-nallO,,, 191,277.278,283,8; lai corbe curbi$ane=s&r-’r;.' manule 51 „ ; ca laìl'i fi ca l; cortfit = ca vai de lume, à;' ca nenorocifii 78,,.
Corcan=in(epenit ; lu nglifA tut loclu fi-l feafe corcati — il inghefà tot pàm&ntul §i-l intepenì 170,,..
Corna s.=l#pomul corn, pl.m. cortii 107„: 2"corn (de vite); pi. n. coame; 45,63,150,151 etc.; 3# fig. cap: Bag-u g'ine tu coma=,fine-o bine minte, prinde bine 77,„ 67„ 128«, 228,.
Cos vb. IIl=cos ; acafà di-l coase=se apucà §i-l coase
  32., ; curri cuseà—pe cànd coseà 135, ; fi-l cusù 4ine =§i-l cusù bine 169„. Inf. coàsire §i cuseare. Part. cusùt, cusutà.
Co?, pi. cofurì sn.—C09166,,, 239.
Cot sm. = 1° màsurà, pi. cofi 2„. 167„ 170,135,,; sn.2’ co-tul mànii : mirile tal'aie di la cot= mànile tàiate dela cot 197, ; 3° a) n-cot = in desert, in zadar 54,,, 58,„ 65„, 113,, 304,e,.„ 413; b) din coi=in desert, zadar-nic 21,56,, ì4i7, 12o,q, 142,,,
  194., „, 439,7. Expresiunile a ce s tea ca §i: l’-aspuse cotlu — (ii arfttà cotul) il refuzà, ii respinse cererea 4577, sunt nàscute din cotul (mànei), cf r. cindu va-ni ved coi/a=pentru a expri-mà adverbul «niciodatà». Dela Aromàni este impru-mutatà si expresiunea al-banezeasefi: <mbà-coU — in zadar, germ, umsonst. (G. Mayer: Alb. Wtb.)
Cota n. pr.= Cota 273—276.
Cra!-=1# strigàtul produs de corb ; conventional pentru a insemnà < carne » 267,„
  379.. , „.
568
PER. N. PAPAHAGI
Crac !—sunetui produs de un obiect solid, când se rupe 1521#.
Craçt ! = craçt ! cuvänt prin care se aseamänä sunetui produs din ruperea a cevà: craçt-crùft a skiAlor—rupe la spini (cu gura) 4„.
Craft !=1# croncänitul corbu-lui, al vulturului 345,4; 2° sunetui produs de olovi-turä 15915 ; 3° de loc, absolut de loc 54*‘7.
Creaçtlt sn.=l° creçtetul (ca-pului)245,(; vàrf (demunte, pom), etc.
Crehtu adj. = fraged 854m, fern crehtà (gréait in text: krehtd) 111,.
Crep vb. 1—1° cräp, plesnesc: Dupà fi cripà slih'olu = Dupä ce plesnì, cräpä sta-fia 16„ ; 8‘Creapà = de ar cräpä 84„ ; crek de-apoea tu #a/e?=Plesne§ti apoi de necaz ? 103,„ 22,4 ; bdr-batu-su s-creapà diminea-fa— Bärbatului sfiu (ìi ve-nià) sä plesneascä (de necaz) diminea^a 64*; cdaveà eripatà di seati=càci ar-sese, nu mai puteà de sete,
  ( = insetase gcozav) 51», 342,*; 3° W etipàal PafùlÌ ii päsä lui Pabuli (=nu i p â s à de loc) 304*, ; 4° fe crek — la ce te càinegti?
  444,, 409„ ; nu creapà — nu fii abätutä, nu te cflinì 1208,116,200, 359 ; cripà= se vâità, se cäiniä 179, 47*2 ; 5» cît cripà fua — cât (=îndatà ce) se cräpä de zi 120,o, 157,.,; 6° cu buffa cripatd = amärit, a bätut 23,„ 133,o ; Cripàt = cftinit, a bätut 480.      \
Cresca vb. III=cresc ; creatie =create 16,, ; s-createà= sà creascà 2„ ; crifteà. criscà = cregteà 4*» 57,. 261,« ; cri8cù nà palma di harauà=(=crescù o palmi de bucurie) nu mai puteà de bucurie 88*»; ti criscùm —te crescurfim 6; leu creas-có=sà creascà ! creascà! 45„ 25,49, 303, 304, etc. Ini. creàftire §i cripteàre — creatore.
Crimft sf. = pàcat 160,, 247,.
Crlpàre sf.=l° cràpare, pies* ñire; 2° necaz, supárare, amSrire, in tri stare 176, 196,198, 445; intrcL. tu cri-pare =incepe sà se preocupe 3,* ; nu f-u criparea = sà nu-|i pese 4« ; il' vi-neà criparea = li venià necaz 72*» ; di criparea li featà = de focul, de dorul fetei 133,8, criparea l'-erà, cá no are sof — p&sul ii erà, cà n’are tovarৠ308„: trafi criparea pòlimlu* = = duci grija ràsboiului 201,4.
Cripatà sf.=faptul zilei; s-a-lutmardpin tu cripata hàr-vìil'èi = se luptarà pftnà in faptul zilei 15,„; cripata fùàl'ei= zorile de zi 158,.
Cri pitará sf.=cràpàturft 172*. 205„ etc. Vezi: càrpiturd.
Cri^tìn sm. = cre^tin 33, 34, 107, 266, etc.
Crlftlnè^ (mi evi) vb. I—devio
  creatin ; 8-criftind=a’a. fàtui creijtin.
Crlgtlnescu adj__: cre§tinesc
                                                                       425; cu 'mima criptineeucd cu inima cregtineascà
Cripti—simuleazà modul de a tftià, de a retezà cevà din-
GLOSAR.
569
   tr’odatá 126,„ 128, 269», 275, 466.
CruéigaluI (ín cv>)=cruci?, in formá de cruce 103,.
Crod adj. = crud (de carne)
    340,, ta 8-nu-l arucá crud — ca sá nu avorteze 239».
Cruescu vb. IV =1® croesc; 2* lovesc, bat; loacafá di-l' cruescu un §cop — il apucá de-i trag o bátaie 43», 93,0; il cruirá=\\ bá-turá 106,7; 3° ticluesc, plá-nuesc, puiula cale; fe-l' cru-ea?te mul'area—ce-i croe-?te, ce-i urze?te muierea 68,7; s l'i cruescu na min-cuná=sk\ croesc, sá-i ticluesc o minciuná 100,„ 177,; fe-l' se-aveá cruitáce se urzise contra lui 190„. 228», 273,,, 305», 408.,.
  Crustal sn.=tutur de ghia(á, care atárná iarna sub stre-?inile caselor 218,.
  Cru^e sf. = cruce 1„ 85, 114, 463, etc.; cárufe = cruce 476, 478; 1® §-erá cu cru-fea n-cap=^erk drept, erá cu crucea ín sán 171»; 2* fá-fi cru/ea=pregáte?te-te de moartel85 «, 196,, 298»; 3® bagará sá-f faca cru-fea=aú ínceput sá se mire 148,„ 338», - - sá se mire grozav 308»; 4® tut §-fá-feáco$i difeá=tot f?i fáceá cruce (= se rugá) ?i zi-ceá 34» 65^, 297,; 5° Dupa fe micarápine $i-§ feáfirá crufea—Dupá ce máncará ?i isprávirá 226».
  Cseii. Vezi: xen.
  Cu == conj. 4„, 5» ,„, 14, etc.; prep. 1„ etc.; co-aeslá =cu aceasta 10„; c- = cu: di c-seará — de cu seará 435.
Cubáescu vb. IV=má vaiet (disperat).
Cubàire sf. — vàitare dispera tá 267u.
Cue sm.=cuc 24 —26, 182», 409 ; singurá ca cuc=sin-gurá ca cucul 352,, pl. cufi.
Cucoa?e sf.=nucá 102 (Epir).
Cacò? sm.=nuc 102 (Epir).
Cucót ?i (còcut) sm = coco? 23, 31, 32, 203, 465; cucót cìntàt = coco? názdrávan 108», 109; ta s-nu z-di-tiicá ca cucofil' frafil' = ca sá nu se sfá?ie frafii ca coco?ii 240\ atumfea cintá cucotlu n-casá, nu gài'ina=atunci cántá co-co?ul in casá, nu gáina
  189,7 ; tu cintarea cucoflor — in fapt de zi, in zori de zi 266,,.
Cuculescu (mi <v>) vb. IV = má ghemuesc.
Cnculit adj. —ghemuit 172».
Cucbl'fi sn. = cucuiu, mof.
Cucutá sf. — un fel de buru-ianá otr&vitoare; Vi mbitd, diri' feafe cucutá, dadá= ti ímbátá, de-i fàcù tun 307».
Cuéle ?i (cufie) Epir = trá-surá Íncbi8á 174, 199,.
Ciléubá ?i ciiubá (Cru?ova) sf. = buturugá 165, 286.
Cufal sm. =bu?tean (gáunos, seo bit pe din náuntru) 221», 275» „ (Epir). •
Cufetá sf. = bomboaná, pl.; cufete 77,, „, »•
Cuflnà sf. = co? mai mare 476, 477, 480.
Cugàmitc ?i (gugàmite)—co-giamite, destul de mare; cugàmite ficòr=báiat des-tul de mare 221,», 336».
570
PER. N. PAPAHAGI
Cuib Sn , pi. cuìburi = cuib 181,2, 236.
Cuibàr sn. = cuib 233„, 379; l'-aüd cuibarlu—9. necins-tit-o 255„.
€olàc sn. = colac, cozonac ; Lo-adunà culàc=\\ stränge colac 63,t.
Colà sf. = castel 143.
Culèg vb. Ili = culeg : ale-apse-aleapse pina culea-pse == alese alese pànà cu*
CuHstrif sf!~fel de co? 203.
Cnlcu (mi cv>) vb. I=mä culo; culc, adorm; nu ti dufì s-ti culfipufi'n=znu mi te culci nitel 36,o, 180, 256,7, 236,, ; 8-l'i culcà--sä-i culce, sä-i adoarmä 309,; §i-l culcd m-pade — ?i-l culcà la pä-mànt 19,„ Inf. calcare = culcare, dormire.
t'nlcù? sn.=l®culcu§, vizuinä, loc de odihnit al cànilor, fiarelor, etc. 181,„ 287«, 340; 2° l'-alàsarà culcuflu a-rafi — o päräsirä 48„ ,; 3* adunata culcùf — stränsä ln formä de colac, Incolä-citä 127,; §ideà culcùf adu-nàt=$edeà stràns In formä de colac, Incoläcit 185,«.
Culutumbä sf. -- dare peste cap, de-a-berbeleacu, fr. „culbute“ * 48„ ;feàfirà nà culutumbd -- se deterà o-datà peste cap, de a berbe-leacu 249.„ 340,7, „.
Calnpàn sn. = scutec 334,.
Cnm adv. conj. = 1® cum 1„ ,„ etc. ; 2® pe cànd: cum se-agucà — pe cànd se ju-cà 2„ etc.; 3° precum: cum cà easte nia — precum cä este el 40,, ; 4® am cum ! = e\ a? ! ( = pu(in
   imi pasä) 31„ ; 5® cum di nu! = ba bine cfl nu ! * mutreà cum di cum #•/« tifarâ = cäutä sä-1 piarzâ prin ori ce chip 56», 68.. 291„, 395,7.
Cumatà sf. = 1° bucatâ 10„,.
   90., 113, 125,4 etc ; H diiùc cumdfi-cumâft : te pràpâ-desc, te sfarm in bucäfele 52„ ; 2® o-apreadunài irá nà cumatà di pini — o s trän se i de pe drumuri (— ca sä nu moarfi de foame) 36,, ; 3® va-l' mir cumata = am sä-1 biruesc. am sä-1 räpuiu 12,, ; ra nà mîcà cumata = o sä ne räpuie 462,, (La moar-tea cuivà,dupâ înmormân-tare se distribuie ca po-manä pàne fäcutä anume.
   In forme de bucä(i pätrate: de aui expresiunea de mai 1 sus )
Cumätiöe sf. = bucätfcä 16, 337.
Cumâtù? sn. = bucätfcä micä
   274.,
Cumban adj. = träntor 124,ä.
Cumbàr sm. -- cumätru; fern. cumbarà = cumäträ 27,,. 104,4, 186g, 271,,.
Cumbuloe sf.=mätänii 499t;.
Onmbnrä sf. = pistol 359.
Cumprn, vb. I. \ez\:acum-pär.
Canak'e sn. = 1® coñac, au-toritate 55,0 ; 2® gazdä: Iu sà s-ducà cunake = nnde sä tragä In gazdä 332,. :
   3® fac cunake = fac des-cälecfttoare, poposesc.
Cundi'lu sn. = condeiul 193,; nu-i cundil'lu a /uï=nu-i condeiul (— iscälitura) lui
   198., ; cum nu se-aspune
GLOSAS.
571
   cu cundil'lu — cum nu se poate descríe cu condeiul 75,*.
Cuneta sf.=ulciora§, de obi-cei, de tínicheá, servind de pus untdelemn 4.
Cnnoscu vb. III = cunóse: nu-ñt cuno8Cu=nu cunóse, nu gtiu440; mi cuno$ti cari A'iá=má cuno§ti cine sunt 60,; 8-wu-l cunoascá=s& nu-1 cunoascá 45, „ 8a; nu-l cunufteá 25,,; nu cunuscá = nu cuno^teá 387; l-cu-»MSC¿=il cunoscü 2„ 198; Inl. cunoáftire $i cunu$-¿earc=cunoa§tere 376; cu-noáscere (Cru§ova); cunus-cút 307.
  Cupáóü sn. — copac 229, 232, 464.
  Cnpañe sf. = copaie, albie 227,lf 410*7, 440.
  Cupft sf. = pahar (frumos) 52*7, 164,*, 311; 8-lu sorgi tu cupá—sá-l sorbí ín pahar (de frumos ce e) 36*.
  Cap&sescu vb. ÍV=poftesc: fi-cupást — i(i pofti 39,„
    93.. , 208,*, 338,*.
  Copie sf.=turmá (de oi, de capre, caí, vaci, copii, etc.); 14,7, 15,*, 17, 24,„ 279, 280, 298, 370, 501*; Cuvántul vine din latinul * copia.»
  Cnprie sf.=gunoiu 179; cur-páe (Fár§ero(ii) 479„.
  Cor vb. 1=1° a) curg 16¿„ 25,*, 153,,; tu curá apa vie =unde curge apá vie 11,0; tu curá, va *-c«rá=unde curgeá, o sá curgd (prov.)
    282., ; b) lucru slab curá tu mese — nu miroase a bine 12t, 78„; W tfise a feátil'ei, fe curá tu mese= ii zise fetei despre ce este
                                                                    vorba (=cum stá treaba) 12,„ 52,*, 162,7, 166,«' 80, 338, 344 ; 2* curât : H**, ss, 80,*, 98,*, 251 „; curá-te = cará-te ! Inf. curare = 10 i   curgere ; 2o curá(ire ; s-u
j   veadá curatá di èrburle...
'   = s’o vazá curá(itá de ier-
!   burile 1667.
I Cor sn.=l"§ezut,anus26,45; I   pri lucru . .. nu-l' se-a§-
I   tirneá curlu=de treabá ...
,   nu se apucá 221,„ ; 2“ fund:
i   suflu prit curlu a trumbé-
1   tál'ei = suflu    prin dosul
¡   trompetei 4426 ; curlu (irá)
\   di tinik'èe = fundul (erá)
   * de tinicheá 256,7.
   Coràt adj. —curat; nu-t lucí u curál 5219 ; moarte curatá — moarte adevàratà (— curata) 13,„ 51,; cu ratá mincunâ 1857; curatá ca Stámária — curatá ca Maica Domnului 399,7.
   Caratile fem. pl.=(lit. cele curante); ntse di multu §-loará curátile == de mult î§i ridicará orí ce speranfá
     341,, ; l'a-fi çuràlile = ri-dicá-ti speranta 364,*, 461,*.
   Cnraoà sf.=cureà 12,0; nu-l fineá curáíle=nu-l tineau curelele (— a se moleçi, a se înmuià) 252„.
   Carbone ! — (jertfá) drágu(á ! (termin de desmierdare) 196,*.
   Corbeta sf. -(igancá nómada 36,g, 37,,.
                                                                    Curbiçàn, oj á, adj.=sárman, biet, nefericit (format din corbu) 51, 347„, 361,,, 474. I Carcubetá sf.=l“ dovleac29, 102, 111, 171 etc.; 2o fig. cap 155, 188,o, 292.,# ; cur-I cubetá goalá = cap sec
572
PER. N. PAPAHAGI
   230,8 ; l'-umplù curcubeta = il convìnse 164, ; fe-l' tricù prit curcubeta ami-ràlui?=ce-i dete impàra-tului in gànd ? 208, ; va-fi bea-curcubeta apà=are sà-fi bea capul (=dovlea-cul) apà: am sà(i taiu capul 208,„ 351,,; li bàgà tu nurbubetà= le bàgà in cap, prindeà bine 445,, ; tute suntu curcubete =toate-s fleacuri, mofturi 369,; 3° nume propriu 130-134.
Cardeaui sf. = coardà micà (=8foarà care servente la cicric, etc.); nu-V finti cur-deaua — nu indràznì, nu | avù curaj 340,„374,,, 378,,.
CurSel'e sf. = ghiata 228,,.
Curdosesco vb. IV — 1“ intere ceasul; 2° mi cv> —mà a$ez bine 9„.
Carie sf.=pàdure mai micà 235.
Carme sn. = curmeiu, capàt de funie (de lànà sau pàr de caprà, nu §i de cànepà), etc 53„ „.
Cnrmo vb. 1=1® curm, des-part; cara s-curmarà = dacà se despàr(irà 245„ ; 8‘Curmd di uspèf—ae des-lipl de ospàt 246,,; 2® a-hurh'ì... sà-l curmà una mare seaf e=incepù... sà-l ràsbeascà o sete mare 15,,;
   3® il curmà tuia htngilu — i se fàcù milà hangiu-lui 25,« ; tùia ti curmà — te apucà mila 49,, ; l-cur-marà Idcrifile — il podi-dirà lacrimile 49,, ; 4° o-bosesc; cari mi curmài= dacà obosii 88,, ; cum era curmàt — cum erà obosit (= fiind obosit) 16u; cà4ù
  m-pade di curmatd=ciii jos de obositfi 22„; damata moartà = obositi moartà 36 „81„, 87,,, 133«. 396, etc.; 5® f-curmà natin ì$i in|arcà pruncul 314,.
Cannare sf. = 1° cannare, despàr^ire, in^à reare, obo-sire 27,„ 136,,.
Cnrnùt adj=cornut, cu coar-ne 499,, ; h'ifi carnuti — smochine cu insu§irea de a face sà creascà coarne
  45,,.
Carpàe. Vezi: cu prie.
Cnr^ùm sm. curíame st= glonte 15,, 206, 347M.
Corali, nume propriu 403,409.
Carnai sf.=cununà, coroanà 204, 463.
Caranda adv.=curànd 151». 166, 239, 441, „ etc
Cnscril'e sf.=euscrenie ; cus-cril'a se-asparse=-se strici cuscria 257,.
Casera, fem.easerisf.=cu8cru; art. sing. cùscurlu, pi. cus-cri, art discari'i, 72,, 96,,, 295, 369, 370.
Cusenne sf. = pofil, cureaua care se trece pe supt coada calului, ca sà flxeze sama-rul, geaua 252,,.
Cascare (§i coàsire) sf.=coa-sere 135,.
Casini sf.—cosi(à, coadà (de pàr) 203,.
Cnstandin n. propr. = Con-stantin 486, etc.
Casti vb. impera. I; nu-l' costà lùcurlu=-nu-i sporià treaba 212,; il’ custà la màncare=e indemftnatec la mineare.
Costará sf. = briceag.
Casare sf. = cusur, rest, rimiriti 180 ; d-ifi pofi, cu
GLOSAS.
573
   sure nu alasd=ori ce poti, in l&turi sà nu te dai 170».
Jusnrìn, fem. ooà sm. — vár, 306, 382.
Dnsuturà (cusatura), sf.=cu-sñturfi.
Calori sf. = co9 374.
Cutè4 vb. I. = cutez, índráz-nesc 2S, 43,, 72¡, 86„, 112««, 159», 341; vira nu ctitfá = Dimeni nu cuteza 50» ; Inf. entibare §i eticare sf.= indráznire, indràznealà.
Cutie sf.=cutie 318,420,459 ; cutie di mortu = cosciug 112*.
Cutreambur §i cutreamnr vb.
   I.=cutremur \mi cv> = má cutremur ; loclu... 8-cu-trimburà=pàmàntul... se cutremurà 284,, 52»; fisi cutrimburà càmeafa= te cutremurai, teingroziai 122„ 274,,. 259to.
  Cutrèm, pi. cutremuri sn.=l# cutremur de pàmànt; 2° spaimà ; il' pidipseà od-miùl'i di-V loa cutremlu— ii pedepsià pe oameni, de-i apucà groaza 313,,.
  Cutriftr vb. I = cutreer ; acàfd 8-cutrìvirà loclu ntreg=incepù sà cutreere.
   V
   Cae! = sunetul produs din „ lovitura de ciocan 482. Caini, nume propriu de fe-v meie 2„, etc.
   Capi sf. = pas 22*, 323,«.
I Carco pL carfi gi carcuri sn.
   w = coco§ de pu§cà 400«.
| Carè sm. §i ¿arèe sf. = chip ; leac. 1° ma nu-i carè = dar nu-i chip 7„; 2° un
   (=sà ocoleascà)tot pàmàntul 430,.
Cnturbur vb. I=turbur; apa 8-cuturburd di Ideriùle a meale — apa se turburà (= devenl turbure) de lacrimile mele 248, ,.
(Intorbar adj. = turbure ; apa-i cutùrburà — apa-i turbure 248,,.
Cutnrbnràt adj. = turbure
                                                                                              248/7.
Ca^ab/e sf. = oblànc 118».
                                                                       Cn(itàr sm. = cuptar, care face cucite, bricege etc. 445.
Cn^nr sm.—bu§teanl23,187». 309».
Cntùt, (cn^i't) sn. = cutit 37, 50„, 123, 187 ; càfùt 175» ; 4ua tutù pri cufute earà — toatà ziua erau la cu-(ite (= se certau intr’una) 282,
Cntutà? sn. = cutita?.
Cn^ntìòA sm.=cutit mie 343.
Curati sf—covata (= farfu-rie de lemn, obicinuità la pàstori) 152,„ ,„ 158«, 317».
Cnvà, pi. cuvàfi= sm. gàleatà cu care se scoate apà din put 8», 103,,.
Cnvendà sf. = vorbà, expre-siune, discutie 98,„ 99, „ 134, 146«, 187, 283», 490.
   carè caste = un leac este, v existà 281,„ 125u, », 246,. Ca? n. propriu de càpitan de haiduci, ajuns proverbiai prin spaima ce ràs-pàndise in Epir: u lo òaflu di fricà=(o apucà Cia§ul de fricà) inghefcse de v fricà 35«,, 67,.
Ceflà sf. = coaje (de nucà,
574
PER. N. PAPAHAGI
   migdalà, alunà, etc.) 102,«. etnie sm. = celnic, fruntag román bogat in turme, de care depind mai multe fa-milii 17, 93,8, 226,5, 299,„ 317, 318, 398, 399.
Cergà sf.=cergà, invelitoare de lànà, foarte trainicà $i foarte càlduroasà 78„113,„
   172,,, 406.
Clerici $i òtcrik'e sf. = cecric 266„ 300, 301.
Cléòr $i Cor, [pi. cicoare §i coare] = a) picior; cicòr
. 15„ 25,« ; cor 37,„ 89, ; b) pas : nifi un cicòr — nici un pas 178,,, 154„; Io $i-l loará n-cicoari = gi-1 ur-màrird pas cu pas 154,2" se-acàfà vulpea dipàturli cicoari=se prinse vulpea de càte$i patru picioarele, adicà: pànà acì a mera cu fngelàtoriile 168,, ; 3° ?-lo mintea la coare — o liià razna, in negtire 221, „ 358,8 4° da coarle = ameninfà 310u; 6# Nu pulid s-l'i daù cu corlu — Nu putui sà-1 resping 99,7,163», 184», 206#. 6® (fin) cu miài §-cu coare =(|iu) din ràsputeri 247,,; 7® bàgarà cicòr pri loclu a fèrìèilor — atinserà, càl-carà pe pàmàntul gerpilor 63« ; 8® se-astràpsirà pri cor = (se ridicarà repede pe picior) se alarmará 42, 9° Dua tuta pri cor = Toatà ziua pe picior ( =. pe muncà) 302,« ; 10” $i-deà... cu cicorlu un piati alantu = $edeà ... picior peste picior (-= in nepà-sarev fàrà grije) 20, ; 11° Pofi sà-l' fafi cor di l'epre =pot¡ sà-i intreci, sà-i dai
     de rubine 493,» ; 495,. 12' ni cor di nise no-a làbari — nici picior (= pe niri-una) din tre eie nu làsaii 31, ; nu-l’ intra cor di m in casà=nici picior de om nu-iintrftin casfi 362,-13' afèV treil'i c-un cor == <cei trei cu un picior) = cei trei ! draci 3,„ 163, 339.
' Cifllk'e sf. = inopie 169,.
1 CiJinM sf. = cizmà 426.
| Cileah'e sf.=seleaf 299,417,-. i Cllengà 8f.=mot la fes, canai 1   443,,; turcà.
! Clllbì adj. = celebiu. nbbil 472-475.
¡ Clltstisesen vb. IV = agoni-'   sesc, muncesc cu hàrnicie
   Cilistisirea sf. = agonisirea, hàrnicia 300,,.
i Clmbuze sf.=petrecere, traiu ;  . 352,,.
! Cing'èl'u sn.=cenghel, càrlig de fier de care atàrnà mfi-celarii carnea 213,„ ; lan{ de fier.
                                                                           Cimice sf. = cenuro 23„, 175,
I   226, 227; 1° tute aeste
                                                                             suntu cinufe ntr-ocl'i —
\ tóate acestea sunt praf in I ochi 273,, ; 2* Nifi cinufe tu vatrà no aveà=ii ’aveà nici cinufe in vatrà (= erà sàrac lipit) 273,, 454,»; 3° l'-alàad cinu§a orafe tu vatrà =ii 18sà ceñuda rece in vatrà (= il pàràsì, fugì) 272„.
! <3lnn$l-blbll'àr = personaj in basme, care stà toatà ziua v in ceñuda vetrei 226.
| Cinufe (amiràlu <v>) = impfi-I   rat Cinufe 25,,
1 Clpit sn. = tipàt, iipenie 132 : |   1° Calea tuta nu scoàsirà
                                                                             cipit irà guràt = Pe tot
GLOSAR.
575
   drumul nu cràcnirà de-loc,nu vorbirà cfttugi de putin 89a; 2° tu palatea tuta cipit nu ee-avdà — in tot palatili nu se auzià nici o goaptS (= erà tà-cere absolutà) 35,, ; 3° nu z-videà cipit di om — nu se vedeà (ipenie de om (=nici un suflet de om) 8u> 87,„ 88],, 221,„ 284,3,
   374..
Ciràe sm. = calfà, ucenic 482. Ciré sm. = chip; nu easte ctrè=nu-i chip 238I0. Vezi: v care.
Cireàp sn. = cuptor 29,„ 31,
   53..  82, etc.; pi. cireapurì
„ 137„.                     I
Cirea$e sf.=cerea?à 465,466;
   lo-afliptà... tufi ca cireapa fea coapta — il a$teptau to^i... ca pe o cirea^à i coaptà (=cu mare nerftb-dare, cu càldurà multà) 7,; 8-1'-u da a vàsil'eluicireafe n-gurà ? — sà i-o dea re-v gelul deagata 497,,.
Ciripàr sm.=brutar 82,338,. C’iri^àr sm. == luna lui Iunie,
* Cire?ar 302.'
CI riesca vb. IV = cer, caut cu ardoare mare; [a nu se cufundà cu sensul verbu-lui dacoromàn : cerpesc, pentru care in Aromàna se zice : per] : cirbafte tra nà scafa cu vi»=nu mai poate pentru un pahar cu v vin.
Clrtueseu (mi—) vb. IV=mà zàpàcesc 580„. Vezi : cur-tuescu.
Cl-?te pron. nehot.=oarece ; Erà ci-fte erà= a fost ce a fost 276,,.
Cit!=cit! cuvànt prin care
     facem sà nu miorlâie ?i sà se depàrteze pisicilo.
   Citte sf. = acoperi?ul casei 61„, 67„, 222,7, 285,, 310.
   Citas ! = mâle ! tàcere abso-lutà ! 108,„ 289,g ; tàcù.. . ci7«s=tàcù ... mâle ! n’a zÌ8 nici pàs ! 406,. [Etimol. acestui cuvànt vine de la citi].
   Coarti sf~sfoarà 84,,, 352, ; 1* a) U tal'è coara = stricà prietenia; b) ii meni (ii tôiè a(a vie(ii) càt sà trà-eascà 199,,; 2“ coara omluî 8-adunà=yia|a omului se scurteazà 205,; l'i se-adund coara-l Bacola — s’a scur-i tat via(a lui Bacola 43,,.
   Coare-tu-òlnu?e sau Coarl-tru-òinu?i = persoriaj lene? ?i friguros inbasme225—228,
i v 2801?.
   Coarto sm. = (cioarec) Hari, cari acoperà piciorul dela genuchi in jos 2,„ 134,251,,, 415,,.
   Coc !=cioc ! sunetul produs
   x de lovitura ciocanului 483.
   Coc, pi. cocurì sn.=l° ciocan 61, 135,„ 482„ ; 2® ciocul, pliscul pàserilor 47,7, 152„, 466,,.
   Coc ?i óocut, pi. còcute sn.=j un-ghiu, svàcniturà ; tii-u da còcute la mînâ=\mi zvàc-ne?te màna, imi coace (pu-roiu).
   Col'fi sn.=l° (ol, hainà ruptà 148, ; 2° falcà, maxilà 50a ;
   v ciolan.
   Ctimbnrti sf.=fulg 170,,.
   Cofifi sm. — vrabie 9,7.
   Confi ?i ncofiü vb. I = che-làlàesc (se zice despre càni ?i despre copiii, cari plàng Intr’una.)
PER. N. PAPAHAGI
576
Cor. Vezi: cicàr.
Cubanà sf. = Io lingurà de lemn, de care se sérvese ciobauii: 2° lingurá mare de supá (tot de lemn) 29,„
„ 152,,, 181,.
Cubucà gi ¿abuk'e sf. = ciu-buc ; f-bea cubuhfa cu ari-hate—(igi fumá ciubuoul în linigte) tràià liniçtit 40„; s-çeÿi eu cubuca n-coh'e= sà stai cu ciubucul la lo* cul de onoare (= sà tràegti în tihná gi respectât) 187«.
Cae ! = sunetul produs din loviturà de ciocan 482.
Cncutescu vb. IV = 1° a se lovi ín cápete 422M; a se izbi 395,, ; 2o cucuted pri un tèngiri=\ovih, ciocànià pe o tingire 55«; 3# $-cu-cutirá mintea=\$i fràmân-tarà mintea, se chibzuirá 298,', 495 ; 4o 8-cucuteá cu Tih'a—disputà, se cicáliá cu norocul 96„ 358,« ; 5o cu-cutescu birbeclu — íntorc, scopesc berbecele.
Oucutire sf. =ciocnire 330,, ; lovire, etc.
Cneutoare sf. = ghionoaie.
£uéu*Màngull, ôucu-Minguli, Óucul- Mincul, numele lui Neghinitá ín basmele aro-máne 29. Vezi gi J'eàfire.
Cnônlâ sf —vârf, creastà (de munte, deal) 504.
Cuóur vb. I = goptesc 113,,,
   207.,,, 214     273«, 310 ,„
   369,,. Inf. èucurare=$op-v tire.
                                                                Codesco vb. IV= mir; mico — mà mir : s-cudirâ == se
   mirará 477„.
Cndle sf.=minune, mirare 58«, j. 74,. 109,131„, 170,171, etc. Cudlsescu (micv>) vb. IV=mà
  mir, mà minunez, ràmàio uimit 3,10, 50„, 58,, mi cu-dusescu—mà mir, etc. 12I7.
V 34«, di,,.
Cndusescu (micv>). Vezi : èu-v disescu.
Cuduescu (mi<v>) vb. I V=mà mir; 8-cuduì mult=se miri mult 197«.
Cuf adj. = incàlcit.
Cufllcà gi Ònfullcà, in expre-siunea : o-adrà . . cuflicà pi'ntica — se sàturau ... deabinele, se sàturau de nu mai puteau 162,, ; scadrà cufulicà = se sftturà bine de tot 185,,.
Cnflik'e sf.=mogie 157, 346, v 347, 350.
Culeà! sm. = ciocàrlie 224,. Cnlescu vb. IV=ciulesc ure-chile, ascult cu incordare, cu atente mare, trag cu urechea bine 74,,, 150,,. v 273,,. 462«.
Cultcà sf.=l° lurcà ; 2“ l’a-l' àulica cari po¿í=apucá-o, dacá poti; prinde-o, dacá „ poti 105,9.
Culik'e sf. = otel 337«. Cumagà sf. = ciomag 107«, v 124,,, 281„, 338.
Cumulescu vb. IV = mototo-x lese, fegtelesc.
Cun sn., pi. cune—V pràjinà, parlung 187,,, 252,0; 2* fig.: picioare lungi; nifi nu vi-deà tu càloà, aepifi li tin-dea cùnili=xàci nu vedeau (ei) unde càlcau, agà le in* tindeau picioarele (= agà ,, de nebunegte fugiau) 48,. Can vb. I—gterg, gterpelesc ; sà-l' cunà = sà-i gterpe-leascà 80,, ; l-cunarà h'il'a de-amird = ii furarà pe fiica de impàrat 462«.
GLOSAB.
577
lunare = stergere, furare, Sterpelire ; bum tra cuna-re=buni de furat, de sterpeto 80,; plàns.
<Jup sm., pi. cuk!=.càlti, fire de in, de cànepi 2851T ; om di cuk=om de nimic, mimiligi.
Cù pi ti ! exprimà un mers schiopfitànd, soltác-soltác „ 131».
Cupiesen vb. IV =1® tócese, stàlcesc; càQù nà ploace fi-ùt cuplì mina=cizù o placà (piatri) si-mi stàlcì ména ; 3® sterg> fur ; là cuplì càmefli = le §terse, le furà càmàsile 33»,, 305»?.
Dab sm. = numele unei pi-duri foarte dese in Avela 315»».
Dadi sf. = marna 75,, 17,7_,» ; dado! (vocativ) 41,», 255, 262, etc.
Dadùn adv.=impreuni 49«, 55, „ 88,g, 184, 277. Vezi : deadùn.
Dafni sf. = nume propriu 179—183; dafinS (foae).
Dafnn sm. = dafín 179—183.
Dafneani sf. = dafin, dafinà 179, 180, etc.
Dameà sf.=stigmat; s-và bag vula, damea = si vi pe-cetluesc, si vi stigmatizez 47118 ; pi. dàmfi 471,,.
Daporpoea adv.=apoi 419,g, 420. Vezi: deapoca.
Dapoea adv.=apoi 242. Vezi: deapoea.
Darie sm.=drac 26 8, 91, etc. 1° f-acàfd daracìu cu cu-cotlu=a dat de dracu cu cocosul 30iT ; 2° du-te la
   Papa baffi, Boeme aromàne.
    Onpulìc sm.=l° sopirli verde (despre care se crede, ci este otràvitoare) ; 2* pa-sire ! ? 1° cupulìc vearde (laiu) va ti micà==vai de tine ! vai va fi de tine ! 31,0, 46,„ 69„, 109,,, 293,,.
    Curie sn. = sfert 145».
    Curlu-pipi sm.=popi fntr’o ureche. strìcat, betfv 100,
    v 101, 118,
    Cnrtuescu (mi—) vb. IV. = devin nelinistit 87,, 380,, ; mi zipicesc.
    Cutri =vas mie din care pis-
    v torii beau api.
    Ouvààu sn.=hàrb ; ghiveciu (pentru fiori).
D
      daràfi — du-te dracului
      91,,, 371„ ; si z-ducd la da-ràfi f-ma nolo — duci-se la dracul si mai departe chiar 294.» ; 3® d-iu la dorati — de unde dracului
      43,8, -2il,,.
    Dare sf.= dare; tra doride dat 296 ; fe l-ai tré dare—ce le dateresti 82„ 82, ; l'-are tra dare al Mi-hàli=oste prostinac, u$u-rel 231„.
    Dare-loare sf.=daraveri, re-lacune 257,«.
    Dascal Si (fiascai) sm.=!nvi-titor, profesor 2,163 ; l-pi-trifeà la dascal — il tri-miteà la scoali 187„ ; fem. dascalà 328.
    Dat adj.=promis, dat: zborlu dat=cuvàntul promis 67„.
    Dat sm. ==« birul ; noi plàtini datlu—noi plitirim birul.
    Data sf. = (data), risirit ; data soarlui — risiritul
                            »7
578
PBB. K. PAPAHAGI
  soarelui 199,,, 345,0, 473; ti loa dala = te apucá groaza, spaima 59tt; data loclui=telu\ chipul, obi-ceiul pámántului 380,t. Daú vb. I=l*dau; imperf. dá-deám (§i dideám) 15Ul 34,*, 234,, i»; cá-fe nu-l' dá-dea tiñie=de ce nu-l o-norá 20,,; perf. ded (§i didéi), deadif i (?i didfyi) 32,; deade 6^,, 10,,, 34,; ?i dede 166,,; deadim 244j5 ; deadit, deádirá 6,„ 8,; M. c. Perf.: eum 8-aveá dala zborlw=cum igi dase cuvftntul 5,,; l'-are datá= i-a dat (Perf. Comp.) 335,0; 8-da=sá dea 2,; si-l' da ficorlu=sá-i dea pe báiat 1; si-ft daü=sá-fi dau 1; altu cari vrea l'-u da = cine al tul i-ar fi dát-o 3017; 2® z-deadi dipu nisi=se luá dupá ele 26,3® l'-u deádirá prit /ioare=apu-cará prin sate 80„ 2„; 4® z-da dupa 01 -= sá máne oile !n mandrá, spre a trece prin arástoacá, ca sá fie mulse) 153,; 5® bat, lo-vesc; lá deádirá cite uná — íi lovirá cáte una 14„
  30,o,  72,,, 133,; 6® deadi ■ pin di Dúmni4á—Q.\\auie páná la Dumnezeu 102;; 7® lá deadi /bc=le-a pus foc 161„ ; 8® si-fi da din-fil' pi kfatrá = sá-§i as-cutá dinfii 264,,; 9‘.nomlu nu u dádeá; nu permiteá legea; l'-u ded io =i-am permis eu 433,; 10® cari u dádeá di minear ?—cine o bágá ín seamá? 37,; 11® deade frunza = infrunzl 282«, 316,,; 12® á-eará datá
  = mi-a fost ursit 147,-: 13* daá=fac pomaná485a. 14* caí da di ea=dae se atinge de ea (= cine vine In contact cu ea) 73,, ; 15* da k'eptu cu un lup —se íntaine^te faffi ín fa|á cu un lup 27, ; da di ná ma-storsa di ursd = intám-piná, intálne§te pe o ju-páneasá de ursá 27Ul 21.,,
  38.7, 35,i, 84,,, 111,,; $-lu dádeái = sá-l fl dat 336„; dá-l' — dái ! 30,,, 40,,; 16® Dumnitfdu lá deade uni featá=Dumnezeu le dede o fatá (— náscurá o fatá) 21„ 6„; 16* da ariúlu poatá = se incearcá rául sá-l biruie 31,„ 83,,.
Daueá, pl. Daucáfi = nume de familie §i mahalá la Avela 14,„ 118,,, 298.
Dafisprá^a^e num.==doispre-zece 392,_,. Vezi : dosprá-#afe.
Dànisescu vb. IV = fin, rabd 204.
Dáal'e sf. = tobá mare 364,.
De! interj. deh! 7„, 32„65u,
  66„.
De prep. cánd urmeazá un cuvántincepátorcu vocala a ; de-aráp l„.Vezi : di.
Deadún, adv.=ímpreuná 10,1, 16,g, 17,,, 18,„ 25, 33,|, 67,„ 76«, etc., etc. Vezi: dadún.
Deagá si = raraurá, pi. defi
  479,0.
Deaüh'a (di—) adv.=(cu) a-deváratul 41,, cadealih'a = adevárat Vezi : alih'a.
                                                                     Deaneavra adv. = adineaori ■ 42„, 84,4, 97„, 99,t ; ca de-aneavrá=ca adineaori
  180.7.
Deapin vb. I=l*deapfin(lftnfi,
GL08AB.
579
  etc.); 2® fig. c&t dipiná pita
   —   índatá ce a tocat (=a máncat) plácinta 90,; u di-pind f-pinea ^-carnea §-a-jt>a=máncá (=inghtyi, con-sumá) gi pánea $i carnea $i apa 139,,; Déapinámultá pine = Mánáncá grozav de mult. Inf. dipinare.
Deapir (mi—) vb. 1 = 1® má vaiet (in mod d is per at, smulgándu-mipárul dedu-rere): acáfá... s-deápirá
   —   iúcepü sá se vaiete a-marnic 17, j, 24,,, 33,,,, tó,,, 114„ 125í8,128,,, 182,„ 183, 379„, 473,,; 2® C-una mind te-áp&rá e-eo-alantá tided-pirá=Cu o máná te apárá §i cu cealaltá i(i smulge pá-rul (=te nenoroce$te) 457,.
Deapoca adv. = apoi 257„. Vezi: apoea.
Deli-Iorgu n. propriu 326 — 346.
Dem adv.=oare 107,, (Pres-curtare din [vi]dem, (=ve-dem), care insumí se intre-buinfeazáca adverbial uneori).
Déniscn, numele satului románese a?ezat pe muntele Gramoste 14.
Derte sf. = pás, pl. derturi
   391.0.
DI=1® prep. de, dintre, prin, etc. un d-eZ'=unul dintre ei 22,,; s-intrá di poartd nauntru = sá intre prin poartá ináuntru 2,; se-as-pár e&pirle di-úi fug=se sperie c a p r e 1 e gi-mi fug 26„; fhiá di 4uá= Zi cu zi 292,»; lá deade di featd (Ate ná pálate = dede la flecare fatá c&te un palat
   458., ; Devine de, cánd
   urmeazá un cuvánt ínce-pátorcu o: de-aráp 1„; de-a}él'=dintr’acei 7„; nvifá ma g'inedi /ícorZM=invá(á mai bine decátbáiatul 76„; d¿-¿o=dela 2,0, etc.; di cit. Vezi: dici't; 2° conj. di cum il báfé misa=de cum íl sárutá má-sa 5,A; di $-deade zborlu=de-§i dádü cuvántul 1„; di agumse= de ajunse lu ; z-vidém di va li dad — sá vedem de vi le dau (=dacá vi le voiu da) 33,,; 3® §i
Dicara=l°a§á dará 57,7t 83,„ 102t, 253; dacá, dupá ce 21, 328„7, etc.
Dici't (di-cit) = decát, totu$i 25,8 236u, etc., etc.
Aicnñár sm. = cer^etor 89,0, 355.
Didindo adv. = dincolo, in a parte; událu di didinde 80,„ 64,, 88„ 107,„ 138,203„
  333,.
Diminea(á sí. = diminea(á
  11.4, 95*»» 329. Vezi: dim-neafá.
Dimindare sf.=poruncá, comandare, 46, „ 113„ 193,242.
Dimindatá sf. — poruncá : cindu avdi' dimindata draelor = cánd auzl poruñea dracilor 4„ 148,s; pri dimindatá—dupá comanda, dupá dorinfá 351, „ 356„.
Dimindáéune sí. — poruncá, co m a n d á, recomandare
  21.4, 788, 94,,, 146 „ 166.
Dlmindu vb. 1 = poruñéese,
  comand, íac comanda 7, 10„ 29,,, 30,v, 39, 41,, 256,,, 314, etc.; recomand, pun in vedere 66,,, 94„; Inf. dimindare; part dimin-
580
PER. ». PAPAHAG1
  dimìndati — comandate
  37.. , dimìndàtile zboare= cu vintele poruncite 272,
Dimneatft s(. adv.=diminea(à 75, 142,8, 170, 235 ; di-cu-dmnea(d=desdediminea-(à 71,. Vezi : dimineafd.
Din prep — din, de (pretut.); devine : dim, cànd urmea-zà un p : dim pade—105,8,
  326.. etc.
DInàparte adv—dincolo, in a parte, peste celàlalt (tàrm)
  63,8, 68,1« 69,, 202,,, 251,,.
Dinftinte adv. prep—inainte l,o> 61,i. etc.; dininte, di-nintea=i nainte 141,4,155,7, 212„.
Diiiàoarà (di-nà-oarà) = adv. dintr’odatà 47, 323, etc. Vezi : oarà.
Dinàpòi (dinipò!) adv. prep. — inapoi, in urmà 1,0, 80,8, 54,pri dinàpòì = pe din-dàrftt 50,7, 66,o ; H Hgà cu mirile dinipòi = Il legà cu mànile cot la cot 110u.
Dininte, Vezi: dinàinte.
Dinlsescu vb. IV — $iu, sus-tiu: nu puteà s-u dinisea-scà tu miòi — nu puteà s& o sustie in màni 161S. Vezi : dànisescu.
Dinisk'òt subst. §i adj. = 1* locuitor din Deniscu; 2* denischiotesc: lailu stih'ò dinisk'òt — biata stafie de-nischioteascà ( = din Deniscu) 15,*, 18,..
Dinlsk'ntcscu adj. -- din Deniscu, denischiotesc 15,.
Dinipòi, Vezi: dinàpòl.
Dintanfi sf. — plisc, cioc (la paseri) 30„, 144,,, 465,,. Format din: dinte -f su-fixul ani; cfr. càrliband din : cdrlìg -j- and.
Dinte 8m. = dinte 4, 29, etc.
  1* cu dinfil ca sàk = cu din(ii ca collii de sapà (mari) 147,5; 2* finca cu dinfi di h'er = (ineà tare, , rezistà din ràsputeri 12a:
  3* nu cutitfà dìnliie si f-arimà di et — nu indràz-niau (ei) càtu§ de pu(in de el 195„; 4° tufi prit dinte va-V treacd = ìi va màncàpe toti321,0: 5® di-fi intrà ahi't tu dinfi Y= de nu-1 poti sufer) ? 56 ..
Dintrà prep—de làngà 28a. etc.
Diàìc vb. 1—1° dumic (pàne). fàràm; 2° pràpàdesc, sdro-besc; 1° il' dinicd nà cu-vaia di lapte, a-mfca li dumicà (pàne) intr-o covata de lapte, ca sft mi-nànce 317,,, 152,,, 110,,:
  2" diòica niscinte = sdro-be?te càtevà 15,, ; s-l'i diòica — sà-i faràme 48 , ; Frati-òu, càfauà, cadi nu, , ti diòìc — Pe frate-meu (sà-mi dai), cafeà, càci de nu, te prapddesc 52,„ 121,. 143„ 320,,. 379,„ 4U3„.
Dip adv. = de loc, càtu§ de puffo 5,„, 9,*, 10,„ 42, 43. 49,„ 66,,, 106„ ; zìngara dip—cu totul singurà 169;: dip avùt — foarte bogat
  168,,.
Diparte adv. = departe 19,r. 22*, 25,, 53„, 69,, 102,,, 105,,.
Dip&rtare sf.=depàrtare, in-depdrtare 345,.
  Dipàrtéd vb. I.=depàrtez, indepdrtez; cara s-di-pàrtd=dacà se indeparta 459,g, 488,*.
Dipàrtòsadj.^depàrtat. inde-partat 66,„ 425,„ 495, 497.
GLOSAR.
581
Dipi prep.—de pe 21,. Vezi: dipri.
Dipirare sf.=l® vàitare disperata 129, 337 ; 2® smulgere de par; il' trapse ná dipirare a puil'lui—s m ulse pasárii aripele, puful.
Dipiràt adj.=v8itat, in stare deploratala ; dipiratá—in stare deplorabilá, disperata 193fI, 439.
Dipri prep. = 1® de pe 11, 14, 38, etc.; 2° déla: as-capá-l dipri moarti—sca-pá-1 de moarte 99,0 ; dipri apoea—apoi, mai apoi 16tT; dipri-cà—àeckl 129,*.
Diprit prep=deprin 8,, etc,
Dlprianá adv. = mereu, introna, neincetat, neconte-nit 36,,, 50(9, 72,,, 94,4, 129, 268 ; le-aveá dipriuná = erau in relafiuni de dra-goste 189*,.
Dipo prep.=dupá 4,„8», 26,,. etc. Vezi: dupa.
Dipùn vb. l=cobor, má dau jos 14,, 40, 4o*„ 53|, etc., etc. : dipüf = mà coborii ; §i : dipunàì (Fár§.) ; cát u dipunara - càt il co borirà 477 ; dipuní'ndalui= dándu-se jos, scoborándu-8e 23018 ; 1® dipusi minti— prinse minte, se ínvá(á minte 64*(; 2*. ariülu... dipuse — rául... se umflá, se revársá 282,. Inf. di-uneare fi dipùnire =co-orire, dare jos 223|„ 251,„ dipanare (la Fàrgero(i).
Dipfrs adj. =1® revàrsat, um-flat (de ráu) 280,8 ; 2’ abá-tut, trist 201,.
D!r¿c, pl. direafe $i direcurí == stálp.
Dlrln vb. I = chinuesc, prá-
   pddesc, istovesc ; z-dirina =se pràpàde^te (in vaiete) l4l,„ : z-dirinà di jale = se prapadià de jale (vài-tàndu-se) 129,„ 192„ 306u,
  321,, ; Inf. dirinare $i dir-nare ; Easte dirnàt=Este istovit de’puteri.
Airpane sf. = coasà 339,,.
Dirta. Vezi: ditra.
Dlrvìf sm. = der vi9 219,„ 425-427. 434.
Dis = jumàtate 162, ; difl'i U' culcdm-pade = ’pe ju-matate din ei ii culcà jos,la . pàmànt 338,,; fem. disa : Tu disa di cale — La ju-màtatea drumului 229u.
Disagi sf.=desagi 352„.Vezi: tisagà (singurul uzitat; di-sagà pare a introdus de I. Neni(escu).
Dlseàóu vb. I = descurc pà-rul cupieptenele ; discàcàt =descurcat 172» ; Inf. dis-cdcare=descurcare a p8-rului cu pieptenele.
Discair vb. I=descaier, des-fac caierele de lànà; Inf. disattivare.
Discalie vb. I—descalec 19lg,
  85,8, 146,, 226, 406.
Dlscai(u vb. I=descalt 1332,; Inf. discàltare — descai-(are ; discàlfàt—descàl(at
Discare» vb. I=descarc 55„ 103«, 147», 152, 311.
Diseducata sf.= descaiecare ; Nidiscàlicald - nici n’a descàlecat, abià descàli-cànd 198».
Discaiicatura sf.=descaiecà-turd.
Dlsedreare sf. = descàrcare.
Diseintare sf. = descàntare.
Discinta vb. I = descànt ; 1* fe-l' cinti fi fe-fi discinta ?
582
PER. N. PAPAHAGI
   = ce-i zici §i ce-(i zice ? 231,; 2* cara-l cintd fi-l distinta—dacfi-i fndrugS $i-i indrugft cate $i mai cfite 362*; 3* cu apd dis-cintatd = cu apa descan-tata 52,*. 291«
Dlscirftasescn vb. IV = des-cuiu (un lucru batut cu ( cuie; stric; fig. l-discir-fmea$ti = il descoase, fi afla gandul 43,,.
Diseoapir vb. IV=descoper; s-nu fivd di z-discodpira un alantu = ca nu cumvi i sa se dea pe fata unul pe ' altul 792*.                    I
Discto vb. Ill = descos; u | discusu feata=(o descusb | pe fatd) fi afia gandurile 36,*; 8-lu discoasd = sS-1 descoasd, s8-i afle gandurile 202*, 271,*.
Discump&r, Diseampar, Dis-eumpru vb. I=raspiatesc;
   1® s-fa It discumpar tute — sa t> le rfisplfitesc pe toate (=s8 mfi rdsbun de toate) 60,2; **** s-disciim-pdra li?dr = nu se respia-te?te u§or 67,„ 398,. 493, 496. Inf. discumpdrare = resplatire, rfisbunare. Dlscurmn (mi —) vb. I = m3 ■ odihnesc (dup& se sunt o-bosit); pind 8-mi discur-rnu io=pana sa ma odihnesc eu 34,„ 76r, 81,2,143,*,
   212,,, 243,7, 324, 326.
Di-se, di-si conj. = daca 147„ 176,*, 236,,,, 426.
Dlsftc vb. Ill = desfac, des-prind 6„,               185*,
• 299,; deschid; u disfeafe (Hrida) = deschise ferea-stra 77,,; disfa-fi ocl'iV patru = deschide-ti ochii
   bine (= în patru) 119,» I 259,; desfàçur 87,
Disi. Vezi: dise.
Dislc vb. I=despic 17,„ 29;.
   100,,. 177,„ 314,,. 344, etc.. sfâçiu : 8-lu disicá = sá-i I sfâçie 144,5, 298,,, 442, ; om fe disicá nàinte = om în-
   draznet 7„.
Dlslàk'escn.Vezi: dizlàf escu.
Disparta vb. IV = despart 22,9,33„ ; cindu z-dispàrfi = când se despârti 6t7 ; nu va ti disparii = nu o sà te desparti 6, ; s-dispàr-fîrâ = se despârtird 15,„ 17„, 79,5, 333,*. Inf. dispárate = despartire.
Dispeatie vb. I = despetec. Inf. dispiticare -=despete-care, descârpire.
Dispctur vb. I = desfoiu (tac în foi); li dispilurài — le I am desfoiat (fâcut fn foi) 103„. Inf. dispilurare.
Dlspîndc vb. I = despintec 164,*, 283,*.
Displâtescu vb. IV = despie-tese (paru!); cu peri'* dis-plâliji = m párul desple-tit 143,*. Displátire = despiedre.
Dispòra vb. I = despoiu, je-fueso 101,,, 337,; disponie azi, disponte mine— desposte azi, de8poaie máne 86„ ; cum il dispaié^=cnm íl despoie 297,*; disputará = despoiará, jefuirá 3372; disputât — despoiat 94,7 ; imndm dtspt/Z'á¿“umblam rupt (despoiat, fára haine)
' 148„ fem. disputalii=des-
   poiata 290.
-Dispótí [çi òispòltj sm.=ar-hiereu 425.
Dispastusesca vb. IV = ma
GLOSAS.
583
   odihnesc, má repauzez (clupä obosealá) 229,,.
l>istùp vb. 1 — destup 114,,,
     115,,.
Distinga vb. III = descing; s-ná disfinfom = sä ne descingem 265,Ini. Disdire fi distintjeare = dosel ngere.
Di^cl'id vb. III = Io deschid 4h, 8, 9, 29, 36, etc., etc. ; 2“ ínfrunzesc, ínverzesc; pomlu... di? cl'ise = po-mul... infrunzi 316,, ; 3° ira s-l'i difcl'idá iúoara = ca sá-i inveseleascá ini-mioara 149s ; 3° l'i si di§-cl'ise mima irá vin = i se fàcù poftá de vin 90, ; 4° difcl'ide-fi oel'il=deschi-de-ti ochii, bagá de seamá 131u ; 5o z-difcl'idá — (sä deschizä) sä devie deftept
     33,4 i difcl'ìsirà — deschiserà (ia minte), devenirà deftepti, cu mintea des-chisä 34,0.
   Dlfd'ideare (fi dif elidiré) sf.
     = deschi dere 309,,. Disella adj.=l° deschis, deftept, inteligent; invàfat 187,„ 418 ; 2* infrunzit, In-verzit
   Dlfteptu (mi —) fi (disceptu) vb. I=(mä) deftept ; z-di?-tiptd=se defteptà 25,. 36», 50„ 136, 310,. Ini. diftip-. tare — def teptare. Dlfteptu (disceptu) adj. = deftept, inteligent 117,; difteptu foe — deftept foc
     153,.
                                                                       Diftiptàt fi dlséiptàt (Cru-fova) adj. » deftept, inteligent ; ea era multu dis-ciptatà=e& erà foarte def-. teaptà 75,,, 77« ; disciptàt
                                                                      — deftept 40,„ 388, ; dif-tiptàt 98», 294,„ 403—409. Diftlptàéuno fi dlsélptiéune (Grufova, Bitolia) sf =def-tepticiune 95,„ 210, 315,. Dltprep.=din (pretutindeni). Ditrà (dirta Vlaho-Clisura) prep. = pentru, din cauza, de ; ditrà nis — din cauza lui 37,,, 146,,, 328,,, 475,,. I)ltruprep.=din 235,442,, etc. ‘Diunàoarà adv.=dintr’odatà
   17..   , 20,8, 23,,, 58,2, 75. Dlrarllga adv.=imprejur, de
   jur imprejur 35,„ 54», 68,„ 102, 181«, 120. Vezi: IMvarllgalui adv. = in jurul 227
                                                                       Di^jùg, Dbtfug'èfl fi dlzgùc vb.
   = desjug; dizjugarà = desjugará 117,. ínf. diz-¿jugare (dizjugare). Dlzlftéescu vb. IV. = limpe-zesc; z-dizldcì tra cudie = se limpezl spre minune
   282..
                                                                       Dizlàk'escu fi dizlik'cscn vb.
   IV=deslipesc 252«, 430. Dizlèg vb. 1=10 desleg 13«, 105« ; dizligafi-mi = des-lega(i-mà 6Ò„ ; z-dizligd-** se deslegà 83„; 2° tàlmà-cese 167,.
Dizllgare sf.=deslegare, tfil-màcire 1672,.
Dlznòfi adv.=de nou, iarfifi 627, 33«, 3429, 77,„ etc. Dizñerdn vb. I = desmierd
   882,, 342„ 441. Inf. diztiir-dare.
                                                                       Dlzdirdàt adj.= desmierdat,
. alintat 136,,, 438a. DìztìIcscu vb. I=desvelesc, descoper 61,„ 221,, 305,. Dlzrescu vb. IV. = desbrac ; z-dizvifteà = se desbràcà 205«, 347 ; si dizviscù =»
584
PER. N. PAPAHAGI
   se desbrficfi 203,„ 482,,; u dizviscura—o desbrficarfi 289,7*
DIzrdc vb. I = a desghiucfi, a scoate cevfi din gfioace; §i cindu-l' vine oara z-dizvoaca = §i cfind sosl momentul ca sfi nascfi (=sfi se ugureze nfiscfind) 61,4. Inf. dizvucare. Part dizvu-cat,’d.
Dizvulusescn vb. IV = des-* pecetluesc 210.
Dildfisescu vb. IV = dau nfi-valfi 120,,.
Dinginescn vb IV=plesnesc (cuvfint onomatop. de la ding!); Id vini z-dingi-neascd. tu Kali = le venl sfi plesneascfi in piele, le venl (=le-a fost) mare ne-caz 115„.
Dirfi sf. *= urma animalelor de vfinat; s-lo dipu dira unui ferbu = se lufi dupfi urma unui cerb 192,,.
Dirtfe sf. = furtunfi stra§nicfi (Vlaho-Cl'isura).
Poagfi sf. = cuverturfi de lfinfi 95,,. pi. doffi 87«.
Doamufi sf. = doamnfi, boie-reasfi, stfipfinfi 641;, 107, 108,109,133, 238, etc., Vezi: domnu.
Doarfi §i Aoarfi sf. = dar 91,8 417, 382,„ 436,,, 490.
Doara (atv) = a douaoarfi, iarfi§i 6, 117,,.^
Doanfi. Vezi: dot 6.
Do! num.=l# doi 6, etc.; dol'i
, (doil'i)=*ambii 25„ 49,57„, 60„ dol'd 478; Gen. Dat.: a doilor = celor doi, am-bilor 265„; fem. dao, doaud, doao 10,„ 22„ 24. „ 49„ 59,0; ddole, doaule= ambele 73,„ 78, 96„; di a
  doaua-zi 47r, ,„ 40,7, tr-a I doa-zi = pentru a doua i\ 468,„ a doaua oara 16, . | a aaoa oard=n doua on
  75,7, 73,; doilu= al doilea
  82., 461»; di dao or»==de doufi ori 39m » di doaud = dublu,indoit 102,,; 2* no-a-ftipla died di doaud ori= n’a§teptau poftire multi, n’agteptau sfi li se zici de doufi ori 31*; 3* ah-tare buneafd ntks-discum-para li§dr cu und eu doaud = a$fi bunfitate nu se resplfite§te ugor-ugor 67„; 4® Zborlu dao nu-U si fa-fed = (Cuvfintul doufi nu i se fficefi) adiefi: nu-i striefi placul niciodatfi, il ascultfi la ori ce 76,4; 5® W deade dol'i a prbftulux = a dat ortul popii 371m, 424„; dol'i a prdftului it' da= §i dfi ortul popii, $i moare 93„ 106,,, 205,,.
Domnu sm.=l° domn, boier, stfipfin 188,190; Doamnel = stfipfine 18,39,41,T, 180,,, 418; plindea ... ningd ddmnu-su = plfingeau (ei)
  ... lfingfi stfipfinul lor 50, 77,; 8-l‘-aflu domnu= sfi-l dau la stfipfin 212,0,„; dom-nusu a gradindl'et=st&p&-nul grfidinii 9,T, 70,„ 81; domnu mare=domn mare, boier de neam mare 10,,, 12, 199„, 173,,; domn (la Ffirgerotf), art domu in loc de domnul, cum se aude la ceilalfi Aromfini
  477., ; fem. doamnd, la Far-serofi: doamd; 2* Domnul, Dumnezeu: Doamne! — Dumnezeule! Doamne Dumnitfale ! = Doamne
GLOSAB.
585
    Dumnezeule! 22,„ 25,7,
    116,,.
Dona i). propriu de bfirbat
    49—51.
Dorvb. 11=1° d or esc ; cattati x ifi-fì doari sùflitlu = cere-mi ori ce i(i dore§te sufletul 64u ; s-catta fe-l' doare hrisusita—eè. cearà ce-i dorerie aurita (subinf. inima)6710,145,165; z-doari — se dore?te 121,« ; dureà sà-l ba§e = dorià sà-l sà-rute 25, 98,, 1157. 2° a dureà : fe-Ai ti doari = ce mi te doare 49,4 ; cà-l dureà = càci il dureà 55,,, 161T ; farà s-lu doarà caplu — fàrà sà ducà grije 147]T, 195,7 ; di oara (e u vidù, acàfd sà-l doarà buriclu = din moraentul in care o vàzù, incepù sà fie ìn-dràgostit de ea 13,. Inf. dureare = dorire, durerò. Part. durùt, durutà — do-rit, durut.
  Dor sn. = dor, patimà, durare, dragoste 36,,, 47,7, 13,e, 75,8, 126 ; pi. doruri 145—147 ; dor A-e = dor mi-e, doresc 7„ ; di die ori va-l Va dorlu=de càte ori il va apucà dorul 17„ ; il' vite dorlu = ii veni dorul 66,,; si-l1 tragà dorlu = sà-i ducà dorul 299,T.
  Dorma vb. IV = dorm 108,,; durAà = dormià, dormiau
    16,6, 59,7 ; canda durAà pri sPiAi=par’cà dormiau pe ghimpi 113,, ; durAà, vai 4Hh ea dipri lumea latita = dormià (dus), ca pe lumea cealaltà (= ca dus pe lumea cealaltà)
    364,,; dMrnìz=dormii 13,, ;
   durfA — adorml 36,,; a-girpl di durixi — il apucS somnu], adorml 197,,; Ai durnila=Ai adormit, (dor-mit) 7714; vrea e-dor Ai = ai fi dormit (= era s& dormi) 36,7. Inf. durAire (§i durnare) = dormire, a-dormire.
Dost sf.=ba§ordinft, scroaffi (din Alb. dosd— scroaffi); pal'u dosd == ba^ordinS, scroafft 124,0.
DosprS^a^ num. = doispre-zece, dou&sprezece; cv> di cl'ei = doudsprezece chei 40,; cv) di mutdfuri=Aou&-sprezece paturi de c&ne-p& (sau de pir de capra, amestecat cu alte l&nuri) 12,.
Dot = chip, (mai mult cu-v&nt de umpluturd; este intrebuinfat de Far§ero(i, din care cuv&nt sunt §i poreclifi : DoteaAi) 244,„ 248«, 277.
Dotean, porecia aplicata F8r-§iro(ilor.
Aoxa sf. = slava, glorie 96,,.
Drac sm. = 1' drac 2, 5, 44, 99; pi. draft 152,153; art. draft'i (pretutindeni) $i drasl'i 3,; dracul = dracul (Molovi^te, Gope^i) 236. 21 fig. dracul se mai nu-me$te: a) afhl c-un cor = acela cu un picior 208,„ 293, 336,,; b) acid 8-ld /j'i6d=fl-le-ar de cap 432,,, 293 ; c) si-l' creapa numa =sa-i crape numele (=ples-nl-i-ar numele) 212, 213, 293, 396; d) Futu-Ai-l' md-sa = 468 ; e) afbl din vale = acel din vale 435 ; 3® 8oacra, I'-avediniratd dra-
686
PER. K. PAPAHAGI
  clu tu ìnimd = soacra se inràise, au apucat-o dra-cii 303 ; ma l'-aveà in-tratà draclu di irà lina-voasà — dar s’a nàràvit de se fàcù lenone 70„ ; 4* cà p-aveà drafli tu pi'n-ticà = càci erà stàpànit de draci,càci erà ma|e pes-trite 295«; 51 me-acàfarà drafl'i di ureel'i = m’am infuriai foc 230,, 405,,. 7* drac no-aveà = n ’a veà nici pe dracul 300« ; vedi, cà drac no avùm = Vezi, cà nici pe dracul nu avu-ràm (= nu avuràm nimic) 435b ; T p-là draclu curlu cu nis = (i§i spalà dracul . curul cu dànsul), adicà: s’a dus, s’a sfàrgit cu dànsul 367,„ 378„ ; 8* cà anr girmari aveà sudata dra-. clu tu pungà = càt des-pre bani, nici lescae n’aveà; 9® Aestu p-erà draclu xiu = Acesta erà dracul in ■ persoanà 2,, -, 10® cum di drac—cum la dracul 109,, ; 11® Càtupe cama drac ir-ahtdri lucre = Pisica mai drac (=mai datà dracului) la asemenea trebi 70, ; 12® s-lu bàgà draclu virà = de l’ar fi impins dracul pe cinevà 147,, ; 13° mplinà di draft = plinà de draci, datà ràu dracului 190,, ; 14° drac di vali — dat dra-. cului, foarte de§tept 89„; drac di sum punte = dat dracului, de?tept404„ 110,,. Brame sf. = dram; om cu dràid= om cu glavà, om cu cap 429,, ; di p-tine, cà nu-V lipsescu dràni=zi $i tu, dacà-i in fire 209,8.
                                                                     Drácoane s£=drácoaicá 5,„
  274, 275, 460.
                                                                     Bricds adj.=drácos; Featá drácoasá = fatá drácoasá
  43.. .
                                                                     Brieurle sf.=drácie 50„,
  275,   „ 348, 364,453,,. Brácurto sf.==drácos; drácu-
  roasá — drácoasá, datá dracului 358,8,411; pL drá-curópi = dráco?i 364,. Bráeüg sm. = drácu$or 470,,. Brágát sm. = pándar 118„
  136..   (Gpir, Tesalia.) Drá^cl'auá, Dri^cl'auá sf. =
  pas 89,. 273,86„; trá ninga niscindi drtpcíéi vrea l'-acafá = dupá cáfivá pa§i, erá sá-i prinzá 48,». Brá(e?cu adj. = drácesc 467. Briptate sf. = dreptate 392,,.
  Vezi: ndriptate. Dri^cl'anS. Vezi: drápcl'auá. Bri?tealá sf. — v&ltoare, . dárstá 301„.
Brugá sf.=láná scármánatá, servind la tort, din care se f ac c i o r a p i i 289, 290, 170,*.
                                                                     Bu! interj. = huideo! 228,,. Büa! interj.=huideo! 106„ „
  187.. .
Buc vb. III=duc; mi duc= má duc; si dufe=se duce 1018; va mi duc=má voiu duce 8,; tra z-dueá—ca . sá se ducá 7„; du-¿e=du-te 3,„ 20«; di foaminu vas-mi duc s-mor=de foame n’o sá má las sá mor 45,; z-dufeá=se duceá 46; z-du-feá cu mintea¿= mergeá cu g&ndul 19tg; duse= merse 1„ 3,„ 5, ll,»; iu z-dúsird tufi — unde merserá tofi 25„; Araplu fe-aveá dusá . h'it'a-al amird— Harapul
OLOSA K.
587
   care condusese pe fata de impfirat 50,, ; 8-ctveà dusà =se dusese 25, ; Fu ara-hit di drac fi dus tu... = Fu rfipit de drac §i dus in ... 2I0. Particularitàti : nà dufèm $i nà fem 11,« ; và dufèfi $i và fefi, si due ; Imperi, mi team, ti fedi, s-tea 165, ; Peri, mi duf, ti dusifi fi dusèfì, si duse etc..Viit : va nà dufèm qì va nà fem 259„ ; Inf. dù-fire $i dufeare (§i /eare.J
Duci st.=dus, mers, ducere ; di duca mina nu trapse= de dus tot se duse 8, ; tu duca = la ducere, la dus, cànd s’a dus-190,„ 503.
Dudie sf.=duduicà, dràgufA 442„.
Dagoare sf.—dogoare, dogo-realA 103,.
Dugurescn vb. I V=dogoresc; Am s-ti dugureseu—am sA te dogoresc 335,0 ; observ cà aceastfi construcpe este Daco-romànà §ì se dato* re§te lui Bagav. Aromà-nefte se zice: va s-ti dugurescu sau va ti dugurescu, niciodatà: am s-ti...
Ddgurire «f. = dogorire, f n-càlzire mare la foc sau soare.
Duh sn. = duh, spirit, respi* rafie 31510, 429,,, 446
Duk'ane sf.—dughianS, prfi-vAlie 253, 304, 482.
Diik'escu vb. IV = fnfeleg, simt, pricep (la cel mai mie semn), pricep bine 166,167; duhafte — pricepe, simte -18,; s-nu u duhasca fivà furl'i=^=s& nu care cumvà sA ò simtfi hofii 22„; duhì = pricepù, simfì 15,„ 17 ;
  nu duhirà—nu pricepurä 72„ ; du¿'i»drtZut=!n(ele-gänd 17,,; Ini duh ire §i duh are. Vezi: aduhescu.
Dulape sf. = dulap, pi. du-Idh 237„, 415.
DulA (§i dula) sf.=ser vi toare 243, 315„.
Dolfe adj. = dulce 4,,, 21«) 57„ 283,, 416,7.
Dulfe sm. = dulceafä 329,,.
Dulfea-ioeluI sf.=dulcea pa* màntului, iubita pAmàntu-lui 182,,.
Bulicame sf.=l° dulce, dui* ceafA, dulcime ; cu dulfea-mea— cu vorbA dulce 352,,; dulfeamea-sòmnului^dul-ceafa (=farmecul) soinnu-lui 302,„ 391,; 21* pi. dui-¿¿Ai=prAjituri 416,„ 426,0.
Dnmi'nlcA (Dominica) sf. = DuminecA 154,,, 277, 452, 474.
Dum-l'ertu vb. I = iert, mA rog la Domnul de iertarea pAcatelor cuivà. Se con-jugA numai la Indie. Prez, sing. ; Dum-1' er tu, Dum-l'erfi, Dum-1'artá ; Subj. prez. sing, (la fel cu Ind. conj. cu: si(sà); Imperativ pers. II, III: Dum-l'artà oará, tu s-aflà criftinlu afèl = Fie binecuvàntat momentul, in care se aflA cre§tinul acela 34,; Dum-l'artà-l — Doamne iartA-1, Dumnezeu sà-l ierte 489„ ; Dum-fartà-fioàsili a tàtd-tuì = Domnul sä ierte oa-seie tatAlui tAu)=fie sfinii te (=odihnite) oasele tatAlui täu 138,,,,,.
Dumnamc sf.=boierime, lume din vifA mare; bogAtagi.
Dumncscavb. IV=domn6sc,
588
PER. N. PAPAHAGI

  stfipânesc ; bagá s-dum-neascâ           bàgâ pe
  ginerele sàu sá guverneze, sá domneascá 40„, 97,„ 106,4,137tM 341,, ; dumnl =domnî, stàpânl 398,, ; li dumneà = le st&pànià
  477., ; Inf. dumnire = stñ-
' p&nire.
Dnmncscu adj.=l® domnesc, regesc, créese, boieresc398; nutnlá dumnea9cá=*nuntá ímpáráteascá 68,« ; boie-reascé 270,» ; 2° fig. lucru du7nnescu—\ucvn. turcesc. Dumnl^i çi Damnl^&ü sm = Dumnezeu (pretutindeni); cer 101, „ 1027; Dumnizd 173(Gope$i, Moloviçte). Se întrebuin(eazâ çi articulât: Dumniífdlu, Dumniddúlu: voc. Dumnitfale ! = Dum-nezeule! 21,„ 24; fig. se mai numeçte: Afèl-de-a-naltu (=cel de sus) 316,, 414 ; Io $i-ñ feafe Dumni-dáü ñilá = §i se índurá Dumnezeu 6„ ; 2* $i-$i se duse oarâ-bunâ cu Dum-niÿâù náinte = §i merse cu bine cu ajutorul lui Dumnezeu 65,0 ; 34 Macará cu fe deade Dumni^d — MâncarS cu ce a dat Dumnezeu 66u I 4° Puf 8-lu faca Dumni(fd=ce mai put ! vai de mama lui de puf
  103., ; 5® Vru Dumni^dú = 8lavft Domnului, mulfu-mitá lui Dumnezeu 334.
Pa î = cárc ! nifi (fa! nu fá-feà=nici 4a! (nici cârc !) nu fâceà 73a.
J)ac vb. II « zac 464,; d*cà
Domni^iscu adj. = Dumne-zeesc, de la Dumnezeu.
Duñae, DuñaüS sf.=lume 12... 195.
Dup8, dipu, dupa prep. = dupfl; dupa (pretutindenil: dupu 29,«, „ ; dipu 35, 4*
  80.4, 81, 113. Vezi : dipu.
Dur!=cuvánt turcesc: stài!
  228.4. (Numai aci Intre-buinfat).
Dure adv.=destul 31,„ 99,„
  201,, ; dure fi-u cu goclu= destul fie-ti cu gluma (=cu jocul) 8,,.
Bureare sf. = 1® avere 127„: 2® dorire.
Durèc (mai des : diréc) sn.= stálp 348,,.
Darñlt adj. = adormit 494.
Durút adj. = 1® dorit, iubit : fem. duruta = doritá, iu-bitá 5,. 8,12,,. 126„, 129... 151„, 274, 279, 283,, 418», 472; 2® doritoare, iubitoare, care iubegte : cum sun mu-tnáñle durute = cum sunt mámele doritoare.
Dus adj. = dus ; no-alásará loe nùdufi = nu lfisará loe, unde sà nu se fi dus 172„.
Du?máu sm. = du§man, ini-mic 12«, 17,. 35,,, 37,,, 58,, 156, 222, 456.
DugmSnii'e sf.=du§mánie.
Duvae sf. = rugáminte (cu-vánt orfi§enesc) 168»
Duzin8 sf.=duziná 119 (neo-logizm).
  = zácú 395,,; <fìfeà = zá-ceau 120*
                                                                        Dadft 8f.=zadá 157,„ 204,452; l'i mbitk, di /' feafe cu-
GLOSAR.
589
   cuta, 4adà—ì\ imbátá tun 307».
painà sf.=zeamà 240«, 309«, 320IB, 321.
Pamà n. propriu de familie ; fumeal'e ai £>amá=(fami-lia, copiii lui Zamà) copii mul(i fi gàlàgiofi, neas-tàmpàrafi 455„.
Pan<)à sf. = ar(ag; lo-acdfd nipòì 4an4a — ^ apucà iaràfi arfagul 230zo.
Pare sf. = zare; zori de zi ; extra n-4are — spre zori de zi 231,41 259«, 3747 468», 481.
Pa^e num.=l® zece 21te, 737«; pi. 4àfx: treì-tfàfi, patru-4&fì etc. = treizeci, patru-zeci, etc. ; maqi (fàfile (udd) = nuraai a zecea o-dae 17,, ; 2® tu 4àfile a mutare—sax nu pistipseà nifi «nd=la zece (=vorbe) ale muierii sale nu ere-deà nici una 28319 ; 3° aestu tl' dddeà 4ale Va furtu auflui— Acesta-i da zece (inainte) bàtrànului in ho-tie, adicà: il intreceà mult in hofie pe mof 308».
pài !=càrc ! nifi 4áü == nici càrc! a nu crftcnì de loc
   407,. Vezi : 4a.
peadit, dea<Jit (mai rar) fi ^ea^it sn=deget2,„ 16,,,
   50,„, 73,j, 74, 156, 256«.
Peacffr vb. I = deger 124,, ; ma tfiforà dipriund=dar degerà intr’una 137,* 138,. Ini. <J,i4irare — degerare.
Pea^ir sm. = deger.
Peani sf. = 1° colinà, deal 21,„ 110,7, 152, 879; pi. Cenuri 172, fi (la Fàrfero(i) : 4eAt 478 ; 2° geanà, sprin-ceanà 36„ 172,„ 222„.
Peanà-Aripidinà sf. = deal-pov&rnif, (locuinja soare-lui) 440.
Pem vb. 111= gem; $ade §i 4eame 4ua <«tó=fade fi geme intr'una; Inf. 4*m meare fi 4eàmire = gemere.
P«r sm. = ger 170, 301,T; ca nume propriu : Gerila 335, 336.
pi^irùf n. pr.=Degerilà, care degerà de frig 138, 139.
picfitlc fi piditìe sn. = d e-ge(el 120,,. 156,,, 374» ; calu al Barbd-Cot... nifi la 4i4^c nu lo-aveà=(ca-lul lui Barbà-Cot... nici la dege(el nu-laveà), adicà: erà mult mai presus dec&t calul lui Barbà-Cot.. 272».
Pinole sf. = gingie.
piniràc sm. = ginericà 113»,
   369,,.
pinire sm.=ginere 68, 343» ; 4inir-su= ginerele sàu 40», 52», 97.
pinud'a sn. = genuchiu 9,„ 49,„ 84», 172,191,239,331 ; ed no-alàsà (et) virnu di 4inucl’ul a lor = cà nu làsau pe nimeni de nea-mul, de sàngele lor (= cà nu làsau moftenitori de neamul lor) 437».
pi = zi, in compunere : a doaua~4i = a doua zi 33, ; astà-4x etc.
pie (4dc) vb. Ili [Indie, prez. 4ic, 4Hh 4Ue> 4ifèm (4i-firn fi ferri), difèfì (4xfifx fi fefì), 4io»' Imperi. 4^~ feàni fi feàm ; Peri. 4isi$ìq\ 4isè$i, 4ìse, etc.]; =■ 1° zie 1,2,3,5,10,32,35, 43, 46, 49, 54, etc.; 2° soco-tesc, sunt de pàrere 4„ 437 ;
590
PER. N. PAPAHAOI
  3° ahi't fóse Dumni<jAü— atàta a vrut Dumnezeu 652« ; 4® l'-tt 4ifeà ...cu ftueara = i-o ziceà... din fluer 298» ; 5* vai fófì 8,,; va-V <m% = adicà 336u ; va fòca = va sà zicà, adicà 80t ; 6° va-l'-u fòfi, acàfd s-mur-fòa8cà=incepù sà se cam inopteze 2„ ; 7® par àpi loará citu z-fòfi=parale, bani luarà càt de multi 33» 8° p-iu-l' 4àc... = pe unde i se zice ... 245» ; 4à(i 476— 484; zac, zàse 173,,, 235 ; /e 8-fem=ce sà zicem 292, t ; £ea?n=ziceam 5,», 6,„ 181, ; fòcinda-l'= zic&ndu-i 171« ; fòcì'ndalui 76„. Inf. fò'fire, fòfeare 106 $i (feare), z&fire (Moloviste, Gope$i) = zicere.
pìcà (<}àcà) sf.=l® zicere, zis, spusà 93u, 106,#f 128,,, 296, 298 ; am f-alte zboare tà 4àcà = am ?i alte vorbe de zis 2497 ; 2® una fòca — cum a zis, indatà ce-a zis 193,2; 3® no-aftiptà fòca di doaúá orí=n'a§teptaü sà li se zicà de douà ori, n’a$teptau poftire peste poftire 31,, ; 4° nu va fòca 8au nu va virnà fòca — nici vorbà, fàrà indoialà 134«, 138,„ 3562„ 3062«, 44 L7.
pin sm.=(masc. dela : <)!nà) 221—224, 464,, ; {Hnlu a-màril'ei = zeul, z&nul mà-rii 250.
pini sf. = zànà (pretut.).
E!=ei! interj. 3,„ 9,14,26„; 100,„ eacà, ei ! 29,„ 53, 54, 201 ; a§à darà 29„ ; E! f-ul
Pni (fòuà) sf. = 1° zi (pre-tutindeni), pi. fòle 1, 22„ 36,8610; dàle 277; zud 173», 235 ; 4ua lantà = ziua ur-màtoare 9, ; a doua zi 329,,,
  164., ; a trea-zà, a Irea-zi, a trea-fò — a troia zi 76,» 127, 164,,, 170,t, 171,, ; 2' 8-feafe fòia g'ine = se luminò bine, deplin de zi 87,; 8-feape fòia pfinfòt^ s-a luminat càt se poate de bine 95„ ; 3® tuta fòa = toatà. ziua, mereu, in-tr’una 38„ 62,, 71„ 120„ 149„ ; 4® trd fòli cu 4ua = trei zile intregi 211„ ; cara 8-umplurà 4% Me = dacà se implinirà zilele
  360., ; 5® din 4uà in 4U<* — din zi in zi 21, ; 4t*à di 4uà — zi cu zi, din zi in zi 7„, 33617, 352,, ; 6® nà (unà) = intr-o zi
  9« 6» 31,, ; 7® il' loai 4ua =iiluai ziua (=via|a) 270,; 8® noaptea 4uà u fàpeà = fàcea din noapte zi 299,,; 9® Acfì nà fu 4ua = A$à ne-a fost ziua (= norocul. soartea) 457«; 10® fi trifcà ca 4ua fea alba—$i treceà (= tràià) in deplinà ferici-re.ca insinui lui Avraam 177„, 191,«, 215,,, 249,7; 11® 4uà alba — zi fericità 455«,; 12* cd 4*'Me nu intra tu 8ac = càci zilele nu intrà in sac ; nu se isprà-vesc zilele 11,.
dau=iacà, fie ! fi-1 dau l.„ lt„ ; e!e, e bare /=destul, destul, moarte! 24n.
GLOSAR.
501
Ea = 1* iacá, iatá 76,„ 203,, ea-mi = iatá-má, ea-ti = iacá-te; ea-o /=iatá-o! 22; ea-lea — iatá-1404,,; ea-le tu vine Avul Nicola = iatá-1 unde vine sf. Nicolao 20,,; ea-fi-lu = iatá-1 60,#. 2® ean : ea dvrte = ean du-te 3,„ 54„ 150,; 3® ma ea ?-ea cum sta lu-crulu = dar iatá §i iatá cum stá treaba, chestia 7„; ea f-ea = iacá §i iacá
   12,, 13,,i 64«.
Ea pron. pers. = ea; la Fár-geroti: la (citegte i-a) 243, 244, 476—484; Gen. a l'ei gi :-l'. Dat a Vet, il', l'; Ac. ea, ia, u, o-; Pentru Dat. mai existá In Epir-Tesa-lia gi forma l'il' — ii: l'W li ded — i le dádui (pre-tutindeni).
Eadá 8Í.=iadá, fem. déla: ed = ied.
Eale, ele pr. pers., pL déla ea = ele; gen. a lor, gi la; Dat a lor, Id, le- 1-; Ac. eale $i ele, li, le-, 1-; (pre-tutindeni).
Eapá sf. = iapá; ntrá eape = printre iepe 3,„ l-u intrata a eapi¿or=incepurá sá mánftnce la iepe 31,,; pl. eape, (?i tepe), 109,110, 119, 120, 271, 272, 314.
Eará adv. conj. = iarági 17, 39, „ 56„, 169.
Earbá sf. = 1® iarbá 166,, 7, 220; pL er<7't=ierburi 57„, 486; 2® earbá di nipi'rticá = (iarbá de nepárcá, de garpe) = iarbá dátátoare de viatá 272,7,297; 3# erg'i di somnu — ierburi adu-cátoare de somn 309,; 4® nifi de-afél' fi micá earbá
. nu f-erá = (nici de acei, care mánáncá iarbá nu erá), adicá: nu erá vitár nu erá prost, ca sá nu pri-ceapá 306,,.
Earná sf. = iarná 43,,, 164, Sr 336.
Ea|á interj.=iatá; eafá-V — iatá-i! 436,.
Ed 8m.=ied; arsáreá ca e<fl'i =sáriá ca iezii 323,,.
Efharlstise sf. = mul(umire (neologizm) 329,.
Eftln adj., adv.=ieftin 307,,.
El pron. pers. = el 1, etc.; Gen.a lui,§i:-l': niveasta-V =nevasta sa, nevasta lui 1,; acasá-l' = acasá la el, la casa lui 1„; cámea$a-lr = cámara sa 87,7; Dat a lux, il'=fi, l’=i: ÍV ticánl = íi tráznl prin cap 1„; l'-astal'e calea—li taie dru-mul, il intámpiná ll6; l'il, —ii (Epir-Tesalia): L'il' lu deádirá = i-1 dederá 81,7; l'il' lu pitricurá = i-1 tri-mi8erá 352„; Ac.: el, lu 1„, lo— 1#, ti 2,, 87|,; ul: na-f-ul=\atá-((i)-l 13,,, lt0, 8,7,237; lea: ea-lea—iatá-1
   404,, [recte: ea-l-ea — ea-tá-l-eatá], l s=¡l, 1’ 1„, 2,,,; 2® fig. deseamná pe bár-bat, cánd so|ia, ca semi> de respect ocolegte a-1 numi pe nume: Mumafósi a lui= Mama zise lui, a-dicá: bárbatuhii sáu 35,,.
El' pron. pers., pl. lui e/=ei; gen. a lor (gi: lá: mul'er-le-lá = femeile lor; suntu a lor-lá=sunt de ai lor); Dat: a lor, lá 4,„ 66,, /-, le-; Ac.: el', t/'=ii; V- = i, ii, (pretutindeni.)
Em adv. conj. = §i; em ior
592
PER. N. PAPAHAGI
   em tine=$i eu. §i tu ; conj. darà, ci: em du-te=du-te dacà, ci du-te 104,,, 344,„ 453,« ; em de /=ei de! apoi de! 256,, 318,, 502. [Etìm. din e+ami (— darà).]
Eplr ara. = Epir 504.
Erga sm. = 1° presimtire: L'-vini a lui ergu=ìi veni presimtire 121,7,288„ ; cd-l' vine ergu = càci presimte 3007 ; 2° bànuialà : intrà tu ergu = incepù sà bànu-eascà 318^ ; 3° gelozie, invidie : ergul nu o-alàsà= invidia nu o làsà 74, ; §i-l' si umplù ìnima di ergu= i se umplù inima de gelo-zie 220,, 376,o, 405,.
Erma adj.=pustiu24,g, 121„; eard munfil' va s-armind erni = iarà munfii vor rà-màneà pustii 17„ ; ermd= pustie 399,, ; s-nu h'ibà ca èrmile v-ca còrbile tu lume =8à nu fie ca cele pustii, ca cele nefericite in lume 315,w
Es vb. IV [Ind. prez.: es, evi, ease (ese), i$ìm §i (inpìm, Fànj. ifàm, i$èm), ivUi (infici, Fàr§. i$d{i) ; es. Imperi. i$àm (in$àm). Peri. i$ìi (invìi, Fàr$. ifdi, i$àì); Part. trec. iqità (invita, Fàr§. ifatd); Inf. i$ire, (i$are, invare) = 1° es. : l'-easi nd urea = li iese o ursà 46,, ; s-easà=sà iasà
   1.2.4., 125,# ; i>ì£=ie§ii 103; ¿pipi=iesi9i 31w; ifì = ie^ì 7,7 ; in^ì=ie§i 84# ; i$irà— ie$irà 2,« ; indirà 29# ; i$arà
   476.,  ; i?à — ie$ià 13; nu infà = nu ie$ià 74a ; aveà i§itd (in^ità) = ie^ise 11(2, ■21», 41„, 140„; 2’ Aide s-
   iv'imfuri—aìAe sà devenia ho(i 22,? ; 3“ nu ipì di zbor = (nu ie§ì din cuvànt) se tinù de vorbà 83B; s-nu ifèm di grailu cu limbi di moarte = sà ascultàn. cuvàntul cu limbà de moarte (spus) 243»; s-na evi di grailu a ned = sà ascul(i cuvàntul meu 289 ,: ivarà di zbor — nu se p-nurà de cuvànt 476 ; 4-' iute s-easà, s-easd = iasà. unde o ie§ì 153-, ; 5’ cà$tig la jocul de cèrti 430,.., 4322J, ii ; s-acàfard z-goaed
  a càrpi vi cari s-easd_=
  incepurà sà joace cèrti cine o ie§ì (biruitor) .. 211„ 12-
Esca vb ajut. = sunt Veri: h'iu.
Està pr.=aceasta 38. etc. Se aude està, cànd cuvàntul ! precedent se terminà prin voc. a : mul'area està ; incoio. Vezi: aestd.
Età sf.=l° veac, seco], timp 18, 18,0, 87,„ 200, 294,; 2-lume : ca tuta eta=ca toatà lumea 72,#, 478 ; eia di di-<7'òs=lumea de jos (de supt i pàmànt),dedesupt(inopu- ] nere cu lumea din sus= i lumea aceasta de pe pà- | mànt) 265», 266 ; 3» Tuafcà età=\vL vremea dedemult (=pe cànd tràià altàlume) 7586, ; Nd oarà V'tu nà etd=intr’o vreme, in vremea dedemult 84-, 46,, 49,; tu nà eid=(intr’o vreme) in vremea dedemult 42, ;
  41’ di età ali ete=din vecii vecilor 215,o ; nivi4ùt di nà età ntreagd — nevàzut | de un veac 194,,.
GLOSAR.
593
tim&sie sf.=pregàtire 330,* (neologism.)
iu pron. pers.=eu 20„ 23*, 1437. Vezi: ío. lusfòr sm. = cäpetenia dra-cilor 499.
''àbricà sf. = fabricà 206. -'ae [Indie, prez. : fac, fafi, fafe, fafim fi fàfèm, fami fi fdfcfi, fac. Imperf. fàfeàmfi tìfeàm. Perf. fecù, feafift               fea[e $i
   fete ; fea[im, feafit ( == fe-tit), feàfirà (—fèfirà); Perf. l'orap. am faptà. Inf. fàfi-re, fàfeare] vb. II, III = 1J fac77,13„,329, 684, ,* ; s-nà fàfèm sofi=sà ne fa-cem soti, tovarà^i 81,6; fecù = fàcui 59, 11S9, 97,# ; fifèfi =fàcu?i 14t8,17,4,588; feafe == fàcu 1;., 2„, 4, 45«, 80g ; fi li feafim = [i le fàcu-l'Srn 5 ; feàtirà — fàcurà ì),i, 6 ; fafea—fàceà I4, 4,7, 21,*, 24, 71,; fifeà = iàceà 234,8 ; subj. s-fac; s-facà
   161,4, 1, 2, 1018, 125,3 ; ai fapld=ai fàcut 20„; aveà faptà = fàcuse 16,4, 19,, 86ir, ; va s-ai faptà = vei fi fàcut 170,„ ; f«!=fà! 19«, 25,6 ; 2° nasc: canda mine vream s-fac tut feaic = parcà eu doriam sà nasc tot (=numai) fete 77; feafe ficòr= nàscù bàiat 7,„ 61,,, 159,8; 3° 8-fafi niviefùt = se face, devinenevàzut43,„ 17, ; 4 'carina aveà leamni, el àusi tu pàduri s-facà — dacà nu aveà lemne, merse in pàdure sà aducà (= sà facà o povarà ¡$i sà
    Papalingi, Basine aromàne.
Evi sf. = E vá, f e m e i e vi-cleanà : EH e di Evà=fiicà de Evà 68„ ; Eva, tot Èva =femeia, tot femeie (=vi-cleanà) 350,, 234,,, 190.
' o-aducà pe spinare) 63, ; 1    5” mi fac = mà prefac 44„
,    53s, ; 61 lucru fé s-fafe =
1 lucru cu putirà 79,„ 444,„ !    7® li feafe carne-arofe =
                                                                      \ le luà drept carne ro$ie 30,; 8® mà adresez, res-! pund : fi-l' fafe = §i-i zice, 1 i se adreseazà 69,, ; ti fafi = ii ràspunde 27,7, ,„ 34,
!    49„ ; 9’ schimb, prefac :
      grofl'i l'-fafi nà lirà=preface, schimbà pia^trii in ( lirfi 43,8 ! 10° i-feafe tofi pratil i <7'ine=cheltuì ioti |    banii 39„ ; 11° feafi apoea
j    nàparle — o rupse apoi
      la fugà 44,9 ; 12° citrà aoà feàfirà = p’acì apucarà, p’acì ti-o drumul 27, 47,„
!    67„, 81,9 ; 13° unà fafe =
1    e tot una 247,; 14® f-feà-
j    firà zbor-i§i fàcurà vorbà,
      se in[eleserà 106;s-! Fag, pi. fa<fi sm. = fag 25«, 174, 454.
                                                                           Fagà sf. = fructul fagului.
1 Falcà sf. = falcà pi. fàlfi.
| Fanà sf. = vedere, aràtare;
1    ^4od f-u fanar Acì sà te ve-
j    dein, acì sà [i sà vazà pu-
.    terea 423,, ; aoà-i harea
!    Hristoluì, nu tana drac-
i    lui acì-iputerea lui Christ,
,    ci nu meritul (— aràtarea,
!    vrednicia) dracului 430,8.
I Fàntazmà sf. fantomà.stafie I    120,„ 401».
                            38
PER. N. PAPAHAGI
694
Faptu adj. = Io fácut 135» 174; 2® näscut: eràdi ' mà faptu—crà »* näscut, adicfi de rànd, nr carel2g, 10' faptu = scut 56 Faptä sf ¥-far Farm in 1
F
iyr
                                                                                                                                                         U*11'
    i
pf
                                                ... í',-/í>í'
türf% ^'/fluturà, a . ..vi»/' ' ', l' . .

                                                                             -Vii ^ fluerà-vànt
            pinture 180, 181. ttloare ; toc/u c« £,1* í- pàmantul cu llon cri?tcà ca floarea ■lóh^Jca floarea 438.,. cr^jì^ floc.
                                                                        floe Toìavit).nume propria
   più? gQ.\
     2^°’Idi. = flocos 208, 210. »?”* X ~ llocos.
         sf. = filler 17,., 134, *%2, 298,,, 397 ; pi. //«m. riirfc sf. = galben 10,,, 30, 1 31, 53-55, 89I9, ctc. posile sm.=foale, burduf, pi. foV.
ponine sf.=foarae 22*. 23, 45, 46, 356 ; 1° si-ñí fringu foa-nica — sà-mi potolescfoa-mea 89,, ; 2® mor di foame =mor de foame, mi-o tare foame 22„ ; 3° u strease nini tu fo a in ea = o con-strànse foamea mult 290,,; 4" acà{arà z-da tìmpàràln di foame = (incepurà sà dea tambura defoame)'. Bufera grozav de foame. li se rupe inima defoame 274,*.
                                                                                " ^ foarfece 12c,;.
.- 7^ pl. focurí = foc 12, i*. 33 etc.; 1° foc f-apá ti ti du(eá 0ttra=invätä foart? bine, cát de mult 12\; 2" foc, necaz maro: irá fo-clu a nveástil'ei di prota = spre necazul nevestii dintäiu 70,W vineá foc=-ii veniá foc(= necaz ni are i
   68,4, 56„, 268g; di-V trie>¡ foclu=de-i trecü necazui. supärarea 132,„, 44 ; 3' mt scoati zbor cu foc din gurá =nu rostí calomnii, vorbe rele, nedrepte 151**. 285,, 346*,; si scoatá foctu din </ttrá?=sá’l invinováfeasrá a§á pe nedrept, a§á de gravV 119*8; 4° Foc io-an$ =arzä-l focul de b ä tr á n 45<*g.
Fora adv. = pe fatá 248,«: ca termin haiducesc in-seamná: návala haiducilor, cu säbiile in mänä, asupra poterii.
Frangí! sf.=fragä; pl. franrfi = fragi.
Frapsin sm. = frasin.
Fra?t! interj. 92,,.
Frate. pl. fraß = frato 12„, 24*8.40,41,106,107,112-114, etc.
Fraüc sm. = fragor 92, 93. Vezi: f&rt'ic.
                                                                         Fruteaste adv.=fráte§te 104„.
Friesen adj. = fratese.
Frágil'« sf. = frátie.
Free vb. I=frec; 1“ pina s-(<i freß .ocl'il1 = (páná sá’ti freci ochii), adecñ: numai decát, cát ai da in palme, cát aiclipi din ochi 31.,,33*„ 39„, 115,*, 212,,; 2‘ (i-?¡ frica ocl'i7'=care so mira
GL08AR.                          597
                                                                                                   *i236,„. Inf. 1 t. fricat,-d = j
               a 28, 35, 38, 59, | . umplu zmednile ii=o sfecli rdu de I .6 fricS 341„ 176,g, 112,*; 1
      ti lua (Jaflu di fried =     ,
   te apuca groaza de fried ' G7#; 3# Vi sc-adund inima | cit un puric—i se strdnse l inima cdt un purece (de ! fried) 745,; 4" te-acafa h'e- | vrile di fried = te apucau > frigurile de fried 95,.; 5° fi \ si scula per hi din cap di 1 fried = ti se ridied pSrul i din cap (=ti se fdeed pd- ! rul mftciucd) de fried 74,#, i 221,; 6° cti frica n-sin imna < = umbld cu frica in sin ! 227u; 7° Ficorlu, nu era j de-afel' (e la-i fried fi de-aumbra-la = Bdiatul nu | erd din cei frico§i 7„. Friedtnrd sf. = freedturd. i Friers adj. = 1° fricos, care i are fried 122«, 182; 2* in- j frico§dtor, care inspird J fried 15,. 39,5, 399,4.       i
Fridd sf.=dulap mic 244,„ „. I Vezi: firida.                 !
Frig sm.=frig puternic 170. . Frig vb. III=frig; s-u frigd = sil o frigd 10,,; si-l' bd- x gam mafi niscinte (file, i Ira 8-tiu doara fi s-na frigd moartea ¿Mi=sd’i me-nim numai cdtevd zile (de j traiu), ca sd nu doard §i sd nu frigd (=sd nu arzd) | moartea lui (=cdnd o muri) ' 199,e; u fripse = a fript-o | 16„. Inf. frhfire §i fri(J,ea-re — frigere.                 i
Friminitu, finnintn vb. I = I frdmdnt 108,; s-lu firmint |
   = sd’l frdmánt 266. Vezi: firmlt, fírmintu.
Friptn adj.=fript;     fripti
   dufeá — duced zile fripto
   162., ; mi mácáfi fripta— md mánca$i fript, m’aiprd-pddit 16,; friptu = ars, a-mdrit 444,6.
Fript&l'ií sn. — vitd friptd (oaie, herbece, vite!, etc.) 491.
Frin, Fárna sn. = fráu 386.
Frin^d §i frunza (mai rar) sf. = frunzd 57,„ 98,7; 1® deade frunza = infruneji
   282., ; 21 u futirá fringa —o intoarserd foaia, o in-toarserd pe foaia cealaltd 116,4; u turnó fringa = a intors’o pe foaia cealaltd 312,4; 3° tu frinija filar (e nu s-toarnd di la lumea lanía — in foaia celor ce nu se mai intorc de pe lumea cealaltd 67,; 4o l-us-turápin tu fri'mfili di h'i-cati = ii usturd pánd ín adáncul ficatilor 90n\uhtd dit frin<}ile dit h'icát = oftd din addnc 200,0, 2797; 5® virá fe s-tal'e frinifd a cíñ/or=vreun netot. vreun prost 280,3; 6’’ cit trarfi fringa £-arina=cdtfrunza §i nisipul (de mult) 98,.
Fringu vb. III=frdng, sparg, rup 144. 145, 441; 1® s-frimse piná se-aseapd = fugi rupdnd pdmdntul pánd sd scape 2,; s-fri'm-sirá di-fugá=au rupt pd-inántul fugind 185#; fud'u di mi frimfu — fugii de am rupt pámSntnl 299,,; 2" a so umflá in pene, a se fuduli, a se fá^dl 34,„ ,„ 68i„84,6;30 s-frincfeámerl'i
596                    PER. N. PAPAHAGI
   jiitul vántului 504; sune- ' tul produs de fluerat. '
Fintinñ sf.=fántán& 20,, 33,     1
   35, 113; funliná (la Fár-§ero(i) 481.
Fintineaíiásf. fántanámicá, izvora§,pl./¿«¿?MeuZe=fán-tánelo 229,7, 378*.
Fintínice sf. fántánñ micá
   35.,
Fláin burá sf. steag, flamurá 57;c, 295,2, 420.
Fllgniic sf.—cea§cá 107,,,, gre-§it in text- fiigane.
Flitur vb. I = a fluturá, a fálfái.
Flltnrác sm. = fluerá-vánt
   106.. ..
Fliturá sf.=fluture 180, 181.
Floare sf.=floare ; loclu cu lloare = pámántul cu flori 375,381; cri$teá ca floarea cre§teá ca floarea 438a.
Flor sm.= floc.
Flor =(plávit), mime propriu 280, 281.
Flucát adj. = flocos 208, 210.
Mucos adj. = flocos.
F’ltienrá sf. = fluer 17,„, 134, 1
   232, 298.,,, 397; pl. flucri.
Flnric sf. = galben 10^, 30,
   31, 53-55, 89,9, etc.
Foale sm.=foale, burduf, pl. ! foV.                           i
Foainc sf.=foame 22... 23, 45,
   46, 356 ; Io si-úi fringu foa- 1 mea = sá-mi potolesc foa-mea 89s,; 2o mor di foame =mor de foame, mi-e tare ' foame 22,,; 3o u strease mullti foa m ea = o con- ' stránse foamea mult 290,,;
   4" a cafará z-da timpárálu \ di foame — (tncepurá sü deatambura defoame):su-feril grozav de foame, li se rupe inima de foame 274,,.
Foárticft sf. = foarfece 12t5„, 128.
Foc, pl. focurt = foc 12, 29. 33 etc.; Io foc f-apá l'i si dufeá <7ttra=invátá foarte bine, cát de mult 128«; 2° foc, necaz mare: trá fo-clu a nveástiiei di prota = s p r e necazul nevestii dintáiu 70,,; W vineá foc= i i veniá foc(= necaz mare)
   68,4, »6,,, 268, ; di-i tricii
   foclu—de-i trecü necazul, supárarea 132,44 ; 3’ tiu scoali zbor cu foc din gurá =nu rostí calomnii, vorbe rele, nedrepte 151,,. 2854,
   346,,; si scoatá foclu din </«ra?=sá’l invinováteascá a§á pe nedrept, a§á de grav V 119,g; 4o Foc lo-añ? =arzá-l focul de b á tr án
   457,8.
Fora adv. = pe fatá 248,»: ca termin haiducesc in-seannia: návala haiducilor. cu sñbiile in maná, asupra poterii.
Frangá sf.=fragá; pl. frantfi = fragi.
Frapsin sm. = frasin.
Fra§t! interj. 92,,.
Fratc. pl. frafi — frate 12,«, 24s0,40,41,106,107,112-114. etc.
Fraile sm. = frá(ior 92, 93. Vezi: fárñc.
Frátcasto adv.=frá(e§te 104„.
Fnltescu adj. = trátese.
Frátil'e. sf. = frá\ie.
Frcc vb. I=frec; Vpirtá s-fñ freft .ociii — (páná sá'(i freci ochii), adecá: numai decát, cát ai da in palme, cátaiclipi dinochi 31„,33,«t 39,i, lio,«. 212.:,; 2' fi-fi frica ociii—care se mira
GLOSAR.                          597
   39t?, 67, 228,3, 236i9. Inf. i Fricare, Part. fricat,-a= i freca t* -8.
Fricii sf.=fricfi 28, 35, 38, 59, i etc.; 1° li umplii zmednile , di frica=o sfecli rSu de I totde fricS 341„ 176,8,112,9;
  2° ti lua Caflu di fried = te apucu groaza de fricS I 67#; 3# l i se-adund inima \ ext un puric=i se strSnse j inima cSt un purece (de ■ fricS) 74»,; 4° te-acafa h'e-vrile di fried = te apucau 1 frigurile de fricS 95, ; 5° /? | si scula perlu din cap di t fried = (i se ridicS pSrul j din cap (=ti se fSceS pS- 1 rul mSciucS) de fricS 74,6, I 221«; 6° cu friea n-sin imnd ! = umblS cu frica in sin j 227u; 7° Ficorlxi, nu era de-afeV fe la-i fried $i de- ! aumbra-ld = BSiatul nu | erS din cei frico§i 7„. FricSturS sf. = frecSturS. Fricis adj. = 1° fricos, care j are fries 122«, 182; 2° in- ! frico?3tor, care inspirS \ fricS 15,. 39,8, 399,«.      j
FridS sf.=dulap mic 244„, „• ' Vezi: firida.                1
Frig sm.=frig puternic 170. I Frig vb. III=frig; s-u frigd i = sS o frigS 16„; si-V ba- ' grim ma$i niscinte title, \ Ira s-nu doard §i s-nu fri- i gd xnoarlea lui=sS’i me- 1 iiim numai cStevS zile (de | traiu), ca sS nu doarS §i ■ sS nu frigS (=sS nu arzS) i moartealui(=cSndomuri) I 199,8; u fripse = a fript-o I 16„. Inf. fritfire §i friftea- 1 re— frigere.                 j
Frimiuitu, firniintn vb. I = 1
  frSmSnt 108«; s-lu firmint \
   — sà’l frSmànt 266. Vezi : firmìt, ñrmintu.
Friptn adj.=fript; <lili tripli dufeà = duceà zile fripte
   162., ; mi màcàfi friptu= mà mánca¡ji fript, m’ai prà-pSdit 16, ; friptu = ars, a-màrit 444,s.
FriptSITi sn. = vitS friptà (oaie, herbece, vite], etc.) 491.
Frin, F&rnn sn. = fràu 386.
Frin^S §i frunza (mai rar) sf. = frunzà 57,„ 98,7 ; 1" deade frunzà = infrun<Jì
   282., ; 21 u futirá fringa =o intoarserà foaia, o in-toarserà pe foaia cealaltà 116u ; u turné fringa = a intors’o pe foaia cealaltà 312,«; 3° lu frhufa filòr \e nu s-toarnd di la lutnea lantd = in foaia celor ce nu se mai intorc de pe lu-mea cealaltà 678 ; 4» l-us-turdpìn tu frl'nffili di h'i-cali = ii usturà pànà in adàncul ficatilor 90„; uhtà dit fri nfóle dit h'icàt = oftà din adànc 200lo, 2797; 5° vira fe s-tal'e trinca a cni/o?'=vreun uetot. vreun prost 280,, ; 6’ eit trarli frinrla £-anna=càtfrunza §i nisipul (de mult) 98,.
Fringu vb. III=frSng, sparg, rup 144. 145, 441; Io s-frimse pinà se-ascapà = fugì rupand pàmàntul pànà sà sespe 29 ; s-frì'm-sird di-fugd=au rupt pàmàntul fugind 185,; furia di mi frimfu — fugii de am rupt pàmàntul 299„ ; 2" a so umflà in pene, a se fudulì, a se fàtàì 34,„ „, 68, „ 84,8 ; 3° s- fri n 4eà m er l'i
598                    per. n. papahagi
   di meari=(se rupeau nie-rii de mere), adicft: merii aveau foarte multe mere
   302., ; 4°piná s-fringa caldura = pànà 8ft scazà caldura 356,6 ; 5° si-iù fringu foamea — sà-mi potolesc, sà-mi astàmpftr foamea
   89..  , 239„ ; 6’ vrea-l' fringa ic'ilungl(i=erk sft-lrupà de bfttaie 106,. Peri, sim-plu frimali §i frega : Inf. frintfeàre, fri'ntfire.
Frinite sf. = f run te 59,60, 167, 285,,.
Friintnadj.=frànt,rupt,spart; Io fu frimtu=& fost sdro-bit 198„ ? nifrìmtu—nein-frànt, nesdrobit 106,,; 2° frimtá-trinità = f à( à i t à, umflatà in pene 271,, ; S1 tul cà mima l'-erà frinita =cu tóate cà inima ii erà sdrobitft 33,„ 193,,; cu mima ca trinila — cam fftrft plàcere, fftrft tragere de inimft 3001S.
Friinturft sf.=frànturft, spftr-turft ; tute erà frimtùri = tóate erau fà(àeli, prefft-càtorii 292*.
Frip = cuvànt imitànd modal ugurel de a merge, par’cà sburftnd 107,g.
Fri?t! = interj. 35,,.
Frnmft sf. — partea pàioasà a velintelor ; lustru, coloa-re atràgàtoare 302„.
Fruiujft. Vezi: fringa.
Ftlsescu vb. IV = sunt de vinft, sunt vinovat ; cari flisea§te = cine-i de vinft
   283.. ,
Ftoh adj.—sftrac 161,„ 9U„.
Ftoh'e sf. = sàrfteie 124,.
Furarli sm. = sftrac, sftrman 90,„ 124, 165; fucard, cà
   cinu$e tu vatrd no-aveà= sftrac, de nu aveà nici ce nu^e in vatrft 354,, ; fem. fticàroane — sàraeft, sàr-manft 32,„ 161,,.
Fucftràrcscu (mai des : fucà-rcscu) adj- = sftrac, siri-cftcios 416.
Fucnrinfi sf.=vatrà sub cer liber ; 136,„ 182, 228,268,., 380.
Fudùl adj. = fudul, màndru.
Fudnlescu (mlcv>) vb. IV = ma fudulesc,mft màndresc.
Fudulca{& sf.=màndrie ; tru-fie; fudulie 170.
Fudnlic sf. = fudulie.
Fiujitft sf. = fugire, fugft; ni-fu(j,ità gine dc-aclò = nefugit bine de acolo 110,.
Fug vb. IV [Indie, pres. fug, fudi, fuefe, fudìtn (?i vd'mi) ; fuditi (§i vdifi}, fug. Imperf. fudcàm (§i vdeam) 3,; Perf. fud'n (?> vdii 6„ ; fud'ifì vdif i = fugiiji 5, ; fudi §i r<f{ — fugì 337,,, 343;
  = fugirft 2„ ; Inf. fudire, fudeare, fugare (§i vdire, vdcare, vgare), Part. fu-dità (?i vdità), fugata (§i vgatà 486 ; aveà fugala = fugise 260„ ; aveà fudità= fugise 41] = fug, plec 3, 4, 17, 21, 22, 23, 34, 41, 46, 53 ; va fudi = o fi f u g i t 109, ; vai fudirà = or fi fugit 185„ ; fudi, fudi — mergi intr’una, tnergànd mereu 27u, 4,„20,48,, 76,; fudeà calli di micà lochi j-bea niorl'i = fugià calui de rupeà pftmàntul; fu. giuda, fugi'ndalui — fu-gind 90, 312,g. De aseme nea: fudinda, fudindalui'
OLOSAR.
599
Fugasf.=fuga, piecare, mers; <i> Hg. **, 12jj, 69, 108; fuga-fuga—iugìnà, fugind 70l5; s-fri'msirà di fugà= s’au rupt fugind, au rupt pàmàntul fugind 185«.
Fug-alaga sf. = fuga, intr’o fugà 12«, 72„.
ITul'òr sn. = fuior, caier de lànà albà.
Fimi sn. = fum 161 ; 1° are funiuri in cap = are gàr-gàuni in cap; 2' si-l' l'ai fumlu ali Mari = s’a dus Mara, a §ters-o 48«; l'a-V fumlupritpoarlà afoarà= §terge-o prin poartà afarà 80,« ; catta oaspifi, là aña fumlu=cauta oaspe(i, ia-i de unde nu-s 80,,.
  Fumeale, Fnmel'e sf. = familia, copii 6*8, 17„ 24,, 34, 65, 162, 233; farà fumel'e = fàrà copii 172,t ; un jar di fumeale = un jàratec de copii, o spuzà de copii 90,8 ; fumeal'a-al X>amà =copii nebunatici 455,«; pi. fumèl' = familii (nu §i cu sensul de: copii)
  Funda sf. = mot. canai
  Fundu sn. = fund 31,„ 72,«, 172,„ 257„ 368.
  Fundutòs adj. = s tufos 231,„ 348n.
  Fune sf. = funie 98„ 158 ; ca fel' di pri funi = ca cei de pe funie, ca saltimbancii 107,«; va ascàpà di coardà fi fune=và scapa de sabie §ispànzuràtoare 168,n ; tunea fi sàpunea = spànzu-ràtoarea 406,«.
  Fantina. Vezi: tintina.
  Fur vb. I=fur 19, 40, 55, 60, 61, 357; 8- fura amiràlu = sa hoteascà pe imparatul,
   sa fure delà împâratul 308,«; ti tara ditr-ocl'i= te fura din fafâ 308« ; 2° pinâ s-lu furâ somnul = pânâ sa adoarma puante! 16,« ; l-furd somnul = a-dormi 157,«, 309„; 3° da pine a furlor=este necin-stità 346,«.
Furarcsf.=furare, hotie 313„.
Fur sm.=hot, fur 21, 22, 23, 86, 87, 109, 176, etc.; fur xiü = hot straçnic, fur incarnat 308,«.
Fura-oàuà-di-sum-clo£e, n. p.
   Furà-ouâ-de-sub-cloçcà, (a fi : hot istet) 461. 462.
Furcâ sf. = furcâ 95, 127,, ; nu-ï furcâ fi scamnu — nu’i furcâ §i darac), adicâ : nu-i lucru femeesc 201„.
Furculita sf.=furculità 122u,
   134,,«, 499.
Fure-ca (s-fure-câ), Furcâ = dacà (ad lit : de ar fi ca) 78«, 157«, 181„, 247, 384„, 399,«, 478u.
Furlànl, nume propriu de bârbat 346—350.
Furnà. Vezi: furnu.
Furnigantc sf. — neamul fur-nicilor 11„, 297«, 476; gre-çit in text: furnicame pag. 138,«.
Furniga sf.=furnicâ 138. pi. /■«rniÿi=furnici 279,„ 295, 493; greçit : furnicà pag. 246, 247.
Furniga (amirâ) sm.=împà-rat-furnicà 11,« ; al amirâ furniga 11,,.
Furnu sn. — cuptor 108,, §i furnà sf. 419,„ 421.
Furnic sf. = pretext.
Furtie sf. = 1# povarâ, cât duce o vità (cal, cat&r) pe spinare 54,«, 67, 79«, 92,
600                    PER. N. PAPAHAGI
   103, 152, ; 2® greutate, sar-cinà : furtia tuta pri mini cadeà=toatá greutatea cà-deà pe mine 102„ 336,337; s-l'a furtia = sá ia greutatea 280,, ; cari-l' cà^ù furtie=dacá liseingreuiè, dacá i se rugá mult 299.
Fnrtu sn. = furt, hofie 134 ; pl. furturi 308,.
Fnrtuná sf.=furtuná, vijelie 52, 10218, 221, 251¡, 439.
Furtatire sf. = furcñ de in-cárcat caii, catárii 187,,.
Fus sn. = fus 95g, 127, 203, 301, 448, 449.
   Fnsàr sm. = fusar, vànzàtor i de fuse, (igan 203, 449. Postane sf. = rochie 5„ 37,,
     134.. , 381, 455.
   Fnstà sf. = fustà, care se | poartfi sub rochie.
| Fu?ek'e si = cartu? ; mieù-micd ... se-adrd fu§eki= màncà, màncà... de nu mai putù 308*4, 340,7.
   Fn?te, pl. fu?ti — bàtaie. Fnvlrsescn vb. IV=amenint
     298.. .
   Fuvlrslre sf.=amenintare 500„.
a
Gad sn. = prune, copil mie. Gac sf.=cioarà; pl. gài 55,218. Gaidà sf. = cimpoiu.
Galle! ?i gallee sf. = grije; ‘ intrà... tu gailei=ìncepe sà se ingrijeascà 3„. Galbin, fem. gàlbinà adj. = -galben 8,g, 182 : galbin ca }earn — galben ca ceara
   23.. , 48,4, o3„
Gàlbinà sf.=galben, monedà de aur 43,7 237„.
Gal'amàn sm. = uria? 422,
   434.. .
Gambrò ?i yambrò sm.=mire 6, 27,8, 96,7, 503. pl. gara-bràfi, g am bri 4 h gran-g'à4i. Vezi: grambò. Gap-gup! cuvànt prin care se aratá làtratul cftnilor
   14..  , 194, 298„ 497.
Gardn, pl. garduri = gard
   114, 3335, 450,,, 451; Nica un gardu aveà s-antrisarà =incà peste un gard (=un obstacol) aveà de sàrit
   249..
Garoafli sf. = garoafà 417.
Gaz sn. = 1# gaz, petroleu 383u ; 2° opaitul care lu-mineazà cu gaz.
Gàbjèu, Vezi: gibjèu.
Gàdàifc sf.=cadaef 416,,, 4.V».
G&dll vb. I=gàdil; l-gàdilù — il g&dilau 466,,.
Gàdille ?i gidìlic vb. I=gà-dii : l-gàdilicd — l’a gàdi-lat (= i-a cam pàrut bine) 3417, 51,,.
Gà^&mòl'fi = mototol 16S*.
GSeretesf.=curaj 222,„ 274s:.
Gàlàì{ adj. = negru intens, ca mura cea neagrà; cu 4eana laie-gàlàifà = cu geana neagrà negri$oarà 36g, 465„, 466,,.
Gàlba^à sf.=gàlbeazà, boa la la oi 280«.
Gàlbinare sf.=gàlbiilare, un fel de boalà.
Gàleatà sf. = 1® gàleatà (in care se mulg oile ?i care servente ?i ca màsurà de màsurat laplele) 31, „ 282,.. 299, 437„ ; 2° obiceiul de a umblà cu dràgaica.
GLOSAR.
601
Gálescu vb. IV = a se inse-niná, dupá ploaie, dupá nori: ferlu s-gáleá=cerul se inseniná (din noros sau ploios ce erá) 173,*, 174, 175.
Gál'inft sf. = gáiná 30,100,„
   232—242.
Oál'iné^ vb. I=a se gáináfá.
Gál'inát. Vezi: gl'inát.
Gáriná? adj. = gáinar, gái-nesc 224,T.
Gál'inu$e sf. Ia gáiná micá; 2° constelaba gáinu$e.
Oáráscn vb. IV = a ciripi a-surzitor (despre páseri numai.)
Gárbá sf.=tocitoare, in care se tócese strugurii.
Gárdlnár sm.=grádinar 174. Vezi: grádinár.
Gárdiná sf. = grádiná 76,„ 77, 86, 96„, 114, 463; Biné ca tu gárdina-l Dumni-</rf¿=Tráiá ca in grádina lui Dumnezeu: ca in sánul lui Avraam 132,*.
Gárgal sm. = gátlej. Vezi:
Gárgálán sn. = gátlej 109,*, 366*; lo-aruculi pi cv> = il dede pe gátlej 263„.
Gárgállcií sn. = jucárie pen-tru copii 313„ 7.
Gánnarc = flg. bani. Vezi: angirmare.
Gárn sn. = gráu 29. Vezi: grin.
Gárui$dr sn. = porumb.
Gárná( sn. = grá unte 76, 367,»; gárnú/ di gárnúf =gráunte cu gráunte203„, 449,7.
Gárvélü 9¡ gárávM'ií sm. = mierloiu.
Gázctá sf. = monedá de ara-má fárá valoare: el nu a vea tiifi gázetá, = el
!    n’aveá nici pará chioará
.    237,».
I Gi! interj. arátánd sune-tul cánelui, cánd trage, mugeánd de haina cuivá 14u.
   Gibjéií (gábjeü) sm. = ar-bust, tuf á de j nepi tari 181,,, 295„ 466.
   Gidillc, Vezi: gádilic.
   Gigáñós adj. = gáunos.
I Gilí! = gih! nu <¡Xse gih! j = n’a zis nic; gih! n’a zis nimic 371*; nu carlina i ne gih ! = nici n’a crác-nit, n’a zis nici pis! 406,, 469„.
   Gil-gil = cuvánt o n o m a t. dupá sunetul produs de cevá lichid, cánd e dat pe gát 90*.
   Ginbj sm. = om de nimic, secáturá 107,,.
i Ginusescu vb. IV = spoesc: li ginusl vásili — (le spoi vasele) o sfeeli ráu de tot 122».
   Gir = sunetul produs de un obiectoarecare 100,7,341,0, 375.
                                                                      • Giscá sf. = gáscá 37,, ,«, 436.
   Glap-glap=aratá sunetul de |    inghitit cevá pe apucate,
     pe grábite 338*.
, Glar adj. = prost, netot 3,»,
,    23,„ 42, 80, 229-232 ; fem.
                                                                    i glava do,,, 73,,, 290; a g lar luí: tiñe l'-aspuúí I calea $-el l'-u da valea =
I prostului: tu ii ará(i calea i    (dreaptá) §i el apucá pe
     vale 230*.
   Glaru-liijár adj. = ugoratec, u§urel, prostánac 53„.
¡ Gláp-Gláp !=gálc, gálc, (cánd dai cevá pe gát) 340.
I Glápucscn, glipuescu vb. IV
602
PER. N. PAPAHAGI
  = dau pe g&t, ìnghit ; li glàpuì—le inghiai, le dete pe g&t 338», 404; glipuì ña rea = tocà (= m á n cà) mierea 104,,; o-aveà gli-puità=o tocase (=o inghi-tise) 105„.
Glàpulrea sf. = màncarea pe gràbite §i pe apucate 340,,; casa nu se-adarà cu gli-puirea tul fe-afl&m=casa nu se [ine (= nu dureazà) tocànd ( = inghifind ) tot ce aflàm 104„.
Glàrcn{à sf. = prostie, nebu-nie 329.
Glàrcscu a d j. = nebunesc, prostese.
Glàrescn v b. IV = innebu-nesc; mà prostese; vrea glàreascà=ar fi innebunit 127,j.
Già rime sf. = prostie, nebu-nie 54,5,65„ 68,„ 78,80 etc.
Gláru^cu adj. = prostut, u§u-rel 53„.
Glàràuic sf.—gura, capacul, prin care ne introducem in pivni(à din odàiie catu-lui 341,8
Gliéü adj. = crud, necopt.
Glindisescu vb. IV=petrec, mà desfàtez 319.
Glie = gàie! interj. 318.
Glip ! = gàie ! aratà modul de a inghitì cevà dintr’o-datà, pe d’intregul 104,5, 237, 458,,.
Glipiicscii. Vezi: gldpuescu.
Glìpulrca, Vezi: glàpuirea.
Gl'ein, sm. = ghem 21, 1008, 167,„ 299. pi. gl'ame, gl'e-murì; la Fárperoft: gl'eñi §i laVlaho-Clisura: glomuri.
G l'e{, p Ì.gl'afd sn. - ghia [à 171 ; cu gl'àfdle crustal = cu ghepirile ca tupirii 281,,.
Gl'inàt sm.=gàina( [la Fàrg. se zice : gcU’inàt), pi. gl'i-nàft — gàina[i 291, .
Glìndà sf. = ghinda.
Glìnduràsf.=glandulà; scro-fule.
Gl'inèd vb. I=a se gàinà[à : z-guinarà = se gàinàtarà 2Ó4,g, 451„.
Gl'omsn.=ghem.Vezi: gl'em.
Goadà sf.—loviturà, isbiturà
  353,7, 374, 454u.
Goalà. Vezi: gol.
Goal'à sf. = gàoace. coaje.
Gog, n. prop. 24,», 25.
Gol, pi. gol', fem. goalà, pi. goale= 1° gol, nud; 1° muniti va 8-arminà gol f-criii = muntii vor ràmàneà goi §i pustii 17,» ; cu miiile goale = cu mànile goale 184,7 ; 2° gol ca tuie Ha = gol-pu§cà 360,#; 31 Ani nu 4UÌ line, va grescu goale ? = Ci nu gànde$ti, se poate sà vorbesc fleacuri ? 81„; 4# nu-l' si micà goalà = erà de treabà, erà voinic; nu erà de glumit cu el, nu erà om de rànd 136,., 491u ; 5" gol-gulifàn=gol peste tot, in pielea goalà 87„ 293 ; 6“ micàm pini... goalà — màncam p&ne ... goalà, numai pfine 147,,. 181, ; ti pine goald-l dai ? =numai pentru o pàne il dai 212,,; mapi afeà cosà goald aveà = numai acea casà unicà erà 244,.
Gòngalà sf.-=màlura din gràu, nigte bobine negre $i ro-tunjoare din gr&u 496.
Gona adv.=curànd: nà oard cama-gona = odatà mai curànd 47,, 103,,. Vezi: agona.
GLOSAR.
603
Gor^u sin. = pàr; sn. parà; deade di un gorfu uscàt, fe nu fdfeà gorfì = dete de un pàr uscat, care nu fàceà (—nu produceà) pere 280,„ 184, 185, 230.
Graia, su. = graiu, vorbà, cuvànt 1317, 25,40, 170; pi. grae 78„, 201„, 247,7 ?i gràire 43,„ 61„ 398,6 ; 1° s-nu da graiu—sk nu vor-beascà deloc 72 ; gravi nu grea = nu vorbià deloc
   72,, ; ninga ni-grit g'ine grailu — nesfàr§ind incà vorba 20,, ; 2’ NÌ-u cd s-nu-Ai cada grailu m-padi = Mi-e cà n’oiu fi ascultat 37,8; 3* vine grailu=vorba vine 364, ; 4” Dorlu a tor cu graìu nu si spuneà, cu cundil'ù nu si scrià — j Dorul lor cu graiu nu se ! spuneà, cu condeiu nu se 1 descrià 319,; 5° cu graìu di moarti = cu limbi de moarte 42„ 112,.
Grailu-Marc sm.=A doua in viere 56.7, 93,0.
Graiubò, pi. grambàfì (gratn-bì4ì) §i grang'à(f,i=mire. 72, 295. Vezi: gambrò
Graniti sf. = slovà, literà, carte; tu carti grami Idi --in scrisoare slove negre 36„ 246,,; s-lu nveafd fi-corlu gràmale=sà'linve\e pe bàiat carte 187,,; aveà sivdàlu a gràmatlor—erà indràgostit de carte 187
   358,7.
Gramèn adj.=nefericit, biet ; gramenà = biatà, neferi-cità 429„.
Gràmustc sf.=Gramoste, nu-mele unui sat romànesc in
  muntele cu acela§ nume 14—18.
                                                                    Gras adj. = gras 186, 390,,.
                                                                    tìràdlnàr sm. = gradinar 9. 155, 174. Vezi : gdrdinàr.
Gradini sf.=grádiña 9, 76,„ 372. Vezi: gàrdind.
Grimadi sf. = Gràmadà, ruinà ; pi. gramàdi— gra* mezi §i ruine ll,g.
                                                                    Gr&inatlc sm.=secretar 364„.
                                                                    GrìUuustcàn sm. = locuitor din Gramoste 14„, t7, 16,.
                                                                    Gràia listinoseli adj.=gràmus-tenesc, din Gramoste 16,.
Grigline sf. = gràsime.
Grca^à sf.=l° greata, greu-tate : nà alitare grcafd.— o a§à gre il tate 4, ; fard multa greaid—i&r& multa ^routate 394,7, 195,, ; 2 'W vine greafd=\\ veni greu 2948. '
Grca(a-loclui sm. = tràndav peste Are 226,„ 3667.
Greasà sf.=gresie, piatra de ascu(it 153,,.
Grcaui. Vezi: greü.
Grci sm.=cuvànt (Albania). Vezi: graiu.
Grcndi sf =grindà 30,», 32, 271, 355: cdifù nipulùt, ca dipri grendd = se imbol-nàvì de moarte 23„.
Grcscu vb. IV=gràesc, vor-besc, róstese. Indie, prez. grescu, gretti §i gresci 75,; greapte 13, §i greasce 56,, §i grette 236,, ; grim, grifi, grescu. Imperf. gream, greai 23,„ grea 83,, ; gream, greafì, grea 7,7. Peri, grii, grifi, gri 2„ 57, 13„ 51, 59, etc.; M. c. Peri. aveàmgritd 285,8.Imperat. grea-Ai = vorbe§te-mi ’75,.,,,; <7n/í-Zí=chemat¡-l
004                    PER- R- papahaoi
   Un ; s-greascà = sà grà-eascà ^si» 2S0. Inf. grire §i greare.
Greti adj. = greu, grav; 1° l'-vinegreù=i-& venit greu, i-a pdrut ràu 12,„,=se in-tristà mult 7,8 ; 2° greti somnu l'-copfu = adànc, profund s o m n i-am tras
   36., ; 3° li'ntfidd era greti = erà bolnavà de moarte 56, ; editti amiràroana greti li'n<j,itd = se imbol-nàvì de moarte impàrà-teasa 195,0 ; 4" nila greaud = milà sfà§ietoare 198,, ; sculurd greaùa=grije co-ple^itoare, mare 42, ; pà-dure greaud = pàdure greà (=intunecoasa, deasà, greu de str&bàtut) 87,, ; 5° #?-eaiia=msàrcinata, in pozitie: o-alà$à$i greaud o làsa§i insàrcinata 1,„6,7; armasi greaud = ràrnaso ìnsàrcinata 127,8, 131, „ 205,„315,,; 0’ o lìgà (bàgli) iu greaoa=se incàpStànà
   85.. , 69,7, 92,o, 338„ ? i° el easli di greti'i — el esto din cei cu greutate, din cei cuminti 2097 ; 8° nipòi sun greiìlile = la urmà vino greul 11„.
Grij sm. §i sn. = pin ra$inos din care se extrage zada 204, ; cap di grij = cap tare, incàpatànat, indàràt-nic 120,,, 204,.
Grìndina §i Grliidinc sf. — grindinà, piatra 102, *,167„ 251„ 281,7.
Grip sn. = undità 84u, 163I#, 154.
Grirc §i Greare sf. = gràire.
(Jritfi sf. = graire, strigare, chemare ; nu aftiptà grità
I   doaüâ ori=nu açteptà si
j   i se spuie de douâ ori 458« ;
:   unâ gritd=cum a vorbit.
:   indatâ ce a vorbit 68».
I driva, nume propr. 195, 1%
•   etc.
   Grill sn.=grîn 11„, 100, 2%,
'   297 ; oa s-hi mîcd yrhilit
i   = vrea sâ’mi münânceco-
j   liva, vrea sa ma omoare
i   60,8 î Bre ! I' - m î cà m
     grînlu = Ei ! îi mâncarâm |   chiar çi coliva, adicâ : a mû-
     rit deabinele, s’a isprâvit eu el 111,7.
   Grînù^ sn.=grâunte ; gnm{ di grînùf = g r à u n t e eu gràunte 11.
   Grit=sunetul produs din ro-' sul a cevà, din mânearea buruenilor de vite 102,.. j   365,,.
1 Groapà sf.=groapâ, mormân:
I   22,,,,,, 1î2s, 195„. pl. grol
!   §i (Groupe, nume de looa-
!   litate).
i Gros, fera, qroasâ adj.=gre~
I   24,, 80,o,'106, 127,„ 200 : 1
     erà cama groasâ tu tti mt< j   =erà mai greoaie la inint»-
I   358,2° tâl'à groasi c»
     a«?t'«=spuneà la palavrt eu bâtrânul 209,,, 3465.
   Gros faros) sm.=piastru, leu i   vechiu, pre(uind 20 centi-
     me 32.0, 34„ 43, 67 ,. 07 .
     148,., 208„.
   Grunda sf. = grund, bucai.i i   (dezahür,sare);pl. grnu>.)>.
     grande 28,7.
   Gruiiare sf. = grohâire, gn-hait.
! Grunii sn.=bârbie 222,,, ris,’, 315.
   Guôilic sf.=creçtet, vûrf (< i. -peçi, Moloviçte.) i Gugfts sn. = glonte 487.
/
I
GLOSAR.
605
Gugu-(¿ágá, numo propriu 353=357.
tragabas sm.=primar 187. Gugámitc — gogiamite, cát I de mare; s-fea(ic^featá= I se fácü fatá cát de mare •258,,.
Gugi lesea vb. IV—giugiulesc: u gugileasce = o giugiu-le§te 234,,; Inf. gugulire. , Gugn sm.=pigmeu, piciu; pl. ¡ gugañi 323,«.                ¡
(¿ulescu vb. IV=golesc 305«; | l-gult — ü gol! 184,4, 355; , z-guli=se goli 114„; cari ¡ s-ii gule$ti — dacá te vei desbrácá (in píele goalá) j 85j2.                        i
GulisAn adj.=gol de tot, in | píele goalá 223„, 293,347,*; , gol-gulifán—gó\, in pielea goalá 87,.
Giili$tn<M} vb. I=desbrac in ! pielea goalá. Inf. guli$i-nare.
Gul'aná, pl. gul'anáfi sm. = somn (Epir) 84, 85.
(¿umár (§í yumár) sm.=má- 1 gar30,«, 79,117,162,454-458; 1 nu $tea si mparlá pal'i la doi gumári=erá prost, de da in gropi 98,*. •
O lunar A sf. = mágáritá 102,,. (jnná sf.=blaná 10526, 271*,.
O ara sf. = lu gurá 4, 9, 22, 30, 68, 86, etc.; 2o gurá di puf = gura pu^ului 8 8; 3“ zg'ileá cit lu ncápcá gura =tipá din rásputerí 119,«, 131,;49 A§tiptá tuten-gurá ca vira puil'ü orbu = A§-teptá totul deagataca puiul orb, ce n’a deschis incá ochii, caro este incá plápánd 366,; afteaptá n-<7«r<í=a§teaptá totul dea- . gata 7„; 5° lo-a§tiptá cu i
   gura cáscatá—il a^teptau cu nerábdare mare 7,, 79,,; armásirá cu gura cáscatá (=háscatá)=rámaserá uí-initi 93„, 132„ 6728 ; 6’’ cu gura nu va-l' grescu = cu gura n’o sá’i gráesc 75,; nu-$i grescu cu gura = au intreruptrelatiiie; 7°$-cur-má di la gurá = se lipsiá de máncare indestulá, nu máncá indestul 162,*; 8o nvirinát, cá nu-V si bágá fivá n-gurá = intristat, cá nici poftá de máncare nu aveá 39„ ; 9® s-no-aibá gurá frafl'i = sá n’aibá cu-vánt, sá nu poatá gási pretext fra^ii 47,,; 10° Are gurá pinea? = vorbe¡$te pánea 229„. 72„ ; tute era cu <7wm=toate erau vor-bitoare 284,,; vorbitor, názdrávan 108, 109; va-(Í da $i gurá — i(i va da §í gurá (=te va face sá vor-be§ti) 194,,,,,; 11° lo-agum-sirá cu gurá—il ajunserá, íl apucará in via^á 42427.
(¿urgid a sin.—piatrá (rotunda) ; cocolo§; gurá de ul-cior.
(¿urgul'utos adj. = rotunjor, rotund 401S2\mincuná gur-gul'utoasá = minciuná ro-tunjoará (=care nu se pri-cepe, cá-i minciuná) 369,,.
(«urh'ij vb. 1=1“ a gu(ái; 2C vuiesc: Bagará atuuifea s-gurleaej-á ápili = ínce-purá atunci sá vuiascá (pu-ternic) apele 50„ 221,; ííu garleará máfile di foame '= imi chioráie, imi gáráie mátele de foame: a aveá foame grozavá 4617, 9228,
  133.,, 161,9.
606
PER. N. rAPAHAGI
Gurlidare sf. = 1° gutaire; 2° vuire ; 3° gàràiald.
Garitta sf. = boalà de porci. Gurmdd sm. sn. = gàtlej
   213.. .
Gurfìèd vb. I = scotocesc, scormonesc 136„; Inf. gur-nare = scotocire, scormo-nire.
Gusàc sm. = gànsac, gàscan (Veles, Cociani, Scopia) 177.
Gusgunipscscu. Vezi: guzgu-nipséscu.
Gusta vb. I = gust, a gustà
Gusta sn. = gust, chef, dis-pozi^ie, bunul plac 16,g, 19, 180«, 356|#.
Gu§e sf. = gàt 2«, 47, 50,, ; 1" singur s-te-ai pri gufi — singur sà’ti porti pacatili 86, ; s-nu-l am pri gufi =sà nu’i port pàcatul 99,,; 2° nu mi loa{% pri gufo— nu mà nenorociti, nu và faceti pacat cu mine 10,0; vrea mi l'ai pri gufi = erà sa ma nenoroce$ti pe nedrept 97„ ; nu mi l'a pri gufe = nu mà nenorocì
   176.0, 178,, 243,„ 345« ; 3° f-lo cale a di gufi = se pomi pe drum (= se fàcù frate cu drumul) 125,, ; 4° f-u Va di gufi = o apucà de gàt 43,'g, 88,5.
Gntunc sf. = gutuie 465.
Gntunita sf. = gutuie micà.
Guidali sm. = gutuiu.
Guva sf. = gaurà 4, 38, 47,„
      55,, 434 etc.; 1® acafara guvile=au apucatgdurile, au fugitcare incotro a pu-tut, au tulit-o la fugd 29,. 112to, 249,„ 323,«; 2* Tru palru sute di guve se-as-cumse = s’a ascuns in pa-tru sute de gduri 239,,; 3* aved fapta nd guvd nlro-apd = fdcuse o gaura in apa (= fdcuse nimic) 66,»; 4° tu guvd di farpe sd sc-ascunda = in g a u r & de §arpe sd se ascunzd 339„.
    Guvldc sf. = gduricd 351«,
      451,8.
    Guvojda sm.=l°cuiu (de pot-covit) 96,,; 2® Tutd <fwa adra guvojdi cu dinfiV— Toatd ziua tremurd de frig, (=ii cldntdniau din(ii defrig)225,0,281,,; 3 °acd(<i s-adara guvojdi di fried — incepu sd ddrdde de fried 350,,; s-adara guvojdi cu dinfiV di fried— sd ddrdde, sd-1 apuce groa-za de fried 14,.
    Guvnjddl sm.=t&pu$, ghimpe, care intrdnd in piciorul oilor, le face sd schiopd teze; boald provenitd de intepd-turile acestui ghimpe 280«.
    Guzgdn adj.=scotocitor, scor-monitor 222,.
    Gnzgnnipscscu vb. IV = scotocesc, scormonesc 42,j, 206. 279.
    Guzmdi'u sn.=mototol,strans ca un ghem, ghemuit 275,
O
G'aninndc, g'amante sf =dia- j G'atrn sm. = doftor. Vezi: mant 167,0, 253, 420. Vezi: | vatru.
  yamande.                  | G'cgd sm. = Albanez.
G'anI sm. propriu=Ioan 336. |
GLOSAR.
607
G'elìt sf. = mancare, bucate 329(7.
G'es adj.=vità neagrà, vàr-gatà cu ro^u pe la buze, pi-cio.are; l'-erà fricà s-nu
l'-n facci nìpòi g'esà J’ila — ii erà fricà sà nu i-ofacà iarà§i boacànà '(’ila 55IS.
G'esi» n. propriu de catàr (=mulà), vàrgat cu ro$u pe la gurà, picioare 300; asemenea se zice g'esà §i despre capre.
G'wlrrc sf.= nenorociro 377, (Epir).
G'iftà sf. = tigancà 36, 254.
G'iftn sin. = p'gan 13. 14,22, 23, 254.
G'Igilncseu adj.=albanezesc.
G'igàric sf.=Albania (locuità de triburile, cari vorbesc dialectul Gheghilor 99,„.
G'ìlandru sm.=cocolo? 363,7, pi. ìfìlantfrà, g'ìlandri, g'ìlanààri.
G'iintà sf. = multine (Albania.)
G'in. Vezi: viti.
Gino adv.=l° bine 2,7, 12s , 15,s, 67, 77,6; g'ini-g'ini 49,e ; di g'ine ma g'ine — din ce in ce mai bine 215,, ; erà g'ine = bine ar fi, ar fi bine 24,, ; tines-h'il g'ine = tu sà di sànàtos 83ì„ ; il' vini ca g'ine = ii pàrù bine 100,51 n>l paté g'ine = nu pàp}$te binele.o vedo ràu 73,,; cittì ntunicd g'i-«e-fl»'i»e=indatà ce inoptà deàbinele de tot 6117 ; 2° g' ine-mueàt — frumos-fru-mu^el 27,„ 48, 53, „ 80„ 115„, 1o37, 293,, ; 3 ' g ine* ma=bine insà, astfel insà 2, 4.9,20, 35,5, 459 ; 4° de-a-g'ìnealuÌ=dez\nm\Q 95,„,
   977. Vezi: ag'ìnealuì; 5° o-aflarà g'ine — au gàsit de cuviintà 302,,; 6” fac g'ine, adàr g'ine — con-sum, fac sà disparà ; tra pu{i'n k'irò l'-feafe tofi pra^l'igf ine—ìn putintimp tocà to'ti banii 39,5 ; cari u feafi g’ini pita = dupà ce màncà, dupà ce ispràvì plàcinta 90,, 102„;nt7¿ dao càrvel’i nu putùs-li facà g'ine = nici douà pàni nu putù consumè 263,; li fea^e g'ine = le ispràvì 494* ; 7° li bàgd g’ine cu nà dula intrà in relafii de drago-ste cu o servitoare 315,
G'ine sm.=binele ; s-là facà un g'ine = sà le facà un bine 207,,.
G'inea sf — bínele, ferieirea; la g'inea=ìn ferieirea 3818, 479,g, 4978.
G'ineafà sf. = bine, norocire, fericire 93,7, H4,g, 128, 363„ ; pi. g'inèfi = binefa-ceri 14810, 324, 437„.
Ginuoscu vb. IV==salut, mà interesez de sànàtate 170,,
   390,,.
G'itric sf. — leac, doftorio. Vezi: vitrie.
G'ivàscscn vb. IV =citesc 484,v Vezi: g'uvàsescu.
G izà sf. = urdà (de a doua calitate).
G'izà sm. = amendà 378,*.
G'oea adv=doarà, oare 177„ 178, 482. (Macedonia).
G'on sm. = fel de cioacà, (o pasàre) 23, 24.
G'os adv.=jos ; lo-alàgd din sus in g'os — umblà din sus in jos: peste tot, in lung $i lat 35,5 5   « dipri
   suprà, l'-la dipri g'os= il
608                    PER. N- PAPAHAOI
   iea pe subire, cu §iretenie 4320, 190s8.
G'umàéìi sn. = ulcior de a-ramà 171,, 438,.
G'uinc sf.=vas de aramà cu care se carà apà 294,0 pi.
G,aba adv.=geaba, zadarnic;
  nu di gaba=nu in de$ert v 400, „ 148,„181, 322,.
Gam sn. §i Game sf. = geam 124s, ; nà palate di game = un palat de cristal, de sticlà 1308 ; pi. sn. gamuri „281, sf. geni 222,.
Gap! sf. = buzunar (Fàr§e-„ rotii) 483. Vezi: gepe. Gejvà sf. = ibricel de cafeà, „ pi. gejvi 256,0) 257„6. Gcngà sf. = luptà.
Gepe sf. = buzunar 63 „ 76,
  92,6, pi. geìd 490I6 §i ge-puri 76,4, 77„; 1° u bàgd §-aestd cnvendà n-gepe — o tipàrì §i pe aceastà maxima bine in cap 18826 ; 2° ma j-drafl'i nu $ideà cu miiìle n-gepi=darà nici dracii nu §edeau cu mènde in buzunar, in neac-ti vitate 154,.
Gilit=sulità supere; canda un gilit arate il' tricn pii trup = par’cà un fior rece ii trecù prin corp 142,. Gil'àt sm=gàde, calàu 13,„ „ 190, 191, 502.
Gimic sf.=moschee, geamie, „ 353,,.
(¡ilrimà sm. = gloabà 136,, *• Givaricòu, pi. divaricale $i givaricàeji— giuvaericale, bijuterii 167,,.
Goanà sf. = viteazà, voinicà,
      <7imi=vase, §i: g'umuri = làutarl.
    G'urí, nume propriu 242—25U. G'nvàsescu vb. IV = citesc i   15728i 177, 246.
i
I
v
0
1   femeie in etate de tinerete I „ dela 16 - 30 de ani 446.
i Goc sn. = joc, hora, dans i   206,,, 232; cari ti bagá
¡   pri goclu aestu ?=cine te
1   fndeamnà la tóate astea V
:   cine te a{à(a sà faci a§à
|   covà 409, ; pi. gocuri=\(y-
\   curi, hore, dansuri ; c-aoafe
      nu-% goc=càci acì nu-i joc, ì „ nu-i glumà 8,.;. i Goc (joc Molovi§te, Gope§i) vb. I = joc (in horà), dan-!   sez 34, 232 ; cum si jucà
\   — cum se jucà 236, ; 1'
I   erà vira fe-l' gucà ocluí
      erà vreunul, care se ori-cepeà 456„ ; 2° iìì-m gucà fi = mi-ai jucat-o, mi-ai fà-cut-o càt de bunà 185;, ;
\   sià u g o a c à=sS le-o
l   joace, sà le tragà clapa
i   184, s ; dol'i f-o-avcà ca-f
I   gucarà hunerea un~a lattili
!   =amandoicredeau,cás’au
      ingelat unul pe altul 81,:
1   3° goacd preftul di bil'è—
      joacà popa de nevoi?, de beleà 8,,, 33,B;A*pinà f-a-!   rise di li gucà meàrile cu
      tiìsd = pànà ce o incela §i-§i bàtù joc de cinstoa „ ei 255t;.
1 Goea, Goi. n. pr. = Joi, Joi-marita 94,o. t?772, 417; de Goi pind n-Goi = de Joi, pànà Joi, o sàptamànà in-1   treaga34u.
GLOSAR.
609
Goni sf. = voinicá, viteazä, în puterea vârstei 319. Vezi çi: goanà.
Gon« sm.=l# voinic, viteaz, vrednic, flâcâu în puterea vârstei 2, 7, 14, 15, 71, 78, 87, etc. etc.; 2# mire, gi-nere, bärbat 60«, 319,, ; 3° gone-muçàt §i gone-aleptu = Fàt-frumos (pretut.). Gone (amirâcv>) = împâra-tul viteaz 11, 12, 14.
Gucarc sf. = jucare; pl. gu-„ crìrì 134*«,
Glint rca le sf. = jueärie 84,0, 495; goni, nu gucàreale= voinici, nu glumá 364,«. Gucatôr sm.=jucâtor; gued-tòr di edrß = jucátor de v cárti 428 -430.             i
Gud^t sn. — judecâtorie.      j
Gudlc vb. 1=1° cert; mi gu-dicà luta ÿ«a=toatá ziua inâ certà; 2“ judec, 17, 99*j ; farà s-mi gudifi = fârâ sâ mà judeci 350,7 ; [e-l: gudicà=care-i judecà 55„ ; gudicafï-mi ma nin-/ea=judecati-mâîntâiu 97. Gudicaro sf. = Io a certà, a !
   cicáü ; 21 judecare, jude- I _ catä 97,„ 99,7.
Gndicâtôr sm.= 1° cârcotaç, cicâlitor; 2® judecàtor
. 18lll 12, ,$•
Gurapc sf. = räspuns 11*, 167«. 493,s ; cd gueape nu-ru rfa/i=câci vài de voi, vai de capul vostru 93,„ 191,«,
. 196,«.
Gufi = cuvânt onomatopeic . 55,,.       ^
Gog, pl. <7«<7tm=l#suiç 208,,,
. 209«; 2s jug.
Gnçastru sm.= jugastru, fel de arbor 485.
Gngic sf. = pereche de boi, v cu care se arâ.
Gumbal §i ôiiuibâ sf.=umflâ-v turâ, uimâ.
Gamitàt, çi garni ta tc=jumâ-tate 17*, 55,*, 68*. 131«, 171,,, 254, 336; cd gumitâfï di oï psusirà—càci jumâtate (=jumâtâ(i) din oi murirâ 17,«; (¿tse ca eu gumitàt di boafe = zise cam eu jumâtate de voce, cam eu v sfiaiâ, fàrà curaj 206 Guniitic sn. = 1° mâsura de jumâtate de oeà, cu care se vând lichidele; 2° jumâtate (din oeà) ; 3° înjumâ-tâ(it; 4“ nume propriu: înjumâtâtilâ 105*.
Gunâc adj. s. = viteaz, voi-v nicel 332,,.
Qananie sf.=tineret, voinicie. Gunàr sm. = voinicel 270,,. Gunatie sn. = voinicie, vite-. jie 170„ 219,„ 398,,. Ganealc, fem. guneaud=voi-v nicel.
Gnneàpine sf.=jenuper, jnep , 104,7, 165,,.
Guncatâ sf. = voinicie, vite-jie, tinerete 9„ 15„ 107, v 115, 137, 246, 339, 475. Ganeseu adj.=voinicesc, vite j esc ; u uviscù lu strane guneçti = o îmbrâcâ în v haine de voinic 202,,, 445„. Gup sn.=fel de hainâ scurtâ la Fàrçero(i, care se îm-„ braeâ odatâ eu màrama. Gur vb. I = jur ; mi gur= jur 8; mi <7«mt=jurai, fâ-cui jurâmânt 13,, ; sa s-gurâ = sâ se jure, sâ jure 13,«, 6,o ; cum s-aveà gu-ralá = cuín se jurase 9«; bâgd feata s-gurà=bâgâ pe fatá sâ jure 50„,
Papahagf, Baame aromdne.
610
PER. N. PAPAHAGI
(¿turare sf. = jurare.
Gnràt sn.=juràmint 13,g, 14, 46*9, 135,4, 164*,, 2474, 297; cara feate guratlu aestu greu ca mùntile te-angrea-cà = dacá fàcù acest jurà-m&nt greu ca muntele care apasà ^87 5 Calea tuta nu scoà8Ìrà cipit tra guràt — In tot drumul nici nu
Ha ! interj. de satisfaccia fi de afirmare, de indemn fi mirare 107*8, 260,8, 495.
Ha ! = hài ! (interj.) 368*.
Habin adj.=càldicel, potrivit de cald.
Hagì=pelerin, persoanà care a fàcut pelerinajul la Ie-rusalim 398,,.
Babà sm. = prost, haihui, gurà cascà 430,,.
Hai ! interj.= hai ! haide 40B, 150*5, 366,„ 474,,.
Haide ! interj. = haide ! hai ! 448, ,*, 172; haide-haide a-gumsecdravea=ìncetuì cu ìncetul sosì corabia 1,», 88,.
Haihùi adj =haihui, fluerà-vànt, netot
Hai vidi sm.= animal (cuvàn-tul nu este intrebuintat in Aromàna, afarà de acì) 449„.
Hak'e sf. = hac, rost ; va là vinà di hak'e a cap-di-ciAlor=o sà le vie de hac, o sà-i biruie pe càpcàunii 338.4-
Baiane sf.=merit, pe merit ; halanepripìnea fe-$ mica =halal de pànea ce màncà
   463,,.
Halà, Hale sf.=l° hai, stare ; 2’ stare nenorocità; f-a-
  cràcnirà càtufi de pufin 89g ; i§è di guràt=se vàzb v deslegat de j uràmdnt 249, Gnvaìr sm. = giuvaer 292., . 296,5, 445.
Guvaricò, pi. guvaricàft fi guvaricale = b i j u t er i e 445, x ; Pórfile irà di gu-varicà(j,Ì = Portile e r a u de bijuterii 212.
  cifd sá-fí plingà hala = fi incepù sà-fi plàngà stares ticàloasà 57„; fe-l' si fafe halea ? = ce i se face halul? ce te faci? 28<»: stare proastä, stare de plàns 212s,*,, 214*; neno-rocire 350„89l8 ; suferin(à: $liu halea loclut= cunóse suferinta din partea locului 342,* ; l'i spuse ti halà n-veà feala=ii arátá ce su-ferià fata 256„.
Haidùp, pi. haldupeañí sm.= soldat ture, numit astfel in • bàtaie de joc 345.
Ham!=l° ham! aratft lütra-tul cànelui 30*, 400,; 2 nume propriu, dupà modul de lätrat al cànelui, ca sii desemne pe unul care are càni 30...
Hane sf — han, càrciumà 25.. 82, 147„, 162,327, 328; fi-cà}i di la hane = glume prostesi 364,« ; mìncumi di la Aant—minciunà gro-solanà 100,g.
Hap! interj. = ham! 69,4.
Hap-hup ! = interj. 263**.
Hapse sf. = inchisoare 315,.
Bar sm. = moarte, eh a ron
  248,,,, 115,,, 298, 299, 320. 430, 431.
GLOSAR.
611
Ilaramo adv.=haram, de ha-ram, pe nedrept ; bararne nu-l' si wicà=(haram nu i se màncà) adecà: erà voinic, erà de treabà 468««. Haraoà, Harao sf.= bucurie, veselie 5; 6««, 9, 14«; casa nu u ncàpeà di haraua=n\i mai puteà de bucurie 34T, 193, ; criscù nd palma di harauà=s’&bucu rat foarte mult 88,« ; s-umplù di ha-rao=se umplù de bucurie 75«; haraùa n-casd= nu-mai puteà de bucurie 55,«, 34, ; nu scià fi cama s-facà di harao= nu §tià ce sà mai facà de bucurie 76, „ 67« ; ma$ì haraiid erà = numai bucurie erà 50„ ; haraoa (e trapsi—bucuria ce simfl 65,; aflard casa ndreaptct di ti loa haraoa =gàsirà casa gàtitS, de-(i erà mai mare plàcerea sà te uiji 286„, 73,«; hrao= j bucurie 236„ 418.           l
Ha re sf. = insubre aleasà, 1 dar, calitate ; mare-fi easte \ harea=mare-fi este pute-rea 24,,; cu tute hàrle. = cu toate inspirile alese 206„ 299,„ 300«, 195,, ; dar dumnezeesc, char 461„. I Harge, pi. hdrgi sf. = chel- ;
   tuialà 83,«, 225.         j
Marti sf = grafie ; s-avèfi . hartà — (sà ave(i gra(ie) I sà multumiti... 123,«.       |
Hartupèxi sm. = jucàtor de i càr(i (cuvànt grecesc, ne- ^ mtrebuin(at) 428, 432.
                                                                    Hascu vb. I == case;... ahi't a§tiptà cu gura hdscatd=
   ... intr’atàta agteptà cu gura càscatà, cu dorinfà mare 79„ ; armàsirà tufi cu
  gura hdscatá=se mirará cu to(ii, rámaserá uimi(i cu to(ii 13,,; ti hdsed n-gurá — se uitau (ei) cu ‘mare mirare (ca sá auzá, ce are sá spuie) 297„; U hascu «-<7urá=sunt la or-díñele lui (din iubire mare, din dragoste arzátoare); Inf. háscare= cáscare.Vezi: cascu.
Hascu adj.=:gurá-cascá; vo-cativ: hastíe!
na$a sf.=negare, tágáduire; u feafe ha$a=a tágáduit.
Haze sf. = haz; irá haze = de haz 128„.
Hábare sf.=gtire; Io 8-l'i pi-trifém hábare = sá’l ves-tim, sá’l anun(ám 7«,; dea-de hábare—ve sti 23,„ 71,„ 113,„;2° loará di hábare— aliará, prinserá de veste 9»; 3° poaie c-are hábare= poate cá §tie 11„; nu §-a-veá di hábare — nu $tiá 177,7; di tute ai hábare= la toate te pricepi 177,«; 4o necá s-l'a virá di hábare =nici sá nu simtá nimeni (= sá n’afle nimeni) 309,; 5 o lo g'ine de hábare=auzi bine 285,,; 6’ Cindu av(j,i, hábárli al fanifacutí = Cánd auzi §tirea de moar-tea lui f anzacuchi (=- cánd auzi, cá T. a murit) 111,«,
  128., ; 7o miedri, nuhábdri =máncári,nu fleacuri 92,«,
  278.0.
Háeate, pl. háéfi sf.=pridvor 237.
Hágilik'e sf. = hagialác, pelerina] 234, 398, 399; adará ná mare hágilitíe = face o mare binefacere.
Háirlitcu, Háirlitlc adj. = de
612
PER. N. PAPAHAG1
   bun augur, priincios, favo-rabil ; una hàirlilcà = o (veste) bunà, favorabilà 1,7; hàirlitca s-fà ñ argà lù-crulu=cu noroc sà-(i fiie ! om hàirlitic=om de bun augur, neghinionist.
Hftirc sf. = folos, noroc ; cà mullí l'-vi(J,urà hàirea = càci multi ii vàzurà folosul 98j$ ; sà-t' veadà hàirea= sà-i vazà folosul 445,*.
Hálate sf. = unealtà 163,9.
Hàngàr sm., sn.=cutit màce-làresc 16,«.
H&ngì sm. = hangiu 88, 89,*, 327.
Hànatic sn. =. piata pentru han, cheltuiala dela han; prindeà s-plàteascd hànà-/¿7/e=trebuià sà plàteascà cheltuielile fàcute la han 83*.
Hàpseane sf.=inchisoare 17*; va s-kerx hàpseane = vei perì in inchisoare 17,* ; Picurarlu muri hàpseane = PàstoruI muri in inchi-soare 18,.
HàrS sf.=gratie 437„. Vezi: hare.
H&ràcòp adj. = vesel 46*.
Hàrboalà sf. = horcàit.
Hàrbulescu vb. IV=horcàiu 406*5, 494,g.
Hàrbulfre sf. = horcàire.
Ilàrg'fo sf. — zori de zi 15,
   324,,.
Hàrlòs adj. = vesel, bucuros I», 13„, 34,„43, 114, 325; lucru hàriò8=\acT\i imbu-curàtor 12i#.
Hàrisescu §i Hàrsescn vb. I V= 1® alint, bucur; no-aveà cari s-hàrseascà = n’aveà pe cine sà alinte 126,0; oc?ì 8-fi hirsefti bana =
  a§à sà ai parte de viafà 64„ ; 2° ratcv>=mà bucur: sà s-hàrisea8cà=sSi se bu-cure 38, ; s-hàriseà = se bucurà 50s, 110,,., 143, 145: Inf. Hàrisire (hàrstire) ?i hàriseare; Pari, hàrisd (hàr8Ìi).
Hàrk'escu vb. IV = sforàiu; hàrkà = sforàià 16.,.
Hàrncseu, Hrànoscu vb. IV= nútrese, hrànesc 4,,, 18>. 32„, 44, 57,„ 176; 1® casi nu hàrneà — casà nu in-trefineà (= nu cà§tigà in destul) 163,, ; 2° Aiutiti l'-u hrànì f-cama pufi'n = Pe acesta il menajà §i mai putin 458„.
Hàrscscu. Vezi: hàrisescu.
Hàrsìt adj. = l® alintat, des-mierdat; 2® bucurat; cu inima hàrsità = cu inima bucuroasà 268,*.
Hàrtak'c sf. = carte de joe 431 „, 432.
Hàrvie (?i hàrg'ie) sf. = zori de zi 158,.
Hàrzàesca vb. IV = am tre-buin|à, imi face trebuintà. germ. ¿rauche ; Vàsil'elu-l hàrzàeà f-nis un alitare san— Regelui ii fàceà trebuintà un a§à «san» 455*. : Cindu va ti hàrzàeaseà— Cànd iti va trebuì 138**.
Hàrzescu vb. IV = dàruesc 326.
Hàsàp, pi. hàsàk sm.=casap, màcelar 41*,. 157,,.
Hàsàbà, Hfisàpi sm. = ora?
  61,,. 81,83, 300,T, 333.
Hàsftpnit* sf.=màcelàrie, lo-cul un de se taie ?i se vinde carnea 307 (Macedonia).
Hà?òt sm.=Romàn grecizat (din provincia Hdfi, din
GLOSAR.
613
    Cazalele Grebene §i Ela-sona.)
listateseli adj. == de Há$i: hoard hdfuteascá=comuna hà$uteascà 1007.
HStire sf.=határ, plac 363,„
    453.. .
H&vane af. = piuli^ñ 499,,.
Hftvd sn.=cfimá ; bunul plae, chef; 9-mutreà hàvàlu—\$ì càutà de plácere 339,«.
lift zi re adv. = gata 259, .
Hftznd sm.=haznà, vistierie
    54,8, 55, 146,„ 308, 309.
Hindak'e sf.=$ant: pi. hin-ddkf 172„ 359.
Hìngl. Vezi: bàngi.
Hlrln adv. = gata: l'i stìteà hirlu = ii sta gata, a sta pe capul nostru amenin(à-tor de nioarte 288.,.
Hirst !=hàrst! aratà tàierea a cevà dintr ’ odatà 59,„
    398.. . Vezi: cirpt!
  Hoard sf.=sat, comunà, orà-
    §el 1, 2, 4, 5, 6, 12,18, etc., tutù hoara = tofi (tot sa-tul) 67„ ; acàfarà s-imnd hoard di Aoard=incepurà sà uni ble din sat in sat 57,4.
  Hoardà sf. = Is sfoara dela cicric, unsà cu catran $i care servente la intorsulcicricu-lui ; 2J sabie, spadà 174. Vezi: coardà.
  Hop ! interj. = hop! 340.
  Brand sf.= hrand, nutriment 358.
  Hrao. Vezi : haraud.
  Hrap-Hrap = interj. 120„.
  Hrdnescu. Vezi; hdrnescu.
  Hrisafe sf.=fir aurit, poleit 93,132 ; tu hrisdh'-in haine cu fir de aur 10.369,g ; tutd tu hrisafe=toatd in fir de
   aur 57,, ; perlu di hrisafe = pàrul aurit 72, 278,,.
Hrisic sm. = argintar, giu-vaergiu 351.
Hrlstò sm.=Christ; Hristolu (art.) 19, 93,7, 426 — 430;
■ Canda l'i se fea{i Hristolu ra-casd=(Par’cà i se nàscù Christ in casà), a§à de mult s’a bucurat 149
Hrisusescu vb. IV = poleesc, auresc ; s-hrisusì —se auri 203g ; Perlu il' hrisuseà— Pàrul par’cà-i erà aurit, ii poleià 173,8 Ini- Hrisusire =aurire.
Hrisusìt adj. = aurit, poleit 37,„ 59„ ; hrisusila-l' gurd =gura ei de aur 37,„ 285,,; fig. inimà : s-caflà¡e-l' doa-re hrisusita=sà cearà ce-i dore§te inima67,o,92 ,145„.
Hri$t! = hàr$t! 156,,. Vezi: hir§t.
Huhutcscu vb. IV=1° cliiuiu, strig din ràsputeri (de pe culme de deal, munte, etc); huhuli nd oarà*=dede un chiot odatà, strigà odatà din ràsputeri 260,„ 30,8 ; 2’ fi-l huhutird nauntru = ¡ji-1 asvàrlirà inàuntru 31,0; u huhuteafle tu micarea-l h'il'ù de-amird=o aruncà (cu gràmada) in màucarea fiului de impàrat 181,
Huh'e [din hu-\-Yfe !],=interj. de neràbdare 483.
Hulerd sf. = holerà 298, 299.
Ilnnere sf. = me^te^ug, ren-ghiu, trac 83, 91„ ; cà-9 gu-card hunerea un-alantu= càci s’au in^elat unul pe altul 81,; (e hunere va Id goacd = ce trac, ce dra-covenie le va jucà 307„ ; 8-nu-l' goacd vira hunere
614
PER. N. PAPAHAGI
   =sá nu-i joaco vreo festá
   449,,, 1201#.
Hnricá sf. = sátulet 161,,. llursescn vb. IV = datorez; Va-l' hurseascá al Miháli = o fl c’o doagá, o fi ne-tot 208,,.
   Házmete sf.=treabá, serviré 10,; o-aveá aspáreatá huz-metea = o cam sfeclise.se camsperiase 370,„ 475;.
                                                                     Hnziulk'ár sm. = servitor | slugá 49, 56, 57, 174, 175
H
H'are sf. = Aere 341„ 344,,, 469,9.
H'arh'lr sm.= piersic (Epir.)
H'árhirá sf. = piersicá 465,, (Epir.)
H'avrá sf.=friguri; h'evrile lo-acáfá= il apucau frigu-rile 90,,; te-aoáfá h'evrile di fricá—te apucau frigu-rile de fricá 95,„ 193,, 298,„ 319; di le-acdfá h'evrile de boafi-i=zde te apucau frigurile (= intrai In rá-cori) de voce-i 107„.
H'crsn.=l# fier!2, .88,, 107,„ 258—261, 337; pl. h'are = a) fiare, b) cátu§¡, lanfuri 288; 2J h'árile s-micá-i vi-neá=\i venia sá rupá fia-rele: se supárá foc 132,; f-micá h'árili di inate = (máncá=) rupeá fiarele de necaz 197„; h'er — fierul de cálcat; nisá va li da tute cu h'erlu = ea le va potrivi pe tóate, va aranjá totul cum e mai bine 369,.
H erbn vb. 111=1° fierb 29, „ 71„ 89,,, 166, 167; h'arse= fierse 235,0; va s-u h’erg'i= o vei fierbe 235,; aveá /¿'ar/a=fiersesel026; h'artd = fiartá 235 ; 2o h'irbeá fá-«M/'e=dormiá de a bínele 180 o; 3J T-u h'erbu—'Xi-o coc 491„; l'-u h'irbeá=(i-o fierbeá) li purtá necaz, i-o
     coceá, li purtá Sámbetele 114,0; h'irbeá pi featá f-cama multu=\\ purtá §i*mai mare necaz fetei 196,; Inf. h'árbire $i h'irbeare= fier-bere ; h'ertu = fiert.
                                                                      H'ie sm. = smochin 44,,, 45. ¡ H'icát sn.=ficat; pl. h'icate= ficaji 70,„ 90,.; 1® susk'irá dit h'icaie = suspiná din ! ad&nc (=din fica(i) 174„ ;
                                                                      uhtá dit fri'ndile dit h'icát j oftá din frúnzale (= din i adáncul) ficajilor 200,,; 2 canda f-videá h'icátile=
I   (par’cá-§i vedeá fica(ii) =
i   nu o puteá suferi de loe.
1   li erá scárbá s’o vazá 195,,;
I   3° ?-alásará h'icátile a lor
¡   tu pádure = i$i Ideará pe
     iubi(ii, pe drágufii lor :   ( = íica(ii lor) In pádure
!   273,..
I H'icft sf.= smochiná 44,,. 45,. I H'Iéí adv. = de loe 15,. Vezi:
I   2
   H'lg vb. III=infig; lu h'iífeá il ínfigeá 166„; Perf. h'ip-§u; Inf. h'itjire, li ideare= infigere. Vezi: nh'ig.
   H'il'nstru sm. = fiu vitreg; h'üasirá = fiicá vitregá ¡   193,.
   H'll'e sf. = fiicá, h'il'e de-a-tnird = fiicá de impárat; h'il'a-amiráluí = fiiea im-
GL08AR.
615
   páratului (pretut) h'il'e; di Evá=in<sé. de Evá 68,,.
H'Il in sm. = fin; h'il'iná = finá.
H'il'A sm. =• Io fiu; pl. h'il', art h'il'lu 3,; h'il'ul 174; h'il'-ñu = fiu-meu; h'il'-tu fiu-táu 21,0; h'il'-su = fiul sáu 2„ 17,o; h'il'ü = fiule 5„ (pretutindeni); 2° h'il'ü-mufát (=fiu frumos) fát-frumos; h'il'ü de-amird= fiu de impárat; h'il'ü-a-leptu (=fiu ales) fát-fru-mos; h'il'ü di vásil'é, h'il'lu a vásil'elui = fiu do | rege (pretutindeni); h'il'ü di domnu-mare = fiu de domn raare, fiu de ueam mare 417; h'il'ü di oarfin > = fiu de om sárac 387.
ll'iina adv.=in jos; ?-u deadi h'irna ng'os=&\)u<i& ín jos, spre vale 152,,, 100,5.
H'iptn adj. = infipt 172.
H'lr sn.=fir, a(á; pl. h'ire= fire, a(á 50,„ 73,102, 127„, 128; Io s-ñ¿ dal un h'ir di sari = 8á-mi dai ni(icá (= un fir) sare 26,no-aveá un h'ir de mustafd= n’aveá nici pie de mustafá 402,; doauá h'iré di erg'i — douá fire de iarbá 321,,;
   2° agumse au$lupi h'irlu ¡ di moarfe=(ajunse bátrá- j nul pe flrul de moarte), ! adecá: pe puntul de moarte, pe moarte 144,,; 3" V-ascápd baña di pri h'ir= ii scápá via(a din perieol de moarte 270,; lo-ascápd ea di pri h'ir di la spin-4urare = il scápá de pe punctul de a fi spánzurat
   366,, ; 4o H'iri-h'iri-l' si dufeá prit /rttp=flori-flori
   !i treceau prin corp 35,7, 333,5° acabará s-l'-u toarcá 4ua úiclui ma?i pri h'irlu afél Za£/«=incepurá sá’i meneascá numai via(á pliná de nenorociri 361,.
H'irár sm. = fierar Caigan, care lucreazá fierul) 337.
H'irea sf.=firea, natura, ca-racterul; acf i l'-erá h'irea = a§á-i erá firea 301„; cum lá-i h'irea for=cum
   li-i firea, felul lor de a fi
   36,,.
H'irtycscu [din: h'irit(i)sescuj vb. IV-=1° sárut (de o parte $i alta pe obraz) 151,„ 415,8; 2° scad, reduc din cevá: s-nu h'irif eased ¡iva cu vira gros—sá nu scazá, sá nu care cumvá sá se reducá cu vre-un piastru 354«, (Epir, Tesalia.)
H'lrisescn vb. IV = scad, reduc: puténu va h'iriseascá niciodatá nu se va reduce, nu va scádeá 162.0; apir-tira s-h'iriseascá = ince-purá sá scazá (= sá devie mai pu(ine) 119„.
H'lrtnrft sf. = fierturá.
H ifi §1 esen vb.IV=sunt; Ind. prez, h'iü §i (h'im, escu, esc Fár§., is,-s), h'ii (e$li, esci), easle (este, e, i, u); pl. h'im, h'ift, sun (suntu, sinto, is,s); Imperf. erám (earám, irám), eral, earái, (irái), etc.; Perf. simplu : fui, fu$i, fu, fum, ful, furá; Perf. comp, am futá; M. c. Perf. aveám futa (§i e-rám futá) ; Perf. anterior: avui ($i fui) futá; Viit. va 8-h'iü (oai h'iü, va h'iü, va s-escu)\ Subj. s-h'iü (s-escu); Imperf. s-erám;
PER. N. PAPA H AGI
616
Perf.s-am futa; M. c. Perf. s-aveàtn futa (s-eràm futa); (aceste douà timpuri din urmà se intrebuinleazi fi cu sens de condii.); Condii. prez. v r e a s-h'iù (vreai h'iù, urea s-escu) [sau in loc de : urea s-, se poate ìnlocuì cu : cara a-, s-easie-cà vrea, s-fure-cà, etc.] ; Forma II : s-furim, (s-furem), s-furi (s-furifì, z-furè$i, fi 8-furti), s-fure, s-furim, 8-furiti, s-fure ; Perf. vrea s-eràm sau s-erà s-eràm; (s-erà) rimine ne-schimbat); s-erà s-h'iù fi forma M. c. Perf. dela Subj.; Imperai s-h'ii (s-e§ti), s-h'i-bà, (las-h'ibà, as h'ibà), s-h'im, s-h'Hi, s-h'ibà (las h'ibà,as h'ibà); Inf.h'ire (cu sens substantival) ; Gerundio hi nda, h'indalui; Pari trec. fui,-à (pretutin-deni) ; eac=sunt Firf. 482 ; h'im—svmt eu 6„ 5,|t 707j 201,8 ; M=este : iii-u ardù =mi-e ràu 6,, ; nì-u foami =ini-efoame46,0, 26,„ 37 Nu f-u criparea=a& nu’ti fie grije, si nu duci grije
I! interj. prin care se indeam-näcaii,catäriica sä meargä
   300,8, ft, 413,8.
1 conj. = sau 7,„ 6818> 78», 84«, etc. Vezi: icä.
Ia (eiterte: i-a) pron. = ea (la Färferoti) 243—248 476—484.
Ibrete sf. = g r o a_p ä; z-da ibrete la duiiauä=saSi puie groaza, spaima in lume 366,
     4„; dure fi-u cu goclu = . destul fie-ti cu jocul #,. 1 153,; l'-u= ii este; sun = sunt 13,t, 378, etc.; sinto= 1 sunt (ej, ele) 213,,; sli:mi le-s vdpsite = zidurile-s vipsite 486,8; iram, irdi= eram, erai, etc. 56.58,70-72, 475-478; are futd—a. fost 177,6; s-furim io = de a$ fi eu 272,8; s-fure—de ar fi 162, 3,„ 36,, 222„; s-fu-re§i= de ai fi 222,,; s-fure f-ca-i dada—de o fi maini i 288,7.
  H'lvrescu. Vezi: h’uvrcscu. H'umusescu (fi h'imusescut vb. 1V=1° nipustesc, dau nivali 40,„ 69,„ 721T, 110j; 2° mi las de vale (in f uga, in repeziciune.)
  H'uvrescu, H'lvrescu vb. I V= sufer de friguri; huvrii= mi apucari frigurile; mi h'uvreafte=mi apuci friguri ; Inf. H'ivrire, h'u-vrire fi h'ivreare (h'uvrea-re) = apucare de friguri, suferire de friguri.
  H'uvrit, H'ivrlt adj.=apucat de friguri, care sufere de friguri.
lbrìc, pì.ibrife fi ibricurt sn. = ibric, ulcior de arami cu doui guri, una mai lar-gi fi alta mai sublire 360-Icà conj. (din i+cà) = sau 17v7, 40t, 8,141,172, 247, etc. lceani sf.=icoani 24, „ 206» : §ideà ea ntyli icoani di la bi8eàricà — fedeau ca nifte icoane dela biserici 89„.
Ieunumle bf.=economie 236,,.
GLOSAR.
617
lèi adj. = nimic, de loc 61„ 195 ; ¿¿¿-¿¿và=pentru o nimica toatà 21«, 314,; di iti fivà sa scofi pesci = din nimic sfi scoti pe§ti 74,. Vezi: hici.
Idee [§i : iSeeJ sf. = idee, pfi-rere ; s-nu fivà di tatàl l'a idee=s& nu care cumvà sfi-§i inchipuie tatfil 464«. Ileaie sf. = leac 320„. liene sf.= lighian 360, lipidi sf.= sperante 370„.
Il o sf. = co a ps fi, $olduri ; nu puteà sà-$ì fina il'ile de-arì'8ule = se prfipfidià de ràs, se tfivfilià de rds 339,„ 197,„ 364,,, lui ir adj. = blfind, domestic 143«.
Imitare sf. = umblare, ura-blet 57,9.
Imnàt sn. = umblet, mers ; la s-l'i ved imnatlu = ca sfi-i vfiz umbletul 217,
Im natie sn. = mers, umblet
   268,4, 459,4, 492.
Iinnu vb. 1 = 1° umblu 1,«, 5,„, 49, : cara imnarà, minora = daefi merserfi ce merserfi, daefi umblarfi ce umblarfi 8,0 ; 2° afilùi di imninda = aceluia care mergeà pe jos 147, ; 3° cà aclò f-imnà mintea—citi acolo iti este gàndul 43,«; mintea tut aclò l'-imnà= tot acolo se g&ndià 68; 177, 237 , ; 40 va s-fà imnd f-ltÀ'a=trebue sfi ai no-roc 66«.
Inate sf.=necaz 21«, 56,197,,; aveà inate pi moa$e — ii purtà necaz bfitrànei 22„; hi-are inaie —- imi poartfi necaz 60,8; nu-l acàfd som-
   nul di inate—nu-l apucà somnul de necaz 234.
Inimft sf = inimfi 15, 16, etc. pi. inime §i inibì 16,7 ; 1° ìnimà ¿ae=inimfi pestritfi, om rfiu 346; 2° cu ìnimà ncl'isà—intristat, cu inima indureratfi ; 3* cu ìnimà difcl'isà — cu bucurie, cu veselie 205; 4° cu ìnimà frìmtà « cu inima sdro-bitfi 193,0 ; 5° cu ìnimà ngl'ifatà = cu inima in-ghetatfi (=de friefi) 177,«; 6° fi ìnimà di kfalrà — ce inimfi impietriti 74,e ; 7° curaj : l'-deadi ìnimà= ii dede, ii fficù curaj 302,9, 396, ; il' fàfeà ìnimà a cairn— ii fficeà curaj calului 272,»; feafi ìnimà — in-drfiznl, i§i fficù curaj 122«; nu-l' feafe ìnimà— nu in-drfiznì 221,„; ìnimà, cine — curaj, céne 154.,«, 107,, 8° l'-vine ìnimà la loc --ii veni inima la loc, se limati 28910,239,9“ $-lo 'mima n-dinfi—\%\ lufi inima in dinti 125,», 222, ; IO1 l'i se-adund ìnimà cit unpu-ric — i se strànse, (~=ise fficù inima càt un purece (de friefi) 74„ ; 110 nu f-u micà ìnimà = nu-ti face sfinge rfiu, nu te amfiri, nu te sinchisì 52it, 132„, 222,„ 365,; 12° l'i intrd tu ìnimà = se indrfigosti 60,« ; W cà<f,ù tu ìnimà gònili aleptu = se indrfi-gostì de fàt-frumos 155«; 13° f-feafe di ìnimà = so induri 80«, 121a,287ltl310,; 14° s-fà si bagà mima m-pade=e& nu mai poti de milfi, de compfitimirea
PER. N. PAPAHAGI
618
   ce-(i inspirä 451,, ; 15" li' si baiò. ìnima --U tresärl inima 42,,; 16° ta sd-l scoatà j-dit ìnima ami-rdlui— sä-1 facä nciubit iji de impärat 56,0; 17® nu la si dufeà pìnea la ìnimà, maca mìcà ahorea — nu ìntelegeau do màncare, dacá mâncau separat 25,.
Iniinòs adj.---curagios 284,,, 359„, 370,,.
Insu, pi. infi -ins, persoanä
   116,,, 200m, 476; insu vur-côlaclu earà — inçu$i vâr-colacul erà 147,,.
Inçit. Vezi : es.
lnti'51 — întâiu 218; somnul d-in¿í,m--somnul profund, in deplinänesimtire, (somnul prim, indatä dupä cul-care) 36,5l 69„.
Intrarc sf. — in trare.
Intratä sf.=intrare ; und intrata -- o intrare, indatä ce a intrat 35,„ 67,„ 133,,.
Intra vb. I ; • intru 2, 4, 8, 13, 103; s-intrd di poarlä nauntru - sä i n t r e pe poartä imiuntru 2, ; 1® l-u intrâ a oàsilor - a înce-put sä män&nce la oase 90g ; l-u intrarâ a eàpilor fi glîc ! gite !... ni cor di nîseno aldsard=începurà a mâneà la iepe çi glâc! glâc !... nu läsarä pe nici una 31t, 120,, ; 2® cîndu l'-u intr& - - când începù sä-i care, sä-1 batá 30„, 32g, 299,, ; intra l -u — în-cepe sà-i dai, cará-i 135,,; l'-u intrâ pri zvered eu cumaga — a Inceput sä-i care ia ceafä cu ciomagul 124,9, 281,,. 4587 ; intrà... tu gailei f-tu cripare—ìn-
   cepe sä se îngrijascâ §¡ sá se întristeze 3,, ; 4« Te ar( ficorlu, di-fi intrâ ahi't tu dinft?—Ce are bäiatul de nu-1 poti suferì ? 56,* ; 5 cu ocl'il' intràfi tu càfcale ==cu ochii infinti in orbile
     23,,.
   Iñoarft sf. = inimioará 126,,. 146,9, 2784», 3024 ; tra s-l i j   (fifcl'idd iAoara — sà-i in-
I   veseleascä inimioara 149_...
i   [Prescurtat din: in(i-
     mi)oara.J
   lo, lofi, mine çi eu pron. eu. Dativ : a i\ia. Ini, -rii: Ai; Acuzativ: io (: Irà io - - pentru mine 453„ ; mi ntrcg' to — mä intrebi pe mine 135,8; farà d-ìo -färä de mine 131,4); mine, mi, me. Fórmele io, eu se intrebuinteazä mai cu sea-mä in Epir; fórmele io, toü çi mine in Macedonia. 3, 6, 17, 37, 56, 58, 70, etc.
   Irbòs adj.-=ierbos, cu iarbä 468„.
   frailé, pi. ir g'ilàfi sm.— er-!   ghelie 31g, 120, 279,„ 281.
     282, 370.
   Iride sf.—pustietate (locali-!   tate lipsitä de oameni)
     35,„ 132„, 193,g, 275, 276, i   315, 399.
i Isea adv. - drept 4 „ 107,:.
! 1st pron. -äst; ficorlu a if-iùi avùt - - bäiatul acestui I   bogat 18,,. Vezi: aestu.
! Isturic sf. —istorie, poveste i   167,,, 242,.
! Isnsescn vb. IV — logodesc 174, 255,; il isusirà — il ;   logodirä 129,t; lo-aveà isu-
I   sità — il logodise 142„;
¡   f-isusì—iqi logodì... 30*»s.
i Içire sf. - -- ie§ire 35,„ 314.
GL08AB.
619
Initit sf. — ieçire 312,7.    |
Itie sf.—pricinà, cauzà 128,, 322S8 ; dì nÎ8 itie=din pri-cina lui 13i, ; di mul'aresa itie --din pricina muierii i sale 474,,.                   |
He prpn. nehot. — ori ce 1,„ I 10,„ 627,68,„ 143,8 ; ifi-aliu ! = ori ce alta 84,; ifi viÿù | -- îndatà ce vâzù 24,; l(i-do pron. neh.—ori ce 24,7, 219, 244,,, 476 ; ifido </îid— I in ori ce zi 277,.            1
lu adv.=unde(pretutindeni); ! d-lu— de unde; cifra tu— in cotro ; pr-ïu^pe unde ? | etc., etc.                    I
lu-ha (§i vu-ha) interj.—ura! | 338,7, 383,.                  !
Iuk'umete sf.—autori tate (Macedonia, în oraçe)277„. , Vezi: cnKimate.               \
lui» (trebue sà fie in loc j de : Tul'u (Tullius) sau |
imbuir vb. I- înçir ; $i-l' ìm-bàirarà =$ì-i inçirarà (—po-vestirà) 51,. Vezi: tnbair.
linbngàt adj. = bogat, fértil 14„ ; îmbugatà-—îmbelçu-gatà, fertili! 18,.
Impade adv.—jos, la pâmânt
„ 20,.
Impartii vb. IV --- Vezi: i mpartu.
Impili! adj.- -plin 17„3. Vezi: |
   mplin.
Iinprostu adv. — drept, in pi-oioare 13,,, 57,.,; ñi-apir irti-proastà - - mà deçtept In faptul zilei in picioare 302,,. Vezi: mprostu.
In prep—in (pretutindeni); n hoarà — in sat (pretutindeni). Vezi: n. .
   Vuli) nume propriu 326, 327, 328, etc.
lucidò adv. —ori unde 172.
luvà [din iu+va *=-- undevà] adv. — nicàiri 29,„ 172„ ; undevà 51,,, 65,,, 177,,, 481.
Iuvaçuvà [din: ìuvà+fi+iuvàj adv.- - Io nicàiri 133,0,150; 2° prin nici un chip: nu vru iuvaçuvà s-1' aspunâ — nu vru cu nici un chip sà-i spuie 68,, ; nu puteàï s-lu cunoçti iuvaçuvà = nu puteai sà-1 cuno^ti cu nici un chip 59,„ 82,8.
Iz&ne. Vezi: izine.
Izlne sf. = voie, permisiune
   206,,, 255,; izàne 383,,.
Izvòr sn. = izvor, sorginte de apà 15,7.
Izvur sm. — izvor, sorginte de apà (mai des ìntreb. decàt izvòr) 295.
lneà£u. Vezi: ncacù.
Incalic vb. I—incalec; ai. in-càlicà-- hai, incaJecà 69,,.
Incarcu vb. I = incarc 79,, ; incàrcàl—incàrcat, greoiu
  173,,. Vezi: ncarcu.
Incàrllg'èij vb. I—incàrlig; bràfile s-incàrlig'a4& — braccio se incàrligà 15,.
Inclò adv.=incoio, departe 2„: trà$ inciò - ■ càt colo departe 69,,. Vezi: nclo. Incl'ìd vb. III—inchid 41, Vezi: ncl'id.
luci in vb. I-inchin; ahurh'ì sà s-incl'inà=incepù sà-i ile sonili, sà mo(àe 16„ ; Vezi : nel'in.
Incl'ìs adj.—inchis, 163. Vezi: ncl'is.
620
PER. N. PA PAH AGI
Incuéinètj vb. I = întepenesc de frig 171*. Vezi: neu-cinèÿ.
Indoauä, îfidao adv.=câtevà 73,„ 110,4, 175.
Indisàt adj — îndesat 48„. Indicinit adj. — râcnitor ; cu boafea l'ei îndîeînitâ= cu vocea ei dogitâ 52w. lndèï=câtivà 56,„2164. Vezi: ndoï.
îndrèg. Vezi : ndreg. îndreptu. Vezi: ndreptu. Indujesen vb. IV == îndul-cesc : l'i se-aveà îndulfitd == i se înduiciso 16,7. Iiujlnuoldj vb. I = îngenu-chez 25S7.
înfrlcusi'^vb. I~ înspâimânt; 8-înfricufà agrixde — se înspâimântau fiarele säl-batece 16t0.
In gilt im adv. = în grije, în pazâ ; calu îngàtàn s-lu aï- sä ai grije de cal 215,5. Vezi: ngdtàn.
Ingl'it vb. 1= înghit 15. Ingriñe sf. = màrâiala, cicä-lealô 5617. Vezi : ngrîne. lugriçoa adv.—în cârcfi 223,7. îngrèp vb. I = îngrop 19,4, Vezi: ngrop.
Ing'ès adv. = în jos 398, 43,,, 83g#. Vezi : ng'os. ink'isescn. Vezi: nk! is es eu însôr vb. I=însor 71,7. Vezi: nsor.
Intrèb vb. I—întreb 94,1816,
   25,0,  237. Vezi : ntreb. Intrèg adj.=-=întreg, tot 13917,
                                                                           Jalo sf. —jale 17,„ 128, etc.; doliu : u finù jalea Griva —Jinù doliul Griva 195,7. Jar sm. — jar, järatec; un
   330,, ; aestu om întrèg cu mintea întreagâ 5.V. Vezi: ntreg.
Intribaresf.—întrebare 167..:
Intunearie sm.=întunerec.
Intuneàrlcà vb. I, unipers. se întunecâ, se însereazâ : ahurh'i sîntuneàricà în-cepù sä se însereze, sä se întunece 15fl ; înlunied se înserâ, se înoptâ 141.. 235; eâ vai întunicdm a-oa(e = càci ne va apucà seara aci 8„. Vezi : ntu-neàricà.
intäpätnrtt sf. = in^epäturä ; intrigâ ; tute erà ínfápá-tùri — tóate erau intrigi 4 56»»-
InveastS. Vezi: nveastd, ni-vea8iá.
Invesca vb. III = ímbrac: are moa$a d-iu s-micá s-ínveascá = are bäträna de unde sä mänänce §i sá ím brace 32„. Vezi invesca.
învlrinàt, invlrnàt adj. --- în-tristat, trist 13„ 18, 35,,. Vezi: nvirinàt.
învirtescu vb. IV = înfftçur 1 15,„. Vezi: nvîrtescu.
învirtuçdj vb. I — íntáresc, împuternicesc ; stih'ima fu... euguràt învîrluçald —prinsoarea fu... eu jurà-mânt împuternicità 170,,. ¡
If pron.=îçi ; devine j. cftnd urmeazä un v; j-valoclu— ( îçi cere (vrea) locul 9,.
jar di fumeal'e - un ja-ratec de copii, o spuzâ de copii 90t6, 273,, 36l„ 888*,
454,.
GLOSAR.
621
«lilescn vb.IV-10 jelesc; inulta li(si)jili im'ma=mult li se jolì inima 57,# ; multu si jili = mult se intristá, se máhnl 331,B ; 28 port dolili ; 8-mi jilescu -8& fiu ín doliu (=sá jelesc) 142,«; va ti jilescu=te voiu jell, voiu purtà doliu pentru tiñe 371,„ 191,,.
•J i lire sf.=purtare de doliu.
K'adic vb. I=impiedic; s-kfá-dicá = se impiedicá 479*,. La Fár^eroji prep. in, (im, •m, n) nu se pune inain-tea verbelor: vef (in loe de: nvep), sor (in loe de: nsor, etc.). Vezi: nkadic.
K'àdin §i K'àdine (mai rar) sn. = afà subire 167„.
K'àdicà sf. —piedicá 381,,, ,0.
K ale sf.—piele 32,2, 205, 207, 278, 459 ; pl. kel' = piei 391w ; 1° cripà tu kale — plezniá de necaz 399„; 2° pe-V poate kalea—ce este capabil 195» ; 3°fe-l' trapee kalea^ce a suferit 199,,; 4° cari vrea sá ftibá... dpi par àpi il' fape kalea ? = cui íi pàsà... de ce este espabila (ea) ? 374, ; §lea dpi paràpi W tapi kalea = §tiá cate parale íi pre-tuegte pielea, §tià de ce-i capabilà (ea) 301*,.
  K'aptin vb. I=piepten : va-úi kaptin=ìmi voiu pieptànà 441„; f-kiptinà peri1 i = i§i pieptànà p à r u 1 88„ ; s-kiptinà=se pieptànà 78, 75 ; il kiptind = il piep-tànà 212„; s-k'iptind = se pieptànà 247,*.
    Jilit adj. —- jelit, indurerai, amàrit 163, 324 ; in doliu: moa?a cu auliti armàsirà jilìpi = bàtràna §i mo§ul ràmaserà in doliu 29,„440.
    Jllòs si Jil'ès (mai des) adj.-— duios, jalnic 26„ 88,* 121», 314*g.
    Joc. Vezi : goc.
    Jujul sm.—jiganie 157 —160, 181„.
K
    K'àptinc, pl. kappiói sm. = 1° pieptene 4„, 48, 261; 2° pieptenii cu cari se trage làna §i cari se a$eazà in darac (=arom.: scamnu).
    K'àrdire sf. — pierdere, pier-zaro.
    K'atrà sf. — piatrà 16,,, 20„, etc. Gen. o kàtràl'ei—pie-trii 70,,; pi. ketri 33,„ 62,„ $i kepiri 71,#, kepàri, artic. kèpàrle; katrà di moarà — piatrà de moarà (= de màcinat) 38,#, 167»; piatrà de ascuíit 48 ; 1° ìnimà di k'atrà — inimà impietrita 74,8 ; moa 9 a no-aveà ni featà, ni kepiri— bàtràna n’aveà nici fatà, nici ni-mic 71,#; Apà 9-ketri = N’am apà! Nu-(i dau apà=
      378,, ; ¡TU'e $-k'etri=Fiica §i pietre (= nimica) 46,,; mutrirà, ni om, ni ketre— càutarà, (nu gàsirà) nici om, nici nimica 247,,; 3° ca dipri katrà canda dà-dea = par’cà se isbià de piatrà: ii mergeau tóate in degert 99, ; 4° canda li (pisi la ketri amiràlu=par’cà vorbì impàratul in deaeri 192, ; 5’ Vi si pàrù... cà-l'
624
PER. N. PAPA H AGI
   mele v u 1 p i i in basme) ; l 104, 105, 106, 271«.
K'irKinldfi (gi: k' ir àrnica Epir) sf.=cñrámidá; pi. art /dirdmi(fli=c àràmizile
   148,.                         ,
K'iratà sm.=cornut 23,«. cu-vànt prin care se desem-neazà tot ce-i mai abject; drac.
K'irdcarc sf.=pierdere; pier-zare.
K'irdùt adj. — pierdut; kfir-dtiti le-ai tute — in deçert ì(i sunt tóate 125,,.         !
K'irire §i K'ireare sf. = pie- l rire 317.
K'irò sm.=timp, vreme 1,14, 302; k'iròu 242, 383; pi. | (n’are); 1" nu Idari ¡¿irò = nu pierde timp, nu amà- i nâ, nu întârzi6 50«, 54u; I 3° no-am &'m>=n’am timp ¡ 27s„ 2,o ; 3° tra pu}i'n k'irò I = in pufin timp 39«.
K'irturà, pi. K’irtùri (uzitat ! numai la pi.) = pros ti e, prostii 91,b, 399,.
K'irùt adj. = Io prost 34,,,
   43, 45, 67, 91,,, etc. fem. /diruta = proastà, uguricà 204, 290, 452, 453; 2» Idi-ruta tu somnu — pierdutà in somn 36,0.
K'irutft-pr&mitie sf. = pros-tànac, secò turò 53, „ 44,,.
K'isà sf.=l° infera, iad 432,,,, 439; 2° smoala, pácurá 195,;
   3° di k'isâ ç-di càtrane— nenorocità, ca vai de lume
   411«; laiu ca fc'tsa = ne- 1 gru ca iadul 120«.
K'isèd vb, I = pisez ; fi-l fdisd — îi pisà 232, ; ra-ii> k'isàÿï corlu = càci lini pisani, imi tâlciçi piciorul 131« ; l'i li k'isd oàsile= i le pisà oasele 54,,; s-li k'isea(j,à pipèr in cap — a pisàgì pe cinevà, a pe-depsì aspra pe cine và 196.: l'-adrd oàsile ca ur<fì (l kisate—ii fàcù oasele ca urzici pisate 457« ; Inf. k i-sare -- pisare.
K'iij (mi evi) vb. I mà urinez 71,„ 95g.
K'içare sf. _= urinare.
K'iÿ&t sm. = ud, urinà 95,,.
K'iÿigi sm. = tàlhari de dru-mul mare, cari umblà cà-làri gi sunt caractérisai) prin cruzimea lor 427«.
K'lt=nume propriu 82, 83, 89, 100—103.
K'itri(eaaà sf.=pietriceà ; pi. k'itriieale 138« 292, „ 410«.
K'ivnre sf. =>sicriu, cnsciug 112, 408.
K'o?e sf.=col(, unghier 384,,; dit pàlurle Idope a lùmi-l'eì = din cele patru col-turi ale lumii 290,,. Vezi : fduçè.
K'o$cu sn. = chiome, paviiion
   166,,.
K'up sn. = chiup, oalà mare, servind la muràturi 54.
K'uçè sm. = colf, unghier ; pi. k'ufàfï 40«, 41„, 86,« 98«.
                                                L
La prep.=la (pretutindeni). { Lac sn.=lac, balta mai micà La! interj.=fà ! (apela tiv ,     in locuri nalte de obiceiu
  pentru femei; no-avÿi |         16, 17, 18, 492.
  la ? =: fà ! n’auzi ?       | Lac, n. pr. de munte ìn Gra-
GLOSAR.
625
    mosto, unde se aflà ?i un lac 14, 16Ja.
Lùcriniti, Ltieirmti sf.=lacri-mà, pi. làcriài = lacrimi 17», 24„ 49, 50; lìmbidà ca làcrima — limpedo ca lacrima 33,, ; fi l loarà Id-crihle — il apucarti lacrimile 121,5 ; una làcirmd = o lacrimà 266,,.
Lae. Vezi : latti.
Lafe sf. = convorbire ; nova mutreà s-agungà làh'le— nora c&utà sti ca^te gura la palavre 283,, ; dupà (i li cruird làh'le g'ine — dupà ce se puserà bine la taifas 356,.
Lai! = mài ! o laipieurare ! = mài ciobane 19,„ 25„ ; lai corbe curbifane = mài sàrmane-sàrmane 51,; a lai oaspe=mài fàrtate, o a 8 p e te 79,e, 10 7, 135«,
    290..
Laifi adj. = 1° negru : latti ca tucìnile=negru ca tà-ciunele 1„. 23, 88», 109„; fem. lae (late) lina lae = lànà neagrà 21„, 36«, 303,,; 2* nefericit, sàrman, biet; lailu di amirà = bietul, nenorocitul de impàrat
    42., 15,,; lailu-fi = sàr-manul de el 101,, ; laea fealà—biata, nefericita de fatà 21 „, 43, 49, 62,„ 193„; ca laea ali lae — ca cea mai nenorocità 36,, ; laìl i = sàrmanii 146„ ; 3° lae =ticàloasà 283, ; nai cama lailu = cel mai pàcàtos, mai ticàlos 177„; 4* fi-iti pràxeafti cama laea = §i-mi mene$te soartea cea mai nenorocità 35„ ; s-l'i cinta cama laea = sà-i
  cànte tot ce-i mai ràu 296„ 349„ ; 5° T* lae làeafà lo-aflà. = Ce neagrà nenoro-cire dede peste dànsul 72; dii làìle di xeane = din ne agra stràinàtate 66,«; 6° Lo-aflà aclò pi fratesu ca lail'i fi ca corg'il' — il aflà acolo pe fratele sàu ca vai de lume 78„; nu pdfi' cama làile—nu pà$ì mai ràu 94, ; 7° fi-f bàgà làile adoara — $i-$i bàgà pirostriile pentru a doua oarà : s’a càsàtorit pentru a doua oarà 191,7 ; ifi bàgà làile cu feata murarlui-— se cununà cu fata mora-rului 282„ > 8° sà mvi8cù tu lài~se imbràcà in do-liu 460,„ 401,,.
Labi (amirà) — Negru-impà-rat 339, 385, 412.
Lalà sm. = unchiu 102, „ 188, 234„ 302,363,502; pi. Idli'ñi
Lainñc sf— balaur, smeu 12,7, 49, 50, 51, 113 etc.
Laiupà sf. = lampà 278.
Lantu pron. = celàlalt 6, ; 4ua lanlà=ziua cealaltà, ziua urmàtoare 12,, 35,7. 364. Vezi: alantu, anantu.
Lapte sm. lapte 152, 283„; fi lapti di puil'ü 8-càftài la nis f-lapti di puil'ü aflài = $i lapte de pasere de ai fi cerut la el, §i lapte de pasere gàsiai ; g à s i a i ori ce la dànsul 126,.
Lare sf. — spài are, 1 à ua re
  278,, 340,„ 410. Vezi : laú.
Largii adj. — 1® larg, lat 152, 172, 261,; 2® departe 70,7, 114,„ 260,5.
Las vb. I = las ; las z-<ficá f-allu—las sà zicà, sà po-vesteascà §i altul 34,, ; lasi
Papa ha gi, Basmé aromán».
40
626
PER. M. PAPAHAGI
1
   —  fie, lasà, cu toate cà 3,; l-aveà làsatà — le làsase
   40,7. Vezi : aids.
Laspe sf. — noroiu; dii làskH
   —  din noroaie 156,,.
Lat adj. — làut, spàlat 141,4.
Lau vb. I — spài 21, 410, [Indie, laù, lai, la, làm, lofi, la ; Imperi, lami. Perf. lai. Perf. Comp. am lata]; duse s-la mà-sa m-vale--merse sà spelo (rufe) ma-mà-sa la pàràu 87,4, 63,; s-u lai — s-o speli 21„ ; s-ti lai g'ine-g'ine ■. - sà to speli bine-bine 77,, ; sa s-la~sà se spelo 9„ ; il là ^=il spàlà (làuà) 212„; s-là — se spàlà 247„ ; si là fi se-aspilà — - se là si se spàlà 5„ ; lat spàlat
   141.. .
Lavà sf — sgomot, larmà 36,„ 159„.
Lavdà sf —nume de sat lo-cuit de [àranii numidi: co-pàciari; oste a§ezat intro Avela §i Tiste, in Epir
   230.. .
L&càrmèij §i làcrimèjj vb. I
   —làcrimez ; n u-n i làcàr-meaefà— nu làcrimà 441,g, 439; làcirmà---làcrimà 2207 ; làcrimè<]. -372,„ là-crimarà — làcrimarà 273,7 ; làeàrmata--cea làcrimatà, cea care a p 1 à n s 441„ ; vine... làcrimàt - veni... cu lacrimi in ochi 163,,.
Làcrimare si làcàrmare sf. =-làcrimare.
Làea(à sf.: 1° nefericire, ticà-lo§ie,pàcàto§enie3,19,8610,
   148.. 346,,, 434; pi. làèfi nefericiri, ticàlo^ii 121,7, 196, ; fi-i làeafa fi lo-aveà a fiala -- ce-i nefericirea
                                                                       ce-1 isbise 74u;2° Innegrire
  120,.
Lflcscu vb. 1V=1# innegresc: làeà fivà—innegrià cevà, aràtà negru 102,«; Ideaste — innegreste 218,, ; lài innegrì 220, 294, ; 2‘ vrei 8-ni làefti 'mima — (vroi sà-mi!nnegre§ti i nima), vrei sà mà amàrà^ti 206,,: 3° nenorocesc. Inf. taire —innegrire, nenorocire.
Làgarà adj. — limpede ; si-r'in làgarà-- senili limpede 80,
LSgàine si làguuie sf._-supte-ranà 18,,, 253,,. Vezi; lu-gume.
Làhtàr sm.—spaimà 172„.
Làit adj.=l# innegrit ; 2* ne-norocit: laitu §i eorbul-nefericitul 129,, ; lài la nefericita, biata 127;T, 129;:, 440, ; fideàplimtà f-làità, --Sedeà plànsà (- Istovità de plàns) si nefericità 47.,; fàt7a=sàrmànu[a 13,.
                                                                     LàIStoare sf. — zi de lucru, in opunere cu sàrbàtoarr
  370,. Probabil din lat •lavatore. Ar insemnà zi in care se la, se spala, (cfr. Papahagi: Romànii din Meglenia, p. 50 : làtoari lucràtoare).
                                                                     Làtndà (si : iàlnSX) sf.- :floare pi. làlù(fi---iìori 9,„ 127,,,
  182,4, 282„.
Làmbic sf. = flacàrà stràlu-citoare 2498,
Làmblseseu vb. IV = stràlu-cesc 417.
Làptòs adj.=làptos 208„.
Làvto adj. = murdar, putu-ros 90„.
                                                                     Làvucscn vb. IV—rànesc ; « làvuì = o rànì 120,,, 121,.
GLOSAS.
627
Iiävuit adj.=ránit 376.
liea! interj.=fá! lea Cata— fá Catá 2218, 75„.
lica^o sf. = (O h r i d a) lege 166 „ 167,,.
Leagin sn. — 1» leagán (de prunci) 123,4, 333,; 2® leagán : obiceiul de a se face un leagán cu ajutorul unei fränghiianinatäde|ramura unui pom.
Leagin vb. I = leagán; fe nidri grofi s-leágáná ---ce nori gro?i se leagáná ( — plutesc ín aer) 80,,; cindu          s-leáginá =
   cánd se leagáná fagii 221; Inf. ligánare =- legánare Part ligánát,-á — legánat.
Leane sf.=lene 89, 125, 135, 366.
Leg vb. I = 1® leg 86, 87; 8-fá leg=8&-\\ leg 87; ligd
   - -legá 36,2,60,,; ?-u ligará
   - - ?i-o legará 21»; leagá leagä (Imperativ) 23„; ti-gafi-ñi== lega(i-mi 83*4; 2® u ligá = a decis 84; 3° mi leg = má oblig, má leg 139„ ; Titía s-ligd = Norocul se obligá 96,,; $i s-ligará = ?i fácurá le-gámánt49„;4® ligdpoami =a dat fructe 302,9; 5® A e-stu u ligd tu greaüa= A-cesta stárui din rásputeri, cu íncápá(ánare 69,7; Inf. ligare = legare; Part, li- 1 <7d¿,-á=legat 38, 76,,; nu h'iú ligát di gurát = nu sunt legat prin jurámánt 14,; zboare ligate—xorbe cumin(i, infelepte 304,.
lele! interj.=l° aoleo! vai! 90,4,93„ 153; o, lelemamá!
   -  fá mamá dragá ! 273;
   2® termin de desmierdare
   242, ; 3® sf. = boalá mor-talá : f-lo lelea = s’a ím-bolnávit do moarte.
Lemnn sn. = lemn 46, 53„ ; pl. leamne 21,T, 233 ?i lem-ne 235 (Moloviçte.)
Leprá sf = leprá 382,.
Lèpure sm.=iepure (Avola) ; fe flit d-iu arsavi lèpurli ? =ce ?tii de unde vine norocul? 85,,. Vezi: l'épure.
Lc$e sf. = le?, stárv, mácel 120,„ 283,„ 493.
Llgáturá sf.=legámánt, legá-turá 45,», 104„ 247,„ 277.
Lilice sf. = floare 25,„ 215, 291, 319, 321.
Limáreafiá sf.=guler de hai-ná458,\$-acáfd limáreaoa = se íngrozl 303,
Lirnbá sf.= limbá; pl. limbe 11, 30, 50, 51, etc.; 1° cu limba scoasá di curmare =foarte obosit, mort de o-bosealá 27,4,48,,; imná cu limba scoasá = umblá do nu mai puteà, (=ín grabá mare) 251,,, 166,7, 187, ; 2® cu lirnbá di moarte — cu limbá de moarte 163,242; 3® L-aprease limba perica muncitíntr’atáta,s’acáznit a?á de mult 497,, ; 4° s-añá cu lutelimbile di priste loe anvifale = ?tià, pricepeá tóate limbile de pe supra-fa(a pámántului 9„ ; 5 ® scoase limbe-limbedifoc= scoase flacári, flacári defoc 272„ ; 61 limbi-limbi si-l' si ducá gura=sá’i meargá gura íntr’una, sá fie de e-locintá extraordinará 97,,; 7° limba apá-V lasá n-gurá=a-i lásá gura apá (de poftit, de jind) 239,,.
Limbid adj.=limpede 229,, ;
628
PER. N. PAPAHAGI
   s-aflà nà tintina limbidá =se aflà o fàntànà (cu apà) limpede 33,9.
Liinbl<}tiscu vb. IV = limpe-zesc 282, ; Inf. ¡imbibire, timbrare = limpezire.
Liinnftrsm.=lemnar (vànzà-tor de lemne, care insu§i le taie din pàdure §i a poi le cara cu cai sau màgari, ca sfl le vànzà prin oracele) 161, 162, 236, 454, etc.
Liinnàroanc sf.—lemnàreasà, femeia lemnarului.
Llnàròs adj.=lene§ ; fem. li-nàvoasà 36,7, 70,„ 89, 366, 637.
Llmjenre sf.=lingere 1627.
Litigu vb. III=ling 16,o.Vezi: alingu.
Lìngurft sf.=lingurà 133; lìn-gura-ateà marm=lingura de supà, cu care se ames-tecà mancarea, cànd se gateóte 29« ; li nvifà cu lìn-gura, caapa—invà(à foar-te bine 187,,.
Llng'èr sm., sn.=farfurie de aramá 203,454,;1.
Lintc sf. = linte 131.
Lipròs adj.=lepros, care Bufere de leprà 155„.
Lipsàn sm. = moa § te sfinte 58.
Lipsescu vb. IV=1° a filipsà; 2# a trebuì ; Io s-afíá, ca un lipseapte = se afia, cfi unul lipse§te 11,,; naca lipseapte iura=nu cumvà lipse^te cinevà 70,„2,„ 34,7 ; 2° cà-l' lipsescu=caci ii trebuesc, are nevoie de eie 15,, ; fivà nu lipseapte =nu trebue nimic 40„ 19„ 56„, 284« ; Inf. lipsire = lipsire, trebuire.
Llpslt adj.—trebuincios 166,,;
   nax canta lipsita=cea mai trebuincioa3à 166,,, 167...
Liruscscu vb. IV = murdà-resc, patez; lirusìt = cu hainele negre, murdare, patate 19?.
Lira sf. = monedà do aur otomanà, pre(uind 22 lei §i 75 bani 43, 91, 188, etc.
Libili (mi—) vb. I = 1 e § i n ; va s-lipinà = vor lesina 398, ; acàiarà ... sà s-l trinci de-ari's (ari'stile, ari-deare)=\ncep\xT& ... sà se pràpadeascd (= sà ledine) de ràs45„,89l8, 117,r, 146„ 349„, 364,, ; ari dea di s-/i'pi-nà=ràdeau, de se pràpddiau 103« ; Inf. tipi-«are=le§inare; pràpàdire (de ràs.)
Lisiuàt adj.—le^inat 57,, ; li-pinàt di nimicat e—pràpà-dit de nemàncare 314„.
LI?i>r adj., adv. = u?or, usurai; ma lipoarà — mai u-§oara 180; nu s-discùmpd-rà lipdr=nu se ràspiate$te cu ugurintà 67,,, 69„ 110„; lipòr di minte = u § u r e 1 42,*; = prost, u?urel; Liporlu-lipòr, ma troarà aduktl = Pro8tu(ul-u§urel (prostut), darà indata pri-cepù 42,T ; nu-i di liporl'i =nu-i din cei udirei, pros-tdnaci 209, ; glartt-lipoarà prostànacd, toanta 53,, : sàrbàtoare lipoarà = sar-batoare, care nu se (ine, in care se lucreazà 235«.
Li^nràc adj.,=u§urel, prost 42. 44, 45.
Li?urea(à sf.=u§urintà, pros-tie 16,,. 63«, 106„, 295,,. 492.
                                                                      Ll?nrè4 vb. I=u§urez ; lipurd filarea = u$urà fata rea
OLOSAR.
629
   121., :, 3215, 372,5; li$urá= se prostl, deveni u $ u r e 1 98f»-
Uturg'ie sf. = prescurá 32, 105u, 106; eard cu minie apa di Uturg'ie curate = erá cu totul nevinovatá, erá curatá cu totul 283,7.
lilvade, pl. livá$í sf.=livade 33, 57, 92, 311.
Livft sf. = vánt stra^nic de sud 170„.
Lircmlii adj. = elegant, voi-nic elegant 85—88, 141,,, 292, 335.
Liviná sf.=nume propriu de femeie 438, 441, 442.
Linft sf. = lánü 21, 54„ 401; pl. linurt.
Li'ndurá sf.=rándunicá 217, 218. 334, 335.
Lindura?« sf. = r&ndunicá
   250.. ,
LiixJUJáseu vb. IV = má im-bolnávesc, imbolnávesc; lin<}i4i'=ae ímbolnávi
   394., ; il lin(¡i4áscu = !1 imbolnávesc; mi llndi-dáscu = má imbolnávesc; Inf. Iin<j.i4ire, Un4i4are~ imbolnávire.
Limjit, limjld adj. = bolnav, imbolnávit 54,,, 701S, 114, 291; cá4ü greü lindit = se ímbolnávi de moarte
   463.7, 195,«; Undid 56,,
   144.7, 145; limit 420 (Mo-lovi$te, Gope?i.)
Lingoare sf =boalá 469; Lo-arcd t-uná lingoare greaüd = Se Imbolnávi ráu, de moarte 64„ 290,,; nu pu-turá 8-aflá lingoarea—nu puturá sá afle de ce boalá sufere 290,,.
Loare sf. = luare; macd ari
                                                                         tra loari=dacà are de luat
  47..
                                                                       Loat adj.=luat, scfizut; loatd la fafà = slàbità la fa{à
  359.. .
Loatò sf. = luare ; una loatd = o luare 93g.
                                                                       Loc, pl. locuri sn.=l° p&mànt
  11.0. 17,,, 22,„ 68, 87; loci u cu floare = pSmàntul cu fiori 375, 381 ; Tuli mu-§utelli a loclui=Toate fru-inusetilo pàmàntului 34,, ; 21 tarà ; dìt loclu a lui= din tara sa 9,, 76„ ; tu locld=i n tara lor 146,203,; nu sun de-a loclui — nu sunt de ai pàmàntului 147„ ; 3‘ t-un loc= ìntr’o parte, undevà 19,„ 41,0; tute lòcurle=toate partile 61 „ ; 4° s-feàfird ca loclu (se fàcurà ca pSmàntul) se am&rirà grozav, 439„ ; 5° dii loclu iu feald puil'i= din tara, linde fata pasà-rile, din depàrtùri de ne-inchipuit 10„ ; (i* tu loc di = in loc de 22,8. 27,„ 50„ 67,e ; 7° pldscànì tu loc— plesni pe loc, la moment 16, ; psuseà tra loc — mu-riau pe loc 17, ; 8Ù No-a-càfà loc=nu folosià 26g; zboàrile-a lui no-acdfà loc == vorbele lui nu se luau in seamà 51,, ; 9° arideà cindu nu-P earà loclu = ràdeà, cànd nu trobuià
  96,5 ; 10° ca dit loc—ca din pàmànt: (dintr’odatà) 44,,; 11° merlu locu s-feafi = màrul disparii dintr’odatà 115,; cleile tu loc=cheile dispàrurà 310„ ; 12° aveà loatd loc mullu=se depàr-taserà (ei) m u 11 4,., ; 13°
630
PEB. N. PAPAHAGI
  fufo, di mica Zoc/tt=fugl, de prápádiá pám&ntul 250,; 14’ loclu nu lo-aveá = nu-§i gásiá astámpár 200,B, 20l,„ 437,; loclu nu
  lo-acátá=nu-$\ gásiá as-támpár 205,„ 13„ 61, 103„ 189„ 193,o; 15° ná bagá cu caplu n-loc = ue face de ru§ine 106„ ;16u lu ngrupd loclu de-ar$ini = nu mai puteá de ru§ine 97„ 43,4.
Locmae sf.=(in Ohrida); gfí-feá cu ininlea, cá acló va z-da di vira locmae=so-cotiá, cá acolo o sá deá peste vreo plácintá gata
  166,7.
Lucañic sm. = cárnat 80g.
Lucrare sf. — lucrare; Trá lucrare ficorlu lucra—He lucrat, báiatul lucrá 65,
Lucrátoará §i lucrátoañe sf. = lucrátoare, muncitoare 124, 299, 259, 300.
Lucrátár §i Luerátfmií sm. = lucrátor, muncitor 166„
  391.. .
Lucré«} vb. I = lucrez, mun-cesc 3,o, 65,4, at*
Lucru sn. = Io lucru, treabá 7,o; hiere bune = lucruri frumoase 20,,; tr-ahlÁri lucre = la aseinenea trebi 70,; 2® ocupare: nu-l' si du[cá lucru trá náinte — nu-i mergoá, nu-i priiá o-cupatia 65„; 31 chestie : §tií ¡e easte lucurlu = §tii cum stá chestia 20,. 7,,,
  13.0, 37,,; 4® lucru nu $i$tea crau!=m\ se pricepeá de loe la treabá 54,, \Nu bigá putf mina pi lucru —Yia lucrá cátu$i de pujin 71,; 5° Te mari lucru=ce mare treabá 34,,; maro lucru!
  —mare minune 74, ; mare I lucru di gone, cari s-culeà cu puil'i = ce mai- voinie, care se culcà odatà cu gài-nile,(cu pasàrile) 14,,;6'/r-ahi't lucru=pentru o nimica toatà 10,; 7® ?i-$ tnulreà lù curia = §i-§i càutà de treabà 33,; mutreà-fì lù-crulu = cautà-ti de treabà
  82,, ; PI. lucre, lucani 57,7, 166„ ; la Fàr^eroti: lùcàrà 482M, 483.
Lugrie. Vezi: lugurie.
Luguinc sf.=subteranà 18„. Vezi: làgume.
Lugurie sf. = lucru, obiect, treabà, chostie 41,,    62„
  67„. 68,g. 113, 177,, 345; cari u vi4n luguria strea-sd=dacà se vàzù la zor, dacà vàzù cà se complica treaba 10,, 178,, ; prescur-tat: lugrie 482,4.
Lng'le sf.=fcl 12,„ 44,, 92,„
  211,7.
Lujàr sm. = culcu§, vizuinS, loc de odihnit pentru animatele sdlbatece 348,t.
Liinibruscscu (lambrisescu), vb. IV = stràlucesc 74„. 212„.
Lume sf. = lume 8, 50, etc. ; oameni 43, ; ma lume nu videa—dar oameni nu ve-deau 88,; lume a tanta (nantà) = lumea cealaltà, celàlalt tàràm 5«, 37,67,; erà-l' tu lumea nanfa = dormiau de a binele 465,,; lumea ding'os=lumea de-dosupt, lumea cealaltà 158,4 ; di 4UeàÌ, c-a lui i lumea—de ziceai.cà sirote de traiu, cà tràe§te in ade-vàr 43,,.
GLOSAR.
631
[Luminare sf.=lum&nare 50,„
   253.. , 296.
Luintà sf.=nuntà; fig.bàtaie, luptà ; bifì Z«m<a=ispràvì lupta 339,7. Vezi : numta.
L-unà sf. = lunà 74, 75, 283,1( 440.
Lungu adj. =■ lung 172, 441.
L<uni, n. pr.=Iuni ; art. Lunea =luni 277.
LiiininS sf. = lumina 4, 18,0, 397( etc. ; 1° s-adùfi lunind = sa aduci lumina, sa fii de ajutor 117, ; 2° §-aveà vindutà luùina=(igi vàn-duse lumina) l§i sacrificase totul 303,0.
I<uninè4 vb. I=Iuminez 74tg, 207,278, 439.
Litp, pi. luti, sm. = lup 20, 31,184—187, 257, etc.; voc. lupe = lupule 27l0; 1° s-ti mica luplu = màncà-te-ar lupul, fire-ai al dracului! 92„, 103,„ 119,„ 208„; 2« li micà luplu /=s’au dus ! 364, ; 3° (e lup are di striga = ce dracu are de striga 307,; 4° l'-aveà intratà luplu tu mafà=il ràsbise ràu foamea 25,,; l'-aurlà luti tu pi'nticà = li uria lupii in burta : li e foame grozavà
   290., ; s-pari, cà z-bat lutivi nauntru = se pare, cà lupii se bat in burta lui,
   (a?à de mult ii gàràe ma-tele de foame stra^nicà) 46„ ; 5° futfeà di nis ca di per di lup=iugiau de dàn-sul ca de ciuma, fugiau de rupeau pàmàntul 333,, ; 6° micare... ca luplu s-u mica =màncare... vai de marna ei 340,, ; 7° cà naca pin tu sone creapà luplu — cà doar páná la sfàr$it s’or stricà farmecele, s’o im-plinì $i cum trebue 367,,.
Lupatà sf. = lopatà 347,
Lupoañc sf.=lupoaicá 121,,.
Lusa. n. propriu de femeie 458.
Luteafir sm. = luceafàr 34„; lufeàfirle di c-searà (=lu-ceafàrul de cu searà, care apare seara) 207, 279; lufeàfirle di dimneafà=\xi-ceafàrul care apare dimi-neata 207, 279 (Se crede in popor, cà arfi doi luceferi).
Lutescu vb. IV=lucesc, strà-lucesc 10,0,80,„ 318«, 384,„
  442,,.
Lutìt adj. = stràlucit 278, ; lufitlu = (cel stràlucit) sf. Gheorghe (la P e ri v o 1 e) 315w.
Luvie sf.=fel ; Invìi di luvìì = fel de fel 476,. Vezi: lug'ie.
L
L'au vb. I = 1° iau; Indie. ! prez, l'aü, l'aì, l'a, lom, loafi, Va. (Sub. idem: s-nu-V l'aü 7, ; 8-lu l'ai= sà’l iei 1„ ; s-l'a apà = sà ia apà 198, otc.) ; Imperi, loam, loot, loà : (di-fi loa ocl'iV -de-ji luà ochii, i(i intunecà
privirea), loam, loafi, loà; Peri, loai, loa§ii, lo (3,7; 8-lo dupà caprà = se luà dupà caprà 228, 11«, etc.) ; lom, loat, loará (4, 9,); Peri. comp. am loatà=am luat : nà lo-are loatà — ni l’a luat 81,,; M. c. Peri.
632
PER. N. PAPAHAGI
aveäm /oa/d=luasem; a-veá loatá loe — se depär-taserä mult 4, 57,,; Imperativ: l'a! = ia ! 62„; Con-dit- 8-l'aü=a? luä; vra (s) l'aü=a§ fi luat: not vrea-V lom ßuria lut ?=noi i-am fi luat galbenul lui 30, s-mi loare... ti nveastä— de m’ar luä de nevastä 285 ; Inf. loare — luare = lunda-ßi = 1 u á n d 324,8; loatá = luatá 296,,; 1° pri-mesc: il l'ai ?=il prime$ti? 32^; 2® apuc: lo ealea = apucä drumul lu; olle a-hurh'irä s-l'a plailu=oile incepurä sä apuce plaiul 15,„ 27,; u lo seatea = o apucä setea 35,8; s-l'a xeä-«iie=sä apuce prin sträi-nätate 49,; eit loa s-easä= cät apucä sä iasä 59„; lo apulitiile und eite und= apucä prin ora$e dearän-dul 217,; cara loará ama-rea-amarea=áaz& apucará pe cursul márii, dea-lungul márii 3552,; 3o incep: nica no-aveá loatá g'ine ci'nticlu=ineá nu incepu-serä bine cántecul 4392; 4o ß-loarä ahintá vreare= se iubiau intr’atáta 49,; 5o ß-loarä perlu de-acld— §i-au luat lumea in cap de acolo 4,4; 69 s-ná lom ocl'iV =sá fugim de aci, pentru a nu ne mai intoarce, sá ne luám lumea in cap 4„
121,,; 7o va-ñi l'ai fumeal'a pri zvercá = o sá-mi ne-norocegti copiii (=familia) 17,; 80 o lo Öaßlu di fricá =o apucä groaza 35,2; 9° 8-1'a vimtu = sä se ráco-reascä 2„; 10° lo pri nis
   = a) luä asuprä-$i; b) se insärcinä sä faeä cevä ; c) a se ingrä§ä, a se restabilì (dupä o boalä); 111 ßi-l' loarà n-cicoare = se puserä pe urma lui, il ur-märiau de aproape 154,.: 12° außäliclu-ni lo ùrèe?ili = bätränetea mä asurzì 50„ ; 13® ni lo, ni alàsn — la moment, numai decàt
   80,,.
L'äpurc §i l'epre sn. iepure 76, 320, 4612,, 476 ; pi. l'epuri 244; Pofi sà-V fa(i cor di Vepre ? Poti sà-l in-treci, ca sä-l faci de rubine y. 493,„ 495,. Vezi: l'èpure.
L'crtu vb. I = ieri 146 : il l'irtd = il iertä 75,„ 97,,.
   268,, ; mi Viridi cu pàrinfi = m’amiertat cu pàrin(ii, mi-am luat adio pentru totdeauna dela p ä r i n \ i 85«, 157,,; s-mi l'erti = sä mä ier(i 83,„ 101,, ; tra sà-V si l'artà picàtile = ca sä i se ierte pacatele 19, ; picàtile atale va s-h'ibà Viriate = pacatele tale vor fi iertate 19,,.
L'in sn. = in 443,,.
L'ipuràr sm.=uliu, care prin-de gàini, miei, iepuri 218.
L'Irtare sf. = iertare 134,,. 158,167,7,330,«; cu Urtare s-h'tbà — sä fie cu iertaro 10„ : cu l'irtarea-và = sä am iertare 146,.
L'irtàt adj. = i er tat; l'ir-tatlu = räposatul 136«: al l'irtàt = a ràposatului 243« ; V ir tata = rà posata 401«.
L'ocä, nume propriu de bärbat, familie de dräQtilar (= posesor de dàrste, vài-
GLOSAR.
633
   tori) de mo§ strànio^ la Avela 348,,.
L/nudar sin. = leu 38„ 49u, 153, 226—228, etc. 1/undara sf. = leoaicà 121.
L'afta, pi. l'ufteaAi sm.=om puternic (mai ales la màn-care), m&ncàcios mare 338„, 340„, 425„ 469.
Ma adv. = 1® mai: ma mare =mai mare 3,,; nu ma putii tra 8-aravdà = mi mai putù sñ rabde 19*, ; ma vret?=mai vreai. mai doremi 152,,,, etc. Vezi: cama; 2° iridata, cum, mimai ce; Ficorlu, ma cit av(]à di feata aislà—Baiatili, nu-mai ce auzì de aceastS fati! 40, ; Ma-l vi<]ù, l-cu-noscù = Ìndatà ce-1 vàzù, il cunoscù 9,3, 32,0 372l; 3® dacft 213,8 ; ma s-nu erà = dacá n’ar fi (pretutin-deni); 4" dar, ci, insà 1„
   2,7, 3g, 19, etc., etc. ; 5’ sau: s-ul t'aü, ma nuY — sñ-1 iau sau nu? 236,.
Maca conj.=dacü 7j, 39,81„, etc., etc. [Etimologia din conj. ma (=dar) + cà; ca §i D. Rom. dacá din da (=dar)-j-cd/.
Macàr adv.=macar, celpujin
   324.. .
Xacru adj. = inacru, slab.
Madè sm.=articol de o marfà oarecare. Tr-aki't madè= Pentru atàta treabd, pen-tru o nimica toatd 373,.
Mà^ìrc sf. — mazere 118.
Mae sf. = bunicà 27, 39, 46, 52, 71, 95, etc., etc.
Maleá sf.=màmità, mami(icà
   435.. , 488.
Mani sm.=Maiu; art Mailu 302.
Maistur sm. = metter 288,,. Vezi : mastur.
Mal, Maia adv.=o gràmadà, foarte mult ; ma là de ani = o gràmadà de ani 12,,, mal di linà=o gràmadà de làna 300,« ; mal di mu-futèfi=o muidme de fru-museti 360,,.
Slal'òt sm., sn. = màntàlutà, fácuta pe tabe §i care se poartà iarna 325e.
Mal ii sn. = maiu (obiect de lemn cu caro se bat ru-felo la spàlat) 72j,  454 —
  458.
Mania sf. = mamá 5,„ 7, 34u, 62, 150 etc.
Mama sf. = 1° màduvà din soc, din lomnul de salde, età; 2’ liranà pentru prunci ; f-earà nvi\à\ì 8-micà mamá w-<7«ra=erau obicinui(i sà màninco de a gata: para màlàiata in gura lui natàflea(a 18517 ; marna n-{/«m=-lene§; per-soanà care agteaptà hranà de a gata 367,. [Acest cu-vánt ne da $i explicaba etimologici lui : màmàli-gà, un deminitiv din mamá; cf. mutuleagà (= mutulicà) deminutiv din multi].
Ma-mare sm. = mai-marele„ càpetenia ; ni a-m arie a puil'lor = mai-m arele,
634
FEB. R. FAFAHAGI
  càpetenia paserilor 11*,*,„ /0|*.
Mani sfornami (Epir) 484,*, 485.
Mandri sf. = co^ar, staili in ! care màn oilenoaptea229,„ 501, ; La mandrà f-la eà- I fare el, mi la vitràfil e= ; La tàrlà §i la cicorie el, ■ nu la medicinfi (adicà : la j ce se pricepe, nu la ce nu ! Re pricepe) 349,*.           j
Mari, nume propriu de fe- ! meie 48„ *; fig. v u 1 p e a : kira - Mara = jupàneasa I Mara 104,105,271, 368,*. „.  !
Màrgine sf.=lv margine 1„   |
  33IV ; 2J mal : la màr4inea (lacLnì) = pe malul (lacu-lui) 18, ; màrtfinea de-a- | mare = pe malul màrii ;
  3’ dit màr4inea loclui= 1 dela capitili pàmàntului 85„ ; màr4inea lodili = la capitai pimàntului 137,* ; 4° tu màr4ini=\n 8fàr§it 35,7,90„ 1302,, 320,,; màr4inea alea4i—sfar§i-tul alege 96,* ; 5“ fideà tu màr4ini=qedeà la o parte 90j*.
Marc adj. = 1° mare 4, 1222,
  35, etc. ; pi. mari 2,„ 38,*, 61,*; comp. canta (sau: ma) mare = mai mare : cu afeà canta marea li-fureafà—cu cea mai mare u$urintà 16,, ; msà-Ì ma mari = ea-i mai mare 96, ; afeali cama màrli= cele mai mari 53,, ; la Fàr-$eroti : ma marà = mai mare 477,; 2d puternic
  13,,: vimtu »iare=vànt
- puternic 202,; 4^se cu boafe mare = zise cu voce tare 21„; 3’ mare f-unuma=
  mare ti-e numele! slavi tie 319«; 4* umplù un sue mari-mari=ump\ù un sac càt de mare 33, ; ò* cari nu s-fini a mari = care nu se ti°e mare 130„;
  6" màrii—cei mari, frantaci 156,,; ma màrl’i, cama màrii = frantaci ( = cei , mai mari) 34lt ; 7 ’ nume I propriu de munte 440,,.   |
Mare-gros sm.=tare §i mare i 9„, 350„ ;=boere§te 344,..;
  = ca pe boeri 436*.
■armar sn. §i Màrmnri sf.= ! marmuri 24,, 222*, 329. ' 331, 439.
Mártir sm. = martur 18,*.
Martí, art Marfa st= Marp 277.
Marta sm.=Martie, art Mar-ful 302.
Mas sn.=loc de mas al oiior sterpe in timp de noapte 120, [Din: maneo, mansus, cfr. mensa = measàj.
Mascar adj. = bàrbi tese 7,. 49„, 119„. 200.
■àsini §i Xasni sf. = misiini 168, 169, 410*.
■aste sf. = figuri 172.
Mastorsi sf.—Io Sganci 133„
  2‘ da di nà mastorsà di ursà = intàInetto o jupà-neasi de ursi 27,*; 3d mastersa di vulpi — mesterà, vicleana de vulpe 105,,.
Master. Maistur sm.=l° metter 288,,; Tine h'ii màs-turlu = Tu e§ti mertemi, iscusitul 248* ; 2J z i d a r
  248,7, 3d5„, ,* ; 3® ngu ca f-aflà màsturlu = v à z ù cà-§i gise^te stip&nul
  104,, 135„ ; 4® màsture — jupàne 146«; 5° Màsturu-Nicola — Jupàn Nicolae,
GLOSAS.
635
   nume ce se dà lupului in basme 27,„ 104, 105, 185, 186.
Mas», ma?! adv. = numai 3, 4, 6, 9, 36, 40, etc., etc. Vezi: mif.
Sfat, pi. mafà sn.—mat 46„, 497; 1® l'-aveà intratá lup-lu tu mafà = il ràsbise stra?nic foamea 25,,; 2" Mà-(Ue-ñi (gre§it in text: mi-file) gurlea4à~imi chio-ràie mácele (de f o a m e) 16I„; 3® maf-di 6où=biciu
   37,4, 290„.
Mavir sm.=buc8tar 179,180.
Maxns adv.=in adins 194,8, 43I27.
MS sf. = mamá ; mà-ta, masa == mà-ta, mà-sa 5^, „, etc. Ve’zi: pentru mamà-mea : mu-mea ; 1® nuràrli a l'ei : mà-sa steàul eì = nurorile ei, marna stelei (=neinchpuit defrumoase) 346 ; 2® ta sà si duca la mà-sa = spre a d e v e n i bunS, p o t r i v i t à 29u ; 3° trap$u un somnu, md-sa-l' fu — ii tràsei un somn stra§nic 103,, ; inju-ràturà 454,,.
  MSp V07Ì •
  Mddùd (miduà)sf.=mdduvd; l® cari il' lipseà midua = dacà-i lipsià mintea, dacá n’aveà minte 96„ ; 2® li bàgà tu màduà = le-a pus in cap, in minte 496lg.
  Màdnlàr sn. = màdular, partea unde se incheie capul de corp; membru ; 118,,= c i a f à 265„ 432„ ; 1® ?-lo zvere a cu tut màdulàr au?lu = se duse m o 9 u 1, se efirà 458„ ; 2® va-ñi l'aii
I zverca de-aoafe cu tut ma-dular = am sd md car de ac\ 462,; V-ift madularlu = ii ie§l (=i se rupse) md-dularul 469„.
   Mdg&zie sf. = magazin, prd-vdlie 189, 447.
   Mdlidld sm. = mahald, car-tier 85„.
   Mdhmnzc sf. = pinteni 448„.
   Mdldg&r adj. = istet, me$ter, iscusit, dibaciu 52,„ 1481T, 308- 312, 369 4.
   M&natd (scurtat: mnata) sf. =mdnd plind 76,„ 77 ; ma-ndfi di save = p u m n i (mani pline) cu sare 15,,. Vezi: minata.
   Mdiid. Vezi: mind.
I M&ncu. Vezi: mic.
   Mdnijd sf. = mami(ic8 274„
|    412, 487,.
! Mdr&t adj. = biet, sdrman 25, 27, 80,„ etc.; maratlu-ni = biet de mine 3,g, 64,,; maratlu-fi — biet de tine; m&rallu-fi = biet, sdrman de el 5,„ 130,„ 280„ ; pi. marafl'i 48 4; fem, mdrala =biata 6, 32, 45,„ 303; pi. marate 17s„, 33,„.
   Mftraze sf [tk. mardz]=dor greu, durere constants 255„ 261,„ 324.
   Mdrc&t sn. = iaurt 89„. 470«. [Gtimol. din: (lapte) ma-crat = lapte acru, din cu-vantul: maervj
   Mdrtjcao, M&njeaud sf.=mdr-ged ; \i fi s6id s-arued iu martfeao = c a r e §tid sd spuie norocul 254,,.
   Mdrcscu vb. IV = mire sc, fac mare; gura sd s-ma-reased = gurd sd se mfi-reased, sd se facd mare 274; mi mdrescu=md fu-
630
PER. N. PAPAHAGI
  dulesc, mä mändresc. Inf. märire = märire, credere, mändrire.
Märgäritare, Márgáritár s£=
  märgäritar 233,„ 291, 292.
Märil'e sf. = märie, märire, demnitate mare; märia ta 436,# ; 241lg.
Märit adj. = märit, slävit ; márite amirä! = inalte, slävite impärate 51,g; Mi-rite socrM=slävite socru, märia ta socrule 97,,, 148,,,
  156,,.
Màrit vb. I = m ä ri t 113I7, 381 ; va s-ti miriti = o sä te in ä r i t i 35, 37 ; va s-miritd = se va märitä 85, ; Indie, pres. pi. miri-tdm §i märtäm ; Imperi. màritàm ßi mirtini : Era 4na, fe s-mirlà—Erà ziua, in care se m ä r i t à 51, ; Peri miritài §i mirtài: li martàm=le märitaräm 243,* ; ma s-mirtà = ci so märitä 61,; s-nu s-miritare = de nu s’o märitä 319,, Inf. mirilare, mirlare ; part miritati, mirtati 34, 35, 36.
Märit sm. = märitare.
Mitriti? sn. = märitare.
Märinurisescii, Mänuärisescn vb. I V—inmärmuresc; ßi-l' mirmuriseà di mproßti = §i-i inmärmuriä dea’n picioarele 52,0; armase mirmàrisìt ~ rämaso in-märmurit 10„.
Märtare sf..--- märitare, mä-riti? 43„, 8o7.
Märtätoare sf. fatä mare ( — fatä miritàtoare, in värstä de märitat) 201, 221t, 333,„ 444,. In bätaie
     de joc se zice §i de fia: bátráni: mirtitór.
                                                                     Mártirie sf. - márturie 51¿.
                                                                     Máscárá adj —§trengar, má~ cáriciu, neru§inat 346, 3>
                                                                     Másrnuá, máseao sf. mase
     139.. . 232.
   Mistadle sf.—meste§ug: t-ahtare másturiVe— cu a? me§te§ug 356,8. i Mi;iti [din: má(nu)$HáJ s:
I   indnu(á, máná     drágu(i
j   delicatá 1807.
1 Má?otu sf. — m á n u | 3, (Í;> I   limb. copil.).
! Mátase sf. — mátase 50,377,. nvifali dipri bumbacun fi dipri mitisurí- invñ-tatü sá tráiascá bine, in bogá(ie 459,,.
   Mátric vb. I = hránesc din gurá (pruncul.) 366,,.
   Mátrlcare sf.=hrana prunei-lor din gurá ; a hráni din gurft pe prunci sau ca pe prunci.
I Mátriei sf. — oaie care a f j-tat ?i caro dá lapte.
   Má(ucá sf.—máciucá, ciomag 3ao#.
                                                                     Máviripscsca vb. IV —gátesc
     401.. .
   Mi vio sf. = farmec. j Mivipsescu vb. IV—farmeo: I   mivipsit—fermecat 18n...
! Mivistri sf. — vrájitoare |   52., 7 etc.
                                                                  j Mbair vb I = in$ir 134, 14S;:
, li mbdir& tute uni ci/r ¡ «na=le in$irá pe tóate una I cáte una 13,., 66,„ 92,.,: j li mbáiri=-le in§irá 50¡,; u I   mbiirará lácriíile —_ o po-
     didirá lacrímele 50,; cindu baga si mbáirá — cáud bágá sá se in$ire 279,.
                                                                     Mbar adv. = cu bine 212,;
GLOSAR.
637
  Iu calea mbar ? — in co-tro ai pornit cu bine 262.
Ibftirare sf. — inorare ; po-vestire In §ir.
ibet vb. I = irabàt; lu inbeatà — Il Imbatà 238 ; sci mbilà di moscul a lor - se imbàtà do parfumul lor 182,» ; l'i mbit& — li imbàtd 307,„.
Ibistimèn adj. = credincios 362„.
Ihitaire sf. = Imbàtare 240.
fbltàt adj. — Imbàtat; beat 118„ ; betiv.
Itbltatòr adj. — betiv.
V bfzncsen vb. I V=imi bat joc: fi mbizueaqti — i§i bate joc 109„, [din : in-\-pezà],
Hbosru adj.—talpa iadului; bàtràn ticàlos; Na-iì fi mbogra di moa$i— Eacà-o si hàrca de bàtrànà 52,„ 94,*, 95, 124,6, 302,. [Etimologia din : in-\- b o iu (—biet) -j- g(à)ru — ngr. 'iM«oj-
Xbra(à loc. adv. = In braje
Hbrà(itè^ vb. I=lmbràti§ez 3337 ; si mbràfitarà — se imbràtigarà 910. Inf. mbrà-fitare = imbracare.
Mbrum vb. I == imbrumare; Inf. mbrumare — imbrumare, acoperire cu brumd; loclu-i mbrumàt=pàmàn-tul e acoperit cu brutnà.
Hbubuk'Isescu vb. IV = im-bobocesc, infloresc: Pomlu mbubuk'isì = Pomul im-bobocl 316,,.
Xbnir vb. I. = impung cu coarnele ; fi si pdreà, cà va 8-ti mbùirà—\i se pà-reà, cà o sà te impungà cu coarnele 239,,. Inf.
  m6wirare=impungere din coarne.
Mbun, inbunè^ vb. I=impac; và mbunèà eú=v& impac eu 1437 ; afì li mbun& tute — a$à le tmpàcà pe tóate 143,2 ; s-li mbu.nà=s& le impace 129„; simbund= se impàcà 94„ 1872,; sà mbunarà = se impàcàrà 276 ; tra s-và mbunàfi — pentru ca sà và impàca(i 832,.
Mbiinare sf. — impàcare.
Mbuuàt adj. = impàcat, im-bunat 493.
Hburità sf. toiul; era tu mburita cdloàril'ei = erà in toiul càldurii 2O827.
Mbu| vb. I—impung cu coarnele (se zice despre ani-malele cornute,'^i despre bàe(i, cànd se bat in capete). Inf. mbv(are=im-pungere cu coarnele, ba-tere in capete.
Mbut sn.—impungere cu coarnele, batere in capete.
Mea conj. = ci, darà, insà (pretut.) ; mea eli vide =insà abià veni 58,, ; mea ifi z-vrefì = ci ori ce a(i vrea 60,s,     248,,.
Mea, pron. pers. Vezi: metí, ñeti.
Moao !=meau ! miorlàitul pi-sicii 22*9, ,0-
Measà 6f.=inas§9l8,31J6, 66,„ 95„ etc.; figura pri mensa = se acezará la masà 96,,.
Measi. Vezi : mese.
Meà^ttre §i mixteare sf.=cin-stire. Vezi: mescti.
Mcl'fi sm. - - meiu 11„, 139, 203, 296, 449.
Mei pron. posesiv. Vezi: meü, neü.
638
PER. N. PAPAHAGI
• Xcr 8m. = pomul mär 58,„ 174, 175, 301, 372; sn. fruc-tul märului; pl. meare, mere 114, 115, 155,„ 223, 239, 412 — 415; Io merlu se-arcdi, m-pade nu cddeä = märul de ai fl aruncat, jos nu cädeä (a§ä de mare muidme erá stránsá) 131«; 2’ ca merlu afel aro§lu = ca märul de ro^u (-- nou-nouf! frumos de tot) 211,«, 48,«; 3° li gucä meärile cu nisä—& fost in drago-ste cu dánsa 255,7.
  Mes sm. = lunä 1, 127„, 173, 259,„; pl. me§\, art. mepi'i 302.
  Moscú vb. III- -cinstesc 311,,; cart s-meascä viffW—eine säcinsteascä pe Jigani 34,,; io prinde z-vd mescu=eu se cade sä vä cintesc 83,,; wiisc?i=cinstl 162,o, 307,«.
  Mese, mease sf. =- mijloc; tu mese—la mijloc 12,; mesea — mijlocul 69; fedtili dit measi - fe tele mijlocii 477«; a(él di mese—cel mijlociu 41„ ; mesea de-amare— in mijlocul märii 3,0, 2„; tu mesea — in mijlocul 161,«.
  Méturá sf- mäturä 52, 254; cu métura s-trá^eáí, nu dädeäi di fivd ---- cu mä-tura sä fl tras (=--- sä fl mäturat) nu dai de nimic (— a§ä de inare erä särä-cia) 161,,.
  Metur sm. - = mäturar, care face §i vinde mäturi 254 — 256; mal des: miturar.
  Me^i adv. - — fie, d e § i 240,
    320,7, etc.
  Meo pron. pos.—meu. Vezi: üeü.
   Mi conj. [scurtat din a(mi! = ci, dar, insfi 246,«.
   Mlgdane sf. = ivealá ; no-arr featá tu migdane = nu *• fatá la ivea'lá 60,,.
   Miglt sm.=megidie, moneda otomand, prejuind 20 d>-piastri, adicá: 4 lei $i 4" de bani 148,    354.
   Miliálí n. propriu - - Mihail
     231., ; va-l' hurseascá al Miháli=o fi prost, o fi cu o doagá 208,,.
   Mllanc sf. = cern eal á, negrea! ñ; cásmelea mea di cdtrane j-di milane - no-rocul meu nenorocit 381:2 tu cacu kfireá miláñle in de$ert se cázniá 489,,.
   Miletc sf.=neam 11,,; mils tea alg'inilor - neamul al-binelor 138,«.
   MlliunS, luiliunc sf. --milion
     145.. , 299,.
I Millnnistru sm. = milionar
j 368,,.
i Min vb. I=mÍ9C 13,,,    15, .
     33,«, 34,„ 39«, 89,7, 158.
   Minare sf.=mi$care.
   Minéuná sf. -minciuná 81, 82. 255, 100—104; mincunea 179«; Io s-nu-ñitrapse vira mincund—sá nu-mi fi tra> vreo minciuná 79,,; 2V mine uñó $ i, de-arupeá lo-clu di mincúíñ = minci-no§i de rupeau pám&ntul de minciuni 79,; 3’ s-facñ minéúñí = sá in§ele 80«: 4° mincund di la hani -minciuná fárá sare, gogo-nea^á 100,.
   Minéuné^ vb. I=mint, in?el, amágescl63; cara z-rd mincunái= dacá vá voiu fi in§elat, (min(it) 224,,.
6 LOSA K-
639
   inclinare sf. = minare, incelare, amàgire.
Kinónnòs adj = mincinos 9„ 79—81, 104t ; io mincunòs $-tine pseflu = (eu minci-
i nos §i tu mai mincinos) sun-tem de o potrivà de min-cinomi 79,«.
Minéùs sm.=pàducel 171,.
Minduesen, Mintoesen vb. IV
   =• gàndesc. cuget 1. 11„ 21,8,40,41, 94,„ 306t. Vezi: mintuescu.
Hindnire sf.=gàndire, cuge-tare 11,, 198.
Mindnit adj. = 1# gànditor; (e pdfi di sia acfi min-duìt, canda-l màcarà d-ffurlu puil'i = ce pàti, ce ì se intàmplà de sta asà po gànduri, par’cà ii màn-carà pasàrile ogorul 69«, 201„,,; 2® om cu minte, om care cugetà.
Mine pron.=eu; mine caflu - -eu vreau ; Ac. mafì mine mi cunoafte = numai pe mine mà cunoafte 9x7 ; di mine 6,» ; agumfu ca mini fé tiu vream = ajunsei precum nu doriam 37,,.
Stinte sf. = minte, judecatà
   4,,, 96—99; 1® cu mintea ni coaptà=c\i mintea ne-coaptà 77„; 2® fcuria tu m*'n/*=proa8tà, farà mintea i n tr e a g à 54,« ; fard minte 25,, ; 3® nu id-u va mintea = nu-mi vine sà crez 68,8 ; cat f-u va min-tea=care crezi 257, ; 4° nu V-u neaped mintea = nu-i venià sà-$i inchipue, sà creazà 236,, ; cite nu fi ncape mintea = càte nu-ti inchipui 164, 284,4; 5® minte n-cap no-aveà=erà
    foarte abàtut, (a fi In si-tuapune • grea) 10, -, 99., 177,«; mintea tutaclòl'-im-nà— mereu acolo se gàn-dià 68,,; s-nu-fi imnd min-tea=sà nu duci grije 237,; 7* mintea lui nu-l' si fu(d -- nu se induplecà 8„ 13« ; 8® s-nu V-u toamd mintea fivà feafe f-armine tu renne -- sà nu-I ademe-neascà cevà fete mi ràmàne In stràinàtate 8, ; s-l i tomi mintea—sà-1 indù pieci
    120,,     ; 9- l'-vine tu minte-ii veni in minte 15,«, 16,; 10* l'-armineà mintea —= i se pironià mintea pe loc, ràmàneà uimit 60,„ 116,, 192,4.210, ;IVmutà-omintea — schirabà-p gàndul 262, ; 12'ifefì-lreafepria minte — ori ce-p dà prin gànd 68,, ; 13® si-fi hard mintea pri nisi — sà inc-buneascà dupà eie 34, ; 14° f-bdgñ. tu minte - imi propuse, imi puse in gànd 14,, ; 15° dipusi minti = prinse minte, bàgà minte 64,, ; 16’ aveàm tu minte — aveam do gànd 32„ 80„, 83,„ 84, ; 17* sfat, pàrere; fi-l‘ caftd mintea — mi-i cere sfat 10,„ 98,„ 107, ; s-lo dipu min-tea = se luà dupà mintea, dupà sfa tul 125,», 186, „ 305, 306, 441« ; fi-fi deà-dirà mintili - - mi se statuirà intre ei 47,0 ; si-f da mìnfàli •—sà-mi dea pàro-rea 302,„ 191, ; 18® lìa-gd-fi mintea g'ini=in cu mare bàgare de seamà 46,„ 87, ; s-f-aì mintea la ficòr — sà ai in grije, in * bàgare de seamà pe bà-
640
PER. It PAPAHAGI
  iat 292 ; 19* J’-aflàfi cueòl s-fd baffi mintea cu nìs — fi-ai gisit coco§ cui si te potrive?ti la minte 31v.
  55,, ; 20° Aesld-i mutare cu mintea tu toc — Acea-sta-i femeie agezati 347, ;
  21* o-ai cu tine mintea ? e^ti in fire? 275,;22#p-2o mintea la coare—o pomi intr’o doari, a apucat-o razna 44,„ 221„.
Minteseu vb. IV=r amestec; s-minteascd—sA amestece i
  29,4. „, 181, 4/2,j | 2J tur-bur: mintirà tuta aduna-rea-— turburari toatà adu-narea 1317 ;3# minti gura-bolborosì din gurà 133,,,   ;
  254?7 ; 4, 8-minteascà tute ;
     si scormoneasci toste 164, ; 5’ el nu 8-minteà— el nu se ameatecà 40,, ; Inf. mintire minteare. \ Mintimèn adj —-in(eleptl66ig, I 167, 326,8.                 I
Mintito adj. = cuminte, inte- | lept, mintos 42«, 55,, 106,,, 128„, 229—232 ; fem. min-tioasà— mintoasi, cuminte 64„, 208„ 247,
Xintirea?« sf.—riscoali, de-zordine, amestecituri.
Mintìt adj. = amestecat, in dezordine 309,, ; turburat Mintitnri sf.=dezordine, neo-rinduiali, amestecituri. Mintnesea vb. IV = gàndesc, cuget 49», 95., 151. Vezi: minduescu.
Xin^al'c sf. — miranti?, mi-runtaie; pi. minfdl' = mi-runtaie, mirunti?uri (se zice despre bani, surcele, etc. 165„». Vezi: minutate. Minime sf.=neamul lindini-lor 171,.
Minàt adj.—mirunt, subtire; lifoará-minutá ca nà fli-t urd — uçoari-su b (i ricà ca un fluture 170«, 106„ ; A-hintu minùt lucru= A?à de fin lucra 375,, ; z-rà fd-fè(i apa minuta = si vi urinati 447„ : pi/ minuti miranti; fig. bani mirunti
  82||, ,4«
Minât sn. ?i Minati sf—mi-nut,moment; finfi minute
  —   cinci minute 238, 301, 302; tr-un miniti—ìntr' un moment 40,« la moment 66, j, 67,4, 74„.
Minutale sf.=mirunt¡?; mi-runtaie.
Miri sf. — soarte, ursitoare 329, 330; 1 *8à-t bagá mira = si-i meneasci 126,» ; 2» aedfd 8à-t plingd mira -incepù si-i depiàngi soar-tea 158,»; 3# mira fea lae -soarta cea nefericiti 86,„ 191„, 200,, ; Alitare mird lae t-bàgard=A$h soarte nefericiti ii menirà 280,, 53, ; ç-plînÿeà laea-t mira
  —   i?i ariti, p o v e s t i à soartea neimpicati 460,, ; 4" mird arao=so&rte rea, neimpicati 440, ; 5° mea cari f-u intrard feàtile ca (ivà mire—dar cànd fn-cepuri fetale (=si stiruie) ca niçte ursitoare, adici: stiruitor pini la plicti-seali 289,,.
Miràcnni sf. = piatri de as-cutit 48».
Mirak'e sf. —dor, iubire, atra-gere mare 176,», 237s.
Mirinde=timpul dintreprinz ?i apusul soarelui, spre chindie, pe la tócate 117„
  128,,. 347,,.
GLOSAS.
641
MllOTilg'iaeseu vb. IV=bocesc *485,,.
Mirvilóg sn.=bocet 284,,.
MXsale s{.=fa^ä de masfi, pe care se agazfi máncárile; rnasä ; va 8-h'ibápi misali — o sä fie la masä 478,,, 479, 41,
Miseá af.—eurcä, pi. ntiskfi 176.
Misirei st—curcä; pl. miñrfi 187t.
M faticò sm.= secret 473,,.
  M ist Irvi pseseu vb. IV = mft oonsfätuesc; cari s-nu ti mÍ8tirvipsefti cu muí'area, cu cari? — dacá nu te-i consfátui cu muierea, cu cine ? 68,,.
  Misuhorc af.=locul uude se sträng sätenii in sat346,.
  Misùr vb. 1=1° mäsor; misura tiñe dizndü=vn&aoa-rä tu din noù 167,7; ais-nä miturdm poterli = ai sä ne mäsuräm puterile (=sä ne incercäm puterile) 98„ ; voi a-mi misùr cu nieá— voiu sä mä mäsor (=sä-mi mäsor puterile) cu dänsa 187,; e-Ai misür boea — sä-mi mäsor talia (—puterile) 337, ; 2° numär vb. I: 8-misurá ñuriile— sä numere galbenii 31„„„ 70,»; 8-mùurarà=se numärarä 64,„ 224„ 236 ; pinä s-mi-8Ùri finfi — numai decät, cät ai numärä cinci 151,.
   Hisàr sn. §i mlsurä sf.=far-furie (de pämdnt, porfían) 77,„ 89,,, 306,7.
   Hisaràr sn. = producätor gi vänzätor de farfurii 54.
   Iliaci adj. =mijlociu 373,,.
   Mlglae sf.—megin 393„.
   Mixteare sf. = cinstire; mi•
                                         Papahagi, Banne aromàne.
  eteare cite un vin di om, va meseu — de cinstit cu càte un pahar de vin de om, vfi cinstesc 311,,.
Mlt, nume propriu=Dumitru 81, 82, 79-82, 100, 101.
MItañe af.—màtanie, pl. mi-táñi 323,.
Mltci sf. = cioc, plise 30„.
Mitre, nume propriu, dimi-nutiv din : [Dujmitre 65,66.
Mitròpule sf.—mitropolie 425„.
Mltuñisescu (micv>) vb. IV— mà cáese, imi pare r&u 85,,.
Mizè sm.—mezelic 186,,, 338,7.
Mizie, mlzia adv,=abià 328u, 383„, 387,7, 477.
Mìe gi mie, uiincu gi mincu vb. I = 1# mfinànc, 20, 46, [Ind. prez, mie gi mincu, mifi (minti),mica (mineà), micàm (mcàm,ngdm, min-cdm),micàt% (meati, ngafi, mincàfi), mica (minea); Imperi, micàm, (meam, ngam, mincàm) ; Peri. micài (meai, ngai, min-cài) ; Peri. comp. am mi-catà (meatà, ngatà, min-eatà); Imperai mica, micòsi (meati, ngafi, min-eàti); Inf. micare (meare, ngare, mincare]; micàpri measd=mftncau impreunà
  9., ; va 8-mi mica — m& va màncà 3W ; micà=ménci 16„ ; micàf—raàncaràti
  230., ; fi-l' macà pra^l'i ai$ti ~$i màncà to(i acegti bani 39J,, 239 ; s-màneà— sfi mfinànce 130„, 425; mincuSSS',8-mànti—B& mfi-nànci 425 ; hàriòs, cà vrea 8-micare capfu=bucuros, cà ai* fi máncat capul 235,«, 130„, 258, ; 2° (cal') te micà
                      41
PER. H. PAPAHAGI
642
  niorl'i = caí cari máncan norii (de iufi) 87,, ; 3* fi lui il mieà — §i tot il sà-càià, nu-i da pace 68,, ; 4* il’ mieà urècl'ile 4ua iuta—il asurzià toatà ziua
  63,5 ; 5* cà va-l' mie enmata = càci il voiu prà-pidì 12u ; 6* nu u mieà ne ciñl'i — cevà de nesu-ferit, cevà càt se poate de ruginos 97,,; 7* f-micarà caplu=i^i pierdurà via(a, s-au pràpàdit 85„ ; 8° il mieà lailufi—se ingrijià, duceà grije,erà innelini§te bietul 9„ ; 9° Nus-micà ae-stà—Nu se suferià aceasta
  119,8, 309,0 ; 10’ nu-l' si micà=nici nu aveà poftà de màncat (de tristà, de amàrità) 132, ; 11° nu se-alàsà 8-u mieà arufinea — nu se làsau sà sufere, sà inghità ru§inea 152,, ; 125 aufluì il' si mieà mullu pita — mogului ii plàceà muli plàcinta 29,.
Micare sf.==màncare 9,„ 73,„ 82„ 334g.
Micàt adj.=màncat, sàturat ; nu-8 micate de-aoàltari— n’au màncat de alaltdieri 455„ ; micate — máncate (dupà ce màncaserà)468„.
Micà-Maltà n. pr. = FJàmàn-zilà 137, 139, 492—494.
Mieiitnrà sf. = màncàturà, cànd se mdnàncà, se ceartS intre sine doi in§i 710,» ; màncàrime.
Mih ! in expresiunea : cih f-mih — cànd ingànà ci-nevà vorbe pe jumàtate §i face semne, prin cari i$i aratà starea sufleteascà cam turbure 190,.Vezi: cih.
' Min, (mini)conj.=darà 238,.
     418,,.
   Minàr sm. — 1' mielul obici-nuit a merge nedespàrpt dupà cinevà. [Obiceiul de < a (ineà minàri, este incà in floare prin cíasele pà-storale in Pind, unde top copiii #n primàvara §i vara cète un minàr] 34,, 386.: 2* amnar 38,39. Vezi : iwi-neàr, pentru s e n s u 1 din urmà.
   Minati sf. = mànà plinà, pL mindfi 15,„ 76,„ 78„,248:3 : mnatà 181,, ; deade D~4àù cu mnata—dede Dumne-zeu din bel^ug 274,.
   Mini sf.=mànà 8, 19,„ etc.; maná, mani 15,, 22,,; pL miñi, matiz; 1# cari i(ì da di minà= dacá f(i dà mana, dacà-p convine 40,.; ifi da di mina s-fafim trambà = í(i convine, Hi dà m&na sà facem schimb 7918, 83„ 968, 101, ; 2° si-t' da di mtnà=sfi-i vie bine la indemànà 184,,, 215;I: 3° cari u dàdeà di minò = cine o bàgà in seamé ? 416,8 ; 4* s-nu bagá mina = sà nu se atingà 42; ; 5’ nu putii si-t' bagá mina = nu putii sà-I doboare, sà-l biruie 120,,, sà-l in-duplece 286, ; 6° nu va-ñi ii bàgarim tu minà - nu te-oiu prinde 108,, ; z-bagà virà tu minà—sà prinzà pe cinevà 94,,; z-bagà mina pi fur=--sà-l prinzà pe hot 305,, 4„ ; 7# va /indù s-lu l'aà cu mina-Ai o sà indràznesc sà-l iau cu dela mine pu tere 258,,^,; 8° z-bagà Dumni4àà mina
GLOSAR.
643
pri nisá = Dumnezeu s’o aibá fn pazá 1982*; 9* nu bigá puté mina pi lucru — nu lucrá cátu§i de pu-$in 70,,; 10’ mina l'-acáfá di tute = se pricepeá la tóate (lucrurile)21617,294,,; 11° ahintu multu l'-acáfá (— l'-agudeá) mina = a§á de mult se pricepeá la furt 308», „, 456,12° Agun-seá ...cu miñi pcu coare = Munciá din rásputeri 280,4, 247,,; 13° z-duse8-1'a mina amirálui = se duse sá ia voie déla ímpárat
404., ; 14° di ducá mina nu trapse=de dus, tot s’a dus, nu renunfá de a se duce 8,; s-tragá mina = sá renun|e, sá nu stárue 85,?; = iná depártez, nu-1 mai proteg 96,„ 98,,; map, di piscar s-tragá mina = numai pescar sá nu se f acá 163„; 15° v-am tu miná= vá am la máná 307,„; 16° deadi D-d&ü cu doáuli mini — dede Dumnezeu din belgug 34,8. 96„; 17® u ligará cu miñle dinápbi = o legará cu mánile la spate, cot la cot 86,,; 18° amiráril'a lor cá<fu tu alti mím=ímpárá|ia lor cázü in stápánire stráiná 42,0; nu-i tu miná noastrá = nu-i in puterea noastrá 322„; 19® hlim cu miñle ligate = ne este cu nepu-tin(á, n’avem máná liberá
322., :20°nw fideá cu minie n-gepi=(nu §edeau cu mánile ín buzunár) adicá: , in neenergie 154,; 21° pre I afeá mina s-ti ba^i = Fii | pe pace (ironic) 451,,; pot ;
    8-mi culcu pri mina fea ndreapta = pot sá fiu pe deplin liniijtit 180,,; 22® si-i' hi'bá mina ndreaptá = sá-i fie de mare fotos, de ajutor mare 128„.
  Minástir sm.=mánástire 82„, 345.
  Hincare sf. = mancare 383, 438,*.
  Minen. Vezi: mic.
  Hindatá, pl. mindáfi— insár-cinare, comanda; paduse aminte di mindáfle a feá-tilor== i§i amintlde insár-cinárile fetei 281,,.
  Min^u sm. = mánz 271,8,„; p-V fitd un mindu, fe lo-clu mica, niorl'i bea di gone p de-azbuirátdr = §i-i fátá un mánz, care máncá pámántul §i bea no-rii de voinic §i sburátor ce erá 272,,.
  Hiñe adv.=máne (pretutin-deni); cvs tah'ina, ev> di-mineafá=máne diminea |á 3, 11,* -,piná mine s li cáf-táfi = de le-a|i cáutá ori cát de mult 33,,.
  Hincár sn. = amnar 122,7; cari u dádeá di mineár= cine o bágá in seamá 37,, 190», 413„ 455„; pl. mi-Meare=amnare; minéri= mánere (déla spadá, cu-lite, etc.); plásele.
  Híngár sm.=ban de aramá, láscaie; tingár-mingár= iese, unde o ie?!! intám-ple-se ori ce! 405,,.
  Mi'nicá sf. = mánecá 154,,; apoea-l bagá. tu mi'nica di timbaré ■= apoi íl §ter-I peleóte 455,,.
! Mintilá sf.=batistá 45„, 182,
m. K. PAPA BACI
t-r4
   2-~'2- -UT... : mimdilà 76,,,
Iìikì ■ $n. = manduchili, scop 1
air^ $L = Starr, cadami
   ''"'ni    biS.
Sis sòr. = nomai 244»,
   246.. . Veti: ria sì.
letali sí. = bucà^icà 3,,,
   22.. 1\«>.,. 122. 244. etc.: 1‘ im«i#ì /ni nò mìfcàturà di ptn*=numai pentru o bu-càpeà de pane, càt ad trà-ias-'à 32., ; 2* mica mà mif-cùturà di pine f-un picu-ròr=se mai aflà, trfiifi $i un pàstor 357,, ; 3* u feà-firà mifcà/ùrì = o fàcurà bucatele 62„.
libitum sf.- ìmbucàtàtire.
Mì^eitarèd vb. I = tmbucfi-táfesc: Dupá fe ...g-mi?c&-/wrd=Dupfi ce s’a dus la naiba, rupànd pámántul fugind 405,,.
Mi$cfitnricfi sf. = bucà^icà ; nà miscàturicà va ti fac = te voiu inghiai ca pe o bucatici 259«.
Misen [mai rar: mufeuj vb. I=mu§c 90,,, 127,,; V fi-? arucuteà m-pade di mifcà loclu = mi (i-i rostogolià morii la pdmànt 93,,; 2° s-mifcara de ar$ine=(se inu^carà—la buzfi—de rubine) : se ruinará 379, ; farpe tatù fi-l are mancala — $arpe negru ce l’a mugeat 238,,; ca mufeàt di $arpe — ca mu$cat de $arpe 390, 261, 256.
Mnatà. Vezi: minata.
Moarfi sf. = moarfi 23„ 38, 167, 492 ; moara di pipèr *= rà^nila de piper 91,, ;
    moara dracluì = riunita I dracului 90, 91.       |
   Moaré sf. = varzfi murata. 1 curechiu.                I
                                leale adj. = moale 86,, 4*? I Mearte sf. =moarte 13», 16. | 35, t1 99,0, 144; pi. mortili
    299., ; 1° s-ti l'a moartca= luà-te-ar moartea 109,, ; 2 tràdeà di moar/«=tràgeà sà moarfi 70„ ; 3° cu gravi di moarte = cu limbi de moarte 42, ; 4° 8-moarà di moarte butta = si moarà de moarte fireaacfi, naturali 168,, ; 5* sà-l serie di-tru soarte pin tu moarte= si-i meneascà din soarte (momentul na§terii), pfinà la moarte 199,,. Vezi: soarte.
   Mease sf. = bàtrànà 21—34. 38, 46, 70, etc. ; moafe denteale fe /in àpile = bàtrànà din cele cari opresc pe loe apele, bàtrànfl datà dracului, vràjitoare 346,,. Xel'ìi adj.=ud, udat immuiat.
! Mol'a vb. I = immoiu, ud 315, ; il mul'à — 11 muià 1   128, ; s-mul'è = se muiè
    171., ; fi-muiè coada tu
,   untulemnu= i$i ! m m u i è
;   coada in untdelemn 69,,;
:   mutate — muíate 366; 1*
!   Là si mute ìnima arak'lor
!   = Li se muiè inima ara-
¡   pilor 196,,, 130, ; 2* lo-a-
I   lasará acid, sà e-moale
I   ca nt8 fe nu «0=11 lftsari
    acolo, sfi se descurce cum |   o $ti 341,,; moal'e-te— fi-
I   ti-ar, sft-ti fle ! ili al naibii !
|   3° tu 99 di buèi u mutè=
    (in 99 de colori o muiè): o fficù de ocari, de rfis I   283,,.
GLOSAR.
645
Mor vb. IV=l*mor38,127u; te moaré = care moaré 6, 71, 72; s-mor = sá mor 13,9 ; s-mor çi s-anviéz = dupfi ce voiu mûri §i voiu reînvià 18,4 ; mûrit di seule=crâp de sete 19, mûri hàpseane = mûri în Inchisoare 18, ; earï s-nu mûrira—de n’or fl mûrit
    45., ; erà s-moarà = ar fl mûrit 15i7 ; vrea s-moarâ di foame—erà sá moarà (= or fi) mûrit de foame 22„ ; vas-moarâ=va mûri 179*, l'-aveà moartâ = îi murise 21,„ 40,„ 59t ; cara s-no-aibâ moartâ=de n’o fi mûrit 443,, ; ari moartâ =a mûrit 158,,; Inf. mu-rire, mureare = a mûri, murire ; Part muritd çi moartâ; 2° mor = omor, ucid ; s-mi moarâ—s& mà omoare, sá má ucigá 299,, ; 3® mort ç-crek! = mori çi crâpi 22,4 ; 4® moaré ç-k'are ti line=se prâpàdeçte pen-tru tine 75, ; 5® câ s-mori s-kierï=sá mori, sá pieri (juràmânt) 6,„; 6® trâ<}eà s-»ioam=trageà de moar-te 290».
  More, mori interj. = mâi, fà
    23.0, 26,7, 108i7» 124,, 258,,, etc., etc.
  Mortu=mort34—37; moartâ 50, etc.; 19 curmatâ moartâ = obositá moartâ 36„ ; 2° morfî ç-ningrupàfî s-feà-firâ = se fâcurâ mor|i de fricâ 85,g, 123,; 3® d-ïu erà oàmiûli ca dipri morlu— de unde erau oamenii (în-durerafi) ca la mort 130,.
  Mosca sn. = mosc ; parfum, miros foarte plâcut 182,*.
Mostrâ sf.=mostrâ, fr. échantillon ; mi fine trâ mostrâ =(mâ fine de mostrâ) adicâ la ce mâ mai fine? 165,.
Mostru 8m.=monstru 319— 323.
Mpade adv.=jos, la pâmânt 19„, 20,0. Vezi: pade.
Mpartu vb. IV=împart, despart desprind 30,. 49, 238, 239, 309, 441,0 ; li mpâr-fîrâ = le împârtirâ 24,„
  105.0, 204,, ; mpârfitâ=lm-pârptâ.
Mpftr(îre sf. =împârtire, des-pârtfre 49.
Mpcatlc vb. I = cârpesc ; s-u mpeàticâ = s’o cârpeascà
  268., ma cum s-u mpeàticâ luguria la amirâlu=* dar cum s’o cârpeascâ, s’o dreagâ treaba în fa{a îm-pfiratului 208,,; mpiticàt càrpit 408.
Xpiplrè^ vb. I = puiu piper (mai multicel) 180,7; Inf. mpipirare=\)\xnere de piper mai mult ; mpipiràt= piperat,cu piper mult 18012.
Mpiticarc sf. = cârpire.
Mpttlcâtèrsm.=cârpaciu 176, 177.
Mplzacscn vb. IV = îmi bat
  joc; nu-l' dàdeà banâ di mpizuire fe ç-fàfeà=nu-i da pace batjocorindu-1 312„. Vezi: mbizuescu.
Mplâtescu vb. IV-1® împle-tesc ; sâ mplâteascâ = sâ împleteascâ 35, ; mplâteçti = împleteçti 35, ; mplâ-tinda = împletind 35, ; 2U plutesc 429,o ; 3° împlâ-teaçte ca pesc«/=plute§te ( = înnoatâ) ca peçtele; mplâtescu = înnot 202,„ 251,; Inf. mp lâteare §i
646
PER. N. PAPAHAGI
  mplàtire = impletire, plu-tire, tnnotare.
Mplin adj.=plin 10,„ 65g,291 ; gretti mpline — vorbe§ti lucruri adevdrate 81,8.
Mprostu adv. = in picioare, drept 9,», 89,#, 118,„ etc.; di mpropli = dea’npicioa-rele 5210 ; no-armase k'a-tra priste k'atrà mproastà = nu ràmase piatrà pesto piatrà 31„ ; va li bea di mprostu—te va bea Ringhiti) dea’npicioarele
  47,,; ni-apir improastà= m’am pomenit in faptde zi in picioare; a petrecenoap-tea toatà nedormità; cfr. ng. £q(iepòvu> òfjOfj 301,,.
Mpruinùt sn. = imprumut, bani pe imprumut.
Mprumùt vb. 1 = imprumut (cuivà); mi mprumùl=iau imprumut; si mprumùt= sà ieau pe datorie, sàma imprumut 95, ; si-mpru-mutà—se imprumutà (luà cu imprumut) 351g; si mprumutd goleata di la moa§a=se imprumutà cu gàleata dela bàtràna 31,0 28# ! mprumùl = dau im-prumut, pe datorie ; s-là lu mprumutà=sà li-1 impru-mute 289,, ;D-iusà si mpru-mutà = De unde sà se im-prumute 44»,.
Mprumutarc sf. — imprumu-tare (fie cà iei sau dai).
Mprustè4 (mi—) vb. I = stau drept, mà ridicin picioare; si mprustd = se ridicà in picioare 144,, ; Inf. mpru-sfare=ridicare in picioare, stare drept; in na in tare itermin càrvànàresc), ase àl(à.
Npul'è^ vb. I = a scoate pui, a se immusì, a da mai multe vlàstare.
Mpul'are sf.=scoatere de pui, immusire, infrà(ire de vlàstare; Part mput'atà = care a fàcut pui, care s’a immul(it
Mpa§cl'è4 (mi evi) vb. I=mà inciumez ; Inf. mpufcl'are = inciumare : mpu$cl'àt= inciumat 52, ; mpufcl'ata di lamixe = balaurul cel ciumat 451«.
Xuéale adv.=udat peste tot, udat leoarcà; ud-mucale= ud peste tot, ud leoarcà 20,#.
MnéirlS sf.=mocirlà 468,g.
Haiaro sf.=catàr (intrebuin-tat in Macedonia).
Xalà sf. = catàr 100,101,118, 151,159,186, etc. ; pi. mule, muli (Epir).
Mirigli vb. III=mulg 16«,
  94,,, 152. Peri. mul$u = mulsei; Inf. mulliré §i mul(J.eare=mulgere, muls; Part mulsà (am) = am muls.
Mnllstrà sf. =cuvànt format pentru umpluturà, dupà culis trà; cfr.: farina (=mà-rinà), carne (=marne), etc. 20317„o. cfr. talme§-balme§.
Multa adv.=mult (pretutin-deni) ; di multu=de mult, mai de mult 59«; Dupà multu-pu}i'n=Dupà mult-pu(in (timp), dupà un timp oarecare 75,«, 61,, ; foarte, prea: aved una avine multu bunà = aveà o vie foarte bunà 18g ; om multu avùt — om foarte bogat 18», 24,«; f-loarà multu-pn}i'n=ì§i luarà tot ce au
GLOSAR.
647
   avut 351T ; imnd, imnà cale multá — Umblá, umblá drum lung 65,, ; multile cupií di oí=multele turme de oi 14„ ; baña mullór oamtm=== viaja multor oa-raeni 19,,.
Mat are sf. = femeie, muiere, sojie, 18», 32—34, 40, etc.; muí'ere 75,„ 174 ; pl mu-¿'¿r£=muieri, femei 46», „ ; mul'area-mea=soJia,muie-rea mea 6„ ; mul'area-fi= sojia ta, nevasta ta 1„.
Mul'át adj.=rauiat 309,.
Mal'irescu adj. = femeiesc 446,» ; di lùcirli muí'iresti de trebile femeiegti 127,»; strabe mul'ireaci = haine rameresti 72,.
Mul'irugeu adj. = infemeiat ; mul'irufca-l' fapá — faja-i de muiere 446,».
Mamá sf.=mamá 2,,, 3,, 5,», 34», etc. G. D. ali mumá 116,» gi a mùmal'ei, a mu-mil!el; pl. mume §i mu-mi'hi 337, ; mumdhí 7„ ; G. Dat a mumiñlor, a mii-milor ; era di mumá faptu = erá voinic 12», 301,». Vezi: mamá, má.
  Mu-mea=mamá-mea38,?, 47», 150„». Vezi: má(-ta,-sa.)
  Mundá, pl. munáá sf. = 1° razá de soare 10,,; 2° is-cáliturfi 198„ ; 3° L'-deadi mün<J,ili=ii dede cu tifia (o dede la dracu) 125,»^ cá-fi ded mùngile, cá-pí ded=da-te-a§ la naiba, sá te dau 204,».
  Mun^usescu vb. IV—dau cu tifia 80,»; u muntami ii dede cu tifia 201,», 281,».
  Haute, pi. munpi sm.=munte 4, 5, 6, 8,14—17, etc., etc. ;
   MunpW l'-adrd cimpu — A umblat prin munji peste tot 25I7.
Muntreseu vb. IV=caut, prívese 171. Vezi: mutrescu.
Mar, pl. muri sm.—zid 35,», 89,„ 243,».
Murár sm.—-morar 92,281, 282, 427 ; o murare ! = ei morarule 23,,.
Mará sf.=l* murá (fruct) 414.
Murafete sf.—me^tegug, truc, tertip 6», 368,», 496.
Murdár adj. = murdar 383,4.
Muriesen vb. IV = a se ín-tunecá; pina s-munfeascá — páná sá se íntunece, páná sá ínsereze 231,,; cit aveá murtpita = abiá cát se ínaerase 309,4; murd't —se inserá 94,,; Inf. Mur-4¿tre=inserare, intunecare.
Mur^i? sn —amurg; tru cv> = in amurg 440a.
Murga sm. = 1# amurg; 2° nume propriu de cal 300, 413.
Murminte sm.=mormánt 86;», 268,»; murmintu 24, 286; pl. murminfi — Io mor-minte (pl.); 2* cimitir.
Murmur vb. I = murmur; murmurd ndoáüá gráire = ingáná cátevá vorbe 475,4; Inf. Murmurare = murmurare.
Murmur sn.—murmur, murmurare.
Maniesen vb. IV=devin v&-nát, invinejesc; murnire— invinejire; murnit=invi-nejit.
Murnu adj.=invinejit, negru ca mura 119,7.
Murtujiná (scurtat: murpiná) sf. = mortáciune; nu eará vira murtupiná = nu erá
PER. H. PAPAHAGI
648
   vreo morticiune, adeci : erà harnic 153,.
Nasci sf. = musei 143, 246, 248.
Mascu sm. = mosc; muscu-mied « a màncat perfect de bine.
MoscaYnIsesca, Mnscavasescn vb. IV = parfumez, miros frumos, plicut 179; mus-cuvuseà lut loclu=parfu-mà, umpleà de miros pli-cut tot locul 714.
MascaYalsire, mnscuvuslrc sf. = mirosirea plflcuti, ràs-pftndire de miros plicut 179, 374,,.
Mnstaci gi inastaci sf.=mu8-ta|i 402,. 441,„ 442 ; 1° cu mustafa asudatd=cumus-ti(ile mij ite 368,; arideà pri su mustdpi = surftdeà 182„.
Mngàt adj. = frumos; fem. mutata = frumoasi; pi. mufàpi, mutate (pretutin-deni) ; 1° mutata steaua= frumoasi ca o stea 191,, ; 2° Starnane mutata — Sfiati Maici a Domnului
  25,, ; 3* un tinir si-l beai tu scafa, ahi't mutàt=tun tinir, si-l sorbi, de frumos 219, ; 4# (mutai) di-pi loà ocl'W = frumos de-p lui ochii (de nu te puteai uità) 67„ ; 5* g'ine mutàt=tca-mos, frumugel (ad v.) 6,27,*; ncl'ise udaea mutàt= incinse frumos od aia 38,,; 6“ palate s-fà ¡clèri mintea =palat foarte frumos 458,,.
Magata-LocluT, nume propriu =un fel de «Ileana Cosin-zeana» 3, 72—75, 135—138, 386, 492—497.
Mngata-mugàtilor- Frumoasa-
  frumoaselor, Ileana Gosin-zeana din b a smele aro-mine 347,,.
Nagat-gone sm.=Fit-frumos 247.
Mngatln-a mnga(lor=Fàt-fru-mos 239.
Mngi^iscn, magifisea vb. IV =infrumu8e$ez 54,,, 277,„
  319.. .
Mascara sf. = mugeare 223,,. vezi: mifeare.
Mageitnri sf.=bucipci 263,,, 441, 442. Vezl: mttoàtura.
Mugcu. Vezi: mifeu.
Magici 8f.=bitrinioari 32,„
  246.. . 300,,, 346, 378.
Magttca(i, Magatea(i, M agi-
  testi sf. — frumusefie 150,,, 300,„ 33,,, etc., etc.; fig.= ispravi (ironie) 105,,. 336,; upàfi' mutuleafa—a pfi(it ozna 406,T, 39„, 501,,; icà di mututeapà = pici de frumuseie 297,,.
Mngntìc adj.=frumugel ; mu~ tutica mea = frumugica mea 36,0, 182„.
Mugo^i't adj. « fnfrumusefat
  406.. .
Nat adj. = mut, pi. mufi = 89,; fem. muta; n. propriu 70-75, 200- 204, 442, 451.
Nat vb. I=mut, ridic 8,,, 51,,, 89, ; sa s-mutd=s&. se mute 35„ ; l4 mut cap=mi ris-col 289 ; 2° gi-/' muta tuta casa=gi ti ridici (=golegte) toati casa 260,, ; 3* muta loclu deaurZart==8guduià pimintulde strigare 155, ; 4° mutà-o mtn/ea=schim-bà-(i gindul 262„; casme-tea omlui nu s-mutd—no-rocul omului nu se schim-bi 281,,.
GLOSAR.
649
Xntafe sf.=pre? de cánepá cu pfir de caprft 12,.
Matare sf.=mutare, ridicare
  35.. .
Xnti-Xnn^i, = nume propriu un fel de Sfarmá - Pietre 422 -424, 461.
Matra (de-acv¡) adv. = din rásputeri 242,,. Gregit in text: muirá 243„.
Matri ef.=mutrá; pl. muiré =mutre, tipuri: mutre fu-beildtife=tipuri euspecte 5017.
Matresca, Xtresca ($i bresca)
  vb. IV=privesc, caut 51; 8-nu u mutreascá vimu= s& n’o priveascá nimeni 71u; 8-ná mulr'tm lúerulu =»sá ne cáutám de treabá
  41.. ; mulrescu (el1) naun-<rw=cautá ei inftuntru4„; fi-f mutrl lúeurlu=$i í§i cáutá de treabá 33,, 119,,; p-mutrt calea — ígi cáutá de drum 81,; s-mutrirá= se privirá 35,,; eum muía
Na prep. 1° fn, a: na dreapla =a dreapta 486,,; na sur-da — deasurda, a face pe surdul 229,,; 2® interj. = na, tine, iacü, iatá 1„, 2,„
  2o, 27,, 35,, 6o,,, etc.
Naeá [din: na+cáj=nu cum-vá; ea naca, amintá=c& doar, doar n a 91 e 127,,; naca, naca láagutá cas-metea = doar, doar le-o a-jutá norocul 155,„ 308„,
  367.. .; conj. = nu cumvá: nacá-vX vi<fú$i (iva cdpirle =nu cumvá imi vázu$i ca-prelo 26,, 35,,, ,0, 54,, 2o3„.
   ¿red=privind, pe cánd pri-viá 25«; mutreá = cáutá 2„ ; mutreà-fi lúerulu =» cautá-ti de treabá 82„; mutreá g'ine = bagá bine de seamá 5,, ; Ea, mtrea ncoa/=Ean te uitá ’ncoa-ce 3,0; Inf. Mutrire, Mtrire (mtreare) ; Part mutritá, mirila; fu mutrit g'ine = fu bine ingrijit 162,.
Xntriti sf.=privire, cáutare, ingrijire 121„ 133,,, 142,, 1491t.
Matas ! = táce re absolutá, a nu zice nici pás! 118, ,406, (cuvánt din limbagiul co-piláresc).
Muti sf. = bot 186,j.
Mázale sm. = mozaic 425,,.
Xuzid sf. = muzicá 294.
Mvesca vb. III=imbrac ; mi mvescu = má imbrac 460; si m»eof¿e=eefmbracá310.
Xvlrinát mvirnát adj.=ín-tristat abátut, amárit 187„ 358. Vezi: nvirinát.
Nafoará adv.=afarà, in afarà (pretutindeni).
Naí=serve?te la facerea su-perlativelor, ca intárire : nai ma marie = cel mai mare; nai tu sone = la urma urmelor 17„.
Naintea = prep. adv. inainte; totdeauna in unire cu ma: ma naintea = mai ’nain-te, mai intàiu 22, ; il' càftd z-bea nis ma naintea = ii cerù sà bea el mai iniàiu 8|,i 150,,,97j,, 139,,; incoio, fàrà ma, devine : nàinte.
Naltu adj.=inalt: cama nal-
€50
PBB. N. PAPAHAGI
  lul=cel mai inalt 88,. Vezi: analtu.
Nal'urea [din: (i)n-\-al'urea] adv.=aiurea; cu perl'i extra nal'urea=cu párul ín dezordine 110,; guxrá tora extra nal'urea = fluerá a-cuma ín ne§tire 231,; cu mintea aiurea 304,„ 368,,.
Naine sf. = distinepune, recompensa 470,,.
Nantu pron.=ülálalt 35,,, 37, „ 100t7, 465.
Nao. Vezi: noauá.
Ñaparte adv.=dincolo, ín a parte 54,0, 95,„ 99,,; Ñaparte tu una va¿e=dincolo íntr’o vale^238;^l® Cl'ex, tifx acatará extra ñaparte =chei, u§i apucará ín colo 40„; 2° nu u scofx náparti — nu reu§e§ti, nu o sco(i la cápátáiu 135,»; 3° fac náparti = o rup la fugá 23,„ 28,,, 44,o» 151„, 232,,
  463,,.
Napu, napa [din na-\-püo=* pot] ad v. conj.=nu cumvá:' Napu l'-are furatá di la nisá? — Nu cumvá íi fu-rase déla dánsa 169,,.Vezi: nacá, nupo.
Napái adv. = inapoi, ín uniré cu nía: ma «dpóí.Fárá ma, devine: nápdi.
NapuIlonesf.=Napoleon 418.
Nare sf.=nas, nará 69,»; 1* disum «ara=(desupt ñas): existen[a 273,; 2° f-acáfd narea = i§i apucá nasul, s’a scárbit 365„; 3” umñá nárle = se s u p á r á, se ínfuri& 321,t ;4* W vine la n d r í = íi veni la ñas (=a so necájl) 204,; 5o are vari... ti yone ca fine .^nre ñas pontru un
  voinic ca tino ? 71„ ; «o-aveà ndri=n’aveà nas, nu merità 93,„ 139,«; norie a tale nu suntu tra h'il'e de-amird=n,ai tu nas pentru fiica de impàrat 323 ; 6* cu nàrle frinite — (cu nasul frànt): umilit 385,,; cu nàrle spinàurate—cu bu-zele umflate, supàrat. cu parere de ràu 355,,, 83JT; tufi plicà cu nàrli aplxcati =toti plecau cu rubine, respingi 155„ ; §Ì 8pindurù nàrli nà palma n-g'os = se amfirì grozav 104«; r lo-àrsirà pri nare=-ìi me-nirà (il insemnar& pe nas) 199„ ; 8 ’cu nàrli trapti— cu nasul tras (=frumos) 36,.
                                                                Nat sn. = prunc 129,. 139,,
  334.. ; natlu di »¿inì=pri-mul nSscut 61,, ; $-cu nat pi sin—cu prunc de al&p-tat 314,; pi. naturi.
                                                                Nauntru adv. = inàuntru 2,. 4,„ 8,13,,, 53. Vezi : nnniru.
Nà num. = una, o (pretutin-deni.) Vezi $i : una.
Nftearcà sf.=mamà vitregà: dimìndàcunea nàearcà• sai=porunca mamei sale vi trege 2l„, „. Vezi: nearcà.
                                                                 Nàfeamà=putintel 257,„ 258«,
  260.. Vezi: nàh'amà.
                                                                 Nàhamft, NàhàmàtX,NàhamtÌ
                                                                   adv. = pu(in, pu(intel 243.
  301.. 386,8 ; nbeamà = pu-tintel 201,,. Vezi : nh’amà, nik'ama, nàfeamà.
Nàintc (niinle) prep. adv. inainte; nàinle /e s-fugà =inainte de a se duce 3«; nàintea icoànàl'ei = ina-intea icoanei 24,, ; 1° bag nà iute—gonesc, màn ina-
GLOSAR.
651
   inte 2?, 27,Li baga na-inte fi bufle=Incepe $i la butoaie, se pune pe báut ?i din butoaie 338,0 ; 2 “núes nainte = nu má pot comparé, numà potrivesclOl,, ; Tu avinari vira nul'istd-teà náinti = La vanat ni-meni nu-1 intreceá 136,, ; 3’ nu-V si dufeà lucrulutrd nainte, f-sindtate — nu-i mergeà treaba ( = n’aveá noroc) 9¡ sànàtate bund
   65., ; 4o Cu Dumni(j,dü na-inte=Cu Dumnezeu ina-inte,cu ajntorulluiDumne-zeu 65,, ; 5° de-aodf-nainte =pe^ viitor 22,, ; 6o f-nainte arí'ü f-nipòi furlund=A fi intre ci ocan gi nicovalft
   206., ; 7* Cu ma (=mai), devine nainte: ma-naintea
   156..   , Vezi: nainte, ninte. NSireseu (mi—) vb. IV=má
   necàjesc, má supár 135,, ; 8-náiri=se necàjì 78„ 710, 10„ 39|, ; s-ndirird=se su-pàrarà 22,0 §i : niireseu : s-niirira=se necàjirà 239,. Nàirìt adj. = necájit 72,„
   169.. ,
Nàirire sf. = necájire, supá-rare 21, „ 173.
Níjí sf. pl=nazuri ; mofturi 1071T ; fdfeà náji = fàceà nazuri 369,. Sing. naje. Hálame sf. = ináltime 167,,. N&pòf, Nipòi adv. = inapoi (pretutindeni) ; cv> =iará§i
   41..  , 48, 185,4 ; nipòi—ia-rá§i 3,„ 4 „ etc. ; nipòi= la urmá 11,„ 13,, ; cu ma (=mai) devine napòl: ma napòi= mai la urmà 108,7, 144n, 174, ; Io l'-u deadi napòl in sus = a apucat razna (spre munti), cfr.
   DR. a apucat càmpii 44,4,
   28.. , 7,„; 2J Eleara bagd luplu dindpòl = E1 dacà incepe sà alunge pe lup 20„ ; 3* nu s-trapsi napòl = nu se dàdù in làturi 115».
Nàràcscu (mioo) vb. IV=ne-cfijesc, mà necàjesc, mà supàr 321,8, 322,, 342, 361. Vezi: nàireseu.
NàrSìt. adj. = necàjit, supà-rat 97„ 148,,, 376.
NSs. Vezi: nis.
Nàscindu. Vezi: niscintu.
NXOeainà. Vezi: nih'amà.
NSùr sm. = nor (la Vlaho-Ciisura). Vezi: niòr.
Ncaóu vb. l=cert; si ncace = se ceartà IO, ; s-nu l'i ncace= sà nu-i certe 57, ; Nu va ncàcàfi = Nu và certa(i 58„, 83,, : si ncaca = se certau (ei) 10„ 25,; nu si ncdcard=nu se cer-tarà 49
Ncalàr, Ncàlàr [=in+càlarej adv. = càlare, 146,,. 147,
   301,8, etc.
Ncalic vb. I == incalec 252 ; fi ncdlicàrd cai'i=Ì9Ì In-càlecarà caii 113,,, incdli-carà 87,, ; Inf. ncàlicare = incàlecare.
Ncal(u vb. 1=1° a se incàl(à la picioare ; fraf Vi si ncdl-fara = fratii se incàltarà 48, 80,«, 113,; fi ncàlfd nd preacl'e di fdrùh'=i$i in-càltà o pereche de opinci 271,; 2’ potcovesc; sa fi ncalfa partii' = sà-§i pot-coveascà porcii 53,„ 45,„
   349., ; 3J in§el : nu putii 8-lu ncalfà=mi putii sà-1 in$ele (=sà-l potcoveacscà) 164.« ; ncalfa f-pùriclu =
rat x riritia
              i*:i fi p« pc-rrae, »td: i^aii fi pe <in!d. de defìssi cesu^t I- ' , : fci ■«.'/'*« = ¡editare. p>»>rre. Incelare.
5cap tvv II = incap : I* oo»i nu n:>ip*à 9rcft=an na Incàpeaa baili: ad na merseà co beni 97;l: ? amari trasi, rii mintra nn fi-m nmpi = mare intinsi. cét mintea na fi-o incape <=eàt na poti aé-fi inehipa:; 48,,. 4*,; 3* nu t-u ncdpeà mintea =no-i Tenia si creari. na-fi potei inchipuì 23*^ ; 4* rasa (stranili) nm u neàpeà di haraud erà in calmea bu-curìei, nu mai potei de bacurìe mare 34,, 116,« ; Ini. ncàpeare = incàpere.
Kearen vb. I- incarc ; pina z-bagà sa si ncarcà=-pèni si se incarce 46 , ; tra sa ncarca viplu=s& incarce cereale 100,, ; urencàrcatà a incircat 79,, 88,,, 257, 337 ; 1* s-putearim s-i'-u ncareu furtia cu tromba = de-af puteà si-1 pàcà-lesc cu povara prin schimb 79,* ; 2* 8-(à ncarfi sùditlu — si-fi mànjefti sufletul, si-ti incarci cu pàcat sufletul 134,,; tra s-nu ni ncareu suflitlu sftnupà-càtuesc 186„ > 3° ncarca dit lumen està=(incarci din lumea aceasti), trage de moarte 488,.
NcSèare sf.=certare, coarti, pi.ncàcftrì certel26,„ 170.
Ncàélturà sf. ■= coarti, gàl-ceavà.
NcSIàr. Vezi: ncalàr.
HMirn rb. IT=ineilies( l'ii». 162,: Int ncàljirt, ueàidare = inc&lzire.
Mam Tb. IV = gem. gà-fiin: usad mdraUm = gemei sirmanul 23,,. Vezi:
5dimr si.=incircare, fn-eireitnr*.
Bcftrvàt adj.=incàrcat; ncàr-càfi di grafi = plini de baili 34,, 54,,.
Scirrituri sf.= incircdturà.
Mrhsnca rb. IV=tintuesc, a bete in finte, fn cuie: ncdrfmsi n ¡scinte penare =bàtù citerà caie 304,,: nedrfusìt = fintait, bàtut fn caie 251,«.
!icirsil>d, ncirfiri vb. I = increfeac, incérlionfez, inco voez; cu barba nedrpi-Fatd — cu barba incàicità. fncàrlionfatft 147,, ; Ini. ncàfitare = inefirfire, in-càrlìonfare, ìncàlcire.
hdo adr. = incoio, departe (pretutindeni) ; ma neto-mai incoio 27„, 85,, ; La Firferofi: neo 245,.
Ncl'id vb. III=inchid; Pari ncl'ifó = inchi8ei ; ncl'ise = inchise 13,,, 27,„ etc. ; fe-are nefisà tatà-su = ce a inchis tatàl sàu 59,,; me-aveà nel'isa = mà in-chisese 60; 2° ncl'ideà tomàia 21-l'i a\\\— fmplinià toemai 21 de ani 200, ; Au ncl'isi g'ini ocl'it' latiti di amird=N’a apucat si moarfi, abià a murit bie-tul impirat 42, ; sà ncl'idà ocl'il'=c& sà moarà 112„ ; 3* avtfi'fì... di càsile (e-aveà w c¿'taá=renu m i fi... prin cásele ce inchise-
OLOSAR.
653
  será(—prápádiserá)86,„ ; 4" cdl’urle tute si ncl'i-8irá=ae íntrerupse circu-lafiunea pretutindeni 86„ ; Inf. net ideare : cít tra nel'ideare gura-l'—nu-mai ca sá-i ínchidft gura, a-1 face sá nu vorbeascá
   312.5 ; ncl'idire = includere; Part ncl'is, ncl'isá= închis, ínchisá 78 ; nu vrea s-moará cu inima nel'isa — nu vrea sft moará cu inima amáritá 300,; cuoci'W încl'içï—cu ochii inchini 163,.
Jíel'In (mi oo) vb. 1=1° má ínchin, má rog: sá ncl'i-nd la Dumniçêi = se inchinò (=seroagá) la Dum-nezeu 58„ 149,,, 165, 261,,; Acló tu sá ncl'iná = Pe cánd se rugau 119,,, 188,,; 2° acatará sá si ncl'iná —incepurá sá se inchino: sá le fie somn, sá motáie
   309.5 ; 3° a tace act de su-punere (fiind vorba des-pre ho|i, cánd se predau autori táíilor).
üel'inare sf. = inchinare, rugare 315,, ; supunere.
hcl'lnáóune sf. = inchiná-ciune; si-í ^i/í.... multe ncl'inácMt = sá-i spui... multe complimente 258,
Ncoa adv.=ín coace 3„, 109,; di ncoa de-amare = din coace de mare, pe cest (árm al márii 70,.
Ncrnn vb.I a« cunun; vrei s-li ncruûï cu alta—vrei sá te cununi ( = sá te câsàtoreçti) cu alta 6„ ; oció tu sá si ncruná = in momentul de a se cu-
   nuná 6, ; lu-ncrund=il cu-nuná 191,0, 365,.
Ncrunare sf. *= cununare; càsàtorie 51,„ 160,„204,,, 321.
Ncrupul'è^ neurpnlèfl vb. I
  = prápádesc (prin omor, dar pe ascuns, fárá sá se aflo); lu ncrupul'è=ì\ o-mori, íl prápádi 460,,. Inf. ncrupul'are, ncurpul'are =omorire pe táinuite. Am nu f-u frica s-nu ti ncur-pula^á—Dar nu ti-e fricá, sá nu care cumvà sá te omoare.
Ncncnté^ vb. I=a se inco-co§à, a se aprinde ca un cocog, a se fudulì, a ridicà capul in sus cu màndrie ; si ncuculi — prinse curaj, devenl indráznef 90,.
Ncuòinè^, ncuélnescu vb. I, IV = in(epenesc de frig; incucinirà—ì n|epenirá 171, ; Inf. ncucinire IV, ncucinare I = intepenire; ncucinìt §i ncucinát—in-tepenit de frig.
Nculeà adv. *= Tncoace ; incoio ; deaoà nculeà = de acl incoio, pe viitor 343„.
Neoñfi, Aneùiiu ?i Angùiìfi vb. I =a a aprinde foc, a in-jghiebàfocdin súrcele,etc., prin ajutorul càruia sá se aprinzà lemnele celelalte ; nu lo-ancuúe = nu-1 bagá in 8 e a m à. Inf. ncuùare, ancutiare, augurare =\n-jghiebare de foc.
Neurtil'àt adj. = incrucigat
  172ag>
Ncurùn (mi:v>) vb. I = mà cunun, mà càsàtoresc 72,,. Vezi: ncrun.
654
PER. N. PAPAHAGI
Xcnsurat adj. = incoco§at 172, 281i#.
Ncusur^ (micv>) vb. I=mfi incoco§ez. (Dela: cusdr= cosor).
Ndoamfr, nioinlr (micv;) vb. I=a 8e amfiri, a se otrfivl; si ncumirara sau: si nci-mirara=se amSrirS peste mfisuri 415,t. Inf. ncumi-rare, ncimirare = amfi-rire; mdncare cu necaz.
Ndlmlr&t ?i ndnmfr&t adj.= am&rit, intristat peste fire 69„ 503.
K6up vb. I = i n h a t 346,*. Vezi: anciip.
Xdao. Vezi: ndoaua.
NdKeinescu vb. IV=gftf&esc, hodorogesc; boafe ndaci-nita = voce do git 8, ce par’cS iese din morm&nt 323„.
Ndes vb. I = Tndes, inghe-suiu. Sd si ndedsd = sfi se indese, sS se inflgi 36,,; u ndeasa pind la zvercd —o fndeasfi pdnft la ceaf& 219„ ; multd mi care H ndeasa — indoapi multi m&ncare; mininci mult.
Ndisarc sf. = Indesare; in-ghesuire; infigere ; indo-pare.
Ndis&t adj.=l° indesat: cu cacula ndisata = cu cfi-ciula fndesati 43,; 2s des: ndisafi ca dinfil1 di fdap tine = de$i, ca din(ii de pieptene 4,,, 154, 315,,,
   395,,.
Xdisescu vb. IV = nemeresc riu; ca omlu fe ndisea-fte = ca omul, care neme-re?te rflu 195„ ; ni ndisli nd soacra araua = am nemerit o soacra rea 302,*;
  S-o-aveà ndisitâ eu nîs= o nemerise ràu eu dânsul 304?) 252. Inf. ndi sire, ndiseare — nemerire ràu [Dela: ndes].
Xdiztnà, mai des : ndezmâ= nemerire ràu, brodire rea: ndezmâ greào ni-acâfàï cu soacrd-mea = am bro-dit-o ràu, am nemerit-o ràu cu Boacrft-mea. [dela: ndes(i)mà].
Xdoanà, Ndoao, Ndao=cfite-và 23,# 32,,, 43,,, 16o,,; ndao oàuà = câtevà ouà 233; îndào 233,,.
Ndoapàr vb. I §i IV == spri-jin, razàm ; ndupârï't = sprijinit 172,7.
NdoI=câ(ivà (pretutindeni); Ira ndoï aid = în câtfvà ani 208,* ; 9-cama nd oi p ar àfï = $ i mai pufini bani 84,. 488„.
Ndornfe adj. = svânturatec, turbat: alaga nîsd ca ndôrnicâ=aleargà de se svântà (aleargà turbat) 150,
Ndràçtè^ vb. I çi ndràçtescu vb. IV=a da la vâltoare spre întàrire; ndrdçtit = întàrit (p r i n vâltoare = drîçteald, nu prin p i u à = bàtaûe, bâtai'e) 170,, ; Inf. Ndrdçtare I, ndrâçtire IV. Mai des se zice : bag tu drâftealâ sau fac tu drâftealà — dau la vâltoare.
Ndreapta (a <vj) adv. = la dreapta 434*.
Ndrcg vb. III =* Io dreg, o-rânduesc: ndrèpsird = orânduirâ, aranjarâ 397,,; ndreapse pdrfile a trup-lui = orândui pàr[ile tru-
GLOSAR.
655-
  pului 13,0; lu ndreg = íl dreg, íl aranjez 56,, ; 2" gátesc, prepar, pregfi-tesc : s-l'i ndreagá measa =sá-i prepare masa 179,, ; bagá di ndreafye tra num-tá = íncepe §i prepari pentru nuntá 34,„ 83„; mi ndri(jeàm=mà gàtiam má pregátiam 103,*, 75, 722# ; si ndreapse—se giti 56,8 ; ndreadi-te — pregá-te§te-te 46, 1868,271; aveá ndreaptá—pregátise 210,0 etc. ; 3® a se t o c m i : si ndreàpsirà pìcuràri la un celnie — se tocmirà ca pàstori la un celnic 229,
  4° a se infelege, a se im-pàcà : Kitlu nu si ndrifoà =Chitul nu se invoià 82,*; f-afiàpi ficòr, cu cari s-ti ndre<j,i = ai gàsit bàiat, cu care sà te infelegi 84,,
  126,,. Inf. ndri<feare §i ndre&4ire.
Ndreptu adv. = Io drept: nuputeà z-grcasca ndrep-tu=nu puteà vorbì drept 136,„ 216,,, 47,„ etc., 2“ adj.
  a) braflu ndreptu=bvs\a\ drept 8g ; mina ndreaptá = mina dreaptà 128, etc;
  b) = gàtit, cu mumà-sa i ndreptu = este gátit, im-podobitcu mamà-sa 314,,; s-h'ibà ndreptu = si fie gàtit, sà fie gata 407„ ; s-ti'ibà micarea ndreaptá = sà fie màncarea gàtità, gata 259*, 102,,; ndrepfi pi adràfi = gititi 155„ ; 3° 8. = dreptate; aveà ndreptu = aveà dreptate 43,„ 314,.
Ndreptate sf. = dreptate, a-devàr 190,,, 328.
Ndultescu vb. IV = indul-cesc 196, 358*; s e-a veà ndulfità=Be ìndulcise 164.
Xduplie vb. I=induplec, 175,*.
Xduplicare sf.—ìnduplecare,. convingere.
Ndapàrare sf. = sprijinire, ràzemare. Vezi: ndoapàr.
Nejliiacl'è^ vb. I = ingenu-chez ; Apoea n<f,inucl'è = Apoi ingenuchè 24|,. Inf. N4inucl'are = ingenu-cheare.
Ne adv.=nici; ne una, ne doa-uà = nici una, nici douàr fàrà a sta mult pe gànduri 85, ; ne lo, n e-a ldsd = fàrà multi gàndire 131,,. Vezi : ni, need, nifi.
Ne-acàtàt adj.=neprins ; cal'" ne-acáfáfi—cai nedeprin§i^ cai din erghelie 51,,.
Nead'Imàt adj. = neinvitatr nechemat 51,„ 222„.
Nc-agumti sf. = nesosire : ne-agumtà gfine = neso-sit bine 52„ ; neagumtà = necoaptà la minte-(=neajunsà) 451,.
Nealàgàt adj.=n e u m b 1 a t 121„ ; no-alásd hoard nea-làgatà = nu lisi sat ne-umblat, unde sà nu fi um-blat 299,,.
Neapirità sf. = in nefapt de zi 443, ; oj g'ine — in nefapt bine de zi 275,.
Noaprès adj.=n e a p r i n s ; neapreasà -- neaprinsà
   140,,.
Ncapucàt adj.=neprins, nea-ucat ; neap,catlu=al nai-ii ! 36, ; neapucala — a naibii, (=neapucata) ! 283-(blestem).
Nea§tirnàt adj. = neaijezat; evo = nea$ezatà 346,9.
656
FEH. I. PAPAHAGI
Nearek sf. — mamä vitregä; nearcàsa — maina sa vi-tregä 56—57, 191—198.
Nearnlt adj.— nemäturat
   286,,.
Neavdi't adj.=neauzit ; neav-4itä neauzitä 195,,, 295.
Neavcare sf.=neavere, särä-cie 90,4, 4o4j|*
Ncarùt adj. = särac, nebo-gat 91,,.
Neauk, Neko sf.—nea, zkpa-dä 15, 21,„ 171, 439; da neao ! — ninge ! 170,.
Nee vb. 1 = innec ; vrea s-neacd und cärave « erà sä se innece o corabie 20,,; 8-nicà — se innecau (ei)
   138,, ; ini si nied =* mi se innecä 72,; s-nicarà — se fnneoarä 31,„ 35,0. Inf. nicare «= innecare.
Nee sn. = innecare; s-ti Va neclu = luà-te-ar prkpà-dul! (blestem).
Neck conj. = nici (pretutin-deni). Vezi: ne, ni, nifi.
Nkgurk sf.=cea(ä 119,7, 120, 16118, 481.
Nelse adv.=fie! 96,„ 370,0.
Nel sn. = inel 37,, 52,g, 62—64,176, etc., età; 1° prit nel u trifeà = prin inel treceà (glontele), adicà: erà finta? de frunte 136,«; 2° alàxirà neàlìle—se lo-godirà 438,,.
Nerae, pi. nerale = ie\ de arbust (!) 339, 340, 345.
Nerg. Vezi: iiergu.
Nestrat, nume propriu ; avu-NèstraUu di Lav dà = Sfàntut Nestrat din satul Lavdà 230,, (ironie). Nfarmkc vb. I = otràvesc; mi nfàrmàcài=m& otrk-vii 97„ ; ai nfdrmdcd=se
  otrávi 130,,; sd nfdrmd-eard =* se amárirá mult 108„. Inf. nfármácare = otrfivire, amkrire.
Nfkrmkekt adj.=amárít 333,, nfármácalur-n cu mi rát= amárít peste másurá 69,; otrávit.
Nffcrmkcks adj. = veninos
  192,,; jalnic; seríala nfár-máeoasá — ursita jalnicá, dureroasá 126,«.
Nfrtcngéd vb. I = speriu, spáimánt; si nfrícufé — i-a fost fricá 214,. Inf. nfricufare.
Ngklbinoscn vb. IV = ingál-benesc; ingálbeneá = de-veniá galben 362,,, 471„; ngálbini ca feara = in-gálbeni ca cearft (=se fácü galben ca ceara 213,,); Inf. ngdlbinire.
Ngkrlüu (mico) vb. I = má ac¿tár, fr. «je grimpe»; 8-aveá ngdrlimatd = se acátarase 267„, 432. Inf. ngárlimare = aefitárare.
Ngktkn (ingátán) =« ín grije, ín pazá 197, 215,„ 234,,; s-lo-aibd ngatán = sá-l aibá ín grije 169,«. Vezi: angátán.
Ngl'eg vb. I—incheg; u ngl'i-gará = o ínchegará 287,4.
Ngl'et vb. I=inghet; ngl'afá =ingheatá 170,171; ngl'i{d =inghetá 139„; ngVifará di frica — inghejará de fricá 321,,.
Ngl'lmk sf. — glumá 217„, 266.
Ngl'it vb. I = inghit 342; « ngl'itd — o fnghiti 60,„ 178,; Inf. ngl'itare — in-ghitire.
Ngl'itare sf. = inghetare.
GLOSAR.
657
Tigl'itat adj.—ínghe^at 171u; ngl'ifáfi di fricá-inghe-(a(i de fric& 48,„ 95,«.
Tigra? vb. I —ingra? 468,«; ngrápare = íngrá$are.
Tfgr*ps<*scu vb. IV = scriu 399,«; Inf. ng r áp si re, ngrápseare — scriere.
Tigrióca (din: in-{-circá) adv. — ín cárcá 492«,. Vezi: ngripca.
Tígriñc sf. = már&ialá, cicá-lealfi, gálcevire 170,415,
    277.0, 500; la intrd ngriña =-r le intrá discordia 30«, 283,«.
ftgri?ca = ín circá 251,*. Vezi: ngricca.
Tígrop vb. í=ingrop, immor-mdntez 53,«, 54, ; s -1 u ngroapá = sá-1 íngroap e
    29.,  ; ngrupat=\mmoT-mdntat 24,7,86,,. Inf. ngru-pare =ingropare, immor-mántare; 1° f-u bágápi s-mi ngrok' cu
    propus sd má ímmormán-tezi cu zile 206,«; 2" lu ngrupd loclu (de-arpine) ==nu mai putea de ru?ine 97«, 201,«; gráiri: s-ti ngroapá loclu—. vorbe, sá-(i crape obrazul de ru-§ine; vorbe mari, ocárá-toare 43,«.
  Ngro? vb. 1 = rn gr o ?; si ngroape picáluse ingroa §e gluma 8„; si ngru-pé luguria = se íngro?á treaba 510«,; ngrupá=se íngro?a, devenid mai gros 459,; Inf. ngrupare = a se íngroifá, ingro?are. fi gustare sf. = 1* g u s t a r e (=máncarea de diminea(S)
                                                                          113,,; s-la nguslarea — sft'guste (di minea (a)
                                          Paptbagl, Batmt aromdne.
   86,*; tivo = pentrU mán-carea de dimineafa 289,«; 2° gustare, a gusta cevá.
Ngustu vb. I — Io gust, má-nánc (diminea(a, dupa rá-sárit de soare); 2° gust
Ngnvujd¿4 vb. I = a intrá (apúpele (guvjudél) ín pi-cior; fig. si nguvujdd = se formaliza ; Inf. nguvuj-dare — fig. formalizare.
Ng'iii¿6s adj. — strálucitor 174„.
Ng'llidescu. Vezi: nvilicescu.
Ng'os adv. = jos ; mutrescu nsus, mutrescu ng’os — se uita In sus, se uita ín jos ei 43*; cttrá ng’os—in jos 50,; ma ng’os = mar ín jos; un cama ng’os=unul mai pu(in 2«,; li scoale una cama ng’os=le gaseóte una mai pufin 312«.
Nguineatlc §i ngnmltik'étj vb. I = injumatáfesc; u ngu-m¿<tcrf=oínjumátátn04,«.
Ngumitate = jumátate, pe jumdtate 310,«.
Ngumiticare sf. = injumátá-(ire, fig. máncarea 136«.
Nh'amá. Vezi: náh’amá, ni-h’amá.
Nh Ig vb. III — ínfig ; l’-u nh‘i4e — i-o ínfige 69«,; pi nh’ideá = i?i ínfige a 12„ ; si nh'i4ea — se ín-
, figek 131,,, 182,; nh’ippu — ínfipsei; si nh’ipse = se íntípse 69,„ 108,,; u nh’psirá=o ínfipsera 53,; era nh’iptá (pálatea) = era ínfipt (palatul) 245,0; se-aveá nh’iptá=se infip-sese 1097; Inf. nh’\4ire ?i nh’i4eare = ínfigere.
Nh'ima adv.=de vale, in jos 477„. :
                       41
658
PER. N. PAPAHAGI
Nh'umascscu (micv>) vb. 1= dau návalá, mà reped in spre 217u, 218. [Format dela: h'imaj.
Ni adv.=nici (pretutindeni); ni una, ni alta = n i c i una, nici alta, adicà: fàrà multà vorbS, fàrà a sta mult pe gànduri 60,» ; ni lo, ni làsd = fàrà multà gàndire, dintr’o datà 1297. Vezi : ne, necà, nifi.
Nibà$àt a d j. = nesà utat ; co d=nesàrutatà, cinstità
   255.. , 365»; adratd f-ni-bà$atà=g&i\t& (de mirea-sà) $i nesàrutatà 441,,.
Nlbiùt adj. = care n’a bàut, ínsetat 222„, 455,, ; treaz.
Nlcà adv. = incà (pretutindeni). Vezi : ningà.
Nicàlcare sf.=necàlcare; tra nicàlcarea pi'nil'et a domnu-sui = pentru credila càtre stàpàn 191.
Nicàlcàt adj. = necàlcat; ma^t aoà armase loe ni-càleàt=numai acì ràmase loc necercetat 87ai ; pddu-rea erà nieàlcatà = pà-durea erà ueumblatà 193„.
Nicola, n. propriu : Nicolao; masturu- Nicola (= me§-ter-Nicolae) — Jupàn Ni-colae, este numele lupu-lui in basme 27,„ 104,105.
Nlcoptu adj. = necopt 230»,
   270,7 ; cu mintea nicoaptd =cu mintea necoaptà 77».
Nicuk'ìr sm. = stàpàn, càr-muitorul casei ; fem. ni-cuk'irà — stàpàn a ca ei, càrmuitoarea casei, so ie; 190„, 253,o, 265, 346, etc.
Nicuk'iratà sf. — gospodàrie
   195.. .
Ni-cum = necum; cum, ni-
   cum nu sciü mine=cuni, necum nu $tiu eu 256,,
Nicuràt adj. = spurcat, ne-curat 180,,.
Nlcnrmàt adj. = neincetat 368,; fàrà preget.
Nidatà = nedat, neràsàrit; nidatd soarli = inainte de ràsàritul soarelui 124». 403».
Nidiscàlicàt adj. — nedescà-lecat; nidiscàlicàt g'ine pe cànd nu desc&lecase incà bine 290,.
Nldiijcl'ls adj.=>nedeschis30».
Nidriptate sf. = nedreptate 18„, 51, 97,», 395,.
Nidurñire, nidurñare sf. = nedormire, neadormire 400,».
Nllàt adj.=nespàlat 286 ; ni-làfì, neaspilàti=(nelàua\l nespàla(i) : nespàla(i, mur-dari 59,,.
NIlù? sn. = inelu$ 410.
Nlmàl'u. Vezi: numàl'à.
Nlmàrtatà adj.= nemàritstà. 71, 72,85„ : featà cnj =fatà virginà, fecioarà 291».
Niminàt adj.=nemigcat 127..
Nimindult adj. = nesocotit, i (negàndit) 204,.
Nimicare sf. = nemàncare 400,».
Nlinicàt adj. = nemàncat, pe nemàncate, fàrà sà fi màn-cat 455,„ 222,,.
Nincà. Vezi: ningà 274,.
Nlncàl(àt adj. = neincàl(at
   460,,.
Nlncrunàt, (nincurunàt) adj. = necununat, necàsàtorit 34, 205,.
Ningà prep. = làngà (pretutindeni).
Ningà adv. = incà (pretu-tideni) ; ninga nd oarà=
GLOSAR.
659
  încà odatà 7„ etc.; açteaptà ed ning-avèm — mai a 9-teaptfi, cft mai este incft 11» Se maiîntrebuinteazà: nicâ çi nineà.
Ningrupàt Sdj.=neîngropat, neîmmormântat 123,.
Xinsnmnarc = sf. insomnie ; erg'i di cv> = ierburi de a-lungat somnul, de insomnie 365,t.
Xinsnmnàt adj.=fàrfi somn, nedormit 36,,,    31,373.
Ninsaràt adj.=neînsurat.
  333,.
Nintea adv. prep. = înainte (pretutindeni); diaÿininte de azi incoio, pe viitor 168,o ; de-aoà f-ninte=pe viitor 17,*. Vezi : ndinte.
Nintrà prep. = pe làngà, in fa(à ; nintrà nîs=pe làngà dànsu), in fata lui 346, ; fi-l finii pri nintrà stearpe — §i-l tiuù pe làngà (oile) sterpe 317u.
Nintrlbatà (pri co) = pe ne-intrebate, fàrà intrebare 408,*.
Ninndàt adj.=neinodat; h'ir co == atfl neìnodatà, fàrà nod 443,*.
Xlnrifàt adj.=neìnvàtat, ne-deprins 248,0.
Ninviscùt adj. = neìmbràcat 443,#-
Niùllòs adj. = nemilos, care n’are milà 266.
Nioaspe sm.=inimic, duçman 395, 400,,.
Nlòr (nàùr Vlaho-Clisura ), niùr sm. = nor 80, 119,,, 120, etc; cal' azburàtòrx, fe mîcà niorli = cai sbu-ràtori, cari m&ncau norii, cai foarte iu|i 87,*.
Niòrihta (a co) adv. = (de-a
   norii) ; ftufì a niòrihta = (fugì de-a norii), fugì de rupse pàmàntul, fugl ca vàntul 374,,.
Nipirtlc (mi ~) vb. I = mà fac ca o nàpàrcà, devin ca o viperà de ràu ; Inf. ni-perticare; nipirticàt = fn-ràit ca o viperà; nipirti-cata=cea rea ca o viperà 283
Nlpi'rticà ?i nìpì'rticà sf. = nàpàrcà, viperà, garpe veninos 62„ 63„, 67*, etc. ; c-apoea nipdriicà lae va ti mica! = càci apoi nàpàrcà neagrà (= rea) te va mfincà! 349„, 302,.
Nlpirtlcn^e, nìpìrticu$e sf.= nàpàrcà micà, viperà micà 127„ 220.
Nipàtit adj.=nepàtit.
Nipàtìta sf. =- nepàtire ; vai pota nipàfità — vor pàti ce n’a pà^it nimeni 259,0.
Nipòt sn.=nepot 102, 134,,: fem. nipoatà — nepoatà
  172,..
Niprucnpsìt adj. = nepricop-sit; co d /eató=nepricop-sità fatà 201,,.
Niputeare sf. = boalà 444,, ; neputere, neputintà ; erà cu niputeare = erà cu neputintà 142,8.
Nlpntùt adj.=bolnav, imbol-nàvit 114,8, 248, ; càtfù ni-putùt ca dipri grendd=se Ìmbolnàvì de moarte 22,, ; nipututà—boinavà,imbol-nàvità 21„ ; niputùfi—boina vi 437,0; neputincios.
Niràvdaresf.=neràbdare476.
Nlsàtùi adj.=nesàturat, ne-sàtul, flàmànd.
Nisàturàtadj.=>nesàturat 162.
Niscintu, nlscàntu §i nìscìndu
660
FER. N. PAPAHAGI
  adv.=cátvá; niscánte oi= cátevá oi 15,„; niscinfipár-n>áteffi=c¿\ivk negustori 60I7,76,„ 306*7 *, niscin-dá oará=dupá putfn timp, dupá cátvá timp 47,„ 49,7; di nisci'ntili pricá = din únele vietáti 476.
Niscás adj. = nescos; niscós grailu = nescos (= neis-právit) cuvántul 39,4, 67,«.
Ñisca tnrát adj. = nescuturat 286.
Nistlpsit adj. = ne vinovat
  384.. .
Nisumnát adj. = fárá somn, neadormit 482. Vezi: nin-8umnát.
Ni^ane sf.=l® minune; trá <s> = spre minune 502; aoá-% nifane de-apd — aci-i ne-voie mare de apá 342,
  2° distinc^iune, decorare; lo nifane—a fost decorat; 3° (intá 461,g.
Nlganleái n. propriu=Tinta?* care óchente bine 461,,, 463.
        adj.=ne$ezut; nica ni§i4utá g'ine m-pade — íncá ne^ezut bine jos 76;.
Ki?tlüt adj.= neíntelept, ne-cuminte; «íscíMtá=ne§tiu-toare, toantd 290.
NiOeamá adv.=putintel. 342,«. Vezi: nah'ama, nih'amá.
Nftraptá = de nesuferit; ni-trdplile=cele de nesuferit
  299.. .
Nitumtu adj.= netuns 210,s.
Nltl adv.=nici 2,». 27,», 60„ etc., etc. Vezi: ni, ñeca.
Niúr sm.«=nor; adj. azuriu; boea bale a niúr= coloa-rea bate a azuriu, a al-bástriu.
Niurá sf. = coloare albastrá.
Nluréd vb. I—ase ínnorá; fig.
  a se posomorí ; s-niuré k'i-rolu — se innorft timpul 173,» ; Inf, Niurare = in-norare.
Ntràtümàt adj. = neomorít: nu f-alásd oaeñiválámaiá = nu-ti lásá oaie neomo-rîtà 230„.
Nirduk'aM sf. propriu Ev-dochia 484—487.
Nireastá, nrcasti §i (inveastá) sf.=nevastá, sotie, mireasâ (pretutinden i) ; G. D. a nveàstiieï §i ali nveaste 6, ; a nveástilor (= niveñ-stilor) 22„ ; nveastá nao 204, nveastá noauá 270. çi niveastâ wao=mireasá 129„ ; s i'i dafi tnveaste-sà le máritati 242 ; u lo nvea&tá — o luá de sotie, se càsàtori cu ea 6,T ; s-ñi-ti dai nveastá—sé. mi-o dai în cásátorie, sà mi-o dai de nevastft 45,» ; armase., nveastá adratá f-nibáfalá ritmase cu ruçinea 365, : prifaptá ca vira nveastá di sum zvon = devenitá loarte smeritá 186,«.
Niri^út adj.= nevftzut 42.. ; 1® nivi4úts-feate=*dis\)&TÍ\. se fàcù nevázut 284,,, 193,,.
  33,, ; 2® nivitfute, neavfiw 8-feàfirâ = dispáruri cu totul 199,, ; 3® nivi4út, ni-cunuscút—nevázut, necu-noscut, adicá : necunoscut cu desàvârçire 243.
Nivinltô sf. = nevenire; ín functie verbalá : nevenit, abiá venit 125,».
Nlvistescu adj. — de nevastá, de mireasá ; nivistèçtile= (hainele) de mireasá 485.,.
Nivistleá §i nristlcá sf.=ne-vastá micá 127,«, 161   301.
GLOSAR.
661
Xlvlstnl'e sf.=nevàstuicà. Nlrreare sf.= nevrere, neiu-bire ;cuvreare, cu nivreare = de voie, de nevoie 15t7. Nipi'rtici. Vezi: nipi'rticá. jSipóí. Vezi: nápói.
Nis, nás pron. = dánsul ; pl. «tpí=dán§ii $i ni$il' 397,#, fem. nisá ; la Bitolia, Molo-viste, se zice : nisa, 6. D. a nisál'ei; pl. nise; (la Bitolia, Moloviste) : ni' si le 240, 5, G. D. a ni'silor (pre-tutindeni) ; di-ì! curá asu-■ dorli, ca nis fe nu vrea— de-i curgeau strasnic sadorile, (asá precum nu doriá) 27„ 47** ; di nis itie = din pricina lui 13,* ; si-pikará mintea pri nisi=s& ínebu-nesti dupá ele 347.
 Niscintu. Vezi : nistántu.
 Niste pron—l°cevá; Dukfi, cá nifte va s-curá aoá= Pricepù, cà aci e vorba de cevá 197lg; nifte cura a-nàmisa = se petrece cevá la mijloc 344,#; niple ftea =r-Stiá cevá 349« ; 2o niste : ni§li Mòri = niste báe^i
   69,5. 15», 434, etc.
 Njuinitate=pe juraátate 241. (Moloviste, Gopesi) Vezi: ngumitate.
 Nk'adic vb. I = impiedic; sa nkàdicà = se ìmpiedicà 14712 ; ti nkidicài— te im-piedicai 100,# ; l'i si nki-dicd calumi se impiedicà calul 129*# ; sa nkidicarà — se impiedicarà 178*, ; Inf. nk'idicare = impiedi-care, poticnire.
 Nk'erdu (cu oo)=cu noroc, sà ai parte 364,5.
 Nk'idicàturà sf. = impiedicà-turà.
   Nk'irdàsescu (si nkirSàsescu) vb. IV = am parte; s-u nkirdàseçti —sà ai parte de ea 12î7 ; s-u nkirdà-seascà= sà aibà parte de ea 126,*; mine va s-ti nkir-dàsescu=eu o sà am parte de tine 254, 255; a$è sa nkirdàsìfi bana — açà sà a ve ti parte de viatà 196„ ; [Etimologia din ngr. KépSoç = càstig].
   Nk'iscscu vb. IV = poniese 2*,, 8#, 33«, 37#, 47j# 5 lui. nkisire, nkiseare.
   Nmàrmurisescu vb. IV—a im-màrmurì; feata nmdrmu-risì—fata ìmmàrmurì 60,#.
   Noapte sf. = noapte (pretu-tindeni); pl. nopfi=nopfi 24*#, 36 ; Io <fuà $-noapte= zi si noapte 23,# ; 2° Aatfà-nop(i=pe la miezul noptii
     80,7, 26*#, 74** ; 3° noaptea 4uà u fàfeà = fàceà din noapte zi 299,»; 4° di cu noapta= peste noapte 80„; si scoalà di cu noapte= se scoalà fiind ìncà noapte; si scoalà eara cu noaptea n-cap—se scoalà iaràsi cu noaptea in cap 2872.
   Noarà adv. = odatà 7,, ; di (din) cvj=dintrodatà 240,o, 49#, etc.
   Noastrà. Vezi: nostra.
   Noauà num. = nouà 19; tu noàul! «ie?i=la nouà luni
   - 127*9 ; co 4àfì = nouàzeci
     19, 129#; oj sprà-ving'ifi = douàzeci si nouà 20,,; noduli limbi = cele nouà limbi 50,,, 51; 2° nao - -nouà 244; nao-4d(i— nouàzeci 213#; naoi- -cei nouà 286,4 ; noàiilu— al nouàlea - 106**.
662
PEB. N. PAPARAOI
Noauà adj. Vezi : noti.
Nòcupà sf.— tàrnàcop 304,,.
Nod sn.—nod 102i7 ; 1® nod l'i se-acàfd a màratluì di tata—-i se prinse nod sàr-manului de tatfi, adicà : se amàri strasnic 294, ; 2® §-au un nod la ìnimà=au un nod ( - un dor) la inimà 438„ ; 3® ascàpità nodlu= inghiai hapul 399,.
Nod vb. I - - ìnnod ; l'i si nudd — i se innodà, i se strinse inimioara de dor, de jale ; Inf. nudare—\n-nodare.
Noi pr. pers. — noi ; D. a noàuà (—anao §i a nodo), nà (ni), ne-, n-; Ac. noi, nà (ne), ne (pretutindeni).
Noiinà sf. noimà, semn,sem-niflcatie 37,*, !5.
Nòlgica- --la mij loc; nòlgica di ubòr -- in mijlocul ourtii
  443., ; nolgic adj —mijlociu; nòlgica—mijlocie 319,0.
Nolgicin adj. = mijlociu, de mij loc 263So, 373 ; co a — mijlocia 126„, 243.
Nom sn.—lege ; nomlu nu u dàdeà - - nu permiteà le-gea 398„.
Nor, Norii sf.=norà 161,2863g, 282—284 ; raor-sa—norà-sa
  300., ;    a nor-sai—zise nurorei sale 7» ; pi. nurdri 34*. 166„ 301,'303.
Nostim adj. nostim, gustos 73,g, 401,,.
Nostra (a r\,)5 nostu, (la Fàr-§ero(i) pron. pos. = al nostru; G. D. a nuftruì; pi. a nostri, a noci (la Fàr-§eroti)- -ai nostri ; G. Dat. a nu$lròr; fem. a noastrà; G. D. a nuslrèì ; pi. a noa-slre; G. D. a nuftròr (pre-
  tutindeni). La Bitolia, Go-pesi. Moloviste, se declini: G. D. a nòstrului, fem. a noàstràl' ei ; pi. a nòstri-lor, a noàstrilor.
Not vb. I=innot; piea s-noatà =Stià sà innoate 64,, 202,.; Inf. mutare = innotare. Vezi: anòt.
Not sm.= vàntul care suflà din spre Sud. vànt càldi-cel, austrul 170—172.
Noü adj.=nou 100, pi. noi-noi ; fem. noauà, nodo, nao, pi. noauà si naie : fu-stdm noau<z=rochii noui 5„ 115,*; cama nàtile cele mai noi 141,, ; noii-noù — nou-nout 177,, ; di «OM=iarás¡, din nou 48*,.
Nsar^in, N8ir(inè<j vb. I —-insàrcinez, a da scrcini cuivà ; a insàrcinà, làsà in pozifie 398,*, 453,T.
Nsir(inare sf. = insàrcinare 399«
Nscrumèd ?i nscram vb. I
  —   afum, párlese; nseru-mài màcarea—&m afumat màncarea ; Inf. nscrumare afumare (despre màncàri)
Nsirin vb. I—inseninez : nsi-rind = s’a inseninat vre-mea ; Inf. nsirinare — in-seninare.
Nsor vb. I-=insor ; mi nsor -- mà insor; sa si nsoarà --.si se insoare 34„, 261,» ; va 8-mi nsor—mà voiu inauri 7116 ; si nsur& - - se insurà 21t, 33,. La Ffir§e-ro(i se aude : sor; si soarà
  —   se insoarà 483„ ; ca si: vef in loc de : nvef, etc.
Nsurare sf. = insurare, insurà toare 137 ; Irà ^ - - de insurat 10,*, 129,254,.
GLOSAR.
663
Tfsnràt adj.=càsàtorit, insù* rat 253.
^isarìn sinsurinè<) (mi co) vb. I--stau la soare; cum si nsurinà — pe cànd sta la soare, se incàlzià la soare 54,e, 121,*, 184,x ; mi nsu-rìn — stau la soare ; Inf. nsurinare=& sta expus la soare.
Nsus adv.—-sus, in sus (pre-tutindoni) ; ma nsus=mai suà, mai mult 86«, 124,. Vezi : sus.
  N§arpie (mi ~) vb. I = a se face ca un ¿arpe ; uvreilu si nfirpicd — Evreul se fàcù (ràu) ca un §arpe
    233,7 ; Inf. npirpicare = a devenì sarpe, ràu ca un Sarpe.
         vb. I — inseuez, pun §aua 413« ; flg. insei; lu n§iud=\\ inselà ; Inf. n$i-oare= a pune saua ; a in-Selà.
  N^irpicàt adj.=fàcut ca un Sarpe ; s-tumd aeasd la nfirpicata $-nipirticata= se intoarse acasà la cea rea ca un §arpe §i ca o viperà 283,„.
  N$irpit¿4* u^nrpit vb. I = a se face ca un §arpe de ràu; A està sà nfirpitd — aceasta se fàcù (rea) ca un Sarpe 190,.
  Ntirsescn (mi co) vb. IV = mà sfiesc, mi-e rubine; si ntirseà— se sfià 32714.
  NtiM=intàiu: durùà lu som-nul di ntiñü — dormià a-dànc (= in somnul din-tàiu, cànd se crede cà su-fletul omului iese din corp Si umblàpe unde-i place)
    310,, 61,o, 68,7 ; nliña tih'e
   oar&a=prima soarte fàrà noroc 147.
Ntrà prep.=l° intru, la, pen-tru ; ntrà leamni=\& lemne, sà care lemne 467, 531S;2° làngà, in fata ; s-trafa pina ntrà mul'are = se tà-ràie pànà l&ngà muiere 69,4 ; ntrà ufi = in fata us«i 94,, ; ntrà oaspi—fatà de oaspete 161,, ; ntrà a-miràlu = in fata impàra-tului 131,„ 208,, 490 etc.; ntre-apà—la apà 435„.
Ntrcb vb. I=intreb (pretu-tindeni) ; nu ti ntreb~\n-trebu-te 36,„ 79,„ 82„ ; Nu và ntreb, se-aflà c àpi ti fàrà limbi iuvà ?—Intre-bu-và, se aflà undevà capete fàrà limbi? 51,4 ; /«-treabà un, intreabàalantu = intrebànd pe unul, pe altul 61„; ntribi'ndalui— intrebànd.
Ntreg adj\ = intreg ; nà età ntreagà=un veac intreg lis, 1&1JI 35, 531#, 330j,; ni^¡% di ntreQiV nu erà = nici de cei intregi (la minte) nu erà 276,,.
Ntr c vb. I=hrànesc cu mamá pe prunci, hrànesc din gurà ; lu ntricà = il hrà-n à din gurà 459n. [Etimologia vine din: màtrìe vb. I, prescurtàt: mtric, ntric].
Ntribare sf. = intrebare, pi. ntribdri 40, 41 ; ntribari va lùcurlu aestu=ma\ incape vorbà ? mai trebue in rebare 159,, ; ntribarea no-aspar<fe — intrebarea nu stricà 1517.
Ntuncàric vb. Ir=inserez, a se intunecà; s-nu ntunearic
664
PEP. N. PAPA H AGI
  tu pâduri=sà nu înserez, sà nu m’apuce seara în pà-dure 27«; acâfd sa ntuneà-rieâ = începù sà se întu-nece, sà se însereze 18621; s-nu ntuneàricâ—sâ nu se Intunece46„; Cîtuniunic& g'ine-g'ine = Indatá ce se inserà, ce se fâcù întune-rec de-a binele 61„, 86«, 235„, 332n ; ntunicarâ tu nâ hoarà=\i apucà seara într’un sat 80e; cîtu ntu-mcà=îndatà ce se înserà
  3,8, 153,» ; aveà ntunieatâ = se întune'case, se înse-rase 69,,, 395« ; Ntunicare =înserare.
?¡ tunearle sm. = întunerec,
. în tunecí me 161«,, 197T, 395, 396.
Ntunicatà sf.=înserare ;pînâ seara tue* = pànà seara într’amurg 304„.
Ntunic6sadj.=întunecos 87,0, 88„ 172«, 196.
Nturviscseu vb. IV=tocesc, ascut; fi nturvisi dinfîV = î§i ascutf dinfii 263„.
N^ap vb. 1=1° înfep; L'i nfâpd truplu — li njepà triipul 333î9, 342,„ 456 ; 2# a(â^ bag intrigi : f-lu n(dpà = çi-1 a(â(à 56, ; A ca/â sâ nfapâ=începù sà bage intrigi 490« ; Inf. nf apare— in(epare.
Ntàpàtôs adj —ghimpos, care înteapà 393,7.
Nfà pâturai sf.=l° întepàturà ;
  2° in tri g à, a^are 409„
  470,,.
Ntercl'u vb. I=cercuesc, pun In cerc, fr. cercler les tonneaux ; Impresor: Askferea nfircl'ô furl'i la Padea Ma-re=Armata împresurà pe Í
  hoti la Padea Mare; Inf-Nf ir el'are = impresurare, incunjurare.
Nternu vb. III=cern; nfirnitl — cernut; nfimút h'iü cu sita di má¿ase=(sunt cernut cu sita de mátase), a-dicá: sunt afurisit de de§-tept, sunt dat dracului; a fl trecut prin ciur $i prin dermon 458„.
Nu adv.=nu (pretutindeni); nu-fo devine: no-a, dar niciodatá «’; no-aveá 214 ; no-ascultá, etc.; in intre-bári are senz afirmativ une ori: nu ti ntreb, fe-i cu feata está, di doarmi ac-fifi ? = Intrebu-te, ce-i cu fata aceasta, de doarme a$á? 36«, 79*«; nu treafe niscinta oard=abiá trece c&tvá timp 76n.
Nuc, pl. nu(i sm. = nuc 335.
Nucft sf.=nucá. pl. nufi 1827, i 233,„ 283,, 366.
Num&l'u sn.=vitá micá; cite numal'e aí?=cáte cápete de vite mici ai ? §-lo apoca numal'lu=\$i luá apoi vita 299„; nimál'ü 484« (Fár-?erotii).
Numft sf.=nume 14«, 53, etc.;
  1° cu numa=anume 1„ 2,„ 188„ 131«2o na, da j-di sinduk'a cu numa = iacá dá §i de lada in chestie, despre care e vorba 42,,;
  3o si-l' creapá-numa=(cr&-pá-i-ar numele) = dracul 180,7; Io Draclu,pri numa fea marea=Dracul, ca sá-i zicem pe numele sáu ade-várat 460,; 5° cu numa-l Dumniádü—cu numele lui Dumnezeu: cu ajutorul lui Dumnezeu 115«, 345,,,
GLOSAR.
665
   413,*; 6® mari si-l' h'ibà numa= fie-i numele slàvit 194«, ; 7° sà-l's-avdà numa = sà-i meargà faima 148«,; 8° Ahità numà lo = A§à de renumit se fàcù 136u; 9° Afèl iùoarà, afèl ausane, apèl 8-là poartà numa =■ Acela inimioarà, acela b&tràne(e, acela sà le poarte numele (=sàleper-petueze numele) 278«,, 126,«, 205,» ; 10° là lo numa =le insemnà adresa 166«, ; 110 pri numàs-nu-ni (pipì= sà nu-mi zici pe nume (ju-ràmànt) 44»,
Numà^escn vb. IV = 1® pui nume, numesc: il nutnà-pirà = 1 munirà 116«, ; 2® menesc: nà (fina l-numàfì s-moarà cu tufi = o zànà ii meni sà moarà cu tofii 37«, 295, ; suntu numàfite= sunt menite 284,«; Inf. Nu-màpire= 1® numire ; 2® me-nire.
Numir vb. I=numàr; nùmi-rd=numàrà 397,« ; Inf. numirare — numàrare.
Numir sm =umàr-,acàpàz-da nùmirli—mcepxi sà se co* deasc&206„.Vezi : anumir, urnir; sn. numàr.
Numtà sf.=nuntà 6, 34, 40,„ 60, etc., etc.; pi. numfi 88„; §i: lumia 339«,.
Nun sm.=na§ 101,„ 102 ;nune = na§u e 187, ; §-fu cu cà-meafa di la nuna = a fost simplu, a fost prost 83,#.
Nuntru adv. — inàuntru 17«„ 38, 41,177. Vezi : naunlru.
Nupo, nupu=nu cumvà 397«. 314. [Etimologia vino : din adv. nu-\-po = pot.] Vezi: naca, napu.
Nuptè<) vb. I=innoptez, mà apucà noaptea ; nuptd = innoptà, s’a fàcut noapte 333«7.
Nvàlescu vb. IV = invelesc, acoper 305.
Nvérllga adv. prep. = de jur imprejur; din prejur 1687t 443.
Nràrlig'è^, nvSrlig vb. ^impresor ; lu nvàrligà=il in-fftgurà, il impresurà 144„.
Nveastà. Vezi: niveastà.
Nver (micsj) vb. I = mà ìn-tristez : si nvird = se in-tristà 73«, ; nu ti nvearà= nu te intristà 478.
Nvescu vb. III=imbrac; mi** =màimbrac293; lunveasce =il imbracà 72, ; nveafti 156u ; acafà di nvescu = se apucà de imbracà 140, ; 8-và nveafiipi = sà và imbracati 328,; ad nviscù = se imbràcà 169„ ; nviscurd =imbricará 443«,; s-aveà nvisculà = se imbràcase 45„ ; Inf. nvifieare, nveàf-tire = imbràcare.
Nvet [vep la Fàr^eroti] vb. I = 1® invàt, sfàtuesc : lu nvif& cum sà zburascà = il invàtà, il sfàtuì cum sà vorbeaBCà 177,3«, (pretut.) ; 2® aflu : nveapà pe curà= aflà cum stà afacerea 162,7; nvipd, cà feata eastela h'il'-lu de-amird — aflà, cà fata este la fluì de impàrat 61u ; 3° ti nvepi=te inveti, te obicinue§ti 3, ; s-ti veapà = sà te invete, sà te sfà-tueascà 478«,.^
Nvet, pi. nvepuri sn.^-invàt, sfat, obiceiu, deprindere 12«, 19«, 167,,.
Nvinjáscu vb. ÌV=inverzesc
666
PER. N. PAPAHAGI
   316,,; sá nvir^aseá = sá inverzeascá 302; Inf. nvir-4ire=i nverzire.
Nvipirát adj. = ca o viperá, ¡ veninos, ráu cum n’a mai ¡ fácut Area 283«,.             |
Nvirnát adj. = amárit 444, (pretutindeni) Vezi: nvi-rinát.
Nvlrin sn. = amáráciune, su- > párare, m&hnire 169,,.
Nririii vb. L-amárásc, íntris-tez, supár: A mirároaña si nvirind — impáráteasa se intristá 7e; nu mi fá s-mi nvirln=n\i má face sá má íntristez 142^; nu ti nviri-«d=nu te amári, nu te intristá 69», ^198,0; Nu-ñi ti nvirinea<4á—Nu te amári 441n.
Nvlrlnarc sf.=intristare,máh-nire, amárire, supárare 198; pl. nvirin&ri 270,,.
Nrlrinát adj.=íntristat, amárit 69„ 39,-. De asemenea : nvirnát.
Nvirlnds adj. — trist, máhnit, amárit 266«.
Nvlaciilt adj. = imbrácat: nri.<jcw¿/d=imbrácatá 437, ,. Vezi: nviseút.
Nviscüt adj.- -imbrácat (pretutindeni.)
Nao sin. =^prunc, pruncu§or 388«, 389.,. [Etimol. din i»ir =» mic; cuvántul face »arto din limbagiul copi-flreso.j                    ¡
                               Ña<|ft adv.=miazá; co^«d= | ziua ’nnmiazi, miazázi 22,,
                                                                   229,,; ña <já-noapte=miazá-noapte», in miezul nop(ii 12(,,, 329u,,„442,443;
Nvi(aresf.=invátare,sfátuire, I deprindere, aflare (pretu- I tindeni.)                   '
Nvifát adj.=invátat, sfátuit, deprins 45.,, 92„ 178,,, etc
Nvi(átnrá sf.=invá(áturá 19,. 357i7 .
Nvirtescu vb. IV = invártesc §i infáfur; nvirlitecusefilu a sk?¿pilor=intáQurate cu seul praporilor 15„.
Nvlare sf. = ínviere 332„.
Nvic adv. = repede, de grabá
   158,,. 232g.                I
Nvié«j[ vb. I = ínviez; va si I nviatfá — va ínviá 220„: 1 nvié — a inviat 397,,.      '
Nvlléescu, nviliéescu, nvilicú 1 vb. IV=strálucesc, lúcese 279,; nvilcá = stráluciá 410; nviliéá 114,„ 132 ; nvilcii = lucii, strálucii.
Nvlléire sf. = strálucire
   206,8.
Nvlliéü sm. = luciu, lustru. poleiu.
Nvisarc sf. = visare.
Nvis&4 vb. I = visez; nu ái nvisám puté = nu visam niciodatá 37,nifi si nvisá = nici nu visá 587, 177„: cum nifi nvisatá no-aveá =cum nici nu visase 222-. 284,7.
  cátrá ña<já noapti = spre miezul noptii 147.,; Aa<já-nopfi=s) la m ezul nop(ii 5,„ 74«, 119,„ 221, 243, etc. , = b) Miezilá 243 - 246.
Ña^á-earná adv.=in miezul „ iernii 148«.
Ña<JS-TearS adv.= in miezul verii, pe la mijlocul verii 474„. Tot a?á: ña<fá-toavi-
GLOSAR.
667
  na = in miez de toamnä ; \\ct(fä oarä = pe la tocate, un ceas inainte de apu-sul soarelui, etc.
S'arc sf.=miere 4,„102,105,
    195,,, 319*,, 361.
NatSs£=tinerete 14110,173t;,
  , 201*9, 387, g.
'Naus, nao sf. = mioarä, mio-ri(ä. Vezi: nel.
Naur vb. I=miaun, miorläesc 310«; Inf. hiurare, häurare =miorläire.
Ncg. Vezi: nergu.
Nel, pl. hei' sm.=miel 187 ; mu-treà ca fiel agùn=se uità ca miei flämänd, adicä: ffirä pie de curaj, snierit, de compätimit 90,„ 91, 355,g; Fern, nawd, nao — mioritä.
                                                               Nercnrl sf. = Miercuri; art. Nèrciireo 277*, 396, 474,B.
  Nergu (§i iieg, neg) vb. 111= merg 157 ; aide s-har<fim = haide sä mergem 1819; ■harze = merge 236 (Molo-vi§te, Gope^i) ; harse (§i hase 245*,)=merse ; va s-hergu (?i va hergu, va heg 233„)=voiu merge; nerzifi (mai de3 : hartfifi) = merge# 420; Inf. N ir dear e, N ardire, Nàzz>e=Mergere. Neu (Macedonia, Epir) ; meü mel (Epir), -hu; Pron. = mieü ; 1° G. P. dela a heü: a heü ; a hiùi; Ac.« heü ; pl. N. Ac. a hei-, G. D. a hiòr (a hei); 2® Dela : a meü, a mil : G. D. a meü, a mel, amiùi, a mi lui (A vela, Breaza, etc.) ; Ac. a meù, a mel; pl. N. Ac. a mei, a mel' ; G. D. a mei, a mel', a miòr ; 3® Dela -hu : talà-iitt = tatä-meu : G. D. -hui ;
  Ac. -hu; pl. -ñi pentru tóate cazurile; 4® fem. mea; N. Ac. mea; G. D. a mea a miéi, a mil'éí (Epir); pl. N. Ac. a meale, a mele; G. D. a meale, a mele, a miór, a milór; tncompu-nere cu subst. mamá-mea, avem: N. Ac. -mea; G. D. -meai; pl. -ni pentru tóate cazurile (pretutindeni); tut a mea 8-feafe = tot dupá , dorinfa mea se fácil 229,,.
Ñic adj.=l® mic; art. hiclu 33n; afél cama hicu=cel mai mic (Fár§.) 475,*; afél cama hiclu — cel mai mic 41 „; pl. hifi = mici 53„; art. hifl'i (pretutindeni) §i hifiV 236*; feni. ñicá=micá 22*j, 29*,, 74„ 5 2® prime, pruncu$or 193,116,,, 221g; 3® hic ma drac=mic, dar drac, dat dracului 374,; 4® na ñica acáfáturá = un mic pretext 4*; 5® s-feafe cama hic = se umili 94„ 99g; nifi un nu s-fáfeá cama hic = nici unul nu se da invins, nu cedá ce-luilalt 170*.
Ñieü( adj.=mititel 28,4,127*0; cvi a — mititicá 288,7.
Ñicuz, ñicuzán adj. = mititel 29«, 70„ 274„ 420, 421; fem. Wicuzá, hicuzaná, 37,„ , 200lo.
Ñicuzót adj. = micu§or, mi-, titel 70x*.
Ñijlucán adj.=mijlociu 383*g.
Ñiiñ sf.=l® milá; hila greauá = milá, jale sfá^ietoare 198,«; 2® s-fá h'ibá hilá= sá’# fie milá 22g, 65*g; l'i si feafi hila = i se fácü milá, il compátimi 36,0;3® il curmd hila hingilu =
668
PER. N. PAPAHAGI
  i se fácü milá, il comptiml mult 25j8, 3216, 8815, etc.; o-arupse Aila = i se fácü milá 290; 4® fi-§i feafe Ailá Dumni(J,dü — §i se fndurá Dumnezeu 6„; 5® §-tíétrile di m-pade l'-piin^eá Aila —$i pietrele de jos ii plán-geau de milá 34228; 6® Aila mea = drágufa mea 457,0.
Ñiláés adj.=milos, compáti-mitor, 668, 393,,.
Ñil'c sf.=mie; pl. Ail' §i Ail'e , = mii 9,„ 13316, 317, 409iO.
Nilés adj. = milos, cu milá , 167, *.
Ñiluescu vb. IV == compáti-mesc, am milá de; a cápi-tánluí il' si ñt7«í=eápita-nului (de haiduci) i se fácü milá 21„; W Ailuirá = il
                                                                                             O
O! interj—ei, mái! o ! pap ! pap! = Ei! module! module; 3i0, 19; O, murare!
  = Mái morarule! 23,s; o, lele mamá = fá, mámi(á dragá 273, 434,,.
Oa! interj. de mirare 482,483.
Oác! ¡ji oacá-ca=cuvánt for-mat dupá orácáitul broag-telor 299, 253, 341.
Oae sf.=oaie; pl. oi, art. oile 1417i 15,20, 24, 128, etc., etc.
Oalá sf. = oalá 54, 104, 105, 131M, 162
Oamá sf =bátráná care trece vársta de 90 de ani 259.,,
  261,7, 320, 321. Vine déla «om», femenizat.
Oará sf. = 10 oará, ceas; cu orí di gu§e = cu ceasuri dupá gát 276,,; mine tu oara op¿« = máine la ora opt 182,; na oará cu oara
  compátimirá, avurá milá ‘de el 57,; Jnf. Ailuire, Ai-__ lueare.
Ñiiü? sm. = mielu§el 275,, , 435„.
Ñlr (micN:) vb. 1=1® rná mir; s-ñira=se mirá 57,„ 43,7; multu a-ñird=mult se mirá 9,„ 238„; s-Airará=se mirará 115,; 2® má distrez: Airá-te tú «dd=distreazá-te in odaie 264,Inf. ñí-rare — mirare, min uñare, , distrare.
Ñlri 8f. = mirare; fe Aira-l' intr-ocl'i 8-l-afl.á ? = ce (viná) sá’i afle? te miri ce viná sá’i afle ? 303«; Aira-fá ntr-ocl'i !=Fi-^i-ar tifia , in ochi! 458«.
Ñirát adj. = mirat
   = un ceas implinit, o orá intreagá 120,„ 82,„ 8914; virá oará — vreo orá, cam un ceas 3622; pl. ori— ori; ceasuri 6, 31, 77,
   2® tu (tru) oará — la moni en t 13«, 15«. 37,2, 66,7; di oara fea = din inomentul acela 35n, 13,; di oara está —din momentul acesta 8„; aprutíé 9-oara = se apropié §i momentul 71,,; 3® o-aduse oara —a venit momentul priincios 6„; cari S'O-aducá oara — dacá va veni momentul priincios 363,63, 8; 4®nu tí are (=k ardi) oara — nu pierde timp, nu intárzie 3826, 99„ ; dupá psiná oará ----- dupá pufin timp 2728 ; 20„, 8625; dupá ná6eám di oará cale -dupá cátva timp de drum,
O LOSAR.
669
dupé ce morse putfn 65„ ; mu treape níscinlá oará— abiá trece càtvà timp 79,,; 5® ta 8-l'i Ireacd oara — «a sá omoare vremea 74,,,
102,. 116„ 182,,; 6o na (una, ■un-) oara—odata 1„ 6, 35, -40, 49 ; di na oará = din-tr odatá 1„, 4,g, 31,2, 36#,, 33S4 ; di oara está--de asta-data 6610 ; altá-oará--altá-•datá 20u, 77,, ; virná-oará =niciodatá (pretutindeni); ■di virná oará— la anuí; "7® di oará-oará — - din cànd in cànd 142„ 22134; -8® ná oará cama goáa 47, sau ná oará ma naintea r—odatá mai curánd 247,4; ■9o di cu oará—de cu vre-me 83,6, 208„; 10® oará -s-no-arav4i—9& nu suferi de loe 131,« ; 11° oará lae =ceas ràu, moment nefe-ricit 119,4, 295,4,,4 ; oará buná = ceas bun, fericit ; 12° ai du-te oará buná— ai du-te cu bine 25,„65,,; j-lo oará buná—$i-a luat rámas bun 439,, ; §-u pi-tricurá oará buná—o pe-trecurá cu bine 302,5; 13® Buná-vá oará = cu bine, buná ziua (salut obicinuit in timpul zilei) 169,, ; 14® pi'nili nu-l' bágará oara “_Zánelo nu bágará de sea-má 33,o ; uu-l' bágd oara nrnu observé, nu bágá de seamá 81„, 203„, 288,„ 312,i ; 15® Ficorlu l$i viñi tu ori = Báiatnl i$i veni in fire 99,4, 186„, 252,s,
454,o ; 16 oara pe vin cd-pàrli n-hoarà = (timpul cànd vin caprele in sat), adicà : in amurg 94„ ; 17°
  Nà oarà mi feapi mu-mea =Odatà m’a ndscut maina (cuvinte spuse de Fàt-fru-mos, prin care se arata o hotàrire nestràmutaté) 159,g.
OarbS. Vezi: orbu.
OartAn, oarfin adj. = sàrac 8,„ 13,,, 18g, 32,o, etc. ; biet. oàrfàna di mumà—biata marna 8,, 257; fem. oàr-rind 36,,; 417—425; oar-fini aruppi = ruptf de saraci 211,,; oar fan cdpàìl sàrac lipit 65„.
Oaspe sm. = oaspete, amie, prietin 14, 39u, 79,5, 16 L 162; pi. oaspipi 98.
Oàspita sf.=amica, prietinà.
Oaste sf. = oaste, 09ti re 36, 40, 44, 241, 349,g, etc., etc.
0a(i adv. = aci (la Fér^e-roti) 478. Vezi : aoafe.
Oc# sm. = ocà (= 400 dra-muri) 21,o, 239,b, 250; pi. òca §i ucàtfi 267.
Ocl'u sm. — ochiu, pi. ocli =ochi; ocl'u di tisagà = jumdtate din desagi 226, 1° ocl'i /ài=(ochi negri) = fete frumoase cu ochii negri 3408; 2° cu pairu odi = invétat, cu carte, cu patru ochi 187,„ 3® h'im odi àifcZ'i?i=suntem ochi deschiiji, adica : cu carte 403s, ; 4° cu ocl'i cripàpì = din zor, din greu, cu muncé obositoare 388,7; 5° 8-1'a (s-coacà) un ocl'u di somnu = sà-i tragà un puiu de somn 49,„ 118,0, 136,; 6®-carisi nel'id od il' = dacà voiu muri
  371,, ; 7° incl'ide adii' $-aleatfe — hotàre§te §i ale-ge pe una 206» ; ncl'ise o-
670
PER. N. PAPAHAGI
cZ't=se hotàri 206,,, 450,,; 8° sá-l' viná ocl'il' = sü-i vie vederea 222« ; ocl'il' acabará sá-l' viná = vederea íncepú sá-i vie 223«; 9® záptisi aviña fe-l' aveá ocl'u= stàpànì via pe care i§i pusese ochii 18« ; 10° il bagá tu ocl'u = íl bàgà in ochiu 117a0 ; 11® là fá-feà cu ocl'ul = le fàceà semn 307«, 302,, ; $irl' caled cu ocl'ul = li fàcù semn din ochi 117«; ?i-l' deade ocl'i a h'il'-sui, s-fugà = §i-i fàcù semn fiu-lui sàu, ca sá fugá 189,; 12® piná s-fá frefi ocl'il' = c&t ai bate in palme, numai decát, íntr’o clipá 10«, 33«, 454« ; 13® s-nu-fi h'ibá di ocl'u=sá nu-(i fie de deochi 136«, 137«, 326, 336,, ; 14® scoate-l' o-cl'iV—dá-1 la dracul231«, 124«, 64„, 488«; 15® l'i scoásirá ocl'il' di cu tòta-lui = abuzará cu totul 184l7 ; 16® $i-V scoase ocl'il' a viftului = §i-l fàcù de rubine pe Tigan 344a¡; 17® z-daü ocl'i = sá dau ochi, sá-l vád 7,„ 84,„ 124«, 291„, 2818; 18® $-arucá ocl'il' nafoará — se uitá, prívente in afarà 80« 17,; 19® s-l'a ocl'i = a) sá a-demeneascà, sàin^ele 467,2; b) sà batá frumos la ochi 253« 67« ; 20® fi-l' loa o-cl'ul la tuli = se price-peá la tóate 294« ; 21® nu-ñí lu l'a ocl'ul trà avút = nu mi se pare a fi boga t 369« ; 22® l'i si loará ocl'il' = i se intunecará ochii 53«, 206,,, 279,, 281,;
  23® dintr-ocl'i = din fajá, din ochi 61«, 308 ; 24® diparti cit fi-acafá ocl'ul — departe cát vezi cu ochiul 102«; 25® s-ná lom ocl'iC de-aoafe = sä fugim de aci departe; sä ne luäm lumea in cap de aci 4, ; f-lo ocl'il' de-acló — dis-pàrù de acolo, fugl pen-tru a nu se mai íntoarce 121,lf 185,, 7« ; 26® dirá iu-l' loa ocl'il' = i neo tro vedeà, in lumea largá 395« ; 27® nu-l' se-aspáré o-cl'ul=nu se sperié de loe, nu se temú cátu^i de pupn 66« 87g, 2027; 28® nu-úi te-a-cafá ocl'ul ti ahtare—nu cred, nu sunt de pärere cá e?ti astfel 178« ; 29* Ai(i eá-V si bátú ocl'ul — Nu se sperié cätu§i de pufin, nu se sinchisl de loe 210.«; 30® di tiñe íu si umple ocl'ul, cá va 8-u ratini = de tiñe imi vine a crede, cà o vei omori 264« ; 31*$-nu fati intr-ocl'i = ca sá nu-i duci dorul 303,, 309,,; 32® Si-9 u bagá ntr-ocVi ! = bàgà-§i-o-ar in ochi! 290«, (biestern); 33* u vrea ca ocl'il' din cap = o iu-bià ca pe ochii din cap 191«.
Odä sf. = odaie 330, pi. ode 218, 376,. Vezi : udd.
Ohtn sn.—ridicäturä de p¿-mdnt, deal mie 132«, 139„, 492 ; pintfe oahte = ago-nise$te din greu ; (t r e e i peste delu§oare) 268,,.
Oh i n t e r j. = 1* of ! 394,, ; nume propriu dupá interj. of! 211—215.
0m, pl. oamiñi sm. = om
OLOSAB.
671
  (pretutindeni) ; 1 °nu caste om = nu-i om 17, ; 2® di om-om = de o ni - o m 9„ 52,„ 197,, ; 3® l'-añá omlu f~uidia=i-a gàsit potriva 12„ ; 4® omlu cu trei scin-
. duri = om care-i intr’o doagà 42,,; 5° lu-i omlu cu doaùà càpiti=Unde-i índráznepil 43,.
Op ! = hop ! 405,7.
Opta num.=opt 273,; mine tu optu oara = mine la órele opt 18„ ; optul'=cei opt 106,, ; tu òptule ori = in opt ori.
Or vb. I = urez 63,, ; urà =urà, dorià 226„ ; là urà = le dori 302,,. Inf. arare = urare, dorire.
Orba, fem. oarbà = 1® orb; pi. org'i, fem. oarbe (pretutindeni) ; 2® nenorocos= cari vi4ù ntiba tih'e oarbà = dacá vàzù prima soarte nenorocoasà 147,4 ; 3° 8-nu-l alasà orbu = sft nu-1 lase orb : fftrà carte fàrà invà^àturà 187,,; Nveafà-l $-nis tehne s-nu armino orbu — ínvajá-l §i pe el me?te§ug, ca sft nu r fi m à i e orb, adicfi : lipsit, care sfi nu §tie ni-mic 21417; 4° acatà orbul, 8Coate-l' ocl'il' = prinde pre orb $i scoate-i ochii 230g; 5® afteaptà n-gurà ca fivà putì org'i = a§-
                                                               Pabès adj. = necredincios ; <v> a = necredincioasfi
  185,,. Din albanezul : „pau = nu, §i „6e«a“=credintà : ffirfi eredititi.
   teaptfi totul de-a gata : a fi muri in gurfi 7,4.
Orflu sm. = orz 115n, 213 ; ca calu la or<J.u = ca ca-lul la orz 310,,.
Ore interj. = mài 11,5, 12,*.
Ori conj. = ori, sau 135„.
Orlxe sf.=poftfi 29916, 336,,.
Ormi sm. §i orbe sf. = §oim, vultur, aquilà 32,„ 474 ; pi. sm. orbi 344, sf. orbe 246,,.
Os sn. = os^ 2,„ 87„ etc. ; 1® multi-bi poajli oslu = multe pot, multe sunt in stare sfi fac 413,7 ; 2® JCali f-oasi h'iu=piele $i oase sunt : f o a r t e slab 46,, ; 3® aoafe s-bi-alàs odsile = acì sfi-rni las oasele, acì sfi mor 316„, 338„ 262,.
Ofi sn. = otì ; pi. oauà = ouà, 100—102, 232 — 236; 1® ca 8C08 dit ou = ca scos din ou, nou-nout 473er 421,„ 2® tra oàùà aro$e= de fiorile mfirului 165,,
   435.8 ; 3® na-l ca oùlu afèl aro$lu = (iatft-1 ca oul ro$u—din ziua de Pa§ti) eatfi-1 nou, nout 29,„ 108,^ 404,„ 458,g.
Oulu, nume de munte intre Avela, Perivole §i Bfiiasa (Epir) 317.
Ofi vb. I = a oà ; gàl'ina oaùà=gfiina oufi ; gàl'ina ti uà = gfiina care ouà 226m, 236,, ; uàt = ouat
   100.9 ; Inf. uàre = ouare.
Pac ! interj. = poc ! sunetul produs din pocnitura a cevà 27,o, 112,,, 337„. Pade sf.=l® loc §es, pajote 152„ 139„ ; 2® jos:pin di
672
PRB. H. PAPAHAGI
  pade = pànfi jos 270,, ; s-nu cada m-pade=s& nu c a z fi jos 15], ; m-padi; m-pade = jos, la pfimànt
  48,6, 76, 10517, 237 ; 3® pri padi = pe jos : imnà pri podi — umblà pe jos, pe pfimànt 5310,130,8, 146,,, 1764, 284,; da pescai di padi = trànte$te portele la pfimànt 85S7, 68,4, 144,] ; 4® 8-nti li dai di pade = «fi nu .te tradezi 445,, ; 5® ea-ù padea = poftim de-ti aratfi p u t e r e a cfr. tòoò ^ PwSoì, xal xò       98,4 ; 6®
  s nu easà tu pade alih'a = sfi nu iasà la iveala a-devfirul 9„; nu z-vitfù fivà tu pade = nu iegì nimic la ivealà 243,, 70 N i-u, cd s-nu-nicadà grailu TOjoade=Mi-e, cfi n’o sfi-mi fi e vorba ascultatfi 37,, ; zborlu a tal tm pade nu cade=cuvàntul tfiu e sfànt, este as'cultat 312,7 ; 8® m-pade nu cade = nue mai pre jos 492,4.
Padea-Mu$atfi sf. = (Paji$tea Frumoasfi) nume de loca-litate in Avela, pe muntele Vasilita, unde cresc tot felul de fiori 182,4,315,0.
Pac sf. = zestre 459,7.
Pafse sf.=vacantà 358„; in-cetare.
Paltone sf. = t r fi s u r fi, pi. paltóni $i paìtonuri 238,g.
Palfi sf. = caier de lànfi dfi-rficitfi ; fig. ded nà palà= dfiduiofugfi, mfi repezii; pàl'-pàl'i vin oàmifd'i la noi = pàlcuri, pàlcurl vin oamenii la noi. Vezi : apala.
Pale adv. = iarfi^i 3,„ 31„ 554, 135.
Palnifi sf. = palmfi 45,„ 48„ 88, „ 1044; pi. páfút—palme
  2,,, 125,; 1® palma nu z-bàteà = nu se fndepfirtà deloc, nu se deslipià nici càt 32115 ; 2® va-l' fìnà pri palme = pe palme o sà-i tie, o sfi-i ingrijascfi càt se poatede bine436„; 3® si-l' dàmpdlmile de-aoà=(sà\ imbrfincim de aci), sfi-l izgonim de acì 294,, ; 4® nà palma criscà di haraüá = nu mai puteà de bu-curie 6,4 ; 5® fi le-arnì cd-l'urle ca di pri palmà = mi-ti mfiturfi druinurile ca in palmfi 452,.
Palini-om $1 Barbfi-Cot = Statu-Palmà-B a r b fi-C o t 286, 287, 268-270.
Pal'fi sn.=paiu, pi. pai'e 79,
  103,4, 135,„ 172, 173; irà fife f-pal'e=pentru ori ce, pentru un lucru càt de mie 185,s ; di fife, di pai'e = dela ori ce lucru, dela un lucru càt de mie 240,« ; 2® nu ftià si mpartà pali la dot gumàri=erà prost de da in gropi 98,« ; 3® nu vrea si-f aprindd pali n-cap=Jì\i vreà sfi-$i aprinzfi paio in cap 301,7.
Pal'u adj. m. §i f.=prost; de nitnica; un pafu-ñeór — un bfiiat de nimica 107 ; pal'u-numà—nume prost 422„ ; pal'u-moardr= rà§-nitfi proastfi 91,4; pal'u-cine = cane prost 184; cu pal'u caf=c\i cai pronti, cu mfirtoage 2004, 124„. Cuvàntul vine din ngr. nn-Xatoi, jtaXtòc—vechiu, prost
Pamporò sf.=corabie, navfi 251„ 253, 418.
r
                                                                                                        GLOSAR.
073
Pangu sm. = pâiajen 475. | P*ip sm. — 1® bu nie 1344J, 144,187, 242, ; 2® moçneag 3, 200, 233,6, 252, 446, etc.; pap-nu = b u n i c u 1 ineu
   101,o ; 3° pap di pap bunic de bunic ; 4° di pap slrà-pap = de m o § strànio? 252,4 ; pi- paV = bu-nici, moçnegi ?i papeaiû - - bunici, mo?negi ; figuri, ■ poze.                          !
Pap-aiis sin. = mo?neag 3,0, ;
   274„ 1684, 454.             j
Pap-Au?lu-ÿUc-Tntc -- Mo?-neagul-?tie-tot 3J5—316. Papa-pa adv. = ba ! nici de-cum 111H.                      i
Papardelal sf.==moft; cîndu- 1 avdn ahlârï papardeli — când and a$à mofturi 14,„. | Pnpcà sf. = ratà ; s-feàfirâ \ papki—ee fàcurà rate 4.„. j Par vb. II = par ; s-pari ~ _ | se pare, pare 4644 ; va là si | parâ=li se va pâreà 784„ I fi-l' pâreà g’ine.-çi-i pâ- i reà bine 16,, ; f-ania üï si \ pârii = ?i mie mi se pâ- j rù 6i0,9„, etc. : Inf. pâreare \ = pàrere.                      I
Par sm. = par 106,„ 187,7, , 230, 333,, ,9.
Para = ngr. zàpa; para- ! J)timni<j,dü = al do ile a ! Dumnedeü; ajutor orne- ! nesc 147T.                     I
Parasumà parasume sf.=po- i reclà 336,3,461,4 ; din : para -\-numâ~- nume.
Paradis (?i paradis) sm. — j paradis 133*,, 326—397, | 417 -438, etc.
Parapnn sn. = dor, piànge- : re 20,*.                       I
Pari, Pi•k sm.=l® parà, ban ; : pi. paràÿi (paràfi), praÿï I
   Papahagi, Barine aromàne.
  34, 62, 233, 256„ „ 276, etc.; 2® parà vecl'u = monedà veche 254:, ; 3® pra<}i vedi nu tree = bani vechi, monede vechi nu merg 25„; 4® cari vrea sà ftibà ... ci}ì paràfi il' fafe kalea ? = cine vrea sà ?tie (=cui fi pàsà)... càte parale ii pretue?te pielea? adicà: cine o bàgà in s e a m à ? 374 ; 5® doi paràfi nu-l' fàfeà amaea = doi bani nu-i fàceà vraja, farmecul: n’aveau nici o putere far-mecele 52,., 97,0.
Partàl adj.=s dr un ter os, coate-goale 238,26849.
Parte sf. = 1® parte; pi. pàrfi 134„, 25, 29, ; 2“ pri di nà parte=pe de o parte 1248; de-alanlà parti= pe de altà parte 62„ ; 3® di partea aistà--in privila aceasta 40s ; 4® l-ioarnà udàlu di anantà, partii cautà cudeamànuntul peste tot 43,.
Pasaporte sf.=pa?aport; fa-fi caldi pasaportea = (vi-zeazà-ti pa?aportul) pre-gàte?te-te de moarte 431,..
Pasca vb. II=pasc 404. 405; cum pà$teà cucollu=cum pà?teà coco?ul 30,., 14,7, pdsc?7=pàscù 362., ; $i-§Ì patii ocViV divarliga = ?i se uità prin prejur 54sr>.
  102,o ; f-pàscù, fe f-pàscii ocl'il'=se uità ce se uità 222, ; u bàgarà s-pascà= o bàgarà sà pascà... 37r„
  57,,.
Pasprà-^ate num. = patru-sprezece. De asemenea : paspràcfafe, pàspraf e= paisprezece, paspece.
                      43
674                       PER- X. PAPAHA'J!
                                                                       Paspráv¡neí(í num. douà-zeci §i patru 66,., 419,, :
                                                                        -v; di ori =24 de ceasuri
   305.. .
                                                                      Pasti, Pa$te sf. pi. = Paçti
   56, ixr, ; art Pallile 416; z-viffurd la inuma lor ca-n 4ua di Pa$te=se vâzurâ la mama lor ca in zi de Paçti, adicà : ca in zi de sàrbàtoare mare 261,,.
                                                                       Pat sn.=l" pat (de dormit): z-bâgd lu pat (=se bàgà)
   = se culcà in pat 476, 77.« ; 2° scaun lung fàcut . pe làngà perefii camerei 5,» ; 3® cat : Am nà palate cu patru paluri= Am un palat cu patru caturi 61, ; tu patlu din sus = in cauri de sus 61«, : 4° salà in , in care se lucreazá 133,,. (Vezi: introducerea) : 5°     •
   ghiveciu in care se pàs- ! treazft fiori.             i
Pat, pàtiscu, vb. IV=1® pà- ! (esc, sufer ; pate=pà(e$te ! nu paté fivà=nu pàteçte. •
   236.. ,; nu i se intámplá ni- | mie 109.,, 66„; fé s-palà, s-patà=ce o pàti, las’ sá pà- , teascà 52,.; nu pale g'ine
   —t■■ nu pàteçte bine 73, ca vai patà=càci va pàti, va suferì 85.,, ; vreai pat = a§ fi pàtit 63.j ; s-nu u patd aràulu = sà nu su-fere nimic3l9,;; fe úpate?
   = Unde o fi V 407.« ; ea tt-ea (e pat — iatà §i iatà ce mi se intàmplà 35,„ 10, di cap li paté tute=toate le sufere de cap ( = din I c a u z a capului): eì insu$i 1 este de vinà pentru tot ce i sufere 282., ; rùfurd 9-pà- j finì drasl ipina s-lo aliña I
  = au suferit muli dracii pànà sà se suie4.«; La Fàr-geroti: s pai ; s-pafi, 8-pafà = sà pàteascà, sà sufere 476 : Inf. pàfire = pàti re. suferire.
Fatalone sf. - pe màni ; lo-adùsird potutone— il aduserà pe màni, pe targà 310^,.
Pati sf. = gàscà 176, 4*>4. 405; s pasca pàtile - - sa pasci gà§tele 393,,.
Pa'tnì sm. -cartea dela sfar-§it (la jocul de càrti) 430,..
Patru num. _ 1* patru 22 : 2° tu patrul' ahi unà oa-rà s-vihì—la patru ani sà vii odati 30,. ; dii patrul', (pàturli) ku§àtì~-din cele patru unghiuri 40, „ 98,* : 3® fem. tu pàturle pàrfi= in cele patru pàr(i 292,* : pàturlu—alpatrulea 461,.: 4° cu patru ocl'i -- invitai. cu carte, cu patru ochi
  187., ; nu erà di afèl' cu ucàiu patru aule—nu era din cei infelepti, solizi la cap 276,,; 6® am pàturlea, am pàtrulea -- in f u g à nebunà, in fugà mare 28,,, 48,„ 81„ 147«, 151».
PatriHjàti sm — patruzeci 59. 112—114; patru4àflu udà - -a patruzecea odaie222,-. Patrusprà^at0 num. = patru-sprezece 1,.,. Vezi: pasprà-4afe.
Pftdtire sf =pàdure 14.«, 16, 44, 45, etc.
P&durca-Lae n. pr. = Codrul negru 489.
Pihà sm. = pret 354«.
Pàhnie sf. = iesle 36,„ li>9,.
  162..
P&imine adv. = poimàne;
GLOSAR.
675
   mine-pàimine—màne poi-màne 333,4.
Pàlaiu)à sf.=càntar, balan[à 359.
PSiascà sf. = cartu§iera, in care altàdatà se [ineà pra-ful de pu§cà, gloan(ele §i tóate celelalte trebuincioa-se pentru incàrcarea pu§-tii ; pi. páíáp¿i7e=cartu§ie-rele 120,,.
Pàlate sf.=palat 2,0, 3, 1029, 35, 36, etc., etc. ; tufi a pa-làtil'ei = to(i ai palatului, toatà lumea din palat 42„.
Pilàcàrsescn vb. IV = rog, mà rog 15, 41, 58, ; va ti pldcàraeascà—tQ va rugà
   389,. Vezi: pàràcàlsescu.
  Pilescu vb. IV = p§lesc; 1® s-pdlì di nà oard=(ae pàli dintr’odatà) o siedi, se speriè dintr’odati 54„; s-pdlì di nà cali=o sfeci! de fricà dintr’odatà 193„ 456. ; u patirà = o fàcurà sà presimtà cevà neobici-nuit, de ráu augur 486,, ; 2° il pàli peana—i-a pàrut ràu 78«* ; 3® i-a intra t frica, grijea 389»,; 4® s-pàlì=in-gàlbenì (de rubine, fricà, etc.) 21120 ; 5® s-pàleseu — sà izbesc, sà arz 107,, ; Inf. pàlire = pàlire, ingàlbe-nire, sfeclire (de fricà, rubine).
  Pittare sf. = spati, omopla-tul 378; pulì are 484. Vezi: plàtare.
  Piltescn. Vezi: plàtescu.
  Pietre 8f.=fereastrà 929,35».
  PSl'ùr sm. = arbust spinos 1034, 226„, 261, 403.
  Pintic. Vezi: pintie.
  Pipará sf.=pàparà, care se face din pàrtf e gal e de
     pine, brànzà proaspàtà §i unt ; 1® u mici pàpara soà-cràl'ei=o máncase pàpara soacrei, o pà(ì càt de bunà din partea soacrei 301.«; o-aveà rateata pàpara li mari=o máncase pipara, o pàfise cát de bunà din partea colei mari 201„; s-nu micà$-altà pàparà = sà nu mànànce (fi alti bàtaie 466,4 ; 2® fà-l' feafe tufi pàparà=(\i-i fàcù pe to(i pàparà): mi (i-i omori pe toti 435,,.
   Pàpsescu [mai des : pàfsescu Epir] vb. IV = incetez; s-pàpseascd di ngrtna — sà inceteze cu m à r ài a 1 a, cu cicaleala 170,0;Inf.pap-sire (pàfsire), pàpseare, pàfsear e—mestare.
   P&pùt'fi sm.=paparudà ; fig. ud leoarcà 369«.
   Pipaci sf.=gheatà 29,«, 70s6, 83,„ 269.
   Pàrieilie(pdlàcàrie) sf.=ru-gàminte 116„.
   Pàràcàlsesca vb. IV=rog, mà rog; ahurh'i s-piràcilsea-sed Dumni(J,&ü=incepù sà roage pe Dumnezeu 24t. Vezi: pàldcàrsescu.
   Pàripuiiiscseu vb. IV = in-tristez; s-nu~l pdràpuùi-8eascà=sà nu’l intristeze
     131,.
   PàrimìO sm.=basm, poveste (pretutindeni). De aseme-nea iptrimìQ, pàrmìQ (pir-mì6), pàrmìs. Vezi: intro-ducerea p. I—III.
   Pàràvuliesf.=l®poveste 146«, 194, 278,«, 354,„ 471„; 2® anecdota. Vezi : introdu-¡ cerea.
I Piróle sm.=l® solz (de pe§te)
676
PER. N. PAPAHAGI
  295, 296..J ; 2° fluturi (ce se cos la zuvelci,), etc. PàrcadV, pread'e sf.=pere-che 5».., 70»«, 78,„ 134,„ 156, 240«.
                                                                      PS re àsine. Preàsine sf. =
  post; pi. pàreasitd, prea-sìnì 233,««, 354.
                                                                      Pslrigurie sf. = c o n s o 1 a r e, mângâiere, parigorie 123,,,
  202,, 209.
Palrignrseseu vb. IV = màn-gàiu, consolez 306.
Pari lite sm.= l° pàrinte l,r„ 5,«, etc.; pi. pârinfî = parine 35, 243. etc.; 2° titlu de respect dat preotilor 101, ; 3“ scartai : printe ; pi. prinfì 418                1
Pslrintcscu adj. — pàrintesc ; [
  vatrâ pârinteascâ=rcàmin     j
  pàrintesc 121,«.             i
Pàrmàteftu sm. = negustor      !
  60,7, 387—391. Vezi: prâ-    1
  màteftu.                     j
Panni tie sf.=marfà; fi par-   \
  màtie easte aistu om /=Ce    |
  marfâ este omul acesta?      !
  215«.
PàrnùO. Vezi: pàràmìb.         \
Pàrmìs sm.=basm 175.Vezi :     i
  pàràmk 6.                    ]
Pàrnfiseseuvb.IV=pàràsesc;     j
  va 8-l'i pârnâseascâ = ìi    !
  vor pàràsì 1735.             |
Pàrtal'e sf. = (ol, sdrean(à ; |
  pi. pàrtdl'=sdrente 467« ;   |
  si nvi8cù eu pârtâl'le a     \
  draclux — se îmbrâcà cu      |
  sdrenfele dracului 293,«.    j
Pàrnmbn. Vezi: purumbu. Pàstramà sn.=pastramà 312.     !
                                                                      Pàçè sm.=paçe 349, 350 ; pi.
  pâÿàlï = pacale 75,«. Pfttârttâ, PStfirióe sf.=cârje 238, 240.
                                                                      P&tèiji vb. I=botez 326„; me-
   acl'imará s-páte<¡,—má invitará sä botez 104,4; *-pñ-tea^ä—sä boteze 1Ö134 , 422. vin pätidät = vin botezat (=amestecat cu apä) 73,.
Pätiijare sf.=botez, botezare 109.
Pätli)ät adj.=botez a t; fig. creftin.
Pätignne sf. = botez 438,,.
Pätunä sf. = l° labä 48,7; -partea ciorapului cät cu prinde talpa; 3° talpa pi-ciorului.
Pätäscu vb. IV. Vezi: pat.
Pä(irc §i P8(are sf.=pätire. intämplare, suferire: tub päßrle = tóate intámplá-rile 141,«; päßre — sufe-rin(ä 285„ 440.
Pä(iili, n. propriu = Päcal.t 303—338.
Päviilä sf. = cursä, cäpcanä
   367.. .
Päzare sf. = 1° tärg 37, 7‘J. 216, 217,354; di m-pazare = din tärg 14„; 2® pre(: päzarea eit ?=ce pref 82,;: Aestu l'-da nä päzare = Acesta-i dá un pre( 82.,,. A$i cätfurä tru päzare— A$ä incepurä tärgul (=sä se tärgueascä) 236,«; 4° fn päzare färä hängi=iu so-cotealä färä hangiu 311„
PeivJe, sf. = peli(a (dela ou) 359„ dela mär 326, dela fructe, legume, etc.
Peanä sf. = 1® aripä, pani ll,«, 138,«,; cu pene muyate = cu pene frumoase 174j„ 223, 224, 473 ; 2® U páll peanas i-a párut ráu
   78.,  $i: i-a intrat fried, grije; 3® canda-l' si báteá peana ptc«rorfttí?=par’cá se 8¡nchisiá pástorul i? 97;
GLOSAR.
677
   necà nu-ni ai boti peana di ocI'u=jì\i mà tem de loc, nu mà sinchisesc càtug de pu(in 146i0, 32230, 369*.
Peàpine sm. = pepene §i pe-pene galben.
Pea?te sm.—pe§te ; vi4ù un peapte = vàzù un pegte 2IS, ,, ; (Numai la Samarina §i Caterina). Vezi : pescu.
Peatlc sn.^-petec 87,9, 148,, ; pi. peàtife=petece 216„ 365,g.
Pèndurà sf.—cuiu; fig. dor: am un dor, nà pèndurà tru kepiu=am un dor, un cuiu in piept 245,#. Vezi : pènurà.
Penarli sf.=l#cuiu 304,305; pi. pcnure, pènuri 61 ; pènure viftepli = cuie tigàne§ti 309,7 ; 2° ma pi nà pènurà am ninga tu ìnimà—mai am incà un dor la inima 51,126b, 127,# ; cupènura tu ìnimà—cu durerea in inimà 133,o, 179, 205„.
Per, pi. peri sm.=pàr 107„ ; perhri8usìt—pàr aurit 289, 291 ; 1® p-alàxì perlu — i§i schimbà pàrul 217„ ; 2° a• gumse ca s~nu z-veadà per albu—se ajunse sà nu se vazà bàtràn 166,, ; 3® perlu l’-si mutà = i se sbàrlià pàrul, se cutremurà : a se ìngrozì 90,4, 302,8; Visi mutà pertugi se fàcù pàrul màciucà 337,; fi si zbir-leseu perl'i n-cap = (i se sbàrlesc perii din cap 60,; 4® p-loara perlu de-aclò — i§i luarà lumea in cap de a-colo, fugirà pentru totdea-una de acolo 4,4 ; l'a-fiperlu de-aoà = fugi, dispari de acì 122,„ 298,8 ; p-lo perlu
   nàpòì in sws=apucà mun-tii, identiccu: apucàcàmpii
   303., ; va-nì l'aà perl'i = o sà’mi iau lumea in cap
   403., ; ò°ascàparà di moar-ti, ca di pri per=scàparà dela moarte ca prin minu-ne : pu(in a lipsit sà moarà 295,o ; 6° li feafe tóate aislé pin tu per = le fàcù pe tóate cu deamànuntul (—pànà la cel mai mie lu-cru) 441,,.
Per sm.= l®pomul: pàr; 2® parà (fructul pàrului) ; pi. peri — peri; peare = pere (fructele pàrului).
Pcr-cà adv.=decàt 165„ 403. Etimologia vine din: pri-cà.
Perda sf. = píete, pàr lung, làsat pe spate 83,„ 203;„
   350,8, 441,,; coamà 377,
Pescu sm. = pe§te 70,4, 84, 162 ; pi. pe$ti 295,296 ; pesci
   73,7, 74 (Cru?ova, Bitolia); tàfeà ... ca un pescu=tà-ceà... ca un pe§te 72„.
Pètalà sf.=l® potcoavà 45S0, 349J9,53,54 ; art. pi. pèlalle = potooavele (se aud ào\«fo) 186,,; 2® s-easte-cà le-arcà pétale—dacá a dat ortul popii 30,o, 6439,403,, ; le-arcà pétale—muri, a dat ortul popii 232„.
Petur sn.=--foaie, pàturà (dela plàcintà): pèturlu dipri sw/>ra=foaia de pe deasu-pra (plàcintei) 89,6, pcturlu dipri g'os=foaia dedesup-tul plàcintei 89,,; pi. pctu-re= 1® foi; 2° iofeà.
Pezà sf.=bàtaie de joc ; bat-jocurà; sà-ai batà pezà= sà-gi batà joc 14,, ; pico— spre bàtaie de joc 73„2549
PEE. N. PAPAHAGI
678
Pi prep.=pre(pretutindeni); pi ningá=pe lángá 15.«; pitru = prin 237 ; n isus't pi h'Wul = o logodi cu fluí... 174,. Vezi : pri.
Pi-cuvánt conventional pen-tru a insemnà < apá»379si.
Pici sf. = necaz, du$mánie, urà ; Irá un aveá picà=in contra unuia purtà necaz mare, urà mare 312,,.
Picàt sn. = pácat 19, 33334,
   335..
Pleül'ñ sn. = avere in bani, strànsà, ca sá fie lásatá rno§tenire 354,.
Ptcúi'm sn. = avere strànsà de bàtràni, pentru a o làsà rao$tenire la cel mai iubit al lor copil. Vezi: pieni'ñ.
                                                                     PIcuràr sm.=pàstor, cioban . 15—20,96 -98,298,299, etc. ¡
Picuràrescu adj —pàstoresc, ciobànesc 2,.
Picuràroai'ic sf.=feineia cio-banului ; pàstoreasà.
PIcuràrùs sm.=pàstorel, cio-bànel 357—359.
Pidip8eseu [§i: pilipscscu] vb. IV = pedepsesc 313si. i 348, 349 ; Io mi pidipseafii \ Dumnitfà =mà pedepsegte 1 Dumnezeu 45, ; 2° s-pidipsì j =se munci, se càznì 48,,, 6517 ; mi pióipsescu = mà càznesc 138,,.
Pidùl'à sn.=scàunel de pia-trà sau scànduri fàcut de o parte ?i de alta a porfii, lfingà fàntàni (in sat) sau in mijlocul satului, unde se stràng sàtenii 81,a, 1223,
   325.. . 355j„ 430.,.
Plgade [recte : pigaie] sf. =
   put (Epir, Tesalia) 341„.
Pllistir sm. = porumbel 6, 459, 460 (Epir).
I Plndarà sf. = Io monedà de cinci parale; 2® lescaie. parà chioarà 3910,85l4, 88-, 148s, 354,..
   Plndòiirà sf. —monedà pre-tuind cinci lire otomane 458.
   Pinteare §i piatire sf. = im-
     pingere 72„ 407.
   Pingu vb. Ili = imping 6,... 29.„52,„ 131,222 ; cum di-l pimse afri din uale=cum de-1 indemnà dracul 1..: cavai, cari il pinef eà mira fea laea — vai de cine il impingeà (—aduceà) soar-ta cea nefericità 86,. ; Peri, simplu: pim$u = impinsei; pimía = (impinsà) perse-cutatà 315,r>; prigonità(de soartà 402-,,; adj. pimtu = impins ; prigonit.
   Pipèr sm. — piper 69.., 91.;. 180. In Macedonia se ande : kfipèr.
   Pi pi li (a [$i pipirifà] sf.=soI-ni(à (de piper) 180;, 69.... 48,.
   PlpMii sm.=pepene galben: se-arucutirà ca pipoùt'i= se rostogolirà ca pepenii galbeni 154, (Epir). In Macedonia se zice: peàpwc §i gàlbòxui.
   Pir prep.=pe: pir oafì=p<?
     acì 478; ; 2376. Vezi: pri. Pirà sf. = parà: foc pi pini virsà=ioc §i parà vèrsati 12,; ; $-ma pirà — §ì mai foc, §i mai parà 413.« ; area un càlfà multupirà=uxeìi un ucenicfoarte de$tept 503, 202,,.
   Pirde§c sf.=fig. fricà.spaimà.
     sperieturà 185,.
   Pireàc adj.=de§tept, iute, ca para focului 38, 39.
GLOSAR.                           079
 Pirtndn, Prindu = in ajun ; pirindu sàrbàloare — in ajun de sàrbatoare 7,«,
    36., ; pirindu-fugà—m a-junul plecàrii (fugii) 83,0. Din «preinde.»
 Pirifan adj.=fudul, ingàmfat 171».
 Pirpirmià sf.=l° mac 340,4 ; 2° paparudà 494,#; 3° flu-ture.
 IMrnstrie, Plrnstie sf. = pirostrie 269,..
 Pirubanti — termiti de des-mierdare càtre fecioare 335,». Etimologia din -.per; pirufane erau immite altd-datà fetele, cari i?i làsau pSrul pieptenat pe frunte. Pirvole [PirivoleJ, n. propriu de comuna ammana, a?e-zatà pe muntele Ou in Epir 347».
 Piseàr sm. = pescar 82 —85, 142, 163, 456, 457. Piscaril'e sf. = pescùrie 84, 163.
 Pisóireao. Vezi: piflireauà. Plscàroanc sf. = pescàreasà, femeia pescarului 16317. Plsenrà sf.=prescu rà, covrig
    286..  ..
 Pisk'ese sf.—pesche?, dar 6,„,
    92..  118,., 17834, 298. Pispilescn vb. IV = presar
    170„; Inf. pispilìre—pre-sàrare.
 Piste prep.=pesto (pretutin-deni). Vezi: priste.
 Piste sf. = credinjà 234,,. Pistiinèii adj. - - credincios
    238..
 Pistipsescn vb. IV = cred ; va s-pistipsescu—voi crede 41, ; pi8lipseà=credeh IO,» 5 pislip8ire — de n’ar crede 167,* ; pistipsìn-
    da/«Ì=crezànd 33421; nu-i mincunà tra pistipsire — nu-i minciuná de crezut 190,«.
   Pi?tircaua sf. = 1“ pesterà 253„ ; pisóireao ; pi. piatirei ?i piscirèi = posteri 172,; 2° stànca mare 15#, 253„.
   PiStoalà (si piatola) sf. = pistol 134.
   Plt prep.=prin (pretut.)Vezi:
j   prit.
   Pit, art. PitIti, nume propriu 1   =Pit 79,80,89,100-103, etc.
, Pitá sf. = pldcintà 29, 89,„
|   263, 298,4, etc ; pitá di lapte
I   =plàcintà de lapte 455,0.
                                   Se zice si: làptarà. i Pitróc vb. Ili = 1° petrec:
!   8-lu pitreacà=sü-1 petrea-
j   cñ (=sà-l insoteasca la
     piecare pànà la oarecare departare) 289,,, 60» ; 2° trimet 16739 ; pitreafi inu-l'ari-sa =■ trimite pe so(ia sa 55* ; sd-ùì pitrc(i carte = sà-mi trimi(i scrisoare, sà’mi scrii 6,„; pitrifeà — trimiteà 7 ; pitricùi — tri-misei 32# ; pitricù 14#, etc. i   ?i pitircù 1743 = trimise ;
     7«7newH/=trimiseram; pi-tricurà = trimisera 238,#, 9r, ; pitricùfi = tri misi 6r, ;
¡   Inf. pitrifeare s¡ pitreàfire
     — trimitere.
   Pltrn prep. = prin 437.
   Pitrnndu vb. IIl = pàtrund, stràbat 47,r(, 86,7,260,*, 130#; cu greti puteà s-u pitrundà j   foclti = cu greu puteà sà
I   ràsbeascà focul 16,4.
i Pitrù udì re ?i Pitrundeare sf. = Pàtrundere.
   Pltrunlel'c [si piturniere] sf.
PER. N. PAPAHAOI
680
  potàrniche, stràbatere 474S7.
Plzovul sn.=un fel de plasà cu care se prind pentii 84,
Pizucscu vb. IV = bat joc; ?i-l' pizueasce = §i-§i bate joc 256,3, 254.
Pinàr sm. = brutar 82,.
Finii prep.=-pànà (pretutin-deni); pàn 1137) 435; pln 442, etc.
Pìnàvìr sn.=bàlciu 94,,, 189, 190.
Pimjà sf. = pànzà 218, 220, 502; pineta di pangu = pànzà de pàiajen 375,7.
Pingi'n sm. -=pàgàn 48,8; crud, nelegiuit 3133, ; spur-càciune 159,3. M ; fem. pin-ginà: pàgànà, ràutàcioa-sà 128; spurcatà 10333.
Pinzinoseli vb. IV — spurc 28139 ; pinginìt = spurcat 9513.
Pine sf.=l® pàne 30, 32, etc.; pi. pini=S2 ; 2apinea cucini = (pànea cucului) un fel de buruianà 253# ; 3U agurnse avutili aeslu s-no-aìbà di sum nare=ajunse hogatul acesta sà n’aibà existenta, sà n’aibà ilici pane 2735 ; 4° s-fà scoti pinea = sà-fi cà§tigi existenta 221,7 ; 5° pinea dotn-nu-lui s-nu u calti virnà-oarà=sà nu fii niciodatà nerecunoscàtor fatà de stà-pànul tàu 188,fl, 190g; 6° di cindu-ti micdnt pinea ! = de cànd te servim 357„ ; I 7° s-intri tu pine vdsil- \ k'ascà —- sà ocupi funere regeascà 187,,; intra tu j pìne-V — intra in functie-i 1 350, ; armase farà pine — j ràmase fàrà existenjà, in I
  lip8à mare 168I8 ; slujbà 119!7; 8® loará di hàbare ìu l'a pine amiràlu = aflarà unde se gàse§te impàratul 9(; iu Va pine — unde se aflà 124,», 158„, 245», 270.. 375, etc. etc.; 9® pini nu-l' si bàgà n-gurà=erk foarte abàtut, in càt nici poftà de màncare nu aveà 54j;., 2003(1 ; 10® te f-u mica pinea, cari s-nu poatá sá-i cuna... = la ce tràe$te el, dacá n’o puteà sà-i §ter-peleascà... 80,» ; 11® s-u và-tàmà cu pinea n-gurà = s’o omoare fàrà nici o milà 132,; no-aveà pine s-mieci
   —  n’aveà nici ce màncà. erà foarte sàrac 90,* ; da pine a furlor — e necin-stità, neagezatà 346,r>
Pintic sn, = pàntece, burtà 393s, ; pàntic 16;.
Pi'ntiea sf. = burtà, pàntece 13134,144; 1® o-adrà... cn-flicà pi'ntica=s& sà turan deabinele 162.9, » ; 2® cu pi'ntiea la gurà = in po-zitie, insàrcinatà §i aproo-pe de nasiere 211.« ; 3" loaì nica nà pi'nticà=ma\ màncaiodatà324, ;4°pliu-(¡.eà IVil i tu pi'ntiea mti-miñlor = plàngeau fiii in pàntecele m a in e 1 o r, erà groazà mare 3373 ; 5® s-nu imnà cu pi'ntiea nafoarà
   —  (sà nu umble cu burta afarà) : sà nu umble des-poiati 177,7.
Piñlscscu vb. IV = in tunee, iau vederea 20638
Piade» (de-am cv>) loc. adv.= deacurmezi^ul ; l'-u deade ci tra (leam-pladea = (a-
OLOSAR.
681
  pucfi deacurmezi$ul) : a mera in ne?tire 358,,.
Plalft sn. = piaiu 15,, ; olle pàfteà plaílu — oile pá-§teau pe piaiu.
Plalnà (de-) adv. = pe piaiu.
Plan sn.=plan, proiect 419,„ 420; 1° cu fe planeen ce me$te§ug, cu ce viclenie 113; 2° A cafo uvreülu s-u bagá pi plan mul'area= íncepú evreul s’o ademe-neascS, s’o scoa{á din minti pe femeie 234i9.
Piase sf. = lume, populare 342
Pl'at84sf.=82, 83. 167, 354.
Pintan sm. = platan 434.
PlàcàrscscH. Vezi: pàlàcàr-sescu.
Plàscànescn, pl&scinescu vb.
   IV = plesnesc 15«, 6835, 103,;, 284» ; pldscini (to-arideare) — pufnì (in rás) 364,« ; eapa-l' pláscini ná clujatá = iapa ii trénti o loviturá din picior 186,» ; li pláscineayte tu cireáp= le trànte§te in cuptor473,„; mi pláscinifi tu zindane =mS fràntici ininchisoare
   78,, ; pláscinirá pálixile— plesnirá din palme, aplau-dará 249,».
Plàsè^ vb. I = turtesc; pld-sál=turtit; plisare = tur-tire.
Plàstnrà sf.=pàntecele cu tot continutul lui 497,«.
Pistare sf.=spatá, omoplat; pri platdri = pe spete 449.» ; fi-l' aspüsirá pld-tárle=={$i-i intoarserá spatole) = il gonirà, il alun-garà 2264. Vezi: paitare.
Piateseli vb. IV=plàtesc 83, 148, 162, 351 ; pina aoafe
     piatirà^pànà acl piatirà 1„ ; piatì ca preftu=plàtì ca popa 104,; de aseme-nea: pàllescu: si-tii pàl-te$li = piatenti 25,,.
   Plec vb. I=plec; tufi plicà =toti plecau 155,, ; Nàinte |   s-pleacà = inainte de ple-
j   care 146,9 ; plied = plecà
!   332; am plicatà == am
|   plecat.
   Pleaòcà, ploa^eà sf.=plea§cà, 1   pradà 105„, 184,,.
! Pilcare sf. = piecare ; tu oj j   = la piecare 12„, 398.
' Pllgnescu vb. IV = rànesc |   476« ; ?i-l pliguì=$i-\ rànì
|   59,o ; s-pliguì = se r à_n ì
I   156,« ; cu mima pliguità=
     cu inima rànità 25,3 ; Inf. pliguire = rànire.
   Pliinuiià sf=plàmàn. De ase-menea: plimùn.
   Plin adj.=29„, 54, 133,„, 305.
   Plìscutà sf.=palmà; il' deade nà plìscutà = ii dede o palmà ; dup-aistà plìscutà dupà aceastà palmà (=pe-deapsà cereascà) 439,,.
   Plimtu adj. plàngàtor, isto-vit de piénsete, jolit, duios 126,r„ 441; s turnà plimtu == se intoarse plàngànd |   163„, 197 ; sor-sa $ideà
     plimtà = soru-sa §edeà plàngàtoare 47,,.
   Pilligli sn. = Io piàns, vaiét 22,», 58,„ 111,, 136,„ 439; 2° piàngere, vàitare; deà-dirà plàngu = aduserà piàngere, reclamaré 40,M ; pi. pii' n<7«<c=plànsete 58, „ 339„ §i plinguri = piénsete, piàngeri 322.
   Pilligli vb. III=[Ind. prez. plingul tl,plin4i3,plin<Je, plinfòm §i plin^im, plin-
6*2                     PER. K PAPAHAGI
  (fèfi §i plin<fi(t, plingu. Imperi, pitti (feàvt. Peri. pliin$u, plimsifi §i pii insevi, pii in se (s-plimse = se piànse 13;), plimsitn, etc. ; ParLplimtu, plimtàj — plàng; Baffi s-plingà incepe sà p 1 à n g à 45,; ; cindti pltnzeà=ckTiè pian-geà 173*, ; 2° ?i-$i plin<Jeà paràpunle = %\-§\ plàngeà dorurile 20,» ; 3° z-duse sà s-plingà la. gudicàtòr = se duse sà se plàngà la judecàtor 18,, ; 4° tra ae-stà l'-plin<feà inima lui= de asta se ràità el 126,,; 5° v-plìntfeà mira fea laea mdrata= i§i plàngeà nefe-rìcita soarte 88,4 ; 6" plim-se-plìmse=aplàns, a plàns: mult de tot 57,,; 7° plin-e/ed h'il'i tu pi'ntica tmt-mifilor di jalea v-dipira-rea=plàngeau fiii din pàn-tecele mamelor de jnie $i amarnicà vàitare (--de groazà mare) 337,; Inf. plimfeare, plì'n(fire- piàngere.
Plinguròs adj = plàngàtor, tànguios 407,,.
Plintit vb. I=implànt, infig; li plinlk=ìe infipse 61,»; $i-l' plinti cufntlu = §i-i infigo cu(itul ; fi-l'plinti tu k'eptul a siih'iuluì = 9Ì-1 impianta im pieptnl stafiei, smeului 1634 ; 2° plantez ; plintài ireiprutiì tu gradini = piantai trei pruni in gràdinà.
Ploac sf. = ploaie; dà ni ploac=\Aou& ! dà o ploaie !
  26,, ; cari (leadi ndploae = eànd plouà odatà 26,r, ;
     dideà ploac = plouà 173. : pi. ploi.
   Flosce sf. — placà 420.
   Pioseà sf.=ploscà (servente pentru pus vin) 325. 383
   Plnp, pi. pluk sm. = plo]>
                                                                                             122, 221.
   Pluseiik'escu. Vezi : pruscu-kescu.
   Piumini sm. = glon ( 470 :
   Poakà sf. = plasà (de prins pe§te) 84,4. 163,».
   Poalà, pi. poi' §i poale sf.= 1" poalà (de hainà). §ort 53*,, 144, 182, 283,* ; 2" c» potila dindin te=(c\x gortul inainte) adicà : servitor 470* ; 3° surpà (meare) una poalà—di scuturat la mere eàt incape o poalà (de carnale, cum se obi§nue$te a se purtà la Pind) 239*.. : 4° f-bdgd poàlile m-hrin -- i$i strànse poalele la bràu. adicà : se pregàtì de nuincà 98,» : sau: luá o I10-tàrire.
   Poareà sf. = scroafà 206 : poarca va-fi dati din casd ■   = am sà te gonesc, sà te
                                                                           dau afarà din casà 303,,.
                                                                      ; Poartà sf.= poartà 35, 45, .: 78*», 133, etc.; pi porfi, art.
!   por file 36.
   Poste adv. = poate; poate \   v-avifì’t //'*i=poate §i re-
I   numit e§ti 10,» ; poate c-are
1   //a¿»are=poate cà §tie 11,„
¡   660; cd poate-poatc = cà
j   doar doar 65,».
¡ Poèti, pi. poace sn. = ulcior 1   (de pàmànt) 11,», 48*. 54.
¡   149,343,».
   Pole sf. = Constan tinopole
                                                                                                226,r>>
   Pollni sn. = ràsboiu 6*„ 7, 58„ 191 ; trag tu polirti =
GLOSAS.
683
   pomose la ràsboiu 196 ; mulA polivi = ridicà ràs-boiu 339.
Pom, pi. poni sm. = 1“ pom 88* ; 2° pom, pi. poame = fruct; di tute poàmile = de toate fintetele 65», 2953T; pomlu sum pom va s-cadà fructul sub fruct va cà-deà (proverb) 282,».
Fon, pi. ponurì sn.=durere, dor ; tra ponlu fe-fi aveà = pentru dorul ce-§i aveà
   93,. ; 0-acg.fard pònurle s-featà o apucarà dure-rile (de nasiere), ca sà fete 121,».
Fondu adj.—pustiu ; un pon-du de aràp — un pàcàtos dearap 1 sponda dixeanà = amarnica, neagra strài-nàtate 1, ; fe 8-adarà f-lu pòndile zeane=ce sà facà si In neagra stràinàtate 66,8 ; ponda di banà=p\i-stia de via(à 24,, ; pon-da-l' di tìh'e - pustiul de noroc al sàu 68,, ; di pon-dul di lup — de nemerni-cul de lup 1061K ; càsiii tufi pondi f ermi - casele toate \ pustii §i pàràsite 121,,. i Porcu sm.-—porc ; pi. porf i - !
   porci 53, 54, 140, 141,232. , Porta vb. I ^ ~ port 8, 3834 ; ! s-lu pot iu-sà-1 port, sà-1 ! due 81„ 229,»; s-l'ipoartà j eu doàuli mini sà-i poar- ! te cu amàndouà mànile, 1 adicà : din bel$ug 96,, ; 1 Tih'a 8-1 i poartà cu saclu I — Norocul sà-i care cu sa-cul : cu gràmada, din bel-§ug 9734 ; Tuta lumen s-purtk ac/ò—Toatà lumea i se purtà acolo 270„ ; s- j purià cit puteà cama g'ine I
  = se purtà càt puteà mai bine 56,0.
Portu sn. -port; Portul a nostru easte ca di zumane Portul nostru este ca din veehime.
Pot vb. II -1° pot 9,5 ; mi putèm -nu putem, nu sun-tem in stare 45», ; cari vai poatà=cine va puteà 36,, 3818 ; nu puteài = nu pu-teai 223 ; cit puteà = càt puteà, din toate puterile 25,4 ; die nu cama putir- -càte n’a mai putut 84 ; cit pittura — din toate puterile, càt puturà 34.7 ; 8-pu-tearim de a§ puteà 52., 79,3 ; 8-puteari=de ai puteà 68.; 2° biruesc, in-ving ; l'-u pot mine a oà-8til'ei - : inving eu oastea 21930 ; va l'-u poatà—il va biruì 12-,, 2494 ; l'-u putii a fàrpilui du$màn=\\ biruì pe §arpele du$man 12S5, 156,». 322.8 ; 3° poate-este bolnavà 396.» ; 4° can-da f-ioiì nu va s-po s-u fac par’cà §i eu n’o sà pot s’o fac 73,. ; afèl li va s-poa—acela care va puteà 2623; c aistà nnpoa s-h'ibà alta — càci asta nu poate sà fie alta 289,», 234,0. Forma po ( .pot),poa -poate vine din po t), poa(te) cfr. bàrba-su pentru bdrbalu-su,ta-SH pentru latà-su,etc.
Pradà sf.—pradà 47,
Prag, pi. praguri sn.- -prag
  54,8, SI,», 103, 291...
Pra$ sm. - = praz ; pi. prafi 62,5, 152- ; 2° 8-lo-acàl tu prafi - sà-1 prind cu màna m sac 305.,. 311», 368,», 3738.
684
PBR. N. PAPAHAGI
Pravatds adj.— puternic, tare, din rásputeri (Epir) 116,., 16110> 228«, 341#, 347,,. Etimología cred cá vine din pri—prea §i virlós=tare.
Pravdft sf. — vitá, (cal, bou, vacá, catar, mágar, etc. nu ínsá ?i oi, capre, cari se numesc: numafe,tuüputá)
  62,o,  98,#; pl. art. pr&vtfile 928> ?i právdile 258,# ;=vi-• tele; ca vira pravdá — ca o vitá 96«.
Prá. Vezi: partí.
Práinátár sm.—negustor 236.
Prámátcl'ta §i (Pármáteftu) sm. — negustor 83, 189, 251—254, 328
Prámátic sf. = l® marfá 189,
  251; 2o u ftea fe k'irutá prá-mátie easte- -o §tiá cat de proastá este, o §tiá ce vitá incál(atá este 53,3, 230,8. Vezi: pármátie.
Práxescu vb. IV - --- menesc; fi-ñx práxeafti cama laea —§i-mi meneóte totce-i mai ráu: soartea cea mai rea
  85,4.
Preacl'e sf. — pereche 29,#. Vezi: páreacl'e.           j
Preasiuí. Vezi: páreásine.   j
Preftu sm. —preot, popá 8S#, ¡
  100—106,398,etc.; l°goacá prefiní di bife — jo acá popa de nevoie (proverb) 33,r>, 406«; 2o W deade dol'i a préftului =- a dat ortul popii 370,o, 93f.
Pri adv.—prea : s-hárisl pri multu - se bucurá prea mult, mult de tot 142«.
Pri prep. - pe (pretutindeni);
  Io pri cásmete--la noroc 459«; fi-l loax trásofpri cale §i l luai tovarág de drum 13„; 3o pri di ná
  parte=pe de o parto 23,-. 4° pri trei arn=la trei ani 65„ ; 5o va la viná pri cap—le va veni peste cap 42,; 6® si-ft Idará minien pri nisi — sá se inebu-neascá dupá ele 347; trefe pir la casa = trece pe la casa 237,. Vezi: pi, pir. Prlcá (di cv> conj.) = decát
  240.. ,
Prlcád vb. II—rog, má rog de cinevá; fi-l' pricadi= §i-l roagá, se.roagá de el 28«; pricade la el' = se roagá umilitor la ei 461,,.: viiii la auflu fi-l' pricátjH
  —   ven! la mo^ul §i i se rugá 26n, 321S, 44í# ; Tih'a V - pricátfu la c o arl e a Mlntil'ex -- Norocu 1 se prosterná rugátor la picioarele Minfii 97,,; fi-l pricááurá amirálui—%i se rugará de ímpárat 146.,.
Prlée sf.—vietate, vie(uitoare 47 — 51, 87,„ 143«, 281«.
  317.. , 459.
Pridáft vb. 1 = 1® predau ;
  sá s-pridá- sá se predea 339«: se-arxde fi-l' siprida
  —   se in§alá §i i se predá 234„; 2® cá h'il'ñ-tu ná prideade =cáci fiul táu ne trádá 21,0,22«; pentru sen-sul de «tradez*. Vezi §i: prudáü.
Prifác vb. IV — prefac; el s-prifeafe—- el se prefácil
  203.. , 279,|, 4o,o; s-pri-feafe = se transformá, se prefácü 321; s-prifeáfirá
  —     se prefácurá 108,0,1714. Prlfaptn adj. = prefácut. Prlfáprc $i prifá(earc sf. =
  prefacere.
Prlftcasá sf.=preoteasá 105«
GLOSAR.                          685
Prigùr (mi oj) vb. I = jur, fac juràmànt puternic; sà s-prigurà=sh jure solemn 1336. Inf. prigurare = ju-rare, juràmànt.
t’rilmnarc sf. = preumblare iSjei IóIsji 155, 314,,.
Priimnu vb. I = preumblu; sA s-priimnà — sà se pre-umble 11,4,42i; ; upriim-narà—o preumblarà 328; s-priimnà = se preumblà 77 ; priimnà-te 774 ; meant priimnat à—m’am preumblat.
Prim, prep. «prin> inaintea lui b, p : prim pade=pe jos.
Prima adv. = càt se poate de bine: z-dufeà àgrulu prima = ogorul mergeà càt se poate de bine 11710; 282i8. (Cuvàntul este popular).
  Primansùs (di —) adv. = de prisos; cu prisosin^à; 1° bì-neatfà un om di primansùs — tràe^te un om de prisos (=fàrà rost in lume) 366»; 2° ita dea de Dumnidà pra^i di cv> = ne dede Dumnezeu bani cu prisosin(à 218i0, 362,,, 399,0 ; umplù j-doaua fusi di primansùs = umplù §i douà fuse mai mult 301,.
  P r i m à veara, prinmvearà $i prmniiTcarà, prinmavearà sf.=primàvarà 21.,, 24,6, 25,„ 129, 335,„ 279',,.
  Prlmnare. Vezi: priimnare.
  Prin prep. = prin 37», etc.
  Prlncà sf. = capcanà, cursà
    367,,.
  Prinde vb. unipers. Ili = 1° se cade, trebuie : aoà prindi 8-h'ibà = acì tre-
     buie sà fie 43, ; prindi sà se-añá=trebuie sà se gà-seascà 52,» ; nu prindi =■ nu se cuvine, nu se cade 95,41 Gugaba§ prinde un ca Une = Primar se cade (sà fiie) unul ca tine 187,0, I    308, 342; prindeà — tre-
     buià, se cuvenià 82, 92,„ I    96,4, 102, ; 2° a sta bine, a
I    te prinde: stràiùle-m prin-
     du — mà prind bine hai-nele; afia-ft prindu àr-\    malie — (ie i(i stau bine
i    ármele ; nu prinfle nu
     stà bine 400,».
   Prindearc ($i prìndire) sf — trebuire; a stà bine: di-pri prindearea }e-}i fac àrmatli — dupà m o d u 1, cum te prind ármele 136 411,».
   Printrà prep.—printre 131,0, etc. ; printr-ocl'i prin ochi 103,s.
   Pripsìt adj. r- elegant; prip-sìt 9-aleptu elegant §i distins 85,;, 141,,.
   Prìsiue sm. = o greutate ce !    se pune la fus dedesupt,
!    ca sà-1 (ie vertical 73».
! Priste prep, — peste 4,«, 8, 31, 6635, etc. Vezi: piste. j Prisuprà prep. adv. = pe !    deasupra 78,79„, » ; nis
j    f-u Va prisuprà-l'---eì se
     insàrcineazà 309,.
¡ Prit prep. -= prin 4„ 8, 45, I    etc., etc. Vezi: pit.
   Privegl'n vb. I=priveghiez; i    pàzesc; bagá s-priveagl'i
!    =bàgà sà pàzeascà 1273„.
1    Inf. privigl'are ----- preve-
i    ghiere, pàzire.
   Prii interj.=cuvànt prin care indemnàm pe màgar la mera 116,,.
686                     PER. N. PAPAHAGI
Prìmjìrc ( ji pringare) sf. —-prànzire; de prinzit 289.
Printfn sn.-- Io prànz, masà de prànz 83,0 ; fura acl'i-màfi la printfu farà invitaci la masà 98-« ; Ahur-h'irà s-l'-aducà printfu p-finà ìncepurà sà-i aducà prànz fi cinà (màncare la prànz fi la cinà) 176«. ; 2° s-aveà apruk'àtà a pri'ntfului- se apropiase (ora) de prànz 73,, ; 3° Nati, pi ursa, prtn4u oarà, s-toarpà la culeup-l'i = Iatà-o fi ursa, pe la prànz (. --miezul zilei), se intoar-ce la culcuful ei 485,95,179.
Prìn<)ul-inare sm. - ^ prànzul mare, miezul zilei 208«, 468.
Prìn^n fi primi«, prìiujàscu
   vb. IV : - prànzesc ; pi4ù s-prindà — fezù sà pràn-zeascà4739; s-prin^à-231,8, 403,«. Inf. Printfìre fi pringare. Am prìntjMà — am prànzit.
Proaiie sf. - puroiu. Vezi : pronti.
Prok'u. Vezi: apròfc'ti.
Pronti sm. puroiu 4431? ; Io sitile p-proñi versa $ua tuia - (sànge fi puroiu vàrs toatà ziua): o due numa intr’un chin cumplit in continuu 186,,; 2° cu silice, cu proni cu neca-zuri mari 4884.
Proscut sn. ^ strop.
Prot, : - Io àntàiu 7..; cu nveasta di prota- -cu ne-vasta dintàiu 56*: 2° pri-mul : pi-l' feafi c-a protlui - -fi-i fàcù ca fi primului 33,o ; prota ----- intàiu 66,8; prima.
  Prueuk'io sf. — stare, pricop-8ealà 487„ ; vira prucukie mare no-adrd . - nu fàcù mare pricopsealà 65... Prucupscscu (mi cv>) vb. IV —pricopsesc; ajung bine; prucupsìt - - pricopsit, de treabà 40,o; ajuns bine, in stare bunà 206.
  Prudà» vb. I — tradez 22,;. Inf. prudore — tràdare; prudàt—tràdat Pruftusescu vb. IV -- a pur, ajung ; un di el' nupruf-tusì si s-a8cundd - unul din ei nu apucà, nu reufì sà-8e ascunzà 23,8. Pruniurearà. Vezi: primà-vearà.
  Prun sm. — prun.
  Prnnà sf. — prunà fi curcu-dufe 49i5l 855,197„ ; plin-4eà cu Idcriùli ca pruna - plàngeà varsind lacrimi ca pruna 123,,. Prnscak'esca fi prusentescn vb. I V==stropesc 204,364,,; s-lu pruscukascà — sà-l stropeascà 52s<; li prus-cukì -le atropi 284,pltts-cukì 29u. Vine din proscut — strop.
  Pseftn adj. — mincinos: io mincunòs p-tine pseftu-.-suntem la fel, unul ca fi altul 76,«.
  Psemà, pi. psèmate sf- - min-ciunà 81,«.
  Pslkukarte sf. - - pomelnic, (- . h à r t i a in care sunt insemnate numele mor(i-lor) 151,, ; lo-aveà tricutà di multu tu psihuharte de mult iltrecu8eràin pomelnic, printre cei morti
    253,o.
  Psin adv. - pu(in 27*«, etc.
GLOSAR.
687
   Format din pu(in—p}in, psin. Vezi: pufì'n.
Psoli'u adj. r _ mort (Se zice de vite ?i de pàgàni) 340,0 ; psoah'e - moartà 102,,, 105»4.
Psuuià sm.- brutar 4 lo».
Psusesen vb. I V=mor (despre vite ?i p il g à n i) ; psuseà (olle) — muriau oile 16,# ; psusirà m il r i r & 17,5,
   159,9 ; li psusescu di $cop te omor in bàtaie 125,. Vezi fi : supsescu. Din ngr.
Ptiii interj. Ptiu ! c à n d scuipà cinevà 103,», 4707.
Ptin adv._^putin 2«,. Vezi: pufi'n.
Palle sn. —ulciora? 12,», 495.
Padrnme sf. — - subteranà ; pivnilà in pàmànt, subsol 358, 359.
Paganie sm. — masa ce se obi?nue?te a treia searà dela na?terea unui prunc §i destinata ursitoarelor 387.
Pali'A sm.--l° pasere, puiu, pi. pulì', fem. puii e ?i la Fàr?eroti pnil'd 479, 9, 11, 23, 24, 677, 173--175, etc., etc. ; ni puiili nu calca -nici pasere nu umblà 47, iti niti puliti nu bdteà— - unde nici pasere nu càntà 132„ ; 2° puiiii di ficòr un puiu de bàiat 126,3°puìiil azbuiràtòr paserà sburàtoare, màiastrà 35,; 4° puiiii cintàt pasere maiastrà 47,7 ; 5° s-ni-aduli diif-tnanlu puiiii gurd di om -sà-mi aduci pe du^manca pasere vorbitoare 37,„ 6° iu featd puil’i — unde
     fatà paserile; departe peste nouà màri ?i nouà (àri I 10„ ; 7® arinàsird... ca 1 puii fard cloce ràmase-I rà... ca puii fàra cloaca !   ( __ fàrà nici o apàrare,
     farà sprijin) 268», ; 8° ca }ivà puii org'i—ca ni?te pui orbi, care n?teaptà totul deagata, in gurà 7,,, 366, ; 9® puii videa ntr-o-cl'i -vedeà stele verzi pe pereti 470„ ; 10® vidèm fe puii vai acuii - vedem, ce treabà ai sa faci 373,,.
   Pnil'a, nume p r o p r i u de bàiat 163.
   Pùlbire sf. praf, pulbere 442.
   Pulitle sf- -1° ora? 45,0) 327; 2® inultime.
   Pulita sf.--rpolita (---o scàn-durà a?ezatà frnmos la perete astfei, ca sà ser-veascà la a?ezarea farfu-riilor ?i celorlalte obiecte de bucàtàrie) 48#, 5237, 218,
I   254, 407.
! Pulmu, pi. pulhi sm. -douà ; mani piine formeazà un |   pulmu 3383», 355„ , ; di-li
\   pdreà cu pulmul cd-i ma-
|   cà~ . de-(i pàreà, cà chel-
i   tuie cu mànile piine 39„ ;
!   pumn.
! Pulpà sf.- pulpà 84»7, 237,4. | Pattare sf. - s p a t à 484,,. |   Vezi: pldtare, pàltarc.
i Pul'àn sn.   bàt 478.
i Pamlie sf.   pustie.
| Pungàr sn- pungà de piele,
|   in care i?i pàstreazà cio-
|   banii cremenele, amnarul,
I   iasca ?i alte lucruri tre-
     buincioase lor 343.
   Pnngft sf. — pungà 39,„ 42, J   43, 218„, etc.: cà angir-
688
PER N. PAPAHAGI
   mari aveà slittata draclu tu punga càt despre bani, gufiate dracul in pungà: n’aveà parà chioa-rà 162..                   !
Punto sf. = punte 107. La ' Samarina se zice: pung'e. 1 Pùpàzà sf. -pupàzà 21, 299 ; j nu mi fà s-l'aü catea li i pùpdsà — nu mà a duce i la desperare, ca sà mà faci 1 sà-mi iau lumea in cap 1 30324.                       i
Pupu-pu !—interj. de groazà i §i desperare, de spaimà ¡ §i alarmà 21.,, 4284, 43I0) j
   121,. 30317.                 j
Purcàr sm. - - porcar 22832, i 232.                       ¡
Purdical'e sf.—portocalà 414. ¡ Mai des se intrebuinfeazà:  ,
   purtucal'e.               j
Puri« sm. — pure ce 168„, | 176, 363.s 459, etc.; Io l'i ! se-adunà ini ma cìt un 1 puric = i se strànse ini- ¡ ma càt un purece (de fricà) 7426 ; 2" ncalfà §-pùriclu \ —potcovesc (ei) §i pe purece, de de^tepfi ce sunt 96 j2 ; clndu lumea ?-pù-riclu lu ncàltà - cànd lumea potcovià §i pe purece : cànd erà lumea foar- i te de^teaptà 1002.
Purtàr sm. — portar 4043*. i P urtare sf. — pur tare, port \
   IO33.
Puruinbu (§i pàrumbu) sm.
   —porumbel ; pi. purung'i \ —porumbei 144,4, 469,501. 1 Pnrumbà sf.--p or um biffi 275.0 ! pàrumbà 442., ; gucà ca pàrumbe —~ j u c a u ca porumbifele 43838.           j
Pusputescu vb. IV—pipfiiu, 1 caut pe dibuite 310,,, 311,; !
   fe tut puspuieafie=ce tot pipfiie, ce tot c a 11 t fi pe dibuite 83„ ; s-puspuleaftt —se pipfiie 381,* ; ptispu-ieò—scormonià 2,„ pipàià 410lf>.
Pnstu adj. --- pustiu ; hoara Gràmuste... armase pustú =comuna Gramoste... rà-mase pustie 18, ; pusta di càtufà — pustia de pisicà 419i5.
Pusulfi sf. — busolfi; u k'irit pusula — nu mai §tie de loc ce face 276„.
Puscl'c sf —ciumà 121,,, 151. 2654. 290, 298.
Pu$cl'àt adj. ^ciumaL
Pii¡jpuré<> vb. I = §optescbi ureche; purpuró — §optì 134s; Inf. purpurare §optire, §oaptfi.
Pu$pntcseu vb. IV -§optesc. vorbesc incet cuivà la ureche 113,*.
Puntean adj— $trengar. craiu \pù§teane ! (gre§it in text : puntane)-—stricatuie! 40533.
Pu$tu adj. : - stricat, craiu, §trengar ; No-av<jì cucof-l'i al puplu de-amiró cu in cìnta ? — Nu auzi coco§ii nemernicului i m p fi r a t cum cdntfi? 20333.
Putè adv.—l°niciodatà 37.,.. 52,i, 164*, 233.6, etc.; 2® cum nifi nvisatà no-aveà putì - -cum nici nu visase vre-odatfi 222„.
Putear© sf.—putere, virtute 52„, 632„ 68, 9714, 13924: cara s-h'ibá cu puteare de-o .fi cu putinffi 141Jn : ma nu easte cu — dar nu-i cu putinffi 32738.
Pntrid adj.—putred ; putriti
OLOSAB.
689
   de-a»?ì/--^putred de bogat, foarte bogat 355.          j
Putrhjàseu vb. IV = putre- i zesc 146i5; 1® 8-l'i putrì- ! teased 08lu = aà-i putre- i zeascà osul : sà-i sfin(eascà oasele; 2° N-casà putrirà (f,ua tuta ca vira featd— putrezià (= ata) mereu in casá ca o fatà 3033i.          |
Putritine sf.—putrigaiu. i Patriare sf.—putrezire. Patrigane sf. —- putrigaiu. Putùt adj. — puternic, tare *  219;, 395; trecut 4392fi.
R. Arom&nii obi$nuiesc a pune un „au i na inte a cuvintelor incepátoaro cu litera R. Totu^i la Fár-$ero(i, la Muzichiari §i la parte din Arománii Pin-deni 8e pSatreazá r fárá proteticul „au. Fár^erofii pronuntá pe ,,r“ ca: r indoit: rr §i, in únele cuvinte, unii il pronuntá cu totul gutural, ca un grecesc.
Rae am. = rae 166,8.
Radá sf. = ránd, hal; pi ah-tare radá=in a§á hal 244,4. ¡ Vezi: arada.              !
Raná sf.=raná; am na rana j tru mima = am o raná, . un dor la inimá 246«;      1
   plagá.                    ;
Rafe adj. = rece 2433n.      i
Rádátiná sf.=rñdáciná 165,,. Vezi: aráddfiná.          .
Ráin vb. I = rám; r á c á i u 479«.
Put, pi. pufurt an.—put 8t0, 73, 103,*, 265.
Puti'n adv.=putin 18,. 22,3, IO84, etc.; cama pufind= mai putinfi 2U;pufdn 197; forme prescurtate; pfin pfind, psin 1885, 336,* ; Dupa mullu-psin=[)\ipiL mult putin (timp) 85;; f-loard multu-pu(i'n — i§i luarfi inult pufinul: tot ce au avut 35„.
Puv65u an. = in fee tie, mur-dflrie.
Pnximadc, pi. puximdQi sf. - ^galetS 366, 367.
Rámi'n vb. III=rámáiu 243,
  478.
Ráñ adj.=ráu 477, etc. Vezi: ardü.
R&vdare sf.==rábdare 478. Reócainán adj. = adren tur os
  482«g.
Reék'í adj. = vechiu, sdren-turos 481,*, 483.
                                                                     Reng'a sf.=pácálealá; reng'a fi-l' feafe stih'iülu—pácá-leala ce-i fácil smeul 16,. Rigac sf. = rugáminte 185lfl.
  Vezi: arigé, arigae.
Rilíate sf.=lini$te i95. Vezi: arihate.
Rod vb. III=rod; tu va sá 8-roadá=unde se va roa-de 478.5; s-roase=se roase
  479. Vezi: aród.
Roput sm.=treapát, sgomo-tul produs de caii, cari merg in treapát 244,«, ,8. Bug sn. — spin, márácine 38á33.
Ruma» sm. — Román.
Papahagi, Basine aronulne.
44 •
690
PER N. PAPAUAGI
s
Sa pron. pos.=sa; nor-sa— nora-sa; »id-sa=mamà-sa; sor-sa=sorà-sa ; tetà-sa = màtu§a-sa (pretutindeni) ; G. D. : sai: Mori'i a sor-sai — bàiefii surorii sale 16933; Il 4ise ea a norsai= li zise eà nurorii sale 72.
Sae sm.=sac 1318, 114,33,80, pi. safi 67, 305; 1° Bunèfi fàfeà cu saclu = Binefa-ceri fàceà cu gràmada 659, 9734, 123sh ; 2° am grofì fi flurìì cu saclu-= am bani càt de multi, multi de tot 355, ; 3° fel de blanà fe-meiascà.
Sade adv.=numai 166„. (Pro-vincializm).
Salii sf. = salii 3813 (neoio-gizm).
Salte sf.=l# salcio; 2° nume de localitate la A vela, unde se afl& un izvor cu acelag nume 29234, 293«.
San sm.—farfurie de argint 454—458.
Saniure sf. = samur, blanà; lu nviscù cu samure = il imbràcà cu blanà 18S3.
Sap vb. I=sap 95,8,182, 295 ; Inf. sàpare ; Part. sàpàt,-à.
Sapà sf — sapà ; cu dinfil' ca sàie = cu dintii mari ca coltii sapei 1473s.
Sarca. Vezi: sàricà.
Sare sf. = sare 15S0, «„ 28, 1673„ 393 ; sare $ altu fe! = (sare §i alta ce!): càt despre s a r e, mai pune-ti pofta in cuiu 26,r
Sàricà, scurtat: sarei sf.=sa-ricà, hainà groasà de po-stav, care se poartà de
     Aromàni 305,, ; sunt fetonte sàrici : sàricà tumatà 305, „ ; sàricà àucatà = cu floci de lànà, albà peste tot ; sàricà $utà = sàricà fàrà epulete; sàricà cu urecl’e=sarica cu urechi. cu un fel de epulete, etc, etc.
   Sàrtiuà sf.=povarà, càtpoate duce o persoanà pe spate: sàrfinà di leamne = po-varà de lemne, càt poate* duce o persoanà pe spate 46,j, 454,4; 2° greutate 237,.. 257S3; 3° adj.=insàrcinatà; me-alàscl sàr(inà=m&\&si insàrcinatà, in pozitie 7. : armase sàrfinà — ràmase insàrcinatà6134,3163ll;? mi ;   sàrfinà — erà insàrcinatà
|   258,„ 438,4.
                                                                     i Sat sm.—sat, sàturare ; no-are sal=nu se mai saturà.
   Satrazàm sm. = prim-mini-stru, in Turcia 461„.
   Satur vb. I=satur 126,«, 247: pinà sà s-sàturà = pànà ; cànd sà se sature 30,,, 31 ; i   nu si sàturà    di bà$ari —
!   nu se sàturà    sàrutàndu-l
     47i4 ; nu-l sàturà di gneari :   = nu-l sàturà de joc 134...
1 Savan sm.=giulgiu 36«.
1 Sazimi sf.=covor de pàr de '   caprà 300so, 366,5.
                                                                        Sà, s- conj.=8à (pretutind )
I   Vezi: si.
                                                                          Sàeòl sm.=§oim 174, 175.
   SàiJiWi) vb. I=sàgetez, trag cu sàgeata ; fi-t sàijitó^ §i-l sàgetà 374,,.
   Sàbato sf. = oeas 419, (Macedonia); in Epir se ziee:
i   oarà.
OLOSAB.
691
                                                                     Sàlàe'escii,sàlg'e8cii,sìrgl'<*8eu
   (sórgi'escu), sirg'escn gi sàrg'escu vb. IV = Io dau drumul; salg'ì cdpaka= dede d rumul capacului, làsà sà cadà capacul 8lt; §i-l sàlg't barrivi ing'òs= gi-1 slobozì bràul In jos 39„, 738, 265; 2° dau, dru-mul, liberez; sdlàg’à Mutata- Lodili = libereazà pe Frumoasa-Locului 144,», 174,175 ; lamba nu li sir gl'à àp*7i=balaurul nu liberà apele 49„, 249,«; 3° mà reped, dau nàvalà ; sir gl’atti atum-fea gònili cuzlàk'li = se repede atunci voini-cul cu flarele 52,, ; si sàl-g'irà = se repezirà 61,„ 13«, 70,«, 110,, ; ti sirgl iti dipu trìti = te repezigi dupà dàngii 81„; 4° sìr-gl'escu ei'nile = asmut cà-nele asupra cuivà; sir-gl’irà ciñl'i=a) au asmu-tit cànii; b) se repezirà, deterà nàvalà c&nii 112,,; sàrg'irà=se nàpustirà 14,, 5° cindu-l' sàrgl'ì dàscalu =cànd li se dededrumul dela gcoalà 188, ; 6° cu coada... sdlg'ità=cu coa-da... intinsà 2,« ; Inf. sir-gl'are gi ' sirgl'ire, sala-gare (saldare) gi sàlàg'ire (sàlgfire) gi sàrgl'ire (sàr-gl'are), sàrg'ire.
  Sànàtate, sànàtòs. Vezi: studiate, sìnàtòs.
  S&pune sf. = sàpun 261 „ „ 385; Flinea ti sàpunea (te atteapta) = spànzurà-toarea (te agteaptà) 406,g.
                                                                      Sàrak'c sf.=grije mare, preo* cupare nelinigtitoare;
      mati una sdrake-l màcà = numai o grije il ne-linigtià, nu-1 làsà in pace 9„ ; Il micà sàraka multa = Il mustrà mult congiunta 243,,.
                                                                         Sàrave sf. = palat 477—779
                                                                         Sàràtòr sm. = tràistità, ser-vind la pàstrat sare 180,«.
    Sàrbàtoare sf. = sàrbàtoare 7,«, 90,«, 98,7, 363 ; oo li-£oara=sàrbàtoare ugoarà, in care nu e pàcat dacà j lucrezi 235,5 : u feafi sàr-I    bàloari mari — fàcù ser-
I    bare mare 130„.
I Sàrgl'escu. Vezi: sàlàg'escu :  Sàrg'eseu. Vezi : sàlàg'escu.
    Sàrniinità sf.=l° prune, co-pilag 262,4, 331,h, 332,; 2° leagànul pruncului 102,„ 103,«, 242,.
| Sàrnnà sf. =• Salonic; tine piatiti Sdrund=t\i plàtigi la Salonic 83,7.
    Sàtìnà sm. = satana, càpete* ni a dracilor 467.
    Sàtiil adj.--8àtul, sàturat
    Sàturàt adj. = sàturat, inde-stulat 208, 357„ 468.
    Scad vb. II=8cad, reduc; 1° apa scade=apa scade; 2° scade irei grofi, cift ar-tni'n?=scade trei piagtri, cèti (piagtri) ràmàn 3° acàfd sà si scada 4U® di r/Ma=Incepù sà scadà (sà meargàràu, sà sàràccascà) din zi in zi 336,;. Inf. scà-deare gi scàdire =acàdere. ! Scafò sf. = pahar 231, 378; cu ocl'ul ca di scafà= cu ochiul mare càt gura de pahar 38,4.
                                                                      Scaldo vb. 1 = scald; mi \ scalcili = mà scald 114,,,
L.
692
PBK. N. PAPAHAGI
   222, 223; sà si scalda = sä se scalde 202,..        !
Scapit vb. I. Vezi: ascapit. '
Scarni sf.:-scarni, caier de bumbac ; cläbuci de sä- ; pun ; se zice $i : scarnante. '
Scarnito sn. = scaun ; 2° da-rac ; nu-i furcà fi scamnu = nu-i lucru femeiesc (lit. nu-i furcä §i darac) 201.,, 300ti, 301, ; 3° tron 14,,   1
   40.,, 45,9, 97, „ etc.; i-1 -d* lasa 8camnul = sä-i lase i tronul 433,, ; 4® scamnu- i lemnu = macini miracu- ! loasä, sburätoare 288(.
Scarä sf.=scarä 102, 221,222, 259; pl. scäri=a) scäri si ! trepte ; b) scärile dela Saua calului) 252,,; lumea està scärx-scäri easte—lumea aceasta este schimbä- ! toare (cànd unii sunt bo-gap, cànd al(ii), cfr. agà e roata lumii 273,.
Scark'in (mi oo) vb. = mä scarpin; scardinare—scär- j pinare.                      ;
Scarmin vb. 1=1° scarmän (läna, cänepa, bumbacul, etc.); 2® fig. a o tuli la fugä; va le-aibá seármi-natä = o fi §ters-o 108„ ; li scàrminA de-aclò = o Sterse de acolo 182,,; Ai 8-li scàrmindm = Ài s’o Stergem 215,,, 260,, ; Inf. scàrminare=scärmänare.
Scà<Jùt adj. = 1® scàzut ; 2“ särac, scipätat, särac lipit 416,„.
Scäldarc sf. = scäldare.
Scilditoare sf.=scàldàtoare, loe unde se stränge apa ràului, de par’cä formeazä 1 o seäldätoare.
Scälscscn vb. IV=*rácáiu (cu ■
   unghiile. cu un be(i§or. etc.) ; scalsìndalut—ràcà-ind 30„. Inf. seàlsire—rà-càire.                    I
Stitóisescu vb. IV = sàcàiu, a fac in necaz cuivà 114,.. I Sciròic vb. I = mi ristesc; ] scrisnesc (cànd amenin; I pe cinevà); ahurh’i sàsc&r- i cica dinfil' = incepù sà scàr^neasci din dintf 15,, 263„, 265, ; cindu Vi scàr- l cicd nà oarà dinfil’=c&ni i ii scrigni odati din din(i, I cànd se ràstì odati 407,. 1 Inf. ffcdrctcare==8crà$nire, ristire.                     |
Sciriei sf.=scari mici; scàri dela gaua calului 392,,. Scirk'esco, scirk'escn vb. IV =sfàrgesc ((esàtura la ràs-boiu) ; cori si scàrdefti = dupi ce vei sfàrgì 300,,: scardi arizboilu = sfàr$ì (tesàtura) din r i s b o i u 301,o > Pòlimlu aveà scir-dità = Risboiul se sfàr-gise 211,6-
Sci'nduri sf. = 1® scftnduri 112, 408; 2® un fel de càr-pitòTy pe care se fntind foiJe de plàcinti 297 ; 3 omiu cu irei scinduri = omul prostinac 42,, ; <>-adudì... cà-i cu Irei sciti durì=o infelese, ci-i lip-segte o doagi 54„; easti cu irei scinduri=este in-tr’o doagi, prost 209,. ScìntillOri sf. = scànteie (Epir) 165,,.
                                                                        Scintesi'©, pl. scintèV si scin-teal'e sf.=scànteie 15,, 92;,
   165,4, 268,,, 279 ; scinteal'e vidù catilu=scàntei vizù cadmi : a vedeà stele verzi pe pereti 55,,.
GLOSAR.
693
Scintil'are sf. = scànteiere, a da sc&ntei.
Scìntil i vb. 1 = scànteiez ; scintil'à de-amàlamà fi ■vatnàn<j.i=scànteià, (strà-lucià) de aur §i diamante
    133,.
Scirk'eseu. Vezi: scàrk'escu.
Seirpii sf.=aschie; panà, ser-vind la despicatul lemne-lor 103*,,**, 334*„ 415, 416.
Sciar sm. = rob, sclav, pri-zonier; pi. sciavi = robi 287*,.
ScISvH'e sf. = sciovie, robie.
Scl&ruescu vb. IV = robesc, reduc in scl&vie. Inf. sclà-vuire, sclàvueare—robire.
Sclinén adj. = sgàrcit, avar.
Selinòame sf.=sgàrcenie.
Setoli sf. = loviturà din pi-cior 482, 483. Vezi: dopa, cintata.
Seoi vb. I=scol: u scularà = o scularà, o ridicarà 29,;, „ ; si sculd=&Q sculà (din somn) 5,„ 86,,; sco.alà h'il'a—se scoalà fiica 44,,; scoalà di cu noapte un vimtu = se ridica peste noapte un vànt 80„ ; s-ti scoli — sà te scoli 440,,. Inf. sculare.
  Seos adj. = scos; mincunà scossa di còluvlu = min-ciunà nàscocità de cel fàrà coadà 185«. Vezi: scot.
  Seot vb. III=1# scot 3, ; sà scosta apà=s& scoatà apà
    8,. ; scoase càcula=scoase càciula 8I} ; vai scoatà — va scoate 19,0 ; Perf. sco$, scoasifi §i scttsèfi, scoase, scoasim, etc.; 2° filli-filli lu scoàsirà=ì\ sfàgiarà, il fàcurà bucacele, bucatele 13,o ; 2° nà scot sùflitlu=
1 ne chinuesc amarnic 22„; 4° lu scoàsirà la amiràlu = il prezentara la impà-ratul 51,7 ; 5° E! scoate tora, h'Wú, z-vidèm /e n-o-dusifi = Ei, arata acuma, Aule, ca sa vedem ce ai adus 66,o ; 6° l'-anùmirà fi-l' scoate un cama ngfòs-ii numárá §i-i gaseóte (la socotealà) cu unul mai pu-tin 2*,; 2° s-nu fi-u scot io = de nu mi-oiu ràsbunà eu 44, ; s-nu fi-u scutearim = de nu mi-a? ràsbunà 44,* ; 8° tu s-l'i scoatà drac-lu — unde sà-i duca, sa-i I    màne dracul 72,2 ; 9° s-fà
!    scopi pìnea = sà-p‘ cà§tigi
j    hrana,existenta 221*7 ;^ua
'    pea nu scoase nipi ti pine
|    =in ziua aceea nucá^tigá
     de loc 256, ; Inf. scuteare, scoàtire = scoatere ; Pari scos, scoasà 27,,. j Sòia. Vezi: ftiù.
I Scriàt adj.= l° scria ; 2° pic-i    tat, zugràvit par’cà cu
¡    penelul; frumos 472,*,
!    473,; featà scriatà — fata
I    foarte frumoasà; tinireafa
     pea scrtató=tineretea cea I    piotata 36,,.
                                                                      Serietà sf. = ursita, soartea, destinul 126,4, 129, 332*, ;
!    2° api l'-erà scriala=aqh
<    i-a fost scris, menit 24,„
i    44„, 125,. 126,.
                                                                      Scrittura sf.=ursita, soartà 127,„ 334, ; scripturà, scris.
                                                                    , Scrift vb. III=scriu 197, etc, etc.; [Part. scrifù §i scriài,
!    scrisifi §i scriàfi, scrise
1    §i scriè, scrisim §i scrièm,
\    scrisil §i scriàt, scrìsirà
1    §i seriará; Part. scriàt,-àj;
i    scriè nà carte = scrise o
694
PKR. N. PAPAHAGI
  scrisoare 78.,; sa-l serie ditru soarte pìn tu moarte = sâ-i meneascà de cànd se naçte pânâ la moarte 199ss. Vezi: soarte; Inf. seriare=seri ere.
Sernm sn. = scrum; lucru a-fumat 53s, 207.s, 279, 311, 407, 412.
Sernm ?i sernmè^ vb. I- fac scrum, afum (despre màn-càri); serumàt — afumat; mìcare sommata — mancare afumatà ; cti timba 8crumatà—cu limba scru-mata, necàjit foc 23S4.
Scrmnare sf.=facere scrum, afumare.
Scnk'fi 237. Vezi: ascùk'u.
Senile sf.(Macedonia)çi senl'ò sm. (Èpir) — çcoalâ 75„ ; va 8-kferi di sculie=ai sà râmai dela $ eoa là, ai sà pierzi dela Invasatura 23&Ü ; nu aveà sculie = n’aveau çcoalâ, curs 235,,; scafò, pi. 8CUl'àfï 210, 7, 35„ 1289 sculie, pi. sculìi.
Scnmbnsesen vb. IV=suflec mànecile 28632.
Scumbu.sciimpn adj.=scump, drag 8, 24ì8, 116, 176, 266, etc.; pi. delascumbu, face: scunp'i 3546 ; dela scumpu: scuriti 18 ; fem. scampa — dragà 3«, 75I2, 188, etc.; scumpul a me/=scumpul (=bàrbat) al meu 73; lugu-rii de-afeale scùmpile=o-biecte din celescumpe 67„.   !
Scuinpcatesf.=scumpete43„. j
Scnpò sm. = scop 337„.      1
Sentie sn.—fel de aba, ser- 1 vind de captúrala la sa- | mare sau din care se fac haine mai proaste 135.,,     ,
  193,,.                    ,
Sentur vb. I = scutur 184: pucará, si scuturarà cari nu vru=jucara iji se scuturarà toti 34,, ; scuturd caplu == i§i scuturá capul 203, ; sa scùtura prin casa =sà deretice, sà cúrete prin casà 275,,.
Seuturare sf.=scuturare; cura tire (fiind vorba de casà).
Sentnrà sf.=grije, bàtaie de cap 42„ 201,g, S4, 444,.
Se, s- pron. reflexiv=se (pre-tutindeni); ts hàmeà=se hràniau 40ì;. Vezi: si.
Seamin vb. 1 = 1* seamàn ; u siminài^am semànat-o 1026; 2° aròv siminà=dàr-dàiau de fricà 275a$ ; acafà sa seàminà aròv di frica = incepe sà dàrdàie de fricà, sà o sfecleascà ràu 43048.
Scara sf. = sarà 3*, 4«, 55., etc.; pi. seri: serie alante
  —   8erile celelalte, urmà-toare 255,, ; astà-searà = in asta sarà 80,0,94ig; aèri-*eara=ieri sarà ; aoaltarì-seara=alaltàieri sarà, etc.
Seatc sf.=sete 121,189. 378 ; 1° mi lo seatea=mà apucà setea 103,, 13o,,; nt-n seatc —ini-e sete; l'-aprease scalea — li se fdcù sete gro-zavà 8I0 ; mor di seate, ardu di seate — mi-e gro-zav de sete 20,, 293,5; sà-l curmà una mare seate= sà i se faca o sete mare
  15,, ; 2° si-$ astingà seatea
  —   sà-§i potoleascà setea 3ò14; 3° L'-aveà seate mare
  —   li purtau (ei) mare ne-caz 405;, 408.,.
Sea^ir vb. I=secer; oàmiùl'i sijirà sktcurle — oamenii
GLOSAR.
fi9.r>
    secerau spicele 103,,, Inf. > sifirare=secerare, Beceri?.
Scàvire sm. = crivàt, vàntul care suflà din spre nord | 170-172
Sec vb. I=*l° sec, use ; sieri i puflu = a secat pupil ; 2°     ,
    va f-ul sec aistu mer = o ! sà-fi sec mfirul acesta, o | sà-l fac sfi seco, sfi nu mai i produca fructe 174,,,
    175, ; 3° l'-u sieri (mina)= ! i-a uscat-o (mfina) 340,8 ; 4° mi-e frig ( Epir) ; sicàì, cd-Ì arcoare multà=mi-e frig, , càci e frig tfiricel. Inf. si-care = secare, uscare, a-ti fi frig.
Sec adj. = sec, uscat; porri sec=pom sec, caro nu produce fructe; fintind seacà
    —  fàntànfi secatfi ; seacà f-goald s-ti veri = vedeà-te-a? seacà ?i goalfi (ble-stem).
Semnu vb. I = insemn : tu ifità simnarà.. .=la ie?ire insemnarà312I7; narà tu tiftere=màafà ce | il insemnarfi in catastif
    364.. . Inf. similare = in-semnare; Pari sininàl,-à
    —  insemnat,-S.
Semnu, pi. seamne sn. = 1” semn 8;; feafeun semnu cu caplu=iiiC\i un semn cu capili 13», 50,85 96.« 122». etc ;
    2° dovadfi, semn; s-h'ibd semnu — sfi fie semn. do-vadfi 49,,, Of, t1«, 353,,,,,, ;
    3° tintfi: s-tragà tu semnu = sfi tragfi la tinta 345.- ;
    4° minune: tra semnu = spre minune li,.. 44.. 48. 70„; di semnul (i rir/urd
    —  de minunea ce vfizurfi
    13.,  ; om casti i setnnu om
  este sau minune 36»; pot s-facseamne fi cudii pot sfi fac minuni 170«; semnu i»are=minune mare 131,.,, 187,8 ; semnu di cal minune mare de cal 406,,,, 279,; 5° f-lo semnul di />dpc--i?i lufi numirea de pa?à 349,8 ; 6° A veà f-nis un semnu di cal' ■ Aveà ?i el un rànd de cai [ -semnul di cal' se socote?te dela 7 —12 cai] 300,», 100, ; om cu semnu omeusemn, ìnsemnat, distins 339,, 155» ; om ìnsemnat (sens rfiu) 131:o.
Scinte sf. hotar 114».
Seu sm. seu, grfisime 15,,, 123
8flnfi sf.: panfi de lemn, ser-vind la despicatu) lemne-lor ; magi io l'i ftiìi stina — numai eu fi cunosc rosta 1 349,.
Sflnduk'e sf. = ladfi 41, 144, 261. Veri : sinduke.
SflntiHCften vb. IV=fntàresc bine prin cuie, bat cu cuie, Inchid bine 95„. 112„.
SfrinteàlTi sm. uliu, care prinde paseri, ràndunele, etc. 460«.
Sfoltir vb. I = a fulgora, a trfisnl: se-ascàpird fi sii sfùlrfird=*£ fulgore ?i sii trfisneasefi 52;.
Sfa Imi sn.—trfisnet 5 8,„ 443; agudit eri di sfnlgn—irbh-nit par’cfi: uimit peste lire 25«; eindo lo-ngndi sfai-gul — par'cfi fu lovit de tràsnet ’¿‘Mi,..
SI,        Pconj sà : si-V da
  -sità-i dea |5,r. ; si-fi renda parin(H - sà-'-ji vazfi f»4-rlutti 1;.; s-fat’à.-nA faefi
696
PER. N. PAPA H AGI
   se-ascapà ■= sä scape 1„, etc., età ; 2° conj. dacá, de : si sciü, cà lumea kare= de a? ?ti, cà piere lumea 2865 ; cà si nu=cà de nu, càci dacá nu 4„ etc, etc.; 8-easte-cá=dacá 6,„ 7„ 54, 80„, etc. ; s-fure-cá = dacá 247, etc.; 3° pron. reflex.: si surá = se insurá 1, ; 8-fàfeà—se fáceau 16, etc., etc.
Sibepc sf.=priciná; di nisá sibepe = din pricina ei 447„ 19, 384,,.
Slcará sf. = secará 13198.
Sleát adj.= Io secat: merlu a(él sicatlu=márul cel us-cat, care nu produce fructe
   175., ; 2o friguros (Epir).
Siclitescu (mi cv>) vb. IV =
   mi-e urit; s-nu-s siclifeascá = sá nu’i fie urit 150,0; nu-s siclifeá dip fi dip= nu se sinchisià cátu? de pu(in 488,9.
Siferc sf. = oaste 444.
Sigur, slgurá adv.=de sigur, cu siguran(á 315g, 438,, ; adj.=sigur, neindoios.
Sihárik'c sf.= veste (buná); s-nu-l' l'aü 8ihárik'e=a& nu-i dau de veste 7, ; ft nu vru 8-1' i Va sihdrik'e = §i nu vroi sá vesteascá 7,0,
   54..  , 101,,, 193,, 405,,.
Siinfunie sf,=eonditiune 46,,.
Siiuigì sm. = covrigar 309,,.
Slnilnare sf. = seminare.
SI in In (á sf.=sámán(á 76,,, 102, 251, 496; Siminfá-di Bumbác = (sámán(ade Bumbac), nume de ora? 76„.
Siinitá sf. = covrig 307, 309.
Simnarc sf. = semnare, ln> semnare.
   Slmnàt adj.=însemnat 312,,: om simnàt—om însemnat, om eu semn 131,,.
   Slmtu vb. IV = sirat ; cari simfà = cari simfiau 1 <3„.
   Sin sn.=sân ; pl. sinebl, 63,«. 67,„83u, 223,, etc., etc ; f-cu mit pi sin = eu prune la sàn 314,; fi s toi eu mînle J   n-stn=?i stai eu mftnile în
I sân : çi stai fârfi sâ dai aju-I   tor? 349,.
! Sinduk'e sf.=ladâ 38, 42. 43, 1   313, 347.Vezi §i: sfinduke.
I Singur adj. = 1° sin gu r 5,„ i   32,„ 35,57; 2° însuçi : intrà
|   singur tu grâdinà-= intrà
;   însuçi în gràdinâ sïn-
1   gurâ avina mârtiriseafte
\   = însâçi via mârturiseçte
,   18,0 ; singur-iii — însu-mi
     92,6 ; 3° unie : f-aveà un sin-\   gur /¿'t7'«=î?i aveà un fiu
1   unie 23,,.
I Sluur sn. = h o t a r 15„ 16„
     398,8.
! Slnàc sn. = fr. givre; ger tare 170,,.
1 Siptàminft sf. = sâptâmânâ I   1„ 50,„ 88,„ 138, 259, 502.
     Vezi: slâmînd.
   Slriu adj. = senin 80,,, 18.
   Sirmaè sm.=capital; va lom j   sirmaè gràileaufluï=v om
I   luà în seamâ vorbele mo-
1   çului 434,, ; va li lo sirmaè
     — le-o fi luat drept bune
I   211„.
| Slrnift sf.= mfitase 73,,,, 79,
|   156, 182.
1 Slrsèm adj. = nervos, supâ-j   râcios, ar(âgos 313,,.
   Sirslmlik'e sf. = nervozitate,
!   ar(ag 313„.
I Slstimâ sf.=obiceiu: aveà cv> = aveà obiceiu 3,.
   Sltà sf. = sitâ ; nfimàt h'iii
GLOSAR.
  cu sita di màtase — sunt rafinat, sunt fin, dat dra-cului 468n.
Sivdà sn. = dragoste 187,,.
Si ! interj. prin care Indem-nàm cànii spre a se nàpu-stì asupra cuivà 123,.
Silg'escu. Vezi: saldg'escu.
Sim&r& sm.=samargiu, care face samare 135.              1
Si'mbàtà sf. = S&mbàtà 277.
Simtn adj.= sfànt;nume de locali tate in Xirolivade 871S ; pi. si«/i=8finti ; sfintele icoane 315„.
Sim-K'etrn sm.=Sfàntul Pe- i tru 500.                      |
Sinàtate sf. = sànàtate 40,,; : 1° cu studiate ! =sà-fi tìe cu sfinàtate, sà-ti fie de bine! sà-ti tràiascà 1,,; 2° fi-aiàs studiate=rii mài cu bine 221,, ; là alasà studiate = i?i ia ràmas bnn i 67„, 289,,; 3° ficorlu i-a- j làsd studiate^baia tu 1 dis-pàrù 122,4 ; 4° nu-l1 si du-feà lùcrulu tra nàinte,?-si-nàtate=nu-i mergeà trea- j ba §i sàn&tate bunà (gre?it | in text: snitate) 65,„ 90,«.
Sinàtòs, sànàtòs adj.=sàn&-tos 1,„ 15, 16,, ; s-feafe st-nàtòs=se lns&nàto$i 70,,.
Sinde sm.=sànge 16, „ 17,23; sànzile 174 ; 1“ h'irbeàsi'n-fale tu nis = fierbeà sàn-gele intr’insul 263,« ; 20 cu tufeka 8-lo-agudeàÌ, stufa nu curò di nis=cu puijca sà’l fi lovit, sànge nu cur* 1 geà de pe dànsul (de trist §i amàrlt) 68„ ; 39 j-biurà sin fate di fricà — au in-ghe(at de fricà 48„ ; 4° s-l'i ia si'nfale a h'il'-sut=sà ràsbune pe fiul sàu 424,„ ;
697
   115,4; 5® s-ia sí'nfale, sVn-fale = se ia dupá urma s&ngelui 197,„ 374,, ; 6° cu sinfa, cu proñt=din greu, cu necazuri mari4884; sinfa f-proAt versu faa tula =o duc íntr’unchin con-tinuu, cumplit 186,,.
Sindin¿d vb* I = sánger; etndu nelu a unid va sin-faneafa = c&nd inelul unuia va sángerá, va da sánge 49,b, 52,«, 334,,, 399,„ 423.
Sirgl'cscn. Vezi: sál&gfescn.
Siruiá sf. = fárámá, fár&má-tur& 22,,. 90„, 171,230, 251.
Slab adj.=l# slab: om slab =om slab, care nu e gras; 2° ráu, periculos 195„, 126„ 256,; lucru slab cura tu me*e=(lucru ráu e la mij-loc); nu miroase a bine 12,; trá oará slabá—pen-tru ocazie grea, pentru motílente grele 296,,; 3® nevoie: omlu tu slab caf-tá oamiñí—omul la nevoie are trebuiu^á de oameni
   202,.
8i&bin(& sf. = ráu, ráutate 112ft, 245„ 416.
Slág'escu vb. = slábesc 314,; sldg'i feata ca cartea = slábi fata ca hártia 460g.
Sk'cpe sf.=l# prapor 15»„„; 2° vál.
Sk'erda (mi:v>) vb. III =má pierd, má rátácese; si skfirdú=se pierdü, se rá-tácl 161,,; cá sk'irdm catea— cáci rátácii in drum, perdui drumul 161.
Sk'le sn. = spic; pl. sk'icurt = spice 103,4, 339,4
Sk'in sm. = 1° spin, ghimpe, márácine 4„, 48„, 53, 97,,,
PER. N. PAPAHAG1
698
   226n ; 2° Vi sta sKinu ntr-ocl'i=ii este nesuferit283#; 9Sr ; 3° s-trafó eu sk'inlu nu se-aeafd di fivà = de ai trage cu màràcinele nu se prinde de nimica : a fi sàrac lipit, a nu aveà ni-mie 304,# ; Bag skfìni — puiu intrigi.
Sk'ln vb. I=inghimp, ìn^ep, imboldesc 1163S ; acàfard s-lu s/c'md=ìncepurfi sà’l atingà, sà-l a(à(e 183,0 ; lu skinà ruglu=iì in(epà ru-gul 383jj.
Sk'lnarr sf.= intepare, atingere, afàtare.
Sk'lnare sf. = spinare 336„; lùcurlu al Dumni4à io-arcà pri sk'inarea mea— de treaba lui Dumnezeu mfi invinuià pe mine 7,„.
Sk'lnfiràt sm. : = §ira spinàrii.
Sk'ipare sf. = tàrnacop 112,.
Sk'irdeare sf.-—ràtàcire, pier-dere, pierire.
Sk'lrdùt adj.=pierdut, ràtà-cit 251 — 253, 400, ; uimit 318*.
Soacrà sf.=soacrà 73,„ 197,,,, 439 ; roacdr-sa=soacrà-sa 74.
Soarà sf. = suptioarà : sutti-soarà = la suptioarà 53u, sub suptioarà 85s, 479.480.
Soarbe-Amarc sm. = Soarbe-Mare (personaj in basme, care poate sà beà foarte mult) 422—424.
Soarbc-Arifilu sm. = Soarbe-Ràu 493—495.
Soarc 8in.=8oare 2, 10,0, 36, 74, 75,285,„ 439—441 ; soa-rà (Fàr§erot»i) = soarele 477„ 482; pi. 8ori 268; tu k'are soarle=-xmàe apune soarele 224,; ascàpità
   soarle — apune soarele; soave f-luùinà = soare ?i luminà (termin de desmerdare) 4„.
Soarte sf. = càma^a in care se na§te pruncul: sà i serie ditru soarte piti tu moarle — sà’i meneascà din ^soarte» (= de cànd se na§te) pànft la moarte
   199, «, 319,,.
Soatà 8f.=tovarà§à, pereche; cum soafà no-aveà n-lume =cum pereche n’aveà in lume 319#; sà z-dttcà Irà leamne soafà=s& meargà impreunà la lemné 257„,
   200, #, 124„.
Socrn sm. =socru 52„, 97,,: art. sòeurlu si sòcrulu; pi. soeri, art soeril' si sòeàrl'i.
Soe, soie sf. =■ fel; 1° mi soie di eupilcu=\in fel de copil din fiori 8,#, 24„ ; 2° Multe ori sun lu lume nà soe=Multe ceasoarnice sunt la iel pe lume 353,} : 3° soi di soie si soe di soe =fel de fel 4910, 83,„ 54,«: 4° nu feafe alta soe= nu fàcù altfel 490; pi. soi: 99 di soÌ= 99 de feluri 33,.
Sommi sm.=somn 51, 87.157, 362 — 385; 1° luti durivi, canda tu somnuldi moarti = toate dormiau par'cà somnul de veci 35,4. 36,;: 2° ?i durivi ca tu somnul d-inli'ni=$i adormì ca in somnul dintàiu: somnpro-fund, in nesimtire (cànd se crede, cà sufletul iese din corp si uinblà prin lume)
   36,4, 86,#, 68,; ; 3° greti somnu-l' copfu — greu somn am adormit36,( ;si-l coacà un somnu—sà’i tra-
GLOSAR.
699
  g& un somn; un ocl'u di somnu=un puiu de somn 136, ; fi-l' cufeá somnu = çi dormiaudeabinele 269*; 4o pina s-lu furà sont-«w/=pânâ sà’l fure somnul, páná sá adoarmá 1616; ó° nu lo-acáfá somnul — nu-1 apucá somnul (de gri j e) 88u, 80,o ; 6° nu f-big& somnu ntr-ocl'i=nu dormí de loe 36,* ; 7o Aestá era bágarepi somnu=* Aceasta erá ademenire curatá 273«.
Soné sf. = sf&rçit, fine ; pin tu soné = páná la sfârçit, pânà la urmá 18,„f 4136, 61,*; tu 8oni=la urmá, la sfârçit 46,* ; tríf tu sone= toemai la sfârçit 87*„ ; nal
  tru soné = la sfârçit 1 i 44*
Sor, sorá sf.=80rá; pl. surdrí 75«, 112 — 115, 168 — 169, 243 —245; sor-m ea= sorámea 87,®; sor-la=sorá-ta; sorsa = sorá-3a 47**, 76*,.
Sor vb. I=dnsor (la Fàrçe-ro(i, Sárnárnia^i, etc.): El dupa fe si surá=¥A dupá ce se Insurá 1*. 483; surát =¡nsurat 5„ ; nu h'im surát = nu sunt ínsurat 6,.
  Vp?Í * Ti Qfît*
Sorba vb. III, IV = sorb 422, 423 ; s-lu sorg'i tu cupé— sá’l sorbi in pahar (de , frumos ce este) 36«, 13,; fi-l soarbi tut=$i’l soarbe tot 31** ; va-ñt mi soarbd di mprostu—m& va sorbí dea’n picioarele 294*«; > Perf. surg'ïï §i sorbfu, sur- . <fifi    soarbsifí, surg’i ?i
  soarbse 494,5, etc; Part surg’ïï, surg'üà—sorbit,-á, surg'ïndalui = s o r b i n <1
   494; Inf. surg1ire, surg'are çi soàrbire, surbeare.
So^ sm. sot, tovarâç 7,„ 13«, 87*„ 145—147, etc. ; pi. sofï 7U, 8», 2,*; sofu-su = sotul sâu 9,16*« ; ni fafim sofi—ne întovârâçim 80* ; difliplàl, câ no-ari sof—: deçtept de n’are pereche 986 ; sof no-aveà tu gunea-/à—pereche n’aveà în voi-nicie 157,«, 290* ; aoà feà-firâ sofl'i--p’aci ti*e dru-mul, rupe-o la fugâ, ijter-ge-o! 4î,„ i8s#.
Spar (micv>) vb. I mà spe-riu 241. Vezi: aspàr.
Spâstrcscn vb. IV pun bine, ascund bine, pâstrez 312«; cur&t; Inf. spâstrire, spâs-treare; Part. spâstr\t,-à.
Spel 481. Vezi: aspèl.
Spll'fi sn. peçterâ ; pl. spil'e peçteri 87*T.
Splndur vb. 1.-1“ sp&nzur: Loafi-lu s-lu spinÿuràfi Luati-1 sâ-1 spânzurati 97«; 99, 366; 2“ atârn: lu spin-4ur - îl atârn 32, ; 30*«, 11,«, 73,; fi spin4urd nârli nâ palmâ n-g'os—s’a amà-rît grozav 104, ; gone si-l, pintfurï apala di gufe• -voinic do picà de tinerete, voinicie çi frumuse(e (lit. bun sâ-i atârni sabia de gât) 2«; arcoarea... fi spin4urd ii'mbarea (fri-gui... îyi atârnâ mantaua), frigul erà neclintit.
                                                                          Spintjurarc sf. 1" spânzu-rare, spânzurôtoare 99, 366 ; eanda lo-adufeà la<>j par’câ-1 duceau Îa spân-zurâtoare 97« ; 2" atilrnare.
Spln<Jurftt adj. I" spftnzu-rat;atârnat: eu caplu spin-
700
PER. N. PAPAHAGI
   4urát—(c\i capul aplecat, atárnat in jos): máhnit, trist 1 ím 256, ;o-alásd lugu-riaspin4uratá = a lásat afacerea nedeslegatá, in doi peri 339«; cu nárli spinjurati - - cu b u z 81 e umflate 83,7.
Splíui, pl. spióñí §i spioneañi sm.— spion 1469.
Spirlnngbs adj. — ascufit, cu ascuti?* paroi—par ascu-tit 3336, S9.
Spirlnngu adj. — lunguie(, ascu(it.
SpIGá si- -scánteie (de foc), val vártej (despre vfint).
Spin adj. -- spfin 349, 402.
Sprlgür vb. 1—2° jur solemn pe cevá; s-prigurd -- se jurá solemn 104,.; pina te nu va ti gurifi spriguri — pSná ce nu vei jurá ?i intári cu jurámánt solemn 8,o, ,„ ,9; 2® ti sprigúr =4e con jur; s-mi sprigurá —-s& mñ conjure (—- sá má facá sá jur solemn) 75,; li sprigurará - le conjurará 159,s.
Sprigurare sf.-- jurare, conjurare.                  ;
Sprlgurát sn.— jurámánt solemn.                    ¡
Spruná sf. — spruná, spuzá i 432, 466; spurá (la Fár$e- | roti) 477.               |
Spnlbir vb. I — curá( (prin I casá) 12518; 2® ti spulbir \ praf te fac; 3® vimtul j spülbirá — vántul ridicá praf, etc.                  j
Spnlbirare sf. — cu rá ti re (a , casei de praf), p r á f u i r e, svánturare; fig. dispárere.
Spnmásf.—spumá 319,0,410g.
Spun vb. Ill - - spun; Perf.
   spu$ ; Part. spus,-à; 11T, 5,„ 29„, 329,4 ; fi ni s-aveà spusà — ce nici nu se po-menise 173,,. Vezi : aspùn.
SpnrS, spnzS sf. = sprunà, spuzà (la Fàr§ero(i) 477. Vezi. sprunà.
StamulS sf. — nume propriu de femeie 86, 87, etc.
Stane sf. = stànà : s-duse la stane — merse la stàn à 16,g. Vezi: stinà.
Statn, nume propriu—State 367—371.
Stau vb. I [indie, prez. stati; Imperf. stani §i stàteàm (stiteàm), stai $i stàteài (stiteài), sta §i stàteà 19,„
   36,8,39,7, ^istiteà 239;atout §i mai des: stàteàm (stiteàm), stati (stàteài*, sii-teafi), sta $i stàteà (stiteà), Perf. statili, ParL stàlùt,-à; Inf. stàteare, stiteare,stare] —stau; stati! -stati 5,4; stài, s-là spun, rna-t oft —stài, sS le spuiu, dacà-i a§à 22i0 ; l'-aspuni, eum sta luguria — ii spune, cura stfi chestia 44,« ; virà nu-l' àifeà : stài ma nolo — nimeni nu-i fficeà nici o observap'e, to(i il làsau in voie=356,5 ; stàturà=s\A-turà 184„ ; slatti-stete 26„.
Stare, stiteare ?i stàteare (mai des) sf. — stare.
StSfldS sf. - " stafldS. 37,«
StSh'imS sf.—prinsoare 419,,. Vezi: stih'imà.
StSinSrie sf. = Sàntà-Varie
   24,o, 88,„ 188; Stàmàrie mudata /—SfàntS MaicS a Domnului! 25,«; di và o-a-àusi Stàmària— Bate-v’ar Maica Domnului 103,«.
StSminS (prescurtatdin : stp-
O LOS AB.
701
    làmina) — sf. sàptàmànà | 734, 212, 213, 261, 277. !
  8tà rk'csen, Vezi : slràk'escu. j StSniùt vb. I = strànut:   I
    Mul'cirea starnuta = Mu-ierea strànutà 69, „. ;
  Starnutare sf. = strànutare j 69*«. Vezi: stàmùt.     \
  Stàtùt=l° sm. staturà 456„;
    2° om greoiu, care abià !§i | tariate corpul 422„ Stàviner! sf. Sfànta-Vineri. Stearpà. Vezi: sterpu.
  Steso, stcaui sf. — stea; pi. steale 74, 75, 181,8, 191,,
    285,, ; 1° feata irà ca steao = fata erà (frumoasà) ca o stea 255t ; k'icàl dit stea-Ze=frumos, par'eà erà pi-cat din stele 12,, ; mirarli a l'ei, md-sa steàuieì=no-rorile sale, frumoaseca marna stelei: neinchipuit de frumoase 34, ; 2° capri i ette steale=capre (multe) i càt stelele 279,7 ; 3° Arcd I tu 8teauà=a dat tn stele (—^i-a cercetat norocul in ! stele) 3221S, 412,7.        I
   Stepsu sn.^vinà, culpà 991#, 180 ; no-aveà vira stepsu ! = n’aveà nici o vinà 283t. | Sterni sf. ==. loc in care se 1 strànge apà, rez errori u de apà 414,6.                 I
   Sterpa adj. =- sterp, nepro- \ ductiv: loc sterpu — pà-mànt nefructif er; fem. | stearpà = neproductivà ;    >
    amiràroana earà stearpà =impàràteasa erà stearpà, nu nà?teà 31510 ; stearpà =oaie care nu fatà 31710. j StI prep.=peste 14, ; se-alnà , sti u§e=se sui peste u§e, deasupra u§ii 591# ; sti cor 1 =pe picior 466, ; di sti loc i
   =de pe pàmànt 9,8, 442„, etc. Vezi: strà, stri.
Stiri conj. = dacá. Format din : (s-ea)8ii-c(ì—de este-cà, 237, 238t.
Stlftisescu vb. IV — pràpà* desc, nimicesc; lu sti fusi — il pràpàdì 171
Stillimi sf.—prinsoare 170,,; me-acàfcsi—fac prinsoare, mà prind 346,,.
Stlli'ò, pi. 8tih'à<j.Ì §i slih'iü, pi. stili'ti sm. — stafie, §arpe de casa, smeu, ba-laur 12, 14-17, 222,0, 434, etc.
Stlngu 167,4. Vezi: astingu.
Stipsescu vb. IV = sunt vi-novat: canda l'i stipseà dui\aea= par’cà ii erà de vinà lumea 72,0.
Stirpkr sm. = pàstor care pa?te oile sterpe 317.
Stizmà sf. = zid, perete 4,„
   309.7, 486.
Stini sf. = stànà 402,,.
Stìnga (a cv>) adv.=a stànga 4347; si nh'ipse tirile di na stinga = i$i infipse, i§i vàri lirele in partea stàngà [, unde se fine un
. buzunar ascuns in cimale sau scurteicà) 236,,.
Stingici adj.=s tàngaci u, neindemànatec.
Stiligli adj. = stàng; mina fea stinga — m à n a cea stàngà 170,,.
Stog, pi. stoguri sn. = stol (de paseri) ; gràmadà 60,„
   172.8, 362,,.
Straniì sn. = straiu, hainà ; pi. strane, strani == haine o,0l 10,„ 4o,o, 59,2, 72„ 78, etc., etc.; nu lu ncàpeà stràùili di haraùà =nu-l
PER. N. PAPAHAOI
702
  ìncàpeau hainele de bu- ! curie 1163<; 132,,,.        I
Strali? sm. = strànio? 101,,, I
  187.. ,                       | Stri prop.=peste, deasupra |
  (pretutindeni); atra cale = deasupra drumului (la ! drumuri de munte numai)
  60.,  ; etra k'atrà = peste 1 stàncà, deasupra de stàncà. I
Stràb&t vb. II = stràbat 88„ i
  103., 113*, 154, 315.4, 461.
  Inf. stràbàieare ?i strdbà-tire — stràbatere.          i
Strik'escu ?i stirk'eseu vb. IV=sec ; ari'urie va strà-kascà = ràurile vor secà 442«. Vezi: astràkescu.
Stri kit uri ?i stàrk'Itnrà sf.
  = stàrpiturà (cànd stàr-pesc oile, cànd oile nasc miei morti); om de nimica. Stràk'ìt ?i stàrk'ìt adj.=stàr- j pit; 6ecat; starkite ! = al | naibii !                      i
Strini pàt. fem. stràni posti= strànepot, strànepoatà 1024, „.
Stràpàp sm.-=stràbun, strànio? 187, 252,4.
Stravecl'u adj. = str&vechiu. Stràmit vb. I = strànut. Vezi: stàrnnt.
Strixescu vb. IV = consimt 10624, 3084ì, 356,7.
Stremi, pi. stremate sf. =    !
  pogon 434, 435.             I
Ntres adj. = 1° stràns, cons- \ tràns 277 ; fem. streasà ; cari vi4ù luguria streasà ì = dacà vàzù, cà treaba se complici, dacà se vàzù la zor 10», 52,, ; cari u vi-4urà streasà frafl'i—dacà ; se vàzurà frapi la zor, ! la stràmtorare 48, ,, 321., ; cit li vi4à slreasi = in-
   datà ce se vàzù la stràm-toare; indatà ce se vàzù stràns cu u?a 108,.; 2® sgàr-cit: erà stres-stres, ci'aea draclui=erà sgàrcit cuna n’a mai fàcut fi rea 91«, 147,«, 353,,, 356.
Stri prep.=peste, deasupra
   59... 185. etc.; di stri fafa locìui = de peste supra-fata pàmàntului 170. Vezi:
. strà, sti.
Stridir vb. I = strecor 904, 183g, 223, 227 ; lu stridirà =!l strecurà 71, ; si-l' stri-curàfi= sà-i s tr ec il r a t i
   50.8.
Strlcitoarc sf.=strecuràtoa-re ; pungi, de lànà fàcutà, in care se strecoarà urdà, brànzà, spre a li se extrage zerui, etc.
Stricnrare sf. — strecurare, strecuràtoare 90,.
Strig vb. I = strig, chem li*i 3.0, 4,7* 14,«, 22,«, „ 33,
   40, etc.; strigi'ndalui = strigànd 24,«.
Strigare sf. = strigare, che-mare 15, 25,,.
Strigi sf.=strigà, fiin(à su-pranaturalà; pi. stride 1 <2,,.
Strimturà sf. = strànsoare, stràmtoare, zor, ne voi e 57,„ 121,,, 493.
Stringa vb. Ili = stràng. [Indie prez ; stringa, strin-
   41, strin4e, strindim ?i strindèm, strin4ifi ?i strin-4è\i, stringa. Imperi, strin-4eàm ; Perf. s tref ù ?i strimpu, streasifi (striseli) ?i strimsifi, strease ?i strimse, streasim fi strim-sim, slreasit ?i strimeli, streàsirà ?i strìmsirà; InL
GLOSAR.                          703
  8trìn4ire $i stringare = stringere ; Part. stres, slreasà §i strini tu, — àj; sd-f u siringa m-brafd= si $i-o stringi in brate 151so; l'i stringa se-aspu-nà = ii constràng (ei) si spuie 199, ; siringe-li ìni-■ma cu din(U'=aibi curaj
  154., ; nipòi strin4i-te draclu = iarà$i line-te pe fugi dracul 4« ; In streà-sirà dipu nx8 = se por-niri in fugi dupi dinsul 8113 ; cara u slrease mul-tu foamea—A&c& o constrinse mult foamea 290,4; , strease un frig—AeAc, se lisi un frig tare 170» ; tu strimse fo a m ea=il constrinse foamea 239» ; u striniselo strinse 18ÌS0; si strìmsirà s-eV to-apalà \ ==■ se porniri $i ei intr’o fugi nebuni 4».
Strimbu a d j. = 1° strimb 209; 2° prost, riu; acdfd sà-l' si duca strimbu = incepù si-i meargi prost 280,; 3° anapoda, pe dos
  103., ; 4° om strimbu=&) om strimb, care schiopi-teazi, b) om nedrept; . 5° bag-u strimbd—(bagà-
  o (càciula) strimbi, indoiti intr’o parte) : si nu-ti pese de loc 49», 146». 323,, 4o5, ; 6° pi. m. siring'i, fem. strimbe.
Strimbu vb. I = strimb; Tuli oàspifl'i strimbarà 1 bufali = To|i o a s p e 1 i i strimbarà din buze, adici: s’au stràmbat, ¡ji-au bitut joc 98»; s-nu string'i=si nu strimbi, si nu te abati, ci si mergi drept 486».
   Inf. «¿rìw6are=striinbare
Strof sm. = pripid 280,.
Strnxescn vb. IV. = ascut
   94.. . 108», 343,.
Stufòsadj.=stufos33.4,196,,,
   393
Stuk'inàt adj.=bàtut de ne-noroc; nenorocit 168,.
Stnuibu sm. $i sn.=pisilog.
Stup, pi. stukf sm. = stup ; stup co-alg'ini = stup de albine 295».
Stupàtoare sf. = dop.
Supsescn vb. IV=mor (des-pre vite §i despre necre§-tini); cit supsì=cit muri
   266.. . Vezi : psusescu.
Stur, pi. sturi sm. §i stururi
   sn.=stàlp 132,. 195», 423, 425.
Stornare sf.=cremene, silex 28,„ 48«, 118„.
Su pr. pos.=8iu, — su (pre-tutindeni); /¿'«7'-au=6u-su, fluì siu 2i; 4inirsu=gi-nerele siu 473» ; Gen. Dat. -sui: a h'il'-sui, a gfimr-sui.
Su prep.=supt 62 —64, 366„. etc. Ve vi : sum, sun.
Suba? sm. = fel de ?efie in administratia otomani; nu
   lo-aveà subàf di tamàm la Zoc=nu eri tocmai in Are 91,, ; oàspili nu-l ari suba$ la loc = oaspetele nu-i in Are 209«.
Subtire adj. = supere, mi-runt 171,,.
Sucak'e sf. = stradi, u 1 i t i 5514,4524. (Uzitat in orage).
Sucril'e sf. = 1° s o c r i m e, socrii mai mari ; 2° rude-nia de socri.
Sucrtme sf. = socrime.
Sudoare. Vezi: asudoare.
Sofie sf. = inventie, nàsco-
704                    PER. N. PAPAHAGI
   cire 98«; cu suñi-suñi= cu inven^ii peste inven(ii 375*0.
8uflare sf.=suflare 171, 330.
Suflit sn. = suflet 24,r„ 49, 465—468; Io f-deade súflitlu—& murit, a expirat 32n; 2° suflit di om nu se-aflá = nu se aflá nici un om, nici un suflet de ora 74.«; 3o z-da... irá suflit = sá dea, sá facá .. p o m a n d 165« ; 4® s-fá ncarfi súflillu=sá-(i mán-je$ti sufletul cu pácat 134,«; tra s-nu ñi ncarcu súflitlu --ca sá nu pácátuesc, sá nu-mi mánjesc sufletul cu pácat 186,b ; 5® t-nn suflit— intr’un suflet, intr’o fugá 270», 429*; 6® ná scot súflitlu = ne scot sufletul, ne chinuesc amar 22,5; 7® sá-$ aduna súflitlu — sá suspine din greu 20412.
Suflu vb. I — suflu ; [lndic. subj. prez. pers. II; sufli §i sM/,/'í=sufli] 44.«, 148*, 263; cá angirmari, aveá suflatá draclu tu punga — cát despre bani, sudase dracul in pungá: n’a-veá nici pará chioará 162*.
Sufrá (Epir) sm. §i sofrá (Macedonia) sf. = masá rotundá pe eare se servente masa la pránz §i la ciná 291:¡.
SufViiiib'HO. sufriintcáuá sf.
   = sprinceaná 172; soare, sufrí m(eale=soare, sprin-cene (= frumosule) 257e7.
Snfruscscu vb. I V=sbárcesc; sufrus)t=sbárcit 24,, 172.
Snfsescn vb. IV = násco-cesc, inven tez, 312..,. 495, Te s-fadá si sufseascá =
I   (ce sá $azá sá náscoceas-
i   cá): ce mi s’a pus sá nás-
,   coceascá 303,.
   8ng vb III = sug 314,; U I   supse falle = ii supse o-
I   brajii 182,; U supfu = il
     supsei; canda ná sitpsi-|   rá cátúpile = Par’cá De
I   supserá pisicile (cánd cui-
     vá ii este foame mare)
I   455,. Inf. subiré $i sudare
i   = sugere. Part, sup tu,
|   suptá = supt,-á.
. Snlá sf = 1® sulá; cari il !   bágá sula tu coaste—dacá
1   ii bágá sula in coaste (=
1   dacá il constránse) 48S,
I   499; 3® teapá, frigare
,   16,,-*,, 228«.
I Snltá sf. = Sultaná; arma-i   sirá ca Sulta cu ucnálu
     = rámaserá cu ru$inea 34«, 270„, 365«.
I Sum prep. = supt 25«, 57.
I   63, 64, etc. Vezi; su, sun.
\ Sumár sn. = s a m a r 118... 135, 252; il' crueafti «» sumár=ii trage o bátair 431«.
   Sumft sf.=un caier de lana neagrá sau albá, din canse face usturá = urzeala
     303,.
   Sum-ari'd vb. III = surtid: sum-arisi = suráse 4í’ ••
   Sumáriéíi sm. = samar mú
     252„.
   Sumárá. sámárá sm. = sa-inargiu, care face saman
   Sumedru sm. = Sfántul P--mitru.
   Sum-K'etru sin. = Sfá:.' Petru 21.;,.
   Snniiiós adj.=somnoros V
   Sumsoará sf. = s u p \ i o a: • 85j. 86.
   Supane sf.=buzunar la
O LOSAR.                         705
   nul stáng al cdmá§ii sau al scurteicii 17ir„ 160„ 280,;, 295,t.
Suprá prep. = asupra (pre-tutindeni); pi (pri) ^ = pe deasupra 267, 95,,, 253,; dipri suprá = pe deasupra 89,«; §i mai mult 83»; l-l'a dipri suprá, l-l'a dipri tfos = il i a pe subtire 43,0. Expresiunea este imprumutat& déla modul de a inváta sá ci-tegti de altádatá, conzis-tánd in a silabisi, citire numitá: dipri g'os sau a rostí cuvántul dintr’odatfi, fárá a-1 silabisi, citire nu-mitá: dipri suprá).
Nupscscu. Vezi: psusescu.
Snptu adj. = supt: agutí, suptu di cátufi=flámánd, supt par’cá de pisici 90,.
Supere adj. = subtire, má-runt 373n.
Suratk sf.=suratá 99„. Din som-fterminatiunea: atá, ca §i fártát din frate+at.
Sarda (de-a cv', nacv>) adv. = deasurda, a face pe n’aude 229,251,,.
Snrdn adj.=surd ISA,,; sur-du-úí </ic=surd má chia-má 431».
Sur^i't adj. = asurzib
Surg'lre sf.=soarbere 422,;.
Surleá sf = aorioari 47.;,
   88,o. 485.
Surpn vb. I=surp, dau jos 239; sá-l surpá sá-l usurpe 122M. Inf. surpare — usurpare, daré jos: sumóte ! piei d’aci.
Surt^i an. - surcel. u-scáturá 468i„ 8714l 109.,, 227¡*. 273.
Sus adv. sus (pretutindeni); m sus 2|„ 7, 15,,t 28,| i nsus sus, in sus 25,; din sus in g'os in lung $i lat: peste tot 35,5; /'• u deadi nápoi in sus o porni in spre munti; iden* tic cu: a apucat cftmpii. [Arománii locuind mai mult muntii, cei ajun^i la desperare !§i gfisesc mai mult refugiul in drumul spre munti, in v i a t a de haiducie, unde nu-i mai pot ajunge impilárile ni-mánui.l
Snsk'lr vb. I = suspin 5I„; 63, 182,»; suskirh ninga ná oará auspiná Incá’o-datá 5147; sumirá dit h'i-cale = auspiná din ad&nc 74„; plukrli shskirá plopii suspind 220,; tute feátile li susk'irá => pe tóate fetele le face& sfl sus* pine dupá el 360„.
Susk'lrarc sf. suspinaro 451.
Sustá sf. — capac, care se ri-dicá in sus 252,„
8utí sf. suta; ná sutá o suta 19,„ 88„, 188,; pL sute 25„, 45; li ascurnsí tu palru suti di guvi le ascunse in patru sute de gáuri, adícá : toarte bine 55;.
Hutira = mi barca la faja a Domnuliii; bí sérica pe colmes rnunleiiií en a cesa} mime Ja rámírit     co-
   TÍHil.H ÁVe'.H
Sntali ** ,r- vftt■‘¡.e IV, '
    Papthaci, Bmtme

4'
706
PER. X. PAPAHAG1
*
$aln sin. $oim 245 ; nume propriu 249.,.
$amie sf. batistà, marami
   484..
!^nlndòi, samlsdol'i, §amij-dol'i, num. amàndoi, ambii 24, 49„ 794,252n ; capiti pamindoilor - capul am-bilor 220, ; famijdàole ambele 286,,.
Samintrell'i, sauitytreil'I num. = tustrei, càte§i trei 40,„
   89..  100.-„ 146,,; faminlrel'd 476 ; fem. $ami$treile, $a-mintreìle -- tustrele 33,,. 26130, 282, 376,5, 444,.
tyauiinpiturl'i num. _ ioti patru, càte§i patru 480. Tot a$à se poate zice: famif-finfil', sii mif-fasiV, etc.
$aoft. Vezi : $aüá.
Sapte num.=§apte 157—159; $àptile=a\ gaptelea 462,; caì di faptil' amiràdi — care dintre cei §apte impà-ra(i 58,, ; faple-ddfi ?ap-tezeci 128 ; fapte-optu Vi si duse pi dinàpòi -- s’a speriat ráü o sfeclise ràù de fricà 177,,, 185„ 298„,
   392,4.
Sarpe sin. §i sf. §arpe 9, 10, 12, 66—68; pi. $erk'i: doàuàle $erk'i (sf.) —- cei doi ?erpi 12„ ; va s-veadà multi qerki (sm).:- -.va ve-deà multi serpi 61,3 ; ami-ràril'a fèrkilor .impariti a serpi lor 66,s ; canda-l miifed virnu $arpe- par’-cà il mu$cà vreun garpe 256,g.
ijasc num. — §ase ; fusile di noapte - la órele §ase de
     noapte; (corespunde in Turcia cu miezul nopfii. cànd ziua este egali cu noaptea) 388, ; fai-(fdft gasezeci.
   $»ìii, S>ao, $aoi st ?a (de cal) HO*. 127,,, 314; pi. fate §i $el' 252,,.
   Scàmbi sf.=bolovan. stanca
   ’ 480,,.
   Sel'oaplc vb. I = schiopàtez 209; fcl'upicà= schiopàtà 54,„ ; fcl'upidnda=8chio-pàtànd 268,; Inf. fcl'upi-care—schiopàtare:
1 $cl'op, pi. fcl'ok adj.=schìop: fem. fcl'oapà = schioapi ■   11,.-., 156,0, 224., 261—267.
   Scrimurare sf.=scàncire; che-lildire 301,4.
   IjkTiiunriS) vb. I = scàncesc, chieliliesc ‘¿0\;fcl'imur(ì... auflu = ingàni... mo^ul
     458,.
> $cop, pi. ?coape sn—1° bit j 271„ 431, 460 ; 2® bàtaie i 80,7, 54,, ; di-l' cruescu un i   fcop---de-i croiesc, de-i trag
     o bàtaie 43.„ ; tipsusescu di fcop — te omor in bàtài 125„ 188,.
   pierai adv.=de loc! (corup-tiune din alb. s*ca=n’am) : Aifi park : fcraiif = Ei 1   bani : de loc 83s.
   $cret adj. == pustiu, nebun : Nu-ni si duse mintea, ccl ni-erà fcreta la prudi = Numi se duse gàndul(=nu mi-ani adus aminte), càci erà pustia (de minte) la |   bani 39,.
   ijicnrtè«) §i scurtik'èi) vb. 1=
     scurtez ; 1® va li fcurtid cu nà palmà = te voiu
GLOSAR.                          7()7
   scurtà cu o palmá (= i|i 1 voiu tàià capul) •45„ ; 2® | mintea si $curid multu = mintea se scurtá mult, a-dicd: nu mai aveà minte multà98„; 3°s-ufcurtdm— sà o prescurtàm 139„ 193,,;
   4° va-l fcurtikfètf cu nà palmà=il voiu scurtà cu o palmd : ii voiu tàià capul 8510; 5* Vi fcurticà=
   (ii scurtà): ii omorà, le tàià capul 504; Dupa fe-V fcurticà ¿t*/i==Dupà ce le tfiiè capul la to(i 269,„270,.
Scartare §i ^cnrticare sf. = scurtare; flg. táiere a capul ui, omorire.
Scartici sf. = sorti 341„,374, 503; l'-cd(fù ^curtipa a l'ei =a ie$it ea la sorti, i-a ve-uit ei ràndul 49,, ; va s-a-rùe fcurli(a=o sà trag la sor|i 239; tràpsirà pcurtipa = traserà la sorti 814.
Scarta adj.= Io scurt; om \ fcurtu- om scurt\9curtuldi minti scurtuldeminte446; o-aduk'ì, cà-i 9curta tu mintelo pricepù, cà-i proas-tà 54,o, 276« ; 2° subst : scur-teicà 290,o ; 3° luna lu Fe-vruarie 20,„ 302.
Kcd vb. II=§ed ; tra si §adà = ca sà §azà 5„ ; gideà = gedeà 716, 17,8; fitfù I = $ezù 20; ; trì§ eindu 9Ì- I (fura pri measd = tocmai j cànd se acezará la masà 51„ ; Part. pitfùt,-a = $e-zut,-à. La Fàr^erofi se pro-nunfà : fàd, fàtfù 479 ; fà-(fùndaluì, te fàtfù = §e-zànd, càt ^ezii 243,9.
Sèmbàrà sf. = cele douà ne-veste ale unui bàrbat (Albania).
§i, 9-, j = conj. gi (pretu-tutindeni) 1® 9-: mare 9-mu9àt = mare §i frumos 24, etc., etc. ; 2® j se aude in unele comune, cànd ur-meazà d, b, v; j-deade=$i dàdù; j-de-agunà- §i de flà-màndà 2210 ; j-bana 9-11 da =ifi da $i viafa ; j-vi<fù — $i vàzù, etc.; 3® adv. $i, asemenea ; Ì919-Andreiulu ie^ì 91 Andreiu 1„ ; care 8-cl'amà 9Ì et mùntile Lac = care se cheamà $i el muntele Lac 16„ etc. etc.; 4® 9- pron. reflex. 191: 9-feafe cru{ea= i$i fàcù crucca 1# ; 9Ì 9% se duse — §i i?i se duse : $i mi se duse
   60.0, etc.
$ie& sm., 9Ìeae sf. = glumà ; Treì 8ute de-aixi, nu 9icd = Trei sute de ani, nu glumà 25,» ; fate 9icàti = face glume, glumette 8*o 5 9Ìcàt% di la hane—glume ordinare, fàrà sare 364,0; 9icae 236.
^ideare (^ideare), sf.=sedere 136„ ; 9idearea nu da pine =$ederea nu dà pàne : nu aduce folos 300.
Sigiti adj. = §ezut ; flg. cur
   172.. .
Sieàc sn.=abà, fel de postav 170,r>.
$ileah'e sf. = seleaf 50„.
$H'e sf. = paiu, un mie paiu, gunoiu ; germ. Pliisel, fei-ner Schmutz 171,,, 172 ; 1® tra 9il'e 9-pal'e = pentru ori ce, pentru un lucra càt de mie 185,8 ; a9teaptà studiate di 9il'e, di pal'e= a$teaptà sànàtate dela un lucra càt de mie 240,0 ; 2® Li spune... tute pin la
708
PER. N. PAPAHAGI
   fil'e=ìe spune... tóate din flr a pàr : cu deamànuntul 441,5 ; 3° nu s-plimsi fil'a di nts=nimeni nu se piànse de dánsul 119,, ; lo-a-veà fiVe ntr-oel'i=nvi-\ pu-teau suferì : a-1 aveà spin in ochi 115;.
fingir sn. si slngire sf.=lan( 385.
SIrèt adj.=viclean, §iret 36,»,
   104.,, 151,,, 310, 404.
Kiritlik'e st=§iretlic, viclenie 171SJ, 371,.
$Is sm., $1$« sf.=l° sticlà, bu-telie 420«. 2° ?i>=sisul ba-stonului.
Sistiniarà sf. = uimire, zàpà-cealà 380.
$i$tiscscu (mies:) vb. IV = mS zàpScese 412,; imi pierd capul.
boarie sni.= §oarece 29«, 64, 69, 122; l'-micà foàrifl'i farina—& fi sàrac lipit 304,».
$òniburi sf.=pietroiu, bolo-van (Albania).
$op adj. = prost, tont
$opnt, pi. fòpute sn.=§ipot, fàntànà a càrei apà curge printr’o albie numità cu-patte (=copaie) sau furcà 46j„ 22235, 226, 227, 243, 244 ; ¡jfòputlu ali Lamùe= §ipotul Balaurului (nume de locali tate) 294.
$tcae sf. = stevie, §teie (le-gumà) 193j7.
$teare sf. = stire, recunoa-Stere.
$tle-Tnte= personaj in basinole aromàne, care gtie tot, atàt trecutul càt §i vii-torul 315, 316.
$tlre sf. = stire, cuno^tinfà, pricepere 116,,, 321 ; stire, veste 87,o ; z-da tu ftiri=
     sà dea de veste 127„ ; ?ti-rea fea urutà=(vestea cea urltà) : v e s t e a despre moarteacuivà 74,» ; l'-adite 1 flirt bune dii loclu a lui = ii aduc ve?ti bune din (ara lui 9».
   $tlr^oane sf.=un fel de pianti (creste la munte) si dacà o faci praf si o tragi in nas ca tabac, provoacà
   $tln, sòl il (Crusova, Bitolia) vb. IV=cunosc,stiu. Indir, prez. ftiù (scià) 73; ; ftii (scii) 4„ ; fti si flit (scie)
     36.., Il,# ? pi*»» (scirri) 37.: ftifi (scifì), ftiù (sciti). Im-perf. fteam si ftiàm (secarti)
     29,5     ; fteai (sciai), fica 9,. 11» si 25», (scià) 56,«: 171, etc ; Perf. ftiùi (sciiti); Subj. prez. sà ftiù (vezi 1 indie, prez.) ; pers. Ili : sà ftibà = sà sti© 36,, 37.,, 129,»; si s-tibà (la Fàrse-, ro(i) = sà sti© 477,,, 482. : Opti si ftearim=de a§ §ti; si fteari line = de ai sti tu 186,» ;      fteare=de ar
     Sti 242 ; Pari ftiùi,-à = Stiut; 2° ftii tine, pr-iit 8-kise gài'ina—ce stii tuv. tu nu stii nimica 434,, : 3" ftea ca apa = stià foarte bine 404,.
! $tiùtadj.=l° stiut, cunoscut; 2° stiutor, in(elept, price-put 45,»,,,, 196, 24Ò, 292,;. 310, 357, 395,.
   $tireu sm. = barzà.
   $ubee sf. = bànuialà 202.,. I 231„ ; s-nu da fuhee = sà ! nu dea de bànuit 446,,. §nbcilàtic adj. = suspect, de bànuit 507;.
i $nir si SÌnr 0a Gopesi) vb.
GLOSAS.
709
   I = $uier, fluier din gurft 66I0, 674, Sil,, 379; Io di tuii citi l'-fuird prin cap = de tot ce-i trfisnl prin cap 37,; 2® cum va-i fuirá Dumniddú = cum l-o lu-miná Dumnezeu 149,, ; 3° fitird tora citrá nal'urea = fluierá acuma in ne$tire
   231,.
pairare (jurare) sf. §uierare, fluierare.
$nirát, (§inrát) 8in.=fluierat.
Suirittnrá sf.=f 1 uieráturá, $uieráturá.
fynlinftr sn. = oían, conduct
. de apá.
$tnnurdññ sm. = 1° cártifá 18; muguroiu de pám&nt.
$uñi(á sf. = fágie de carne, de pa8tramd.
fiup&r vb. I = bat joc; fi-l fupárá = $ i-1 batjocoriá 163«; cá-l f upará ficorii = cáci igi bátoau joc co-piii de el. 163,,, 382„ 296,.
^aparare sf.—bátaie de joc, batjocorire.
Hupfirátdr adj.=batjocoritor; fupárátoañe = batjocori-toare.
$up£r sm. = batjocurfi; tra fup£r=*spre bátaie de joc 181m, 382«.
SupleaeS sf. = palmá ; l'-ari ná fupleacá = ii trage o palmá 864.
Ruptor vb. I = ¡joptesc (la ureche) 404; fe Ruptura — ce ^óptese 228,; Ruptura ¡joptiá 502. Inf. fupturare = ^optire.
$urcá sf.=gura de gipot, fá-cutá fie din lemn, fie din fier, pe unde se scurge apa din fántáná ín albia micá sau maro 226,.
porteseli vb. I V=1 ® a táiá via ; 2° a altoì un pom ; furtire = táiere (a viei) ; altoire. 9ut=l#adj. ciut,ffirá coarne; capra futá=a) caprá ffirá de coarne, cáprioará 244,4, 475—484 ; 2o flg. drac (nu-mit, prin eufemism, fSrfi coarne, ful) 293; fute = drace 9114; N-o-nw«?, cá h'ii futlu din vale Mi s’a párut, cá egti dracul din vale 42.,. 336», 348«, 403 ; futlu viü = dracul in carne $i oase 45 9„ ; va-lea-l fvt— nume de loca-litate in caro se crede, efi trfiiesc draci muí (i 92, ; fut-lu din Valea-al-Condu = nume de localitate in A-vela, unde se crede, cá lo-cuesc draci 283,, ; pl. fufi 91„ ; iji futeaAi 469,4, 432„. $utásf.=l®fel de boalá, gálci, 2° fel de caná fárá mànici.
     ísn(ftscu vb. I ?i IV=8U-cesc, intorc 72,, 102; Io ca s-ftifìrd, ca se-amvìrtirà= (se cam sucirá, se invár-tirá): se tot codirá 67,M; 1° s-ufufásula=s’o intoarcá, frigarea 16,, ; 2° mintea lui nu-i si fufú = nu-§i schimbá gándul, nu se lásá sá fíe induplecat 84 ; cari-fie cum, l'-u fufa mintea = cine §tie cum ii intoarce gándul 13«, 85,», 234,4 ; 3o l-fufá loclu di anantá parti = cautá peste tot, in tóate párale 109, ; u fu}&-arufuf&patalea — il sud ràsucì palatili : um-blá peste tot in palat 36,«; 4® u fufìrd frin$a=o in-toarserà pe foaia cealaltà 116,4 ; 5° pina s-li sufi ci-
710
FER. N. PAPAHAGI
   ira aptea=pânâ sà te în-torci acilea, adicâ : la moment, numai decât 63,,. iÿufire çi (ffîre Epir), fufare §i (ffare Epir), sf.=sucire, întoarcere, învârtire.
Ta pron. posesiv=ta ; a ta, Gen. Dat. a tâl'èï, Ac. a ta; pl. N. Ac. a tale, Gen. Dat. a te/dr (pretutindeni); -ta : mâ-la, sor-ta, etc. — mamá-ta, soru-ta, etc. Gen. Dat -<al; a mâ-taï, a sor-tax, etc. = mamei tale, surorei tale; mul'ari-tax = muierii tale 316«.
Ta conj. (dérivât din tra)= pentruca, ca sà 23„ 56,, 57, 73, etc., etc.
Tae vb. II=tac (pretutind.); tàfeà = táce à 7,6, 35«, 72l!t1 ,, ; tacn 3,, etc.
Tac! = tronc! tac! tue!—a-ratâ niçte símete succesive, când lovim eu cevà, când tâiem cevà, etc. 110,0,155,T, 356,    494.
Taha adv. = doarâ, poate, par câ 14,5, 32,,, 44,, 51,,, 82, 109,,.
Tahuiinea sf. = dibuitul, pi-pàitul :cuoj = cu dibuitul; pe ghicite 57„.
Tah'lnà adv. = dimineafà ; mîne-ta/i'inà=màne dimi-neafà 3,0, 59,0, 68,, ; tah'i-naüâ 105,.
Talfà sf— ceatà 71,„ 401.
Tal'atinft sf.=teletin 497,,.
Tal'fi vb. I ^ 1® taiu 23, 28, 59 ; cà-fï lal'û caplu—càci îfi taiu capul 43,; ; ta s-lu tate -- ca sà-l taie 57,;
1 tyufalà (§i: ffalà Epir) sf. = fàcàlet-
   ¡¡iufi't adj.= l® sucit, in torsi cu mustafa asudatà, fu-fitd-arufufità=cu mustafa mijità, sucità ràsucità 36*: 2° scopi t (despre vite).
T
     cindu va 8-u tàl'à=fn*mo-mentul de a o tàià 22„; tal'è - - tfiie 16,8 ; nu-l tà-/'ara=nu-l tdiard57,; tal-u =taie-o 90„ ; aveà tàl'atà tàiase 51,, ; caplu va fx-l te/'»=capul fi-1 voiu tàià 45„ ; va ti tàl'èm=te vom tàià 21,, ; s-tàl'arix—de ai tàià 62„ 7 ; 2® tàl'à groasi i   spuneà la palavre 209,, ;
!   aclò tu tàl'à groase- - pe
     cànd spuneà la palavre 346, ; 3® cum ift tal'e caplu — cum te taie capul, cum te pricepi 98„, 124,,: 4® V tàl'à f-caplu avutlui =se pricepeà mult boga-tul 351j ; 5® tal'c envenda = puse capát discufiunii. j   vorbei 89,, ; 6® l'-u tal’è
I   cu tdporlu=>ii spuse verde.
•   pe $leau 190,.
   Tàlarc $i talar sm.= putinà 305, 310, 311, 355, 419„.
   Tainàm adv.- -toemai 7, il,«. 72,5> 83,„ 98,,. etc.
   Gamfi sf.=minune 422« 460« : pl. ààmate.
! Tang-tung! -sunetul produs din loyirea a douà obiecte (   tari 112,.
   Tao-to=prostànac,tont 186,«. Reaminte^te modul de si-labisire numit: dipri g'on al copiilor, c&nd tnvafà sà j   citeascà. A fi la ta-{-o=lo.
O LOSAR.
711
   inaeamnà deci: a aveá min tea greoaie, a fi greu de cap, a mi pricepe u§or, care incà silabiseete.
Tar sm.=mágar 394.
Tas, pl. tasuri sn.---vas ro-tunjor de aramá, servind de báut din fántáni, ráu-lete, etc.; farfurioard de aramft in felul tásului pá-storesc 385,g.
Tastro, pl. tastre sm.=traistá 10«, 23, 113, 190, 349; 1° s-fñ badi capiti tu taslu — sá te joci cu moartea 351«; 2® c-m» tastru di mustdfi—cu o grdmadá de j mustáp 3Q4,. Vezi: trastu. j
Tastrul'a (Vanlcv»), numele j lui Ivan Turbincà, in bas- ¡ mele aromàne. 498 - 501.
Tatà, pl. táli'ñi sm. = tat¿ 2„, 3j, 13, 40«, etc., etc. ; <atá-iiu=tatá-meu 75, ; ta-tá-tu, tatásu §i ta.tu-ñu (-tu, su) 314; tati 476; íáliñf'tsxtatii 7U, etc. Art. Tala, tati gi laidi. Gen. Dat a làtàlui §i ali tati, al tata; pi. Nom. Ac. tà-, tiúl'i, Gen. Dat. a tàtiixlor (pretutindeni).
Tarlà sf.— tavà (pe care se serveete cafeà, vin, dulcea-tà, età, 374„.
Taxc sf. = clasà 357«.
Taxirate sf. = n onoro ciré :1684.
Ta, prep. din((V)d=pentru 247,439,480, etc, Vezi: tra.
Tabaré sf. - ceatà; batalion !
   241,,.
Tàcinesca, tìeìiiescn vb.-l V — ! 1° a tieni, a-p da prin gànd ¡ 1« ; Nà <)uà fe l' tàcinì a Ilei ? — intr’o zi ce-i dede prin gànd ei, ce-i tieni ei V I
   68„; ife (t-iicineaple—ori ce-p dà prin gànd 68« ; là tàcinì le veni in gànd 146,„, 250,,, 44, ; 2° l'-u tàcinì- a zice verde, a zice pe §leau 131,0, 20!, 203„; Inf. làcìnire §i tàeineare.
Tàgare sf. bani(à 368«.
Tagar¿ica,tragaéica sf.—sàcu-lepil de piele ce-1 poartà ciobanii 91* in care pun tot felul de merinde.
Tàlnc $i (taime) sf. = porp’e 20v, Sì
Tal (a). Vezi: tàii.
Taiaeseu vb. IV=inegresc cu desàvàreire ; a face cevà ca vai de lume ; il tàlài = il snopì in bàtài 499„ ; micare... tàlàità màn-care... ca vai de lume 340,*.
Tiiagàn ei taiaganc sf. abà grosierà din care se fac man tale; màntàlu(à de là-nà, spre deosebire de cea de pàr de caprà, care se numeete : timbure, capá •124,0, 480,,.
Taiait adj—inegrit peste tot,
, in proastà stare, in hai ca . vai de lume 404,,; cd-m suntu... tàlàite plàtàrle - - càci imi sunt... terfe-lite spatole 457,,.
TaiàinM sf. pasere inchi-puità in basme 480,8, 481«.
Taiarìcu sn. - putinicà.
Tai'àrc sf. tàiere.
Tàlàt adj. tàiat; fig. Ture.
Tantura sf. -4® tàieturà; 2® partea care t <ie a unui cupi, briceag, etc. 103«.
Ganiàseseu vb. lV=mà mir, mà minunez 23,„ 207,.
Baiiiàtnrvic sf.=miracol, mi-nunàpe 170,.
712
FER. N. PAPAHAGI
Timbare. Vezi: timbare.
Tinici, nume propriu de fe-meie, deminutiv déla Tana (= Sultaná) 200, 801.
Tftpftr $i (lupór) sn.=topor, secure 112,,454; pl. td-poare 161, 162; l'-u tdl'é cu táporlu= i-o zise verde 1907.
Tipíriste sf. = coada de to-por
Tipsie sf. — tipsie 122,„ 473.
Tércbl sn.=ocol; acáfd z-da tárcoale = íncepü si deá tárcoale 186:.
T8? adv.=tocmai 267,4. Vezi: tráf, iri$.
Titeare ?i (táfire) sf —ticere
   121,396,.
Tiu, til (a-) pron. poses. = al tiu (pretutindeni); Gen. Dat. a táüi, a Idlút; pl. a tái, a tal' 64„ ; Gen. .Dat a táor, a táldr.
Tivane sf. = tavan, pod 74, 115.„, 163, 286, 347.
Táxescu vb. IV==1° promit: táxeá = promitei 55,.; V- , táxi=ii promise 27,.; tá- j xirá páráfi = promiserá bani 879; fe-úi are tdxitá \ =re mi-a promis 46í9, 62„ i 258; 2o injur: ti' taxeicu ! tatu-su=\\ injur de tati; | Inf. táxire, táxeare.        j
Tixlt adj =1° promis, juruit • 27.;„ 149; 2° injurat.     !
Tea conj. = ca si 200,4, 338, ¡
   329, 476*. Vezi: irá.      \
Teaei sf. = teaci 466,0, 470.
tteamin adj. = femeiese, fe- ! menin; anantu (lo) 6eá- 1 minli = celálalt (lui) cele i femeiegti (anímale.)
Telme sf.=me§te?tig, meserie ! 84*. 163,4, 212 — 215, 488 ; I dttk'i... cd l'-u yucará teh- 1
  nea = pricepù ... ci i-au jucat festa, ci a fost pâ-cilit 256,«.
Teja, nume propriu de bâr-bat 27,*, etc.
Tel'« sn.= 1" be tea li: 2 sftrmi (telegrafici); tel'à bdtù /roam=telegrafiâ numai decât 443„.
Templi çi tembli sf.=grindil mare, stâlp puternic 222,.
Templn çi temblo sn.=tâm-pli de bi8erici, iconostas.
Tendi sf.=cort; cergi mare, care se poate face ?i cort 210.
Tènglre (çi : tingire, lingir) sm. = tingire 55,«.
Tenti 8f.=cort 182. Vezi çi : tendâ.
Terln num. = al treilea
  461,0. Format din : treihi ; cfr. ditrd, devenit dirla (Vlaho-CIisura), pri, devenit: pir, etc.
Terse ?i tersènè adj.=pe do>. anapoda 124, ; nenorocos. piazi rea; risucit, cu care greu te poti infelege.
Tes adj. = întins; pl. te$i. fem. teasd, pl. tease 36.. 120,*, 182„ 184,,, 422. Vezi: tindu.
Teti sf.—mituçe 108„, 109.,, : fig. friguri; lo-acàfd tela - il apucari frigurile.
Tl prep. = pentru, la (pretu-tindeni); iileamne=peniru lemne 2„, 15, ; pînà ti Sum K'etru = pini la Sf&ntul Petre 21, ; li tih'e = spre noroc 227 ; am ti fi = dar pentru ce alta! 56,4, 476: devine te, când urmeazA un cuvânt începitor eu a : te-a(eà*= de aceea, pentru aceea 214,. ; le-ahtare bu-
GLOSAR.
713
   neafá=pentru (atare) ast-fel de binefacere 58s; un te-alantu=unul pentru al-tul 25,.
Tibiare sf. = c r e t á, tibiçir
   312,7, 41*
Tielife sf. = supârare; era ' fárá tielife = erau «sans façons» 94g.
THlu-pendar sm. = lefter, ifi-fliu, fárá pará chioara 1 931#, 430,g.
Tiftere sf.=catastif, registru 364,2,
Tisane sf.=tigaie73,*, 74, 296*«.
Tigánseseu vb. IV = prájesc la tigaie 415u; tigins'it= prájit la tigaie 162*.
Tih'e sf. = soarte, noroc 96 -99, 161, 316; 1® tih'e oar6d=soarte nenorocoa-sá 147u ; 2° ti (trá) tih'e= spre noroc 227, 61,*, 83,„ ;
   3® va 8-fá imná f-tih'a— I trebuie sá’tf meargá §i no-rocul, trebuie sá ai ?i noroc 66«; 4® ahíntu la ear à tih'a = de atáta noroc a-veau parte 65,B.
Tih'iláffi adj.=ticâlos, miçel
   13,6 ; fem. tih'ilae 44,* ; lae f-tih'ilae = ticálosule 240,. ¡
Tih'isescu vb. IV = a se in- : tâmplà; (e s-tih'iseaçte = ce se întâmplâ 147*, ; Aisiâ ■ s-tih'i8Ï multu anàpudâ— Aceasta se nimerï ( = se întâmplâ sâ fie) foarte în-dârâtnicâ 21«; eum s-tih'isï j = cum se nimerï 65«.
Tilegraf sn. — Io sàrmâ tele- , graficfi; 2® telegramâ 177,«; | bat tilègraûu — dau tele- ¡ gramà, depeçez.              !
Tlleâl çi til'àn sm.=pristav, telal, care bate toba când
   se desface cevá, cánd se vinde cevá, sau care a-nunfá cevá pubiicului in gura mare 55, „ 155,„ 176.
Tinibél adj. = lene?, trán-dav 226,.
Oimai'fi sn. = temelie 147,„ 275
Bimñamá sf. = tft m á ie 232, 466,s.
Timtu adj.= intins 36,, 492. Vezi: tindu.
Tindeare ?i tlndlre sf. = in-tindere 373.
Tlndn vb.=l° íntind (pretu-tindeni); 8-tindeá pn ñn-tiná=se intindeá pe f&n-táná 33*«; Perf. tefü 103, ?i tim$u, teasifi ?i timsipí, tease 259 ?i timse 154,,; teasim ?i timsim, teasit ?i timsit, ieásirá ?i tim-8irá 246„; M. c. P. 8-aveá teasá sum un fag=se in-tinsese supt un fag 25,; Part, tes 36„ teasá ?i timtu, timtá — intins, -á; 2® va tindu s-lu l'aü cu mina-ñí = o si intind (=o sá ín-drázne8C)sá-l iau cum&na mea (= insu-mi) 258,,; 3, li tindeá cúnili=le intin-deauprájinele (fig. pentru: picioare), adicá: fugeau nebune$te 48,; 4® vine oara 8-li tindá maratlu = \erñ timpul sá dea ortul popii sármanul 163,*; 8-li tindá — sá dea ortul popii, sá moará 430*o; de asemenea: li tease 54,„ 454«, 3007.
Tindu-goinar sm. = trándav, mágar trándav (Se crede, cá mágarii, cárora le place sá se intinzá, sunt lene?i).
Tiñe pron. pers.=l° tu;Nom. tine (?i lu, in únele ex-
714
PEE. N. PAPAHAGI
   presti) ; Dai a fia, ift, fi, fa, fi ?i z (cànd urmeazà un cuv&nt incepàtor cu d : z-dau = iti dau), Ac. tine, ti, te (pretutìndeni) ; 2* in-treabà un, ìntreabà alan-tu, pina tu gone di tine, di mine, nvifà, cà.. .=in-trebà pe unul, ìntreabà pe attui, pànà la sfàrgit de tine, de mine, aflà, cà ...
   61    3° line s-h'ii g'ine=
   tu sà fli sànàtos 83,«.
Tinlk'è sm. ?i tinik'èe sf. = tinicheà 256,257 ; Po-réfi tu punga: tinikfè = Parale in pungi : tinicheà, j adicà : de loc 81,,.
Tinlr adj.=tànàr, june 24,«,     .
   1138, 166, 167, 247,.         1
Tlnlrea^i sf. = tinere(e 3610, 85,g. 160, 246, 247, 439.
Tinirusca adj. = tinerel ; pi. tinirufki = tinerei 404,,. i
Tifile 3f.=onoare, cinste; 1® alanti avi au tii\ie=ce\-lalti sfinti sunt onorati 20., ; cà-fe nu-l' dàdeà tibie = de ce nu-l onorà 20„ ; 2® f-feafe tibia = (i§i facù cinstea) : se executà 298,, ;
   3® Aoà vibi f-araplu sà-fi caftà tibia = Acì veni ?i harapul sà-gi cearà onoa-rea: sà cearà satisfactia onoarei sale 51,«.
Tifilscscn vb. IV = onorez, cinstesc; Inf. linisire; pà-rinfW vor linisire = pà-rintii trebuie sà fie onorati 201,, ; tibisitd = cin-stità 346,«.
Tlptllc adj.=tiptil, deghizat !
         471,.
      ìi sn.=muncà din greu, à, chin, tiranisire; tra , ic = pentru eh in uri, •
  pentru suferinte grele 24«, 204, ; dii tirani=càte chi-nuri 301 „. 334.«.
Tlrànsescn vb. IV = tirani-sesc: bdgds-u tirdniseascù —incepùs’o tiraniseze204,.
Birìu sm.—uria? 138,, 244„.
  468,7, 493-494.
Birmane si firmane sf. = fir-man. decret imperiai 103,» Vezi : Armane.
Tisagi si —desagi 65«, 66, „ 82, 105m, 226.
Ti? adv.=tocmai 421,,. Vezi : trif.
Tie! tifi ! = tic ! sunetul pro-dus de ceas, de bàtaia ini-mii, etc. 103«, 155., ; tied-lic!—tic, tac! 323« ; cil nu feafe tie = abià càt n’a plesnit, pufin a trebuit ca sà plesneascà 283,,.
Ticinescn. Vezi: tddnescu.
Titubare, tàmbare (timpare) sf. = 1® mantà de pàr de capri 228, 324, 325. 341 ; 2® arcoarea... fi «pintura timbarea = frigul ... se incuibase bine de tot 46„ ; cu tut cà urfaba nu-f o-aveà tu minte sà-f mula timbarea din casà-ld=cu toate cà sàràcia nu aveà de gànd sà se duci din casa lor 84«.
Timpinàr sm.=tobogar, care bate toba 419, 'figan care bate toba.
Tìmphià sf—tobà 319;364; nu puteài nifi cu ti'mpin-le s-l'i diftepfi = nu pu-teai nici cu tobele sà’i deg-tepti 307,j.
Tìmpìrà sm.=tamburà ; acà-fard z-da timpàrdlu di foame — incepurà sà su-fere de foame 274„.
OLOSAR.                          715
 Tingir-mingSr ! cuvinte farà sens propriu, intrebuin-(ate, pentru a exprimà idea de: ce o fi, o fi ! iese, unde o iegì ! 405*,.
 Toamni sf.—toamnà 56, 161.
 TVtarft (din tu oarà) adv. = la moment, numai decàt 80,*. Vezi: oarà.
 Top, pi. iopuri sn.=l® minge 479,„ 480 ; 2® tun. Vezi: topà.
 Topi sf. = 1® minge; 2® tun 323*4, 498*8; pi. tolc', tope gi ioape.
 Topc* sf.= minge ; pi. lopk'i 1^14, ,4 ?i toppi.
 Tor sn.=iirmà 76«, 87*,, 374*,; tra 8-bi karà torlu=ca sà le pearzà u r m a 4,„ ; s-fà a8pùn torlu = 8à-(i arit urma 27,, ; ai si-l' lom torlu = ai si ne atinem dupa urmB-i 158,8 ; Torlu-torlu ¿o-apu»m=(Mergànd) du-pi urna Aintr’una il ajunse 122*,; di torlu a furlor nu deàdird=de urma hotflor nu dàdurfi 87,,.
• Torà adv. = acuma 5„ 26,„ 29,„ 34, 40, 60; torà ti torà =deocamdatA, pentru moment 212**.
  Torea adv. = acug, acugica, acugilea 64,4, 96«, 333,«.
  Torco vb. 111=1® torc 300 ; turfeà = torceà 73; turfeà cuk — torceà fire (de in, cfinepa) 285„ ; turfeà di 8Ìngurà=ix>Tcek dela sine 266, ; torfu—tornei ; toarsi = toarse 301; Part toarsà (attico) = torà (am<v) ; Inf. toàrfire gi turfeare= toar-cere ; 2® si-l' toarcà eàs-metea = sà-i toarcà no-rocul, sà-i meneascà 127„;
     acàfarà 8-1'-u toarcà 4ua ñtWuí=incepurAsd-i toar-c á (=sA*i meneascà) ziua (= norocul) pruncului 361,; 3® nu scià fi-l' si ;   toarfe—xoi gtià ce se pia-
     nuegte in contra lui 171*, ;
I   fe là loar(e=ce plànuegte,
i ce pune la cale in contra lor 184*,.
I Torna vb. 1 = 1» intorc:
¡   f-turnà caplu-*iqi intoarse
     capul 19, ; s-li torni = sa le intorci 26„; 8-tumà di la foput=se in torceà, se ina-poià dela gipot 46*, ; il' lu i toamà al Cola = i-1 ina: poiazà lui Cola 25*,; nu, s-turnd — nu se intoarse |   7,„ 201u, 60; p-i«r«à=i§i
|   intoarse 5,, ; «u-ñi separi
     tumatà—nu mi s’a intors |   52* ; toarnà-t*=in toarce* te
|   65«; 2® là turnà 8à 8-la
     = le turnà apd, ca sa se spele 9„ ; turnà dit pucìc apà vie — - turna din ul-ciorag apa nemuritoare 13*; 3® replic, ràspund: l'-u turnà avutlu-M ras-punse bogatul (adioè: ii in-toarse vorba) 18,„ 80,*; l'-u toamà - - ii riposteazA iiràsp unde 100**, 236,,. 42,8 ; 4® 8-1'i toriii mintea -sà-i intorci gándul, sà-1 indupleci 120*,. La Farge* roti n dupa r nu se aude ; agà la ei se rostegte : tor (=H»rn, intorc); s-turà --se intorceà 476*,484;«*furrf —se intoarse 476. Observ cà acest r la FArgeroti I   sunà ca doi rr.
| Toge, nume propiu de fe-!   meie 70*„ 30,, ;
i Tot adv. = 1® tot (pretutin-
PEE. N. PAPAHAOI
716
    deni); pl. tofî 72,„; fem. toatá; pl. tóate 16,„ 14,#,
    56., 441; 2° totuç: lina ar-mineà tot laie — lana rà-mânea totuç neagrà 21,#, etc. ; 3° ahíte f-toate=* asta! astea-s tóate 40,, ; 4° di eu tot = cu total 36„, 154,7 ; Aveà ntunicatàg'ine di cu tot—Se innoptase bine de tot 69,,. Vezi: tul.
  Tòtaiul (cu co, di cu oo ) adv.
    —  cu totul 1618, 184it.
  Totna adv. = totdeauna, me-
    reu, intr’una 9,„ 20,5, 49#, 66, 94.,, 88„ 11780, 278.
  Tòtinà, tòtftnà(§i lòtuna) adv. .• = totdeauna, mereu, introna 71#, 76, 475; tòtuna 4 2; intra cum fà ftii di tòtuna = intrò cum çtii de totdeauna, intra ca de o-biceiu 250„.
  Tra sa, tra si conj. = ca sa l*i 4„ 5,#, IO,,, 19,i, etc. ; Prin càderea lui r se aude in Macedonia : ta si, ta-s= ca sà.
  Trac! = poc! sunet produs din ruperea, ciocnitura, etc. a cevà 39,4, 408,#, 491.
  Trag vb. 111=1° trag. [Peri. trapfu, trapsifì fi tràpsèfì, trapse. trapsim, trapsit, tràpsirà; Part, traptu, tràp-tà. Inf. tràdeare iji tràqi-re] ; fi tradi un, tradi a-lantu=$i trage unul, trage altul 32,,; 2° sufer: fe trapfu — ce suferii 99ig ; Dupa fe trapse cît trapse—Dopò. ce sufer! cât^ suferì 195,„
    33., ; va u tradem deadùn
    —  o vom suferì împreunâ 10,!, 146,#, i7 ; lumea tradi di apà = lumea sufere de apa 49,»; Nu trapse di foa-
|   me= Nu suferì de foame
!   251,, ; 3° s-tragà—sà tragà,
i   sa fie curent 129; Tràdeà
i   un vimtu mare— Suflà un
i   vântjra ternie 20,, ; 4® trapsi
-   mina di la nis — se in-
i   departa dela dànsul 96,.,
,   98,8; di duca minò nu
I   trapse - de dus tot s’a dus,
;   nu se ias& fârâ a se duce
,   8jì 5° cìt tradi frìnda f-
\   arina = cât frunza §i ni*
;   sipui de mult 981S ; 6° Tràp-
,   sirà feurtifa = Traserà la
     sorti 8„; 7° tràdeà s-moarà
     290,, ; tràdeà di rnoarle =
! tràgeà de moarte 70,R; 8" a trage în gazdâ; tu aveà !   trapia pàrmàteffil'=unde
!   tràsesera negustorii 60,-,
     51g, 81„ ; tràpsirà ndreptu ]   =merser& drept la 78,T ; 9“
;   tràpsirà nà banà ca di am i-
\   ràfì = traserà, duserà o
     via(a de alea imparateci 78,g; 10® pornesc: cìndu trapse dit xeane — cànd pomi din strâinatate 1», tràpsirà de-aclò=parai rà de acolo 12,„ 65,# ; 11® si-fi * fraga calea=sà-çi vazà de drum 37,„ 49,g; 12* mà départez: tr àpsirà dit irnia fea di paduri = se depàrtarà din pustietatea ! cea de pddure 35,,, 88, ; nu !   ma puteà s-tragà—nu mai
! puteà inaiata 261# ; 13® Dti-j pà fe tufi tràpsirà corlu=
| Dupa ce tofi jucarà in ca-i pul horei 34,#; 14® trapse \   priste nis fi-l culcd mpa de
|   = frase (din puçcà) peste
! dànsul gi-1 culca la pamànt 19„.
                                                                   Trambi sf.=schimb, a da una pentru alta ; Feafi tu orad
GLOSAR.                          717
    tromba—FScü schimb nu-mai decát 5416; 79, 93a.
Trandaflr sm. = trandaflr, rozá 319, 421.
Trandaflr, trand&flia sf. rozá, trandaflr 9„, 161ie, 180.
Trandafl'auS sf. = trandafir.
Trap, pl. trapuri sn. = vál-ceá, páráiag 16614.
Traptn adj.=tras; frumos la fatd, cu trásurile regúlate; cu nárli trapti = cu nasul frumos, regulat 36,.
Trastn sn. = traistfi 78,«, 17, 306. La Samarina se aude: tra§t. Vezi: tastru.
Trft prep. = pentru, de 10,, 34„, etc.; Irá frieá easte=- \ este de temut 4«; Irá sof= i de tovará?,cato vara?, 13„; i si-l' da h'il'i-sa trá nisá= sfi-i dea pe fiicá-sa tn lo- i cul ei 46,„ 79n; tre-afeá = de aceea 60,«; tr-ahi't lu-cr«=pentru o nimica toa- ¡ tá 104; trea indao (file — I dupfi c&tevá zile 73,«; Ir- J arideare = pentru ca sfi rázñ 810; trá pufiná oará = dupft pujin timp 86,«;      ¡
    lrá-f,e = pentru ce 3,«, 22; | Vezi: tá, format din trá, j prin cáderea lui r.
  Trincare sf. = tragere &3lg; j uná tráífeare q-uná agu-deare feafe tu semnu = Cum a tras, a ?i nimerit la tintá 345,«. De asemenea: Irátfire.
  Tr#?, Vezi: trty.
  Trft8tle,tá8trie sm. traistita.
  Tr&t[din ira-Mu (=in)] prep.
    = pentru 160,4, 34437; nu era trát lume acld=nu erá pentru (a ie?i) ín lume a-colo 3914, 454.
Trea. Vezi: Irá.
Tresca sf. — Io trecere; 2o traiu; Io dupà treaca trei-lor 4Ue - dupa trecerea celor trei zile 170,« ; 2° nu f-aveá treacá icì=nutràià de loe bine 19&33, 28 234.
Treambnr ?i treamur vb. 1— tremur 171,«; cari fáfeá 8-treámburá munfil' = care fdceà sá se sguduie muntii 14,«; acáfd s-treám-burá — incepii sa tremure 14,; acáfd 8-treámburá loclu - incepíi sa se cutre-mure pámántul 17,« ; acá-
   farà....8-treámburá di
   /Wm incepurá______sa tre-
   mure de frieá 34114; trim-burá ca vearga irevanTh ca varga 115,„350,,; treamur 158; 8-treámurá ca vearga 298,4;
Trcca, Vezi: trei.
Treátire ?i tricare sf. — Io trecere; 2° edutare; ma multá treátire are feara — mai multa cáutare are ceara 79„.
Treazi (a-) = a treia zi 46,„ 327,«.
Trec vb. Ill-.trec; 1® s-trec noaptea — sa petrec noap-tea 94,« ; u treafi (amarea) diznóü=trece prin mare iarà? 48,, ; trefe --= trece 173„ ; tra s-treacá prit a-mare.--ca sa treacá prin mare 4,; trifeám — trecea m 610; trifeá </í7*7e---treceau zilele 1,; trien mùntile — trecù, stràbàtù muntele 4„; nu tricù multu — nu trecù mult timp 2,o, 2 l«;m-<m tri-cutà mi-a trecut 52, ; nu $-aü tricutá cimenti = - nu ?i-au trecut ( -nu ?i-au im-
718
PER. N. PAPAHAGI
  bràcat) càmàgile 34,, ; 2° clndu tirfeà (in loc de : tri-feà) — cànd treceà 480,* ; lireù 238,; 3° cii g'ine tri-feà ae8td fumeal’e—eàt de bine tràià aceastà familie 23S1 ; nu tri feà g'ine óusoa-càr-sa nu tràià bine cu soacrà-sa 22i7,308; 4° treafe cama sirma di fearà—are trecere ( — pret, càutare) mai mult màtasea decàt ceara 791#; 5° Na! cà nu treafe, easte partì vecl'u— Na ! càci nu merge, este monedà veche 25,6; 6° need tricù zbor nici n’a fost vorbà 156,4-
Tre! num. 1® trei 22,4,31,,, 32, 65, etc.; pin tu trei— pànà la trei, pànà la a treia oarà 39,,; s-và bag a trei-lor cite nà angucitoare sà và propuiu la to(i trei càte o ghicitoare 40,4; 2° treil'i—càte?i trei 3S8, 8231; trel'à 476,4 ; feni. treile\ nà oarà tu treili 4Ui mica
    -  màncai odatà la trei zile 896; 3® a treea (a treia)
    -  a treia 13,,, 200; pina tu a treia pànà tntr’a treia
  10,,« „ ; 4° treilu — al trei-lea 82,, 90,,, 222,H, 414,7, 463,0 ; cu treilu - cu al trei-lea 147; deade cale a irei-lui pili8tèr=dete drumul laaltreilea porumbel460„; 5° di trei-trei 4W—din trei in trei zile 104,0; 6® a trea-4i; a trea-4ì — & treia zi 22a, 7638; a trea {—treea) searà=a treia searà, cànd vin ursitoarele §i menesc noului nàscut soartea 129„ 319,t, ; 7® cd-i cu trei scindili- càci este netot, pro-
I   stànac: a fi intr’o doagà
     54,o, 209,,.
1 Tresprà, trèsprafc, trèsprity*
     te num— treisprezece. Tresprlg'ing'ìti* trespri-ving'ití fi tresprivivinfi i   (Samarina) num. -.= douà-
     zeci §i trei 491,,;
• Tri prep.—pentru 16,„ 34, :
.   tre-alumtare—pentru lup-
I   tare 15, ; tri niscànle 4'df
!   — in càtevà zile 39„; Vezi:
i   trà.
■ Tricàt adj.=trecut; tute tri-!   cùtile — tóate cele trecute
I   205.
i Triniti num.—treizeci 250,«, i   299n.
: Triflrnscu adj.—fraget; plà-I   pànd 1114.
, Trimeare $i trimere sf. - a
I   treia searà dela na§terea
,   cuivà, cànd vin ursitoarele,
1   ca sà-i meneaseà soartea
I   332,0. Din ngr. trei-zile.
   Trlmbnrare §i trlmarare sf.
     r_tremurare; cutremurare. Triscatarat sm.---dracul; din 1   ngr.: de trei ori caterisi-
!   tul 341,.
j Trincare sf.—trecere 449; tra 1   tifearea oara-- de omorit
!   timpul, de trecut vremea
1   194,4 ; und trifeare dinà-
'   parte de-amare — indatà
!   ce a trecut pe celàlalt |àrm
1   al màrii 68,7 Vezi : treàfire.
   Trivà §i tri vanii sf. -ràspàn-tie, unde se intretaie trei drumuri 88,„, 464„ (Epiri. Trìsi, trà? adv.=-tocmai 34;-. Í   4718, 51,„,7, 143„ ; trifi -u
1   vale—tocmai la vale 100..:
¡   trà$ aclò arsàrì gl’emlu
1   càt colo sàrì ghemul 26,. :
!   69,0. De asemenea : tàf, /»>•
I Trit 64,; Vezi: tràt.
6L0SAR.                           719
Troarà adv. - numai decftt, 1
  indatâ,lamoment2115,41io. i
  42„, 43,5, 52,ma troarâ | mai curând 66,„ 102,T, 400. Vezi: oarà.           ,
Trop, pl. Iropurî sn.= chip, , fel, mijloc, mod 9,s, 210,92»; eu vîrâ trop = eu nici un i chip 139S8, 243i, ; Are tro- I purï bune — are maniéré frumoase; este délicat. i Troput sn.=treapât, mers de , cai 223„ 380lo.             1
Trn prep.=întru, în; tr-und . no«pte=într’onoapte;142B; ; tru oarà=la moment 15„ j ; tro-aisle locurï—în a-ceste locuri 440, 237. Vezi: ' tu.                         i
Trub vb. 1=1* a fl neast&m- : pârat: bâgà... s-trubâ=se ' puneà... sâ fle neastâmpâ-rat, sâ faeâ nebunii 136,0 ;
  2° a turbà. Vezi: turbu. 1 Trumbetà sf. = trompeta 42, 43, 44.
Trunducscu vb.IV=sguduiu, clâtin; s-trundu) = se clà- j tinâ 40,,; se sgudui 43, B ; j trunduescu-sguAuiu 102,#,      '
  118„, 244, 279„, 464.     1
Trnndoire çi trundueare sf.= sguduire 147„,                 1
Trop, pl. trupurl sn. = trup, , corp 13,o, lo, 3o,7, 859, 173, 313 ; avù ç-trâÿeà truplu , di curmàt=&b\k îçi duceà corpul de obosit 147,.
Ta pron. pers. Il sing. = tu 1 (numai în unele expresi-uni) : lu çtiï /=tu §tii !
Tn pron. posesiv=tâu : lata-l«=tatâ-tàu ; gen. dat. -lui : i
  tatà-tuï= tatâlui tâu (pre-tutindeni).               i
Tu prep.=în, la, pe ; tu vir-deafd=pe verdea(à 2,, ; tu I
   pu\=\n put 13 ; tu tot loc-hi = peste tot pàmàntul 17,6 ; tu fuga — la piecare 1„ ; tu xeane=in stràinà-tate 1„ etc., etc. (Vezi: tru,
' din care s’a format acest cuvànt tu, prin càderea lui r) ; to, cànd urmeazà un cu-vànt incepàtor cu a $i cu care formeazà un diftong; to-avite = in curte 1,0, etc., etc.
Tue ! = toc ! poc ! 110,0,338J0, 356,
Tuéine sm.= tàciune 1IS; art. Uncinile 226,8, 298,8 ; pl. tu-cihl'i = tficiunii 19.
Tueàg sn. §i tueagfi sf. = bà( 260, 320,8, 439, 473 pl. tu-eaguri, tuè(j,i $i tuea^e.
Tufi! sf.= l° mot de pàr, tufà de pàr 120,r„401,B; luncupd di tufà—i\ inhàtà de pàr 341,;2°buchet 173«; 3° tufà, boschet (de pomi, etc.).
Tufek'e sf. = pu§cà 19,8,87,,. 88,,, 120,5 ; cu tufelc a 8—lo— agudeàì, sìnife nu curà di ni8=c\i pu§ea sà-1 fi lovit, sànge nu curgeà de pe d àn-sul (de trist, de amàrit ce erà) 68,9.
Tuflcéì sm.=armurier; pl. tu-Hccàfi 445.
Tuk'escu vb. IV = 1° topesc; sa 8-tuktascà tuta cdliva= sà se topeascà toatà coliba 2613 ; neaua «-¿u&'i—neaua se topi 302,4,171 ; Mintea noa8trà... tuk'ità la un toc =Mintea noastrà... topità (=strànsà) la un loc 168g ; 2° ti tuk"i§x di ninsumnalà = mi te topici, mi te pràpà-di§i de nedormit 36,0; 3° L'-tuk'ì f-alg'W tri niscàn-te (file = ii tocà §i albii
720
PER. N. PAPAHAGI
  (= megedielele albe) ín cátevé zile 39Js; tuki avea-rea = prépédl, tocé ave-rea 428. 354,,.
Tnk'irea (s¡: tukarea) sf. = topirea 171.
Tnl adj.=nebunatic,náuc,zé-pácit; armase ca tulá=rá-mase néucá, zápácitá 74,.
Tumbé sf.=l° morra an de pé-mánt in ges, lat. tumulus, precum se gásesc ín cára-pia Salonicului o muidme; 2o daré peste cap, fr. cul-bute; $i tumbi, culutumbi se-aflá di noú trá$ in g'os =§i deaberbeleacu, de-aberbeleacu se aflá iarási tocmai in jos, de vale
   48,,.
Tunitti adj.=tuns; lai lumte $-lai kirute = tontule §i prostule 103í;; turnia di soacrá = bat’o pus ti a de soacré 30117.
Tundu vb. III = tund: ti lumse = !1 tunse 503; tundea un celnic díte = tundeé un celnic oile 128,,. Perf. tum$u, tumsipi §i tum-séfi, lumse, tumsim, tum-sit, túmsirá. Part. tumtu, turnia— tuns, -á. Inf. tundeare §i tundiré = tun-dere.
Turé adv.=acuma (la Molo-viste, Gope§i) 236. Vezi: tora.
Turbare sf. = turbare 197,, 337.
Turbét adj.= turbat 109,, 275,„ 323, 441, 442; de-an-saratd turbatá=de sáratá até 180„.
                                                                                ‘urbé^ vb. I=turbez; le acáfd s-turbá tu sSngele incepü sá
| turbeze, sé fiarbà, sé clo-coteascé intr’insul 16,-; turbò 196,.
   Turbur vb. I = turbur; mi ^ — mà turbur, mé nelini-Stese 167,».
   Turburét adj.=turburat, ne-linistit 16717.Inf. Turburare = turburare, nelinistire.
   Turen pi. turfi sm. = Ture.
  . Turk'ic sf. = Turcia 382,,.
   Turile sf.=fel. chip, mod 15„, 18,», 175, 199; fi lurlie? = ce fel ? 57,4.
   Turiné sf.=turmà 185, 240.
   Turnare sf.—intoarcere, in-napoiere, turnare, vàrsare ,   de apà, atàrnarea mai mult
i   Intr’o direc(ie a poveri i
i   unui catàr sau cal, etc.
i Turnàt adj. = intors, inna-' poiat 76,o, 108,».
   Turnaté sf. = intoarcere, in-tors; ÌMoo = la fntors, la intoarcere 327, 37,«, 104,„
     273., ; una tumatà bàrba-tu-su — cum se intoarce
|   bérbatul sàu 190„.
; Turnéturé sf.= turnéturé, gézduire, ospitalitate 190« ; nu erà om... fé s-no-aìbd tumàturà la nis = nu erà om... care sé nu-1 viziteze, care sé nu géseascé pri-mire, ospitalitate la dàn-sul 355,,.
; Turté sf. = turté 23,„ 30„
     229., 361; galbin ca turta di /earó=galben ca turta de cearé 8,».
I Tùrturà §i lurtùrà sf. = tur-; turicé 182,,.
| Turuste (si turiate) sf.=tàrlé, stàné 401.
   Turùtutu! = sunetul tronipe-tei 44.
. Tus^d vb. I si IV. = tusesc;
OLOSAR.
721
    ¿Ufé = tugì, a tu§it 194,,. Inf. tufare, tufire = tupiré.
Tut adv. = Io tot; pi. tufi; fem. tuta, pi. tute (pretil-tindeoi). Gen. Dat. m. sing. ■a tut lìti (pufin lutrebuin-fat), fem. a tull'éi; pl. m. f. a tutulór 57,0, a tutlór 45,» ; 2°mereu, tot, intr’una : tut ma-l' 4%feà= li tot zi-ceà 56]i, 2j„ ,,, 1,, ; 3° unu f-tut i la pàrinfi = unicul este la pàrinfi 126,, ; f-a-veà un ficòr f-tut — i§i a-veà un bàiat unic 187; 4° amili tà ma fi Irei aspri tul-tut=càliga trei bani peste
f ae sf.=feavA ; s-fàfeà fae— se sàturau bine, màncau de nu mai puteau 176.,, 228„ 162m.
fai—particulà IntrebuinfatA a desemnà pe nevasta cuivà: fal-Curcubetà—sofia lui Gurcubeta 134,,; fai Corbu-Ùilibì = s o f i a lui Corbu-Cilibiu 473],. Taixjacùk', nume propriu In basme 106, 109 f ap, pi* fak sm. = fap 459,0. farà sf.=pAmànt, fàrinà 95,«, 193,„ 468,8 ; farà di mortu l'-bàgarà=(p&mknt de pe mormànt li bàgarà), se zice de unul, care doarme dus 120]„365,„397, ; Durtià ca di farà di mortu = Dor-miau adànc, In nesimfire
   311,,.
fas vb. Ili = fes 265„ ; s-u fas=sà o fes 210,#; fàsurà 443„ ; Jàsùt, fàsutà 443,0. Inf. fàseare = fesere. fàrub'e sf. == opincà 80,„271,
   Papabagi, Basme aromàne.
   tot 65,„ 81,,; 5o Tute ca tute— tóate ca tóate 88,„ 34,; 6o cu tut aestá = cu tóate acestea 33,«, 36,„ 131; tut cá mima l-era frimtá = cu tóate cá inima-i erA Indureratá 33„; 7o afél cari fte fe-V 4ise tutá catea— acela cine $tie ce-i zise pe tot drumul 13-,\tutá <}ua = toatA ziua,mereu71,. Vezi: tot.
Tntdiunft adv = totdeauna (OJirida) 166,,.
TntiputA sf. = avere ín vite, cai, oi, capre, etc. 89t8,121«.
Tutune sf. = tutun 311„.
   382 ; W deàdirà fàruh1 teli gonirá 185,«. fe $i fi pron.=ce, care ; * fe» se aude la Aromànii, cari, de obiceiu, la sfárgitul cu-vintelor róstese «i» In loe de «e* ; «/i* la tofi Aromft-nii, cari pàstreazà pe «e ia sfArgitul cuvintelor $i nu-1 prefac ln«l>(pretutindeni); Io di oara fe u vi<fu =» din momentul In care o vflzii 13, ; 2o l!-aspuse catea fe apucará cdpirle ■— li aràtà drumul, pe unde apucarA caprele 27,, ; 3° li ascumsi tu 400 di f/uvi, fe ne drac-lu 8-nu poalá s-le-aflá-= le ascunse cAt se poato de bine, IncAt nici dracul sA nu le poatá gdsl 55, ; 4° fe-i nis, nu-i virá = ce-i dán-sul, nu-I nimeni (Se zice despre lAudArogi) 90».
Íca, 10,. Vezi: afeá. eam. Vezi: (fie, due. cari sf. — 1“ cearA H„, 23, „
                         4«
722
PER. N. PAPAHAGI
   79; luminare (de ceari)
   157., ; 2° galbiñl... ca feara = galbeñi... ca ceara 48« ;
» vrea s-tukà ca feara=s’ar fi topit ca ceara 182,,; 3° 8-u càftàm cu feara = de-ag fi eiutat-o càt de mult 185«, 197«, 346,,.
T^ire sf.= nàut 116,a ; Ne-ghinità (in basmele aromàne) 116-118.
'fc-eS = cu tóate cà, degl, to-tugi 91„194,409, 445,. Din: fe-i cà-% (= ce este, cà-este, cu tóate cà este).
Teui. Vezi: <fic. due.
Ter sn.=cer 21,80,, 11917,167.
Ter vb. III = cer (pomanà), cergetoresc ; s-fearà = sà cergetoreascfi 57,, ; acafà s-fearà = incepe sà cerge-toreascà 89,„ 350„. Pe cànd Aromànegte: cirtescu in* seamnà: cer stàruitor, caut cu ardoare mare cevà.
Terbu, pi. ferg'i sm. = cerb .63, 140«, 150«, 192, 244; 'Terbui de-amàlamà = Cerbul de aur 351-352.
Ti pron.=ce 14,7, 39-41, 78, etc., etc. Vezi: fe.
Ti conj.=ci. insà 15,,, 477,#.
TU! interj. 64,.,.
Titani sf. = ligará 39«, 147.
TiitàrM sn. = (igaretà 426.
Tilàr sn. = chelar, pivni(à
   53..  , 108h, 9, 122, 1489, 405.
Tüá sf., nume de femeie
   53-55.
Tilbpae sm. = terchea-ber-chea; tufi fili-pàeanl'i = to(i terchea-berchii 501,.
Tin vb. I=cinez; s-finà de-adùn=sà cinezeimpreunà 238« ; Dupa fe finará = Dupá ce cinará 80;. Inf. finare = ciliare.
   Tinà sf.=cinà 238,, ; $i-l' finii pri finà=gi-i tinti la ciná 80,; adré fina = prepara màncare de cinà 286,,.
   Tincare (gi : fingiré) sf. = incingere; gone tra finteare apala=(yoinic, bun sà-i incingi palogul): voi-nic viteaz! 445,,.
   Tine pron.=cine, care 419,,.
   Tingrime sf. =frig, care in-ghea|à de poleiegte totul ¡   pe jos 171„172.
1 T*n^° vb. HI = incing 12, 14«; $-fin4i àrmalli =ì§i incinge ármele 47,„, 87.., 115j„ 156,157. Perf. fimpu —incinse; P art. fimtu, firn-\   ¿d=incins, -S. Inf. finteare
     gi fintare = incingere.
   Tinivft pron. neh. = cinevà. oarecine 325,,.
   Tinti num.=cinci 233,,; pitta z-tifi finfi = páná sà zici ci nei: numai decàt 61,, ; fin-file gi fìnfirlu—al cincilea i 461,B.
1 TIr sn. = ciur 204, 451«,, « ;
     pi. fire = ciururi.
I T!rI,noiie si* = pompà, alaiu.
     ceremonie 293«.
¡ Tirtpùl'fi sm.=puiu jumulit,
| fàrà aripi 499,,.
   Tirltòr sm. = cergetor 241«:
' fem. /ír¿toaáe=cergetoare. i Ttrònft sm.=tftr, pegtigor 70, „ 84«.
   Tisprà §i tisprX^at«, (ispri-<|àti num.=cinsprece, cin-sprezece; <v di aiii=cin-sprezece ani 333«.
   Tifate sf. - cetate, fortàreapl 35,„ 242-250, 437,,.
1 THir-vitlr! - cuvànt prin care se imiti ciripitul ràn-dunelelor 10,,,. i Ti,,r vb. I --a ciripì (cànd
OLOSAR.
723
   pasereaeste amenintatà de vreun perieoi) ; puil'i fiurà 1 = puii ciripiau (de spaimà) 224», 379; ¿tMrara=ciripirà 266.
'flrà pron. neh. - -1° cevà 2S0,
   7.4, 8, 15SJ, 405 ; 2° nimic : nu-i fivà - nu-i nimic 3„ 5,„ 25,., 58»; u bàteà... ti ict fivà o bàteà... pentru o nimica, iàrà nici un mo-tiv 21, ; 3° s-nu fivà - -sà nu care cumvà, sà nu cumvà 79.», 896,95,, ; nu-ni -vi(f ùfi fivà cdpirli _ nu-mi I vàzu$i cumvà caprele 27IO, !
   22,.. !
Tirale sf. pi.—fàrmàturi, bucatele 227,s, 353m.
Top* sf.—bucata mare (de pane) 274».                   ,
Tue ! - - tu® ! arata chipul de a bea in continuu2641H, 422.  !
Jncuescu vb IV ~ a bea, a tucul ; li fucuì tute - le bàù pe toate 338,0.
Tupatà si secure 29;, 103, i
   356.4, 454.                j
Tùpàta ! - - $ovàlc ! aratà un ;
   mera greoiu, schiopàtànd, j ?ontàc 11,9, 264, 36928. ;
Tupàtiòe sf. — secare mica I 159,r>.                    ;
fin vb. II §i III -r 1° tiu; i ma fini s-li dufi — dacà 1 tii sà te duci 8, ; fineà cu \ dinfì di h'er ({ineà cu dinti de fier) tineà tare, ti-
   neà stàruitor 12,, ; nu finì minte — nu*ti reaminteçti 82T ; fin s-lu mìe ti precisici - — tin ( = am dorinta) sà-1 mànànc la post 233„ ; 2° a durà : nu fìnti multu - nu durà mult 23„ ; ma§i cìt fineà grìndinea inumai càt duràgrindina52„; 3° a ìndràznì, a cutezà: nu la fineà - _ nu cutezau 235, ,0 ; nu-i fine — nu îndrâzneçte 317„; ma-l' fine a yònilui = dacá îndràzneçte voinicul 61, ; 4° mâ stâpânesc: s-fînù, cîtu s-finù se stâpânl cât se stàpânl 364.»; 5° sus-tin: fîneà, cà nîsà-i ma mari —- sustineà, cà dân-sa-i mai mare 963 ; 6° casa moàfil'ei nu fineà ahîntu multu casa bàtrânei nu tineà atât de mult; nu erà a§à solida 46,„ ; 7° fàn .- si s-fànâ di zbor.—s& se t*e de cuvânt 163,» ; 8° îi fin calea = îi atin d r u m u 1
  293,.
Tincare §i (fî'nire) sf. — tiñere; îngrijire 300ÍS ; între-finere: casa vreacv> = casa trebuià a fi întreti-nutà 195.,.
T*t& sf- — tâta 863, 2033 ; fifa n- gurâ — (murà’n gurà), deagata, fârâ ostenealà 366,4 •
U
U pron. fem. A eus.- o; u vidùï= o vàzui.
U per s. a treia a verbului h'iüsmescu - suntVezi: h'iü.
lire sf. ouare, a ouà; In-
  die. prez : où, uècfï, oàüâ, uûm, uàfi, oaûâ. Imperi. uàm. Perl uài. Imperat. oàuâ çi oàuà-te!
                                                                  Uàt adj. = ouat; uàt di gâ-l'inâ—ouat de gâina 100M.
724                        PER. N- PAPA H AGI
US (pronun(â o singurâ silabâ) = interj. de uimire, de surprindere 7iS, 2o4je„ 290.                         :
Ub6r, pl. nboare an. curte !
   216„, 323, 425, 443,,.    ,
Ucâ sm. ocà, pl. ucàfï (u-càcfï) ocale 8235; nu erà di afèi eu ucâlu patru-       ,
   suie - ^ nu erà din cei eu. ocaua patru sute (subînfe- | les: dramuri), adicà: erà cam prost 276«. Vezi : ocà. Ucuâ sm.- :canà : fel de boià, i eu care se cànesc la unghii ] femeile iji-iji boiau miresele altâdatfi pàrul 270„,3654;   !
   ç-armàsirâ ca Su lia eu ; uenâlu ■— îçi ràmaserà eu ruçinea, (eu pofta neîmpli- | nitâ) 34*,.               ;
Ud vb. I ud ; fârâ sî-l' si ! udâ ffirà sà i se ude 73„;    '
   si-ç udâ grumazlu— sâ-çi 1 ude, sà-çi stropeascâ gât- | lejul 293,B ; ç-udâ=\$i udâ, . îçi stropi 365i4.          i
Ud adj. ud; ea-le ïu vine I A vul Nicola, ud-mucale = j iatâ-1 unde vine sfântul Ni-colae ud leoarcâ 20î4 ; fe ■ h'ii aeçï ud- de ce eçti ; açà ud 20în ; ma ud — mai ud 44733
Udae sf. -odaie ; pl. udàï 36, i 38,i!, 59, 88,Vezi §i: odâ, 1 udâ.                         !
Udare sf. - - udare, stropire ; udâturâ.
Udàt adj. = udat, ud.        i
Udâ sm. -odaie; pl. udàfï= odâi 36„ 4230i ( <34,8 <38,90H; mulrescu nauntru udâ di udâ . cautâ (ei) înnàun- i tru din odaie în odaie 4,«. Udâi(i sf. = odâi(â.
UdSturS sf. — udâturâ.       |
Udìéfi sm. - odàifà.
U^irc sm. - uger ; co là zdruncina Udirle càci le stàlcià ugerele 17,.
Ueàrsm.- oier, crescàtor de oi 1*,.
Uf! inter]. —of! uf!
Ugnrlìfi adj. ; de bun augur, priincios.
Ugàc su. §i ngak'c sf. - ogiae. co§ul casei pe unde iese fumul ; ugaclu-i strimbu= co§ul de vatrà e strèmi* 209 ; 8-nu o-lasà a-l'i Karà ugaclu - (sà n’o lase sà-i piarà càminul): sà n’o lase sà i se stàngà familia 261i; ; feaià di ugake — fatà de familie bunà.
Uh! interj..- uf! 90,4.
Uhtare sf. oftare 279,.
Ulitèt) vb. I oftez; uhtà -oftà 200,0; 8-uhlà nicurmàt — oftà neincetat 368, ; uhtà -=oftà 174, 21314.
Uhtlcare sf. —- oftìcare.
Uhtlk'èd (mi vb. I - mà oftichez, mà atac.
Uh'el'e sf. - - (ipar 84*,.
Ui!=interj. de spaimè, de mirare, etc. 486,,.
Uidia sf. potrivealà, ase-mànare 1230, 85Si.
Uidisescu vb. IV—potrivesc 270. Inf. uidisire potri-vire. Part. uidi8tt,-à- po-trivit
Ulàislt adj. = i n cr e m e n i t 172s*.
Ulalèe sm.— barzà (Albania). Ceilal|i zie: $tirc (Macedonia)^ lelic (Epir).
Uléòr sn. -l°ulcior (vas) 230: 2° bubà ce apare la ochiu.
Umflare sf. umflare.
UmflStarS sf. - umflàturà.
Umflu vb. I. r umflu ; 1° um-
GLOSAR.
725
   fla saclu^umflà sacul, furò sacul 80,„ ; 2° umfld= a nmflat (in bàtài) 1257 ; 3° l’-umfld nih'àm talea - -ii umflà pu(in pielea 290,o ; 4° l-umfld ngrifca - il umflà in càrcà, il lui in càr-cà 251.;.
Vniinitate sf. - omenie, urna-nitate.
Vuiinil'e sf. omenie.
Umir sm. umSr324,j.Vezi:
   anumir.
l’topica re §i ùmplirc sf.=um-plere.
Umplu vb. 111=1® umplu 8,r>,
   23., 54, 63,*, 76S4 ; m-umplù easa=imi umplu casa 32, ; 2° 8-umplù loclu—se svonì in tot pàmàntul 177., ; 3° a implini; sa s-umpld di cu tot patruddfli di 4M = sà se implineascà in totul cele 40 de zile 36,, ; umplii 21 di a ni=implini 21 de ani 199„ ; cari s-umplurd fó'-lili = dacà se implini ter-minul 131,, ; 4° le-aveà um-plutà màratlu = o bàgase pe mànecà, se speriase ràu 9,; liumplùlamua=8e spe-riè grozav balaurul Ilo,,,
   248.0, 197«; 5° s-umplurd tufi atumfea = se convinsero to(i atunci 55« ; s-um-plà càrdfela = sà convin-gfl, sà indù piece 162«, ,7, 85,„ V-umplii curcubeta = il convinse 164, ; 433«.
tmtn sn. = unt 258«, 335« ; pi. umturi.
tintori sf. = unturà.
tn, fem. una num.=un (pre-tutindeni). Gen. Dat. a u-nùi, a unii; (§i : a ùnului, a ùnil'eì) ; pi. (nxscinfi) Gen. Dat. m. §i fem. a unir.
1° un ette un — unul càte unul 11,0 ; 59« ; und die una = una càte una 14; cu deamànuntul 66,, ; 2° un di «n=unul càte unul 70,0, 120,„ 246; una di und — cu deamànuntul, una càte una 51,; 3, ptn di un (und) =pànà la unul 77«, 80«; 4° unu p un= unu §i unu (a fi distinsi, ale§i) 317«, 458«; 5® und-unà — intr’una.me-reu,férà intrei’upere 142,„ 155«, 213,; ; 6“ unà z-dufeà cu bdtearea lui=càntà in-tr’una 44,.,; und ii si dufeà = stàruià mereu 85«; 7" L-tindu di una ■= il intind neindoit 102,.,; 8°=«rea un ficoru f-tut = aveau un bàiatunic 84„ 199«; 9® una = indatà ce, din moment ce: und cit sculd mìtura — indatà ce ridicà màtura 29«, 52«; und agumtd = indatà ce sosì 161 ; und cdpsàlsire = indatà ce o §terse 162,190,., 451«, 502; 10® und l'-are=. la fel ii consider à 281,, ; earà-l' und = erau la fel 185«; und fafe = e tot una 247,; li feàfirà und—\e fàcurà una 14,; 110 pinà 8-4Hi und* = càt ai zice «una?, intr’o clipà 39« ; 12® nu s-discùm-pàrd li$òr cu und cu doàud = nu se ràsplàte§te u§or cu una cu douà 67„; 69,; 13® l'a pri un, dd pre-alantu = a fi la fel, a fi unul ca $i altul 81« ; 14° nnd-alta — una alta 60,„ 398,r) ; ni und, ni alta = nici una, nici alta ( = fàrà a sta mult pegànduri) 60,„ 56„, <6«.
726
PER. N. PAPAHAGI
Uuà-oarìi adv.=odatà 1,, 18,  |
   20 etc. vezi : oard, unoarà. | Unàgnnà adv. = dintr’odatà, < numai decàt 1,*, 246, 52,8, 70i0, 82n, 134*. etc.        \
UndS sf.=undà 355,„; l'-vine nnda—Va apucat ar(agul ;     ,
   pi. unde, art. ùndile—un-' 1 del e.                    1
Un^escu vb IV = aseamàn | 415 ; nu undeafte s-h'ibà lueru bun = nu miroase a > lucru bun 311,; eum erà 1 eama nudità — cum erà mai bine,maipotrivit350,*; ] se zice de asemenea : aun-descu.                       :
Unga 220hì, vezi : aungu. Ungi'© sf. = 1° unghie 406 ;  !
   2° ne cit tradi nà ungl'i I = nici càt negrul de subt unghie 117i0 ; 3° nu erà nifi cit nà ungl'e =«u erà nici càt o unghie, adicà: erà ,
   0 nimica toatà44u; i°pri ; ungl'i 83,„ sau pri ùngi'ile di coare ~ foarte incet, pe nesiindite ( =pe vàrful un-ghiilor) 80ì7, 180*, 2694. I
Unoarà (un-oara) adv. = o- ! datà 2130, 24„. 30*. 56, 59, 315 ; nica un-oarà = incà odatà 74 ; di unoarà—din-tr’odatà 16„ 17„41S1,174„. Vezi: noarà.
UnspràvIng'i^T num. = douà- j zeci ?i unu 129,,; tueol'i ! de-aùt — la douàzeci $i u- i • nu de ani 126,,, 199,«. Untulemnu sn. = untdelemn i 4, 48, 581#, 62, 69„, 73,*, j 14, 153,* etc.               |
Upà reseti §i upurcseu. (Macedonia) vb IV -■= opàresc; i fi-l' upàreà — ?i-i opàrià j 29,4 ; il' upàrirà mini e= I
   1 se opàrirà mànile 74,„, |
   228,,, 237. Inf. upárire (u-páreare) §i upurire =opá-ire.
UpSrlt adj. = opárit 494; si scitlá ca upárit = se sculá ca opárit, adicä: numai decát; ca upárite =ca opá-rite (= nelini§tite) 223,,.
Up&ritnrft sf.--opáriturá.
Urare sf. = urare, dorire, felicitare 123,,; alasá urár-le = lasá la o parte urá-rile 34,,.
Ilrüóune sf.=urare, felicitare, binecuvantare 413,0, 445...
Uräseu vb. IV = urásc; II se-aveá uritá baña = I se urfse viaja 142,,. Inf. urire = urire, plictisire.
Urájame sf. = urijenie, slu-Jenie.
UrAJantca-locliii = urijenia de pe pámánt, urit foc, monstruos de urit 320,,..
Urbar»* sf =1° orbiro 197* ;2' Urbarea-fi/=du-te incolo! ei! a?! 435,,; 3° fe urbarea-fi fea fifi ?=ce pe dra-cu mi-ai fácut? Ce páeá-to^enie mi-ai fácut 348í7; 4° Ifi vida urbarea Ami-rálu-Laiü=S§i-a vAzut ne-ghiobia Impäratul Negra 313„; 5® fig.=noroe: Pitlu f-o-avh, cá-í urbari aoá = Pitul crezh, cA aci a dat no-rocul peste dänsul 101*. fe urbare deade sti nis = ce noroc a dat peste dan-sul 366,,.
Urdü sf.=urdá, bránzá foarte unsuroasä. Se prepara ca §i urda romäneascä, fárá a i se scoate insá untui
Urdie sf. = grámadá; urdi>’ di puW = stol de paseri 491; ceatä 475.
GLOSAR.                          727
Urdin sm. = 1® brazdà; 2° §i-rurile de urtatura (—ur-zealà), cànd pune femeia sà urzeascà ; urziturà, ur-zealà.
Urdin vb. I = a comunità, a frecventà, a se indirà; 1° f-acafd sur dina la scul'ò = $i incepù sà frecventeze la gcoalà 6137 ; 2° nu aù ur-dinatà pre-aclò = nu s’au perindat p’acolo 155u ; cari urdinarà, urdinarà dietim deadesoarli pin...—d&cà se tot perindarà de cdnd a rà-sàrit soarele pànà... 155,, ; 3° 8-urdinà = sà urmeze, s& curgà 92,, ; 4® 8-urdi-narà gotti = se ln§irarà voiniei 381so, 206,. 472 ; 5® il ùrdinà = li scoate a-farà.
 Urdlnare sf. — comunicare, freeventare, Inorare, e§i-re afarà.
 U'nJSscu §i orda vb. IV = ur-zesc (despre : urzealà) ; in-trighez ; pun la cale. Ini. urfòre, urlare = urzire.
 Infittirà sf. -= urziturà, ur-zealà.
 Ur^ic vb. I = urzic (pe cine-vàcuurzici). Inf. arpicare = urzicare.
 l’rdicà sf. = urzicà; pi. ur-di'ti — urzici 168,„, 193,7, 290-291 ; ca urrfi'fi k'isatc — (ca urzici pisate) : moi de tot 457„.
 U’read'c sf. = u reche 50, 74,
    90,, ; pi. urecl'i = urechi 435; Ureacl'a di ac = ga-ura acului 102,, ; 1® Au$à-liclu-M lo urici'ili. = Bà-tràne(ea mà asurzì 50, di-fi l'a urècl'ile = de te asurzesc 221, ; 2® prit una
!   ureacl'e l'-intrà, prit a-
     lantà l'-ifà—nu ascultà de 1 oc 489; 3® 8-nu-l' mica urècl'ile—sà nu-1 tot plic-1   tiseascà, sà nu-1 tot asur-
     zeascà, sà-i dea pace 130,„ 150„; 4° p-acàf& urècl'ile= se inirà grozav 138«, 297,7 ;
;   5® nu li si baie ureacl'a
I dip aoafe = acì nu se sin-i   chisesc, nu   se  nelini^tese
     càtu$ de putin 359,«.
   Urfaiic sf. = 1® sàràcie 84„ !   124«, 211,,, 454;  2° sàràci-
I   me 88,5-
! Urfànàtate sf.—sàràciine, lume sàracà ; popor.
, Urfànescu adj. = sàràcàcios; | orfan. Vezi : oarfìn.
   Urg'escn vb. IV = orbesc ; f-aistà nrg'ì =§i aceasta ,   orbi 58,,,   217,« ; ma si-l
     k'ireà. mvjr'ò = dacà-1 pier-deà, ?i orbià 217,,, 349,,.
   Urg'are sf. = orbire. De ase-menea : urrfire.
   Urg'ic sf. = 1® lungimea cu-prinsà intre cele douà bra-te Intinse orizontal 434,; ; 2® mània cereascà. Vezi : urvie.
   Urg'ire sf. = orbire 348,T-Vezi : tirg'are.
   Urg'isalui (de-a) adv. = pe orbite, cu ochii inchini: 8-treacà de-a-urg'i ^alui = sà treacà cu ociiii Inchini 163«.
   Urgìt adj.= orbit470„. Vezi: urg'eseu.
   Urici'àt adj.=urechiat, cu u-rechile lungi ; fig : màgar !   186, 187.
   Urlxeseu vb. IV = poftesc, mi se face poftà de cevà; Vi si urixì nà trandaflà— i se fàcù poftà de un tran-
728                    PER- N- PAPAHAGI
  dafir 9,„ 30134. Inf. urixire, urixeare = poftire.
Urìz $i arìz sn. = orez.
Uri't adj. = urit ; uri't s-nu-l ve(fi=urit incàt sà nu-(i vie sà te uifi la el 219,,; urùt: era urìit ca loclu = erà urit ca pàmàntul 320,;     |
  ur&l 383,3.                 i
Uràteatà (uruteafà) sf. = (u- j ràtate) ràutate ; uri'tenie. Urlarne sf. = uritenie, slu-tenie.                        i
Urla vezi : aurlu.            \
Urnià sf.=urmà 378; di ur- | ma frali-sui nu putii z-da j - de urma fratelui sàu nu putii sà dea: n’a putut sà ! afle unde e fratele sàu I 25», 306,s ; pi ùrmile d i . cicoare -pe tàlpile picioa-relor 172», ; l'-deadi di ur-mà ^ii dàdù de urmà 52,,. i Urnipseseu vb. IV—sfàtuesc, urnipsìt — sfàtuit 924.
Ursàr sm.- ursar, care joacà ursul.
Ursà sf ursà 27, 47-49, 93»7, 388. 480.
Urscsen vb. IV 1* stàpànesc urseà--- stàpànià 412,,; 2° i poftesc : s-ursefti la cali- j va--- sà pofte§ti la colibà ! 273. ; urseà- - pofteste, pof- i tim 161,, ; 3° cum ursèfti - j cum porunce?ti 281,, ; 4° fi I mirile l'-ursirà ce-i ur- 1 sirà, ce-i menirà ursitoa- I rele 3333K.                    ■
Ursire sf. 1° poftire; 2° stà-p&nire; 3® poruncire; 4° me-nire.                          \
Urslt adj. ursit, mbnit; po-runcit, stàpànit, hotàrit ; i una oarà fe-i ursità s-h'ibd | acf 't - odatà, din moment ce-i menit sà He a§à 2813, ;   |
   4ua ursitó — ziua menitá
   167., ; acfi-l' fu ursitá— a§a i-a fost ursit, menit 296,,.
Ursitá sf. poruncá: tru a (a ursitá = subí poruñea ta
   170., ; 2® menire, soarte 200,„ 319,,.
Ursopi'u, nume propriu - - lit. ¡ puiu de urs 389.
Ursa sm. - - urs 336„ ; pl. ur#i 49,i.
Ursu-6'aní, nume propriu loan cel urs 336—345.
UrsAz adj. --ráutácios; fem. ev> dráutScioasá 301,,.
UrAt adj.. urít, ftirea fea urula -\estea de moarte 74,3. Vezi: uri't.
IIruten{á sf. ráutate 482»,:
   si s-curá urutefle - sá se curátá ráutdfile 166„. Vezi: uráteafá.
Urntame sf.--uritenie. Vezi: uráfame.
Uniesen, ur&t&$ca vb. IV uritesc, devin urít Inf. I -ráfire, urufáre — - urljire. Part urufi't, uráfi't, — u-rltit, devenit urít
Urvle sf. — -1° mftnie cereas-cá : fi-l' vine urvia batd-1 mánia cereascá 486,; 2* lungimea cuprinsá intre bra^ele íntinse 168,,. Vezi: urg'ie.
Uscaro sf. uscare, a se uscá.
UseSénne sf.- -uscSciune ; se-cetá.
UscAturS sf— uscáturá, lucru uscat; pl. uscáturi lemne, súrcele uscate.
Usciit adj. uscat sec 29,,.
   202, 293.
Usi'c sn.=80c; fel de vopseá preparatá din foi de soc sau din apS rezultatá din
GLOSiR.
729
   sp&la.rea bàftelor (= lana toat& de pe o oaie), indatà dupà ce se tund oile.
Usi'« vb. I = usuc; ti scavaci mcatà gura = i se uscase gura 35-, ; l-uscarà — il uscarà 162, ; li usófi ili plingu=te usuci, te is-tove$ti de plànset 320,,.
L’spèt 8n. ospà( 76-, ; fi-l f inn uspèf — $i-l (inù in
   ospà{ 244,»; $à4ù.... n-
   uspèf = - $ezù, ràmase..
    in ospefie (ca oaspete) 24=5,5 ; W vini si z-dueà n-ttspèf=ii veni sà se ducà in ospe^ie, la serbare 192,5, 193,»; s-l'-u facà uspèf = sà-1 ospàteze 363,». Usplfàl'e sf.—prietenie, ami-ci'tie 339-, 406,7-Vstor vb. I—ustur 90„. Ini. nslurare, Part. usturàt,-à = usturat Ustori sf. urzealà.
Istorine sL = usturime.
I sif. Vezì: uste vb. $i sbst.
l's! interj. prin care indem-nàm pe màgari la mers 116--.
Tse sf. ^ u§e 19,*, 29„. 78„ 134, 392; pi. ufi, art tifile 36
rti §i boti sf. - vultur (Albania).
Utre sm. burduf (pentru vin §i untdelemn, §i care se face din piele de (ap)
   82.. ..5, 227-,; ùtrile - bu r-duful 283,,; pi. ufrà §i ufri 311,379 ; art tifarti §i ùfirl'i. Vezi: vàtalàh.
I rg'e sf.—tiviturà, marginea unei haine tivite.
Uvresco adj.- evreiesc; limbo, u vreasca limbà evre-iascà, ne a ni evreiesc
   234.. .
Urrèiì sm. -- Evreu, 32, 33, 164, 233—236.
V
Yaei sf.—vacà ; pi. vàfi, art vdfle 79,». 86,„ 96; f-easte vaca—este prost ca o vacà; Lo-aù ca nd vaca, di-l . mulgu—A fi vacà de muls. •
Vah'! adv.—o fi, poate 141,8, 257,7 ; vah' va z-da Dum-niqli di va z-greascd — Doar o da Dumnezeu de vavorbì 74,5; vali1 s-curmé. ferbul = poate cà • obosì cerbul 192,8 ; vah’ flea nis fivà—poate cà §tià el cevà 243, ; vah' are f-aliti — poate mai este §i altul 308,. [Etimologia cuvàntului este ; va-]-h i -va fi, o fi !].
Vahtc sf -- vremea, timpul, epoca; tu vahtea li cdloare ,
  = in ar§i)a càldurii (de varà).
Vai ! interj.=vai ! ca vai di nisd=xai de dànsa 45,;; bìnà aoà ca vai di nisd= tràià acì ca vai de lume 47u.
Vai, va, va-s, forma scàzutà din va sa, servind la formarea viitorului ; se intre-buin(eazà la Epiro(i, Te-salio(i, etc.; vaiadu— voiu aflà ; va mi dttc=mà voiu duce; De asemenea: va s-mi due = mà voiu duce, o sà mà due (pretutin-deni).
Vale sf. = vale, rilulet, to-rent 1»,, 21,», 238, 87,„ 2<8,
730                    PER- N. PAPAHAGI
   etc.; ed pi vale mare vine -  !
   cä ce vale (=torent) mare vine 174,* ; vale araná = vale cu apä multä gi to-ren[ialä 320ltt; z-duse n-vale=inerse la vale (=un-de se due femeile gi spalä de obiceiu rufele) 21,,, 62^ no-aldsà vale f-pidure = nu läsä vale gi pädure neumblatä, necercetatä 2518 ; pl. väl'uri 25,6, 26„ 50». 132 gi: val' (la Färge-ro(i) -vài\ afel din vale----(acela din vale) dracul 136,[Se crede cä locuin-(ele dracilor sunt väile cele intunecoase.]
Valea-1 Condu, nume de lo-calitate in Avela, unde se ' crede cä se stränge, indatä ce se insereazä, neainul dracilor 28328.                 '
Valea-l-ÍJut (=valea celui ciut, färä coarne=) adicä: va-lea dracului, (numit prin eufemism färä coarne) ; nume de localitate, unde se sträng dracii (Epir) 92,. Vap! interj. = poc! tronc!
   93,j, 340,7, 3435.           ;
Varcä sf. *= barcä 347.
Varliga gi Variga (la Fárge-ro(i) = de jur, imprejur; varliga di varliga = de jur imprejur 222,#.
Vas, pl. vase sn. = vas 54,«, 122g, 494.                     I
Vasllcä gi vasilicft sm. = bu- i suioc 202, 447.                |
Vage, nume de catàr de co-loare rogaticä 300.
Vatäm vb. I. = omor, ucid ; snopesc in bätäi 51, 57«„
   66, 88, 136, 137, 262, 263; s-u vap'inì feata—s’o omori pe fatä 196; sà-l vàtàmà
  =sà-l omoare 14,,; va tà-mà oamiúí= ucideau oa-meni 59;; vdtdmài= uci-sei 19,*; vìtimd 19, ; válánul 50ÍO;=ucise, omori; di ci fi aveà vdtàmatd = de cAfl omorise 19; va-l vatàm= il voiu omori 61*,; pìnà-l vàtdmard = pAnà il omo-rirà 106,7; va vàtàtnà tufi = ne-ar fi omorit pe to[i 21,,; ca s-nu ti vdtà-marim — de nu te-oiu o-mori 69t8 ; vdtàmi'ndalu ì -/w=ucizàndu-l 19„,;2®/-rà-tdmd mintea, pe j-vàtanuì =igi fràmàntà mintea, càt igi fràmàntà 197,,; 3® it vineà s-u vàtàmà cu pi-nea n-gurà =ii venià s’o ucidà cu pànea in gurd. adicà: fàrà nici un pie de milà 132,; 4, s-vàlàmd fi s-frimse pinà se-ascapà= se pr&p&dì gi rupse pà-màntul, càtànd sà scape 2„.
Vàtan vb. I=bat, pedepsesc. omor; s-ti vàtànà — sà te omoare. (La Vlaho-Clisu-ra, Ohrida). Inf. vàtdnare, part, vàtdnàtrà. Vezi : và-tàm. Vàtànàt = obosit.
Va tri 8f.=vatrfi, càmin 121,«. 147, 171«, 306; vatra tatà-8ui= càminul pdrintesc 42,«; la vatra parinteascd = la c S m i n u 1 pàrintesc 443,; no-aveà cinupe tu ritira = erà sSrac lipit 454„; o-aflà vatra arafe = o a-flS vatra rece: nu gàsegte pe nirneni 272,,.
Vfteàr sm.=vàcar, care pagte vacile 370.
Vàcàrea^à sf. = locul unde dorm vacile noaptea, gi care este ingrfidit cu zid
GLOSAR.                           731
    sau cu uluci inaiti, spre a I nu se puteá introduce fia-rele.
Vicarie sf.=cireadá de vaci, turma de vaci 370.
Vácnfe sf.=averea imobili, care apartine bisericii, §coalei.
vaimi sm.=pàzitorul iepe-lor, cailor, 119, 280, 370.
Vipse9cu vb. IV = vopsesc; Inf. vàpsire vàpseare= vopsire; part. vdpsìt=vop-sit; vdpsite=vopsite 486.*,
' lailu f-vdpsitlu =nenoro-citul 294,.
Vàrak'e si—poleialà de aur.
Vircòlae sm.=vàrcolac 293.
Vireulàc sm. = várcolac ¡ 296„.                        ;
t àrseseli vb. = mustru, cert ; 343. Vezi: virveseu.
vanga, vezi: varliga.        ¡
Virllg 9¡ (Tftr)e Albania) vb. ! I. = impresor; vàrligàt= impresurat; luta palatea era vdrigald=tot palatul erà impresurat 243,6; Vezi: anvàrlig'ètj,.
Yirlescn vb. ÌV = ametesc; l-vdrlì=il ametì str a$nic 463;; Inf. vàrlire—ame^ire; boald la oi.
Vària, vlrln adj.=ametit; a-pucat de boala vanire a oilor; flg. nebun, tr&snit.
Vira, Vezi: virnu.
Virveseu vb. IV=cert, mustru 310u; Vezi: virveseu.
Visileic sm. = busuioc 71, 173; Vezi: vasilcò, busu-l'òc.
Vistile sf. = tar8, regat, im-pàràtie 57, 87,„ 106,196,
    472,7, 292.
Visilipsesea vb. IV = domínese, stfipànesc 57,r>, 123,,.
Vàsilk'eseu adj. = r e g e s c, cràiesc 180;, 187„, 369,..
Visiloane sf. = reginà 179,,, 418, 419.
Visll'è, visil'i (visil'è) sin.= rege 205, 206,292, 475-476, etc.
Vitaiòli sm.=burduf pentru vin §i untdelemn 481,,; Vezi: utre.
Vitimarc sf. = ucidere, và-tàmare, balere, lovire, etc.; N-casd no-aveà nifi tm lemmi ti vàtdmare $oà-rifl'i = In casi n’aveau nici un lemn de omorit goarecii 254.
Vitiinàt adj.=l° omorit, u-cis 1355, 95,.; bàtut, etc ; D-iu le-aflà$i, mori vàia-mata ?=De unde le-ai gi-sit, fi, bàtù-te-ar Dumne-zeu ? 54,„ ; obosit, ostenit, istovit de puteri, pripàdit 32914, 399,,, 465,,.
Vatimitara sf.—vàtàmàturà, ucidere; avort (la oi), nu-mit §i bdgàlurd.
Vizcseii vb.* IV=vuiesc; bà-zàiu 279,,; vdzeà clòputle = vuiau dopo tele 231C,
   344,.
Vizi re sf.=vuire, vàjiire, bà-z&ire.
Varani, vezi: fug.
V^ìi, vcjlin. Vezi: fug.
Veàdlre sf. = vedere 31817. Vezi: videare.
Venrft sf.=vari 12.,, 21.7,302; pi. veri 129b.
Veari sf. = vari; cusurind veara—v ari primari, vari buni. Vezi: ver.
Vearde adj.=verde 31, 46,,, 97„ pi. ver4i — verzi 182.
Vearde (amird—)=impira-tul Verde 357—359.
732
PER. N. PAPAHAGI
VeanJS sf. pl.=legume 89,7; verdeturi.
Veare sf.=cercel; pi. veri= carcei 37g, 445,, §i vera 483,g; lu urecli-l purtd cu veri=H purtfi cu cercei in 1 urechi 1204g.
Vcargfi sf. = vargfi 30,0, 32,           '
  92i0, 93, 107, 337; pi. verft ‘ =vergi.                                I
Veastid adj.=palid, ve§tejit i
Vccl'u adj.=vechiu 54,, 256, casd veacl'e=- casft veche, j invechitfi 87„; prost 133ig; i prafo vecl'i = bani vechi, 1 cari nu merg 25,ade- \ lurle vecl'e = obiceiurile I vechi 166g; cine vecl'u = cane bfitrfin, credincios 2,;
  La Veles $i la unii Muscu-puleni se aude §i vlekfu, in loc de: vecl'u 387; ca §i:             i
  avleg'u, in loc de: avegl'u. i
Ved vb. 11 = 1° vfid 13, 42,             |
  43; z-veadi—se vede 44,0; u vede=o vede 173; cindu }e z-veadd ? = Cand ce sfi vazfi ? 25ltP; si-fii veada pa- ! rinfil' = sfi-§i vazfi pe pfi- | rinii 115,8, 30„„ etc.; ?i z-vi- \ dem di va li dau — §i sfi j vedem (= vom v e d e fi), i dacfi vi le dau 33,4; nu-t ! si vided = nu i se vedefi (= nu vedefi) 57„; nifi nu | vided tu calca = nici nu ' vedeau unde cfilcau (de re- J pede ce mergeau) 48,;                  ;
  Perf; vitfiii = vfizui; vi-            1
  4>i$i= v fi z u §i, in $ />=v fi z ii: |
  cit U ctgj»>=indatfi ce-1 vfi- , zii2,,65I#; viQnm = vfizu- > rfim 40,,; m</?ii=vftzurfiti J 123, 60,8, vitfura = vfizurfi i 4,h, 35S9; M. c. P. avedm vi- \ 4uta = vfizusem; no-aved i vi4ula=nu vfizuse 2U, 5,fi; I
  Viit. vai ved sau va s-ved : macd vai ve4i= dacä vei vedefi 12,,; va z-vidèft = ve(i vedefi 18,,. Imperativ: ve4i: ve4i-te n-gepe = ve-zi-te, cautfi-te in buzunar 77,4;n« ve4i, latd= nu vezi, tatfi 10,; Opt s videarim =de a$ vedefi; s-videarii = de ai vedefi 12,4, etc.: Inf. videare §i veddire = vedere; part, vi4ùt.-d = vfizut Gerundiul: vi4*nda, vi4i'ndalui = vfizfind 134, 24,b, 36,„ $ivi4ùndalui 482 (la Ffir§ero(i) ; 2° fi av&'t $-fi vi4ùl—ce auzirfi(i §i ce väzurä(i (Formula incepfi-toare la basme) 285„; 3° vidèm=oare 274.,; 4°'cum mi ve4i f-cum li ved — cum mfi vezi ?i cum te vfid ( = foarte adevfirat) 2,s, 13„; 5° cum nu fi-aü vi-4uid ocl'il' = cum nu-tl au . vfizut ochii, cum nu-(i in-chipui 38,s ; 6° Nu ve4t,cari se-aved dusd, aved faptä nd guvä ntro-apd = Ei §i, dacä se dusese, fficuse ga-urfi in apfi, adicfi : o nimica toatä 66,9.
Yfidufi adj. = vfiduvfi 62,,, 135, 195, 312, 362, 363, etc.: Vednu adj.=väduv56j, 191ifi: pl. vedw*=väduvi.
Yegl'n. Vezi: avegl'u.
Yel'u, nume propriu de bärbat 187, 188, etc.
Ver sm.=vfir; cusurin ver= vär primär, vfir bun. Veriju sm.=varzfi ; pl. ver4t-Vcrsu vb. I=vfirs; verfi lä-crini = verji lacrimi 3;, 49,4 ; vtm?=vfirsft 77,4; Ä-lumfca virsard f-un tut ein-nul = Atunci vfirsarä §i
GLOSAR.
733
   untdeleinnul 48*0; z-virsá j 9-avi8i — se vársá ( = se i lásá dintr’odatá lapámánt)
   §i sflnti 58,. Inf. virsare = ■ vársare; Part virsàt,-d —■ vârsat.
Vesta sn. = postav 142, ; pi. veçturï — postavuri.
Vete sf.=putere, capabilitate, virtute 170,0 ; ac$i l'-e ve- ' tea = açà-i este firea.
\e% vb. I=învàt 478; (Se o- I biçnuéçte la Fàrçero(i, Sa- ¡ marniati, etc., cari leapádá I pe n la verbe: sor, pen- i tru: nsor, vef, pentru: nvef, 1 etc.); va s-ti veafá 478*0, cum lu vif á=c,\\m il ínvá(á 479. Vezi: nvef, anvef.
Vía sf. = râuçor, care trece prin mijlocul satelor sau oraçelor, bra( de r&u.        1
Videarc sf. = vedere §i lumi- I nà 122i7, 348)8.
V Ideare §i videro, veádlre sf =vedere; una videari fe là feafi—cum le vázú 33*7; ! videre 238*0, 396!. '         !
Vidèm = (vedera), se intre-buinfeazá ca adverbial : 1 oare 274*,.
Vidnesen vb. IV=váduvesc, 1 devin váduv. Perf. viduii, Part, viduít. Inf. viduire : §i vidueare.
Vi<Jutásf.=vedere; vazá; una ; vi(futá={o vedere) indatá ¡ ce o vázú 400,, ; are vi- j (fulá de bârbàt = are ve- I dere, aspect de bârbat.       j
Vigá sf ramurá lungá de pom ?i cu fructe.             ,
Vlglá sf. — gaura déla cup* tor, care se destupá, cánd cuptorul este prea íncins; mime de localitate ín Tesalia turceascá.
Vil interj. de mirare 477.#, 478.
Vilen^á sf. = velinfá, plapo-má de láná (sunt felurite); 30*#, 1411#, 253*, 47o,,; es: flucala=fel de velinfá pá-roasá, cu floci 208,#.
Vlintu sn. = vánt 48*„ 80, „ etc.; 1° s-l'avimtu — sá se recoreascft 2„, 11„, 250,; 2o arucá... tu vimlu ri-sipegte, prápáde§te 188„; 3o lo vimtu.—l§i dádü vánt 282»; 4® fe vimtu o-arcá m-páduri—ce vánt a arun-cat o ín pádure 302,o; 5® Gttgoflu pri vimtu nu z-dufeá — Glontele ín vánt nu se duceá, adicá: nime-riá la (intá ín totdeauna 487**; 6® tute n-vimtu = tóate ín degert 473„ ; pl. vimturi. La Baiasa (Epir) se zice: vint.
Vimtu-Fude= Fuge-vánt (personaj ín basme, care merge ca vántul) 461, 462.
Viná si. — váná; pl. vine — vine 362u; d-iu l'-easte vina? do unde i se trage originen 362,.
Vlndeare sf. — vindere, ván-zare 45,,, 100,#, 311, 352,; de asemenea iji: vlndire
  236,0.
Vindlc vb. I : - vindec 564, 291; cari s-nu u vindifi -dacá n’o s’o vindeci 45,,.
Vindicare sf. —vindecare, in-sánáto^ire 231.
Vindlcát adj. vindecat, ín-sánáto^it.
Vindlre sf. vindere, ván-zar0
Vindu vb. III :   vánd 233,
  234; vindurá vándurá 804.
734                    PEB. K. PAPAHAGI
Vindiit adj. . vàndut.
Vlnire sf.- venire. Vezi: vi». VingM'fisn. evangelio; pi. vincale - evangelii 58s#-„. Vezi: ving'èl'ii.
Vlnire gi vineare sf.-- venire. Vinit adj. . vànfit 782;       1
Vìnlta si.- coloarea vànàtà. | VlnitA gi viiiità sf. : venire 1
  328,,    430,0. Vezi: viiiità. Vlnire sf..- .venire. Vezi: vi-nire, vineare.                 1
Vliiiri, art Vìnirca sf. — Vi-neri; nume de zànd 396— 397, 474.
V Inltft sf. - venire; una viiiità j oàmiil'i tu càlivà — in- i data ce venirS oamenii in 1 colibà 52», 107»».
Virdea(à sf. verdea(à 2,325, i etc. pi. vir/èfi gi virdefuri. Virerà sf. - pl&cintà cu legume, cu verdeturi.
Virili sm.. supfirare, amà-ràciune, mfihnire.
Viridi sn =urlfitoare (la ape), vàltoare de apà.             i
Virsare sf.=vàrsare.           i
Virsàt adj.=. vàrsat 58?0.     1
Vlrvèr sm. — vifor, crivàf 301,
>irviri(ft sf. -veverità. Vlrvirugc, nume propriu de femeie 257—261.
Virvinadà sf. - virginà, fata mare 416,». (Epir).
Visciit adj.=imbràcat 481,4; i Vezi: nviseùt.
Vig —(Albanezegte: ureche). ‘ Se intrebuinteaza in ex-presiunea: nu puteà s-l'a di vi§ nu puteà sa pri-ceapà 80,».                     \
Vigili sm. vigin.
Vicina sf.=viginà.
Vittimaseli vb. IV:- a vegtejì; fr%'n4ile deàdirà, nvirfó- -,
   rá fi z-vifli4irá -. frun-zele imbobocirá, inverzirá ti se vestejirá 316.».
Vitiil'ñ 8m. iedul, dupá ín-(árcare páná la vársta de un an, se numegte vilul'ú.
Visearen adj. —- nirivat, vi-(ios. 446.,.
Vliln adj. ^ vecin 14.., 18, 218: vifiná — veciná 35,-, 53,„ 283,4, 399.
Vitinaine sf = vecinátate, toji vecinii68.„ 409,..
Vifinatate sf. r - vecinátate
   283.. .
Vizir sm. - vizir, ministra in Turcia 208, 209.
Vizitéz vb. I - :vezitez 420,. (neologism).
Viltoarc sf. — loe mlágtinos, in care te innámoletti; loe in forma de rezervoriu, unde se varsa apa in formá de cascada.
Ving'ai'ií sn. — evangelie. Vezi: ving'él'ñ.
Vir pr. nehót. —: nimeni; cá nu-i vir-~ - cS nu-i nimeni 59,», 231,,. Vezi: virntt, virná.
Vir-vir -cuvánt prin care se arata modul cum se in-toarce (un cicric, etc.) 301,; cuvánt prin care indem-nám catárii la mere sau ii chemám sá se opreascá, ori sá vie la noi, dupá modul cum se moduleazá vocea.
Virft = Io vreun ; vreo ; cu virá trop = prin vreun mijloc 9«; virá zbor = vreun cuvánt 24,; vira glárimi — vreo prostie
   54., ; virá ndoáúá - vreo cátevá 23«, 464„; 2° nimeni 11,,, 32,fé-afld ni*át
GLOSAR.
735
   no-afld vira - co aflá ¡ dânsa, n’aflá Dimeni 553; 3° ; cinevà 94.,; m'/i cà u vi4ù vira — nici cá o vàzù cinevà 55,; Vezi: vîrnii, I vìrnà.
Virg'cscu vb. IV - musini, ' cert 90», 30l7. Vezi: vir-vescu.
Virai -   1* vreun, vreo ; \
   vîrnâ mes vreo lunà 57,« ; vìrnà oae vreo oaie 20«; vìrnà om- -vreun om; 2® nimeni 15, 57», 286,»; 3° cinevà (prêt.). Din vìrnà, prin càderea lui n se face: vìrà $i vìr. Vezi: vìrnu.
Virnàoaràadv. 1° niciodatà
   25., 56,*, 109», 169,,, 439; : 2®vreodatá: a vina zbu- 1 ra§te vìrnàoard=v orbene via vreodatà 18,»;3®càte-odatà ; afi-i omlu cite vìr-nàoarâ- -aça-i omul càte-odatá ; 40 di vìrnà oarà la anul !
Viran (§i vàrnu, vàrn, vàr, vìr) 1° nimeni 4,», 9,*.
   13., j, 37b, 130», 164», 434«; Gen. Dat a vìrnùi ni-mànui 17», 83*4 ; 2® nici un : nu-f gréa vìrnu graïü ~~ i nu gràià nici un cuvànt | 25* ; nu s-videà di vìrnà parte--nu se vedeà din nici
   o parte 227 ; 3® vreun: , vìrnu om - vreun om; ai ' faptà vìrnu bun - ni fàcut vreun bine 20*,, 68,» ; 4® cinevà.
Yìrteàni(a sf.- vârtelni(â. ,
Yirtlcòni(à sf. 1® vàrtelnifà;
   2® scrànciob.
Virstà sf. — vârstâ; era tu 1 vîrsta moàçilei — erà in etatea bàtrànei ( de ace-
   ea§i vàrstà ca $i bàtràna) 21m. Vezi: vrìstà.
Vìrtòs adj- l®puternic 144,»; cà erà vìrtoasà ca katra càci erà puternicà, tare ca piatra 16,*\puterea lui vìr-toasà- puterea lui stra§-nicâ, plinà de tàrie 248„; 2® cama vìrtòs- -mai tare, mai puternic 170,* ; 3® vìr-tòs g’ine. - prea bine 171,», 407» ; 4® ma vìrtòs - mai ales, mai cu seamà 390..; 5* vìrtòs gone - foarte vi-teaz 393».
Virtute sf. -virtute, putere, tàrie 170», 269*, 330,* *»,
   424,,.
Vîrtoçescn, nrîrtnçescu çi nvirtusòd vb. I - intàresc, ìmputernicesc.
Vìrvurà sf. sfárleazá ; vine vìrvurà vine dearoto-golul, se dá roatd.
Vírvescn vb. 1V= cert, mus-tru ; má-sa nu-l vírvi mamà-sa nu-l certa 62*, ; vírg'i ciñl'i — îndepàrtâ, certa cánii 192 ; Peri, vìr-vìi; Part, vîrvitâ.
Vîrvire sf. certare, mustra-re 136**, loo,.
Vîsll'è. Vezi: vàsil’è.
Vîzescn vb. IV-bzâiu, vâjiu, vuiesc ; vîzescu k'inl'i ~ vâjie pinii 222. Vezi: vâ-zescu.
Tlagft sf. - puterea focului ; are vlagâ are putere.
Viatori sf. - lapovifà.
Vlistàr sm. . vlâstar.
Vlek'u, pentru : vecl'u cf. a-vlèg'ü pentru avegl'u. (la Muscupuleni mai mult.)
Vlnlsescu vb. IV binecu-vintez 429,».
736                    per. k. papahaoi
Yluitò sm. — binecuvàntare 51u.
Yluvle sf. — binecuvàntare 428, 429.
Voahà sf. - miros urit, miros displàcut 213*, 34024, 47320.
Yoàmlre §i vomearc sf. — 1° vàrsare, borire ; 2° tàgnire (de apà din pàmànt.)
Voastrà. Vezi: vostru.
Voi pron. pers. persoana II pi. — voi. Gen. a vuptròr, a vostri ; Dat. a voàuà, a voao, và (vi), v- ; Ac. voi, va (và), v- (pretutindeni).
Voi vb. [Indie, prez. voi, vrei, va, vrem, vrefì, vor; Imp. vream; Peri, vrui, vru$ì, vrv, vrum, vrut, vrurà; Peri. comp. am vrutà; Viit. va s-voi (va voi, vai voi) ; Opt. s-vrurim, s-vru-ri (s-vruripi), s-vrure, etc.; Inf. vrearej— 1° voiu: voi tra s-acà/ un peapte = -vreau sà prind un pe§te 2,# ; vrei 6„ ; fe vrefi- _:Ce vroi[i 614 ; vrea 4„ 10, ; vru p-nls, corbul, si s-toarnà a casa vroì ?i dànsul, sàrmanul, sà se intoarcà acasà 17 ; 710, 21., ; vrut
  -  vrurà(i -179,; nu vrut -nu vruràti 230«; 2° doresc: Aestà vrea p-nts — Asta dorià §i dànsul 45n, 69„; nu vream — nu doriam 145„ ; va 8-1'ai pratj,i elfi vrei- - vei luà parale càie pof te§ t i 38,„ ; 3° iubesc : Nu-l voi- -nu-l iubesc 56, pi-p vrea multu pri mà-sa
  —   §i-§i iubià mult pe ma-mà-sa 23j0 ; nu-l vrea - : nu-l iubià 56,; il vrea ca ocl'il' din eap ~ 11 iubià ca pe ocliii din cap 116„;
  u va - o iube§te 234.,: z-vor se iubesc 112,,: s mi va Dumnitf&ii - sa mà iubeascà Dumnezeu 146, ; 4° datoresc : fine-fi groslu, fe fi-l ^ine-ti piastrul, ce (i-1 datoresc 81#; fui voi -\i-1 datorez 82t ; 5° trebuie : va un me* = trebuie o lunà 148# ; va s-fà imnd tih'a = trebuie sà-(i meargà norocul 66#; 6° nu mi vrei p-mine tu cà-Uva tanu mà prime$ti §i pe mine in coliba ta 21* ; ti voi — te primesc
  26., ; 7° voi, nu voi --vreau, nu vreau ( - de voie, de nevoie) 172; vru, nu vru --- de voie, de nevoie 63«, 262, ; vrurà, nu vrurà de voie, de nevoie 23,». 34, ; 8° nu rti-u va mintea nu-mi pare, nu-mi vine sà crez 68„ ; 9® va moartà, va xie- -fie moartà, fie vie 132,4 ; va oarrìn, va aviti —fie sàracsaubogat 281,.; 10® vru Dumni4&--—a. vrut Dumnezeu, a dat Dumnezeu! 1,4 ; 11® ma (e u vrefì =r dar ce folos 23*.
Yolbu sn.—locul $i aparatul, conzistànd din doi pari, pe care se aflà unsul; pe acest sul se infàgoarà urzeala.
Vom vb. Ili - vàrs, boràsc, vomitez ; fi-ni vine z-votn =ce-mi vine sà vàrs 14,, ; voame — v a r s à, borente 265* ; vumeà vàrsà, vo-mità 164.*, 494 ; vumù - -vomità 265„ 268#, 250.,; voami-te, voami-te cupa --- varsà, varsà paharul
  164., ; Inf. vumeare §i voà-mire; Part vumùt,-à.
GLOSAR.                          737
Vomblr sm. - vampir; fem. vòmbirà vampiri 119-123.                       !
Vostra pr. pos. r .vostru; i Gen. Dat a vu$ triti; Ac. | a vostru; PI. a voçtri ; G. Dat avuçtrôr, Ac. a vostri ; ì fem. a voaslrà ; Gen. Dat. . a vuftrèï (—-a voàstril'ei) ; j Ac.a voastrà; PI .avoastre; Gen. Dat. a vuftròr, Ac. a voastre. La Firmerò ti se | aude: a vost 484u $i la PI. a voci.
Yrap!--modul de a bate cu cevà 11120.
Vre! interj. — mài 2343; a vre < om ! mài ornule, omule 32«.                           j
Yreare sf.- 1° vrere, vointà: lo-alàsd dipu vrearen luì ! - il làsà dupà voinfa lui 8S ; 2° dragoste, iubire 25„ i 7 5]8, 237 ; f-loara attinta vreare se iubirâ într’a- j tâta 49,; ç-aveà arcata vrearea pri unaràp- se i ìndràgostise de un harap 68u ; $-arcd vrearea = j --iubià 407,7633 ; cu graiu di vreare — cu vorbà de iubire 29L; no-aveà iu j s-ln bagd di vreare — il ! iubià prea mult 189u,14533, ! 23437 ; cu vreare, cu nivrea- ! re--de voie, de nevoie 15!7; vrere dragoste, iubire | 237.
Yrençturï sf. pi. curpeniç.
Vreavà sf. — larmà, gàlàgie, sgomot 72J0, 8645, 143„ 213, 220, 383, 493.
                                                                                               Vacà sf. — guler; 1» ï-acâfd i vaca bubuliclu. . se tinù j
    Papalini, Jìasme aromàne.
Vrere. Vezi: vreare.
Yristà sf. vàrstà 398ss.
Vrut adj. -iubit 1427 ; vrù-tile a meale — ¡ubitele mele 168SU.
Yulà sf. - pecete, sigiliu 18634, 19310, 471.
Vulipsesco (mi—) vb. IV — imi propuiu; z-vulipsì \§i propuse 47334.
Vuloagà sf.--paji§te, poianà 17944, 298, 315, 316, 499.
Volpe sf. — vulpe 27, 50, 103 -106,178, 345, 367-371; pi. vultc'i _= vulpi 49n.
Voltar sm—vultur 160, 224, 267, 379, 493, 495.
Valtasescu vb. IV —: mà ìn-nàmolesc ; vultusì tu cà-trane se nàmolì in ca-tran 31038 ; mula aveà vul-tusitd naunlru - catàrul se innàmolise 156...
Volose8eu vb. IV pecetlu-esc.
Yoraoturà sf. vàrsare, borire ; fig. secàturà, om de nimica.
Vurcòlae §i vurcolàe sm. =
  vàrcolac 147; vurculàfile di moa§e—vàrcolacele de bàtràne ( = ale naibii de bàtràne) 173„. Vezi : vìr-colac.
Vorgar sm. -- Bulgar.
Vurg&rame sf. — Bulgàrime.
Yorgàrie sf.- Bulgaria.
Vuzoescu vb. IV bàzàiu ; hárte'à ahàt sànàtòs, sa vu-zueà §i munfìl' — sforàià a§à de tare, cà vuiau ¡ji muntii 16ì5. Vezi : vlzescu.
de el gàndacul (insecta de bàligar) 363S9; 2“ o-acàfd
                     47
738                    PER. K. PAPAHAGI
   di vaca o înhàtâ 52,4 ;
   3° lut di vaca ficorluì... se-acàfd lot la bàiat re*
, curso 296so.
Vaglarft sf. - pomanfi, piantata. masá deagata ; cà nîs nu se-agliptà la alitare vaglarà càci el nu se açteptà s& dea açà noroc peste el, sà dea açà po-, manft peiste el 68«.
Yamandà, Vamande sf. — diamant 33, 34, 344; pi va-mânijî 32,0, 37„, 164; g'a-, mande 167,„.
Van! nume propriu = lane, Ion;cv)7>/sirni'rt=Ion Tur-bincà 498—501.
Varvlr sm.=mercur, argint . viu.
Y  aspe sf. = viespe 493, 496.
Vatril sm. = medie, doctor
   177, 178; art. vaturlu = doctorul 45,,; pi. vafrì 4518, |
   va tri 349 çi va fârï 196,0; I art. vàfàrl’i 46,„ 349  !
   vatril', vatirl'i; g'atru— I , doftor (Gopeçi, Moloviçte). I Vatr#tìl'p §i vatàr^il'e sf. = |
. medicinó. Vezi : vitràfìl'e. i Ya{# sf.=vietate. Stata, vie-tuitoare 18110, 247,0, 288; i vinta 166; pi. vefuri=vie- ¡ tati, tot ce are viata, ce se migra: viermi, insecte, ! animale, etc.                  1
Y  erma sm.=vierme 215,0, i . 844a„ : pi. vrrút=viermi. i
Vie sf.=grnba, grabire; Futirá cu vie — Fugirá cu ¡ graba 475„ ; vie-mare =     <
   m graba mnre^ 424,, ; uná i oara cama n-vie = odatá mai curànd 404,0.       |
\ Iftesea adj.=tigànesc 96,„   ;
   Sii*.».            (   4 I
\ tf!a sm.=Tigan > P*-         1
  Tigani 34», 118,225,343 344. fem. vifià = jigancà 37 : ca fivà vitti mbitàfi = ca cevà Tigani be(i 309,,. La Vlaho-Clisura se aude: ge-g'iflu. Vezi: g’tftu.
Vilóescu vb. IV=oglindeso.
  strdlucesc; mi vilcescn = , ma oglindesc 4,„ 466,v
VI 16ire (gi vlléare) sf. = 1' sjtràlucire; 2®oglindire: Yilia di vi7ctre=oglinda
 / ^13*
Villcà«)! sm. pi. = sticlàrie , 307,.
Ville sf.=l° pahar; 2® sticlà. lucru de sticlé 127„ 286, 306, 307 ; 3® oglinda ; vilia di vi7cire=oglinda (de o-glindit)4,„ 465„ ; fi-u feofe calea vilie= p-o fàcii calca (netedà, curata) ca o-, glinda 204,,.
Vln sn.=vin; pi. vinuri=vi-nuri 82, 89,„ 262, 263 ; vi» patiràt = (vin botezat):
 , vin amestecat cu ap8 83,.
Vlu vb. IV=viu; Ind. prez. vin, vini, vine, vinìm (§i vinìm), vinifi §i vinifi, vin. Imperi. vineàm, vi-neàm (§i vneam). Peri. vinti (vinti) 10, 37,7) 127,» ; vinifi (vinìfi) 17,; ; vine (vine) 6„ 7, 31,, ; viùim (vinìm), viixit (vinti gi vi-nit), vìiiirà gi (tfinirà sau vinirà) 6,. Part vinìt,-à gi vitAt,-à = venit; Inf. vi-neare, viùire gi vinire : 2® na iu vin doaiià alin-duri— iacà unde vin douà rànduri 10,„ ; no-are s-vinà vimu = nu-i cine sà vie 4„ ; l'-vineà = \i venià 5: cinduvineàCràcùn cindu vineà Paftea=efind sosià
OLOSAR.
739
  C ràciunulcànd sosià Pastoie 7„; cil vineà, inalea lui crifteà = cu càt se scur-geà vremea, supàrarea lui cregteà 21»; il' vine sà z-clucà tu polim=ii veni sà meargà la ràsboiu 628; ii vine multu greu—n veni foarte greu 1228 ; i-vine jale = \ se fàcù jale 172, ; l'-vine tu minte fivà — ii veni cevà In minte 152r„ 16, ; cindu là vini oara = cànd sosì moinentul 49, ; Earàpi scamnul di amirà vinirà ficorii a sor-sai — Iar la tron urmarà bàietii surorii sale 16932 ; caiaveà vinità = cine venise 7429 ; ife vai vinà ori ce va veni, orices’o intàmplà 1021; va vini fi cu noi = veti veni cu noi 34, ; cari s-vineari =de ar veni 15324 ; vinu= vino 12». 2„ 87 ; vinìfi (sau vinìfi) = veniti 27,» ; las vinà=vie, pofteascà 61, ; g'ine s-vinìfi = sà poftiti cu bine 7128; vm*<=venit, sosit 52ia ; vininda 496 $i vinìnda — v e n i n d 46S0 ; Avem: g'in in loc de vin la Gope$i, Molovi§te, Albania, unde v se aude ca g1: tra 8-g'inu = ca sà viu 237st ; Ea va z-g'inà=En va veni 386, ; ma s-(v)ini , ci sà vii 56ss (la Cru^ova).
Vineare sf. = venire. Vezi: , vinire, vitiire.
Vinàr sm.=vànzàtor de vin , 262SOf 264.
Yinàr sm. = Ianuarie 301.
Vinate sf.=supàrare, necaz, m&nie 150,,,406,., 490. Vezi : inate.
    Vinglà (?i vinclà) si.=chinga , 252,8) 253.
    Vingluseseu vb. IV = incing , calul cu chinga.
    Ving'iti num. = douàzeci 126,2, 1282o, 129,„ ; ving'ift (file = douàzeci de zile ; dela 21 incoio primeve prep. di': unspràving'ift di (j,ile — douàzeci §i una de zile ; §curtal are noauà-spràving'ifì di <j,ile = Fe-vruarie are douàzeci §i nouà de zile 20„ ; va s-um-plà ving'ifle 4ìle=se vor impiini cele douàzeci de zile 216,8- La Samariniati (Epir) se pronunfà vivinfì §i numàrarea se face pu-nàndu-se unimile dupà vi-l    vinfi: vivinft unu, vivinfì
j    doauà, vivinfì trei, etc.
i Yioarà sf. = vioricà 332„.
                                                                     | Viptu sn. = vipt, cereale (in genere), gràu ; pi. vipturi i , 11,4, 1008, 157,e, 258,8,496.
                                                                              Yiràk'liià sf. = aquila.
    Vlrminòs adj. = viermànos, , care contine viermi.
    Vis sn.=vis; pi. viso = vise :    25„ 1822„ 247,6, 350, 357,
1    358 ; $-vi(fù vislu cu ocl’ii
l    = i§i vàzù visul cu ochii,
                                                                         , i§i vàzù visul implinit98;.
, Risicare. Vezi: avisteare.
I Yitràtil'e sf.=medicinà 349i0.
                                                                        Vitrie sf.=doftorie, léac 45,8,
!    90,o, 178,195,290,o ; Aestu-Ì
     lucru cu vitrie—Acesta-i 1 lucru cu leac 202„ ; pi. vt-!    , trii, g'itrie 240, 420.
    Vltàl sm.=vitel ; pi. vifàl'= , vitei.
    VlteàuS, vitcào sf. = viteà; , pi. vifale~vitele 267,,.
1 Vii! adj. = 1® viu 228, 13,„
!    209, 228 ; s-lo-ardà di viu
740
FER. N. PAPAHAGI
=sà-l arzá de viu 313, ; di vie=de vie 46,5; 2° Nu-l dau viu — Nu-l dau de viu, eu via^à 11,4 ; no-alâsd unâ vie=nu lâsà pe una în viafà 113,*; 3° ni apâ vie nu scuteà = nici apà chioarà nu scoteà 465,» ; 4° fur vin = ho| Incarnat 308u ; feàfire viu = nàut curât 117,*; erà $ullu viu — erà Dracul în persoanà, în carne çi oase 459î6 ; 5°
XeanS sf. = stráinátate ; eâ xeana-ï greauâ = càci a-marâ-i strâinâtatea 8, ; p). jcane=stràinàtàti 7,0,
  6î>8) 1*1 121j,.
Xen adj. = strâin 784; fem. xeanà = strfiinâ 44,,.
Zàliare sf.=zahàr 28,», 37,*, 171.
Zahmctc sf.=ostenealâ, mun-cà 414,
Zahnrah'e sf.=obiect 414,,.
Zarzavùli sm. — Scaracchi, dracul 42„, 9117, 92, 341; zarzavuleaûî 4327.
Zie. Vezi: </îc.
Zàdàh sn. = zñdub, ínábu-çalà.
Zftje$r sm. = ogar, câne de vânat,
Z&ifcu adj.=indispus; zâifcâ = indÎ8pusâ 248,.             '
ZSIi&rtare sf. = bomboanà; pl. zàhârtdrî = bomboane 110„.
r**mane sf. = vreme, vreme , ’e demult 53,0, 313; nâ
   va s-ti bea di viti = o sà te pràpàdeascà de viu 881S ; sà-l bea vt«=sfi-l pràpà-deascà de viu 250., 338,» ; 6° nu bàlit dip a-viti—nu dàdù de loc semn de via^à
   109,7, 120,4 311,.
Vlvlnti num.=douàzeci (Sa-marina, Epir)493,,_„,494. Vezi: vingfifi.
Vizmlénne. Vezi: avitfmà-, cune.
Vienili. Vezi: avi^mu.
Xinìt adj. = ìnstràinat; xi-nifl'i=cei înstrâina(i; Í46:íl.
Xlnitie Xinitil'e sf.=stràina tate.
Xltàsescu vb. IV=examinez, cercetez 202,*.
Xnrafe sf. = briciu.
Xnrsescu vb. IV = rad 502.
  zamane = intr’o vreme 130,»; Trien di atumfea zamane multanTrecü de atunci vreme multa 59,».
Z&ni&ncscii adj.=lucru de pe vremuri. lucru vechiu.
Ziinárát adj — amürit; baña aestá zámáratá—via^a a-ceasta amárita 186,,.
Zindane sf.—inchisoare 78». Vezi: zindane.
Zftptiscscu vb. IV - stápá-nesc, (iu in f r á u; z&p-tisi aviña — stápáni vía 18,»; m záplisim aoa(e pamporea-----a& oprim aci nava 419,7,,8.
Záreadá sf. -cáprioarál 40„.
Z&ri adv. = chip, chipurile:
OLOSAR.
741
  voi zàri—\re&\i chipurile 152,0-
Zàte sf. = dugmànie ; z-duc < zàte—se du$mànesc.
Zjtvòn sn. = zàvon, vài de , mireasà 8354. Vezi: zvon. •
Zbat (mi cv) vb. II=mà sbat si zbàtù = se sbàtù 384«.
Zbor sn. = l° vorbà, cuvànt ¡ 1,4,5, 6, etc. ; pi. zboare 37,,, Hi# 9^ zboara 14,„ o6ji ¡
  2° fi-fi feàfirà zbor = §i 19Ì fàcurà vorbà, hotàrfrà ¡ 15„; 3° 8-finn di zbor—se tinù de vorbà 17,», 69,„ ;
  4° cum là fu zborlu=cum I le-a fost vorba 68fl; 5° /'-deadi zbor = ii de te cuvànt, fi promise 37lg; Aestu \ fi-fu zborlu =*= Acesta |i-a ! fost cuvàntul, promisiunea 27„; 6° dupa zbor, dupà , purtare—¡dupà vorbà, du- ] pà port 10,5; 7° lo zbor— \ luà voie, poruncà 176„;
  8® nu ncape zbor=nu in- 1 cape vorbà, nid vorbà 178, I
  209.. , nu va zbor = nici ; vorbà, fàrà indoialà 98„; i va zbor? mai fncape vor- j bà? 105,8 ; 9® f curii zboare I =vorbà scurtà 293,«; nu ifì di zbor = nu ie^l din vorbà, a ascultat totul 83,
  di zborlu a tàù nu va s-es = din vorba ta nu voiu iegl, adicà: voiu ascultà • totul, voiu face totul dupà cum doremi 237,. 10® ifi zborlu=se svonì 197,,; 11® I s-nu-l càlcdm zborlu=sà ne (inem de cuvànt 242,,,
  67.,  ; di zbor-zbor = din vorbà in vorbà 31,„ 79, „ 96,; 12® bagá zbor = (inù cuvàntare 85g; 13® f-feà-firà zbor = se in(eleserà 1
  82„ 106„; 14® co acf ) f-avn zbor = càci a§à se fnvoì 61„ ; 8-nu le-agungà zboà-rile—B& nu se intreacà la vorbà 196; 15® zborlu dao nu-l' si fàfeà=vorba-i era sfàntà, erà ascultat in tot-deauna 76,4; 16® va-l' dati zbor cu gura=o sà-i vor-besc 75„
Zbàrlcson vb. IV=a se sbàr-lì, a se face pàrul màciucà; perlu l'i si zbàrleà dipri nisà=i se fàceà pàrul màciucà 197„ 61,; l'-si zbàrVk perlu=\ se fàcù pàrul màciucà: a se infurià 339IH; zbàrlU=sbàrlit 468.
Zbftrllre sf. = zbàrlire.
Zbnrarc §i zburire sf. = vor-bire 96,4.
Zbnràscn vb. IV—1° vorbesc 47, 48; ma tut nu zburà— dar tot nu vorbià 13,7; zburi'=\orbi 13,s ; s-nu-l' zbura8cà nveasla=s& nu-i vorbeascà nevasta 72„; 2® tocmesc (la stàpàn); la domnul fe va z-vrei line 8-mi zburàfti = la stàpà-nul la care o sà vrei tu sà mà tocmegti 304,; 8-mi zburàfti la a.istu=sà mà tocme§ti la acesta 304,« ; 3® vorbesc de ràu, pone-gresc: s-u zburàfti = sà o vorbegti de ràù, s’o calom-niezi 346,,; nu trifeà 4uà di la D-4d, fe 8-nu u zbu-ra8cà la frali-su=-nu tre-ceà o zi dela Dumnezeu, ca sà nu o ponegreascà la frate-sàu 285,.
Zdangan adj. = om din to-por, bàdàran, netot 10ò„.
Zdiiigincscn vb. I V=a sdràn-gànì; cari da di zdingi-
PER. N. PAPAHAGI
742
    neaçti una = când mi-fi sdrângâneçte, mi-fi tros-neçte una 28,„; s-nu zdin-gîneçti vira cärfänoasä= sä nu trosneçti vreo tros- j ni toare 2619 ; cit mi zdìn- -j glnì di cripari = càt nu | plesnì de màhnire 155,, ; ¡
  Zdring!=sdrang ! sunet pro- i dus de cevà 122,„.          •
  Zdroamin vb. I—sfäräm, stài- i cesc 155„ 230, 251^. Inf. j zdruminare = sfärämare, | stàlcire. Vezi: zdrumin. Zdruinin vb. I=sfârâm, stâl-cesc; va ti zdrumin dip =o sä te sfäräm cu totul 229s«; li sdruminà ù(jàrle =le stâlcià ugerele 17,. Inf. zdruminare.
  Zdruminàt adj. = sfârâmat, stâlcit 154,;.
  Zdupuneseu vb. IV = tràn-tesc la pâmânt; çi-l zdu-puni di padi = §i-l trântl la pâmânt 110U; $i-l zdu-punea$te=% i-1 trânteçte la ' pâmânt 469,8, 344„.          |
  Zefk'e si. = dispozifie; ç-mu- \ treà di zefke = îçi cäutä i • de traiu, de petrecere 6118. ;
                                                               , Zgärlcscu, zgirlcscu=a sgàì ■ din ochi, a face ochii mari |
    274.. , zgàrlì ocl'il' = fàcù i ochii mari, sgàì ochii 313,, j
    209., ; armàsira.... cu | ocl'il’ zgìrlìfi = se uimirä i pesto Are 1314. Inf. zgàr- ¡ lire §i zgdrleare = sgàire i (din ochi).
  Zgröuiare §i Zgrimarc sf. = j
    sgàriere, scärpinare.        >
  Zgrâmàtadj =scärpinat, sgâ- | riat 109„.
  Zgr&m zgrirn (§i : zgSrm) vb. I=sgâriu, scarpin; mi zgrimàm — mé. scârpinàm
   102,si zgrimàj tu nu-l mîcà = se scârpinà, unde nu aveà mâncârime 231,: zgrîmâ-ti âeàdille =sgâ-rie-fi degetele 288,.
Zgroabä sf. = bâtrâna päcä-toasä, baba cloanfa 281,».
Zgruni vb. I=sugrum 147s;, 213; ca sâ zgrumà=ca sä sugrume 16»; s-lu zarumâ = sà-1 sugrume 107»; a- j rî'urle si zgrumà di apà multa = ràurile se sugru- | mà de apä multâ: (când j vine apâfoartemultâ) 378,!
Zgromare sf.=sugrumare.
Zgurâ sf. = 8gurà, ruginâ.
Zgrurg'isescn vb. IV = rugi-nesc; zgurg'isit = ruginit, eu sgurâ 466,
Zgurie sf.=sgurà, ruginâ.
Zgurñarie adj.=scotocitor.
Zguniescii vb.=scotocesc.Inf. zgurnare §i zguri\ire=seo-tocire.
Zg'ie, pl. zg'icuri §i zg’ìcute =fipät 42,„ 114„274,361., : bagá zg'iclu = începe sâ fipe 43».
Zg'ilescn vb. IV=fip; ahur-h'i si zg'ileascà = începti sä fipe, 24]g; vru sâ zgfi-leasca = vroi sâ fipe 61.,,
   35, 90,,; zg'ilï = fipä 131„; zg'ilinda, zg'ilïndalui §i zg'ilùndalui (la Fârçerofi)
   479.
Zg'illre sf.=fipare.
Zlafete sf. = petrecere 126,«, 142,«.
Zlcsescu vb. IV = cântâresc
   359,.
Zilipsescu vb. IV râvnesc, poftesc (la cevà), viciniti
   a luí___l-zilipsi tràaistà
   aviha = vecinul säu.... il râvni pentru aceastâ vie
OLOSAR.                          743
   18„, 360, 415,,; zilipsit,-á I = rávnit, dorit 14«. Inf. ziltpsire $i zilipseare = ravnire, poftire, dorire. ■
Zlllii sm. = poftire, rávnire; [ gelozie.
Zil'ár sm.=poftitor, rávnitor; gelos.                        :
Zinatc af. = megte^ug, mese- 1 rie 84« 135, 237; pl. zináfi (Epir), §i zináturi 326,« sau ! zinaturi.
Zinfi sf.=záná (la tíopegi $i Molovigte, ande 4 (dz) se aude ca z). Vezi: 4iná.
Zindane sf.=ínchisoare 313, 1 314.
Zlapc §i Zulape sí. = fiará sálbaticá; pl. zlákf, zulákf . = fiare 27,„ 61, 52 87«, 119«, 150«, 259,.
Zloati sf. = trei pár(i din piastrul turcesc; treizeci de parale.
Zmeaná sf.=izmene 122; A-mirálu li umplü zmeánüe di /Wco=lmpáratul o sfe- 1 cll ráu de fricá 44,,, 112,#, 313«.
Zmeñ sm. - smeu 14,„ 314, 374, 373, etc.
Zmoatlc vb. I=a stálci; s-nu u zmoáticd fivá di moale fe $-erá=sá nu care cuín va sá o stálceascá de moale ce erá 181,«• Perf. zmuti- \ cái. Inf. zmuticare, Part. zmuticát,-á.
Zmül^ire §i zmnl(|eare sf. =
   smulgere 53,,.
Zmnlgu vb. IIl=smulg 120«, 190, 265; nu si zmul4eá— uu se smulgeá 182«; lu zmulsi -- ti smulse 53,«; Perf. zmul$u. Part. zmullu ¡ --= smuls.
ZAle sf. = pagubá 351«.
Zorc sf. zor, nevoie 103«, 178, 179; zorá 479; Cari u vi4urá zore — Dacá se vá-zurá la zor 4«; Ni-u zo-rea, cá te-a§teaptá tiñe— imi pasá, cá te agteaptá pe tiñe 31«; cu zore sá s-hámeascá . - cu greu sá se nutreascá 22,«; gurú feata di zore - . jurá fata de nevoie 50«; JH zore te-aviná - - ce nevoie te zo-re§te 17SJ; l'-u lo cu zore- . i-o luá cu sila 18«.
Zof sn. — furtuná stra^nicá (Avela).
Zuá. Vezi: </«á.
Zulape. Vezi: zlape.
Zundane sf. - inchisoare 314. Vezi: zindane.
Znrlea(á sf. = nebunie 15,, 330«.
Znrlu, fem. zurlá adj. - ne-bun 53«, 108«, 109, 171, 329, 330.
Zurlescu vb.I V _ innebunesc.
Zurllre sf. — innebunire.
Znzul sm. — fiintá ciudatá, monstru 317,,, 375.
Zuzuescu vb. IV^sbárnáiu, bázáiu (despre albino 140«).
Zvercá sf. -. cerbice, ciafá.
   27,0, 108«. 281«; 7o va-ñi l'aú zverca de-aoafe cu tut mádulár- am sá má duc la naiba, am sá má car de aci 462«; ?-lo zverca de-acidezs’a cárat de acolo 112«; f-o-aveá, cá va f-lo zverca ci'nili - credeá, cá s’o fi dus dracului cállele 109,«, 458«; 2° va-iú l'ai fumeal'a pri zvercá o sá-mi nenoroce§ti familia 175; 3o nu vru sá-l' cada pi zvercá- nu vroi sá stá-
PER. N. PAPAHAGI
    .. «m 4° armase_________
     i.r-jiìe__priste zvercà
     rimase cu cheltuiala pe •»•.■ama sa 83,5° s-Aì-u l'ai Uipri zvercà sà mi-o iei de pe spinare 125.,; 6° nu l'-u intri pri zvercà-=nxi-ì cari la ceafà 458?; micà pri zvercà multe-indoph multe la ceafà, erà bàtut ràu 1556; 7° là deadi sti zvercà a oilor vàndùoile 428,«.
Zroame-Apà, personaj, care
  scoate apà, care face sà tàçneascà apà 461, 462.
Zvom vb. Ili — (à§nesc; a tâçni apà din pàmànt ; si zvumù nà ñntiná ñica— tâçni o fântânà micá 284r ; si zvoane treipatru ori— varsà de trei patru ori 31,.. Inf. zvumeare §i zvoù m in = tâçnire (din pâmant), vàrsare, vomitare.
Zvon sn.- -vàlul cu care se acopere fa (a miresei ; di sum zvon — de subt cunu-nie 270,. Vezi : zàvòn.
                              FINE.
        CUPRINSUL
                                                               Pagina.
       Introdurre............................................i-xxvii
1.  Andru?lu $i araplu............................................ 1
2.  H'il'lu de amirS te moare 9-anvia<Jà.......................... 0
8.  Laclu di Gràmuste............................................ 14
4.  Cum s-feate gumuroólu........................................ 18
5.  Lemnul a crùtil'eì........................................... 19
0.  Cum s-feate ci'nile di la oi................................. 19
7.   »     »   Casianolu avu..................................... 20
8.   »     *   pùplza?........................................... 21
9.   *     *   càtu?a............................................ 21
10.  Trà-te no-are g'ifti furi?.............................. 22
11.  Cumu s-feate puil'lu G'on ?............................. 23
12.  *     * cuclu?.................... ..................... 24
13.  Moa?a cu au?lu.............................................. 26
14.  *     *   »   .......................................... 28
15.  *     *   »   §i Cuci-Mànguli........................... 29
16.  Cucotlu..................................................... 30
17.  Mul'area cu treì ficòrì 9-Uvreulu........................... 32
18.  Feata màritalà cu mortu..................................... 34
19.  Pirgaclu a deu............................................   38
20.  Treil' frati................................................ 40
21.  Càèula, punga, trumbeta....................................  42
22.  Feata aràk’ità di ursà.................. •                   46
23.  Lamda cu noùft càpiti ...................................... 49
24.  Tila........................................................ 63
25.  H'il'lu de-amirà avisìt .     . . . •....................... 56
26.  Feata ?-aslaàl'i............................................ 59
27.  Fitéorlu ku nelu su limbo (Ficorlu cu nelu su limbà)...      62
28.  K'atra di sum limbà......................................... 65
29.  Muta.......................................................  70
30.  Feata tea cu minte.......................................... 76
    Trell'i mincunò?!..........................................   79

746
            32. Piscarlu.............................................
            33. Livendu] gi Stamula .......                  ...........
            34. Treil'i linàvògt............................. •
            36. Moara dracluì.....................
            36. óoea.............. ................................
            37. Mintea cu Tih'a................... ....
            38.   »   *    » '    ...   ..................... ...........
            39. Minèunà........... ...
            40. Luplu cu vulpea...........................
            41. Tanflacùk' gi pina-din-Vali........................
            42. Patruflàtri frati....................... ....
            43. Teàtirle          . •   .....................
            44. Vòmbira.................................................
            45. Omlu fàrà càsmeti........................................
            46. H'il'lu de-amirà................................. . . . •
            47. Fièorlu mortu tu ving'iti añi............................
            48. H'il'ilu de-amirà gi scriata luì....................... • •
            49. Curcubeta................................................
            50. Dzonili avinotòr gi Mugata-Loclui (óònili avinStòr gi Mudata«
         Loclui) .......................................................
            51. Mudata loclui gi h'il'lu di aulirà.................
            52. Trei sotsi, trei doruri (Trei sofi, trei dorur!).........
            53. Peata toxitQ al Dumnidzo (Feata tàxità al Dumniíjá) . .
            54. FitsOrlu oarfun adzumtu amiro (Ficorlu oar/in a¿umtu a*
         mirà)................................. •........................
            65. Zuzulu ku sapti kàpiti (Jùjulu cu gapti càpiti).........
            56. Cum mor lumea........................................
            67. Tih'a ...............................................
            68. Piscarlu Puil'a ...     .............................
            59. Doàule moage................... ................... •
            60. Augl'i ascàpàfi di moarte...............................
            61. Areale dao suràri g-càtùgile.......................
            62. Notlu cu Seàvirle.................................. •
            63. Feata faptà puíl'ü.................................
            64. Ak'icàgoiilu......... .......................
            65. Dafna..............................................
            66. Luplu fàrà coadà ..................................
            67. Treile cuventff al Vel'ù ...
            68. Feata cu miñli tàl'ati...
            69. Feata cu miñle tàl'ate . . •
            70. Ficorlu di am irà gi mirile........................
            71. Muta.............................. ................
            72. Capra i Lujeàfirle.............
            73. Feata mintioasà augluì...............................
            74. Oh!......................................................
    84
    86
    89
    90 94
    96
    97 100 1C4 106 112 116 119 124 128 127
    129
    130
    135
    140
    145
    149
    152
    167 161 161
    163
    164 166
    168 170 473 176 179 184 187 191 195
199
200 205 306
«U
747
                                                                                                            Pagina.
      75.  Ficorlu aflàt fi pinta............... ............. 281
      76.  Dracul fi màna vorbitoare............................ . . 225
      77.  Coari tu cinufi........................................    225
      78.  Glarlu fi mintioslu......................................  229
      79.  Gàl'ina cu oàule di màrgàrìtare..........................  238
      80.  Gàl'ina de-amàlaraà.....................................   235
      81.  Titatea-1 G'urì...............................- - -       242
      82.  Pràmàteftul sk'irdùt...................................... 261
      83.  H'il'a Mèturluì fi h'il'lu de-amirS .                      264
      84.  Luplu fi feata Virvirufe.................................. 257
      85.  Ficorlu fcl'op.............................................261
      86.  Barbà-cot fi Palmà-om......................................268
      87.  Fièorl'i agunìfl di pàrinti............................... 273
      88.  Boulu fàrà boe..........................................   276
      89.  Luteàfirle........................... . .          .      277
      90. Ficòr làrà càsmete.................... ....                279
      91.  Nora arauà......................................... 282
      92.  Treìle surSrì.......................................... 285
      93.  Fiéorlu fi draclu.............................. 292
      94.  Harlu, Pufd'a fi Hulera....................... .   .      • 298
      95.  Pùpàza.................................................... 299
      96.  Pàtùl!.................................................... 803
      97.  Un mare màlàgàr . .                                        308
      98.  Feata cu minte............................................ 313
      99.  Amiràlu cu doaùà mul'èrì  .                                315
      100.  Mostrul cu 12 di gurì fi h'il'a de-amirà................. 319
      101.  Amiràlu fàrà di fumeal'e...............................   324
      102.  ¿òuile fi feata din fafà................................. 332
      103.  Li'ndura................................................. 334
      104.  Vimtul, Perlu fi Soarle                                   335
      105.  Ursu-g'an!............................................... 336
      106.  Alba fi Furlàni.........................................  846
      107.  Terbul de-amàlamà..................................... 351
      108.  Gugu-Gàgà................................................ 353
      109.  Picuràruflu                                               367
      110. Fièorlu di la ari'ù............. ....                     360
      111.  Somnul, foàriclu fi hubuliclu............................ 362
      112.  Linàvoslu...............................................  366
      113.  Statu fi vulpea.......................................... 367
      114.  Gràdina cu meàrile de-amàlamà............................ 372
      115.  óone-aleptu arànòs....................................... 383
      116.  H'il'lu di oarfin fi pàrmàteftul......................... 387
*     117. Ficorlu cu perl'i de-amàlamà........................... 391
      118. Araplu................................................... 3951
      119.  Feata di celnic.........................................  398
746
        j»lscarlu                                 .»
2*'     Jjivendul*     ‘                                            ^
  2Í     *loara d,                                        ....... ™
  **:      óoea.                                       .......... y -,
  #        ***“ ................................................. -       ,
    %. ^                           -  ".   • ■    ............... 433
      41.  T                          ........................... 437
      42.  ’                       ^msifere...................... 444
        «                             iu paradla................. 452
                  '  '!.» ¿ •*"*•'w erutea dipri curunft-1'...... 433
                             .................................... 472
                                ................................. 475
               .V. ■V‘*«*|* ..................................... 434
               .♦           d#*vinàtòr......... 487
               ■- 1 !wr«ra................. ..................... 498
                         nrèd'ile di caprá....................... 502
               *        .........................................505 - 744
fl
r
i
j-
i
i
1
i
N
i
b
F
MAY 2 7 1963
í